DISSENY EN PROCESSOS DE TINTURA,

ESTAMPACIÓ I RECOBRIMENT
(2020-2021)

SIMULACIÓ DE TINTURA AMB TINTS NATURALS

Procediment experimental

Grup A

Toribio Yun Cachinero

ÍNDEX
1. OBJECTIUS DE LA PRÀCTICA 2

2. MATERIAL NECESSARI 2
3.1. COLORANTS 3
3.2. MORDENTS 5
3.3. MATERIALS 6

3. PLA EXPERIMENTAL 7
3.1. PLANTEJAMENT 7
3.2 PROCEDIMENT DE TINTURA 7

4. ANÀLISI DE RESULTATS 10
4.1 VALORACIÓ DE TINTURA 10
4.2 VALORACIÓ DELS MORDENT 11

5. CONCLUSIONS 8

7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 9
1. OBJECTIUS DE LA PRÀCTICA
En aquesta pràctica, el principal objectiu és realitzar un pla experimental per caracteritzar una
tintura realitzada amb tints naturals i el material disponible a moltes de les nostres llars.

Un altre dels objectius és plantejar el procés des de zero, a on haurem de triar els colorants
naturals amb els quals realitzar els procés de tintura, però també la resta del plantejament de la
pràctica. Triant també les concentracions de colorant, els tipus i concentracions de mordent, les
temperatures i les relacions de bany.

Haurem evaluar i analitzar els resultats comparant les mostres realitzades en les diferents
condicions i extreure conclusions al respecte, intentant determinar quines de les variables
utilitzades en el procés de tintura són les més eficient i adequades en el nostre cas.

2. MATERIAL NECESSARI
2.1 COLORANTS:

● Genista tinctoria

Per aquesta pràctica inicialment es va escollir com a colorant per a realitzar la tintura la flor de
la ginesta de tintorers (Genista tinctoria), recolectada a la muntanya en temps de floració.

Aquesta planta, antigament era molt preuada degut al tint de color groc que s’extreia de la
mateixa. El tint en concret el trobem a la luteolina, substància que produeix aquesta planta.

La ginesta de tintorers es fa servir per tenyir de groc teles naturals des l’època dels romans i fins a
l’aparició dels tints sintètics.

Genista tinctoria
Un cop recolectada la flor de la planta es va procedir a separar les parts verdes de fulles i altres
impureses, però sense separar la part del calis de la flor.

Flors de Genista tinctoria netejades

● Polen d’abella:

Un cop a casa després de recolectar les flors de ginesta, es va procedir a investigar quins
altres possibles tints de color groc podíem tenir al nostre abast, i va ser llavors que em vaig
fixar en la tonalitat groga del polen d’abella i dels pigments grocs que desprenia quan eren
afegits a algun líquid o aliment, com ara a la llet o al iogurt. Va ser aquesta la raó que em va
fer decidir per fer proves amb aquest altre possible colorant.

Polen d’abella en grans

El polen d’abella és el polen de les flors que s’acumula a les potes i al cos de les abelles quan
van de flor en flor, però també pot incorporar saliva i nèctar de les abelles. Pot tenir una
composició heterogènia, ja què pot provenir de diferentes flors.

● Própolis d’abella:

Es va observar també que afegint unes gotes de dissolució de propolis en alcohol a qualsevol
líquid, conferia a aquest una tinció de tonalitat groga, la qual cosa ens fa decidir per aquesta
altra substància com a possible colorant per a la pràctica de tintura amb colorants naturals.

La própolis es una sustancia resinosa que elaboren les abelles a partir de resines que recullen
de flors i brots id plantes. Aquesta substància l’utilitzen les abelles per segellar forats,
impermeabilitzar i desinfectar el rusc.

La seva composició pot variar, però bàsicament està formada per un 50% de resina, un 30%
de cera, un 5% de polen, un 10% d’olis essencials i un 5% d’altres substàncies.

En el nostre cas hem fet servir una dissolució de 90 % d’alcohol i 10 % de própolis al 30 %.

Própolis

2.2 MORDENTS:

La funció principal del mordent és la de facilitar la fixació dels pigments de colorant a les fibres
tèxtils, sinó el féssim servir el teixit quedaria tenyit igualment, però al primer rentat
desapareixeria.

Per aquesta pràctica s’han fet servir 3 tipus de mordents diferents. El bicarbonat sòdic
inicialment per fer la tintura amb els tres diferents colorants, i el vinagre i la sal comuna per
comparar els resultats del mateix colorant amb diferents mordents.
 ● Bicarbonat sòdic.
● Vinagre.
● Sal comuna.

Bicarbonata Sódic Vinagre de vi Sal comuna

2.3 MATERIALS:

● Teixit:

Per aquesta pràctica s’ha triat un teixit de plana amb estructura de tafetà de composició cotó
100 %, el qual ha sigut blanquejat químicament. En concret s’ha fet servir el teixit d’una funda
de coixí amb una densitat de 32 de fils en sentit d’ordit i 26 passades en sentit de trama.

S’han fet servir trossos de teixit de 20*25 cm i un pes de 5g per mostra.

● Bàscula de cuina d’un gram de precisió.

● Recipients de vidre pirex aptes per anar al forn.
● Gots de plàstic de 500ml de capacitat.
● Forn de cuina elèctric.

3. PLA EXPERIMENTAL:
3.1 PLANTEJAMENT:

Ens hem plantejat en aquesta pràctica dos objectius principals, per una banda determinar quin
dels colorants triats desenvolupa uns millors resultats tenyint de groc un teixit de cotó utilitzant
bicarbonat sòdic com a mordent.

Un cop determinat quin colorant és el que considerem dona millors resultats, procedirem a
determinar quin dels 3 mordents escollits proporciona un millor rendiment i fixació del color
per al colorant escollit.

Per últim, es voldrà comprovar quin és l’augment d’intensitat de la tintura, duplicant la

concentració del colorant que es consideri ha donat millors resultats.
 MATERIAL g DE PRODUCTE ml DE BANY R/B

BICARBONAT 15 1000 1/50*

VINAGRE 50 200 1/40

SAL COMUNA 15 250 1/50

FLOR GINESTA 15 350 1/70

POLEN 15 350 1/70

PRÓPOLIS I 100 gotes 350 1/70

PRÓPOLIS II 200 gotes 350 1/70

3.2 PROCEDIMENT DE TINTURA:

En primer lloc s’ha procedit a retallar les diferents mostres de teixit amb les mateixes
dimensions i pes (25*20cm i 5g de pes).

A continuació s’ha preparat el bany del primer mordent (bicarbonat sódic) amb 15 g de
bicarbonat i 1l d’aigua de l’aixeta, s’han submergit 3 mostres de teixit i s’ha escalfat a 100 ºC
durant 20’. Hem deixat refredar el bany i s’ha escorregut a mà cada una de les 3 mostres.

Per altra banda s’han preparat els 3 banys per realitzar les diferents tintures amb el bicarbonat
sòdic com a mordent, les quals ens permetran determinar quin ha sigut el colorant amb el
millor rendiment i color obtingut, per a continuació realitzat una nova tintura amb els altres dos
mordents triats.

Per al bany amb la tintura de flors seques de ginesta de tintorer, s’han utilitzat 15g de flors en
un bany de 500ml d’aigua i s’ha escalfat el bany a 100ºC durant 30 minuts i s’ha deixat
refredar a temperatura ambient.

Bany flors de ginesta de tintorer

El banys de polen d’abella s’ha preparat amb 15g de polen i 500ml d’aigua, sotmetent el
banys posteriorment, igual que el de les flors a 100ºC durant 30 minuts.
 Bany polen d’abella

Per últim, hem preparat el bany de tintura de própolis afegint 100 gotes de la dissolució (90%
alcohol i 10% de própolis al 30%) en 500ml de bany, i igualment s’ha escalfat a 100 ºC durant
30 minuts.

Bany pròpolis en gotes

Un cop obtinguts els banys i sotmés els teixits al bany de mordent, s’ha procedit a les tres
tintures per separat, totes 3 amb banys amb colorant de 350ml. Els 3 banys han sigut
sotmesos a un procés d’escalfament al forn de 95ºC durant 30 minuts amb un posterior
refredat fins a temperatura ambient.

Un cop refredats els banys, s’ha realitzat un rentat manual amb aigua freda i s’han estés les
mostres per obtenir un assecat a l’aire lliure.

Assecades les mostres s’han comparat i s’ha observat que la mostra tenyida amb el polen
d’abella ha obtingut la tonalitat més clara de groc i que la tenyida amb flors de ginesta de
tintorer ha agafat una tonalitat marró-beige, mentre que la mostra tenyida amb própolis havia
agafat una tonalitat groga més intensa. Aquest fet ens ha fet triar la tintura amb própolis per
realitzar les següents proves i poder determinar quin dels mordents té un efecte més eficaç.
Al dia següent es van preparar els 3 banys de mordentat. Es va mantenir la concentració i
relació de bany per al bicarbonat sòdic (15 gr/l R 1/50). Per al bany amb sal s’ha volgut
mantenir també la mateixa concentració i relació de bany que en el cas del bicarbonat, però
en el cas del vinagre s’ha fet servir un bany amb 50ml de vinagre i 150ml d’aigua per un bany
total de 200ml i una relació de 1/40.

Mostra submergida en el bany amb vinagre

S’han preparat dos banys més de própolis iguals als de la primera tintura (100 gotes de
solució de própolis en 500ml d’aigua) i un altre bany amb el doble de concentració (200 gotes
de solució de pròpolis en 500ml d’aigua) i s’han sotmès a 100 ºC durant 30 minuts.

Banys de pròpolis amb 100 i 200 gotes respectivament

Les tres tintures amb pròpolis, al igual que les anteriors, s’han fet a 95 ºC durant 30 minuts
amb un refredat posterior a temperatura ambient. Per a la tintura s’han fet servir 350ml de
bany de tintura de cada tipus amb 5g de teixit cada un.

Tintura de pròpolis amb diferents mordents

4. OBSERVACIONS I ANÀLISI DE RESULTATS:

4.1 OBSERVACIONS:

En primer lloc comentar, que els processos han estat condicionats de manera important per
als ingredients disponibles i també per la forma i tamany dels recipients disponibles.

El fet de no poder igualar en la seva totalitat les condicions a les que han sigut sotmesos els
diferents procesos de preparació i tintura, dificulta la comparació dels resultats i obtenció de
conclusions clares.

Per decidir les concentracions de cada un dels mordents, s’ha fet servir diferent informació
cercada a internet sobre tintures naturals.

Respecte a les quantitats dels diferents colorants utilitzades, han sigut triades de forma
intuitiva i aleatoria, però alhora subjecte a la disponibilitat dels diferents materials.

En el cas de les flors de ginesta de tintorer, ens ha sigut impossible aprofundir en el seus
resultats tintoris, ja que es va recolectar una quantitat important però amb el posterior secat
ens hem adonat que la quantitat era insuficient per a realitzar proves només utilitzant la part
groga de les flors i a continuació fer proves amb els diferents mordents i també amb diferents
concentracions d’aquestes. Per poder-ho fer s’hauria d’haver tornat a recolectar una quantitat
de flors molt superior a la inicial i tornar a fer tot el procés de secat.

4.2 VALORACIÓ DE LA TINTURA:

A la imatge inferior es poden observar les diferències de la primera tintura amb els 3 colorants
inicialment proposats respecte a la mostra de referència sense tenyir.
 0.Teixit de referència sense tenyir 1.Teixit tenyit amb polen d’abella 2. Teixit tenyit a pròpolis 3. Teixit tenyit amb
flors de ginesta de tintorer

Si observem la mostra tenyida amb flor de ginesta de tintorer (mostra nº3) el primer que ens
crida l’atenció és la seva tonalitat de color beige-torrat. El color esperat era el groc tenint en
compte el color de les flors fetes servir. Intuïm que la presència d’altres parts de la planta com
ara el calis de les flors han embrutat-modificat el color de la tintura, obtenint aquest to no
desitjat.

Color de les flors abans d’assecar-se Color de les flors un cop assecades

Respecte a la mostra obtinguda amb la tintura amb pròpolis observem en primer lloc que
s’han format uns petits punts de tonalitat més intensa que han provocat imperfeccions en la
tintura. Pensem que poden estar formats per resines que formen part de la composició de la
pròpolis. En la segona tintura s’ha eliminat del bany aquesta impuressa que apareixia surant
en el bany, obtenint d’aquesta manera una tintura més neta i amb pràcticament absència
d'impureses.
 Impureses en el bany de pròpolis

Pel que fa a la intensitat obtinguda observem que la mostra tenyida amb pròpolis, tot i tenir el
bany menys intensitat de color, ha propiciat una tintura amb un to més intens comparada amb
la mostra tenyida amb polen d’abella.

Bany de polen d’abella Bany de pròpolis

Un cop realitzades les tintures amb pròpolis amb els 3 mordents, s’ha volgut fer una darrera
tintura per observar l’efecte de l’augment de concentració de colorant en el resultat de tintura.
S’ha decidit per aquest fi, realitzar una segona tintura de teixit pretractat amb bicarbonat sòdic
i duplicant la concentració del bany de tintura de pròpolis (200 gotes/350ml).

Comparant les mostres 2 (100 gotes/350ml) i 7 (200 gotes/350ml) observem que la diferència
en la intensitat de color no és directament proporcional a l’augment de concentració de
colorant. També es pot observar que cap de les dues mostres, degut al pretractament amb
bicarbonat sòdic, no produeixen tintures amb una bona igualació.
 2. Tintura amb pròpolis (100 gotes/350ml) 3. Tintura amb pròpolis (200 gotes/350ml)

4.3 VALORACIÓ DE L’EFECTE DEL MORDENT:

A continuació procedim a comparar les tres mostres tenyides amb bany de pròpolis però
preparades prèviament amb els tres mordents escollits (bicarbonat sòdic, vinagre i sal
comuna).

En primer lloc crida la nostra atenció que la mostra pretractada amb vinagre (mostra nº 6)
respecte a les altres dues obté una tintura més neta, brillant i uniforme. Observem per altra
banda que la mostra pretractada amb sal comuna (mostra nº 5) obté una tintura més intensa
però alhora menys uniforme i d’una tonalitat més aviat beige. La mostra pretractada amb
bicarbonat sòdic (mostra nº 2) queda a mig camí entre les dues, produint una tintura una mica
més intensa que la de la mostra pretractada amb vinagre però menys neta i uniforme.

2. Bicarbonat sòdic 6. Vinagre 5. Sal comuna

5. CONCLUSIONS:
● La primera conclusió que podem extreure és la influència de la limitació en els
productes i el materials utilitzats per obtenir resultats fiables i poder obtenir així
conclusions categòriques.

● En segon lloc podem afirmar que la presència d'impureses en els colorants utilitzats
(altres restes vegetals en el cas de la flor de ginesta de tintorer i de substàncies
resinoses en el cas de la pròpolis) poden alterar greument els resultats esperats,
produint defectes de tintura o fins i tot modificar la tonalitat de color de tintura
esperada. Podem concloure doncs que la eliminació d'impureses en el colorant i en el
bany de tintura, són de vital importància per obtenir tintures igualades i les tonalitats
desitjades.

● També hem observat que les intensitats de color dels banys de tintura no estan
directament relacionades amb les intensitats de colors obtingudes en la tintura final
dels teixits, com ha sigut el cas del bany de polen d’abella (més intens i dens)
comparat amb el bany de pròpolis (menys dens i menys intens). En contra del que
cabía esperar la tintura més intensa obtinguda ha correspost al bany de tintura menys
intens.

● Comparant els 3 tipus de mordents utilitzats, podem concloure que en el cas de la

tintura amb pròpolis s’obté un millor resultat amb l’utilització de vinagre, obtenint un
color més clar, net i brillant i alhora una tintura més uniforme. Per contra el resultat
obtingut amb l’utilització de la sal comuna com a mordent, ens ha donat tonalitats de
tintura més brutes i també una tintura molt irregular. En el cas del bicarbonat sòdic el
resultat ha quedat a mig camí entre els altres dos mordents.

● Per últim, podem concloure que en els cas de la tintura amb pròpolis el fet de duplicar
la concentració de colorant no ha significat a la pràctica obtenir una tintura amb el
doble d’intensitat. S’haurien de fer més proves per extreure conclusions sobre quines
són les concentracions óptimes de cara a obtenir el major rendiment de la tintura.
Webgrafia:

RETAMA DE TINTOREROS (Genista tinctoria) – Salud con Plantas

https://saludconplantas.com/retama-de-tintoreros-genista-tinctoria/

Polen De Abeja: MedlinePlus suplementos

https://medlineplus.gov/spanish/druginfo/natural/78.html

Teñir con tintes naturales (Parte I) | Arorua

https://www.arorua.es/tenir-con-tintes-naturales/

Mordientes y fijadores | Tintes Naturales

https://tintesnaturales.org/mordientes/