Neus Verdera Martínez 2n B

Biologia 2n de batxillerat

PRÀCTICA DE LABORATORI 2. RECONEIXEMENT DE LÍPIDS

6.2. Aplicar metodologies analítiques en el laboratori utilitzant els materials adequats

amb precisió. TINCIÓ

Introducció

- Els lípids s’acoloreixen selectivament de vermell-ataronjat amb el

colorant Sudan III. Material

➢ Tubs d’assaig
➢ Gradeta
➢ Pipetes
➢ Solució de Sudan III
➢ Tinta vermella
➢ Oli d’oliva

Procediment

1. Disposar en una gradeta 2 tubs d’assaig col·locant, en

ambdós, 2 mL d’oli. 2. Afegir a un dels tubs 4-5 gotes de
solució alcohòlica de Sudan III.
3. A l’altre tub, afegir 4-5 gotes de tinta vermella.
4. Agitar els dos tubs i deixar reposar.
5. Observar els resultats: en el tub amb Sudan III tot l’oli ha d’aparèixer
tenyit, mentre que en el tub amb tinta, aquesta se n’anirà al fons i
l’oli no estarà tenyit.
Neus Verdera Martínez 2n B

Els lípids són biomolècules formades per hidrogen, oxigen i carboni. Una
de les seves característiques és la seva hidrofòbia (repèl l’aigua) per part
de la seva naturalesa hidrocarbonada. Per tant, els lípids son solubles en
dissolvents orgànics (benzè, dextrà, acetona…) i són insolubles en aigua.

El Sudan III és un colorant que s’utilitza per a detectar els greixos, ja que
és insoluble en aigua però soluble en greixos. D’aquesta forma, si veiem
que la mescla és homogènia, es tracta d’un greix.

Procediment
1. Hem preparat la taula del laboratori amb el material necessari i
l’hem protegit amb el paper de filtre.

2. Hem afegit 2 mL d’oli amb la pipeta Pasteur a dos tubs d’assaig.

Neus Verdera Martínez 2n B

3. A un tub hem afegit 5 gotes de solució alcohòlica de Sudan III.

4. A l’altre tub hem afegit 5 gotes de tinta vermella.

Neus Verdera Martínez 2n B

6. Hem agitat els dos tubs tapant-los amb un tap de laboratori.

7. Hem observat els tubs després de deixar-los reposar.

Neus Verdera Martínez 2n B

Observacions:
Un aspecte a millorar és l’ús individual de la pipeta, sense necessitar
l’ajuda de ningú altre. la forma correcta d’usar-la és assegut al tamboret i
observant nosaltres mateixos quan arriba al nivell desitjat.

Resultat i observacions
Indica el que passa amb la mescla oli-Sudan III i oli-tinta i explica a què
es deu la diferència entre ambdós resultats.

En haver deixat les dues mostres reposar durant uns minuts hem pogut
observar els diferents resultats.
La mescla d’oli-Sudan III ha resultat d’un color vermell clar i mesclat amb
petites concentracions en forma de petites “bolles”. En canvi, la mescla
oli-tinta, en un primer moment, després d’agitar-lo aparentava mesclat
homogèniament, posteriorment tornant-se a separar quedant l’oli dalt i la
tinta a la part de baix del tub.

La mescla oli-Sudan III no és una mescla homogènea degut a l’apolaritat

de l’oli (no compta amb càrregues positives o negatives i no permet que
interactui amb substàncies polars) el que impossibilita la interacció amb
el Sudan III, una substància polar. Aquest és també el motiu de la
formació de petites bolles, causades per la polaritat dels elements de la
mostra i les diferents densitats.

Quant a la mescla oli-tinta vermella, podem tornar a remarcar l’apolaritat

de l’oli, a més de la polaritat de la tinta vermella, que té afinitat amb altres
substàncies polars, però no amb olis, el que impossibilita la mescla. Degut
a aquest factor i afegint-hi les diferents densitat que presenten els
components de la mescla, s’explica que es presentin separadament, un
baix l’altre.
Neus Verdera Martínez 2n B

(oli + Sudan III)

Neus Verdera Martínez 2n B

(oli + tinta vermella)

Neus Verdera Martínez 2n B

SOLUBILITAT

Introducció

- Els lípids són insolubles en aigua. Quan s’agiten fortament dins aigua
es divideixen en petitíssimes gotes formant una emulsió d’aspecte
lletós, que és transitòria, ja que desapareix en repòs per
reagrupament de les gotetes de greix en una capa que, per la seva
menor densitat, se situa sobre l’aigua.
- Al contrari, els greixos són solubles en dissolvents orgànics, com
l’éter, cloroform, acetona, benzè, etc.

Material

➢ Tubs d’assaig
➢ Gradeta
➢ Pipetes
➢ Aigua
➢ Acetona o qualsevol altre dissolvent orgànic.
➢ Oli d’oliva

Procediment

1. Posar 2 mL d’oli en 2 tubs d’assaig.

2. Afegir a un d’ells 2 mL d’aigua i a l’altre 2 mL d’acetona o altre
dissolvent orgànic.
3. Agitar fortament ambdós tubs i deixar reposar.
4. Observar els resultats: es veurà com l’oli s’ha dissolt en l’acetona i, en
canvi no ho fa en l’aigua i l’oli pujarà degut a la seva menor densitat.
Neus Verdera Martínez 2n B

Procediment

1. Hem protegit la taula del laboratori amb paper de filtre i hem agafat
tot el material necessari.

2. A dos tubs d’assaig, hem posat 2 mL d’oli amb la pipeta Pasteur.

3. A un dels tubs hem introduït 2 mL d’aigua i a l’altre 2mL d’acetona.

Neus Verdera Martínez 2n B

4. Hem agitat fortament els tubs, després d’haver-los tapat amb un

tap de laboratori.

5. Hem agitat els dos tubs i els hem deixat reposar, posteriorment
observant i analitzant els resultats.

Observacions:
Un aspecte a millorar és l’ús individual de la pipeta, sense necessitar
l’ajuda de ningú altre. la forma correcta d’usar-la és assegut al taburet i
observant nosaltres mateixos quan arriba al nivell desitjat.
Neus Verdera Martínez 2n B

Resultats i conclusions

Què passa amb l’emulsió d’aigua i oli passats uns minuts de repòs? I
amb la d’acetona i oli? A què es deuen les diferències observades entre
ambdues emulsions?

En haver deixat les mostres reposar uns minuts, podem veure com la
mescla aigua-oli no s’ha barrejat i queden en dos nivells diferents, en
canvi la mescla oli-acetona sí que s’ha barrejat i ha quedat una mescla
homogènia.

La solució d’oli i aigua no s’ha mesclat per la polaritat de l’aigua (siguent

una substància hidrosoluble , es dissol en substàncies a base d’aigua) i
l’apolaritat de l’oli (és una substància soluble en greixos i olis), el que
impedeix la seva barreja. L’explicació de per qué queden disposades a
diferents nivells, a més de la solubilitat explicada anteriorment, és la
diferent densitat que presenta. L’oli presenta menor densitat que l’aigua,
per tant queda per dalt d’aquesta.

Per altra banda, la mescla d’oli i acetona dona com a resultat una mescla
homogènia per la polaritat de l’acetona i la gran capacitat que té l’oli de
dissoldre's amb aquest. L’acetona es caracteritza per ser el millor diluent
en l’oli. Aquest fenomen es dóna per la solubilitat dels greixos en
dissolvents orgànics, tal com ho és l’acetona.
Neus Verdera Martínez 2n B
Neus Verdera Martínez 2n B

(oli + aigua)
Neus Verdera Martínez 2n B

(oli + acetona)