ESTUDIOS COMARCALES

DE LA PROVINCIA DE VALENCIA
ESTUDIS COMARCALS
DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria

Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual
Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia
Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor
Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica
i Biologia Evolutiva
Juan Piqueras
Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia
Cartografía / Cartografia: Departament d’Economia Aplicada
Josep Vicent Pitxer
José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada
Ghaleb Fansa Departament de Geografia
Agustín Rovira
Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització
Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats
Miguel Antequera
Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez
Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada
Ghaleb Fansa
i Investigació de Mercats
Sandra Mayordomo Javier Serrano
Andrés Gomis Departament de Geografia
Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador
Carles Simó
Carme Piqueras
Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social
Departament de Geografia
Ángel Soler
Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica
Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia
Alícia Villar
i Historia Antiga
Departament de Sociologia i Antropologia Social
Traducción / Traducció Isidre March
Rosa Yagüe
Juli Jordà Departament de Direcció d’Empreses
Departament d’Economia Aplicada
‘Juan Jose Renau Piqueras’

Joaquín Martín Cubas

Dep. de Dret Constitucional,
Ciència Política i de l’Administració

Joan Carles Membrado-Tena

Departament de Geografia
© de esta edición / d’aquesta edició: Alejandro Mollá
Universitat de València 2018 Departament de Comercialització
© de los textos: los autores y autoras / dels texts: i Investigació de Mercats
els autors i autores Àngela Montesinos
© de las imágenes: los autores y autoras / Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat
de les imatges: els autors i autores Josep Montesinos
Departament d’Història de l’Art

Sandra Obiol
ISBN: 978-84-9133-182-7 Departament de Sociologia i Antropologia Social
ESTUDIOS
COMARCALES
DE LA PROVINCIA
DE VALENCIA
ESTUDIS
COMARCALS
DE LA PROVÍNCIA
DE VALÈNCIA
LA RIBERA
ALTA
 LA RIBERA ALTA,
LA AGRICULTURA LIGADA AL XÚQUER
Se trata de una comarca de algo más de 1.000
km2 de extensión y 220.161 habitantes (INE,
2017), con capital en Alzira (44.255 hab.). La
población se concentra al este de la comarca,
en la zona más accesible gracias a su proximi-
dad a la A-7 y a la ciudad de València: en munici-
pios como Alzira, Algemesí (27.511), Carcaixent
(20.483), Carlet (15.446), Alginet (13.186), Be-
nifaió (11.956) y l’Alcúdia (11.926). La comarca
está dividida geográficamente en varios espa-
cios. La Vall de Càrcer (Alcàntera, Antella, Be-
neixida, Càrcer, Cotes, Gavarda, Sellent y Suma-
càrcer) y Castelló i les Ènoves (l’Ènova, Manuel,
Rafelguaraf, Sant Joanet, Senyera y Vilanova de
Castelló) han estado ligadas y lo siguen estando
en la actualidad a Xàtiva. La Vall dels Alcalans
(Alfarb, Catadau, Llombai, Montroi, Montserrat y
Real) miran más hacia Torrent y València que ha-
cia Alzira, y Torís se encuentra a caballo entre la
Vall dels Alcalans y la Hoya de Buñol. El término
de Tous se halla sobre los congostos del Xúquer.
Alginet, Carlet, Benimodo, l’Alcúdia, Guadassuar,
Massalavés, Benimuslem y Alberic conforman el
eje de la A-7 (antiguo Nou Camí Reial de Madrid
a València), mientras que la Pobla Llarga, Car-
6
caixent, Alzira, Algemesí y Benifaió se sitúan so-
bre el eje histórico Xàtiva-València.
La Ribera Alta es una gran llanura de inunda-
ción de más de 400 km2 formada por un suelo
fértil de origen sedimentario que cubre aproxi-
madamente la mitad de la superficie comarcal.
La zona occidental ocupa un espacio de transi-
ción entre las últimas alineaciones montañosas
del Sistema Ibérico y la extensa llanura aluvial
valenciana. En este sector la topografía está
dominada por un conjunto de lomas que son
la continuación de las sierras del Ave y del Ca-
ballón (563 m en el Puntal Fuente Blanquilla de
Tous). Hacia el noroeste, en el límite con l’Hor-
ta, se encuentran las sierras de Alèdua (361
m) y Falaguera. Hacia el sureste, en el límite
con la Ribera Baixa, hay tres pequeñas alinea-
ciones paralelas: Corbera, la Murta (626 m) y
les Agulles. El río Xúquer organiza la hidrografía
comarcal: lo cruza de suroeste a nordeste. Re-
coge las aguas de los ríos Sellent y Albaida, por
la derecha, y del Verd y Magre, por la izquierda.
El embalse de Tous es la gran infraestructura
hidráulica comarcal.
Los recursos naturales de la Ribera Alta son
escasos: cuenta con algunos parajes municipa-
les protegidos, entre ellos la Murta y la Casella
(Alzira); además, una parte del parque de l’Albu-
fera se encuentra en Algemesí. La Ribera Alta
ocupa la última posición entre las comarcas de
la provincia de València en términos de intensi-
dad en alojamiento turístico. Su ubicación inter-
media entre la costa y las comarcas de interior
le impide participar del turismo de litoral y sus
recursos naturales son insuficientes para com-
petir en turismo rural.
La Ribera Alta es una comarca donde la agricul-
tura todavía juega un papel relevante en la eco-
nomía, principalmente debido a la producción
y comercialización de la naranja (menguante)
y el caqui persimón (creciente). Cerca del 17%
de los afiliados a la Seguridad Social son agri-
cultores. La persistencia de este sector en la
comarca se debe al hecho de que posee férti-
les terrenos agrícolas, una configuración llana
del terreno, un clima benigno y soleado, y exce-
dentes de agua, gracias a las aportaciones del
río Xúquer, el más caudaloso de los ríos valen-
LA RIBERA ALTA,
L’AGRICULTURA LLIGADA AL XÚQUER
Es tracta d’una comarca d’una mica
més de mil quilòmetres quadrats
d’extensió i 220.161 habitants (INE,
2017), amb capital a Alzira (44.255
habitants). La població es concentra
a l’est de la comarca, a la zona més
accessible gràcies a la proximitat a
l’A-7 i a València: en municipis com
Alzira, Algemesí (27.511), Carcaixent
(20.483), Carlet (15.446), Alginet
(13.186), Benifaió (11.956) i l’Alcúdia
(11.926). La comarca està dividida
geogràficament en diversos espais.
La vall de Càrcer (Alcàntera, Antella,
Beneixida, Càrcer, Cotes, Gavarda,
Sellent i Sumacàrcer) i Castelló i les
Ènoves (l’Ènova, Manuel, Rafelgua-
raf, Sant Joanet, Senyera i Vilanova
de Castelló ) han estat lligades i ho
estan en l’actualitat a Xàtiva. La vall
dels Alcalans (Alfarb, Catadau, Llom-
bai, Montroi, Montserrat i Real)
miren més cap a Torrent i València
que cap a Alzira, i Torís es troba a
cavall de la vall dels Alcalans i la foia
bunyolenca. El terme de Tous es tro-
ba sobre els congostos del Xúquer.
Alginet, Carlet, Benimodo, l’Alcúdia,
Guadassuar, Massalavés, Benimus-
lem i Alberic conformen l’eix de l’A-
7 (antic nou camí reial de Madrid a
València), mentre que la Pobla Llar-
ga, Carcaixent, Alzira, Algemesí i Be-
nifaió se situen sobre l’eix històric
Xàtiva-València.
La Ribera Alta és una gran plana
d’inundació de més de 400 km2
formada per un sòl fèrtil d’origen
sedimentari que cobreix aproxima-
dament la mitat de la superfície co-
marcal. La zona occidental ocupa un
espai de transició entre les últimes
alineacions muntanyoses del siste-
ma Ibèric i l’extensa plana al.luvial
valenciana. Al sector, la topografia
està dominada per un conjunt de
llomes que són la continuació de les
serres d’El Ave i El Caballón (563
metres al Puntal de la Fuente Blan-
quilla de Tous). Cap al nord-oest, al
límit amb l’Horta, hi ha les serres
d’Alèdua (361 m) i Falaguera. Cap al
sud-est, al límit amb la Ribera Baixa,
hi ha tres xicotetes alineacions pa-
ral.leles: Corbera, la Murta (626 m)
i les Agulles. El riu Xúquer organitza
la hidrografia comarcal: la travessa
de sud-oest a nord-est. Arreplega
l’aigua dels rius Sellent i Albaida, per
la dreta, i del Verd (o dels Ulls) i el
Magre, per l’esquerra. L’embassa-
ment de Tous és la gran infraestruc-
tura hidràulica comarcal.
Els recursos naturals de la Ribera
Alta són escassos: hi ha uns quants
paratges municipals protegits, en-
tre els quals hi ha la Murta i la Case-
lla (Alzira); a més, una part del parc
de l’Albufera arriba a Algemesí. La
Ribera Alta ocupa l’última posició en-
tre les comarques de la província de
València en termes d’intensitat en
allotjament turístic. La ubicació in-
termèdia entre la costa i les comar-
ques d’interior impedeix participar
del turisme de litoral i els recursos
naturals que hi ha són insuficients
per a competir en turisme rural.
La Ribera Alta és una comarca on
l’agricultura encara té un paper re-
llevant en l’economia, principalment
a causa de la producció i comercia-
lització de la taronja (minvant) i el
caqui (creixent). Vora el 17% de les
persones afiliades a la Seguretat
Social són agricultors. La persis-
tència del sector a la comarca és
conseqüència del fet que té terren-
ys agrícoles fèrtils, una configuració
plana del terreny, un clima benigne
i assolellat, i excedents d’aigua, grà-
cies a les aportacions del Xúquer, el
més cabalós dels rius valencians. La
superfície conreada arriba a vora
43.000 hectàrees, quasi la mitat de
la superfície comarcal. És, sens dub-
te, la comarca amb més superfície
7
 cianos. La superficie cultivada asciende a casi
43.000 hectáreas, casi la mitad de la superficie
comarcal. Es sin duda la comarca con mayor su-
perficie agrícola de la provincia y, junto con su
vecina la Ribera Baixa, la de mayores porcenta-
jes de regadío, ya que los cultivos de secano no
llegan a ocupar ni tan siquiera el 10% del total.
La benignidad del clima permite cultivos propios
de las zonas subtropicales y templadas medite-
rráneas, como el naranjo, caqui, melocotonero,
arroz y toda clase de hortalizas y tubérculos.
En los últimos años no ha habido un gran creci-
miento en el número de afiliaciones en la agricul-
tura, y sí en cambio en la industria de la alimen-
tación. En esta última destacan las localidades
8
de Algemesí (snacks, mariscos, Anecoop), Alzira
(helados, snacks) y Carlet (panadería industrial),
pero también Benifaió (carne, salsas, almidones)
y Vilanova de Castelló (zumos). Es notable tam-
bién la industria de maquinaria y equipo en l’Al-
cúdia (lavado de coches). Las empresas de la Ri-
bera son, en general, de origen autóctono, pero
su proximidad al Área Metropolitana de València
favorece la instalación de destacadas empresas
algunas multinacionales, como una productora
de papel y cartón en Alzira. El norte de la Ribera
Alta, como el de la Baixa, forman parte de la Se-
gunda Corona Metropolitana de València, donde
se encuentra la empresa Ford de Almussafes
(Ribera Baixa), importante para la economía de
muchos residentes en la Ribera Alta.
El peso de la industria en la Ribera Alta es del
20%, y el de la construcción, tras la crisis in-
mobiliaria, del 6%. Los servicios representan
más de la mitad de las personas afiliadas a la
Seguridad Social (56%); destaca el comercio
al por mayor, sobre todo de frutas y hortalizas
(especialmente en Algemesí, Alzira, Carlet y l’Al-
cúdia), y el comercio al por menor, en particular
Alzira, capital comercial tanto de un sector de
la Ribera Alta como de parte de la Ribera Baixa.
Joan Carles Membrado
Jorge Hermosilla
agrícola de la província i, junt amb la
veïna Ribera Baixa, la de percentat-
ges de regadiu més alts, ja que els
cultius de secà no arriben a ocupar
ni tan sols el 10% del total. La benig-
nitat del clima permet cultius propis
de les zones subtropicals i tempera-
des mediterrànies, com el taronger,
el caquier, la bresquillera, l’arrossar i
tota classe d’hortalisses i tubercles.
En els darrers anys no hi ha hagut
un gran creixement en el nombre
d’afiliacions en l’agricultura, i sí en
canvi en la indústria de l’alimentació.
En la qual destaquen les localitats
d’Algemesí (snacks, marisc, Ane-
coop), Alzira (gelats, snacks) i Carlet
(pastisseria industrial), però també
Benifaió (carn, salses, midons) i Vi-
lanova de Castelló (sucs). És notable
també la indústria de maquinària i
equip a l’Alcúdia (de neteja i mante-
niment de cotxes). Les empreses de
la Ribera són, en general, d’origen
autòcton, però la proximitat a l’àrea
metropolitana de València afavoreix
la instal.lació d’empreses destaca-
des, algunes multinacionals, com
una productora de paper i cartó a
Alzira. El nord de la Ribera Alta, com
el de la Baixa, forma part de la sego-
na corona metropolitana de Valèn-
cia, on hi ha l’empresa Ford d’Almus-
safes (Ribera Baixa), important per
a l’economia de moltes persones
residents a la Ribera Alta.
El pes de la indústria a la Ribera Alta
és del 20%, i el de la construcció,
després de la crisi immobiliària, del
6%. Els serveis representen més de
la mitat de les persones afiliades a
la Seguretat Social (56%); hi desta-
ca el comerç a l’engròs, sobretot de
fruita i hortalisses (especialment a
Algemesí, Alzira, Carlet i l’Alcúdia), i
el comerç al detall, en particular a
Alzira, capital comercial tant d’un
sector de la Ribera Alta com de part
de la Ribera Baixa.
Joan Carles Membrado
Jorge Hermosilla
9
ÍNDICE
ÍNDEX
 I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO II. RECURSOS HUMANOS III. SECTOR PRIMARIO IV. SECTOR SECUNDARIO
1.1 Medio físico...........................................................................................16 2.1 Estructura y dinámica de la población..................................32 3. Agricultura y Ganadería 4.1 El papel de la industria en València.......................................74
Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo Carles Simó Juan Piqueras Joan Carles Membrado-Tena

1.2 Marco climático.................................................................................18
Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo
1.3 Medio ambiente.................................................................................22
Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo
1.3.1 Recursos forestales.........................................................22
1.3.2 Infraestructura verde y diversidad
paisajística.............................................................................22
I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
1.1 Medi físic................................................................................................17
Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo
1.2 Marc climàtic.......................................................................................19
Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo
1.3 Medi ambient.......................................................................................23
Juan Antonio Pascual, Emilio Barba, Emilio Iranzo
1.3.1 Recursos forestals...........................................................23
1.3.2 Infraestructura verda i diversitat
paisatgística.........................................................................25
2.1.1 Panorámica demográfica...............................................34
2.1.2 El tamaño de la población...............................................34
2.1.3 Estructura de la población............................................34
2.1.4 Dinámica: natalidad, mortalidad,
migraciones, crecimiento..............................................36
2.1.5 Densidad de población.....................................................38
2.2 Mercado laboral.................................................................................40
Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer,
Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego
2.2.1 Caracterización de la comarca
en relación a la actividad económica...................40
2.2.2 Caracterización del nivel educativo
de la comarca......................................................................42
2.2.3 Caracterización del empleo comarcal,
por sexo, edad y nacionalidad....................................42
2.2.4 Caracterización sectorial del empleo
de la comarca......................................................................48
2.2.5 Caracterización de las condiciones
de empleo y trabajo en la comarca.......................54
2.2.6 Caracterización del paro registrado
en la comarca......................................................................54
3.1. El sector agrario......................................................................60 4.2 La riqueza agraria............................................................................74
3.2 Las naranjas: la fruta dorada..........................................62 Joan Carles Membrado-Tena
3.3 Otros frutales: la expansión actual del caqui........66
4.3 El peso de la industria agroalimentaria..............................76
3.4 La ganadería..................................................................................70
Joan Carles Membrado-Tena
4.4 Otros sectores industriales.......................................................78
III. SECTOR PRIMARI
Joan Carles Membrado-Tena
3. Agricultura i Ramaderia
Juan Piqueras
IV. SECTOR SECUNDARI
3.1. El sector agrari.........................................................................61
3.2 La taronja: la fruita daurada ............................................61 4.1 El paper de la indústria a València.........................................75
3.3 Altres fruiters: l’expansió actual del caqui..............67 Joan Carles Membrado-Tena
3.4 La ramaderia................................................................................71 4.2 La riquesa agrària............................................................................75
Joan Carles Membrado-Tena
4.3 El pes de la indústria agroalimentària.................................75
Joan Carles Membrado-Tena
4.4 Altres sectors industrials...........................................................79
Joan Carles Membrado-Tena

II. RECURSOS HUMANS

2.1 Estructura i dinàmica de la població.....................................33
Carles Simó

2.1.1 Panoràmica demogràfica...............................................35

2.1.2 La grandària de la població...........................................35
2.1.3 Estructura de la població...............................................35
2.1.4 Dinàmica: natalitat, mortalitat,
migracions, creixement..................................................39
2.1.5 Densitat de població..........................................................39
2.2 Mercat laboral.....................................................................................41
Ernest Cano, Amat Sánchez, Josep Vicent Pitxer,
Josep Banyuls, Juan Ramón Gallego

2.2.1 Caracterització de la comarca pel que fa

a l’activitat econòmica...................................................41
2.2.2 Caracterització del nivell educatiu
de la comarca......................................................................45
2.2.3 Caracterització de l’ocupació comarcal,
per sexe, edat i nacionalitat........................................45
2.2.4 Caracterització sectorial de l’ocupació
de la comarca......................................................................49
2.2.5 Caracterització de les condicions
d’ocupació i treball a la comarca............................51
2.2.6 Caracterització de l’atur registrat
a la comarca.........................................................................51
12
V. SECTOR TERCIARIO
5.1 Equipamientos y servicios............................................................84
5.1.1 Equipamiento sanitario....................................................84
Alícia Villar, Sandra Obiol
5.1.2 Equipamiento educativo.................................................90
Alícia Villar, Sandra Obiol
5.1.3 Equipamiento bancario......................................................96
José Manuel Pastor, Ángel Soler
5.2 Equipamiento comercial............................................................100
Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil
5.2.1 Equipamiento comercial.............................................100
5.2.2 Comercio minorista de base alimentaria.......104
5.3 Sector turístico...............................................................................108
Rosa Yagüe, Isidre March
V. SECTOR TERCIARI
5.1 Equipaments i serveis....................................................................85
5.1.1 Equipament sanitari..........................................................85
Alícia Villar, Sandra Obiol
5.1.2 Equipament educatiu........................................................91
Alícia Villar, Sandra Obiol
5.1.3 Equipament bancari.............................................................97
José Manuel Pastor, Ángel Soler
5.2 Equipament comercial................................................................101
Alejandro Mollá, Agustín Rovira, Irene Gil
5.2.1 Equipament comercial.................................................101
5.2.2 Comerç minorista de base alimentària...........107
5.3 Sector turístic................................................................................109
Rosa Yagüe, Isidre March
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
6.1 Recursos sociales..........................................................................114
Sandra Obiol, Alícia Villar
6.2 Instrumentos de planificación................................................120
Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas
Agustín Rovira, Javier Serrano
6.2.1 Agencias para el Fomento
de la Innovación Comercial (AFIC).........................120
6.2.2 Municipios por la sostenibilidad
de la Agencia 21 local, a la Xarxa de Municipis
per la Sostenibilitat y el Pacto de las Alcaldías
por el Clima y la Energía................................................122
6.2.3 Programas de desarrollo
territorial local.................................................................126
6.2.4 Mancomunidades............................................................130
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
6.1 Recursos socials.............................................................................115
Sandra Obiol, Alícia Villar
6.2 Instruments de planificació.....................................................121
Joaquin Farinós, Andrés Gomis, Joaquín Martín Cubas
Agustín Rovira, Javier Serrano
6.2.1 Agències per al Foment
de la Innovació Comercial (AFIC)............................121
6.2.2 Municipis per la sostenibilitat:
De l’Agenda 21 local, a la Xarxa de Municipis
per la Sostenibilitat i el Pacte de les Alcaldies
pel Clima i l’Energia..........................................................125
6.2.3 Programes de desenvolupament
territorial local.................................................................129
6.2.4 Mancomunitats................................................................133
VII. RECURSOS CULTURALES Y PATRIMONIALES
7.1 Recursos culturales y patrimoniales..................................136
Josep Montesinos, José Luis Jiménez
7.1.1 Bienes de Interés Cultural...........................................136
7.1.2 Bienes de Relevancia Local.........................................136
7.1.3 Yacimientos arqueológicos.........................................142
7.1.4 Museos y colecciones museográficas................142
7.2 Fiestas y Sociedades Musicales............................................144
Àngela Montesinos
VII. RECURSOS CULTURALS I PATRIMONIALS
7.1 Recursos culturals i patrimonials........................................137
Josep Montesinos, José Luis Jiménez
7.1.1 Béns d’interés cultural..................................................137
7.1.2 Béns de rellevància local..............................................137
7.1.3 Jaciments arqueològics................................................143
7.1.4 Museus i col.leccions museogràfiques...............143
7.2 Festes i Societats Musicals.....................................................145
Àngela Montesinos
VIII. INFRAESTRUCTURAS
8.1 Infraestructuras de comunicaciones................................150
José Manuel Pastor, Ángel Soler
8.1.1 Red de carreteras..........................................................150
8.1.2 Ferrocarril...........................................................................150
8.2 Parque de vehículos.....................................................................154
José Manuel Pastor, Ángel Soler
8.3 Parque de viviendas.....................................................................158
José Manuel Pastor, Ángel Soler
VIII. INFRAESTRUCTURES
8.1 Infraestructures de comunicacions...................................151
José Manuel Pastor, Ángel Soler
8.1.1 Xarxa de carreteres.....................................................151
8.1.2 Ferrocarril...........................................................................153
8.2 Parc de vehicles..............................................................................155
José Manuel Pastor, Ángel Soler
8.3 Parc d’habitatges..........................................................................159
José Manuel Pastor, Ángel Soler
13
Assut d’Antella i riu Xúquer
Autor: ESTEPA
I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO
I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
 1.1 MEDIO FÍSICO
La Ribera Alta se localiza en el centro de la pro-
vincia de València. Es una de las comarcas de in-
terior, de transición de las zonas bajas litorales
a las tierras de montaña del interior. Tiene una
superficie de 970 km2, repartida entre 35 muni-
cipios de desiguales dimensiones, siendo Tous el
de mayor tamaño, 128 km2, y Sant Joanet el de
menor extensión municipal, 1,9 km2. Sus límites
comarcales coindicen con La Hoya de Buñol-Chi-
va al noroeste, L´Horta al noreste, La Ribera
Baixa al este, La Safor al sudeste, La Costera al
sudoeste y La Canal de Navarres al oeste.
La Ribera Alta, fisiográficamente, ocupa un es-
pacio de transición entre las fases finales de las
alineaciones montañosas del Sistema Ibérico y
la extensa llanura aluvial valenciana. En el sec-
Juan Antonio Pascual
tor occidental, su topografía está dominada por
Emilio Barba
Emilio Iranzo la existencia de un conjunto de lomas, que son
la continuación de estructuras de mayor dimen-
sión como la Sierra del Ave y la Sierra del Caba-
llón, que se extienden desde la vecina comarca
de La Hoya de Buñol. Es en esta zona donde se
alcanzan las mayores altitudes de la comar-
ca, por encima de los 500 m, como el Puntal
Fuente Blanquilla (563 m) y la Penya-roja (556
m). En el extremo nororiental de la comarca, en
el límite con La Ribera Baixa, separadas por el
Barranc Fondo, se encuentran dos pequeñas
16
alineaciones, la Serra d’Alèdua y la Serra Fala-
guera, con cotas máximas en el Alt del Besori
(361 m) y el Escopalls (233 m), respectivamen-
te. Hacia el sureste se encuentra un conjunto
de tres pequeñas alineaciones en paralelo, la
Serra de Corbera, la Serra de la Murta, y la Se-
rra de les Agulles, cuyas elevaciones máximas
superan los 600 metros de altitud en la Ratlla
(626 m), en la Serra de la Murta.
En la comarca se encuentran materiales varia-
dos, dependiendo de la etapa geológica de for-
mación. El Cuaternario, formado por depósitos
de gravas, arenas, limos y conglomerados, se
localiza mayoritariamente en la mitad oriental
de la Ribera Alta. El Neógeno está presente en
el extremo norte, con litologías consistentes
en areniscas, conglomerados, arcillas versico-
lores, calizas, yesos y evaporitas. El Cretácico
se manifiesta en la mitad occidental, siendo sus
rocas más comunes dolomías, calizas, margas
y areniscas. El Jurásico, de menor presencia,
localizado puntualmente en el sector central,
se caracteriza por las formaciones de calizas,
dolomías, margas, areniscas y conglomerados.
El río Júcar es el organizador hidrográfico de la
comarca, atravesándola por el sur con dirección
SO-NE. Por su margen derecha, recoge las aguas
de los ríos Sellent, Cànyoles y Barxeta, que tienen
su origen en tierras externas a La Ribera Alta;
mientras que, por su izquierda, recibe los apor-
tes del río Verd, de corto recorrido, y del Magre,
tras atravesar toda la comarca. El embalse de
Tous, en el río Xúquer, es la gran infraestructura
hidráulica construida en la comarca.
En el subsuelo de La Ribera Alta se localizan
cuatro sistemas hidrogeológicos, los caracteri-
zados por la Demarcación Hidrográfica del Jú-
car como “Sierra del Ave” (localizado en el cen-
tro norte), “Caroch Norte” (al oeste), “Plana de
Valencia Sur” (en el centro) y “Sierra de las Agu-
jas” (en el sudeste). Son acuíferos de tipo mixto
(que combinan las propiedades de los acuíferos
libres y las de los confinados) y de litología car-
bonatada, a excepción del sistema Plana de Va-
lencia Sur, cuya litología es mixta (carbonatada
y detrítica). Los usos a los que se dedican las
aguas que de ellos se extraen son los agrícolas,
los urbanos y los industriales. Ninguno de los
volúmenes extraídos supera la disponibilidad
anual de recursos hídricos. Plana de Valencia
Sur y Sierra de las Agujas tienen presiones por
contaminación difusa de origen agrícola, por ex-
ceso de nitratos y pesticidas.
1.1 MEDI FÍSIC
La Ribera Alta es troba al centre de
la província de València. És una de
les comarques d’interior, de transi-
ció de les zones baixes litorals a les
terres de muntanya de l’interior. Té
una superfície de 970 km2, reparti-
da en 35 municipis de dimensions
diverses; Tous és el més gran, 128
km2, i Sant Joanet el que té més
poca extensió municipal, 1,9 km2.
Fita amb La Hoya de Buñol-Chiva al
nord-oest, l’Horta al nord-est, la Ri-
bera Baixa a l’est, la Safor al sud-est,
la Costera al sud-oest i la Canal de
Navarrés a l’oest.
La Ribera Alta, fisiogràficament,
ocupa un espai de transició entre
les fases finals de les alineacions
muntanyoses del sistema Ibèric i
l’extensa plana al.luvial valenciana. Al
sector occidental, la topografia està
dominada per un conjunt de llomes,
que són la continuació d’estructures
de més dimensió com les serres d’El
Ave i El Caballón, que s’estenen des
de la veïna comarca de La Hoya de
Buñol. És on hi ha els punts més alts
de la comarca, per damunt dels 500
metres, com el puntal Fuente Blan-
quilla (563 m) i la Penya-roja (556
m). A l’extrem nord-oriental de la
comarca, al límit amb l’Horta, sepa-
rades pel barranc Fondo, hi ha dos
xicotetes alineacions, la serra d’Alè-
dua i la serra Falaguera, amb cotes
màximes a l’Alt del Besori (361 m) i
els Escopalls (233 m), respectiva-
ment. Cap al sud-est hi ha un conjunt
de tres xicotetes alineacions en pa-
ral.lel, la serra de Corbera, la serra
de la Murta i la serra de les Agulles,
les elevacions màximes de les quals
superen els 600 metres d’altitud a la
Ratlla (626 m), a la serra de Corbera.
A la comarca hi ha materials va-
riats, depenent de l’etapa geològica
de formació. El Quaternari, format
per depòsits de graves, arenes,
llims i conglomerats, es localitza
majoritàriament a la mitat oriental
de la Ribera Alta. El Neogen és pre-
sent a l’extrem nord, amb litologies
consistents en gresos, conglome-
rats, argiles versicolors, calcàries,
guixos i evaporites. El Cretàcic es
manifesta a la mitat occidental;
les roques més comunes són dolo-
mies, calcàries, margues i gresos. El
Juràssic, de menor presència, loca-
litzat puntualment al sector central,
es caracteritza per les formacions
de calcàries, dolomies, margues,
gresos i conglomerats.
El riu Xúquer és l’organitzador hidro-
gràfic de la comarca, la travessa pel
sud amb direcció SO-NE. Pel marge
dret, arreplega les aigües dels rius
Sellent i Albaida, que tenen l’origen
en terres externes a la Ribera Alta;
mentre que, per l’esquerre, rep les
aportacions dels rius Verd o dels
Ulls, de recorregut curt, i Magre,
després de travessar tota la comar-
ca. L’embassament de Tous, al riu
Xúquer, és la gran infraestructura
hidràulica construïda a la comarca.
En el subsòl de la Ribera Alta hi ha
quatre sistemes hidrogeològics, els
caracteritzats per la Demarcació Hi-
drogràfica del Xúquer com a «Sierra
del Ave» (localitzat al centre nord),
«Caroch Norte» (a l’oest), «Plana de
I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO
I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
València Sud» (al centre) i «Serra de
les Agulles» (al sud-est). Són aqüí-
fers de tipus mixt (que combinen
les propietats dels aqüífers lliures i
les dels confinats) i de litologia car-
bonatada, excepte el sistema Plana
de València Sud, la litologia del qual
és mixta (carbonatada i detrítica).
Els usos als quals es dedica l’aigua
que se n’extrau són els agrícoles, els
urbans i els industrials. Els volums
extrets no superen en cap la dispo-
nibilitat anual de recursos hídrics.
Plana de València Sud i Serra de les
Agulles tenen pressions per conta-
minació difusa d’origen agrícola, per
excés de nitrats i pesticides.
17
 1.2 MARCO CLIMÁTICO
El régimen de precipitaciones medias de la co-
marca es escaso (573,7 mm de media comar-
cal), común a las zonas con clima mediterráneo
de nuestro entorno más cercano (Cuadro 1.1).
Los registros, con una diferencia de 192,3 mm,
se distribuyen entre unos valores mínimos en
Torís (506,9 mm) y los máximos de Rafelguaraf
(699,2 mm). De los treinta y cinco municipios
que integran la comarca, doce tienen lluvias
entre 500 y 550 mm, nueve alcanzan valores
entre los 550 y 600 mm, diez entre 600 y 650
mm, y cuatro entre los 650 y 700 mm..
El climograma de Alzira (Figura 1.1) presenta
una distribución mensual de las lluvias polariza-
do en el último cuatrimestre del año, sobre todo
en los meses de otoño. En estos meses se con-
Juan Antonio Pascual
tabilizan 320 mm de precipitación, siendo octu-
Emilio Barba
bre el de máximas con valores cercanos a 120
Emilio Iranzo
mm, seguido de noviembre. De enero a mayo,
las precipitaciones alcanzan valores entre 30 y
40 mm. Es en el verano cuando las precipitacio-
nes descienden considerablemente, por debajo
de 20 mm, alcanzándose el mínimo en julio.
Las temperaturas medias de la comarca pre-
sentan valores de 17 °C, indicadoras de un
clima general templado. Las diferencias entre
ellas son relativamente bajas, con un contraste
de 1,6 °C entre el municipio de menor tempera-
tura (Turís, 15,9 °C), y el que presenta el valor
más alto (17,5 °C). La mayoría de localidades
tienen temperaturas medias entre 17 y 17,5 °C,
y sólo ocho ofrecen valores por debajo de 17
18
CLIMA
Precipitación Temperatura
Municipios media anual (mm)
Media anual Media de enero Media de julio
Alberic 588,3 17,3 10,1 25,5
Alcàntera de Xúquer 611,3 17,3 10,3 25,6
Alzira 635,9 17,1 10,3 25,2
Alcúdia, l’ 540,3 17,2 10,2 25,5
Alfarp 536,4 16,9 9,9 25,2
Algemesí 618,1 17,2 10,2 24,9
Alginet 576,7 17,1 10,0 25,4
Antella 599,3 17,3 10,2 25,6
Beneixida 614,4 17,3 10,3 25,6
Benifaió 545,3 17,1 10,1 25,0
Benimodo 543,6 17,1 10,1 25,4
Benimuslem 582,8 17,3 10,2 25,5
Carcaixent 686,2 17,1 9,9 25,3
Càrcer 601,9 17,3 10,3 25,5
Carlet 546,6 17,1 10,0 25,4
Catadau 539,9 16,5 9,3 24,9
Cotes 584,3 17,0 9,9 25,4
Ènova, l’ 667,7 17,5 9,8 25,6
Gavarda 617,6 17,4 10,2 25,6
Guadassuar 541,2 17,1 10,0 25,5
Llombai 528,1 16,4 9,3 24,8
Manuel 643,1 17,4 10,0 25,6
Massalavés 555,9 17,2 10,2 25,5
Montserrat 508,3 16,2 9,4 24,2
Montroy 513,7 16,2 9,2 24,5
Pobla Llarga, la 653,9 17,4 10,1 25,6
Rafelguaraf 699,2 17,5 9,7 25,6
Real 518,5 16,4 9,3 24,7
Sant Joanet 642,4 17,4 10,1 25,6
Sellent 588,2 17,1 9,9 25,4
Senyera 631,4 17,4 10,1 25,6
Sumacàrcer 580,8 16,9 9,8 25,4
Tous 552,2 16,2 8,9 24,8
Turís 506,9 15,9 8,9 24,2
Villanueva de Castellón 622,9 17,3 10,1 25,6
Comarca 573,7 16,8 9,7 25,0
Cuadro 1.1 Fuente: Elaboración propia a partir de NINYEROLA, M.; PONS, X.; y ROURE, J.M. (2005): Atlas Climático Digital de la Península Ibérica.
Metodología y aplicaciones en bioclimatología y geobotánica. ISBN 932860-8-7. Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra.
1.2 MARC CLIMÀTIC

El règim de precipitacions mitjanes perat. Les diferències entre unes i

de la comarca és escàs (573,7 mm altres són relativament baixes, amb

I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO

de mitjana comarcal), comuna a les
zones amb clima mediterrani del
nostre entorn més proper (Quadre
1.1). Els registres, amb una diferèn-
cia de 192,3 mm, es distribueixen en-
tre uns valors mínims a Torís (506,9
mm) i els màxims de Rafelguaraf
(699,2 mm). Dels trenta-cinc muni-
cipis que integren la comarca, dotze
tenen pluges entre 500 i 550 mm,
nou assoleixen valors entre els 550 i
600 mm, deu entre 600 i 650 mm i
quatre entre els 650 i 700 mm.
El climograma d’Alzira (Figura 1.1)
I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
un contrast d’1,6 graus entre el
municipi de temperatura més baixa
(Torís, 15,9 °C) i el que presenta el
valor més alt (17,5 °C). La majoria
de localitats tenen temperatures
mitjanes entre 17 i 17,5 °C, i només
huit tenen valors per davall de 17
°C. Els registres de gener mostren
temperatures d’hivern moderades,
amb valors que oscil.len entre 8,9 °C
(Torís i Tous) i 10,3 °C (Beneixida). La
diferència (1,4 graus) indica una cer-
ta homogeneïtzació de les mínimes
Figura 1.1 Fuente: Elaboración propia a partir de PÉREZ CUEVA, A. J. (coord.) (1994): Atlas climático de la Comu-
de gener a la comarca: els registres nidad Valenciana (1961-1990). Ed. Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, Generalitat Valenciana.
de la majoria dels municipis són su- Publicaciones de Divulgación Técnica, Colección “Territori”, No4, 205 pp.

presenta una distribució mensual periors a 10 °C, i dotze tenen valors

de les pluges polaritzat en el darrer
quadrimestre de l’any, sobretot
als mesos de tardor. Mesos en els
quals es comptabilitzen 320 mm
de precipitació; octubre és el de
màximes amb valors propers a 120
mm, seguit de novembre. De gener
a maig, les precipitacions arriben a
valors entre 30 i 40 mm. És a l’es-
tiu quan les precipitacions minven
considerablement, per davall de 20
mm; s’arriba al mínim al juliol.
Les temperatures mitjanes de la
comarca presenten valors de 17 °C,
indicadors d’un clima general tem-
entre 9 i 10 °C.
Amb una mitjana comarcal de 25
°C, les temperatures de juliol són
caloroses, oscil.len entre mínims de
24,2 °C, a Torís, i màxims de 25,6 °C,
registrats en onze municipis. Amb
un contrast d’1,4 graus, en realitat
hi ha molt poca variabilitat en els va-
lors mitjans d’estiu, ja que la majoria
de municipis té temperatures iguals
o superiors a 25 °C, amb només huit
registres entre 24,2 i 25 °C. L’am-
plitud tèrmica entre gener i juliol és
relativament baixa, en quasi tots
els municipis és superior a 15 °C,
excepte a Algemesí, Alzira, Benifaió
i Montserrat, amb valors lleugera-
ment inferiors, entre 14,7 i 14,9 °C.
Els valors mensuals representats
en el climograma d’Alzira (Figura
1.1) tenen una distribució anual en la
qual destaquen temperatures d’hi-
vern suaus i d’estiu càlides. Cap mes
de l’any ofereix valors inferiors a 10
°C, i huit mesos, d’octubre a maig,
registren temperatures entre 10 i
20 °C. A l’estiu, juliol i agost, els me-
sos més calorosos, arriben a valors
propers a 25 °C, i juny i setembre els
tenen una mica superiors a 20 °C.
La posició geogràfica de la Ribera
Alta atorga unes característiques
climàtiques contrastades a la co-
marca. A cavall de les zones abrup-
tes de l’interior occidental i els es-
pais de la costa, presenta un clima
de transició entre el mediterrani de
litoral i els més continentalitzats de
l’oest de la província de València;
s’hi diferencien tres tipus climàtics,
d’est a oest:
Clima de la plana litoral septentrional.
Les precipitacions mitjanes anuals
estan entorn dels 450 mm. Amb
precipitacions màximes anuals a la

19
 1.2 MARCO CLIMÁTICO
°C. Los registros de enero muestran tempera-
turas de invierno moderadas, con valores que
I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO
I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
oscilan entre 8,9 °C (Torís y Tous) y 10,3 °C (Be-
neixida). La diferencia (1,4 °C) indica una cierta
homogeneización de las mínimas de enero en
la comarca: los registros de la mayoría de los
municipios son superiores a 10 °C, y doce pre-
sentan valores entre 9 y 10 °C.
Con una media comarcal de 25 °C, las tempe-
raturas de julio son calurosas, oscilando entre
mínimos de 24,2 °C, en Torís, y máximos de 25,6
°C, registrados en 11 municipios. Con un con-
traste de 1,4 °C, en realidad se da muy poca
variabilidad en los valores medios de verano,
pues la mayoría de municipios tiene temperatu-
ras iguales o superiores a 25 °C, con sólo ocho
registros entre 24,2 y 25 °C. La amplitud tér-
mica entre enero y julio es relativamente baja,
siendo en casi todos los municipios superior a
15 °C, a excepción de Algemesí, Alzira, Benifaió
y Montserrat, cuyos valores son ligeramente
inferiores, entre 14,7 y 14,9 °C.
Los valores mensuales representados en el
climograma de Alzira (Figura 1.1) tienen una
distribución anual en la que se destacan tempe-
raturas de invierno suaves y de verano cálidas.
Ningún mes del año ofrece valores inferiores a
20
10 °C, y ocho meses, de octubre a mayo, regis- medias anuales (sobre 500 mm), la disminución
tran temperaturas entre 10 y 20 °C. En el ve- del máximo de lluvias de otoño, y la disminución
rano, julio y agosto, los meses más calurosos, de las temperaturas, con descenso de la media
se alcanzan valores cercanos a 25 °C, y junio y anual, sobre 15 °C.
septiembre los tienen algo superiores a 20 °C.
En la parte occidental, más continental, de la
La posición geográfica de La Ribera Alta otorga comarca puede haber zonas donde estén pre-
unas características climáticas contrastadas a sentes características del denominado clima del
la comarca. A caballo entre las zonas abruptas sector central. Se define por precipitaciones me-
del interior occidental y los espacios de la costa, dias anuales de unos 450 mm, pero repartidas de
presenta un clima de transición entre el medi- forma más uniforme a lo largo del año, con los pi-
terráneo de litoral y los más continentalizados cos máximos de otoño no tan extremos como los
del oeste de la provincia de València, diferen- de la franja litoral. Debido a la continentalidad, las
ciándose tres tipos climáticos, de este a oeste: temperaturas medias anuales son relativamente
bajas, alrededor de los 12-14 °C. En invierno, las
Clima de la llanura litoral septentrional. Con pre- bajas temperaturas pueden producir heladas y
cipitaciones medias anuales en torno a los 450 precipitaciones de nieve.
mm. Presenta doble pico de máximos anuales
(el más pronunciado en otoño, y un segundo
pico menos intenso en primavera), y pronun-
ciada sequía en verano, de unos cuatro meses
consecutivos. De inviernos suaves y veranos
cálidos, la temperatura media anual está entre
16 y 18 °C.
En la parte central de la comarca se da el clima
de la franja de transición. En este sector, las prin-
cipales diferencias con el clima de la llanura litoral
serían un cierto aumento de las precipitaciones
1.2 MARC CLIMÀTIC

tardor, i un segon pic de menor inten-

sitat a la primavera. Presenta també

I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO

I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
una sequera a l’estiu, amb durada de
fins a quatre mesos. Té hiverns suaus
i estius càlids, i la temperatura mitja-
na anual està entre 16 i 18 °C.

A la part central de la comarca hi ha

el clima de la franja de transició. Les
principals diferències que hi ha amb
el clima de la plana litoral serien un
cert augment de les precipitacions
mitjanes anuals (sobre 500 mm), la
disminució del màxim de pluges de
tardor, i la disminució de les tempe-
ratures, amb descens de la mitjana
anual, sobre 15 °C.

A la part occidental, més continen-
tal, de la comarca, pot haver-hi zo-
nes on hi haja característiques del
denominat clima del sector central.
Es defineix per precipitacions mitja-
nes anuals d’uns 450 mm, però re- El Riu Xúquer. Alzira. Autor: Pep Pelechà
partides de manera més uniforme
al llarg de l’any, amb els pics màxims
de tardor no tan extrems com els de
la franja litoral. A causa de la conti-
nentalitat, les temperatures mitja-
nes anuals són relativament baixes,
al voltant dels 12-14 °C. A l’hivern, les
temperatures baixes poden produir
gelades i precipitacions de neu.

21
 1.3 MEDIO AMBIENTE
1.3.1 Recursos forestales
La Ribera Alta incluye 35 municipios, lo que ya
da idea de su elevado grado de antropización.
La superficie forestal, que sólo alcanza el 36%
del territorio, es un reflejo de esta realidad (Fi-
gura 1.2, Cuadro 1.2). Por municipios, el por-
centaje de terreno forestal destaca en Tous,
con un 90%, es apreciable en Antella, Catadau,
Llombai, Sellent y Sumacàrcer, con porcentajes
que oscilan entre el 50-66%, para desplomarse
hasta menos del 5% en Alcàntera de Xúquer,
Algemesí, Beneixida, Benifaió, Benimuslem,
Càrcer, Massalavés, Sant Joanet o Senyera. En
términos absolutos, es también Tous el munici-
pio que más contribuye al terreno forestal de la
comarca, aportando casi un tercio del total. Con
Juan Antonio Pascual
Emilio Barba superficies por encima de las 2.500 ha se sitúan
Alzira, Carcaixent y Llombai. Del total comarcal,
Emilio Iranzo
sólo el 16% de la superficie forestal es arbolada,
lo que suma poco más de 6.000 ha, casi en su
totalidad de coníferas. Las formaciones puras
de frondosas sólo superan las 100 ha en Alzira.
Y, aunque las extensiones son en todo caso exi-
guas, estas formaciones de frondosas superan
a las de coníferas en L’Alcúdia, Algemesí, Beni-
muslem, Càrcer, Cotes y Massalavés.
Por especies, el pino carrasco Pinus halepensis
es el dominador casi absoluto de la superficie
forestal arbolada de la comarca: cubre algo
más de 5.700 ha, y sólo Llombai sobrepasa
escasamente las 1.000 ha (Ministerio de Agi-
cultura, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente
22
RECURSOS FORESTALES
Superficie Forestal (Arbolado y matorral) Principales formaciones forestales
Municipios Mezcla de
HA % Coníferas Frondosas coníferas
y frondosas
Alberic 336,1 12,5 72,9 22,4 -
Alcàntera de Xúquer 12,8 3,8 10,5 2,2 -
Alzira 3.577,0 32,4 826,0 154,4 2,0
Alcúdia, l’ 226,1 9,6 4,9 19,2 -
Alfarp 775,1 37,7 271,7 13,6 27,3
Algemesí 29,0 0,7 - 29,0 -
Alginet 166,9 6,9 7,6 - -
Antella 910,6 51,8 37,8 13,5 -
Beneixida 10,4 3,2 7,1 3,3 -
Benifaió 37,5 1,9 9,9 - -
Benimodo 120,2 9,6 - - -
Benimuslem 6,7 1,6 - 6,7 -
Carcaixent 2.686,5 45,3 384,1 48,9 7,8
Càrcer 19,6 2,6 2,4 14,2 -
Carlet 443,1 9,7 161,4 12,4 -
Catadau 1.911,3 53,9 91,4 - -
Cotes 269,5 42,6 0,2 4,2 -
Ènova, l’ 241,1 31,4 102,2 - -
Gavarda 164,5 21,0 23,2 11,5 -
Guadassuar 829,5 23,5 210,2 15,4 -
Llombai 3.669,1 66,0 1.156,6 2,6 0,6
Manuel 91,6 15,1 59,7 - -
Massalavés 4,6 0,6 - 4,6 -
Montserrat 891,2 19,5 85,8 4,8 -
Montroy 754,1 24,0 173,2 - 11,3
Pobla Llarga, la 70,7 7,0 46,3 0,6 -
Rafelguaraf 589,9 36,3 306,5 - -
Real 546,0 29,8 155,9 1,8 -
Sant Joanet - - - - -
Sellent 757,4 54,1 122,5 30 2,7
Senyera - - - - -
Sumacàrcer 1.234,4 61,4 464,1 10 -
Tous 11.508,6 90,2 583,4 0,6 -
Turís 1.968,0 24,4 487,3 69,7 40,7
Villanueva de Castellón 102,8 5,1 28,5 10,8 22,6
Comarca 34.961,4 36,0 5.893,4 506,4 115,0
Provincia 581.938,5 53,8 317.483,7 15.133,4 17.883,8
C.Valenciana 1.263.607,8 54,3 589.161,8 92.869,5 71.914,5
Comarca/Provincia 6,01 % - 1,86 % 3,35 % 0,64 %
Cuadro1.2 Fuente: Mapa Forestal de España (1997-2006).
1.3 MEDI AMBIENT

1.3.1 Recursos forestals

I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO

I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
La Ribera Alta inclou trenta-cinc muni-
cipis, la qual cosa ja dóna idea del grau
elevat d’antropització. La superfície
forestal, que només abasta el 36%
del territori, n’és un reflex (Figura 1.2,
Quadre 1.2). Per municipis, el percen-
tatge de terreny forestal destaca a
Tous, amb un 90%, és apreciable a
Antella, Catadau, Llombai, Sellent i
Sumacàrcer, amb percentatges que
oscil.len entre el 50-66%, per a caure
fins a menys del 5% en Alcàntera de
Xúquer, Algemesí, Beneixida, Benifaió,
Benimuslem, Càrcer, Massalavés,
Sant Joanet o Senyera. En termes
absoluts, és també Tous el municipi
que més aporta al terreny forestal
de la comarca, vora un terç del to-
tal. Amb superfícies per damunt de
les 2.500 hectàrees se situen Alzira,
Carcaixent i Llombai. Del total comar-
cal, només el 16% de la superfície fo-
restal és d’arbres, la qual cosa suma
poc més de 6.000 hectàrees, quasi
íntegrament de coníferes. Les for-
macions pures de frondoses només
superen les cent hectàrees a Alzira. I,
encara que les extensions són en tot
cas minses, les formacions de fron-
doses superen les de coníferes a l’Al-
cúdia, Algemesí, Benimuslem, Càrcer,
Cotes i Massalavés.

Figura1.2 Recursos forestales

23
 1.3 MEDIO AMBIENTE
2006). Cabe destacar quizás las 26 ha de pino
piñonero Pinus pinea en Alzira. A lo largo de
I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO
I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
los municipios bañados por el Río Xúquer y sus
afluentes se extienden algo más de 300 ha de
bosques de ribera, aunque normalmente son de
una extensión muy reducida (menos de 10 ha);
sólo Alzira, Carcaixent, Sellent y Turís presentan
algún parche que supere las 20 ha. Por lo de-
más, el resto de formaciones arboladas no su-
pera las 30 ha en el total comarcal. Cabe men-
cionar, por su singularidad en la provincia, las
pequeñas extensiones de eucaliptos Eucalyptus
sp., nunca mayores de 10 ha, en los municipios
de L’Alcúdia, Algemesí, Carlet y Guadassuar. Y,
para finalizar, hay que dejar constancia de la
presencia de una reducida formación de ene-
bros Juniperus spp. en Turís, y de unas 10 ha de
algarrobal Ceratonia siliqua en Alfarb.
Desde 2010, cuatro grandes incendios han afec-
tado a la comarca. En ese año, un incendio ini-
ciado en Rafelguaragf calcinó algo más de 2.000
ha, de las cuales unas 900 eran arboladas. Por
otra parte, algunos de los términos municipales
de la comarca, en concreto Turís, Montroi, Real,
Tous, Llombai, Catadau y Carlet, se vieron afec-
tados por el gran incendio forestal ocurrido en
2012, iniciado en Cortes de Pallás, y que llegó a
la Ribera Alta tras atravesar los municipios de
Dos Aguas, Macastre y Alborache en La Hoya
de Buñol-Chiva (Consejería de Agricultura, Medio
Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural,
2016). En 2016, un incendio que comenzó en
Bolbaite (La Canal de Navarrés) se extendió ha-
24
cia, especialmente, tres municipios de La Ribera
Alta: Cotes, Sellent y Sumacàrcer (Baeza et al.
2016). Entre los tres municipios se calcinaron
787 ha, principalmente de matorral. Y, por úl-
timo, también en 2016, un incendio que dio co-
mienzo en Carcaixent, arrasó 2.200 ha, la mayor
parte en este término municipal (1.951 ha), pero
afectando también a Alzira (14 ha), Simat de la
Valldigna (La Safor) y Xàtiva (La Costera) (Valde-
cantos et al. 2016). La superficie total quemada
en este último incendio coincide, casi en su tota-
lidad, con la que se quemó en los grandes incen-
dios de 1981 y 1991, y, teniendo en cuenta todos
los incendios desde esas fechas, solo 130 ha de
la superficie quemada en este último incendio no
habían sufrido los efectos del fuego. La mayor
parte de la superficie quemada corresponde a
zonas de matorral, destacando la afección al Pa-
raje Natural Municipal de L’Hort de Soriano-Font
de La Parra, en Carcaixent.
1.3.2 Infraestructura verde
y diversidad paisajística
La Infraestructura Verde hace referencia al
conjunto de espacios libres del proceso de ur-
banización, en los que se hallan enclaves que,
por su singularidad ecológica o patrimonial,
cuentan con alguna figura de protección o re-
conocimiento. En la comarca de La Ribera Alta
(Cuadro 1.3, Figura 1.3), la Infraestructura Ver-
de se encuentra representada por 206,33 ha
de Parques Naturales (l’Albufera), que al mis-
mo tiempo son Zonas RAMSAR; 3.805,15 ha
de Parajes Naturales Municipales; 10.011,16
ha de Lugares de Interés Comunitario (LIC);
13.845,43 ha de Zonas de Especial Protección
para las Aves (ZEPA); 552,30 ha de Zonas Hú-
medas; 35.494,70 ha de espacio forestal con-
templado dentro del Plan de Actuación Territo-
rial Forestal (PATFOR), de las que 19.907 ha son
Montes Gestionados; 16.844,60 ha de zonas
libres por riesgo de inundación (PATRICOVA); 8
cuevas y 4 lugares en los que hay arte rupestre
o que son Patrimonio Histórico de la UNESCO.
En la comarca de La Ribera Alta se identifican va-
riadas tipologías paisajísticas, si bien la que ocu-
pa más superficie es la agrícola de regadío mixto:
huerta y arbolado en llanuras y glacis aluviales.
Una amplia llanura aluvial, construida por los
aportes sedimentarios del riu Xúquer y sus
afluentes, el Sellent, el Albaida y el Magre, confor-
ma la base del paisaje predominante. Esta gran
llanura de inundación está cerrada por la sierra
Falaguera al norte, por los últimos contrafuertes
del macizo del Caroig al oeste, y por las sierras de
la Murta, Agulles y de Carcaixent por el sureste.
El río Xúquer se erige como el auténtico eje verte-
brador del paisaje de la unidad, que, junto con sus
afluentes, han ido configurando esta extensa lla-
nura. La transición entre las zonas montañosas
y la llanura de inundación se resuelve mediante
una serie de superficies planas de suave pendien-
te o glacis, correspondientes con las zonas de
regadío más modernas.
1.3 MEDI AMBIENT
Per espècies, el pi blanc (Pinus hale-
pensis) és el dominador quasi absolut
de la superfície forestal d’arbres de
la comarca: cobreix una mica més
de 5.700 hectàrees, i només Llom-
bai sobrepassa escassament les
mil (Ministerio de Agricultura, Pes-
ca, Alimentación y Medio Ambiente,
2006). Cal destacar, potser, les 26
hectàrees de pi ver (Pinus pinea) a Al-
zira. Al llarg dels municipis que banya
el Xúquer i els afluents s’estenen més
de 300 hectàrees de bosc de ribera,
encara que normalment són d’una
extensió molt reduïda (menys de deu
hectàrees); només Alzira, Carcaixent,
Sellent i Torís presenten alguna clapa
que en supere les vint. D’altra ban-
da, la resta de formacions d’arbres
no supera les trenta hectàrees en
el total comarcal. S’ha d’esmentar,
per la singularitat a la província, les
xicotetes extensions d’eucaliptus
(Eucalyptus sp), no més grans de deu
hectàrees mai, als municipis de l’Alcú-
dia, Algemesí, Carlet i Guadassuar. I,
per a finalitzar, cal deixar constància
de la presència d’una xicoteta forma-
ció de ginebres (Juniperus sp) a Torís,
i d’unes deu hectàrees de garroferar
(Ceratonia siliqua) a Alfarb.
Des del 2010, quatre grans incendis
han afectat la comarca. En el 2010,
un incendi iniciat en Rafelguaraf va
calcinar més de 2.000 hectàrees, de
les quals vora 900 eren d’arbratge.
D’altra banda, uns quants termes
municipals de la comarca, en con-
cret els de Torís, Montroi, Real, Tous,
Llombai, Catadau i Carlet, es van veu-
re afectats pel gran incendi forestal
del 2012, iniciat a Cortes de Pallás, i
que va arribar a la Ribera Alta des-
prés de travessar els municipis de
Dos Aguas, Macastre i Alborache a
La Hoya de Buñol-Chiva (Conselleria
d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi
Climàtic i Desenvolupament Rural,
2016). En el 2016, un incendi que
va començar a Bolbaite (la Canal
de Navarrés) es va estendre, espe-
cialment, cap altres municipis de la
Ribera Alta: Cotes, Sellent i Suma-
càrcer (BAEZA et al., 2016). Entre els
tres municipis es van calcinar 787
hectàrees, principalment de matoll.
I, finalment, també en el 2016, un in-
cendi que va començar a Carcaixent,
en va arrasar 2.200, la major part al
terme municipal (1.951 hectàrees),
però afectà també Alzira (14 hec-
tàrees) a la Ribera Alta, Simat de la
Valldigna (la Safor) i Xàtiva (la Cos-
tera) (VALDECANTOS et al., 2016).
La superfície total cremada en el
darrer incendi coincideix, quasi ínte-
grament, amb la que es va cremar
en els grans incendis de 1981 i 1991,
i, tenint en compte tots els incendis
des de llavors, només 130 hectàrees
de la superfície cremada en el darrer
incendi no havien patit els efectes
del foc. La major part de la superfície
cremada correspon a zones de ma-
toll; destaca l’afecció al paratge natu-
ral municipal de l’Hort de Soriano i la
Font de la Parra, a Carcaixent.
1.3.2 Infraestructura verda i
diversitat paisatgística
La infraestructura verda fa referèn-
cia al conjunt d’espais lliures del pro-
cés d’urbanització, en els quals hi ha
enclavaments que, per la singularitat
ecològica o patrimonial que tenen,
disposen d’alguna figura de protecció
o reconeixement. A la comarca de la
Ribera Alta (Quadre 1.3, Figura 1.3),
la infraestructura verda la repre-
senten 206,33 hectàrees de parcs
naturals (l’Albufera), que alhora són
zones RAMSAR; 3.805,15 de parat-
ges naturals municipals; 10.011,16
de llocs d’interés comunitari (LIC);
13.845,43 de zones d’especial pro-
tecció per a les aus (ZEPA); 552,30
de zones humides; 35.494,70 d’espai
forestal previst dins del Pla d’actua-
ció territorial forestal (PATFOR), de
les quals 19.907 són muntanya ges-
tionada; 16.844,60 de zones lliures
I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO
I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
per risc d’inundació (PATRICOVA);
huit coves i quatre llocs en els quals
hi ha art rupestre o que són patrimo-
ni històric de la UNESCO.
A la comarca de la Ribera Alta
s’identifiquen tipologies paisatgísti-
ques variades, tot i que la que ocupa
més superfície és l’agrícola de rega-
diu mixt: horta i arbratge en planes i
glacis al.luvials.
Una àmplia plana al.luvial, construïda
per les aportacions sedimentàries
del riu Xúquer i els afluents, el Se-
llent, l’Albaida i el Magre, conforma la
base del paisatge predominant. Gran
plana d’inundació tancada per la se-
rra Falaguera al nord, pels darrers
contraforts del massís del Caroche
a l’oest, i per les serres de la Murta,
les Agulles i de Carcaixent pel sud-est.
El riu Xúquer s’erigeix com l’autèntic
eix vertebrador del paisatge de la uni-
tat, el qual, junt amb els afluents, han
configurat l’extensa plana riberenca.
La transició entre les zones muntan-
yoses i la plana d’inundació es resol
mitjançant una sèrie de superfícies
planes de pendent suau o glacis, co-
rresponents amb les zones de rega-
diu més modernes.
25
 1.3 MEDIO AMBIENTE
En La Ribera Alta impera un clima mediterráneo
que, junto a la riqueza de los suelos y a la presen-
I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO
I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
cia de aguas, ha propiciado que desde antiguo el
llano de inundación del Xúquer se haya dedicado
al cultivo de cítricos y otros productos hortofru-
tícolas (melocotón, caqui, albaricoque, etc.). La
falta de agua proveniente de las precipitaciones
para alimentar las explotaciones citrícolas se su-
ple con los recursos hídricos proporcionados por
el Xúquer y sus afluentes, así como por los innu-
merables pozos que captan el agua del subsuelo.
La Ribera Alta es una comarca eminentemente
agrícola, cuya economía se basa principalmente
en la producción y comercialización de la naranja.
Es por eso por lo que el naranjo se ha convertido
en el cultivo por excelencia, constituyendo un mo-
nocultivo arbolado. Los campos de cultivo se han
ido articulando en torno a la rica red de acequias
que derivan las aguas de los ríos Xúquer, Magre,
Albaida y Verd. Por lo que respecta al naranjo,
fue introducido en La Ribera por los musulma-
nes, si bien con fines ornamentales y farmacoló-
gicos más que como cultivo, por lo que no sería
hasta finales del siglo XVIII cuando surgen los
primeros huertos de naranjos, siendo durante la
primera mitad del siglo XIX cuando se produce
su verdadera expansión. Una expansión que se
vio favorecida por la construcción del ferrocarril
València-Almansa, que atravesaba La Ribera de
norte a sur, y facilitaba las exportaciones del pro-
ducto gracias al puerto de València. Además, en
torno a las estaciones, se construyeron grandes
almacenes de naranjas, algunos de ellos de bella
factura, para facilitar así su exportación.
26
INFRAESTRUCTURA VERDE
Superficie Protegida (1) % Superficie No tipologías de No unidades
Municipios protegida (1) protección (1) paisajísticas (2)
Km2 HA
Alberic 0,18 17,88 0,66 1 2
Alcàntera de Xúquer 0,01 1,14 0,34 1 1
Alzira 26,19 2.619,08 23,71 3 4
Alcúdia, l’ - - - - 2
Alfarp - - - - 3
Algemesí 2,29 228,57 5,51 3 2
Alginet - - - - 2
Antella 0,27 26,76 1,52 1 3
Beneixida 0,01 1,07 0,33 1 1
Benifaió - - - - 4
Benimodo 0,06 6,15 0,49 2 2
Benimuslem 0,03 3,33 0,80 1 1
Carcaixent 0,70 69,79 1,18 2 2
Càrcer 0,10 10,12 1,37 1 1
Carlet - - - - 2
Catadau 6,33 632,65 17,84 2 3
Cotes 0,03 3,39 0,54 1 2
Ènova, l’ - - - - 2
Gavarda 0,07 6,66 0,85 1 2
Guadassuar 0,26 25,95 0,74 1 2
Llombai 24,85 2.485,43 44,71 3 3
Manuel 0,28 28,21 4,66 1 2
Massalavés 0,10 10,49 1,40 1 1
Montserrat - - - - 2
Montroy 2,89 289,48 9,22 2 2
Pobla Llarga, la - - - - 1
Rafelguaraf - - - - 2
Real 2,77 277,09 15,13 2 2
Sant Joanet - - - - 1
Sellent 0,12 12,36 0,88 1 3
Senyera - - - - 1
Sumacàrcer 0,42 41,56 2,07 1 3
Tous 103,49 10.348,85 81,14 2 3
Turís 3,11 310,99 3,86 1 3
Villanueva de Castellón 0,11 10,99 0,54 1 2
Comarca 174,68 17.467,97 18,00 4 10
Provincia 4.549,39 454.938,79 42,08 - -
C.Valenciana 9.055,06 905.506,28 38,91 - -1,1
Cuadro 1.3 (1) Fuente: MAGRAMA (2017). Las tipologías de protección que aquí se indican son las siguientes: LIC, ZEPA, Paraje Municipal, Parque
Natural y Paisaje Protegido. (2) Fuente: HERMOSILLA, J. (dir.) (2012): Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del Paisaje. Ed. Dirección General del
Territorio y Paisaje, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana, 715 pp. I.S.B.N.: 978-84-370-8771-9.
1.3 MEDI AMBIENT

A la Ribera Alta impera un clima me-

diterrani que, amb la riquesa dels

I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO

I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
sòls i la presència d’aigua, ha afavo-
rit que des d’antic el pla d’inundació
del Xúquer s’haja dedicat al cultiu de
cítrics i altres productes hortofruc-
tícoles (bresquilla, caqui, albercoc,
etc.). La falta d’aigua provinent de les
precipitacions per a alimentar les ex-
plotacions citrícoles se supleix amb
els recursos hídrics que proporciona
el Xúquer i afluents, així com amb els
innombrables pous que capten l’ai-
gua del subsòl.

La Ribera Alta es una comarca La

Ribera Alta és una comarca emi-
nentment agrícola, l’economia de
la qual es basa principalment en la
producció i comercialització de la
taronja. És per això que el taronger
s’ha convertit en el cultiu per excel.
lència, i constitueix un monocultiu
d’arbratge. Els camps de cultiu s’han
anat articulant entorn de la rica xar-
xa de séquies que deriva l’aigua dels
rius Xúquer, Magre, Albaida i Verd
o dels Ulls. Pel que fa al taronger, el
van introduir a la Ribera els musul-
mans, si bé amb finalitats ornamen-
tals i farmacològiques més que com
a cultiu, per la qual cosa no va ser
fins a les acaballes del segle XVIII que
sorgiren els primers horts de taron-

Figura1.3 Espacios protegidos

27
 1.3 MEDIO AMBIENTE
El poblamiento de La Ribera está influenciado
por la presencia del río Xúquer. Es por eso que
I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO
I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
la mayoría de municipios localizan sus cascos
urbanos a una cierta distancia del mismo, so-
bre zonas más elevadas, conocedores de las
sucesivas crecidas que se han ido produciendo
a lo largo de la historia. Solamente Benimuslem
y Alzira sitúan sus núcleos a orillas del Xúquer,
defendiéndose de las crecidas del río mediante
sus murallas.
Aunque la base de la economía de la comarca
es la agricultura, el incremento de la presencia
del sector industrial en las últimas décadas, li-
gado a la construcción de polígonos industriales
y a las infraestructuras viarias, ponen de mani-
fiesto algunos cambios no solo en la tendencia
socioeconómica, sino también en el paisaje. Efec-
tivamente, las infraestructuras lineales, como
28
carreteras, el ferrocarril o la red eléctrica, y los
polígonos industriales, fragmentan la matriz agrí-
cola, restan superficie a los cultivos, producen un
impacto visual, y suponen una disonancia en el
paisaje agrícola.
El segundo paisaje más abundante es el silvíco-
la: forestal y de montaña en sierras y valles, que
llega hasta los límites occidentales de la Vall dels
Alcalans, y cerrado por la sierra de Alèdua y Fa-
laguera; el límite sur lo configura el último contra-
fuerte de la sierra del Caballón. El río Júcar circu-
la muy encajado, y forma congostos y gargantas,
que dan lugar a desniveles pronunciados con nu-
merosos acantilados. El uso forestal es el princi-
pal aprovechamiento. La cubierta vegetal es po-
bre, como consecuencia de la sobreexplotación
de los recursos y de los repetidos incendios. Los
escasos pinares existentes son fruto de las re-
poblaciones forestales. La agricultura, dado que
se trata de un espacio de montaña muy abrupto,
tiene poca relevancia, y queda relegada a zonas
marginales en pequeños valles o zonas abanca-
ladas. Los cultivos de regadío son testimoniales
y sólo aparecen algunos naranjos entre los tér-
minos de Tous y Benimodo. Respecto al secano,
ocupa también una reducida superficie en estre-
chas franjas de terreno. Los cultivos que predo-
minan son los almendros, el algarrobo, y algunas
parcelas de vid en Catadau y en los piedemontes
de la sierra de Alèdua en Llombai.
El relieve montuoso y quebrado ha creado no
sólo un territorio caracterizado por ser un de-
sierto demográfico, donde existen algunas urba-
nizaciones y chalets de baja densidad y reciente
construcción en los términos de Alberic, Cata-
dau y Alginet.
1.3 MEDI AMBIENT
Serra de Corbera des de la Vall de la Murta. Alzira. Autor: Antoni Martínez Bernat
gers, i va ser durant la primera mitat
del segle XIX quan hi ha la verdade-
ra expansió. Una expansió que es va
veure afavorida per la construcció
del ferrocarril València-Almansa, que
travessava la Ribera de nord a sud,
i facilitava les exportacions del pro-
ducte mitjançant el port de València.
A més, entorn de les estacions, es
van construir grans magatzems de
taronja, alguns de factura bella, per
a facilitar-ne l’exportació.
El poblament de la Ribera està influït
per la presència del riu Xúquer. És
per això que la major part de muni-
cipis situen els nuclis urbans a una
certa distància, sobre zones més
elevades, coneixedors de les crescu-
des successives que s’han produït al
llarg de la història. Només Benimus-
lem i Alzira tenen els nuclis vora riu;
es defensen de les crescudes del riu
mitjançant les muralles.
Encara que la base de l’economia de la
comarca és l’agricultura, l’increment
de la presència del sector industrial
en les darreres dècades, lligada a la
construcció de polígons industrials i a
les infraestructures viàries, posen de
manifest uns quants canvis no només
en la tendència socioeconòmica, sinó Tous i Benimodo. Pel que fa al secà,
també en el paisatge. Efectivament, ocupa també una superfície reduïda
I. LOCALIZACIÓN Y MEDIO FÍSICO
I. LOCALITZACIÓ I MEDI FÍSIC
les infraestructures lineals, com ara en franges de terreny estretes. Els
carreteres, ferrocarril o xarxa elèctri- cultius que predominen són l’ametler,
ca, i els polígons industrials, fragmen- la garrofera i unes quantes parcel.
ten la matriu agrícola, resten superfí- les de vinya a Catadau i als peus de
cie als cultius, produeixen un impacte monts de la serra d’Alèdua a Llombai.
visual i suposen una dissonància en el
paisatge agrícola. El relleu muntanyós i la fracció ha
creat un territori caracteritzat per ser
El segon paisatge més abundant és un desert demogràfic, on hi ha unes
el silvícola: forestal i de muntanya quantes urbanitzacions i xalets de
en serres i valls, que arriba fins als baixa densitat i construcció recent als
límits occidentals de la vall dels Alca- termes d’Alberic, Catadau i Alginet.
lans, i tancada per la serra d’Alèdua
i Falaguera; el límit sud el configura
el darrer contrafort de la serra del
Caballón. El riu Xúquer circula molt
encaixonat, i forma congostos i goles,
que donen lloc a desnivells pronun-
ciats amb molts penya-segats. L’ús
forestal és el principal aprofitament.
La coberta vegetal és pobra, com a
conseqüència de sobreexplotació
dels recursos i dels repetits incendis.
Els poc pinars que hi ha són fruit de
les repoblacions forestals. L’agricul-
tura, atés que es tracta d’un espai
de muntanya molt abrupte, té poca
rellevància, i queda relegada a zones
marginals en xicotetes valls o zones
abancalades. Els cultius de regadiu
són testimonials i només hi ha uns
quants tarongers entre els termes de
29
Sumacàrcer
Autor: ESTEPA
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
 2.1 ESTRUCTURA
Y DINÁMICA
DE LA POBLACIÓN
En este apartado se ofrece una caracterización
demográfica de las comarcas de la provincia
de Valencia fundamentada en el análisis de la
estructura y la dinámica de la población a par-
tir de los datos de la renovación a primero de
enero del 2015 y 2016, y también del 2006, da-
tos del movimiento natural de la población (na-
cimientos y defunciones) y de las estadísticas
de variaciones residenciales publicadas por el
Instituto Valenciano de Estadística y el Instituto
Nacional de Estadística. En el cálculo de algu-
nos indicadores, como por ejemplo la tasa de
población activa, se han utilizado los datos del
censo del 2011. Dado que se trata de la mejor
herramienta que da cuenta de la estructura
por edad y sexo de la fotografía instantánea
de la población a primero de enero del 2015,
Carles Simó
para el análisis de la estructura se ha utilizado
la pirámide de población comarcal (representa-
da en grupos quinquenales), que ha sido com-
parada sistemáticamente con la pirámide de la
provincia de Valencia (Figura 2.1). Para conside-
rar el equilibrio entre sexos, se ha empleado la
relación de masculinidad o sex ratio, expresada
como el número de hombres por cada cien mu-
jeres. En cuanto a la estructura por edad, se ha
utilizado la edad media, el índice de dependencia
global (relación entre los individuos en edad no
activa respecto de la población potencialmente
activa), el índice o tasa de envejecimiento (re-
lación entre la población de 65 años y más y la
población de 0 a 15 años), y se ha utilizado tam-
bién la tasa de población activa. Se ofrecen tam-
bién la tasa de actividad para caracterizar la
32
relación con la actividad de la población y la pro-
porción de personas residentes que han nacido
fuera de la Comunidad Valenciana con el objeti-
vo de analizar la estructura de la población se-
gún el origen. Los indicadores de dinámica que
se analizan son las tasas brutas de natalidad
y mortalidad que se pueden relacionar con la
estructura y el crecimiento y sus componentes
(natural o migratorio). Los indicadores de cre-
cimiento calculados son la tasa de crecimiento
anual entre el uno de enero del 2015 y el 2016,
la tasa de crecimiento natural entre los mis-
mos dos momentos, y la tasa de crecimiento
anual para el periodo de diez años que va entre
el comienzo de enero del 2006 y el de enero del
2016. Todas las tasas se expresan por mil. El úl-
timo indicador de dinámica calculado es la tasa
de inmigrantes calculada sobre la población a
comienzo de enero del 2016 y expresada por
ciento. Finalmente, se ha incorporado también
la densidad de la población expresada en per-
sonas por kilómetro cuadrado, como indicador
de la ocupación del territorio. Indicador que se
ha calculado también sobre la población media
entre los dos inicios de enero (2015 y 2016) con
el objetivo de aminorar el efecto de las fuertes
oscilaciones en entidades muy pequeñas.
Actualmente, en la panorámica demográfica
general de las comarcas de la provincia de Va-
lencia, el decrecimiento y el envejecimiento son
los elementos más importantes. Por ahora, la
tasa de crecimiento provincial conserva toda-
vía el signo positivo, mientras que la Comunidad
Valenciana se ha instalado en el decrecimien-
to, pero la gran mayoría de las comarcas de la
provincia de Valencia decrecen. Se trata, por
lo tanto, de una población estacionaria. Solo
Camp de Túria, por una parte, y Horta y Valen-
cia, por otra, conservan un crecimiento positi-
vo. Al concentrar el 60% de la población de la
provincia de Valencia tienen un impacto fuerte
en la dinámica de crecimiento provincial. La
Ribera Alta tiene un crecimiento cero, y el res-
to de comarcas, Serranía, Canal de Navarrés,
Requena-Utiel, Hoya de Buñol-Chiva, Safor, Valle
de Cofrentes, Vall d’Albaida, Costera, Camp de
Morvedre, Rincón de Ademuz y Ribera Baixa es-
tán inmersas en un proceso de decrecimiento
de intensidad diversa. Aunque hay comarcas
del interior de la provincia que entraron en un
proceso de despoblamiento a mediados de si-
glo pasado (Gozálvez Pérez, 1987), la tendencia
de pérdida de población actual se ha iniciado en
los últimos diez años como consecuencia de la
reducción de la inmigración y el aumento de la
emigración, lo cual ha vuelto negativo el saldo
migratorio. También ha participado la fuerte re-
ducción de la fecundidad (número medio de hijos
nacidos vivos que tiene una mujer a lo largo de
su vida fértil, desde los 15 hasta los 49 años),
por otro lado (Simó et. al., 2012). Desde media-
dos de la década de los setenta, la fecundidad
se instaló en niveles por debajo del umbral del
reemplazo de las generaciones. Durante ese
largo periodo de reducción de los nacimientos,
la población, que continuaba creciendo gracias
al saldo natural, inició un proceso de envejeci-
2.1 ESTRUCTURA
I DINÀMICA
DE LA POBLACIÓ
En aquest apartat s’ofereix una ca-
racterització demogràfica de les co-
marques de la província de València
recolzada en l’anàlisi de l’estructura i
la dinàmica de la població a partir de
les dades de la renovació a primer
de gener de 2015 i 2016, i també
de 2006, dades del moviment na-
tural de la població (naixements i
defuncions) i de les estadístiques de
variacions residencials publicades
per l’Institut Valencià d’Estadística
i l’Instituto Nacional de Estadística.
En el càlcul d’alguns indicadors, com
la taxa de població activa, s’han uti-
litzat les dades del cens de 2011.
Atès que es tracta de la millor eina
que dóna compte de l’estructura
per edat i sexe de la fotografia ins-
tantània de la població a primer de
gener de 2015, per a l’anàlisi de l’es-
tructura s’ha emprat la piràmide de
població comarcal (representada en
grups quinquennals), la qual ha estat
sistemàticament comparada amb la
piràmide de la província de València.
Per tenir compte de l’equilibri entre
sexes, s’ha emprat la raó de mascu-
linitat o sex ratio, expressada com
el nombre d’homes per cada cent
dones. Pel que fa a l’estructura per
edat, s’ha utilitzat l’edat mitjana, l’ín-
dex de dependència global (relació
entre els individus en edat no acti-
va respecte a la població potencial-
ment activa), l’índex o taxa d’envelli-
ment (relació entre la població de
65 anys i més i la població de 0 a 15
anys), i s’ha emprat també la taxa de
població activa. S’ofereixen també
la taxa d’activitat per caracteritzar
la relació amb l’activitat de la po-
blació, i la proporció de persones
residents que han nascut fora de la
Comunitat Valenciana a fi d’analitzar
l’estructura de la població segons el
seu origen. Els indicadors de dinàmi-
ca que s’hi analitzen són les taxes
brutes de natalitat i mortalitat les
quals es poden relacionar amb l’es-
tructura i el creixement i els seus
components (natural o migratori).
Els indicadors de creixement calcu-
lats són la taxa de creixement anual
entre el primer de gener de 2015 i
2016, la taxa de creixement natural
entre els mateixos dos moments, i
la taxa de creixement anual per al
període de deu anys que va entre el
primer de gener de 2006 i el primer
de gener de 2016. Totes aquestes
taxes s’expressen per mil. El darrer
indicador de dinàmica calculat és
la taxa d’immigrants calculada so-
bre la població a primer de gener
de 2016 i expressada en per cent.
Finalment, s’ha incorporat també
la densitat de la població expressa-
da en persones per kilòmetre qua-
drat, com a indicador de l’ocupació
del territori. Aquest indicador s’ha
calculat també sobre la població
mitjana entre els dos primers de
gener (2015 i 2016) a fi de minorar
l’efecte de les fortes oscil.lacions en
entitats molt petites.
Actualment, en la panoràmica de-
mogràfica general de les comar-
ques de la província de València el
decreixement i l’envelliment són
els elements més importants. En
aquests moments la taxa de creixe-
ment provincial conserva encara el
signe positiu, mentre que la Comu-
nitat Valenciana s’ha instal.lat en el
decreixement, però la gran majoria
de les comarques de la província de
València estan decreixent. Es tracta
doncs d’una població estacionària.
Només el Camp de Túria, d’un cos-
tat, i les Hortes i València, de l’altre
conserven un creixement positiu. En
concentrar el 60% de la població de
la província de valència aquests te-
rritoris tenen un fort impacte en la
dinàmica de creixement provincial.
La Ribera Alta té un creixement zero,
i la resta de comarques, Serrans, la
Canal de Navarrés, la Plana de Re-
quena-Utiel, la Foia de Bunyol-Xiva, la
Safor, la Vall de Cofrents, la Vall d’Al-
baida, la Costera, el Camp de Mor-
vedre, el Racó d’Ademús i la Ribera
Baixa estan immerses en un procés
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
de decreixement d’intensitat diver-
sa. Tot i que algunes comarques de
l’interior de la província van entrar en
un procés de despoblament a meitat
del segle passat (Gozálvez Pérez,
1987), aquesta tendència de pèrdua
de població actual s’ha iniciat en els
darrers deu anys com a conseqüèn-
cia de la reducció de la immigració i
l’augment de l’emigració, la qual cosa
ha tornat negatiu el saldo migratori.
També hi ha participat la forta reduc-
ció de la fecunditat (nombre mitjà de
fills nascuts vius que té una dona al
llarg de la seua vida fèrtil, des dels
15 als 49 anys), d’altra banda (Simó
et al. 2012). Des de mitjans de la dè-
cada dels 1970, la fecunditat es va
instal.lar en nivells per sota del llindar
del reemplaçament de les genera-
cions. Durant aquest llarg període de
reducció dels naixements, la pobla-
ció, que continuava creixent gràcies
al saldo natural, va iniciar un procés
d’envelliment que va ser contrares-
tat amb els intensos fluxos d’immi-
gració que van arrencar a finals del
segle XX (Mora Castro, 2008; Simó
et al. 2005; Torres Pérez, 2007) i
que van aportar efectius d’edat jove,
i per tant, d’edat reproductiva. El
33
 2.1 ESTRUCTURA
Y DINÁMICA
DE LA POBLACIÓN
miento que fue contrarrestado con los flujos
de inmigración intensos que comenzaron en
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
las postrimerías del siglo pasado (Mora Castro
2008; Simó et. al., 2005; Torres Pérez, 2007) y
que aportaron efectivos de edad joven y, por lo
tanto, de edad reproductiva. El número de naci-
mientos aumentó gracias principalmente a que
las parejas –jóvenes– de inmigrantes a menudo
decidían emprender su proyecto reproductivo
una vez establecidas en tierras valencianas.
Con la crisis económica y laboral actual –en
definitiva, una crisis de acceso a los recursos–,
el número de nacimientos ha disminuido con
fuerza, y ahora la tendencia ya dura diez años.
El cambio de tendencia hace acelerar el enve-
jecimiento (Simó et. al., 2014). Además, con el
cambio de signo del saldo migratorio, el terri-
torio expulsa población joven-adulta, hecho que
contribuye también al envejecimiento. La pano-
rámica cambia enormemente de una comarca
a otra. A pesar de las características parecidas
entre comarcas, difieren en muchos aspectos
porque la pérdida de población por emigración
y las llegadas de personas inmigrantes difieren
en intensidad y en el tiempo. La estructura de la
población y los tamaños poblacionales también
difieren. En cuanto al tamaño, las diferencias
son grandes. Cuatro comarcas tienen menos
de 20.000 habitantes (Rincón de Ademuz, Va-
lle de Cofrentes-Ayora, Canal de Navarrés y
Serranía). Seis comarcas tienen entre 20.000
y 100.000 (Requena-Utiel, Hoya de Buñol-Chiva,
Costera, Ribera Baixa, Vall d’Albaida y Camp de
Morvedre). Finalmente, tres comarcas y las co-
34
marcas del área metropolitana (Camp de Túria,
Safor, Ribera Alta y Horta y Valencia) superan
los 100.000 habitantes.
2.1.1 Panorámica
demográfica
La Ribera Alta es la segunda comarca más po-
blada después de las comarcas metropolitanas.
En los últimos años el crecimiento de la pobla-
ción ha permanecido positivo y, en el último año,
a pesar de que el saldo natural ha sido cercano
a cero pero negativo, la población ha crecido,
aunque de modo muy débil, como consecuencia
del saldo migratorio positivo. En la comarca, la
estructura por edades es también muy cerca-
na a la de la media de la provincia (Cuadro 2.1).
2.1.2 El tamaño
de la población
La población de La Ribera Alta representa el
8,68% de la población provincial. La distribu-
ción por municipios –la comarca tiene 35– es
muy heterogénea (Cuadro 2.1). Está la capital,
Alzira, que supera los 44.000 habitantes, y el
municipio más pequeño, Cotes, que tiene 357.
Además, hay dos municipios también muy im-
portantes en tamaño poblacional que son Alge-
mesí y Carcaixent. El 70,39% de la población de
la comarca vive en los ocho municipios que su-
peran los 10.000 habitantes. En el tamaño po-
blacional entre 1.000 y 10.000 habitantes hay
21 municipios que concentran al 28,01% de la
población. Y, finalmente, hay seis municipios con
menos de mil habitantes (Cuadro 2.1).
2.1.3 Estructura
de la población
Como en el resto de las comarcas, la de La Ri-
bera Alta es una población envejecida. La forma
de la pirámide (gráfica 2.1.9) es de trompa inver-
tida, lo que constituye un reflejo de la historia de
la población en los últimos años. Como la pro-
vincia, las generaciones de menos de cuaren-
ta años tienen menos efectivos a medida que
rejuvenecen, excepto las nacidas con el inicio
de siglo, porque con el aumento de la natalidad
aumentó el número de efectivos hasta el 2010.
Desde entonces, con la crisis económica la na-
talidad se ha reducido de nuevo. Las diferencias
entre la pirámide comarcal y la de la provincia
son mínimas y no parecen responder a dinámi-
cas diferenciadas conocidas. El desequilibrio
entre sexos se hace patente a partir de los se-
tenta años de edad como pasa en la mayoría de
las pirámides de la provincia y es consecuencia
de la mayor supervivencia de las mujeres. La
relación de masculinidad (Cuadro 2.1) expresa
también un equilibrio fuerte entre los sexos no
solo en la media comarcal sino también en los
diferentes municipios de la comarca: excepto
Montroi, ligeramente masculinizado, ningún
otro municipio presenta valores por encima
2.1 ESTRUCTURA
I DINÀMICA
DE LA POBLACIÓ
nombre de naixements va augmen-
tar gràcies principalment al fet que
les parelles –joves– d’immigrants
molt freqüentment decidien em-
prendre el seu projecte reproduc-
tiu una volta establertes en terres
valencianes. Amb la crisi econòmica
i laboral actual –en definitiva, una
crisi d’accés als recursos–, el nom-
bre de naixements ha disminuït amb
força, i ara aquesta tendència ja du
deu anys. Aquest canvi de tendèn-
cia està fent accelerar l’envelliment
(Simó et al. 2014). A més, amb el
canvi de signe del saldo migratori el
territori foragita població jove-adul-
ta, contribuint també a l’envelliment.
La panoràmica canvia enormement
d’una comarca a l’altra. Tot i els trets
semblants entre comarques, aques-
tes difereixen en molts aspectes
perquè la pèrdua de població per
emigració i les arribades de perso-
nes immigrants difereixen en inten-
sitat i en el temps. L’estructura de
la població i les grandàries poblacio-
nals també difereixen. Pel que fa a la
grandària les diferències són grans.
Quatre comarques tenen menys de
20.000 (Racó d’Ademús, Vall de Co-
frents-Aiora, Canal de Navarrés i Se-
rrans). Sis comarques tenen entre
20.000 i 100.000 habitants (Plana
de Requena - Utiel, Foia de Bunyol
- Xiva, Costera , Ribera Baixa, Vall
d’Albaida i Camp de Morvedre. Final-
ment, tres comarques i les comar-
ques de l’àrea metropolitana (Camp
de Túria, Safor, Ribera Alta i les Hor-
tes i València) superen els 100.000
habitants.
2.1.1 Panoràmica
demogràfica
La Ribera Alta és la segona comarca
més poblada després de les comar-
ques metropolitanes. En els darrers
anys el creixement de la població ha
romàs positiu i, en el darrer any, tot
i que el saldo natural ha estat pro-
per a zero però negatiu, la població
ha crescut, encara que de manera
molt feble, com a conseqüència del
saldo migratori positiu. En aquesta
comarca, l’estructura per edats és
també molt propera a la de la mitja-
na de la província (Quadre 2.1).
2.1.2 La grandària
de la població
La població de la Ribera Alta repre-
senta el 8,68% de la població provin-
cial. La distribució per municipis –la
comarca en té 35– és molt hetero-
gènia (Quadre 2.1). Hi ha la capital,
Alzira, que supera els 44.000 habi-
tants mentre que el municipi més pe-
tit, Cotes, en té 357. A més, hi ha dos
municipis també molt importants en
grandària poblacional que són Alge-
mesí i Carcaixent. El 70,39% de la
població de la comarca viu en els vuit
municipis que superen els 10.000
habitants. En la grandària poblacio-
nal entre 1.000 i 10.000 habitants
hi ha 21 municipis que concentren el
28,01% de la població. I finalment, hi
ha sis municipis amb menys de 1000
habitants (Quadre 2.1).
2.1.3 Estructura
de la població
Com a la resta de les comarques, la
de la Ribera Alta és una població en-
vellida. La forma de la seua piràmide
(gràfic 2.1.9) és de baldufa invertida,
la qual cosa constitueix un reflex de
la història de la població en els da-
rrers anys. Com a la província, les
generacions de menys de 40 anys
tenen menys efectius a mesura
que rejoveneixen, tret de les nas-
cudes amb l’inici de segle, perquè
amb l’augment de la natalitat van
augmentar els nombre d’efectius
fins al 2010. Des d’aleshores, amb
la crisi econòmica la natalitat s’ha
reduït de nou. Les diferències en-
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
tre la piràmide de la Ribera Alta i
la de la província són mínimes i no
semblen respondre a dinàmiques
diferenciades conegudes. El des-
equilibri entre sexes es fa palès a
partir dels 70 anys d’edat com pas-
sa en la majoria de les piràmides
de la província i és conseqüència
de la major supervivència de les
dones. La raó de masculinitat (taula
2.1.9) expressa també un fort equi-
libri entre els sexes no només en
la mitjana comarcal sinó també en
els diferents municipis de la comar-
ca: tret de Montroi, lleugerament
masculinitzat, cap altre municipi
presenta valors per dalt dels 110
homes o per baix dels 90 per cada
100 dones. Els indicadors que fan
referència a l’estructura per edat
evidencien el grau d’envelliment de
la comarca i el situen en la mitjana
provincial. És el cas de l’edat mitjana
de quasi 42 anys. En els municipis la
variació d’edat mitjana és d’11 anys
entre el municipi amb menor edat,
Montroi (39,31) i el d’edat més alta,
Sellent (50,34). Si atenem als altres
dos indicadors, la taxa d’envelliment
i l’índex de dependència, la comarca
està un pèl per damunt de la mitja-
na provincial amb valors de 17,23
35
 2.1 ESTRUCTURA
Y DINÁMICA
DE LA POBLACIÓN
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
Figura 2.1 Fuente: Padrón Municipal Continuo, IVE, 2016
de los 110 hombres o por debajo de los 90 por
cada cien mujeres. Los indicadores que hacen
referencia a la estructura por edad evidencian
el grado de envejecimiento de la comarca y lo si-
túan en la media provincial. Es el caso de la edad
mediana de casi 42 años. En los municipios, la
variación de edad media es de once años entre
el municipio con menor edad, Montroi (39,31)
y el de edad más alta, Sellent (50,34). Si aten-
36
demos a los otros dos indicadores, la tasa de
envejecimiento y el índice de dependencia, la
comarca está un poco por encima de la media
provincial con valores de 17,23 y 51,44 para
la tasa de envejecimiento y el índice de depen-
dencia respectivamente. Montserrat aparece
como el municipio menos envejecido con doce
personas mayores de 64 años por cada cien ni-
ños menores de dieciséis años, y 43 persones
dependientes por cada cien personas en edad
activa. El más envejecido es L’Ènova, que regis-
tra una tasa de envejecimiento de casi 27 per-
sonas mayores por cada cien niños, y un índice
de dependencia de 64 personas dependientes
por cada cien personas en edad activa. La tasa
de la población activa de la comarca se en-
cuentra prácticamente en la media provincial
y la variación entre los diferentes municipios
se sitúa entre los 60,92% del municipio más
envejecido (L’Ènova) y el 69,95% del más joven
(Montserrat). En cuanto a la estructura por ori-
gen, después de La Costera y La Vall d’Albaida,
La Ribera Alta presenta la tercera proporción
más baja de habitantes que han nacido fuera de
la Comunitat Valenciana (17,79%). Ahora bien,
en el indicador en la comarca hay variaciones
muy fuertes: en Montroi una de cada cuatro
personas ha nacido fuera de tierras valencia-
nas, mientras que en Sant Joanet sólo tres de
cada cien han nacido fuera.
2.1.4 Dinámica: natalidad,
mortalidad,
migraciones,
crecimiento
El hecho que más define la dinámica es el creci-
miento prácticamente nulo al que ha llegado la
comarca en el último año como consecuencia
de un periodo de pérdidas de habitantes ocasio-
nadas por la emigración y la reducción del sal-
do natural. De media, del primero de enero del
2.1 ESTRUCTURA
I DINÀMICA
DE LA POBLACIÓ

ESTRUCTURA Y DINÁMICA DE LA POBLACIÓN

Población Densidad Sex ratio Tasa de Tasa de % % Residentes Tasa de Tasa de Tasa de Tasa de Índice de Tasa de Edad
2015 (1) de población (1) (3) natalidad mortalidad inmigraciones nacidos fuera crecimiento crecimiento crecimiento población dependencia envejecimiento media
Municipios

II. RECURSOS HUMANOS

II. RECURSOS HUMANS
2015 (1) 2015 (1) de la CCAA anual natural anual activa (2) (2)
(1) (4) (2) 2015 (1) 2015 (1) 2006-2016 (2)
Alberic 10.498 390 101 12,76 8,76 4,21 22,62 % 3,71 3,99 2,92 66,21 51,04 16,63 41,50
Alcàntera de Xúquer 1.341 400 98 8,20 14,17 4,70 22,00 % -16,41 -6,02 -4,80 64,61 54,66 20,45 44,56
Alzira 44.554 497 95 9,79 8,87 3,19 20,90 % 11,03 0,51 7,17 66,56 50,24 16,32 41,43
Alcúdia, l’ 11.691 74 97 10,69 10,18 3,92 21,08 % -14,36 0,66 11,71 65,85 51,86 17,01 43,30
Alfarp 1.532 666 107 8,49 7,83 4,70 4,90 % -0,94 0,11 1,02 67,10 49,03 17,33 41,13
Algemesí 27.633 549 99 9,66 9,55 2,64 17,26 % 10,58 2,50 6,10 65,73 52,14 15,82 41,97
Alginet 13.144 403 104 11,34 8,83 3,47 17,38 % -1,48 0,92 2,82 68,06 46,92 15,79 41,85
Antella 1.301 73 98 5,38 15,37 2,31 14,22 % -23,06 -10,11 -11,51 64,99 53,86 25,32 49,56
Beneixida 690 213 90 2,90 15,94 2,61 10,87 % -23,19 -13,20 2,71 66,71 49,89 18,84 43,50
Benifaió 11.913 591 99 8,31 8,73 3,63 14,77 % -0,84 -0,42 -2,53 65,70 52,21 18,83 43,69
Benimodo 2.229 178 107 9,42 7,18 4,76 17,05 % 3,59 2,24 6,44 67,49 48,18 16,41 42,07
Benimuslem 658 156 104 10,64 13,68 4,26 19,00 % -21,28 -3,07 8,11 63,91 56,48 20,41 43,18
Carcaixent 20.479 346 98 9,62 9,52 3,53 16,63 % 2,00 0,10 -5,82 65,42 52,85 17,94 42,35
Càrcer 1.965 264 93 6,11 13,74 3,21 16,03 % -8,14 -7,66 -4,06 61,72 62,03 22,36 44,70
Carlet 15.397 337 99 9,03 11,82 3,88 17,76 % -0,84 -2,79 2,85 64,95 53,96 18,32 42,21
Catadau 2.761 78 100 6,88 9,78 4,42 17,75 % -8,69 -2,91 6,00 65,55 52,49 17,77 43,06
Cotes 357 56 99 0,00 8,40 3,08 12,61 % -8,40 -8,44 -3,06 66,41 50,58 21,19 47,13
Ènova, l’ 941 122 105 4,25 9,56 2,87 7,97 % -5,31 -5,33 -4,68 60,92 64,14 26,65 47,55
Gavarda 1.113 141 91 5,39 11,68 3,41 10,78 % -21,56 -6,36 -7,49 65,35 53,02 21,45 44,99
Guadassuar 5.927 167 96 8,94 13,83 2,78 6,58 % -4,89 -4,90 1,16 65,25 53,25 17,98 42,84
Llombai 2.765 50 101 11,21 12,30 4,12 14,29 % -4,34 -1,09 14,58 65,68 52,25 17,18 42,22
Manuel 2.507 410 95 7,58 10,77 3,87 22,14 % -19,15 -3,22 -2,96 62,94 58,95 20,03 43,72
Massalavés 1.597 212 110 5,64 8,14 4,82 20,04 % -16,28 -2,53 -3,62 67,13 49,05 18,35 43,85
Montserrat 7.231 92 108 10,79 5,67 7,23 21,92 % 5,53 0,69 30,43 69,95 42,97 11,77 42,11
Montroy 2.891 159 112 8,65 7,96 6,78 25,94 % 8,85 5,09 40,15 69,12 44,72 15,51 39,31
Pobla Llarga, la 4.536 450 101 7,94 9,48 3,37 13,78 % 2,20 -1,54 3,75 65,67 52,28 19,27 43,53
Rafelguaraf 2.422 148 99 4,95 10,32 2,11 9,08 % -7,84 -5,39 0,54 64,68 54,55 19,05 43,64
Real 2.291 124 109 11,35 8,73 6,33 21,39 % -12,22 2,64 13,76 66,05 51,41 17,76 42,42
Sant Joanet 476 257 100 12,61 8,40 4,20 3,15 % 8,40 4,18 20,72 67,43 48,30 16,70 40,60
Sellent 401 28 109 2,49 12,47 3,24 17,46 % -47,38 -10,22 -14,48 62,76 59,33 26,00 50,34
Senyera 1.175 578 95 15,32 4,26 3,32 8,51 % -2,55 11,08 8,21 69,77 43,46 13,07 40,03
Sumacàrcer 1.168 57 98 5,14 7,71 2,05 11,99 % -23,97 -2,60 -12,59 63,47 57,43 23,47 47,60
Tous 1.265 10 101 5,53 13,44 2,13 12,25 % 3,95 -7,89 12,11 63,32 57,93 23,87 45,02
Turís 6.528 82 110 8,73 7,66 5,56 15,40 % 12,41 1,07 13,35 66,72 49,90 16,56 42,25
Villanueva de Castellón 7.270 358 98 6,46 12,24 3,25 15,82 % -0,55 -5,78 -1,54 64,01 56,24 19,77 43,21
Comarca 220.647 227 99 9,42 9,61 3,66 17,79 % 0,13 -0,19 3,29 66,03 51,44 17,23 41,99
Provincia 2.543.315 235,26 97 8,83 9,09 4,43 28,11 % 0,37 -0,26 3,23 67,02 49, 21 16, 69 42, 21
C.Valenciana 4.980.689 213,57 98 8,72 8,9 4,53 33,22 % -4,17 -0,18 3,14 66,69 49,95 17,16 42,35
Comarca/Provincia 8,68 % - - - - - 5,66 % - - - - - - -
Cuadro 2.1 (1) Fuente: IVE (2017). (2) Fuente: INE. Censo de 2011. (3) Numero de hombres por cada 100 mujeres. (4) Altas municipales de personas procedentes de fuera del municipio sobre la población a 1 de enero de 2015 (expresado
en porcentaje). (*) Sin datos 37
 2.1 ESTRUCTURA
Y DINÁMICA
DE LA POBLACIÓN

2006 al primero de enero del 2016 la comarca

ha crecido a un ritmo anual muy bajo porque
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS

muchos municipios han iniciado un proceso de

decrecimiento, intensamente en municipios
como Sumacàrcer, Sellent y Antella. Mientras
que otros han continuado creciendo a un rit-
mo fuerte (Montroi, Montserrat, Sant Joanet,
Real y Torís). En el último año, sólo 14 de los 35
pueblos conservan un saldo natural positivo, in-
tenso en el caso de Senyera y prácticamente
cero en Carcaixent y Alfarb. En el resto, las de-
funciones superan a los nacimientos. Así las co-
sas, actualmente sólo crecen once municipios,
y en los que lo hacen, contribuyen más el sal-
do migratorio positivo que el saldo natural. De
hecho, en el último año observado la comarca
ha registrado una entrada (altas de padrón) de
3,66 recién llegados por cada cien habitantes
(Cuadro 2.1).

2.1.5 Densidad de población

Restes del Monestir de la Murta. Alzira. Autor: Antoni Martínez Bernat

La densidad de población se sitúa un poco por

debajo de la media provincial y con 227 habi-
tantes por kilómetro cuadrado; ahora bien, es
la quinta comarca más densa de la provincia.
Dentro de la comarca hay municipios de densi-
dad muy baja como Tous y Sellent (10 y 28 habi-
tantes por kilómetro cuadrado respectivamen-
te), junto con municipios de alta densidad como
Alfarb, Senyera y Algemesí.

38
2.1 ESTRUCTURA
I DINÀMICA
DE LA POBLACIÓ
i 51,44 per a la taxa d’envelliment
i l’índex de dependència respecti-
vament. Montserrat apareix com
el municipi menys envellit amb 12
persones majors de 64 anys per
cada 100 xiquets menors de 16
anys, i 43 persones dependents per
cada 100 persones en edat activa.
El més envellit és l’Ènova que regis-
tra una taxa d’envelliment de quasi
27 persones majors per cada 100
xiquets, i un índex de dependència
de 64 persones dependents per
cada 100 persones en edat acti-
va. La taxa de la població activa de
la comarca es troba pràcticament
en la mitjana provincial i la variació
entre els diferents municipis se si-
tua entre els 60,92% del municipi
més envellit (l’Ènova) i el 69,95% del
més jove (Montserrat). Pel que fa a
l’estructura per origen, després de
la Costera i la Vall d’Albaida, la co-
marca de la Ribera alta presenta la
tercera proporció més baixa d’habi-
tants que han nascut fora de la Co-
munitat Valenciana (17,79%). Ara bé,
en aquest indicadors a la comarca
hi ha variacions molt fortes: a Mon-
troi 1 de cada 4 persones ha nascut
fora de terres valencianes, mentre
que a Sant Joanet només 3 de cada
100 són nascudes fora.
2.1.4 Dinàmica: natalitat,
mortalitat, migracions,
creixement.
El fet més definidor de la dinàmica
és el creixement pràcticament nul
al que ha arribat la comarca en el
darrer any com a conseqüència d’un
període de pèrdues d’habitants oca-
sionades per l’emigració i la reduc-
ció del saldo natural. En mitjana, del
primer de gener de 2006 al primer
de gener de 2016 la comarca ha
crescut a un ritme anual molt baix
perquè molts municipis han iniciat
un procés de decreixement, inten-
sament en municipis com Suma-
càrcer, Sellent i Antella. Mentre que
d’altres han continuat creixent a un
ritme fort (Montroi, Montserrat,
Sant Joanet, Real i Torís). En el da-
rrer any, només 14 dels 35 pobles
conserven un saldo natural positiu,
intens en el cas de Senyera i pràcti-
cament zero en Carcaixent i Alfarb.
En la resta les defuncions superen
els naixements. Així les coses, ac-
tualment només creixen 11 munici-
pis, i en els que ho fan contribueix
més el saldo migratori positiu que
el saldo natural. De fet, en el darrer
any observat la comarca ha regis-
trat una entrada (altes de padró) de
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
3,66 nouvinguts per cada 100 habi-
tants (Quadre 2.1).
2.1.5 Densitat de població
La densitat de població se situa un
poc per sota de la mitjana provincial
i amb 227 habitants per quilòmetre
quadrat; ara bé, és la cinquena co-
marca més densa de la província.
Dins la comarca hi ha municipis de
densitat molt baixa com Tous i Sa-
llent (10 i 28 habitants per quilòme-
tre quadrat respectivament, junta-
ment amb municipis d’alta densitat
com Alfarb, Senyera i Algemesí.
39
 2.2 MERCADO LABORAL
La caracterización de un mercado laboral se
realiza habitualmente utilizando diversos indi-
cadores que expresan la incorporación de la
población a la actividad laboral (ya sea trabajan-
do en un empleo o buscándolo activamente), el
nivel educativo, la incidencia del empleo y el des-
empleo (diferenciando en términos de género,
edad o nacionalidad), las condiciones laborales
(temporalidad, jornada...) y la distribución de los
puestos de trabajo entre los distintos sectores
productivos. En el caso de un análisis comarcal
y municipal como el que nos ocupa, la disponibi-
lidad de fuentes de información estadística fia-
bles es un problema, por lo que combinaremos
diversas fuentes buscando ofrecer un retrato
ajustado de la comarca de La Ribera Alta en
términos laborales.
Ernest Cano
Amat Sánchez
Josep Vicent Pitxer
Josep Banyuls 2.2.1 Caracterización de la comarca
Juan Ramón Gallego en relación a la actividad
económica
De acuerdo con los datos del Censo de Pobla-
ción, elaborado por el Instituto Nacional de Es-
tadística (INE) en el año 2011, la comarca de
La Ribera Alta tenía una tasa de actividad (po-
blación activa respecto a la población en edad
de trabajar) cercana al 64% de la población de
16 años. prácticamente igual a la registrada
en la Comunitat Valenciana y en la provincia de
València (Cuadro 2.2). Este indicador del grado
de incorporación de la población al mercado la-
boral (sea trabajando o buscando empleo) es
40
claramente superior a la media comarcal en
algunos de los municipios con más población
como Alginet, Alberic y Algemesí, algo mayor
que la media en l’Alcúdia y algo inferior en Be-
nifaió, Alzira, Carcaixent y Carlet. Las tasas
de actividad más bajas se registran en buena
parte de los municipios menos poblados y con
un mayor envejecimiento. La tasa de actividad
masculina en la comarca es diez puntos supe-
rior a la femenina, denotando una mayor dedi-
cación a las tareas domésticas de las mujeres.
En general, coinciden los municipios de mayor
tasa de actividad global con aquellos en los que
la participación de las mujeres en la actividad
también es más alta.
Por otra parte, la tasa de paro (proporción de
la población activa que está desempleada), se-
gún los datos del Censo de Población de 2011
(no comparables a los de la Encuesta de Pobla-
ción Activa), fue casi de un 32%, prácticamente
idéntica a la de la provincia de València, pero
inferior a la de la Comunitat Valenciana (Cuadro
2.2). Si nos referimos a los municipios más po-
blados, tenían tasas de paro superiores a la me-
dia comarcal Alberic, Carcaixent y Alzira (tam-
bién Carlet y Alginet, pero cerca de la media),
mientras que la incidencia del desempleo era
menor en L’Alcúdia, Algemesí y Benifaió. La tasa
de paro femenina supera a la masculina en el
conjunto de la comarca (en más de seis puntos)
y prácticamente en todos los municipios ocurre
así. En municipios significativos poblacionalmen-
te como Benifaió y Carcaixent, la diferencia en
contra de las mujeres es particularmente ele-
vada (entre nueve y diez puntos).
De acuerdo de nuevo con los datos del Censo
de Población de 2001, la población ocupada
residente en la comarca se sitúa destacada-
mente en Alzira (19%), Algemesí (13%) y Car-
caixent (9%), seguidos de Carlet (7%), Alginet
y Benifaió (6%), L’Alcúdia y Alberic (5%). Ahora
bien, un indicador significativo para observar
qué municipios son más dinámicos en términos
de ocupación es la tasa de empleo. Como me-
dia, algo más del 43% de la población en edad
de trabajar (16 y más años) que reside en La
Ribera Alta está ocupada, nivel que es un punto
superior al de la Comunitat Valenciana y algo in-
ferior al de la provincia de València. Presentan
una tasa superior de empleo Algemesí, Benifaió,
L’Alcúdia y Alginet, mientras que la incidencia del
empleo en la población residente es menor que
la media comarcal en Carlet, Alberic, Alzira y
Carcaixent. Si nos referimos a las diferencias
de género, la tasa de empleo de las mujeres es
once puntos inferior a la de los hombres en el
conjunto de la comarca, y en todos los munici-
pios de la comarca se observa esta peor posi-
ción de la mujer en el acceso al empleo.
Para actualizar la información de tasas de ac-
tividad y paro a nivel comarcal podemos acudir
a la explotación estadística de datos de la En-
cuesta de Población Activa (EPA) realizada a ni-
vel subprovincial y disponible a través del Portal
Estadístico de la Generalitat Valenciana, si bien
2.2 MERCAT LABORAL
La caracterització d’un mercat la-
boral es fa habitualment utilitzant
diversos indicadors que expressen
la incorporació de la població a l’acti-
vitat laboral (ja siga treballant en una
ocupació o cercant-ne una activa-
ment), el nivell educatiu, la incidència
de l’ocupació i la desocupació (dife-
renciant en termes de gènere, edat
o nacionalitat), les condicions laborals
(temporalitat, jornada...) i la distribució
dels llocs de treball entre els diferents
sectors productius. En el cas d’una
anàlisi comarcal i municipal com la
que ens ocupa, la disponibilitat de
fonts d’informació estadística fiables
és un problema, per la qual cosa com-
binarem diverses fonts per tal d’oferir
un retrat ajustat de la comarca de la
Ribera Alta en termes laborals.
2.2.1 Caracterització de la
comarca pel que fa
a l’activitat econòmica
D’acord amb les dades del cens
de població, de l’Instituto Nacional
de Estadística (INE) de l’any 2011,
la comarca de la Ribera Alta tenia
una taxa d’activitat (població activa
respecte a la població en edat de
treballar) propera al 64% de la po-
blació de setze anys. Pràcticament
igual a la registrada en la Comunitat
Valenciana i a la província de Valèn-
cia (Quadre 2.2). Indicador del grau
d’incorporació de la població al mer-
cat laboral (siga treballant o cercant
ocupació) que és clarament superior
a la mitjana comarcal en diversos
dels municipis amb més població
com ara Alginet, Alberic i Algemesí,
una mica més que la mitjana a l’Al-
cúdia i inferior a Benifaió, Alzira, Car-
caixent i Carlet. Les taxes d’activitat
més baixes es registren en bona
part dels municipis menys poblats i
amb un envelliment més alt. La taxa
d’activitat masculina a la comarca
és deu punts superior a la femenina,
denota una major dedicació a les tas-
ques domèstiques de les dones. En
general, coincideixen els municipis
de major taxa d’activitat global amb
els que tenen una participació de les
dones en l’activitat també més alta.
D’altra banda, la taxa d’atur (propor-
ció de la població activa que està atu-
rada), segons les dades del cens de
població del 2011 (no comparables a
les de l’enquesta de població activa),
va ser quasi un 32%, pràcticament
idèntica a la de la província de Valèn-
cia, però inferior a la de la Comunitat
Valenciana (Quadre 2.2). Si ens refe-
rim als municipis més poblats, tenien
taxes d’atur superiors a la mitjana
comarcal Alberic, Carcaixent i Alzira
(també Carlet i Alginet, però prop de
la mitjana), mentre que la incidència
de la desocupació era menor a l’Al-
cúdia, Algemesí i Benifaió. La taxa
d’atur femenina supera la masculina
en el conjunt de la comarca (en més
de sis punts) i pràcticament en tots
els municipis ocorre així. En municipis
significatius poblacionalment com
Benifaió i Carcaixent, la diferència
en contra de les dones és particular-
ment elevada (entre nou i deu punts).
D’acord de nou amb les dades del
cens de població del 2001, la pobla-
ció ocupada resident a la comarca
se situa destacadament a Alzira
(19%), Algemesí (13%) i Carcaixent
(9%), seguits de Carlet (7%), Alginet i
Benifaió (6%), l’Alcúdia i Alberic (5%).
Ara bé, un indicador significatiu per
a observar quins municipis són més
dinàmics en termes d’ocupació és la
taxa d’ocupació. Com a mitjana, una
mica més del 43% de la població en
edat de treballar (setze i més anys)
que resideix a la Ribera Alta està
ocupada, nivell que és un punt supe-
rior al de la Comunitat Valenciana i
una mica inferior al de la província
de València. Presenten una taxa su-
perior d’ocupació Algemesí, Benifaió,
l’Alcúdia i Alginet, mentre que la in-
cidència de l’ocupació en la població
resident és menor que la mitjana co-
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
marcal a Carlet, Alberic, Alzira i Car-
caixent. Si ens referim a les diferèn-
cies de gènere, la taxa d’ocupació
de les dones és onze punts inferior
a la dels homes en el conjunt de la
comarca, i en tots els municipis de
la comarca s’observa la pitjor posi-
ció de la dona en l’accés a l’ocupació.
Per a actualitzar la informació de
taxes d’activitat i atur a escala co-
marcal podem acudir a l’explotació
estadística de dades de l’enquesta
de població activa (EPA) feta a esca-
la subprovincial i disponible a través
del Portal Estadístic de la Generalitat
Valenciana, tot i que la significativitat
estadística i fiabilitat són inferiors a
les que tenen els resultats provin-
cials, autonòmics o estatals de l’EPA
que publica l’INE. Segons la font, la
taxa d’activitat de la Ribera Alta en el
2009 era una mica superior a la de
la Comunitat Valenciana i la província
de València; amb la crisi la diferència
ha crescut una miqueta, ja que, a la
comarca, tot i la reducció de la po-
blació activa, va créixer la taxa d’ac-
tivitat entre els anys 2009 i 2017 de
manera més clara que a escala au-
tonòmica i provincial. Pel que fa a la
41
 2.2 MERCADO LABORAL
su significatividad estadística y fiabilidad son
inferiores a las que tienen los resultados pro-
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
vinciales, autonómicos o nacionales de la EPA
que publica el INE. Según esta fuente, la tasa de
actividad de La Ribera Alta en 2009 era algo
superior a la de la Comunitat Valenciana y la
provincia de València; con la crisis esta diferen-
cia ha crecido un tanto ya que, en la comarca,
a pesar de la reducción de la población activa,
se acrecentó la tasa de actividad entre 2009
y 2017 de forma más clara que a nivel autonó-
mico y provincial. Por lo que respecta a la tasa
de paro, de acuerdo con esta explotación de la
EPA, la Ribera Alta se caracterizaría por una in-
cidencia del desempleo superior a la valenciana
(entre dos y tres puntos en 2009 y 2013, pero
solo alrededor de un punto en 2017), si bien los
datos anteriormente aportados del Censo de
Población de 2011 y los de paro registrado que
veremos posteriormente no confirman esta
afirmación. La tasa de paro habría tenido en
el período reciente un aumento intenso entre
2009 y 2013 (pasando del 23% a más del 31%)
y una reducción importante entre 2013 y 2017,
momento en que alcanza un nivel comarcal del
20% sobre la población activa.
2.2.2 Caracterización del nivel
educativo de la comarca
Los datos del Censo de Población de 2011 per-
miten analizar los niveles educativos que pre-
senta la población en edad de trabajar (Cuadro
42
2.3). La distribución de las personas de 16 y
más años según nivel educativo en La Ribera
Alta se concreta en un 2% de analfabetos y casi
un 10% de personas sin estudios, casi un 18%
con estudios de primer grado (cinco años o más
de estudios, pero sin alcanzar el nivel obligato-
rio), un 57% con estudios de segundo grado (en-
señanza secundaria, sea obligatoria o postobli-
gatoria) y cerca del 14% con estudios de tercer
grado (es decir, diplomatura, licenciatura, grado
o máster universitario, doctorado). Si compara-
mos con la Comunitat Valenciana y la provincia
de València, destaca una menor importancia
relativa de la población con estudios de tercer
grado (más de cuatro puntos por debajo de la
media valenciana) y un mayor peso de aquellos
que han alcanzado solo el primer grado y de los
que no tienen estudios. Si analizamos los nive-
les educativos en los municipios más poblados,
presentan una importancia de la población con
estudios superiores por encima de la media co-
marcal Algemesí, Alzira i Carcaixent. Por con-
tra, L’Alcúdia, Alginet i Benifaió tienen una pro-
porción de población sin estudios o analfabeta
superior a la media.
2.2.3 Caracterización del empleo
comarcal, por sexo, edad
y nacionalidad
Los datos de afiliaciones del Registro de la
Seguridad Social (Cuadro 2.4) nos permiten
comentar la evolución del empleo comarcal y
municipal en la fase de recuperación económi-
ca reciente. Se trata de los puestos de trabajo
existentes en la zona, no necesariamente ocu-
pados por residentes en la comarca, a diferen-
cia de la caracterización de la población ocupa-
da residente que hemos analizado previamente.
Esta fuente indica un crecimiento del volumen
de puestos de trabajo en La Ribera Alta del 13%
entre 2013 y 2017, inferior al registrado en la
Comunitat Valenciana aunque cercano al de la
provincia de València. Los empleos cubiertos
por hombres han crecido un poco más que los
que ocupan las mujeres, y la feminización del
empleo comarcal se mantiene entre el 39% y el
40%, a un nivel cinco puntos inferior al del ám-
bito provincial y autonómico. Por lo tanto, hay
un importante recorrido a realizar todavía en
cuanto a la incorporación de la mujer de la Ri-
bera Alta al empleo. Especialmente en aquellos
municipios con una tasa de feminización más
baja, como Alberic, L’Alcúdia, Algemesí o Alginet
(con una presencia femenina en el empleo entre
el 35% y 37%).
Los municipios que concentran la mayor parte
de las afiliaciones a la Seguridad Social de la co-
marca coinciden con aquellos en los que ante-
riormente hemos señalado que se sitúa la ma-
yor parte de la población residente, en edad de
trabajar y ocupada. Alzira concentra una cuarta
parte de los puestos de trabajo existentes en
la comarca en 2017, por encima de su peso po-
blacional evidenciando que en términos netos
atrae población de otros municipios que vienen
2.2 MERCAT LABORAL

POBLACIÓN EN RELACIÓN CON LA ACTIVIDAD ECONÓMICA, POR SEXO

Tasa de actividad 2011 Tasa de paro 2011 Tasa de empleo 2011
Municipios Total Hombres Mujeres Total Hombres Mujeres Total Hombres Mujeres

II. RECURSOS HUMANOS

II. RECURSOS HUMANS
La Ribera Alta 63,6 % 68,7 % 58,5 % 31,7 % 28,7 % 35,1 % 43,4 % 48,9 % 38,0 %
Alberic 66,4 % 70,5 % 62,3 % 37,2 % 35,2 % 39,5 % 41,7 % 45,7 % 37,7 %
Alcàntera de Xúquer 68,4 % 78,6 % 58,1 % 33,1 % 32,6 % 33,8 % 45,7 % 53,0 % 38,5 %
Alcúdia, l’ 64,3 % 69,3 % 59,5 % 29,1 % 28,1 % 30,2 % 45,6 % 49,8 % 41,5 %
Alfarp 66,4 % 68,4 % 63,5 % 27,6 % 25,8 % 28,8 % 48,1 % 50,7 % 45,2 %
Algemesí 66,0 % 72,5 % 59,8 % 28,5 % 26,9 % 30,4 % 47,2 % 53,0 % 41,6 %
Alginet 66,4 % 70,1 % 62,3 % 32,4 % 29,5 % 35,8 % 44,9 % 49,4 % 40,0 %
Alzira 62,6 % 66,6 % 58,9 % 33,9 % 30,7 % 37,3 % 41,4 % 46,1 % 36,9 %
Antella 54,5 % 62,4 % 46,2 % 30,7 % 23,1 % 39,3 % 37,7 % 48,0 % 28,0 %
Beneixida 66,1 % 71,9 % 59,4 % 32,5 % 29,3 % 34,2 % 44,6 % 50,9 % 39,1 %
Benifaió 63,2 % 68,3 % 58,2 % 25,9 % 21,6 % 30,9 % 46,8 % 53,5 % 40,2 %
Benimodo 66,3 % 71,4 % 60,8 % 34,0 % 30,7 % 38,3 % 43,8 % 49,5 % 37,6 %
Benimuslem 63,7 % 66,7 % 62,5 % 37,5 % 31,6 % 42,9 % 39,8 % 45,6 % 35,7 %
Carcaixent 62,4 % 70,0 % 55,0 % 35,7 % 31,2 % 41,2 % 40,1 % 48,1 % 32,3 %
Càrcer 59,0 % 68,3 % 50,3 % 23,5 % 23,7 % 23,3 % 45,1 % 52,1 % 38,5 %
Carlet 62,8 % 64,9 % 60,7 % 32,9 % 30,4 % 35,5 % 42,1 % 45,1 % 39,2 %
Catadau 62,9 % 69,3 % 56,6 % 29,4 % 23,8 % 36,1 % 44,4 % 52,8 % 36,2 %
Cotes 61,2 % 65,7 % 53,1 % 29,3 % 17,4 % 41,2 % 43,3 % 54,3 % 31,3 %
Ènova, l’ 58,4 % 63,5 % 51,1 % 30,7 % 29,6 % 33,3 % 40,5 % 44,7 % 34,1 %
Gavarda 63,2 % 70,0 % 57,0 % 36,7 % 31,7 % 42,1 % 40,0 % 47,8 % 33,0 %
Guadassuar 61,7 % 67,7 % 55,7 % 31,3 % 25,6 % 38,3 % 42,4 % 50,4 % 34,4 %
Llombai 60,8 % 68,7 % 52,7 % 29,0 % 23,1 % 37,0 % 43,1 % 52,8 % 33,2 %
Manuel 63,3 % 66,8 % 60,4 % 33,6 % 27,7 % 39,6 % 42,1 % 48,3 % 36,5 %
Massalavés 69,0 % 74,3 % 64,2 % 37,6 % 35,5 % 39,8 % 43,1 % 47,9 % 38,7 %
Montroi/Montroy 67,8 % 73,4 % 61,4 % 35,4 % 35,2 % 35,7 % 43,8 % 47,5 % 39,5 %
Montserrat 62,9 % 64,6 % 60,8 % 28,1 % 26,5 % 30,1 % 45,2 % 47,5 % 42,5 %
Pobla Llarga, la 60,0 % 64,2 % 55,6 % 24,6 % 24,3 % 25,1 % 45,2 % 48,6 % 41,6 %
Rafelguaraf 65,4 % 69,4 % 62,3 % 29,3 % 25,9 % 32,8 % 46,2 % 51,5 % 41,9 %
Real 60,8 % 66,2 % 54,7 % 23,5 % 17,8 % 31,3 % 46,5 % 54,4 % 37,6 %
Sant Joanet 62,5 % 66,7 % 58,5 % 28,0 % 19,2 % 37,5 % 45,0 % 53,8 % 36,6 %
Sellent 53,9 % 65,0 % 44,4 % 41,5 % 42,3 % 43,8 % 31,6 % 37,5 % 25,0 %
Senyera 68,3 % 74,7 % 62,6 % 30,9 % 28,4 % 33,9 % 47,2 % 53,5 % 41,4 %
Sumacàrcer 55,1 % 65,1 % 46,4 % 37,0 % 31,9 % 43,1 % 34,7 % 44,3 % 26,4 %
Tous 63,8 % 67,9 % 59,1 % 34,8 % 25,0 % 46,2 % 41,6 % 50,9 % 31,8 %
Turís 62,8 % 69,3 % 55,8 % 30,7 % 25,1 % 38,6 % 43,5 % 51,9 % 34,2 %
Villanueva de Castellón 61,3 % 68,4 % 54,5 % 30,6 % 31,4 % 29,6 % 42,6 % 47,0 % 38,4 %
Comunitat Valenciana 63,6 % 68,0 % 59,3 % 33,4 % 30,8 % 36,3 % 42,4 % 47,1 % 37,8 %
Província de València 64,2 % 68,9 % 59,7 % 31,4 % 28,7 % 34,3 % 44,1 % 49,1 % 39,2 %
Cuadro 2.2 Fuente: Censo de Población 2011 (INE).
43
 2.2 MERCADO LABORAL
a trabajar a las empresas instaladas en dicha
población. Algemesí supone un 9% de los pues-
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
tos de trabajo de la comarca (por debajo de su
peso poblacional, al contrario de lo que ocurre
en Alzira), Carlet también un 9%, L’Alcudia un
8%, Carcaixent un 7%, Alginet un 6%, Benifaió
un 5% y Alberic un 5%. Entre los municipios de
mayor entidad poblacional, son Alzira y Carlet
los que han experimentado entre 2013 y 2017
un mayor aumento relativo de puestos de tra-
bajo registrados en la Seguridad Social.
Podemos también utilizar los datos de afiliacio-
nes a la Seguridad Social para ver cómo ha va-
riado la estructura del empleo según grupos de
edad (Cuadro 2.5). La distribución de los pues-
tos de trabajo según la edad de las personas
ocupadas es bastante parecida en la Ribera
Alta a la que se registra en el ámbito provincial
y autonómico. El grupo de 16 a 29 años supone
en 2017 un 13% de los puestos de trabajo y el
de personas de 60 y más años un 7%, sin que
dicha importancia haya cambiado apenas con
el aumento del empleo entre 2013 y 2017. Sin
embargo, ha descendido la importancia relativa
dentro del empleo del grupo de 30 a 44 años
(42% en 2017, casi cuatro puntos menos que
en 2013), al tiempo que ha aumentado el peso
del grupo de 45 a 59 años (38% en 2017, casi
tres puntos menos que en 2013). Dicho de otra
forma, el crecimiento del empleo ha sido más
intenso en términos relativos en el grupo de 45
a 59 años si comparamos con el resto de eda-
des. En cuanto a la presencia en el empleo local
44
POBLACIÓN DE 16 Y MÁS AÑOS, POR NIVEL EDUCATIVO
Municipios Analfabetos Sin estudios 1ER Grado 2º Grado 3ER Grado
La Ribera Alta 2,1 % 9,8 % 17,7 % 56,8 % 13,6%
Alberic 0,7 % 8,2 % 21,4 % 58,1 % 11,7 %
Alcàntera de Xúquer 3,4 % 9,4 % 22,2 % 55,6 % 9,0 %
Alcúdia, l’ 3,0 % 11,5 % 18,1 % 54,9 % 12,5 %
Alfarp 0,8 % 8,0 % 17,6 % 62,6 % 11,1 %
Algemesí 2,2 % 9,2 % 18,7 % 53,8 % 16,1 %
Alginet 2,5 % 10,9 % 17,6 % 55,8 % 13,2 %
Alzira 2,8 % 9,0 % 15,9 % 56,8 % 15,5 %
Antella 1,9 % 14,8 % 22,2 % 49,8 % 11,3 %
Beneixida 1,7 % 9,1 % 18,2 % 54,5 % 16,5 %
Benifaió 2,0 % 11,5 % 15,9 % 56,8 % 13,8 %
Benimodo 2,8 % 12,4 % 15,0 % 60,6 % 9,1 %
Benimuslem 0,9 % 11,5 % 22,1 % 57,5 % 8,8 %
Carcaixent 3,1 % 9,4 % 19,1 % 53,6 % 14,8 %
Càrcer 0,6 % 13,3 % 24,9 % 51,2 % 10,7 %
Carlet 2,1 % 9,4 % 15,2 % 59,4 % 13,9 %
Catadau 0,4 % 12,0 % 18,0 % 60,1 % 9,4 %
Cotes 4,5 % 10,4 % 14,9 % 62,7 % 7,5 %
Ènova, l’ 3,5 % 11,0 % 27,2 % 52,0 % 6,4 %
Gavarda 2,6 % 18,4 % 14,2 % 55,8 % 8,9 %
Guadassuar 0,4 % 7,0 % 21,3 % 55,8 % 15,5 %
Llombai 1,5 % 8,5 % 18,3 % 59,7 % 12,0 %
Manuel 1,4 % 10,5 % 12,6 % 66,8 % 8,9 %
Massalavés 3,2 % 10,7 % 15,7 % 60,5 % 10,0 %
Montroi/Montroy 1,6 % 8,6 % 22,2 % 57,0 % 10,6 %
Montserrat 1,2 % 8,3 % 10,7 % 69,4 % 10,3 %
Pobla Llarga, la 0,6 % 11,6 % 17,1 % 56,8 % 13,9 %
Rafelguaraf 3,1 % 10,2 % 17,8 % 58,3 % 10,4 %
Real 0,8 % 9,9 % 18,4 % 56,6 % 14,0 %
Sant Joanet 1,3 % 6,3 % 22,5 % 58,8 % 11,3 %
Sellent 2,6 % 13,2 % 25,0 % 53,9 % 5,3 %
Senyera 1,0 % 6,5 % 17,1 % 67,8 % 7,0 %
Sumacàrcer 0,9 % 10,2 % 18,1 % 63,9 % 6,5 %
Tous 3,6 % 10,9 % 18,6 % 57,9 % 9,0 %
Turís 0,9 % 9,5 % 17,6 % 55,9 % 16,1 %
Villanueva de Castellón 1,4 % 12,1 % 21,3 % 54,7 % 10,4 %
Comunitat Valenciana 1,7 % 8,8 % 15,1 % 56,7 % 17,8 %
Provincia València 1,5 % 8,4 % 14,8 % 55,4 % 19,9 %
Cuadro 2.3. Fuente: Censo de Población 2011 (INE).
2.2 MERCAT LABORAL
taxa d’atur, d’acord amb l’explotació
de l’EPA, la Ribera Alta es caracterit-
zaria per una incidència de la desocu-
pació superior a la valenciana (entre
dos i tres punts en els anys 2009 i
2013, però solament al voltant d’un
punt en el 2017), si bé les dades an-
teriorment aportades del cens de po-
blació del 2011 i les d’atur registrat
que veurem posteriorment no con-
firmen l’afirmació feta. La taxa d’atur
hauria tingut en el període recent un
augment intens entre els anys 2009
i 2013 (passant del 23% a més del
31%) i una reducció important entre
els anys 2013 i 2017, moment en què
aconsegueix un nivell comarcal del
20% sobre la població activa.
2.2.2 Caracterització
del nivell educatiu
de la comarca
Les dades del cens de població del
2011 permeten analitzar els nivells
educatius que presenta la població
en edat de treballar (Quadre 2.3). La
distribució de les persones de setze
i més anys segons nivell educatiu a
la Ribera Alta es concreta en un 2%
d’analfabets i vora un 10% de per-
sones sense estudis, quasi un 18%
amb estudis de primer grau (cinc
anys o més d’estudis, però sense as-
solir el nivell obligatori), un 57% amb
estudis de segon grau (ensenyament
secundari, siga obligatori o postobli-
gatori) i vora el 14% amb estudis de
tercer grau (és a dir, diplomatura,
llicenciatura, grau o màster univer-
sitari, doctorat). Si comparem amb
la Comunitat Valenciana i la provín-
cia de València, destaca una menor
importància relativa de la població
amb estudis de tercer grau (més de
quatre punts per davall de la mitjana
valenciana) i un major pes dels qui
han aconseguit solament el primer
grau i dels qui no tenen estudis. Si
analitzem els nivells educatius en els
municipis més poblats, presenten
una importància de la població amb
estudis superiors per damunt de la
mitjana comarcal Algemesí, Alzira i
Carcaixent. Per contra, l’Alcúdia, Algi-
net i Benifaió tenen una proporció de
població sense estudis o analfabeta
superior a la mitjana.
2.2.3 Caracterització de
l’ocupació comarcal,
per sexe, edat
i nacionalitat
Les dades d’afiliacions del registre
de la Seguretat Social (Quadre 2.4)
ens permeten comentar l’evolució
de l’ocupació comarcal i municipal
en la fase de recuperació econò-
mica recent. Es tracta dels llocs
de treball que hi ha a la zona, no
necessàriament ocupats per re-
sidents a la comarca, a diferència
de la caracterització de la població
ocupada resident que hem analit-
zat prèviament. Font que indica un
creixement del volum de llocs de
treball a la Ribera Alta del 13% en-
tre els anys 2013 i 2017, inferior al
registrat a la Comunitat Valenciana
encara que proper al de la provín-
cia de València. Les ocupacions co-
bertes per homes han crescut una
mica més que les que ocupen les
dones, i la feminització de l’ocupació
comarcal es manté entre el 39% i
el 40%, a un nivell cinc punts infe-
rior al de l’àmbit provincial i autonò-
mic. Per tant, hi ha un important
recorregut a fer encara quant a la
incorporació de la dona de la Ribera
Alta a l’ocupació. Especialment en
els municipis amb una taxa de femi-
nització més baixa, com Alberic, l’Al-
cúdia, Algemesí o Alginet (amb una
presència femenina en l’ocupació
entre el 35% i 37%).
Els municipis que concentren la
major part de les afiliacions a la Se-
guretat Social de la comarca coin-
cideixen amb els que anteriorment
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
hem assenyalat en què se situa la
major part de la població resident,
en edat de treballar i ocupada. Alzi-
ra concentra una quarta part dels
llocs de treball que hi ha a la co-
marca en el 2017, per damunt del
pes poblacional que té, cosa que
evidencia que en termes nets atrau
població d’altres municipis que hi
van a treballar a les empreses ins-
tal.lades. Algemesí suposa un 9%
dels llocs de treball de la comarca
(per davall del pes poblacional que
té, al contrari del que ocorre a Al-
zira), Carlet també un 9%, l’Alcúdia
un 8%, Carcaixent un 7%, Alginet
un 6%, Benifaió un 5% i Alberic un
5%. Entre els municipis de més en-
titat poblacional, són Alzira i Carlet
els que han experimentat entre els
2013 i 2017 un major augment re-
latiu de llocs de treball registrats en
la Seguretat Social.
Podem també utilitzar les dades
d’afiliacions a la Seguretat Social
per a veure com ha variat l’estruc-
tura de l’ocupació segons grups
d’edat (Quadre 2.5). La distribució
dels llocs de treball segons l’edat de
les persones ocupades és bastant
semblant a la Ribera Alta a la que
45
 2.2 MERCADO LABORAL

TOTAL AFILIACIONES SEGURIDAD SOCIAL POR SEXO (Trim 2)

Total afiliaciones S. Social Variación relativa 2013 - 2017 (trim2) Tasa de feminización
Municipios
2013 (trim2) 2017 (trim2) Total Hombres Mujeres 2013 (trim2) 2017 (trim2)
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS

La Ribera Alta 54442 61471 12,9 % 13,6 % 11,9 % 39,7 % 39,4 %

Alberic 2240 2344 4,6 % 6,0 % 2,3 % 35,5 % 34,7 %
Alcàntera de Xúquer 221 226 2,3 % 0,0 % 8,1 % 28,1 % 29,6 %
Alcúdia, l’ 4101 4656 13,5 % 12,6 % 15,2 % 34,9 % 35,4 %
Alfarp 454 492 8,4 % 8,1 % 9,0 % 34,4 % 34,6 %
Algemesí 5296 5836 10,2 % 14,2 % 4,0 % 39,0 % 36,8 %
Alginet 3143 3407 8,4 % 6,8 % 11,2 % 36,3 % 37,2 %
Alzira 13042 15385 18,0 % 19,9 % 15,6 % 45,1 % 44,1 %
Antella 215 186 -13,5 % -15,7 % -8,1 % 28,8 % 30,6 %
Beneixida 479 926 93,3 % 96,5 % 91,0 % 58,0 % 57,3 %
Benifaió 3272 3337 2,0 % -1,4 % 7,8 % 36,7 % 38,8 %
Benimodo 613 650 6,0 % -4,4 % 27,5 % 32,6 % 39,2 %
Benimuslem 128 118 -7,8 % -2,7 % -15,1 % 41,4 % 38,1 %
Carcaixent 4298 4589 6,8 % 9,7 % 3,5 % 47,4 % 46,0 %
Càrcer 498 619 24,3 % 18,7 % 33,2 % 38,8 % 41,5 %
Carlet 4619 5575 20,7 % 25,6 % 14,1 % 42,8 % 40,5 %
Catadau 704 760 8,0 % 10,7 % 3,1 % 36,4 % 34,7 %
Cotes 42 49 16,7 % 0,0 % 70,0 % 23,8 % 34,7 %
Ènova, l’ 230 239 3,9 % 0,0 % 11,8 % 33,0 % 35,6 %
Gavarda 175 213 21,7 % 36,9 % -4,7 % 36,6 % 28,6 %
Guadassuar 1485 1673 12,7 % 10,4 % 17,8 % 30,3 % 31,7 %
Llombai 644 593 -7,9 % -7,4 % -8,9 % 36,8 % 36,4 %
Manuel 479 504 5,2 % 5,6 % 4,2 % 24,8 % 24,6 %
Massalavés 502 513 2,2 % 11,8 % -16,3 % 34,3 % 28,1 %
Montroi/Montroy 405 419 3,5 % 2,9 % 4,3 % 40,5 % 40,8 %
Montserrat 1313 1628 24,0 % 22,2 % 27,4 % 33,6 % 34,5 %
Pobla Llarga, la 844 932 10,4 % 20,9 % -5,0 % 40,4 % 34,8 %
Rafelguaraf 426 407 -4,5 % -9,9 % 12,6 % 24,2 % 28,5 %
Real 439 459 4,6 % 5,8 % 1,5 % 29,6 % 28,8 %
Sant Joanet 152 157 3,3 % -2,6 % 21,6 % 24,3 % 28,7 %
Sellent 124 72 -41,9 % -57,0 % 20,8 % 19,4 % 40,3 %
Senyera 219 240 9,6 % 8,4 % 13,5 % 23,7 % 24,6 %
Sumacàrcer 173 163 -5,8 % -7,5 % -3,0 % 38,7 % 39,9 %
Tous 176 207 17,6 % 20,8 % 12,9 % 39,8 % 38,2 %
Turís 1422 1479 4,0 % 4,9 % 2,5 % 36,6 % 36,1 %
Villanueva de Castellón 1869 2418 29,4 % 34,4 % 22,3 % 41,5 % 39,2 %
Comunitat Valenciana 1.536.063 1.767.306 15,1 % 15,9 % 14,0 % 44,9 % 44,5 %
Provincia València 808.291 917.144 13,5 % 14,2 % 12,5 % 45,0 % 44,6 %
Cuadro 2.4 Afiliaciones a la Seguridad Social, por sexo (2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Notas: Existen afiliaciones no asignadas a ningún municipio ni comarca, pero sí se incluyen en los datos provinciales y
46 de C.V. Si el dato de afiliación de trabajadores es menor que cinco, no se indica el valor real sino un espacio en blanco.
2.2 MERCAT LABORAL
es registra en els àmbits provincial i
autonòmic. El grup de 16 a 29 anys
suposa en el 2017 un 13% dels llocs
de treball i el de persones de seixan-
ta i més anys un 7%, sense que la
importància haja canviat a penes
amb l’augment de l’ocupació entre
els anys 2013 i 2017. No obstant
això, ha descendit la importància
relativa dins de l’ocupació del grup
de 30 a 44 anys (42% en el 2017,
quasi quatre punts menys que en el
2013), alhora que ha augmentat el
pes del grup de 45 a 59 anys (38%
en el 2017, quasi tres punts menys
que en el 2013). Dit d’una altra ma-
nera, el creixement de l’ocupació ha
sigut més intens en termes relatius
en el grup de 45 a 59 anys, si com-
parem amb la resta d’edats. Quant
a la presència en l’ocupació local
dels menors de trenta anys, desta-
quen els casos de l’Alcúdia i Alberic,
localitats en les quals l’esmentat
grup supera la mitjana comarcal.
Finalment, les dades d’afiliacions a
la Seguretat Social mostren en el
2013 i en el 2017 la presència d’un
8,4% de treballadors de nacionalitat
estrangera, pràcticament el ma-
teix nivell que hi ha a la província de
València i més de dos punts menys
que a la Comunitat Valenciana (Qua-
AFILIACIONES A LA SEGURIDAD SOCIAL. POR EDAD (Trim 2)
Distribución afiliaciones por edad 2013 (trimestre 2) Distribución afiliaciones por edad 2017 (trimestre 2)
Municipios
16 a 19 30 a 44 45 a 49 60 y más 16 a 19 30 a 44 45 a 49 60 y más
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
La Ribera Alta 12,7 % 45,6 % 35,4 % 6,3 % 13,0 % 41,9 % 38,2 % 7,0 %
Alberic 13,7 % 44,2 % 36,1 % 6,1 % 14,0 % 41,5 % 37,9 % 6,6 %
Alcàntera de Xúquer 9,0 % 41,6 % 38,9 % 9,0 % 9,7 % 31,4 % 48,2 % 10,6 %
Alcúdia, l’ 13,2 % 46,2 % 34,0 % 6,6 % 14,8 % 42,9 % 35,4 % 6,8 %
Alfarp 13,9 % 40,1 % 37,9 % 8,1 % 8,9 % 37,2 % 43,9 % 10,0 %
Algemesí 11,7 % 43,7 % 37,9 % 6,7 % 10,9 % 40,8 % 40,8 % 7,4 %
Alginet 12,2 % 43,1 % 37,0 % 7,6 % 11,7 % 40,6 % 39,1 % 8,7 %
Alzira 12,2 % 47,8 % 35,0 % 5,0 % 13,2 % 42,7 % 37,9 % 6,2 %
Antella 19,1 % 31,6 % 38,1 % 9,3 % 9,1 % 32,3 % 39,2 % 19,4 %
Beneixida 21,1 % 60,3 % 17,3 % 0,0 % 18,0 % 58,2 % 21,6 % 1,8 %
Benifaió 11,8 % 45,6 % 35,2 % 7,5 % 11,4 % 41,9 % 37,9 % 8,8 %
Benimodo 7,5 % 34,7 % 52,0 % 5,4 % 8,8 % 29,5 % 54,5 % 6,8 %
Benimuslem 9,4 % 52,3 % 28,9 % 6,3 % 9,3 % 40,7 % 40,7 % 5,1 %
Carcaixent 10,2 % 43,8 % 38,8 % 7,3 % 11,9 % 39,2 % 41,0 % 7,9 %
Càrcer 10,4 % 34,3 % 48,0 % 6,6 % 13,6 % 32,3 % 41,2 % 12,9 %
Carlet 16,5 % 50,1 % 28,3 % 5,1 % 17,7 % 45,5 % 32,1 % 4,6 %
Catadau 15,8 % 42,9 % 35,2 % 6,1 % 13,0 % 41,6 % 38,0 % 7,0 %
Cotes - - - - - - - -
Ènova, l’ 18,3 % 37,0 % 35,2 % 8,3 % 17,2 % 32,6 % 42,7 % 6,3 %
Gavarda 20,0 % 37,1 % 36,0 % 6,3 % 11,3 % 46,9 % 35,7 % 4,7 %
Guadassuar 13,5 % 44,9 % 33,3 % 8,2 % 14,2 % 41,8 % 37,2 % 6,8 %
Llombai 9,6 % 44,7 % 39,6 % 6,1 % 11,8 % 40,8 % 41,7 % 5,1 %
Manuel 15,9 % 45,9 % 34,0 % 4,2 % 14,3 % 40,3 % 38,3 % 6,3 %
Massalavés 15,1 % 46,2 % 30,9 % 7,2 % 12,1 % 49,1 % 32,9 % 5,3 %
Montroi/Montroy 12,1 % 45,4 % 37,3 % 4,4 % 12,4 % 43,2 % 36,8 % 7,6 %
Montserrat 14,2 % 50,6 % 30,8 % 4,3 % 13,8 % 43,5 % 37,9 % 4,8 %
Pobla Llarga, la 11,8 % 42,4 % 38,4 % 7,3 % 10,6 % 37,9 % 42,2 % 9,3 %
Rafelguaraf 13,8 % 42,3 % 34,0 % 9,6 % 13,5 % 32,7 % 42,8 % 11,1 %
Real 11,6 % 41,7 % 37,4 % 9,3 % 8,1 % 41,4 % 43,4 % 7,2 %
Sant Joanet 9,2 % 50,0 % 36,2 % 4,6 % 14,6 % 45,9 % 36,9 % 0,0 %
Sellent 0,0 % 38,7 % 50,0 % 4,8 % 9,7 % 38,9 % 44,4 % 0,0 %
Senyera 4,6 % 50,7 % 36,5 % 5,9 % 9,6 % 37,1 % 45,4 % 7,1 %
Sumacàrcer 10,4 % 43,4 % 36,4 % 9,8 % 4,9 % 36,2 % 50,9 % 6,1 %
Tous 21,0 % 38,1 % 32,4 % 8,5 % 13,0 % 38,6 % 38,6 % 9,7 %
Turís 11,2 % 44,0 % 37,4 % 7,5 % 9,9 % 41,9 % 37,9 % 10,3 %
Villanueva de Castellón 12,1 % 44,7 % 37,1 % 6,0 % 10,5 % 40,7 % 42,6 % 6,2 %
Comunitat Valenciana 12,6 % 45,7 % 35,1 % 6,6 % 13,4 % 41,8 % 37,5 % 7,3 %
Provincia València 12,0 % 45,8 % 35,5 % 6,7 % 13,0 % 41,9 % 37,8 % 7,3 %
Cuadro 2.5 Afiliaciones a la Seguridad Social, por edad (2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Notas: Existen afiliaciones no asignadas a ningún municipio ni
comarca, pero sí se incluyen en los datos provinciales y de Comunitat Valenciana. Si el dato de afiliación de trabajadores es menor que cinco, no se indica el valor real sino un 47
espacio en blanco.
 2.2 MERCADO LABORAL
de los menores de 30 años, destacan los casos
de L’Alcúdia y Alberic, localidades en las que di-
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
cho grupo supera la media comarcal.
Finalmente, los datos de afiliaciones a la Seguri-
dad Social muestran en 2013 y en 2017 la pre-
sencia de un 8,4% de trabajadores de naciona-
lidad extranjera, prácticamente el mismo nivel
existente en la provincia de València y más de
dos puntos menos que en la Comunitat Valen-
ciana (Cuadro 2.6). Algunos de los municipios de
mayor población muestran una mayor presen-
cia de trabajadores de nacionalidad extranjera
en los puestos de trabajo, como Carlet (12% en
2017) y Alberic (11%), mientras que otros como
L’Alcúdia, Algemesí, Alzira y Benifaió (alrededor
del 7%) se sitúan por debajo de la media comar-
cal. Un 57% de la mano de obra extranjera que
trabaja en la comarca en 2013 procede de paí-
ses de la Unión Europea (cinco puntos más que
en 2013, mientras que se ha reducido la pro-
porción de trabajadores extracomunitarios). En
este sentido, se establece una diferencia entre
La Ribera Alta y los ámbitos provincial y autonó-
mico, en los que más de la mitad de la mano de
obra extranjera es extracomunitaria.
2.2.4 Caracterización sectorial
del empleo de la comarca
Las afiliaciones a la Seguridad Social por sección
de actividad (Cuadro 2.7) nos permiten anali-
zar la estructura de los puestos de trabajo de
48
DISTRIBUCIÓN DE LAS AFILIACIONES SEGÚN NACIONALIDAD
Nacionalidad española Nacionalidad extranjera Nacionalidad extranjera No UE
Municipios 2013 2017 2013 2017 2013 2017
(trim2) (trim2) (trim2) (trim2) (trim2) (trim2)
La Ribera Alta 91,6 % 91,6 % 4,4 % 4,8 % 4,0 % 3,6 %
Alberic 89,5 % 89,0 % 5,0 % 4,4 % 5,6 % 6,6 %
Alcàntera de Xúquer 91,4 % 92,0 % 4,5 % 4,4 % 4,1 % 3,5 %
Alcúdia, l’ 92,3 % 93,4 % 3,6 % 3,2 % 4,1 % 3,4 %
Alfarp 87,2 % 86,0 % 11,0 % 10,8 % 1,8 % 3,3 %
Algemesí 92,9 % 93,4 % 2,1 % 2,6 % 5,0 % 4,0 %
Alginet 90,5 % 90,4 % 3,9 % 4,7 % 5,6 % 4,9 %
Alzira 92,1 % 92,7 % 4,2 % 4,4 % 3,7 % 2,8 %
Antella 94,4 % 94,1 % - 3,2 % - 2,7 %
Beneixida 98,7 % 97,5 % - 1,3 % - 1,2 %
Benifaió 92,6 % 92,8 % 3,2 % 3,0 % 4,2 % 4,1 %
Benimodo 95,9 % 93,8 % 2,6 % 3,8 % 1,5 % 2,3 %
Benimuslem 89,8 % 88,1 % - - - -
Carcaixent 90,5 % 91,0 % 4,0 % 4,4 % 5,5 % 4,6 %
Càrcer 95,2 % 96,6 % 2,2 % 1,8 % 2,6 % 1,6 %
Carlet 89,5 % 87,9 % 6,7 % 8,8 % 3,8 % 3,3 %
Catadau 93,8 % 92,8 % 4,5 % 5,7 % 1,7 % 1,6 %
Cotes 92,9 % 93,9 % - - - -
Ènova, l’ 97,4 % 95,8 % - 3,8 % - 0,4 %
Gavarda 97,7 % 92,5 % - 2,8 % - 4,7 %
Guadassuar 91,4 % 90,6 % 4,2 % 4,8 % 4,4 % 4,6 %
Llombai 91,0 % 89,5 % 7,3 % 6,9 % 1,7 % 3,5 %
Manuel 83,9 % 93,8 % 14,0 % 4,4 % 2,1 % 1,8 %
Massalavés 92,2 % 85,6 % 1,6 % 3,1 % 6,2 % 11,3 %
Montroi/Montroy 91,1 % 86,9 % 6,9 % 10,5 % 2,0 % 2,6 %
Montserrat 85,0 % 83,8 % 11,0 % 11,6 % 4,0 % 4,6 %
Pobla Llarga, la 93,0 % 92,5 % 4,3 % 4,0 % 2,7 % 3,5 %
Rafelguaraf 95,1 % 96,8 % 3,1 % 2,2 % 1,9 % 1,0 %
Real 88,2 % 85,8 % 10,9 % 11,8 % 0,9 % 2,4 %
Sant Joanet 83,6 % 87,3 % 8,6 % 3,8 % 7,9 % 8,9 %
Sellent 91,1 % 83,3 % 8,1 % 15,3 % 0,8 % 1,4 %
Senyera 97,7 % 83,8 % - 14,6 % - 1,7 %
Sumacàrcer 94,2 % 96,9 % 4,6 % - 1,2 % -
Tous 95,5 % 97,1 % 4,5 % 2,9 % 0,0 % 0,0 %
Turís 94,0 % 93,4 % 2,5 % 3,0 % 3,5 % 3,6 %
Villanueva de Castellón 92,6 % 92,8 % 4,5 % 4,5 % 2,9 % 2,7 %
Comunitat Valenciana 89,3 % 89,2 % 4,9 % 5,4 % 5,8 % 5,4 %
Provincia de Valencia 91,3 % 91,5 % 3,5 % 3,9 % 5,2 % 4,6 %
Cuadro 2.6. Afiliaciones Seguridad Social por nacionalidad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Si el dato de afiliación de
trabajadores es menor que cinco, no se indica el valor real sino un espacio en blanco.
2.2 MERCAT LABORAL
dre 2.6). Alguns dels municipis més
poblats mostren una presència més
alta de treballadors de nacionalitat
estrangera en els llocs de treball,
com ara Carlet (12% en el 2017) i Al-
beric (11%), mentre que altres com
l’Alcúdia, Algemesí, Alzira i Benifaió
(al voltant del 7%) se situen per dava-
ll de la mitjana comarcal. Un 57% de
la mà d’obra estrangera que treballa
a la comarca en el 2013 procedeix
de països de la Unió Europea (cinc
punts més que en el 2013, mentre
que s’ha reduït la proporció de tre-
balladors extracomunitaris). En eixe
sentit, s’estableix una diferència en-
tre la Ribera Alta i els àmbits provin-
cial i autonòmic, en els quals més de
la mitat de la mà d’obra estrangera
és extracomunitària.
2.2.4 Caracterització
sectorial de l’ocupació
de la comarca
Les afiliacions a la Seguretat Social
per secció d’activitat (Quadre 2.7)
ens permeten analitzar l’estructura
dels llocs de treball de la comarca
quant a la branca productiva a la qual
pertanyen i també l’especialització
relativa de l’ocupació en una branca
o altra. En eixe sentit, la Ribera Alta
AFILIACIONES SEGURIDAD SOCIAL POR SECCIÓN DE ACTIVIDAD
LA RIBERA ALTA COMUNITAT VALENCIANA
Municipios
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
2013 2017 2013-2017 2013 2017 2013-2017
Total 100,0 % 100,0 % 12,9 % 100,0 % 100,0 % 15,1 %
A. Agricultura, ganadería, silvicultura y pesca 11,8 % 10,7 % 2,3 % 4,1 % 3,6 % 1,8 %
B. Industrias extractivas 0,0 % 0,0 % 17,4 % 0,1 % 0,1 % -10,0 %
C. Industria manufacturera 22,1 % 22,5 % 14,7 % 14,2 % 14,5 % 16,9 %
D. Suministro de energía eléctrica, gas, vapor
y aire acondicionado 0,0 % 0,0 % 3,8 % 0,2 % 0,2 % 2,6 %
E. Suministro de agua, actividades de saneamiento,
gestión de residuos 1,1 % 0,9 % -8,7 % 1,0 % 1,0 % 7,7 %
F. Construcción 7,5 % 8,0 % 19,8 % 5,9 % 6,3 % 24,1 %
G. Comercio al por mayor y al por menor; reparación
de vehículos de motor 21,3 % 21,4 % 13,8 % 20,9 % 20,7 % 13,5 %
H. Transporte y almacenamiento 4,2 % 4,6 % 25,3 % 5,0 % 5,0 % 15,7 %
I. Hostelería 5,5 % 6,2 % 26,5 % 8,9 % 9,9 % 28,4 %
J. Información y comunicaciones 0,6 % 0,6 % 13,5 % 1,6 % 1,7 % 24,3 %
K. Actividades financieras y de seguros 0,9 % 0,8 % 4,4 % 2,3 % 1,8 % -9,4 %
L. Actividades inmobiliarias 0,3 % 0,3 % 15,0 % 0,7 % 0,9 % 41,5 %
M. Actividades profesionales, científicas y técnicas 3,0 % 3,6 % 32,6 % 4,4 % 4,6 % 19,3 %
N. Actividades administrativas y servicios auxiliares 3,4 % 3,7 % 20,0 % 6,2 % 6,3 % 18,3 %
O. Administración Pública y defensa; Seguridad Social 4,9 % 4,2 % -3,7 % 5,8 % 5,5 % 9,0 %
P. Educación 3,2 % 2,7 % -3,8 % 4,0 % 3,8 % 9,6 %
Q. Actividades sanitarias y de servicios sociales 4,9 % 4,8 % 11,7 % 7,7 % 7,4 % 11,5 %
R. Actividades artísticas, recreativas y de entretenimiento 1,2 % 1,2 % 11,6 % 1,6 % 1,8 % 27,3 %
S. Otros servicios 2,5 % 2,5 % 12,6 % 3,0 % 2,9 % 9,0 %
T. Actividades de los hogares como empleadores
de personal doméstico 1,4 % 1,1 % -5,4 % 2,4 % 2,1 % 0,7 %
Cuadro 2.7 Afiliaciones Seguridad Social por sección de actividad (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Notas: Existen afiliaciones no asignadas a ningún
municipio ni comarca, pero sí se incluyen en los datos provinciales y de Comunitat Valenciana. Si el dato de afiliación de trabajadores es menor que cinco, no se indica el valor real
sino un espacio en blanco.
està especialitzada relativament en tria manufacturera (que representa damunt de la mitjana valenciana) i,
les branques productives el pes re- més del 22% dels llocs de treball de en menor mesura, en la construcció
latiu sobre l’ocupació comarcal de la comarca, huit punts per damunt (8% a la comarca, quasi dos punts
les quals siga superior al que tenen del que suposa en l’àmbit valencià), per damunt del pes a escala valen-
a escala autonòmica valenciana. Per en l’agricultura (amb vora l’11% de ciana). En la indústria manufacture-
a l’any 2017, això ocorre en la indús- l’ocupació comarcal, set punts per ra i en la construcció, a més, s’ha
49
 2.2 MERCADO LABORAL
la comarca en cuanto a la rama productiva a la
que pertenecen y también la especialización re-
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
lativa del empleo en una u otras ramas. En este
sentido, La Ribera Alta estará especializada en
aquellas ramas productivas cuyo peso relativo
sobre el empleo comarcal sea superior al que
tienen a nivel autonómico valenciano. Para el año
2017, esto ocurre en la industria manufacturera
(que representa más del 22% de los puestos de
trabajo de la comarca, ocho puntos por encima
de lo que supone en el ámbito valenciano), en la
agricultura (con cerca del 11% del empleo co-
marcal, siete puntos sobre la media valenciana)
y, en menor medida, en la construcción (8% en la
comarca, casi dos puntos por encima de su peso
a nivel valenciano). En la industria manufacturera
y en la construcción, además, se ha producido
entre 2013 y 2017 un aumento del empleo su-
perior a la media de La Ribera Alta, aumentando
su peso en la comarca, algo que no ha pasado
en la agricultura, con un crecimiento muy leve
(aunque hay que tener en cuenta que los datos
del segundo trimestre que utilizamos no son los
más positivos para el empleo agrario en La Ribe-
ra, muy estacional). En el caso del empleo indus-
trial manufacturero, la información desagrega-
da por ramas muestra cierta concentración en
la industria de la alimentación, la fabricación de
productos metálicos y maquinaria y la industria
de madera y muebles.
Otros sectores productivos significativos en el
empleo de La Ribera Alta, pero en los que no
existe una especialización relativa, son el co-
50
AFILIACIONES POR TIPO DE CONTRATO Y POR TIPO DE JORNADA
Municipios 2013 2017 Indefinidos Temporales 2013 2017
(trim2) (trim2) (trim2) (trim2)
La Ribera Alta 29,5 % 32,1 % 14,9 % 30,2 % 20,3 % 20,8 %
Alberic 34,0 % 39,1 % -1,9 % 25,2 % 21,9 % 23,8 %
Alcàntera de Xúquer 41,3 % 47,9 % 9,3 % 48,4 % 29,3 % 29,2 %
Alcúdia, l’ 27,4 % 30,5 % 10,8 % 29,4 % 14,6 % 16,7 %
Alfarp 46,0 % 35,6 % 47,9 % -3,9 % 8,3 % 8,5 %
Algemesí 31,1 % 31,1 % 17,1 % 17,8 % 24,5 % 23,0 %
Alginet 35,2 % 36,1 % 17,5 % 22,3 % 26,8 % 26,2 %
Alzira 26,8 % 30,4 % 16,4 % 39,8 % 19,2 % 21,1 %
Antella 43,1 % 39,0 % -35,1 % -42,9 % 49,2 % 36,6 %
Beneixida 24,3 % 38,4 % 66,3 % 220,6 % 19,8 % 15,6 %
Benifaió 23,5 % 29,8 % -3,4 % 33,7 % 18,3 % 18,3 %
Benimodo 16,3 % 15,5 % 2,2 % -2,8 % 8,5 % 7,4 %
Benimuslem 48,7 % 33,3 % 0,0 % -44,7 % 33,3 % 15,9 %
Carcaixent 27,3 % 29,3 % 6,3 % 17,8 % 27,0 % 35,7 %
Càrcer 20,7 % 20,5 % 33,1 % 33,8 % 12,5 % 9,9 %
Carlet 31,9 % 34,9 % 18,6 % 36,3 % 11,9 % 9,8 %
Catadau 35,9 % 30,5 % 28,0 % 0,7 % 13,6 % 17,2 %
Cotes - 29,4 % 20,0 % - 35,7 % 41,2 %
Ènova, l’ 52,8 % 35,5 % 54,9 % -22,8 % 29,6 % 41,9 %
Gavarda 50,0 % 30,5 % 116,2 % -5,3 % 51,3 % 20,3 %
Guadassuar 37,4 % 36,8 % 27,3 % 24,5 % 19,7 % 20,5 %
Llombai 28,5 % 37,8 % -19,0 % 23,6 % 21,2 % 22,8 %
Manuel 44,4 % 39,5 % 16,6 % -3,9 % 23,8 % 22,3 %
Massalavés 26,0 % 32,9 % -4,8 % 33,7 % 15,5 % 13,5 %
Montroi/Montroy 38,3 % 26,0 % 23,5 % -31,6 % 41,3 % 23,6 %
Montserrat 36,1 % 39,0 % 29,0 % 47,3 % 30,7 % 28,9 %
Pobla Llarga, la 37,6 % 40,8 % 11,8 % 29,7 % 21,9 % 23,1 %
Rafelguaraf 62,3 % 62,8 % -7,1 % 0,0 % 45,6 % 41,6 %
Real 35,4 % 37,4 % 16,8 % 27,5 % 22,6 % 26,8 %
Sant Joanet 32,8 % 39,7 % -2,6 % 31,6 % 12,9 % 34,1 %
Sellent 18,3 % 31,3 % -67,2 % -33,3 % 9,8 % 34,4 %
Senyera 26,4 % 41,3 % 6,6 % 103,6 % 11,3 % 10,9 %
Sumacàrcer 37,5 % 45,6 % -14,7 % 23,8 % 25,0 % 33,3 %
Tous 61,6 % 53,2 % 59,4 % 11,3 % 36,0 % 38,7 %
Turís 22,4 % 32,2 % -4,9 % 56,5 % 23,6 % 23,1 %
Villanueva de Castellón 28,3 % 25,4 % 55,7 % 34,6 % 24,8 % 15,8 %
Comunitat Valenciana 29,7 % 34,3 % 9,5 % 36,6 % 23,2 % 24,0 %
Provincia de Valencia 27,5 % 32,3 % 7,7 % 36,5 % 22,3 % 23,4 %
Cuadro 2.8 Afiliaciones Seguridad Social por tipo de contrato y por tipo de jornada (datos 2º trimestre). Fuente: Conselleria d’Economia Sostenible. Sólo
se incluyen las afiliaciones a la Seguridad Social en el Régimen General. Si el dato de afiliación de trabajadores es menor que cinco, no se indica el valor
real sino un espacio en blanco.
2.2 MERCAT LABORAL
produït entre els anys 2013 i 2017
un augment de l’ocupació superior
a la mitjana de la Ribera Alta, aug-
menta el pes a la comarca, cosa que
no ha passat en l’agricultura, amb
un creixement molt lleu (encara que
cal tindre en compte que les dades
del segon trimestre que utilitzem no
són les més positives per a l’ocupa-
ció agrària a la Ribera, molt estacio-
nal). En el cas de l’ocupació industrial
manufacturera, la informació desa-
gregada per branques mostra certa
concentració en la indústria de l’ali-
mentació, la fabricació de productes
metàl.lics i maquinària i la indústria
de fusta i mobles.
Altres sectors productius significa-
tius en l’ocupació de la Ribera Alta,
però en els quals no hi ha una es-
pecialització relativa, són el comerç
(més del 21% dels llocs de treball
de la comarca en el 2017, a penes
per damunt del pes a la Comunitat
Valenciana) i l’hostaleria (6% de
l’ocupació comarcal, vora quatre
punts per davall de la mitjana que
representa l’activitat en l’àmbit
valencià tot i l’augment important
experimentat entre els anys 2013 i
2017). Les activitats sanitàries i de
serveis socials suposen un 5% dels
llocs de treball de la comarca, per
davall de la importància general que
tenen a la Comunitat Valenciana,
cosa que també ocorre amb l’ocu-
pació de l’Administració pública (4%
del total comarcal) i, a més distàn-
cia, amb l’educació (menys del 3%).
El transport, amb un increment
important de l’ocupació durant el
període de recuperació recent, se
situa vora el 5% de l’ocupació co-
marcal. Encara que amb lògiques
diferents entre si, cal remarcar
l’augment de llocs de treball en ac-
tivitats professionals científiques i
tècniques (que estan relacionades
amb el terciari avançat), així com en
activitats administratives i serveis
auxiliars a les empreses (de natu-
ralesa més convencional, com ara
neteja i manteniment).
2.2.5 Caracterització de les
condicions d’ocupació
i treball a la comarca
Analitzem tot seguit l’evolució de
les condicions laborals a la Ribera
Alta, i fem servir per a fer-ho les
afiliacions a la Seguretat Social del
règim general (treball per comp-
te d’altri), per tipus de contracte i
per tipus de jornada (Quadre 2.8).
D’acord amb la font, la taxa de tem-
poralitat de l’ocupació (proporció
d’assalariats amb contracte tem-
poral) a la Ribera Alta en el 2017
és un 32%, quasi igual a la mitjana
provincial i dos punts inferior a la
temporalitat que hi ha a la Comuni-
tat Valenciana. La temporalitat ha
crescut en el període de recupera-
ció recent, a causa que l’ocupació
indefinida ha crescut a un ritme del
15%, la mitat del 30% que ha aug-
mentat l’ocupació temporal entre
els anys 2013 i 2017. El creixement
de l’ocupació indefinida a la comar-
ca ha sigut inferior al registrat
a escala provincial i autonòmica,
mentre que l’augment de l’ocupació
temporal ha sigut més suau que
en eixos àmbits territorials. Si ens
referim als municipis amb més pes
en l’ocupació comarcal, les taxes
de temporalitat més elevades es
presenten a Alberic, Alginet i Car-
let (amb un rang entre 35% i 39%),
mentre que les més reduïdes, tot i
comportar una precarietat laboral
important, es donen a Carcaixent,
Benifaió, l’Alcúdia, Alzira i Algemesí
(on entre el 29% i el 31% dels assa-
lariats tenen contracte temporal).
Pel que fa a la incidència de la jor-
nada parcial (Quadre 2.8), afecta
en el 2017 vora el 21% dels llocs de
treball assalariats de la Ribera Alta,
quasi tres punts per davall del que
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
es registra a escala autonòmica
i també inferior a la incidència de
la jornada parcial a la província de
València. Indicador de possible pre-
carietat laboral (en la mesura que
comporta salaris que no permeten
un nivell de vida adequat i condicions
de treball problemàtiques, sobretot
si es tracta de jornades reduïdes i
variables) que presenta diferències
importants a escala municipal. Per
damunt de la mitjana comarcal se
situen Carcaixent (on hi ha hagut un
increment important de la jornada
parcial entre el 2013 i el 2017), Al-
ginet, Alberic i Algemesí; per davall
de la mitjana hi ha Benifaió, l’Alcúdia
i Carlet, municipi amb una incidència
molt reduïda del fenomen.
2.2.6 Caracterització
de l’atur registrat
a la comarca
Les xifres d’atur registrat propor-
cionades pel Servei Valencià d’Ocu-
pació i Formació (SERVEF) permeten
comentar la variació de la desocu-
pació a la Ribera Alta en el període
recent de crisi i d’inici de la recupe-
ració. Entre els anys 2007 i 2013, la
51
 2.2 MERCADO LABORAL

PARO REGISTRADO SEGÚN SEXO

Total paro registrado Variación relativa paro registrado Tasa feminización paro registrado
Municipios
2017
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS

2007 2013 2017 2007-13 2013-17 2007-17 2007 2013

La Ribera Alta 7723 24512 16374 217,4 % -33,2 % 112,0 % 65,7 % 50,2 % 59,7 %
Alberic 325 1228 795 277,8 % -35,3 % 144,6 % 68,3 % 50,1 % 63,9 %
Alcàntera de Xúquer 57 138 68 142,1 % -50,7 % 19,3 % 68,4 % 44,9 % 57,4 %
Alcúdia, l’ 322 1052 697 226,7 % -33,7 % 116,5 % 64,0 % 50,3 % 65,1 %
Alfarp 38 111 65 192,1 % -41,4 % 71,1 % 63,2 % 42,3 % 61,5 %
Algemesí 1005 3270 2182 225,4 % -33,3 % 117,1 % 63,4 % 49,1 % 59,6 %
Alginet 424 1627 1057 283,7 % -35,0 % 149,3 % 56,1 % 47,2 % 55,8 %
Alzira 1914 5564 3879 190,7 % -30,3 % 102,7 % 64,2 % 52,7 % 60,5 %
Antella 38 105 74 176,3 % -29,5 % 94,7 % 71,1 % 56,2 % 62,2 %
Beneixida 22 82 34 272,7 % -58,5 % 54,5 % 81,8 % 40,2 % 67,6 %
Benifaió 425 1149 788 170,4 % -31,4 % 85,4 % 68,0 % 50,8 % 60,5 %
Benimodo 64 220 135 243,8 % -38,6 % 110,9 % 59,4 % 45,9 % 58,5 %
Benimuslem 39 102 75 161,5 % -26,5 % 92,3 % 66,7 % 55,9 % 57,3 %
Carcaixent 930 2606 1807 180,2 % -30,7 % 94,3 % 74,0 % 53,8 % 60,5 %
Càrcer 53 162 89 205,7 % -45,1 % 67,9 % 71,7 % 45,1 % 56,2 %
Carlet 512 1640 1043 220,3 % -36,4 % 103,7 % 64,8 % 48,0 % 62,8 %
Catadau 88 270 156 206,8 % -42,2 % 77,3 % 70,5 % 49,3 % 60,3 %
Cotes 16 37 23 131,3 % -37,8 % 43,8 % 81,3 % 64,9 % 65,2 %
Ènova, l’ 35 96 60 174,3 % -37,5 % 71,4 % 74,3 % 50,0 % 61,7 %
Gavarda 40 132 73 230,0 % -44,7 % 82,5 % 70,0 % 59,8 % 68,5 %
Guadassuar 150 453 317 202,0 % -30,0 % 111,3 % 60,7 % 50,3 % 58,0 %
Llombai 94 254 179 170,2 % -29,5 % 90,4 % 71,3 % 49,6 % 54,2 %
Manuel 86 259 181 201,2 % -30,1 % 110,5 % 68,6 % 48,6 % 60,2 %
Massalavés 61 211 145 245,9 % -31,3 % 137,7 % 52,5 % 49,8 % 61,4 %
Montroi/Montroy 80 366 234 357,5 % -36,1 % 192,5 % 71,3 % 44,3 % 52,1 %
Montserrat 167 764 546 357,5 % -28,5 % 226,9 % 61,1 % 48,4 % 54,6 %
Pobla Llarga, la 175 440 262 151,4 % -40,5 % 49,7 % 74,3 % 47,5 % 58,4 %
Rafelguaraf 86 235 136 173,3 % -42,1 % 58,1 % 75,6 % 51,1 % 54,4 %
Real 48 224 139 366,7 % -37,9 % 189,6 % 54,2 % 48,2 % 54,7 %
Sant Joanet 16 56 42 250,0 % -25,0 % 162,5 % 62,5 % 37,5 % 42,9 %
Sellent 10 51 24 410,0 % -52,9 % 140,0 % 60,0 % 51,0 % 66,7 %
Senyera 31 115 57 271,0 % -50,4 % 83,9 % 58,1 % 42,6 % 56,1 %
Sumacàrcer 44 114 67 159,1 % -41,2 % 52,3 % 63,6 % 55,3 % 46,3 %
Tous 43 151 99 251,2 % -34,4 % 130,2 % 74,4 % 57,0 % 67,7 %
Turís 127 601 436 373,2 % -27,5 % 243,3 % 59,1 % 47,4 % 53,7 %
Villanueva de Castellón 158 627 410 296,8 % -34,6 % 159,5 % 62,7 % 44,2 % 58,0 %
Comunitat Valenciana 198.345 591.125 420.710 198,0 % - 28,8 % 112,1 % 60,3 % 50,3 % 57,8 %
Província València 95.784 293.973 208.164 206,9 % - 29,2 % 117,3 % 61,3 % 50,0 % 57,8 %
Cuadro 2.9 Paro registrado según sexo (a 31 de marzo de cada año). Fuente: Servicio Valenciano de Empleo y Formación (SERVEF)
52
2.2 MERCAT LABORAL

INCIDENCIA DEL PARO REGISTRADO SOBRE LA POBLACIÓN DE 15 Y MÁS AÑOS, SEGÚN SEXO
Incidencia paro 2007 Incidencia paro 2013 Incidencia paro 2016
Municipios
Total Hombres Mujeres Total Hombres Mujeres Total Hombres Mujeres

II. RECURSOS HUMANOS

II. RECURSOS HUMANS
La Ribera Alta 4,2 % 2,9 % 5,5 % 13,0 % 13,1 % 13,0 % 9,9 % 8,7 % 11,1 %
Alberic 3,7 % 2,3 % 5,1 % 13,4 % 13,3 % 13,5 % 9,8 % 8,4 % 11,2 %
Alcàntera de Xúquer 4,7 % 3,0 % 6,3 % 11,7 % 12,9 % 10,5 % 8,0 % 7,2 % 8,7 %
Alcúdia, l’ 3,4 % 2,5 % 4,3 % 10,9 % 11,1 % 10,6 % 8,9 % 7,6 % 10,1 %
Alfarp 3,0 % 2,2 % 3,8 % 8,4 % 9,5 % 7,2 % 6,3 % 5,8 % 6,7 %
Algemesí 4,4 % 3,3 % 5,5 % 14,1 % 14,6 % 13,7 % 11,0 % 10,0 % 12,0 %
Alginet 3,9 % 3,4 % 4,4 % 14,5 % 15,1 % 13,9 % 10,5 % 10,1 % 10,8 %
Alzira 5,3 % 3,9 % 6,5 % 14,7 % 14,4 % 15,1 % 11,1 % 9,4 % 12,8 %
Antella 2,8 % 1,6 % 3,9 % 8,3 % 7,5 % 9,2 % 7,4 % 6,0 % 8,6 %
Beneixida 3,8 % 1,4 % 5,8 % 13,7 % 17,0 % 10,6 % 7,0 % 4,5 % 9,4 %
Benifaió 4,0 % 2,6 % 5,4 % 11,4 % 11,3 % 11,4 % 8,5 % 7,1 % 9,9 %
Benimodo 3,5 % 2,8 % 4,2 % 11,4 % 12,0 % 10,8 % 7,5 % 6,2 % 8,8 %
Benimuslem 7,1 % 4,6 % 9,6 % 17,9 % 16,0 % 19,8 % 14,0 % 12,7 % 15,3 %
Carcaixent 5,1 % 2,7 % 7,4 % 15,0 % 14,0 % 15,9 % 11,1 % 9,2 % 12,9 %
Càrcer 3,0 % 1,8 % 4,2 % 9,3 % 10,6 % 8,1 % 7,4 % 6,7 % 8,0 %
Carlet 3,9 % 2,7 % 5,2 % 12,8 % 13,4 % 12,2 % 9,9 % 8,9 % 10,9 %
Catadau 4,0 % 2,4 % 5,6 % 11,3 % 11,5 % 11,2 % 8,3 % 7,1 % 9,4 %
Cotes 4,9 % 1,9 % 7,5 % 10,9 % 7,8 % 14,0 % 7,3 % 5,8 % 8,7 %
Ènova, l’ 3,8 % 2,0 % 5,7 % 11,1 % 11,2 % 11,0 % 8,2 % 5,8 % 10,6 %
Gavarda 3,8 % 2,3 % 5,3 % 13,1 % 11,0 % 15,1 % 10,2 % 8,7 % 11,6 %
Guadassuar 2,9 % 2,3 % 3,6 % 8,9 % 8,9 % 9,0 % 7,9 % 6,9 % 8,8 %
Llombai 4,2 % 2,3 % 6,2 % 10,8 % 10,7 % 10,9 % 8,5 % 7,6 % 9,4 %
Manuel 4,0 % 2,6 % 5,2 % 12,0 % 12,7 % 11,3 % 8,4 % 7,7 % 9,0 %
Massalavés 4,1 % 3,8 % 4,5 % 14,8 % 14,4 % 15,2 % 12,3 % 11,8 % 12,7 %
Montroi/Montroy 3,7 % 2,0 % 5,7 % 14,7 % 15,6 % 13,8 % 10,9 % 10,3 % 11,7 %
Montserrat 3,6 % 2,6 % 4,8 % 12,6 % 12,3 % 13,0 % 10,8 % 10,0 % 11,6 %
Pobla Llarga, la 4,5 % 2,4 % 6,6 % 11,3 % 11,9 % 10,6 % 7,7 % 7,3 % 8,1 %
Rafelguaraf 4,1 % 2,1 % 6,1 % 11,1 % 10,8 % 11,4 % 7,2 % 7,0 % 7,4 %
Real 2,6 % 2,2 % 3,0 % 11,3 % 11,2 % 11,5 % 8,7 % 8,0 % 9,3 %
Sant Joanet 4,5 % 3,6 % 5,4 % 13,7 % 17,2 % 10,2 % 8,6 % 8,8 % 8,4 %
Sellent 2,5 % 1,9 % 3,2 % 14,8 % 14,3 % 15,4 % 7,2 % 3,8 % 10,9 %
Senyera 3,2 % 2,7 % 3,8 % 11,8 % 13,6 % 9,9 % 8,0 % 8,3 % 7,8 %
Sumacàrcer 3,9 % 2,7 % 5,1 % 10,3 % 9,3 % 11,2 % 9,4 % 9,8 % 8,9 %
Tous 4,0 % 2,0 % 6,0 % 13,1 % 11,2 % 14,9 % 10,9 % 7,9 % 14,0 %
Turís 2,5 % 1,9 % 3,0 % 10,7 % 10,8 % 10,6 % 9,6 % 8,4 % 10,7 %
Villanueva de Castellón 2,5 % 1,9 % 3,1 % 9,9 % 11,2 % 8,7 % 7,3 % 6,7 % 7,8 %
Comunitat Valenciana 4,7 % 3,8 % 5,7 % 13,6 % 13,7 % 13,5 % 11,0 % 9,9 % 12,0 %
Provincia València 4,5 % 3,5 % 5,4 % 13,5 % 13,8 % 13,2 % 10,7 % 9,7 % 11,6 %
Cuadro 2.10 Paro registrado a 31 de marzo por sexo / Población de 15 años y más por sexo. Fuente: Elaboración propia con datos de Servicio Valenciano de Empleo y Formación (SERVEF) y Padrón Municipal Continuo (INE).
53
 2.2 MERCADO LABORAL
mercio (más del 21% de los puestos de trabajo
de la comarca en 2017, apenas por encima de
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
su peso en la Comunitat Valenciana) y la hoste-
lería (6% del empleo comarcal, casi cuatro pun-
tos por debajo de la media que representa esta
actividad en el ámbito valenciano pese al impor-
tante aumento experimentado entre 2013 y
2017). Las actividades sanitarias y de servicios
sociales suponen un 5% de los puestos de tra-
bajo de la comarca, por debajo de su importan-
cia general en la Comunitat Valenciana, algo que
también ocurre con el empleo de la Administra-
ción pública (4% del total comarcal) y, a mayor
distancia, con la educación (menos del 3%). El
transporte, con un importante incremento del
empleo durante el período de recuperación re-
ciente, se sitúa cerca del 5% del empleo comar-
cal. Aunque con lógicas diferentes entre sí, hay
que resaltar el aumento de puestos de trabajo
en actividades profesionales científicas y téc-
nicas (que están relacionadas con el terciario
avanzado), así como en actividades administra-
tivas y servicios auxiliares a las empresas (de
naturaleza más convencional, como limpieza y
mantenimiento).
2.2.5 Caracterización
de las condiciones de empleo
y trabajo en la comarca
Pasamos a analizar a continuación la evolución
de las condiciones laborales en La Ribera Alta,
utilizando para ello las afiliaciones a la Seguri-
54
dad Social del Régimen General (trabajo por
cuenta ajena), por tipo de contrato y por tipo
de jornada (Cuadro 2.8). De acuerdo con esta
fuente, la tasa de temporalidad del empleo (pro-
porción de asalariados con contrato temporal)
en La Ribera Alta en 2017 es un 32%, casi igual
a la media provincial y dos puntos inferior a la
temporalidad existente en la Comunitat Valen-
ciana. La temporalidad ha crecido en el período
de recuperación reciente, debido a que el em-
pleo indefinido ha crecido a un ritmo del 15%,
la mitad del 30% que ha aumentado el empleo
temporal entre 2013 y 2017. El crecimiento del
empleo indefinido en la comarca ha sido inferior
al registrado a nivel provincial y autonómico,
mientras que el aumento del empleo temporal
ha sido más suave que en dichos ámbitos terri-
toriales. Si nos referimos a los municipios con
mayor peso en el empleo comarcal, las tasas de
temporalidad más elevadas se presentan en Al-
beric, Alginet y Carlet (con un rango entre 35%
y 39%), mientras que las más reducidas, a pe-
sar de comportar una importante precariedad
laboral, se dan en Carcaixent, Benifaió, L’Alcúdia,
Alzira y Algemesí (donde entre el 29% y el 31%
de los asalariados tienen contrato temporal).
Por lo que respecta a la incidencia de la jornada
parcial (Cuadro 2.8), afecta en 2017 a cerca
del 21% de los puestos de trabajo asalariados
de La Ribera Alta, casi tres puntos por debajo
de lo que se registra a nivel autonómico y tam-
bién inferior a la incidencia de la jornada parcial
en la provincia de València. Este indicador de
posible precariedad laboral (en la medida que
comporta salarios que no permiten un adecua-
do nivel de vida y condiciones de trabajo pro-
blemáticas, sobre todo si se trata de jornadas
reducidas y variables) presenta importantes
diferencias a nivel municipal. Por encima de la
media comarcal se sitúan Carcaixent (donde ha
habido un importante incremento de la jornada
parcial entre 2013 y 2017), Alginet, Alberic y Al-
gemesí; por debajo de la media están Benifaió,
L’Alcúdia y Carlet (este último con una incidencia
muy reducida del fenómeno).
2.2.6 Caracterización del paro
registrado en la comarca
Las cifras de paro registrado proporcionadas
por el Servicio Valenciano de Empleo y Forma-
ción (SERVEF) permiten comentar la variación
del desempleo en La Ribera Alta en el período
reciente de crisis y de inicio de la recuperación.
Entre 2007 y 2013, la fuerte crisis supuso que
el paro registrado creciera más del triple, un in-
cremento superior al de la provincia de València
y de la Comunitat Valenciana (Cuadro 2.9). Por
otra parte, la mejor coyuntura económica des-
de 2013 ha permitido una reducción del paro
registrado en un tercio, superior a la caída ex-
perimentada a nivel provincial y autonómico. No
obstante, la cifra de paro registrado en 2017
sigue siendo bastante superior (un 112%, más
del doble) a la que existía al inicio de la crisis. El
desempleo en la comarca tiene un importante
2.2 MERCAT LABORAL

DISTRIBUCIÓN PARO REGISTRADO POR GRUPOS DE EDAD

2013 (a 31 de Marzo) 2017 (a 31 de Marzo)
Municipios

II. RECURSOS HUMANOS

II. RECURSOS HUMANS
Menos de 25 25 a 44 años 45 y más años Menos de 25 25 a 44 años 45 y más años
La Ribera Alta 13,0 % 51,1 % 35,9 % 10,4 % 44,3 % 45,4 %
Alberic 14,4 % 50,6 % 35,0 % 11,2 % 41,6 % 47,2 %
Alcàntera de Xúquer 18,1 % 47,1 % 34,8 % 14,7 % 33,8 % 51,5 %
Alcúdia, l’ 17,6 % 51,2 % 31,2 % 15,4 % 45,1 % 39,6 %
Alfarp 9,9 % 55,0 % 35,1 % 4,6 % 46,2 % 49,2 %
Algemesí 13,9 % 53,9 % 32,3 % 13,5 % 45,4 % 41,2 %
Alginet 13,8 % 50,0 % 36,2 % 10,1 % 43,5 % 46,4 %
Alzira 12,2 % 51,0 % 36,8 % 9,4 % 43,4 % 47,2 %
Antella 11,4 % 45,7 % 42,9 % 10,8 % 36,5 % 52,7 %
Beneixida 18,3 % 47,6 % 34,1 % 8,8 % 32,4 % 58,8 %
Benifaió 11,7 % 50,5 % 37,8 % 7,9 % 43,4 % 48,7 %
Benimodo 18,2 % 45,9 % 35,9 % 10,4 % 55,6 % 34,1 %
Benimuslem 11,8 % 42,2 % 46,1 % 8,0 % 44,0 % 48,0 %
Carcaixent 12,4 % 47,8 % 39,9 % 9,6 % 43,8 % 46,6 %
Càrcer 12,3 % 54,3 % 33,3 % 12,4 % 44,9 % 42,7 %
Carlet 14,6 % 52,5 % 32,9 % 12,9 % 48,3 % 38,7 %
Catadau 9,6 % 50,4 % 40,0 % 7,7 % 45,5 % 46,8 %
Cotes 8,1 % 45,9 % 45,9 % 4,3 % 30,4 % 65,2 %
Ènova, l’ 9,4 % 58,3 % 32,3 % 3,3 % 46,7 % 50,0 %
Gavarda 9,8 % 46,2 % 43,9 % 4,1 % 41,1 % 54,8 %
Guadassuar 10,6 % 53,6 % 35,8 % 8,2 % 48,6 % 43,2 %
Llombai 13,0 % 46,1 % 40,9 % 8,9 % 44,7 % 46,4 %
Manuel 13,9 % 50,2 % 35,9 % 9,9 % 44,8 % 45,3 %
Massalavés 13,7 % 51,2 % 35,1 % 9,7 % 42,1 % 48,3 %
Montroi/Montroy 9,0 % 49,5 % 41,5 % 8,5 % 44,9 % 46,6 %
Montserrat 9,0 % 53,3 % 37,7 % 6,0 % 42,5 % 51,5 %
Pobla Llarga, la 13,0 % 50,0 % 37,0 % 8,4 % 43,9 % 47,7 %
Rafelguaraf 21,7 % 51,9 % 26,4 % 20,6 % 41,9 % 37,5 %
Real 10,3 % 55,8 % 33,9 % 5,8 % 38,8 % 55,4 %
Sant Joanet 7,1 % 58,9 % 33,9 % 11,9 % 52,4 % 35,7 %
Sellent 15,7 % 45,1 % 39,2 % 16,7 % 33,3 % 50,0 %
Senyera 13,0 % 49,6 % 37,4 % 10,5 % 42,1 % 47,4 %
Sumacàrcer 14,0 % 57,0 % 28,9 % 9,0 % 50,7 % 40,3 %
Tous 10,6 % 48,3 % 41,1 % 3,0 % 47,5 % 49,5 %
Turís 10,1 % 54,1 % 35,8 % 8,0 % 47,5 % 44,5 %
Villanueva de Castellón 13,4 % 53,6 % 33,0 % 11,7 % 43,2 % 45,1 %
Comunitat Valenciana 8,8 % 50,2 % 41,0 % 7,1 % 41,3 % 51,6 %
Provincia València 8,9 % 51,2 % 39,8 % 7,2 % 41,9 % 50,9 %
Cuadro 2.11 Paro registrado según grupos de edad (a 31 de marzo de cada año). Fuente: Servicio Valenciano de Empleo y Formación (SERVEF). Fuente: Ministerio de Empleo y Seguridad Social (enero de 2017).
55
 2.2 MERCADO LABORAL
rostro femenino, ya que las mujeres suponen
casi el 60% del paro registrado en 2017 (dos
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
puntos por encima de la media provincial y auto-
nómica), mientras que en el momento álgido de
la crisis eran poco más del 50%. Por lo tanto, la
actual recuperación del empleo está reduciendo
menos el desempleo femenino que el masculino.
Dado que los datos de paro registrado que
proporciona el SERVEF no permiten estimar la
tasa de paro (que requiere conocer la población
activa para saber la parte que está buscando
empleo y, por tanto, está desempleada), y que la
explotación de la EPA no resulta fiable a niveles
inferiores a la provincia (de hecho, no existen
estimaciones a nivel municipal), hemos calcula-
do la incidencia del paro registrado respecto a
la población en edad de trabajar. Para ello, uti-
lizamos como referencia para comparar con el
paro registrado los datos de personas de 15 y
más años que proporciona el Padrón Municipal
Continuo del INE (Cuadro 2.10). Los datos son
56
evidentemente inferiores a la tasa de paro que
estima la EPA, ya que esta se calcula sobre la
población activa. Con estas precauciones, pode-
mos ver que, en el año 2007, al inicio de la crisis,
un 4% de la población en edad de trabajar de
La Ribera Alta estaba parada, mientras que en
2013 el paro registrado afectaba al 13% y en
2016 se había reducido dicha incidencia hasta
un nivel del 10%, aún por encima del nivel previo
a la crisis. La mayor incidencia del paro regis-
trado entre las mujeres en edad de trabajar en
2016 evidencia de nuevo que este colectivo no
se está beneficiando de la actual recuperación
económica de la misma forma que los hombres
(ya que, en 2013, la incidencia no mostraba dife-
rencias de género).
Por otra parte, los datos del SERVEF permiten
diferenciar el paro registrado por grupos de
edad (Cuadro 2.11). En el año 2013, los meno-
res de 25 años suponían un 13% de los parados
registrados en La Ribera Alta, las personas de
25 a 44 años representaban el 51% y los ma-
yores de 44 años un 36%. Posteriormente ha
aumentado el peso en el paro registrado de los
mayores de 44 años (hasta representar más
del 45% del total en 2017), mientras que se ha
reducido la importancia de los grupos de menor
edad, particularmente del grupo de 25 a 44
años (que supone poco más del 44% en 2017).
Por lo tanto, el paro registrado se ha reducido
con menor intensidad entre los mayores de 44
años, a pesar de que este grupo haya experi-
mentado un aumento del empleo, lo cual signifi-
ca que debe haber crecido el volumen de activos
mayores de 44 años. En definitiva, el aumento
reciente del empleo no está mejorando la situa-
ción de desempleo de todos los grupos de edad
por igual, con lo que aún queda camino por re-
correr en términos de reducción de desempleo
en la comarca, tanto a nivel general como por
lo que respecta a los colectivos más afectados.
2.2 MERCAT LABORAL
forta crisi va suposar que l’atur re-
gistrat cresquera més del triple, un
increment superior al de la província
de València i a la Comunitat Valen-
ciana (Quadre 2.9). D’altra banda,
la millor conjuntura econòmica des
del 2013 ha permés una reducció de
l’atur registrat en un terç, superior
a la caiguda experimentada a escala
provincial i autonòmica. No obstant
això, la xifra d’atur registrat en el
2017 continua sent bastant supe-
rior (un 112%, més del doble) a la que
hi havia a l’inici de la crisi. La desocu-
pació a la comarca té un important
rostre femení, ja que les dones supo-
sen vora el 60% de l’atur registrat
en el 2017 (dos punts per damunt de
la mitjana provincial i autonòmica),
mentre que en el moment àlgid de
la crisi eren poc més del 50%. Per
tant, la recuperació actual de l’ocu-
pació redueix menys la desocupació
femenina que la masculina.
Atés que les dades d’atur registrat
que proporciona el SERVEF no per-
meten estimar la taxa d’atur (que
requereix conéixer la població ac-
tiva per a saber la part que cerca
ocupació i, per tant, està aturada), i
que l’explotació de l’EPA no és fiable
a escales inferiors a la província (de
fet, no hi ha estimacions a escala
municipal), hem calculat la incidèn-
cia de l’atur registrat respecte a la
població en edat de treballar. Per a
fer-ho, utilitzem com a referència
per a comparar amb l’atur registrat
les dades de persones de quinze i
més anys que proporciona el padró
municipal continu de l’INE (Quadre
2.10). Les dades són evidentment
inferiors a la taxa d’atur que estima
l’EPA, ja que l’EPA es calcula sobre
la població activa. Amb les precau-
cions dites, podem veure que, l’any
2007, a l’inici de la crisi, un 4% de la
població en edat de treballar de la
Ribera Alta estava aturada, mentre
que en el 2013 l’atur registrat afec-
tava el 13% i en el 2016 s’havia re-
duït la incidència fins a un nivell del
10%, encara per damunt del nivell
previ a la crisi. La major incidència
de l’atur registrat entre les dones
en edat de treballar en el 2016 evi-
dencia de nou que el col.lectiu no es
beneficia de la recuperació econò-
mica actual de la mateixa manera
que els homes (ja que, en el 2013, la
incidència no mostrava diferències
de gènere).
D’altra banda, les dades del SERVEF
permeten diferenciar l’atur regis-
trat per grups d’edat (Quadre 2.11).
L’any 2013, els menors de 25 anys
suposaven un 13% dels aturats re-
gistrats a la Ribera Alta, les perso-
nes de 25 a 44 anys representaven
el 51% i els majors de 44 anys, un
36%. Posteriorment ha augmentat
el pes en l’atur registrat dels majors
de 44 anys (fins a representar més
II. RECURSOS HUMANOS
II. RECURSOS HUMANS
del 45% del total en el 2017), men-
tre que s’ha reduït la importància
dels grups de menor edat, particu-
larment del grup de 25 a 44 anys
(que suposa poc més del 44% en el
2017). Per tant, l’atur registrat s’ha
reduït amb menor intensitat entre
els majors de 44 anys, a pesar que
el grup haja experimentat un aug-
ment de l’ocupació, la qual cosa sig-
nifica que ha d’haver crescut el vo-
lum d’actius majors de 44 anys. En
definitiva, l’augment recent de l’ocu-
pació no millora la situació de des-
ocupació de tots els grups d’edat de
la mateixa manera, per tant encara
hi ha camí a fer en termes de reduc-
ció de desocupació a la comarca,
tant a escala general com pel que fa
als col.lectius més afectats.
57
Cítrics i polígon industrial des de Gavarda
Autor: ESTEPA
III. SECTOR PRIMARIO
III. SECTOR PRIMARI
 3. AGRICULTURA
Y GANADERÍA

3.1 El sector agrario
La Ribera Alta del Xúquer cuenta desde antiguo
para el desarrollo de una agricultura intensiva
con la abundancia de suelo, agua y calor, y la ac-
ción decidida del hombre cultivador. Esta gran
llanura de inundación de más de 400 km2, de
grandes conos aluviales y glacis cuaternarios
que conectan las montañas circundantes con
la llanura aluvial, constituye un suelo fértil de
origen sedimentario que cubre las tres cuartas
partes de la superficie comarcal. La superficie
cultivada asciende a casi 43.000 hectáreas, so-
bre un total de 76.163. Es sin duda la comarca
con mayor superficie agrícola de la provincia y,
junto con su vecina la Ribera Baixa, la de mayo-
res porcentajes de regadío, ya que los cultivos
Juan Piqueras
de secano no llegan a ocupar ni tan siquiera el
10% del total.
La bondad del clima permite cultivos propios de
las zonas subtropicales y templadas mediterrá-
neas, desde cereales como el arroz, el trigo y el
maíz, hasta frutales como el naranjo, el caqui
y el melocotonero, pasando por una larguísima
lista de hortalizas y tubérculos (tomates, esca-
rolas, cacahuete, cebollas, fresas, patatas, bo-
niatos, etc.). Las medias térmicas oscilan entre
los 9 y los 10 °C del mes más frío, enero, y los
25 °C del mes de agosto, con una alta humedad
relativa gracias a la cercanía del mar. Las pre-
cipitaciones en forma de lluvia son muy modes-
tas, ya que oscilan entre los 450 y los 500 litros
por metro cuadrado al año, y son insuficientes
para poder atender la demanda de las plantas y
árboles que aquí se cultivan.
La falta de agua de lluvia es corregida por las
aportaciones del rio Xúquer, sus afluentes Ma-
gre, Sallent, Albaida y Verd, y los miles de pozos
abiertos en los glacis y valles periféricos. Sin
contar el agua de pozos, la dotación de agua
de la Ribera representa, gracias al caudal del
Xúquer (casi 60 m3/seg en Tous), la mitad de
todos los recursos superficiales de las comar-
cas valencianas. Esta sobreabundancia relativa
permite de una parte tener asegurado el riego
propio y de otra poder ceder cantidades muy
considerables a su vecina comarca de l’Horta
por medio del Canal Xúquer-Turia, que arranca
en la presa de Tous y muere en el Turia aguas
arriba de Manises.
Con esta combinación de recursos naturales
(suelo, clima y agua) los agricultores de la Ribe-
ra Alta han logrado poner en riego casi 39.000
ha, restando solamente otras 4.000 de secano,
la mayor parte en espera de una pronta trans-
formación en regadío. Por grandes grupos de
cultivo los más extendidos son los cítricos, con
25.350 ha según el censo de 2016, seguidos a
larga distancia por los caquis (8.900), los fruta-
les de hueso (3.400) y las hortalizas (1.150). El
arroz, antaño muy extendido, solamente ocupa
ahora 91 hectáreas en el término de Algemesí.
En secano quedan 1.300 ha de viña bien conta-
das, casi todas en el término de Torís, y se esti-
ma que unas 2.000 de algarrobos y otras 500
de olivos, casi siempre en áreas marginales de
monte. Este predominio de los cultivos arbola-
dos en regadío no ha sido siempre así, sino que
es cosa del último medio siglo. En realidad, el
paisaje agrario actual es fruto de una larga y
variada sucesión de ampliación del regadío por
una parte y de los cambios de cultivo por otra.
(Cuadros 3.1, 3.2, 3.3 y 3.4, Figuras 3.1 y 3.2)

EVOLUCIÓN DE LA SUPERFICIE CULTIVADA. HECTÁREAS

Huerta Olivos
Año SAU Riego Secano y arroz Cítricos Frutales Caquis y algarrobos Viña

1959 49.412 29.870 19.542 10.450 18.217 1.200 - 8.300 7.050

1985 49.943 37.520 12.413 5.730 26.891 4.900 - 6.010 5.040
1995 49.280 40.700 8.580 2790 31.955 5.600 350 5.250 2.680
2016 42.950 38.800 4.150 1.150 25.353 3.400 8.908 2.500 1.320
Cuadro 3.1 Fuente: CámarasAgrarias 1959 y Conselleria d’Agricultura 1985. 1995 y 2016

60
3. AGRICULTURA
I RAMADERIA
3.1 El sector agrari
La Ribera Alta del Xúquer té des
d’antic, per a desenvolupar una agri-
cultura intensiva, l’abundància de
sòl, aigua i calor, i l’acció decidida del
conreador. Gran plana d’inundació
de més de 400 km2, de grans cons
al.luvials i glacis quaternaris que
connecten les muntanyes circum-
dants amb la plana al.luvial, consti-
tueix un sòl fèrtil d’origen sedimen-
tari que cobreix les tres quartes
parts de la superfície comarcal. La
superfície conreada ascendeix a
vora 43.000 hectàrees, sobre un
total de 76.163. És sens dubte la co-
marca amb més superfície agrícola
de la província i, junt amb la veïna Ri-
bera Baixa, la de percentatges més
alts de regadiu, ja que els cultius de
secà no arriben a ocupar ni tan sols
el 10% del total.
La bondat del clima permet cultius
propis de les zones subtropicals i
temperades mediterrànies, des de
cereals com l’arròs, el blat i la dac-
sa, fins a fruiters com el taronger,
el caqui i la bresquillera, passant
per una llarguíssima llista d’horta-
lisses i tubercles (tomaca, escarola,
cacau, ceba, fraula, creïlla, moniato,
etc.). Les mitjanes tèrmiques oscil.
len entre els 9 i els 10 °C del mes
més fred, gener, i els 25 °C del mes
d’agost, amb una humitat relativa
alta gràcies a la proximitat a la mar.
Les precipitacions en forma de pluja
són molt modestes, ja que oscil.len
entre els 450 i els 500 litres per me-
tre quadrat a l’any, i són insuficients
per a poder atendre la demanda de
les plantes i arbres que s’hi conreen.
La falta d’aigua de pluja es corregeix
amb les aportacions del riu Xúquer,
els afluents Magre, Sellent, Albai-
da i Verd o dels Ulls, i els milers de
pous oberts als glacis i les valls pe-
rifèriques. Sense comptar l’aigua de
pous, la dotació d’aigua de la Ribe-
ra representa, gràcies al cabal del
Xúquer (quasi 60 m3/s a Tous), la
mitat de tots els recursos superfi-
cials de les comarques valencianes.
Sobreabundància relativa que per-
met, d’una banda, tindre assegurat
el reg propi i, de l’altra, poder cedir
quantitats molt considerables a la
veïna comarca de l’Horta per mitjà
del canal Xúquer-Túria, que mou a la
presa de Tous i mor al Túria aigua
amunt de Manises.
Amb la combinació dita de recursos
naturals (sòl, clima i aigua), els agri-
cultors de la Ribera Alta han acon-
seguit posar en reg vora 39.000
hectàrees, i en resten només 4.000
de secà, la major part esperant una
ràpida transformació en regadiu.
Per grans grups de cultiu, els més
estesos són els cítrics, amb 25.350
hectàrees segons el cens del 2016,
seguits a una distància ben llar-
ga pels caquis (8.900), els fruiters
de pinyol (3.400) i les hortalisses
(1.150). L’arròs, en altres temps
molt estés, ara només ocupa 91
hectàrees al terme d’Algemesí. En
secà hi ha 1.300 hectàrees comp-
tades de vinya, quasi totes al terme
de Torís, i s’estima que unes 2.000
de garroferes i 500 d’oliveres, quasi
sempre en àrees marginals de mun-
tanya. El predomini dels cultius d’ar-
bres en regadiu no ha sigut sempre
així, sinó que és cosa del darrer mig
segle. En realitat, el paisatge agrari
actual és fruit d’una llarga i variada
successió d’ampliació del regadiu
d’una banda i dels canvis de cultiu de
l’altra (Quadres 3.1, 3.2, 3.3 i 3.4,
Figures 3.1 i 3.2).
3.2 La taronja: La fruita
daurada
El cultiu dels cítrics, amb les vora
25.400 hectàrees de taronger i
mandariner, ocupa el 60% de tota
la superfície conreada de la Ribera
III. SECTOR PRIMARIO
III. SECTOR PRIMARI
Alta. Tot i ser dominants, els cítrics
no estan sols en els fèrtils regadius
riberencs. Raons agrícoles i co-
mercials aconsellen des de fa anys
una diversificació més gran de la
producció de fruita. Els mateixos
cítrics ofereixen una extensa varie-
tat de taronja (14.940 hectàrees),
mandarina (10.400) i llima, que en
madurar en diferents dates perme-
ten allargar la campanya de collita i
venda, des d’octubre fins a abril. En
els darrers anys, s’hi han afegit dos
arbres que ja eren coneguts des de
fa molt de temps, però l’expansió
dels quals és relativament recent.
Es tracta del caqui i del magraner,
que acompanyen fruiters de pinyol
com l’albercoquer i la bresquillera.
També s’assagen fruiters exòtics
com el kiwi i l’alvocater.
L’impacte paisatgístic de les plan-
tacions de taronger és enorme, ja
que forma un extens i dens bosc
d’arbres que cobreix no solament la
major part de la plana, sinó també
els vessants de les muntanyes veï-
nes. L’interés que té no és només
econòmic, ja que manté verda la
superfície durant tot l’any (el taron-
ger és de fulla perenne), millora la
61
 3. AGRICULTURA
Y GANADERÍA
3.2 Las naranjas: la fruta dorada
III. SECTOR PRIMARIO
III. SECTOR PRIMARI
El cultivo de los cítricos, con sus casi 25.400
hectáreas de naranjos y mandarinos, ocupa el
60 % de toda la superficie cultivada de la Ri-
bera Alta. Con ser dominantes, los cítricos no
están solos en los fértiles regadíos ribereños.
Razones agrícolas y comerciales vienen acon-
sejando desde hace años una mayor diversifi-
cación de la producción de frutas. Los propios
cítricos ofrecen una extensa variedad de naran-
jas (14.940 hectáreas), mandarinas (10.400) y
limones, que al madurar en distintas fechas
permiten alargar la campaña de recolección y
venta, desde octubre hasta abril. A ellos se han
añadido en los últimos años dos árboles que ya
eran conocidos desde hace mucho tiempo, pero
cuya expansión es relativamente reciente. Se
trata del caqui y del granado, que acompañan
a frutales de hueso como los albaricoqueros y
melocotoneros. También se ensayan frutales
exóticos como el kiwi y el aguacate.
El impacto paisajístico de las plantaciones de
naranjos es enorme, ya que forma un extenso
y denso bosque de árboles que cubre no sólo
la mayor parte de la llanura, sino también las
laderas de las montañas vecinas. Su interés no
es pues sólo económico, ya que mantiene ver-
de la superficie durante todo el año (el naranjo
es de hoja perenne), mejora la calidad del aire
(absorbe anhídrido carbónico y desprende oxí-
geno), mantiene un mayor índice de humedad y
reduce la amplitud térmica. Problemas de su-
62
perproducción y una bajada en el consumo de
naranjas son las amenazas que se ciernen so-
bre el sector en los albores del siglo XXI.
Difusión y evolución del naranjo en la Ribera
Hasta 1850 el principal y casi único foco de pro-
ducción estuvo reducido a las tierras comprendi-
das entre Alzira y Carcaixent (partida de Vilella),
desde donde se extendió luego hacia la Serrate-
lla por término de Carcaixent, y hacia el noreste
por la parte baja de los valles de Aigües Vives,
la Casella y la Murta en término de Alzira. Aque-
llas primeras plantaciones y las que siguieron en
la primera mitad del siglo XIX fueron realizadas
casi exclusivamente por grandes propietarios de
mente ilustrada y con inquietudes agronómicas,
que solían tener otra profesión (abogados, cléri-
gos, farmacéuticos, médicos, etc.). Las tierras
dedicadas a este cultivo eran antiguos secanos
transformados en regadío con agua de pozos y
norias, y cada unidad de explotación pasó a ser
denominada hort, para distinguirla de l’horta
propiamente dicha, regada con agua de los ríos y
que siguió siendo reservada durante largo tiem-
po a los cereales, las hortalizas y las moreras.
En 1880, según los amillaramientos de rústica,
ocupaba una superficie de poco más de 1.100
hectáreas en Alzira (en Carcaixent se estimaban
ya en torno a las 1.500).
Las plantaciones de naranjos se multiplicaron
en cientos de huertos, cada uno con su pozo,
cubriendo los amplios glacis o piedemontes,
mientras que en torno a las estaciones de fe-
rrocarril se construían grandes y magníficos
almacenes de naranjas, y prosperaban otras
actividades auxiliares como las serrerías de
madera (cajas de envase), las papeleras (envol-
turas para naranjas), los almacenes de abonos
y los talleres mecánicos para la reparación de
los motores importados de riego. En 1920 el in-
geniero agrónomo de la provincia de Valencia,
Constantino López Alcázar estimaba la super-
ficie citrícola de la Ribera en 7.900 hectáreas,
mientras que diez años más tarde, en 1930,
su sucesor Rafael Janini, elevaba esta cifra a
18.000 (30.500 en toda la provincia), lo que da
una idea de la gran expansión que este cultivo
experimentó en los “felices años veinte” siguien-
do la estela que le marcaban las exportaciones.
La crisis económica iniciada en 1929 y las gue-
rras española y europea (1936-1945) redujeron
la demanda internacional y el comercio de na-
ranjas, por lo que en los años cuarenta muchos
árboles tuvieron que ser arrancados.
La recuperación se inició a mediados de los
años cincuenta. En 1959 se censaron poco más
de 22.400 hectáreas de naranjos en toda la Ri-
bera, mientras que en 1985 habían ascendido a
casi 34.900 y en 1995 superaban las 40.500,
alcanzando posiblemente su máxima expansión
de la historia. Hasta aquel año los naranjos y
mandarinos habían venido sustituyendo a los
cultivos hortícolas y al arroz en muchas zonas
de regadío tradicional, y al mismo tiempo se
3. AGRICULTURA
I RAMADERIA

SUELO PRODUCTIVO
Superficie cultivada (1) Capacidad agrícola (%) (2)

III. SECTOR PRIMARIO

III. SECTOR PRIMARI
Municipios Total Regadío Secano No
Muy elevada Elevada Moderada Baja Muy baja cualificada
Ha % Ha % Ha %
Alberic 1.726,21 64,02 1.421,71 82,36 304,5 17,64 - 91,46 4,26 4,28 - -
Alcàntera de Xúquer 203,84 61,29 201,5 98,85 2,34 1,15 - 100 - - - -
Alzira 8.186,4 74,11 5.620,11 68,65 2.566,29 31,35 - 80,16 12,90 3,13 3,59 0,22
Alcúdia, l’ 1.562,5 66,00 1.419,93 90,88 142,57 9,12 - 97,42 1,57 0,43 - 0,57
Alfarp 1.193,53 57,98 621,96 52,11 571,57 47,89 - 77,82 - 19,55 0,70 1,92
Algemesí 3.207,16 77,29 3.099,41 96,64 107,75 3,36 18,65 76,87 3,89 - - 0,60
Alginet 1.595,5 66,26 1.454,73 91,18 140,77 8,82 31,05 65,87 2,36 0,73 - -
Antella 935,83 53,24 631,77 67,51 304,06 32,49 - 16,82 58,48 12,63 10,50 1,57
Beneixida 182,25 57,00 179,26 98,36 2,99 1,64 - 99,86 - 0,14 - -
Benifaió 1.414,46 70,18 1.289,96 91,20 124,5 8,80 27,38 70,25 - 2,36 - -
Benimodo 656,45 52,41 574,39 87,50 82,06 12,50 - 89,55 8,69 1,76 - -
Benimuslem 227,36 54,50 220,67 97,06 6,69 2,94 - 100 - - - -
Carcaixent 3.403,08 57,41 2.291,21 67,33 1.111,87 32,67 - 91,96 0,01 4,46 3,57 -
Càrcer 671,89 90,71 649,42 96,66 22,47 3,34 - 99,76 0,10 0,14 - -
Carlet 3.656,42 80,12 3.141,05 85,91 515,37 14,09 - 84,99 12,93 1,38 - 0,69
Catadau 995,32 28,06 729,2 73,26 266,12 26,74 - 43,69 27,75 27,84 0,02 0,71
Cotes 256,93 40,61 242,52 94,39 14,41 5,61 - 98,15 - 1,85 - -
Ènova, l’ 380,03 49,51 366,21 96,36 13,82 3,64 - 89,58 - 10,42 - -
Gavarda 474,11 60,53 392,57 82,80 81,54 17,20 - 32,95 48,11 18,94 - -
Guadassuar 1.722,19 48,79 1.626,35 94,43 95,84 5,57 - 78,95 17,49 2,82 - 0,74
Llombai 1.099,48 19,78 768 69,85 331,48 30,15 - 37,93 29,63 24,33 7,68 0,43
Manuel 356,47 58,92 318,5 89,35 37,97 10,65 - 91,24 2,46 6,30 - -
Massalavés 323,48 43,21 292,55 90,44 30,93 9,56 - 69,53 30,47 - - -
Montserrat 1.314,73 28,84 536,05 40,77 778,68 59,23 - 12,32 66,59 21,09 - -
Montroy 1.285,94 40,96 794,93 61,82 491,01 38,18 2,19 46,58 34,41 16,82 - -
Pobla Llarga, la 766,58 75,92 741,88 96,78 24,7 3,22 - 98,31 - 1,69 - -
Rafelguaraf 883,61 54,31 821,29 92,95 62,32 7,05 - 92,26 - 7,74 - -
Real 725,64 39,61 486,71 67,07 238,93 32,93 - 73,79 10,06 16,15 - -
Sant Joanet 133,39 71,79 123,97 92,94 9,42 7,06 - 100 - - - -
Sellent 435,64 31,10 402,07 92,29 33,57 7,71 - 52,29 16,86 30,85 - -
Senyera 109,87 54,08 109,37 99,54 0,5 0,46 - 97,90 2,10 - - -
Sumacàrcer 885,25 44,05 473,16 53,45 412,09 46,55 - 27,85 19,31 20,77 28,01 4,05
Tous 432,25 3,39 216,53 50,09 215,72 49,91 - 20,04 12,17 41,52 24,07 2,19
Turís 3.765,55 46,77 2.004,84 53,24 1.760,71 46,76 7,66 47,52 34,33 10,49 - -
Villanueva de Castellón 1.541,66 75,91 1.419,21 92,06 122,45 7,94 - 90,84 5,40 3,76 - -
Comarca 46.711 48,14 35.682,99 76,39 11.028,01 23,61 3,98 68,41 16,32 8,65 2,24 0,39
Provincia 436.010,03 40,34 148.489,16 34,07 287.520,89 65,93 6,88 27,71 47,73 14,28 2,91 0,25
C.Valenciana 895.434,36 38,48 267.753,88 29,91 627.680,5 70,09 - (*) - (*) - (*) - (*) - (*) - (*)
Comarca/Provincia 10,71 - 24,01 - 3,84 - - - - - - -
Cuadro 3.2 (1) Fuente: IVE (2009). (2) Fuente: COPUT (1995) y SIOSE (2005). (*) No disponemos de estos datos para el conjunto de la Comunidad Valenciana.
63
 3. AGRICULTURA
Y GANADERÍA
seguían multiplicando los huertos por las viejas
zonas de secano y por las laderas de las monta-
III. SECTOR PRIMARIO
III. SECTOR PRIMARI
ñas, ascendiendo por enormes graderías como
las que pueden observarse en las sierras de
Corbera, les Agulles y la Barraca, en la Vall de
Càrcer y en Vall dels Alcalans. Esta última etapa
expansiva estuvo protagonizada sobre todo por
las variedades de mandarinas más que por las
de naranjas, donde la navel sigue siendo la más
extendida.
La tendencia hacia el monocultivo citrícola pa-
recía no tener freno, pero los mercados euro-
peos empezaron a mostrar ya en la década de
1990 una saturación de naranjas y mandarinas,
debido a la competencia que les hacían otras
frutas de origen tropical como piñas, kiwis,
aguacates, mangos, bananas, etc. y otras de
origen europeo como las manzanas y las peras,
cuya calidad había mejorado notablemente.
Los primeros en darse cuenta de que había que
introducir cambios fueron los agricultores de
las orillas del Magre (Carlet, l’Alcúdia y Alginet)
quienes empezaron a sustituir los naranjos por
frutales de hueso como albaricoqueros, cirue-
los y melocotoneros, diversificando así su pro-
ducción y alargando también su campaña anual,
ya que se trataba de frutas de verano y otoño,
mientras que la naranja es más de invierno.
Más tarde, ya entrado el siglo XXI, estos mis-
mos agricultores se orientaron hacia el caqui,
una fruta ya conocida desde hacía mucho tiem-
po, pero cuya comercialización había resultado
64
ESTRUCTURA DE LA PROPIEDAD
Municipios Nº Explotaciones agrícolas Tamaño medio (Ha)
Alberic 743 2,32
Alcàntera de Xúquer 131 1,56
Alzira 2.341 3,50
Alcúdia, l’ 804 1,94
Alfarp 267 4,47
Algemesí 1.985 1,62
Alginet 900 1,77
Antella 300 3,12
Beneixida 122 1,49
Benifaió 732 1,93
Benimodo 275 2,39
Benimuslem 152 1,50
Carcaixent 1.247 2,73
Càrcer 222 3,03
Carlet 1.024 3,57
Catadau 292 3,41
Cotes 122 2,11
Ènova, l’ 235 1,62
Gavarda 184 2,58
Guadassuar 927 1,86
Llombai 335 3,28
Manuel 225 1,58
Massalavés 192 1,68
Montserrat 256 5,14
Montroy 265 4,85
Pobla Llarga, la 434 1,77
Rafelguaraf 435 2,03
Real 159 4,56
Sant Joanet 87 1,53
Sellent 141 3,09
Senyera 92 1,19
Sumacàrcer 261 3,39
Tous 88 4,91
Turís 660 5,71
Villanueva de Castellón 887 1,74
Comarca 17.522 2,67
Provincia 67.774 6,44
C.Valenciana 119.612 7,49
Comarca/Provincia 25’85 % -
Cuadro 3.3 Fuente: IVE, Censo Agrario (2009).
3. AGRICULTURA
I RAMADERIA
qualitat de l’aire (absorbeix anhídrid
carbònic i desprén oxigen), manté
un índex d’humitat més alt i redueix
l’amplitud tèrmica. Problemes de
superproducció i una baixada en el
consum de taronja són les amena-
ces que hi ha sobre el sector en les
albors del segle XXI.
Difusió i evolució del taronger
a la Ribera
Fins a 1850 el principal i quasi únic
focus de producció estava reduït a
les terres entre Alzira i Carcaixent
(partida de Vilella), des d’on es va
estendre després cap a la Serra-
tella per terme de Carcaixent, i cap
al nord-est per la part baixa de les
valls d’Aigües Vives, la Casella i la
Murta, al terme d’Alzira. Aquelles
primeres plantacions i les que van
seguir en la primera mitat del segle
XIX les van fer quasi exclusivament
grans propietaris de ment il.lustra-
da i amb inquietuds agronòmiques,
que solien tindre una altra professió
(advocats, clergues, farmacèutics,
metges, etc.). Les terres dedicades
als cítrics eren antics secans trans-
formats en regadiu amb aigua de
pous i sénies, i cada unitat d’explota-
ció va passar a denominar-se hort,
per a distingir-la de l’horta, regada
amb aigua dels rius i que seguí re-
servada durant llarg temps als ce-
reals, les hortalisses i les moreres.
En 1880, segons els amillaraments
de rústica, ocupava una superfície
de poc més de 1.100 hectàrees a
Alzira (a Carcaixent s’estimaven ja
vora les 1.500).
Les plantacions de taronger es van
multiplicar en centenars d’horts,
cadascun amb el pou corresponent,
cobrint els amplis glacis o peus de
monts, mentre que entorn de les
estacions de ferrocarril es cons-
truïen grans i magnífics magatzems
de taronja, i prosperaven altres ac-
tivitats auxiliars com les serradores
de fusta (per als caixons), les pape-
reres (embolcalls per a taronges),
els magatzems d’abonaments i els
tallers mecànics per a la repara-
ció dels motors de reg importats.
En 1920 l’enginyer agrònom de la
província de València, Constantino
López Alcázar estimava la superfí-
cie citrícola de la Ribera en 7.900
hectàrees, mentre que deu anys
més tard, en 1930, el seu succes-
sor Rafael Janini, elevava la xifra a
18.000 (30.500 a tota la província),
la qual cosa dóna una idea de la gran
expansió que el cultiu va experimen-
tar en els «feliços anys vint» seguint
el solc que marcaven les exporta-
cions. La crisi econòmica iniciada
en 1929 i les guerres espanyola i
europea (1936-1945) van reduir la
demanda internacional i el comerç
de taronja, per la qual cosa en els
anys quaranta molts arbres es van
haver d’arrancar.
La recuperació es va iniciar a mitjan
dècada dels cinquanta. En 1959 es
van censar poc més de 22.400 hec-
tàrees de taronger a tota la Ribera,
mentre que en 1985 havien ascen-
dit a vora 34.900 i en 1995 supe-
raven les 40.500, possiblement la
màxima expansió de la història. Fins
aquell any, el taronger i mandariner
havien substituït els cultius hortíco-
les i l’arròs en moltes zones de re-
gadiu tradicional, i al mateix temps
se seguien multiplicant els horts per
les velles zones de secà i pels ves-
sants de les muntanyes, ascendint
per enormes graderies com les que
es poden observar a les serres de
Corbera, les Agulles i la Barraca, a
la vall de Càrcer i a la vall dels Alca-
lans. La darrera etapa expansiva la
van protagonitzar sobretot les va-
rietats de mandarina més que les
de taronja, entre les quals la nàvel
continua sent la més estesa.
La tendència cap al monocultiu ci-
trícola pareixia que no tenia fre,
però els mercats europeus ja van
III. SECTOR PRIMARIO
III. SECTOR PRIMARI
començar a mostrar en els anys
noranta una saturació de taronja
i mandarina, a causa de la compe-
tència que els feien altres fruites
d’origen tropical com ara pinya, kiwi,
alvocat, mango, banana, etc., i altres
d’origen europeu com les pomes
i les peres, la qualitat de les quals
havia millorat notablement.
Els primers a adonar-se que calia
introduir canvis van ser els agricul-
tors de les riberes del Magre (Car-
let, l’Alcúdia i Alginet) i van començar
a substituir el taronger per fruiter
de pinyol com ara albercoquer, pru-
nera i bresquillera, per tal de diver-
sificar la producció i allargar també
la campanya anual, ja que es tracta-
va de fruita d’estiu i tardor, mentre
que la taronja és més d’hivern. Més
tard, ja entrat el segle XXI, els ma-
teixos agricultors es van orientar
cap al caqui, una fruita ja coneguda
des de feia molt de temps, però amb
una comercialització que havia sigut
molt difícil. En els darrers vint anys, i
tot i que encara s’han fet noves plan-
tacions en vessants, la superfície de
cítrics ha disminuït en més de 8.000
hectàrees, la major part plantades
65
 3. AGRICULTURA
Y GANADERÍA

muy difícil. En los últimos veinte años, y aunque

todavía se han hecho algunas nuevas plantacio-
III. SECTOR PRIMARIO
III. SECTOR PRIMARI

nes en laderas, la superficie de cítricos ha dis-

minuido en más de 8.000 hectáreas, la mayor
parte plantadas ahora de caquis, símbolo de
una nueva era en la agricultura de la Ribera Alta
y de otras comarcas limítrofes.

3.3 Otros frutales: la expansión

actual del caqui

Los frutales de hueso, entre los que se encuen-

tran los ciruelos, albaricoqueros y melocoto-
neros, empezaron a ser cultivados con ánimo
comercial en la década de 1970 como comple-
mento de los cítricos en dos zonas de la Ribera.
Una era la comprendida por Castelló de la Ribe-
ra, la Pobla Llarga y otros municipios más peque-
ños como Sant Joanet, Senyera y Rafelguaraf.
La otra tenía como epicentro el triángulo forma-
do por Carlet, Alginet y l’Alcúdia, extendiéndose
también a municipios vecinos como Guadassuar,
Algemesí, Alfarb, Catadau y Benimodo. Durante
tres décadas los resultados fueron bastante sa-
tisfactorios, sobre todo en esta segunda zona,
llegando a ocupar más de 6.000 hectáreas en
1995. Afectados luego por el virus del Sharka,
muchos árboles tuvieron que ser sacrificados
y sustituidos por caquis, que empezaban enton-
ces su expansión imparable. Actualmente que-
dan algo más de 3.000 hectáreas, la mayoría
de ellas en Carlet (526), Llombai (310), Catadau
(334), Alfarb (233) y Torís (298).

Figura 3.1 Zonificación de cultivos

66
3. AGRICULTURA
I RAMADERIA
ara de caquier, símbol d’una nova
era en l’agricultura de la Ribera Alta
i d’altres comarques limítrofes.
3.3 Altres fruiters:
L’expansió actual
del caqui
Els fruiters de pinyol, entre els
quals hi ha pruneres, albercoquers
i bresquilleres, es van començar a
conrear amb ànim comercial en els
anys setanta del segle passat com
a complement dels cítrics en dos
zones de la Ribera. Una era la com-
presa per Castelló, la Pobla Llarga i
altres municipis més xicotets com
Sant Joanet, Senyera i Rafelgua-
raf. L’altra tenia com a epicentre el
triangle format per Carlet, Alginet
i l’Alcúdia, i s’estenia també a muni-
cipis veïns com Guadassuar, Alge-
mesí, Alfarb, Catadau i Benimodo.
Durant tres dècades, els resultats
van ser bastant satisfactoris, so-
bretot a la segona zona; arribaren a
ocupar més de 6.000 hectàrees en
1995. Afectats després pel virus de
la sharka, es van haver de sacrificar
molts arbres i es van substituir per
caquis, que començaven llavors una
expansió imparable. Actualment en
queden una mica més de 3.000 hec-
TIPO DE CULTIVO (Ha)
Municipios Cultivos Huerto
Cultivos leñosos Otros cultivos Total
herbáceos familiar
III. SECTOR PRIMARIO
III. SECTOR PRIMARI
Alberic 71,93 0,04 1.598,31 55,93 1.726,21
Alcàntera de Xúquer 4,42 - 197,93 1,49 203,84
Alzira 655,72 0,64 5.363,36 2.166,68 8.186,4
Alcúdia, l’ 105,16 0,16 1.372,49 84,69 1562,5
Alfarp 177,27 0,09 644,3 371,87 1.193,53
Algemesí 149,66 0,18 3.017,43 39,89 3.207,16
Alginet 99,33 0,13 1.382,36 113,68 1.595,5
Antella 81,74 0,07 649 205,02 935,83
Beneixida 0,5 0,04 180,84 0,87 182,25
Benifaió 241,2 0,12 1.098,27 74,87 1.414,46
Benimodo 10,85 0,05 583,2 62,35 656,45
Benimuslem 4,1 0,01 218,66 4,59 227,36
Carcaixent 10,53 0,41 2.286,93 1.105,21 3.403,08
Càrcer 5,53 0,03 651,83 14,5 671,89
Carlet 151,51 0,46 3.095,85 408,6 3.656,42
Catadau 75,61 0,09 833,52 86,1 995,32
Cotes 0,15 - 224,83 31,95 256,93
Ènova, l’ - 0,09 367,29 12,65 380,03
Gavarda 17,23 0,04 415,77 41,07 474,11
Guadassuar 90,65 0,06 1.606,27 25,21 1.722,19
Llombai 69,16 0,15 872,92 157,25 1.099,48
Manuel 3,59 0,02 317,14 35,72 356,47
Massalavés 22,2 0,04 292,84 8,4 323,48
Montserrat 82,2 0,47 916,27 315,79 1.314,73
Montroy 60,5 0,16 956,52 268,76 1.285,94
Pobla Llarga, la 11,9 0,14 741,44 13,1 766,58
Rafelguaraf 8,43 0,14 839,97 35,07 883,61
Real 34,2 0,03 571,77 119,64 725,64
Sant Joanet 9,03 0,09 121,38 2,89 133,39
Sellent 12,17 0,04 402,42 21,01 435,64
Senyera - - 109,37 0,5 109,87
Sumacàrcer 6,21 0,16 618,46 260,42 885,25
Tous 9,56 - 319,28 103,41 432,25
Turís 291,83 0,43 3.049,79 423,5 3.765,55
Villanueva de Castellón 6,16 0,04 1.430,27 105,19 1.541,66
Comarca 2.580,23 4,62 37.348,28 6.777,87 46.711
Provincia 57.944,18 52,92 220.110,74 158.035,05 436.142,89
C.Valenciana 110.959,32 151,17 429.474,33 354.982,4 895.567,22
Comarca/Provincia 4,45 % 8,73 % 16,97 % 4,29 % 10,71 %
Cuadro 3.4 Fuente: IVE, Censo Agrario de 2009.
67
 3. AGRICULTURA
Y GANADERÍA

Además del caqui como cultivo más aceptado,

algunos agricultores han apostado por recu-
III. SECTOR PRIMARIO
III. SECTOR PRIMARI

perar otro árbol de gran tradición, pero poco

extendido, como es el granado, del que en los
últimos diez años se han plantado casi 180 hec-
táreas, la mitad en el término de Algemesí, y las
demás en los vecinos de Alginet, Carlet, Benifaió
y alguno más. Más novedosas y con carácter ex-
perimental son algunas pocas parcelas de kiwis
en Algemesí, Carlet y Llombai, que de momento
no superan entre todas las 20 hectáreas, po-
cas comparadas con las 46 que hay censadas
en el cercano término de Picassent (Horta Sud).
Más escasas todavía son las plantaciones de
aguacates, que apenas suman una docena de
hectáreas en Alzira, Alginet y Benifaió. En todo
caso estas innovaciones son una muestra más
de la gran capacidad de cambio que han tenido
desde muy antiguo los agricultores de la Ribera.

El caqui (Diospyros kaki) es un árbol de origen

oriental, al parecer procede de China, donde ya
era conocido en el siglo VII. De allí se extendió a
Corea y al Japón, país desde donde fueron traí-
dos los primeros ejemplares a València en tor-
no al año 1870. Durante casi un siglo el caqui
no pasó de árbol ocasional que los agricultores
plantaban junto a alguna acequia para el consu-
mo familiar o, como mucho, el mercado local.
Fue ya en la década de 1960 cuando de manera
casual surgió en un campo de Carlet una varie-
dad autóctona bautizada como “Rojo Brillante”
que tuvo cierta aceptación por su dulzor, aun-
que su consumo exige que el fruto esté ya muy

Figura 3.2 Capacidad agrológica

68
3. AGRICULTURA
I RAMADERIA
tàrees, la major part a Carlet (526),
Llombai (310), Catadau (334), Alfarb
(233) i Torís (298).
A més del caqui com a cultiu més
acceptat, hi ha agricultors que han
apostat per recuperar un altre ar-
bre de gran tradició, però poc estés,
com és el magraner, del qual en els
darrers deu anys s’han plantat vora
180 hectàrees, la mitat al terme d’Al-
gemesí, i les altres als veïns d’Alginet,
Carlet, Benifaió i algun altre. Més
noves i amb caràcter experimental
són unes quantes parcel.les de kiwi
a Algemesí, Carlet i Llombai, que de
moment no superen entre totes les
20 hectàrees, poques comparades
amb les 46 que hi ha censades al
proper terme de Picassent (Horta
Sud). Més escasses encara són les
plantacions d’alvocater, que quasi no
sumen una dotzena d’hectàrees a Al-
zira, Alginet i Benifaió. En tot cas, in-
novacions que són una mostra més
de la gran capacitat de canvi que han
tingut des de molt antic els agricul-
tors de la Ribera.
El caqui (Diospyros kaki) és un ar-
bre d’origen oriental, segons que
pareix procedeix de la Xina, on ja
era conegut en el segle VII. D’allí es
va estendre a Corea i al Japó, país
des d’on es van portar els primers
exemplars a València entorn de l’any
1870. Durant quasi un segle, el ca-
qui no va passar d’arbre ocasional
que els agricultors plantaven al cos-
tat d’alguna séquia per al consum
familiar o, com a molt, el mercat
local. Ja va ser en els anys seixan-
ta quan de manera casual va sorgir
en un camp de Carlet una varietat
autòctona batejada com a «roig
brillant» que va tindre certa accep-
tació per la dolçor, encara que per
a consumir-lo el fruit ha d’estar ja
molt madur (en cas contrari és molt
astringent) i la mateixa maduresa
comporta dificultats en pelar-lo, ja
que es desfà a les mans. El mercat
a penes sobrepassa l’àmbit regional
i amb una clientela molt restringida.
En 1998, la Conselleria d’Agricultura
va aprovar el reglament del Consell
Regulador de la denominació d’ori-
gen Kaki de la Ribera del Xúquer que
agrupa les principals cooperatives i
conreadors particulars de la Ribera.
El consell va registrar la marca Kaki
Persimon per als fruits de la varietat
roig brillant sotmesos al tractament
contra l’astringència, encara que per
desgràcia en els mercats consumi-
dors es tendeix a anomenar persi-
mon tots els caquis que presenten
un aspecte similar, encara que no
siguen de la denominació d’origen
de la Ribera del Xúquer. La varietat
roig brillant es comercialitza també
en l’estat de maduresa i sol anar
envasat en basquets menuts per a
evitar-ne la deterioració.
A partir de les dates en les quals
el producte començava a guanyar
III. SECTOR PRIMARIO
III. SECTOR PRIMARI
mercat, els fruiters de pinyol van
patir l’atac del virus sharka i la ren-
dibilitat dels tarongers havia caigut
notablement, molts agricultors dels
pobles esmentats i dels veïns es
van llançar amb gran ímpetu a plan-
tar caquiers. És així com les 600
hectàrees censades a la Ribera en
1995 augmentaren a 2.400 en el
2009 i a més de 9.400 en el 2016, i
s’observen a cada pas noves planta-
cions que estaran en plena produc-
ció d’ací a tres o quatre anys. Les bo-
nes perspectives respecte d’altres
fruiters han servit d’estrebada per
a altres agricultors de les comar-
ques valencianes, que sumen 5.200
hectàrees repartides per les comar-
ques de la Costera, Canal de Nava-
rrés, Vall d’Albaida, Horta, Camp de
Túria, Hoya de Buñol i tota la vall del
Palància.
69
 3. AGRICULTURA
Y GANADERÍA
maduro (de lo contrario es muy astringente) y la
misma madurez comporta dificultades al pelar-
III. SECTOR PRIMARIO
III. SECTOR PRIMARI
lo, pues se deshace en las manos. Su mercado
apenas sobrepasa el ámbito regional y con una
clientela muy restringida.
En 1998 la Conselleria d’Agricultura aprobó el
reglamento del Consejo Regulador de la Deno-
minación de Origen Kaki Ribera del Xúquer que
agrupa a las principales cooperativas y cultiva-
dores particulares de la Ribera. Dicho Consejo
registró la marca Kaki Persimon para los frutos
de la variedad “Rojo Brillante” sometidos al men-
cionado tratamiento contra la astringencia,
aunque por desgracia en los mercados consu-
midores se tiende a llamar Persimon a todos
los caquis que presentan un aspecto similar,
aunque no sean de la D.O. Ribera del Xúquer. La
variedad “Rojo Brillante” es también comerciali-
zada en su estado de madurez y suele ir envasa-
da en pequeñas cajas para evitar su deterioro.
A partir de esas fechas en las que el producto
empezaba a ganar mercado, los frutales de hue-
so fueron atacados por el virus Sharka y la renta-
bilidad de los naranjos había caído notablemen-
70
te, muchos agricultores de los citados pueblos
y de sus vecinos se lanzaron con gran ímpetu a
plantar caquis. Es así como las 600 hectáreas
censadas en la Ribera en 1995 aumentarían
a 2.400 en 2009 y a más de 9.400 en 2016,
observándose a cada paso nuevas plantaciones
que estarán en plena producción dentro de tres
o cuatro años. Las buenas perspectivas frente a
otros frutales han servido de acicate para otros
agricultores de las comarcas valencianas, que
suman otras 5.200 hectáreas repartidas por la
Costera, la Canal de Navarrés, la Vall d’Albaida,
l’Horta, el Camp de Túria, la Hoya de Buñol y todo
el valle del Palancia.
3.4 La ganadería
L​a Ribera Alta mantiene una actividad gana-
dera relativamente modesta con respecto a
la media provincial, aunque destaca en tres de
sus ramas: equina, avícola y apícola. En la prime-
ra, la cría de caballos, que en tiempos pasados
fue mucho más importante por tratarse de los
animales de labor habituales, quedan actual-
mente media docena de ganaderos con un total
de 500 cabezas (25 % de la cabaña provincial)
destacando la que hay en Carlet con casi 300
cabezas. La avicultura para carne y huevos
también tuvo en las décadas de 1960-1970 un
gran desarrollo en Alzira (Avissa) y en la Vall dels
Alcalans y, aunque muy disminuida con respec-
to a aquellos años, todavía sigue siendo esta
subcomarca la segunda productora (después
de Sinarcas), con más de 700.000 cabezas
concentradas en Catadau y Llombai, a las que
se deben añadir otras 400.000 entre Algeme-
sí y Carcaixent. El total comarcal, 1.400.000,
representa el 16 % del provincial. La tercera
rama destacable es la de la apicultura con casi
15.000 colmenas (22 % provincial), repartidas
por toda la comarca, pero con centros indus-
triales de miel más importantes en Montroi,
Carlet, Alzira y Benifaió. (Cuadro 3.5)
3. AGRICULTURA
I RAMADERIA
3.4 La ramaderia
L​ a Ribera Alta manté una activitat
ramadera relativament modesta pel
que fa a la mitjana provincial, enca-
ra que destaca en tres branques:
equina, avícola i apícola. En la prime-
ra, la cria de cavalls, que en temps
passats va ser molt més important
en tractar-se dels animals de faena
habituals, queden actualment mitja
dotzena de ramaders amb un total
de 500 caps (25% de la cabanya
provincial) i destaca la que hi ha a
Carlet amb vora 300 caps. L’avicul-
tura per a carn i ous també va tin-
dre en els anys seixanta i setanta
un gran desenvolupament a Alzira
(Avissa) i a la vall dels Alcalans i, tot i
que molt disminuïda respecte de lla-
vors, la subcomarca encara n’és la
segona productora (després de Si-
narcas), amb més de 700.000 caps
concentrats a Catadau i Llombai, als
quals s’han d’afegir 400.000 més
entre Algemesí i Carcaixent. El total
comarcal, 1.400.000, representa el
16% del provincial. La tercera bran-
ca destacable és la de l’apicultura
amb vora 15.000 bucs (22% provin-
cial), repartits per tota la comarca,
però amb centres industrials de mel
més importants a Montroi, Carlet,
Alzira i Benifaió. (Quadre 3.5)
GANADERÍA
Municipios Nº Explotaciones ganaderas Superficie para pastos (Ha)
III. SECTOR PRIMARIO
III. SECTOR PRIMARI
Alberic 4 -
Alcàntera de Xúquer 1 0,45
Alzira 8 15,96
Alcúdia, l’ 3 5,1
Alfarp 4 2,93
Algemesí 4 -
Alginet 6 6,63
Antella 5 115,03
Beneixida 1 -
Benifaió 11 3,83
Benimodo 1 5
Benimuslem 1 -
Carcaixent 10 31,76
Càrcer 3 -
Carlet 12 55,15
Catadau 5 6,1
Cotes - 25,04
Ènova, l’ 1 0,25
Gavarda 2 0,44
Guadassuar 5 0,99
Llombai 7 7,36
Manuel 3 0,35
Massalavés 3 0,33
Montserrat 7 30,85
Montroy 5 83,2
Pobla Llarga, la 3 0,25
Rafelguaraf 5 0,56
Real 3 4,77
Sant Joanet 3 -
Sellent 1 0,92
Senyera - -
Sumacàrcer 1 78,37
Tous - 5,8
Turís 9 125,39
Villanueva de Castellón 1 -
Comarca 138 612,81
Provincia 1319 31063,92
C.Valenciana 4193 116886,13
Comarca/Provincia 10,46 % 1,97 %
Cuadro 3.5 Fuente: IVE, Censo Agrario de 2009.
71
 Polígon industrial a Alzira
Font: Ortofoto 2017 CC BY 4.0 © Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat
IV. SECTOR SECUNDARIO
IV. SECTOR SECUNDARI
 4. SECTOR SECUNDARIO
4.1. El papel de la industria en València
El territorio de la provincia de València y, en
general, de la Comunitat Valenciana, se carac-
teriza tradicionalmente por la existencia de un
fuerte desequilibrio entre un litoral densamen-
te urbanizado y un interior en vías de despobla-
miento. Durante las últimas décadas la progre-
siva terciarización de la economía, acompañada
de un fuerte desarrollo asociado al turismo de
sol y playa ha agudizado este fuerte contraste
entre el interior despoblado y el litoral superur-
banizado. Solo las actividades industriales han
servido de contrapeso para evitar un despobla-
miento aún mayor en las comarcas interiores.
Estas actividades industriales se desarrollan
sobre unos espacios prelitorales e interiores
Joan Carles Membrado-Tena
(la Plana occidental, la Ribera Alta, la Costera,
la Vall d’Albaida, l’Alcoià-Comtat, la Foia de Cas-
talla, el Vinalopó) cuyo progreso económico –en
mayor o menor medida– está relacionado con
una notable industrialización endógena, es de-
cir, derivada de iniciativas empresariales loca-
les y especializada en la producción de bienes
de consumo (cerámica, textil, confección, ju-
guete, calzado, mueble, agroalimentación) con
una fuerte tradición artesana basada en los
recursos locales. En el caso de la Ribera Alta
del Xúquer, cabe destacar la potente industria
agroalimentaria. Estos distritos industriales en-
dógenos forman un eje que comienza en l’Alca-
latén y que llegá hasta el Baix Vinalopó, y que se
ve interrumpido por la mucho más diversificada
industria del área metropolitana de Valencia
74
(desde Sagunt y Llíria a Cheste y Almussafes),
que responde a una dinámica muy diferente a la
de los distritos industriales valencianos (salvo el
mueble de l’Horta Sud).
Dentro de la provincia de Valencia encontra-
mos, por lo tanto, un dualismo industrial. Por
un lado encontramos las empresas autóctonas
que configuran los clústeres industriales del
textil y confección (Vall d’Albaida, la Costera),
agroalimentaria (la Ribera y, menos, la Safor)
y del mueble (l’Horta Sud y Oest) y, por otro, la
industria exógena, en el AMV lato sensu, fruto
mayormente –aunque no únicamente– de in-
versiones extranjeras, de potentes empresas
multinacionales que buscan una serie de ven-
tajas competitivas al instalarse en la corona
metropolitana de Valencia. Entre estas últimas
se encuentra Ford (Ribera Baixa), de la cual se
beneficia, por proximidad, muchos trabajadores
residentes en la Ribera Alta.
4.2. La riqueza agraria
Centrándonos en la Ribera Alta del Xúquer,
cabe decir que el peso de la industria es rela-
tivamente escaso. Todavía posee un notable
peso de las actividades agrícolas: cerca del
17% de los afiliados a la Seguridad Social, ya
que posee unos terrenos agrícolas muy aptos,
una configuración llana del terreno, un clima
benigno y soleado, y excedentes de agua, gra-
cias a las aportaciones del río Xúquer, el más
caudaloso de los ríos valencianos. El peso de la
construcción, tras la crisis de la construcción e
inmobiliaria, supone hoy poco más del 6% de los
afiliados a la Seguridad Social. Los servicios sig-
nifican más de la mitad de los de los afiliados a
la Seguridad Social (más del 56%) y la industria
solo ocupa a uno de cada cinco personas afilia-
das a la Seguridad Social (20%). (Cuadro 4.1 y
4.1, Figuras 4.1, 4.2 y 4.3)
El epígrafe del CNAE que más personas afilia-
das a la Seguridad Social en 2016 emplea es
precisamente la agricultura (11.637), gracias
a la mencionada riqueza agrícola que antaño
fue dominada por el naranjo y que actualmente
está siendo sustituida por el caqui persimón. A
continuación, se encuentra el comercio al por
mayor (8.909 personas afiliadas a la Seguri-
dad Social) y el comercio al por menor (6.894
personas afiliadas a la Seguridad Social), donde
destaca Alzira en comercio al por menor (al ser
la capital comercial de parte de la Ribera Alta y
Baixa) y Algemesí en comercio al por mayor, de-
bido a empresas dedicadas al comercio al por
mayor de frutas y hortalizas (como Albenfruit y
Anecoop), donde también destacan Alzira gra-
cias a la empresa Frutas Beltrán SL, Carlet por
la Cooperativa Agrícola San Bernardo Coop V.,
y l’Alcúdia por la Cooperativa Agrícola Nuestra
Señora del Oreto Coop V.
4. SECTOR SECUNDARI
4.1. El paper de la indústria
a València
El territori de la província de Valèn-
cia i, en general, el de la Comunitat
Valenciana es caracteritza tradicio-
nalment per l’existència d’un fort des-
equilibri entre un litoral densament
urbanitzat i un interior en vies de
despoblament. Durant les darreres
dècades, la progressiva terciarit-
zació de l’economia, acompanyada
d’un fort desenvolupament associat
al turisme de sol i platja ha agudit-
zat el fort contrast entre l’interior
despoblat i el litoral superurbanitzat.
Només les activitats industrials han
servit de contrapés per a evitar un
despoblament encara més gran a
les comarques interiors. Activitats
industrials que es desenvolupen so-
bre uns espais prelitorals i interiors
(la Plana occidental, la Ribera Alta, la
Costera, la Vall d’Albaida, l’Alcoià-Com-
tat, la Foia de Castalla, el Vinalopó) el
progrés econòmic dels quals –en ma-
jor o menor mesura– està relacionat
amb una notable industrialització en-
dògena, és a dir, derivada d’iniciatives
empresarials locals i especialitzada
en la producció de béns de consum
(ceràmica, tèxtil, confecció, joguet,
calçat, moble, agroalimentació) amb
una tradició artesana forta basada
en els recursos locals. En el cas de
la Ribera Alta del Xúquer, s’ha de des-
tacar la indústria agroalimentària
potent que hi ha. Els districtes indus-
trials endògens formen un eix que
comença a l’Alcalatén i que arriba
fins al Baix Vinalopó, i que es veu inte-
rromput per la molt més diversifica-
da indústria de l’àrea metropolitana
de València (des de Sagunt i Llíria fins
a Cheste i Almussafes), que respon a
una dinàmica molt diferent a la dels
districtes industrials valencians (ex-
cepte el moble de l’Horta Sud).
Dins de la província de València tro-
bem, per tant, un dualisme industrial.
D’una banda hi ha les empreses au-
tòctones que configuren els clústers
industrials del tèxtil i confecció (la
Vall d’Albaida i la Costera), agroali-
mentària (la Ribera i, menys, la Safor
) i del moble (l’Horta Sud i Oest) i, de
l’altra, la indústria exògena, a l’AMV
lato sensu, fruit sobretot –encara
que no únicament– d’inversions es-
trangeres, d’empreses multinacio-
nals potents que cerquen una sèrie
d’avantatges competitius en instal.
lar-se a la corona metropolitana de
València. Entre les darreres hi ha
Ford (Ribera Baixa ), de la qual es
beneficien, per proximitat, molts tre-
balladors residents a la Ribera Alta.
4.2. La riquesa agrària
Centrant-nos a la Ribera Alta del Xú-
quer, cal dir que el pes de la indústria
és relativament escàs. Tot i que hi
ha un pes notable de les activitats
agrícoles: vora el 17% dels afiliats
a la Seguretat Social, ja que té uns
terrenys agrícoles molt aptes, una
configuració plana del terreny, un cli-
ma benigne i assolellat, i excedents
d’aigua, gràcies a les aportacions del
riu Xúquer, el més cabalós dels rius
valencians. El pes de la construcció,
després de la crisi de la construcció
i immobiliària, suposa hui poc més del
6% dels afiliats a la Seguretat Social.
Els serveis signifiquen més de la mitat
dels afiliats a la Seguretat Social (més
del 56%) i la indústria només ocupa
una de cada cinc persones afiliades
a la Seguretat Social (20%) (Quadre
4.1 i 4.1, Figures 4.1, 4.2 i 4.3).
L’epígraf del CNAE en què més
persones afiliades a la Seguretat
Social hi ha en el 2016 és precisa-
ment l’agricultura (11.637), gràcies
a l’esmentada riquesa agrícola que
antany dominava el taronger i que
actualment va substituint el caqui.
A continuació, hi ha el comerç a
l’engròs (8.909 persones afiliades
a la Seguretat Social) i el comerç al
detall (6.894 persones afiliades a la
Seguretat Social), on destaca Alzira
IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA
IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL . LÚRGIA
en comerç al detall (en ser la capi-
tal comercial de part de la Ribera
Alta i la Ribera Baixa) i Algemesí en
comerç a l’engròs, a causa d’empre-
ses dedicades al comerç a l’engròs
de fruita i hortalissa (com Albenfruit
i Anecoop), on també destaquen
Alzira, gràcies a l’empresa Frutas
Beltrán SL, Carlet per la Cooperati-
va Agrícola San Bernardo Coop. V., i
l’Alcúdia per la Cooperativa Agrícola
Nuestra Señora del Oreto Coop. V.
4.3. El pes de la indústria
agroalimentària
L’epígraf següent de la CNAE pel que
fa a nombre de persones afiliades a
la Seguretat Social és el de la indús-
tria de l’alimentació, amb 5.072 en el
2016. Hi destaca Algemesí (1.296),
Alzira (998), Carlet (667), Benifaió
(555) i Vilanova de Castelló (432). El
pes d’Algemesí és degut a empre-
ses mitjanes com Barberà Snacks,
Comercial de mariscos Sirley i Ango
Levante, però sobretot al fet que el
centre logístic d’Anecoop es troba a
Algemesí, on no solament es comer-
cialitza la fruita sinó que també es
transforma i envasa per a la venda
75
 4. SECTOR SECUNDARIO

4.3. El peso de la industria

agroalimentaria
IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA
IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL . LÚRGIA

El siguiente epígrafe de la CNAE por lo que se

refiere a número de personas afiliadas a la Se-
guridad Social es el de la industria de la alimen-
tación, con 5.072 en 2016. En este epígrafe
destacan Algemesí (1.296), Alzira (998), Car-
let (667), Benifaió (555) y Vilanova de Castelló
(432). El peso de Algemesí se debe a empresas
medianas como Barberà Snacks, Comercial
de mariscos Sirley y Ango Levante, pero sobre
todo a que el centro logístico de Anecoop se
encuentra en Algemesí, donde no solo se co-
mercializa la fruta sino que también se trans-
forma y envasa para su venta y exportación.
Anecoop, desde 1975, está compuesto por
un grupo de cooperativas citrícolas españolas
que se unieron para ampliar su oferta, alcanzar
nuevos mercados y mejorar sus posibilidades
de negociación ante la gran distribución. En
la actualidad anecoop es la primera empresa
hortofrutícola del Mediterráneo, líder español
en la comercialización de frutas y hortalizas,
primer exportador y segundo comercializador
de cítricos del mundo, primer proveedor de
sandías y kakis a nivel europeo. La sede central
de Anecoop se encuentra en la ciudad de Valèn-
cia, pero su centro logístico, en funcionamien-
to desde mediados de 2011, se encuentra en
Algemesí. Allí, entre otros, compra y almacena
a gran escala y distribuye al detalle los diferen-
tes productos de la empresa.

Figura 4.2 Planeamiento urbanístico

76
4. SECTOR SECUNDARI

EQUIPAMIENTO INDUSTRIAL
Superficie Tipo de actividad industrial (1)
Municipios Nº Empresas Nº Polígonos de los polígonos m2 de suelo Nº de empleados
industriales industriales industrial

IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA

IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL . LÚRGIA
industriales A B C
Alberic 68 4 919.826 811.729 1 65 2 906
Alcàntera de Xúquer 4 - - 42.009 - 4 - 23
Alzira 187 5 2.097.581 3.281.925 2 179 6 3.850
Alcúdia, l’ 94 3 785.523 951.705 - 93 1 1.653
Alfarp 14 - - - - 13 1 205
Algemesí 121 6 1.333.491 1.719.345 - 120 1 1.504
Alginet 68 5 833.397 359.964 - 65 3 815
Antella 3 - - 48.552 - 1 2 8
Beneixida 1 - - 152.091 - 1 - 9
Benifaió 71 3 492.425 797.328 - 67 4 1.115
Benimodo 9 2 167.936 207.005 1 8 - 549
Benimuslem 8 1 72.704 110.056 - 8 - 28
Carcaixent 76 1 286.324 1.001.045 - 71 5 767
Càrcer 6 1 60.699 129.049 - 3 3 31
Carlet 114 3 848.658 1.237.578 2 110 2 1.907
Catadau 14 1 49.134 170.482 1 11 2 116
Cotes 2 1 24.203 31.366 1 1 - 15
Ènova, l’ 4 - - 48.711 - 3 1 13
Gavarda 4 - - - - 4 - 26
Guadassuar 46 2 875.316 1.716.856 - 44 2 598
Llombai 11 - - 497.686 - 9 2 112
Manuel 9 - - 66.043 - 9 - 79
Massalavés 25 2 506.187 449.093 - 25 - 231
Montserrat 39 2 220.108 349.630 1 35 3 350
Montroy 9 1 61.971 125.237 - 7 2 57
Pobla Llarga, la 29 2 302.907 583.815 - 28 1 198
Rafelguaraf 4 - - - - 3 1 38
Real 19 - - 152.253 - 18 1 165
Sant Joanet 5 1 71.365 181.940 - 5 - 120
Sellent 2 - - - - 2 - 10
Senyera 8 1 145.638 110.038 - 8 - 234
Sumacàrcer 1 1 17.360 22.099 - 1 - 14
Tous 2 1 15.794 78.016 - 2 - 23
Turís 32 1 471.304 563.631 1 26 5 286
Villanueva de Castellón 29 2 235.898 741.515 - 26 3 596
Comarca 1.138 52 10.895.749 16.737.792 10 1.075 53 16.651
Provincia 11.958 335 90.899.001 136.264.968 110 11.428 420 173.448
C.Valenciana 23.803 630 184.488.899 291.947.960 237 22.826 740 329.539
Comarca/Provincia 9,52 % 15,52 % 11,99 % 12,28 % 9,09 % 9,41 % 12,62 % 9,60 %
Cuadro 4.1 (1). Fuente: Caja España (2007). A: Industrias extractivas. B: Industrias manufactureras. C: Industrias de luz, gas y agua. (2). Fuente: ARGOS (2017). (3). Fuente: Elaboración propia a partir de la capa Calificación y Clasificación
urbanística de la Comunidad Valenciana del ©INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. 77
 4. SECTOR SECUNDARIO

En Alzira destacan grandes empresas de la ali-

mentación como la antigua Avidesa y, actual Ice
IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA
IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL . LÚRGIA

Cream Factory Co maker SA (338 personas afi-

liadas a la Seguridad Social), así como Grefusa
(139) y Macrosnacks SL (448). En Carlet cabe
mencionar la empresa Anitín Panes Especiales
SL, con 610 empleados en 2016, dedicada a la
fabricación de pan y de productos frescos de
panadería y pastelería. En Vilanova de Castelló
destaca la empresa Industrias Videca, de pro-
cesado y conservación de frutas y hortalizas,
con 286 empleados. En Benifaió hay tres em-
presas agroalimentarias notables como son
Roquette Laisa España SA, de fabricación de al-
midones y productos amiláceos, Paletas Marpa
SL de elaboración de productos cárnicos y de
volatería y Choví SL de elaboración de especias,
salsas y condimentos.

4.4 Otros sectores industriales

Tras la industria agroalimentaria, el siguiente

epígrafe de la CNAE por número de afiliados
a la Seguridad Social en la Ribera Alta son los
servicios de comidas y bebidas (restauración),
la administración pública y defensa (empleados
públicos), actividades sanitarias, actividades de
construcción especializada, educación, trans-
porte terrestre y por tubería, construcción de
edificios y, por fin, otro sector industrial: fabri-
cación de productos metálicos, excepto maqui-
naria y equipo.

Figura 4.3 Red de comunicaciones y polígonos industriales

78
4. SECTOR SECUNDARI
Figura 4.1 Coronas metropolitanas de València
i l’exportació. Anecoop, des de 1975,
està compost per un grup de coope-
ratives citrícoles espanyoles que es
va unir per a ampliar l’oferta, assolir
nous mercats i millorar les possibili-
tats de negociació davant la gran dis-
tribució. En l’actualitat, Anecoop és
la primera empresa hortofructícola
de la Mediterrània, líder espanyol en
la comercialització de fruita i hor-
talissa, primer exportador i segon
comercialitzador de cítrics del món,
primer operador de meló d’Alger i
caqui a escala europea. La seu cen-
tral d’Anecoop es troba a València,
però el centre logístic, en funciona-
ment des de mitjan 2011, es troba a
Algemesí. Allí, entre altres, compra i
emmagatzema a gran escala i distri-
bueix al detall els diferents produc-
tes de l’empresa.
A Alzira destaquen grans empreses
de l’alimentació com l’antiga Avide-
sa i, actual Ice Cream Factory Co
maker SA (338 persones afiliades a
la Seguretat Social), així com Grefu-
sa (139) i Macrosnacks SL (448). A
Carlet cal esmentar l’empresa Ani-
tín Panes Especiales SL, amb 610
empleats en el 2016, dedicada a la
fabricació de pa i productes frescos
de forn i pastisseria. A Vilanova de
Castelló destaca l’empresa Indus-
trias Videca, de processament i
conservació de fruita i hortalissa,
amb 286 empleats. A Benifaió hi
ha tres empreses agroalimentàries
notables com són Roquette Laisa
España SA, de fabricació de midons
i productes amilacis, Paletas Marpa
SL d’elaboració de productes carnis
i de volateria i Choví SL d’elaboració
d’espècies, salses i condiments.
4.4. Altres sectors
industrials
Després de la indústria agroalimen-
tària, l’epígraf següent de la CNAE per
nombre d’afiliats a la Seguretat So-
cial a la Ribera Alta són els serveis de
menjars i begudes (restauració), l’Ad-
IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA
IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL . LÚRGIA
ministració pública i defensa (treba-
lladors públics), activitats sanitàries,
activitats de construcció especialit-
zada, educació, transport terrestre i
per canonada, construcció d’edificis i,
finalment, un altre sector industrial:
fabricació de productes metàl.lics,
excepte maquinària i equip.
En el sector industrial de fabricació
de productes metàl.lics cal esmen-
tar el paper de l’Alcúdia, i les em-
preses Mipesa Mecanizados SL (66
persones hi treballen), de fabricació
de productes de filferro, cadenes i
molls, i Istobal Metal Works SL (127
treballadors) de fabricació de perns
i productes de caragols.
Encara és més important el paper
de l’Alcúdia en el sector industrial de
fabricació de maquinària i equip, i són
també diverses filials d’Istobal les ar-
tífexs del potent desenvolupament
industrial que hi ha: Istobal Manu-
facturing Spain SL (204 persones hi
treballen) i Istobal SA (113), de fabri-
cació d’altres màquines eina, a més
d’Industrias Mecánicas Alcúdia SA
(104) i de Metalcúdia SAL (67). S’ha
de dir que Istobal i les filials són em-
preses capdavanteres en el disseny,
79
 4. SECTOR SECUNDARIO

MANO DE OBRA INDUSTRIAL En el sector industrial de fabricación de pro- Otras industrias de menor entidad en la Ribera
Población ocupada ductos metálicos cabe mencionar el papel de Alta son las de la madera, muebles y papel. En
Municipios en industria (2016)
IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA
IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL . LÚRGIA

l’Alcúdia, y sus empresas Mipesa Mecanizados madera destacan las producciones de Alfarb
Alberic 2477 SL (66 personas empleadas), de fabricación (Embalajes Serraenvàs SL, 116 personas em-
Alcàntera de Xúquer 421 de productos de alambre, cadenas y muelles, pleadas) y Carlet (Irún de Envases SL, 39). En
l’Alcúdia 5510 e Istobal Metal Works SL (127 empleados) de cuanto a muebles hay destacadas empresas en
Alfarb 603
fabricación de pernos y productos de tornillería. diversos núcleos de la ribera Alta como Alberic,
Algemesí 8578
Algemesí y, sobre todo, Carlet. En papel tam-
Alginet 3876
Alzira 16066 Todavía es más importante el papel de l’Alcúdia bién destaca la empresa Jabipack de Carlet,
Antella 242 en el sector industrial de fabricación de maqui- pero también en Manuel (Cell Ofix SL) y, sobre
Beneixida 879 naria y equipo, siendo también varias filiales de todo, en Alzira, con Amcor Flexibles España SL,
Benifaió 3599 Istobal las artífices de este potente desarrollo de fabricación de papel y cartón (589 personas
Benimodo 641 industrial: Istobal Manufacturing Spain SL (204 empleadas).
Benimuslem 131
personas empleadas) e Istobal SA (113), de fabri-
Carcaixent 5400
cación de otras máquinas herramienta, además Las empresas de la Ribera son, en general, de
Càrcer 1044
Carlet 6375 de Industrias Mecánicas Alcúdia SA (104) y de origen autóctono, pero su proximidad al Área
Catadau 868 Metalcúdia SAL (67). Cabe decir que Istobal y sus Metropolitana de València ha condicionado la
Cotes 60 filiales son empresas líderes en el diseño, fabri- instalación de grandes empresas multinaciona-
l’Ènova 235 cación y comercialización de soluciones de lava- les como la mencionada Amcor Flexibles Espa-
Gavarda 207 do y cuidado para la automoción. Istobal es una ña SL (de Australia).
Guadassuar 2100
empresa líder en lavado de coches y autolavado,
Llombai 747
Manuel 664 en lavaderos de camiones y autobuses, limpieza
Massalavés 598 de trenes y tranvías, y en lavado de cisternas.
Montroi 513
Montserrat 1603
la Pobla Llarga 1155
Rafelguaraf 456
Real 528
Sant Joanet 157
Sellent 86
Senyera 320
Sumacàrcer 167
Tous 230
Torís 1625
Vilanova de Castelló 2901
Ribera Alta 71062
Cuadro 4.2 Fuente: Personas afiliadas a la Seguridad Social (2016).
80
4. SECTOR SECUNDARI

la fabricació i la comercialització de
solucions per a la neteja i manteni-

IV. SECTOR SECUNDARIO. LA METALÚRGIA

IV. SECTOR SECUNDARI. LA METAL . LÚRGIA
ment de l’automoció. Istobal és una
impresa capdavantera en túnels de
neteja de cotxes, llavadors de ca-
mions i autobusos, neteja de trens i
tramvies i neteja de cisternes.

Altres indústries de més poca en-

titat a la Ribera Alta són les de la
fusta, mobles i paper. En fusta des-
taquen les produccions d’Alfarb
(Embalajes Serraenvàs SL, hi treba-
llen 116 persones) i Carlet (Irún de
Envases SL, 39). Quant a mobles,
hi ha empreses destacades en di-
versos nuclis de la Ribera Alta com
Alberic, Algemesí i, sobretot, Carlet.
En paper també destaca l’empresa
Jabipack de Carlet, però també a
Manuel (Cell Ofix SL) i, sobretot, a
Alzira, amb Amcor Flexibles España
SL, de fabricació de paper i cartó (hi
treballen 589 persones). Presa de Tous. Aprovechamiento hidroeléctrico. Autor: ESTEPA

Les empreses de la Ribera són, en

general, d’origen autòcton, però la
proximitat a l’àrea metropolitana
de València ha condicionat la instal.
lació de grans empreses multinacio-
nals com l’esmentada Amcor Flexi-
bles España SL (d’Austràlia).

81
Centre comercial Ribera del Xúquer. Carcaixent
Autor: ESTEPA
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
 5.1 EQUIPAMIENTOS
Y SERVICIOS
5.1.1 Equipamiento sanitario
El estudio de la salud y el sistema sanitario nos
permite conocer mejor nuestra sociedad, pues-
to que constituyen dos elementos clave en la or-
ganización de ésta y forman parte de la estructu-
ra social. Las transformaciones que se dan en la
gestión pública de la salud vienen impulsadas por
los cambios sociales y políticos de cada época.
Por ello, el sistema sanitario se encuentra direc-
tamente relacionados con los cambios sociales
que se van produciendo (González y Hortelano,
2000). Por ejemplo, según un estudio con fami-
lias de las comarcas de València, a excepción de
la capital, se pone de manifiesto que para una
más amplia eficacia de los programas de preven-
Alícia Villar ción es fundamental considerar la pluralidad de
Sandra Obiol modelos familiares en cuanto a sus actitudes y
comportamientos en torno a las drogas (Gonzá-
lez, Fernández-Coronado, Gómez, 2015).
La comprensión de lo que es saludable y lo que
no lo es, sobre aquello que es prioritario en tér-
minos de actuación sanitaria o la relación entre
cómo las desigualdades sociales determinan
el estado de salud de la ciudadanía, han ido va-
riando con el tiempo y configurándose según
diferentes modelos de atender la salud comu-
nitaria y, con ello, la disposición de recursos
sanitarios que responden a políticas sanitarias
concretas. En el IV Pla de Salut de la Comuni-
tat Valenciana (2016-2020) se establece como
principio básico que “la salud tiene que ser va-
lorada como un gran recurso de la sociedad y
84
EQUIPAMIENTO SANITARIO
Nº Centros
Comarca Municipios Nº Hospitales de salud Nº Consultorios
Alberic - 1 -
Alcàntera de Xúquer - - 1
Alzira 1 2 -
Alcúdia, l’ - 1 -
Alfarp - - 1
Algemesí - 1 1
Alginet - 1 -
Antella - - 1
Beneixida - - 1
Benifaió - 1 -
Benimodo - - 1
Benimuslem - - 1
Carcaixent 1 1 1
Càrcer - 1 -
Carlet - 1 -
Catadau - 1 -
Cotes - - 1
Ènova, l’ - - 1
Gavarda - - 1
Guadassuar - 1 -
Llombai - - 1
Manuel - - 1
Massalavés - - 1
Montserrat - 1 -
Montroy - - 1
Pobla Llarga, la - 1 -
Rafelguaraf - - 2
Real - - 1
Sant Joanet - - 1
Sellent - - 1
Senyera - - 1
Sumacàrcer - - 1
Tous - - 1
Turís - 1 -
Villanueva de Castellón - 1 -
Comarca 2 16 23
Provincia 29 139 284
C.Valenciana 61 283 605
Comarca/Provincia 6,90 % 11,51 % 8,10 %
Cuadro 5.1 Fuente: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2016).
5.1 EQUIPAMENTS
I SERVEIS

5.1.1 Equipament sanitari

V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
L’estudi de la salut i el sistema sani-
tari ens permet conéixer més bé la
nostra societat, ja que són dos ele-
ments clau en l’organització de la so-
cietat i formen part de l’estructura
social. Les transformacions que hi
ha en la gestió pública de la salut es-
tan impulsades pels canvis socials i
polítics de cada època. Per això, el
sistema sanitari es troba directa-
ment relacionat amb els canvis so-
cials que es van produint (González
i Hortelano, 2000). Per exemple, se-
gons un estudi amb famílies de les
comarques de València, excepte la
capital, es posa de manifest que per
a una eficàcia més àmplia dels pro-
grames de prevenció és fonamental
considerar la pluralitat de models
familiars quant a les actituds i els
comportaments que hi ha entorn
de les drogues (González, Fernán-
dez-Coronado, Gómez, 2015).

La comprensió del que és saludable i

el que no ho és, sobre el que és prio-
ritari en termes d’actuació sanitària
o la relació entre com les desigual-
tats socials determinen l’estat de
salut de la ciutadania, ha variat amb
el temps i s’ha configurat segons
diferents models d’atendre la salut

Figura 5.1 Mapa sanitario 85

 5.1 EQUIPAMIENTOS
Y SERVICIOS
como un activo para el desarrollo económico y
social de la Comunidad”. En este sentido, el bien-
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
estar y la salud son considerados un derecho
elemental para todas las personas.
Nos acercaremos a esta compleja relación en-
tre sociedad y salud mediante los datos sobre
equipamiento sanitario, una manera descriptiva,
y limitada, de conocer nuestro sistema sanitario,
pero suficiente por el acotado alcance de este
texto. Las cifras las hemos obtenido del portal de
información ARGOS de la Generalitat Valenciana
a partir del cual podemos consultar los últimos
datos disponibles en referencia al año 2016 y de
la Memoria de Gestió de 2016 de la Conselleria
de Sanitat Universal i Salut Pública.
Antes de pasar a los datos, haremos una breve
aclaración definitoria de los recursos sanita-
rios disponibles. En el ámbito de la Comunitat
Valenciana, la provisión de las prestaciones
sanitarias, servicios preventivos, diagnósticos,
terapéuticos, rehabilitadores y de promoción
de la salud configuran lo que se denomina el sis-
tema sanitario valenciano. Estas prestaciones
se proveen a través de la gestión pública, fun-
damentalmente, y también a través de medios
privados y concertados. La atención sanitaria
se presta en atención ambulatoria o en régi-
men hospitalario, en función de la complejidad
y tratamiento que se requiera.
Los centros de salud y los consultorios pode-
mos son considerados como el acceso inicial
86
CENTROS DE LA COMARCA
Tipo de centro Número Comarca / Provincia
Centro de Salud 13 10,4 %
Centro Sanitario integrado 3 21,4 %
Consultorio auxiliar 23 8,4 %
Hospital 1 5,6 %
Localidad de extracción periférica 1 14,3 %
Salud Mental 3 6,3 %
Unidad de Prevención del Cáncer de Mama 1 8,3 %
Unidad de Rehabilitación 7 31,8 %
Unidad de Salud sexual y reproductiva 3 7,1 %
Unidad de Conductas Adictivas 1 5,3 %
Unidad de Odontología Preventiva 6 12,8 %
Cuadro 5.2 Recursos sanitarios de la ciudad de València. 2016. Fuente: Portal de Información Argos. Generalitat Valenciana
al sistema sanitario. También existen las deno- las consultas externas del hospital. Otro recur-
minadas unidades de apoyo que actúan como so disponible en el sistema sanitario valenciano
equipos interdisciplinarios y se coordinan con es el punto fijo de extracción periférica o centro
los recursos sociales. En el sistema sanitario de transfusión, que es la estructura donde se
valenciano existen las siguientes unidades: uni- disponen los recursos necesarios para la activi-
dades de rehabilitación, de odontología preven- dad hemoterápica en nuestra Comunidad.
tiva, de salud mental, de conductas adictivas,
de salud sexual y reproductiva, de prevención En las comarcas de València existen un total de
del cáncer de mama y de deshabituación resi- 11 departamentos de salud que dan cobertura
dencial. También se dispone de otro recurso sa- a toda la población que vive en estas comar-
nitario llamado centro sanitario integrado, que cas y en otras demarcaciones comarcales que
prestan atención a la población en régimen am- también pertenecen a esos departamentos
bulatorio, integrando profesionales y técnicas (Figura 5.1).
propias de los centros de salud y del hospital,
con la finalidad de acercar las prestaciones de En La Ribera Alta hay una dotación importan-
tipo especializado a la población. Por su parte, te de recursos sanitarios, teniendo en cuenta
los centros de especialidades que también son que también se trata de una de las comarcas
centros que prestan atención en régimen am- valencianas más pobladas. Está adscrita en su
bulatorio y funcionan como una prolongación de mayor parte al departamento de salud de La
5.1 EQUIPAMENTS
I SERVEIS

comunitària i, amb això, la disposició

de recursos sanitaris que responen

V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
a polítiques sanitàries concretes.
En el IV Pla de Salut de la Comunitat
Valenciana (2016-2020) s’estableix
com a principi bàsic que «la salut
s’ha de valorar com un gran recurs
de la societat i com un actiu per al
desenvolupament econòmic i social
de la Comunitat Valenciana». En eixe
sentit, el benestar i la salut són con-
siderats un dret elemental per a to-
tes les persones.

Ens acostarem a la complexa relació

entre societat i salut mitjançant les
dades sobre equipament sanitari,
una manera descriptiva, i limitada,
de conéixer el nostre sistema sani-
tari, però suficient per l’abast fitat
del nostre text. Les xifres les hem
obtingudes del portal d’informació
ARGOS de la Generalitat Valenciana
a partir del qual podem consultar les
darreres dades disponibles amb re- Equipament esportiu a Carcaixent. Autor: ESTEPA
ferència a l’any 2016 i de la Memòria
de Gestió del 2016 de la Conselleria tàries, serveis preventius, diagnòs- ció sanitària es presta en atenció hi ha les denominades unitats de
de Sanitat Universal i Salut Pública. tics, terapèutics, rehabilitadors i de ambulatòria o en règim hospitalari, suport que actuen com a equips in-
promoció de la salut configuren el en funció de la complexitat i el trac- terdisciplinaris i es coordinen amb
Abans de passar a les dades, farem que es denomina el sistema sanita- tament que es requerisca. els recursos socials. En el sistema
un aclariment definitori breu dels ri valencià. Prestacions que es pro- sanitari valencià hi ha les unitats
recursos sanitaris disponibles. En veeixen a través de la gestió pública, Els centres de salut i els consulto- següents: unitats de rehabilitació,
l’àmbit de la Comunitat Valenciana, fonamentalment, i també a través de ris es poden considerar com l’accés d’odontologia preventiva, de salut
la provisió de les prestacions sani- mitjans privats i concertats. L’aten- inicial al sistema sanitari. També mental, de conductes addictives,

87
 5.1 EQUIPAMIENTOS
Y SERVICIOS
Ribera. No obstante, las poblaciones al sur de
Carcaixent y Alberic dependen del área de sa-
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
lud de Xàtiva-Ontinyent., mientras que Montroi,
Montserrat y Real están en el área del Hospital
General, y Torís en la de Manises.
En determinados recursos, La Ribera Alta
presenta una proporción bastante elevada en
comparación con otras comarcas (Cuadros 5.1
y 5.2). Así pues, un 10,4% de los centros de sa-
lud de las comarcas de València se encuentran
en La Ribera Alta. En cuanto a los centros sa-
nitarios integrados, que disponen de servicios
propios de la atención primaria y de la especia-
lizada, en La Ribera Alta hay 3, una cifra que re-
presenta el 21,4% provincial. También destaca
de manera evidente la elevada cifra de unidades
de rehabilitación (con 7 unidades), puesto que
supone un 31,8% en relación a toda la provin-
88
cia. Alzira es localidad de extracción periférica,
por lo que cuenta con un servicio para la plani-
ficación, coordinación y mejora de la actividad
hemoterápica. En La Ribera Alta también hay
un número significativo de unidades de odonto-
logía preventiva, representando un 12,8% del
total de este tipo de recurso.
La atención especializada hospitalaria se reali-
za en el Hospital Universitario de La Ribera, hos-
pital de referencia de la comarca que atendió
en 2016 un total de 22.352 ingresos con una
estancia media de 4,67 días. Cuenta con una
cartera de 73 servicios de atención especiali-
zada y con 301 camas instaladas.
La Ribera Alta cuenta con 91 oficinas de far-
macia.
5.1 EQUIPAMENTS
I SERVEIS
de salut sexual i reproductiva, de
prevenció del càncer de mama i de
deshabituació residencial. També es
disposa d’un altre recurs sanitari
anomenat centre sanitari integrat,
que presta atenció a la població en
règim ambulatori, integra profes-
sionals i tècniques pròpies dels cen-
tres de salut i de l’hospital, amb la fi-
nalitat d’acostar les prestacions de
tipus especialitzat a la població. Per
la seua banda, els centres d’especia-
litats, que també són centres que
presten atenció en règim ambulato-
ri i funcionen com una prolongació
de les consultes externes de l’hospi-
tal. Un altre recurs disponible en el
sistema sanitari valencià és el punt
fix d’extracció perifèrica o centre de
transfusió, que és l’estructura on es
disposen els recursos necessaris
per a l’activitat hemoteràpica a la
Comunitat valenciana.
A la província de València hi ha un
total d’onze departaments de salut
(Figura 5.1) que donen cobertura a
tota la població que viu a les comar-
ques de la demarcació i en altres
demarcacions comarcals que tam-
bé pertanyen als departaments.
A la Ribera Alta hi ha una dotació
important de recursos sanitaris, te-
nint en compte que també es tracta
d’una de les comarques valencianes
més poblades. Està adscrita en la
major part al departament de salut
de la Ribera. No obstant això, les po-
blacions al sud de Carcaixent i Albe-
ric depenen de l’àrea de salut de Xà-
tiva-Ontinyent, i Montroi, Montserrat
i Real pertanyen a l’àrea de l’Hospital
General, i Torís a la de Manises.
En determinats recursos, la Ribera
Alta presenta una proporció bas-
tant elevada en comparació d’altres
comarques (Quadres 5.1 i 5.2). Així
doncs, un 10,4% dels centres de sa-
lut de les comarques de València es
troben a la Ribera Alta. Quant als
centres sanitaris integrats, que dis-
posen de serveis propis de l’atenció
primària i de l’especialitzada, a la Ri-
bera Alta n’hi ha tres, una xifra que
representa el 21,4% provincial. Tam-
bé destaca de manera evident l’ele-
vada xifra d’unitats de rehabilitació
(amb set unitats), ja que suposa un
31,8% en relació amb tota la provín-
cia. Alzira és localitat d’extracció pe-
rifèrica, per la qual cosa hi ha un ser-
vei per a la planificació, coordinació i
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
millora de l’activitat hemoteràpica. A
la Ribera Alta també hi ha un nombre
significatiu d’unitats d’odontologia
preventiva, representa un 12,8% del
total del recurs.
L’atenció especialitzada hospitalària
es fa en l’Hospital Universitari de la
Ribera, hospital de referència de la
comarca que va atendre en el 2016
un total de 22.352 ingressos amb
una estada mitjana de 4,67 dies. Té
una cartera de 73 serveis d’atenció
especialitzada i 301 llits instal.lats.
A la Ribera Alta hi ha 91 oficines de
farmàcia.
89
 5.1 EQUIPAMIENTOS
Y SERVICIOS
5.1.2 Equipamiento educativo
La educación es sin duda un ámbito de actuación
prioritario y que incide de manera directa en la
caracterización de cualquier sociedad. Aquello
que entendemos como “educación” se represen-
ta frecuentemente como “sistema educativo”
(Hernàndez, 2000: 192). En nuestro caso, el sis-
tema educativo valenciano ha ido configurándo-
se a partir de los cambios demográficos y de las
actuaciones en materia de política educativa.
Los datos de la demografía educativa del siste-
ma educativo valenciano en el período de veinte
años, comprendido entre 1990 y 2010, indican,
como fenómeno significativo, la existencia de
una tendencia a la contracción del número ab-
Alícia Villar
soluto de alumnado escolarizado, producido por
Sandra Obiol
una importante bajada de la natalidad iniciada
en los ochenta (Villar et al, 2012: 41). Otros fe-
nómenos asociados a este período, que aportan
impactos variables y distintas lecturas de inter-
pretación son: a) los incrementos de plazas en
determinados niveles educativos, como es el
caso de la educación infantil, debido a factores
de alcance socioeconómico; b) los efectos de las
reformas educativas, como es el caso de la LOG-
SE de 1990, que reorganizó los niveles educa-
tivos y aumentó la enseñanza obligatoria hasta
los 16 años; c) los impactos de la escolarización
de los hijos e hijas de las personas migrantes.
En los años más recientes, dos factores han
incidido especialmente en la demografía edu-
90
cativa: por una parte, la bajada de las cifras de tros, la reestructuración de profesorado o en
personas inmigrantes y también el retorno a los nuevos programas lingüísticos.
sus lugares de origen de una parte de las per-
sonas que habían venido a trabajar a nuestra Una manera descriptiva, aunque con sus limi-
comunidad, a causa de la fuerte crisis econó- taciones, de acercarnos a conocer el sistema
mica y laboral; por otra parte, hemos asistido educativo valenciano, y en concreto en las co-
a una nueva reforma educativa, la LOMCE de marcas de València, es a través del equipamien-
2013, con efectos en las ratios profesorado/ to educativo. Por equipamiento educativo en-
alumnado. También el cambio político autonómi- tenderemos básicamente, y según los datos a
co de las elecciones de mayo de 2015, con un los que tenemos acceso, el número de centros
nuevo equipo al frente de la Conselleria d’Educa- educativos, su desagregación por niveles edu-
ció, Investigació, Cultura i Esport, está teniendo cativos, por titularidad y el número de alumnado
efectos, a corto y medio plazo, en el sistema y su escolarización según programa lingüístico,
educativo, especialmente en la dotación de cen- todo ello para las enseñanzas no universitarias.
CENTROS DE LA COMARCA
% respecto al total de
Municipios Nº de centros educativos
comarcas de Valencia
El Camp de Morvedre 74 3,5
El Camp de Túria 129 6,2
El Rincón de Ademuz 5 0,2
El Valle de Cofrentes-Ayora 12 0,6
La Canal de Navarrés 20 1,0
La Costera/La Costera 71 3,4
La Hoya de Buño 49 2,3
La Plana de Utiel-Requena 37 1,8
La Ribera Alta 208 10,0
La Ribera Baixa 65 3,1
La Safor 154 7,4
La Vall d’Albaida 106 5,1
L’Horta Nord 209 10,0
L’Horta Oest 255 12,2
L’Horta Sud 143 6,8
Los Serranos 27 1,3
València 526 25,2
TOTAL 2090 100,0
Cuadro 5.3 Centros de las comarcas de Valencia por tipo de centro y titularidad (curso 2016-17).
Fuente: elaboración propia a partir de datos del Portal de Información Argos. Generalitat Valenciana
5.1 EQUIPAMENTS
I SERVEIS
5.1.2 Equipament educatiu
L’educació és, sens dubte, un àmbit
d’actuació prioritari i que incideix de
manera directa en la caracterització
de qualsevol societat. El que entenem
com a educació es representa sovint
com a «sistema educatiu» (HERNÀN-
DEZ, 2000: 192). En el nostre cas, el
sistema educatiu valencià s’ha confi-
gurat a partir dels canvis demogrà-
fics i de les actuacions en matèria de
política educativa.
Les dades de la demografia educati-
va del sistema educatiu valencià en
el període de vint anys, comprés en-
tre els anys 1990 i 2010, indiquen
que hi ha, com a fenomen significa-
tiu, una tendència a la contracció
del nombre absolut d’alumnat es-
colaritzat, produït per una baixada
important de la natalitat iniciada en
els huitanta (VILLAR et al., 2012: 41).
Altres fenòmens associats al perío-
de esmentat, que aporten impactes
variables i diferents lectures d’inter-
pretació són: a) els increments de
places en determinats nivells edu-
catius, com és el cas de l’educació
infantil, a causa de factors d’abast
socioeconòmic; b) els efectes de les
reformes educatives, com és el cas
de la LOGSE de 1990, que va reor-
ganitzar els nivells educatius i va
augmentar l’ensenyament obligatori
fins als setze anys; c) els impactes
de l’escolarització dels fills de les
persones migrants.
En els darrers anys, dos factors han
incidit especialment en la demogra-
fia educativa: d’una banda, la baixa-
da de les xifres de persones immi-
grants i també la tornada als llocs
d’origen d’una part de les persones
que havien vingut a treballar, a causa
de la forta crisi econòmica i laboral;
d’altra banda, hem assistit a una
nova reforma educativa, la LOMCE
del 2013, amb efectes en les ràtios
professorat/alumnat. També el can-
vi polític autonòmic de les eleccions
de maig del 2015, amb un nou equip
al capdavant de la Conselleria d’Edu-
cació, Investigació, Cultura i Esport,
té efectes, a termini curt i mitjà, en
el sistema educatiu, especialment
en la dotació de centres, la reestruc-
turació de professorat o en els nous
programes lingüístics.
Una manera descriptiva, encara
que amb limitacions, d’acostar-nos
a conéixer el sistema educatiu va-
lencià, i en concret a les comarques
de València, és a través de l’equi-
pament educatiu. Per equipament
educatiu entendrem bàsicament, i
segons les dades a les quals tenim
accés, el nombre de centres edu-
catius, la desagregació per nivells
educatius, per titularitat i el nombre
d’alumnat i l’escolarització segons
programa lingüístic, tot això per als
ensenyaments no universitaris. La
informació l’obtenim del portal d’in-
formació ARGOS de la Generalitat
Valenciana a partir del qual podem
consultar les darreres dades dispo-
nibles del curs 2016-2017.
La població escolaritzada en el curs
2016-2017 a les comarques de
València en els nivells educatius no
universitaris és de 356.592 perso-
nes. Hi ha un total de 2.090 centres
segons les dades del curs 2016-
2017, concentrats especialment a
València (25,2%) i les comarques
de l’Horta Oest (12,2%), l’Horta
Nord (10%) i la Ribera Alta (10%),
en concordança, lògicament, amb
les dimensions demogràfiques dels
territoris comarcals (Quadre 5.3).
Convé fer uns aclariments definito-
ris preliminars. Els centres denomi-
nats CAES o centres d’acció educa-
tiva singular es troben situats en un
barri d’acció preferent o són els que
escolaritzen alumnat amb necessi-
tats de compensació educativa en
un percentatge igual o superior al
30% del total del centre. A la Comu-
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
nitat Valenciana hi ha actualment
un total de 80 CAES, dels quals 43
estan situats a les comarques de
la província de València, 13 a les de
Castelló i 24 a les d’Alacant.
D’altra banda, els denominats cen-
tres d’educació especial són els
centres educatius en els quals s’es-
colaritza alumnat amb necessitats
educatives especials associades a
condicions severes permanents de
discapacitat i en els quals es disposa
d’un conjunt de recursos adaptats
que no hi ha en els centres ordina-
ris. S’ha de dir que dependrà de les
característiques de l’alumnat amb
necessitats educatives especials
l’escolarització en centres ordinaris
o en centres d’educació especial.
Amb l’objectiu d’afavorir la inclusió es
tendeix a escolaritzar l’alumnat amb
necessitats educatives especials
en centres ordinaris, encara que és
una qüestió que també depén dels
moments polítics i les decisions en
matèria de política educativa. Actual-
ment, hi ha un total de 48 centres a
la Comunitat Valenciana, dels quals
24 estan situats a les comarques de
València, 7 a Castelló i 17 a Alacant.
91
 5.1 EQUIPAMIENTOS
Y SERVICIOS
Esta información la obtenemos del portal de in-
formación ARGOS de la Generalitat Valenciana
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
a partir del cual podemos consultar los últimos
datos disponibles del curso 2016-17.
La población escolarizada en el curso 2016-17
en las comarcas de València en los niveles edu-
cativos no universitarios es de 356.592 perso-
nas. Estas comarcas cuentan con un total de
2.090 centros según los datos del curso 2016-
2017, concentrados especialmente en València
ciudad (25,2%) y las comarcas de l’Horta Oest
(12,2%), l’Horta Nord (10%) y la Ribera Alta (10%),
en concordancia, lógicamente, con las dimensio-
nes demográficas de dichos territorios comar-
cales (Cuadro 5.3).
Conviene hacer unas aclaraciones definitorias
preliminares. Los centros denominados CAES
o Centros de Acción Educativa Singular se en-
cuentran ubicados en un Barrio de Acción Prefe-
rente o son aquellos que escolarizan alumnado
con necesidades de compensación educativa en
un porcentaje igual o superior al 30% del total
del centro. En la Comunitat Valenciana existen
actualmente un total de 80 CAES, de los cuales
43 están situados en las comarcas de València,
13 en las de Castelló y 24 en las de Alacant.
Por otra parte, los denominados Centros de
Educación Especial son aquellos centros edu-
cativos en los que se escolariza alumnado con
necesidades educativas especiales asociadas a
severas condiciones permanentes de discapaci-
92
CENTROS DE LA COMARCA POR TIPO
Tipo de centro
Centros de acción educativa singular (CAES) 4
Centros de educación especial 2
Centros de enseñanzas especializadas 39
Centros de Infantil/Primaria/ESO/Enseñanzas medias 144
Centros rurales agrupados 3
Centros sistema extranjero 1
Formación de personas adultas 15
TOTAL 208
Cuadro 5.4 Centros de la comarca de l’Horta Nord por tipo de centro (curso 2016-17). Fuente: Portal de Información Argos. Generalitat Valenciana
dad y en los se dispone un conjunto de recursos
adaptados que no se encuentran en los centros
ordinarios. Cabe decir que dependerá de las
características del alumnado con necesidades
educativas especiales su escolarización en cen-
tros ordinarios o en Centros de Educación Espe-
cial. Con el objetivo de favorecer la inclusión se
tiende a escolarizar al alumnado con necesida-
des educativas especiales en centros ordinarios,
aunque esta cuestión también depende de los
momentos políticos y las decisiones en materia
de política educativa. Actualmente, hay un total
de 48 centros en la Comunitat Valenciana, de los
cuales 24 están en las comarcas de València, 7
en Castelló y 17 en Alacant.
En cuanto a los llamados Centros Rurales Agru-
pados (CRA) existe una demanda mínima para
que se asigne a un municipio un centro de este
tipo. Para un centro de Educación Secundaria
Obligatoria es de 150 alumnos, aunque existen
algunas excepciones a este número. En zonas ru-
Número
rales con dificultades para los desplazamientos
se asigna un centro de ESO si hay una demanda
mínima prevista entre 16 y 30 alumnos con el
mínimo de unidades (4 unidades, es decir, 1 gru-
po en cada curso). El tiempo del desplazamiento
también es considerado, puesto para configurar
los agrupamientos el desplazamiento desde la
localidad hasta aquella donde está el instituto no
supere los 30 minutos. Actualmente, en la Co-
munitat Valenciana hay en la actualidad 46 CRA,
de los cuales 27 se sitúan en las comarcas de
València, 14 en Castelló y 5 en Alacant.
Respecto a la Formación de Personas Adultas
también existen unos centros específicos don-
de se valora de manera inicial a cada persona
adulta para darle una orientación sobre la for-
mación que puede cursar teniendo en cuenta
sus expectativas e intereses. Se puede acceder
a partir de los dieciocho años. Son centros en
los que suele haber cursos de preparación de
pruebas libres del Graduado de Educación Se-
5.1 EQUIPAMENTS
I SERVEIS
Pel que fa als anomenats centres
rurals agrupats (CRA) hi ha una de-
manda mínima perquè s’assigne a
un municipi un centre així. Per a un
centre d’Educació Secundària Obli-
gatòria és de 150 alumnes, encara
que hi ha excepcions. En zones ru-
rals amb dificultats per als desplaça-
ments s’assigna un centre d’ESO si
hi ha una demanda mínima prevista
entre 16 i 30 alumnes amb el mínim
d’unitats (quatre unitats, és a dir, un
grup en cada curs). El temps del des-
plaçament també és considerat: per
a configurar els agrupaments el des-
plaçament des de la localitat fins on
hi ha l’institut no ha de superar la mi-
tja hora. Actualment, a la Comunitat
Valenciana hi ha 46 CRA, dels quals
27 se situen a les comarques de
València, 14 a Castelló i 5 a Alacant.
Quant a la formació de persones
adultes també hi ha uns centres
específics on es valora de manera
inicial cada persona adulta per a
orientar-la sobre la formació que pot
cursar tenint en compte les expecta-
tives i els interessos que té. S’hi pot
accedir a partir dels díhuit anys. Són
centres en els quals sol haver-hi cur-
sos de preparació de proves lliures
del Graduat d’Educació Secundària,
l’accés a formació professional, ac-
cés a la universitat i un altre tipus
de formació específica. Del total de
231 centres de formació de perso-
nes adultes que hi ha, 135 correspo-
nen a les comarques de València, 29
de Castelló i 67 d’Alacant.
A continuació, comentarem les da-
des sobre equipament educatiu de
la comarca de la Ribera Alta, ens
centrem en el nombre de centres
educatius, la desagregació per ni-
vells educatius, per titularitat i el
nombre d’alumnat i l’escolarització
segons programa lingüístic.
La comarca de la Ribera Alta és una
de les comarques més poblades,
amb 220.676 habitants, segons da-
des del padró del 2016, per la qual
cosa l’equipament educatiu arriba a
la xifra de 208 centres. Hi ha qua-
tre CAES, dos d’educació especial,
39 d’ensenyaments especialitzats,
144 d’infantil, primària, secundària
obligatòria i ensenyaments mitjans.
També hi ha tres CRA, un centre que
segueix un sistema educatiu estran-
ger i quinze centres de formació de
persones adultes (Quadre 5.4 i 5.7)
Per les dimensions demogràfiques,
a la Ribera Alta hi ha una major
proporció de centres de titularitat
privada que en altres comarques
de població més reduïda. En tots els
nivells educatius inclosos (Quadre
5.5) hi ha un percentatge de titulari-
tat privada superior al 20%, supera
lleugerament a la pública en el cas
del primer cicle d’infantil (52% de
privada) i se situa en un 50% en el
cas de la secundària obligatòria.
Es tracta d’una comarca de predo-
mini lingüístic valencià amb un 64%
d’alumnat escolaritzat en valencià.
A la comarca hi ha Escola Oficial
d’Idiomes a Alzira.
A la Comunitat Valenciana hi ha una
xarxa d’associacions i agrupacions
musicals important, un fenomen ben
arrelat al nostre territori junt amb
una «una densa xarxa de pràctica i
aprenentatge musical, que conver-
teix la música en el fet cultural amb
un grau més gran de territorialitat
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
de la Comunitat Valenciana» (RAU-
SELL et al., 2013). A la Ribera Alta hi
ha dos conservatoris professionals
de música, a Carcaixent i a Carlet,
a més d’una àmplia oferta d’esco-
les de música de titularitat privada
distribuïdes per les diferents pobla-
cions de la comarca.
En conclusió, l’observació específica
feta de les dades sobre equipament
ens dóna una imatge d’un sistema
educatiu caracteritzat per les dos
xarxes, pública i privada, amb una
presència molt heterogènia segons
comarca. Creiem que és un dels as-
pectes que s’ha de destacar del sis-
tema educatiu que convé conéixer
i del qual es deriven efectes en el
desenvolupament de l’educació en el
nostre àmbit territorial més proper.
93
 5.1 EQUIPAMIENTOS
Y SERVICIOS
cundaria, el acceso a Formación Profesional,
acceso a la universidad y otro tipo de formación
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
específica. Del total de 231 centros de Forma-
ción de Personas Adultas en la Comunitat, 135
corresponden a las comarcas de València, 29
de Castelló y 67 de Alacant.
A continuación, comentaremos los datos so-
bre equipamiento educativo de la comarca de
La Ribera Alta, centrándonos en el número de
centros educativos, su desagregación por ni-
veles educativos, por titularidad y el número de
alumnado y su escolarización según programa
lingüístico.
La comarca de la Ribera Alta es una de las co-
marcas más pobladas, con 220.676 habitantes,
según datos del padrón de 2016, por lo que su
equipamiento educativo alcanza la cifra de 208
centros. Hay 4 centros considerados CAES, 2
de educación especial, 39 de enseñanzas espe-
cializadas, 144 de infantil, primaria, secundaria
obligatoria y enseñanzas medias. También cuen-
ta con 3 CRA, un centro que sigue un sistema
educativo extranjero y 15 centros de formación
de personas adultas (Cuadro 5.4 y 5.7).
Por sus dimensiones demográficas, en la Ribe-
ra Alta existe una mayor proporción de centros
de titularidad privada que en otras comarcas
de población más reducida. En todos los niveles
educativos incluidos (Cuadro 5.5) hay un por-
centaje de titularidad privada superior al 20%,
superando ligeramente a la pública en el caso
94
CENTROS EDUCATIVOS DE LA COMARCA POR NIVEL
Nivel educativo Públicos Privados Privados Presencia
concertados titularidad privada
Educación Infantil primer ciclo 33 20 20 52,0 %
Educación Infantil segundo ciclo y Educación Primaria 55 19 1 26,6 %
Educación Secundaria Obligatoria 19 18 1 50,0 %
Bachillerato 19 4 1 20,8 %
Ciclos formativos de Grado Básico 19 2 0 9,5 %
Ciclos formativos de Grado Medio 10 2 3 33,3 %
Ciclos formativos de Grado Superior 7 2 2 36,3 %
Cuadro 5.5 Centros de la comarca por nivel educativo y titularidad (curso 2016-17).
Fuente: elaboración propia a partir de datos del Portal de Información Argos. Generalitat Valenciana
del primer ciclo de infantil (52% de privada) y vada distribuidas por las distintas poblaciones
situándose en un 50% en el caso de la secun- de la comarca.
daria obligatoria.
En conclusión, esta observación específica de
Se trata de una comarca de predominio lingüís- los datos sobre equipamiento nos da una ima-
tico valenciano con un 64% de alumnado esco- gen de un sistema educativo caracterizado por
larizado en esa lengua. la doble red pública y privada con una presencia
muy heterogénea según comarca. Creemos
La comarca cuenta con Escuela Oficial de Idio- que es uno de los aspectos a destacar del siste-
mas ubicada en Alzira ma educativo que conviene conocer y del que se
derivan efectos en el desarrollo de la educación
La Comunitat Valenciana cuenta una numero- en nuestro ámbito territorial más cercano.
sa red de asociaciones y agrupaciones musi-
cales, un fenómeno bien arraigado en nuestro
territorio junto a una “una densa red de prác-
tica y aprendizaje musical, que convierte a la
música en el hecho cultural con mayor grado
de territorialidad de la Comunidad Valenciana”
(Rausell et al, 2013). La Ribera Alta cuenta con
dos conservatorios profesionales de música en
Carcaixent i en Carlet, además de una amplia
oferta de escuelas de música de titularidad pri-
5.1 EQUIPAMENTS
I SERVEIS

EQUIPAMIENTO DE EDUCACIÓN
Nº Centros educativos Centros
de educación
Comarca

V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
Municipios Infantil, primaria Escuela Oficial por mil
y secundaria Profesional Adultos Rural de idiomas Especial Extranjeros Otros habitantes
Alberic 6 - 2 - - - - 1 0,85
Alcàntera de Xúquer 1 - - - - - - - 0,76
Alzira 24 2 1 - 1 1 1 3 0,74
Alcúdia, l’ 7 - 1 - - - - 1 0,76
Alfarp 1 - - - - - - 1 1,32
Algemesí 21 - 1 - - 1 - 5 1,01
Alginet 8 - 1 - - - - 2 0,83
Antella 2 - 1 - - - - 1 3,15
Beneixida 1 - - 1 - - - - 2,97
Benifaió 8 - 1 - - - - 3 1,01
Benimodo 2 - - - - - - 1 1,34
Benimuslem 1 - - - - - - - 1,55
Carcaixent 11 1 1 - - - - 2 0,73
Càrcer 3 - - - - - - 1 2,05
Carlet 8 - 1 - - - - 4 0,85
Catadau 3 - - - - - - 1 1,46
Cotes - - - - - - - - -
Ènova, l’ 1 - - - - - - - 1,07
Gavarda 1 - - 1 - - - 1 2,75
Guadassuar 4 - 1 - - - - 1 1,02
Llombai 3 - - - - - - 1 1,45
Manuel 2 - 1 - - - - 1 1,63
Massalavés 2 - - - - - - - 1,27
Montserrat 4 - - - - - - 2 0,82
Montroy 2 - - - - - - 3 1,72
Pobla Llarga, la 4 - 1 - - - - - 1,10
Rafelguaraf 1 - - - - - - - 0,42
Real 2 - - - - - - 1 1,33
Sant Joanet - - - 1 - - - - 2,08
Sellent - - - - - - - - -
Senyera 2 - - - - - - - 1,71
Sumacàrcer 1 - - - - - - 1 1,75
Tous 2 - - - - - - - 1,57
Turís 3 - 1 - - - - 1 0,76
Villanueva de Castellón 5 - 1 - - - - 1 0,96
Comarca 146 3 15 3 1 2 1 39 0,95
Provincia 1.465 86 135 27 8 24 17 338 0,83
C.Valenciana 2.574 135 231 46 17 48 36 552 0,73
Comarca/Provincia 9,97 % 3,49 % 11,11 % 11,11 % 12,50 % 8,3 3 % 5,88 % 11,54 % -
Cuadro 5.7 Fuente: Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte (2017).
95
 5.1 EQUIPAMIENTOS
Y SERVICIOS
5.1.3 Equipamiento bancario
El sistema bancario es uno de los pilares bási-
cos del funcionamiento de las economías de-
sarrolladas. Su actividad principal consiste en
la intermediación, proceso mediante el cual se
captan fondos de los agentes con capacidad de
financiación y se canalizan estos fondos hacia
aquellos que tienen necesidad de financiación.
En este proceso de intermediación la red de ofi-
cinas bancarias tiene un papel determinante al
aumentar la accesibilidad de los clientes a los
servicios bancarios, tanto en la captación de
pasivo como en concesión de préstamos, pues
cuanto más densa sea la red de oficinas mayor
será la cercanía del banco con el cliente y ma-
José Manuel Pastor
yor el conocimiento del historial crediticio.
Ángel Soler
Con la crisis, el sector bancario español se ha
visto obligado a afrontar una profunda reestruc-
turación para corregir diversos desequilibrios y
la red de oficinas era uno de ellos. Así, desde
2007 la red de oficinas se ha reducido un 38%
y el empleo en el sector un 30%. La reducción
de la red de oficinas ha sido tan importante que
aparece un nuevo problema: la exclusión finan-
ciera. En efecto, un 2,5% de la población espa-
ñola vive en municipios donde no hay ninguna
oficina, y en algunas provincias este porcentaje
supera el 10%, lo que exige una respuesta tanto
por parte de los bancos como por las AAPP.
En la comarca de La Ribera Alta la reducción
en el número de oficinas entre los años 2009
96
y 2015 ha sido de 68 oficinas (mapas 1 y 2), pa-
sando de 236 a 168. Esto supone una disminu-
ción del 28,8%, esto es, 5,1 puntos porcentuales
menos de caída que la media de la provincia de
València. En términos de oficinas por cada 1.000
habitantes, en 2009 esta ratio se situaba en 1,1,
mientras que en 2015 muestra el valor de 0,8
oficinas por cada 1.000 habitantes. El análisis en
base a la superficie de la comarca muestra una
importante reducción al pasar de 0,24 oficinas
por km² en 2009, a 0,17 en 2015 (Cuadro 5.8 y
Figuras 5.2, 5.3, 5.4 y 5.5).
En un contexto de reducción del número de ofici-
nas, destaca el hecho de que tres municipios de la
comarca las hayan incrementado en una unidad,
este es el caso de Càrcer, l’Ènova y Manuel. De
los 35 municipios que componen la comarca, 2 de
ellos han perdido todas las oficinas bancarias que
estaban instaladas en el territorio. Los municipios
de la comarca que pasan a situación de exclusión
financiera son San Joanet y Tous. Cotes, Beni-
muslem y Sellent ya en 2009 no contaban con
oficinas bancarias en su territorio. Las mayores
reducciones en términos unitarios se dan en Al-
zira, Algemesí y Carcaixent, con 19, 9 y 7 oficinas
bancarias menos en el periodo respectivamente.
L’Ènova, Manuel, Càrcer, Real, Beneixida y La Pobla
Llarga son los municipios que presentan una ma-
yor densidad de oficinas por cada 1.000 habitan-
tes en 2015, con un valor de entre 1,3 y 2,1, mien-
tras que atendiendo a la ratio de oficinas por Km²
Manuel con 4 oficinas bancarias exhibe un valor de
0,7, muy superior al 0,2 de la media de la provincia.
EQUIPAMIENTO BANCARIO
Nº Bancos y Índice de
Municipios Cajas de Ahorro bancarización
Alberic 8 0,71
Alcàntera de Xúquer 2 1,43
Alzira 42 0,94
Alcúdia, l’ 9 0,79
Alfarp 2 1,25
Algemesí 21 0,74
Alginet 9 0,67
Antella 2 1,34
Beneixida 1 1,39
Benifaió 12 0,99
Benimodo 2 0,87
Benimuslem - -
Carcaixent 15 0,73
Càrcer 2 0,96
Carlet 10 0,65
Catadau 2 0,72
Cotes - -
Ènova, l’ 1 1,02
Gavarda 2 1,75
Guadassuar 6 0,98
Llombai 2 0,72
Manuel 2 0,76
Massalavés 2 1,22
Montserrat 6 0,83
Montroy 1 0,34
Pobla Llarga, la 5 1,09
Rafelguaraf 3 1,18
Real 3 1,27
Sant Joanet - -
Sellent 1 2,34
Senyera - -
Sumacàrcer 3 2,39
Tous 1 0,79
Turís 4 0,61
Villanueva de Castellón 6 0,79
Comarca 187 0,83
Provincia 2.390 0,93
C.Valenciana 4.508 0,88
Comarca/Provincia 7,82 % -
Cuadro 5.8 Fuente: Caja España (2011).
5.1 EQUIPAMENTS
I SERVEIS
5.1.3 Equipament bancari
El sistema bancari és un dels pilars
bàsics del funcionament de les eco-
nomies desenvolupades. La seua ac-
tivitat principal és la intermediació,
procés mitjançant el qual es capten
fons dels agents amb capacitat de
finançament i es canalitzen cap a
qui té necessitat de finançament.
En el procés d’intermediació, la xar-
xa d’oficines bancàries té un paper
determinant en augmentar l’acces-
sibilitat dels clients als serveis ban-
caris, tant en la captació de passiu
com en concessió de préstecs, ja
que com més densa siga la xarxa
d’oficines més gran serà la proximi-
tat del banc amb el client i més alt el
coneixement de l’historial creditici.
Amb la crisi, el sector bancari es-
panyol s’ha vist obligat a afrontar
una reestructuració profunda per
a corregir diversos desequilibris i la
xarxa d’oficines n’era un. Així, des del
2007, la xarxa d’oficines s’ha reduït
un 38% i l’ocupació en el sector un
30%. La reducció de la xarxa d’ofi-
cines ha sigut tan important que
apareix un problema nou: l’exclusió
financera. En efecte, un 2,5% de la
població espanyola viu en municipis
on no hi ha cap oficina, i hi ha pro-
víncies en les quals el percentatge
supera el 10%, la qual cosa exigeix
una resposta tant dels bancs com
de les administracions públiques.
A la comarca de la Ribera Alta la
reducció en el nombre d’oficines en-
tre els anys 2009 i 2015 ha sigut
de 68 oficines (mapes 1 i 2), de 236
a 168. Això suposa una disminució
del 28,8%, és a dir, 5,1 punts per-
centuals menys de caiguda que la
mitjana de la província de València.
En termes d’oficines per cada mil
habitants, en el 2009 la ràtio se si-
tuava en 1,1, mentre que en el 2015
mostra el valor de 0,8 oficines per
cada mil habitants. L’anàlisi sobre la
base de la superfície de la comarca
mostra una reducció important en
passar de 0,24 oficines per km² en
el 2009, a 0,17 en el 2015 (Quadre
5.8 i Figures 5.2, 5.3, 5.4 i 5.5).
En un context de reducció del nom-
bre d’oficines, destaca el fet que en
tres municipis de la comarca hagen
incrementat en una unitat, és el cas
de Càrcer, l’Ènova i Manuel. Dels 35
municipis que componen la comar-
ca, dos han perdut totes les oficines
bancàries que hi havia instal.lades al
territori. Els municipis de la comar-
ca que passen a situació d’exclusió
financera són Sant Joanet i Tous.
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
Cotes, Benimuslem i Sellent ja en el
2009 no tenien oficines bancàries.
Les reduccions més importants en
termes unitaris són a Alzira, Alge-
mesí i Carcaixent, amb dènou, nou
i set oficines bancàries menys en el
període respectivament.
L’Ènova, Manuel, Càrcer, Real, Be-
neixida i la Pobla Llarga són els
municipis que tenen una densitat
més alta d’oficines per cada mil
habitants en el 2015, amb un valor
d’entre 1,3 i 2,1, mentre que tenint
en compte la ràtio d’oficines per
km², Manuel amb quatre oficines
bancàries exhibeix un valor de 0,7,
molt superior al 0,2 de la mitjana de
la província.
97
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI

Figura 5.2 Equipamiento bancario. Oficinas/1.000 hab. (2009) Figura 5.3 Equipamiento bancario. Oficinas/km2 (2009)
98
 V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
Figura 5.4 Equipamiento bancario. Oficinas/1.000 hab. (2015) Figura 5.5 Equipamiento bancario. Oficinas/km2 (2015)
99
 5.2 EQUIPAMIENTO
COMERCIAL
5.2.1 Equipamiento comercial
Las relaciones entre el comercio, como equipa-
miento o recurso disponible para la población, y
el territorio en que se localiza están marcadas
por la búsqueda de oportunidades para gene-
rar atracción o proximidad hacia los potencia-
les consumidores.
El comercio, en sus diversos formatos, aporta
a la población un completo abanico de servicios
que contribuye a mejorar su calidad de vida y su
libertad de elección como consumidores.
Los principales equipamientos comerciales
(PATSECOVA) de carácter público y privado que
consideramos en este trabajo y que, en diversa
Alejandro Mollá
medida, están en las comarcas valencianas son:
Agustín Rovira
Irene Gil
Los mercados municipales, que como equi-
pamiento de carácter público integran un
número amplio de puestos o puntos de ven-
ta frescos: carnicerías, pescaderías, frute-
rías, verdulerías, etc., desempeñando una
importante función social y económica al lo-
calizarse en su entorno numerosas activida-
des complementarias.
Los mercados ambulantes / mercadillos,
como venta efectuada fuera de un estable-
cimiento comercial permanente, de forma
ocasional, periódica o continuada, en los pe-
rímetros o lugares debidamente autoriza-
dos, en instalaciones comerciales desmon-
100
tables o transportables, incluyendo camio-
nes tienda.
Los grandes almacenes: equipamiento co-
mercial no especializado, organizado por de-
partamentos con surtidos amplios y profun-
dos especializado en todas las gamas de
productos.
Los centros comerciales, conjunto de es-
tablecimientos comerciales independientes,
planificados y desarrollados por una o varias
entidades, con criterio de unidad; su tra-
bajo, mezcla comercial, servicios comunes y
actividades complementarias, está relacio-
nado con su entorno y disponen permanen-
temente de una imagen y gestión unitaria
(AECC).
En la Comunitat Valenciana, las pautas de lo-
calización territorial del comercio minorista
responden a la distribución de la población, de
forma que las áreas más pobladas disponen de
una mayor oferta comercial.
La provincia de València representa el 51,29%
de la población de la Comunitat Valenciana (INE
2016) y el 48,4% del total de la oferta comercial
minorista (La Caixa 2013).
El área de València y las comarcas de l’Horta,
concentra la mayor oferta y superficie comer-
cial de la Comunitat Valenciana (La Caixa, 2013).
A un segundo nivel en la provincia de Valencia se
encuentran las comarcas que cuentan con una
capital comarcal de tamaño medio, como las
comarcas de El Camp de Morvedre con Sagunt,
el Camp del Túria con Llíria, La Ribera Alta con
Alzira, La Ribera Baixa con Sueca, La Costera
con Xàtiva, La Vall d’Albaida con Ontinyent y La
Safor con Gandia, actuando como capitales co-
marcales que dinamizan la actividad económica
y social relevante en el territorio y que se refleja
en la capacidad de compra y consumo de sus
habitantes. Por el contrario, las comarcas más
al interior de la provincia como La Serranía, El
Rincón de Ademuz, La Plana de Utiel-Requena,
La Hoya de Buñol, La Canal de Navarrés y el Va-
lle de Cofrentes muestran la menor capacidad
de consumo de sus municipios, dado su peque-
ño o reducido tamaño con una centralidad en la
capital comarcal cada vez más debilitada por la
importancia económica y comercial de la ciudad
de València y su área metropolitana, quedando
reflejada la dualidad franja litoral-sistema rural
(Mollá, Gil y Rovira, 2015).
En cuanto a la oferta comercial que se concen-
tra en los espacios públicos y privados, se pro-
duce una mayor concentración en las comarcas
de l’Horta y València con 44 mercados munici-
pales, 82 mercados ambulantes y mercadillos,
4 grandes almacenes y 22 centros comercia-
les; en la Ribera Alta con mercados municipales
en 10 municipios y 34 mercados ambulantes y
mercadillos, y 2 centros comerciales; y en la Sa-
for con 39 mercados ambulantes y 4 centros
comerciales. Sin embargo, Camp de Túria con
5.2 EQUIPAMENT
COMERCIAL
5.2.1 Equipament comercial
Les relacions entre el comerç, com
a equipament o recurs disponible
per a la població, i el territori en què
es localitza estan marcades per la
cerca d’oportunitats per a generar
atracció o proximitat cap als consu-
midors potencials.
El comerç, en els diversos formats,
aporta a la població un ventall com-
plet de serveis que contribueix a mi-
llorar la qualitat de vida i la llibertat
d’elecció com a consumidors.
Els principals equipaments comer-
cials (PATSECOVA) de caràcter pú-
blic i privat que considerem en el
treball i que, en diversa mesura, hi
ha a les comarques valencianes són:
Els mercats municipals, que
com a equipament de caràcter
públic integren un nombre ampli
de parades o punts de venda
frescos: carnisseries, peixteries,
fruiteries, verduleries, etc., que
exerceixen una funció social i
econòmica important en localit-
zar-se en l’entorn una quantitat
considerable d’activitats com-
plementàries.
Els mercats ambulants, com a
venda efectuada fora d’un esta-
bliment comercial permanent,
de manera ocasional, periòdica
o continuada, en els perímetres
o llocs degudament autoritzats,
en instal.lacions comercials
desmuntables o transportables,
inclosos camions botiga.
Els grans magatzems: equipa-
ment comercial no especialitzat,
organitzat per departaments
amb assortiments amplis i pro-
funds especialitzat en totes les
gammes de productes.
Els centres comercials, conjunt
d’establiments comercials inde-
pendents, planificats i desenvo-
lupats per una o diverses enti-
tats, amb criteri d’unitat; el tre-
ball dels quals mescla comerç,
serveis comuns i activitats com-
plementàries relacionades amb
l’entorn, i disposen permanent-
ment d’una imatge i gestió uni-
tària (AECC).
En la Comunitat Valenciana, las
pautas de localización territorial
del comercio minorista responden
a la distribución de la población, de
forma que las áreas más pobladas
disponen de una mayor oferta co-
mercial.
La provincia de València representa
el 51,29% de la población de la Co-
munitat Valenciana (INE 2016) y el
48,4% del total de la oferta comer-
cial minorista (La Caixa 2013).
El área de València y las comarcas
de l’Horta, concentra la mayor ofer-
ta y superficie comercial de la Co-
munitat Valenciana (La Caixa, 2013).
A un segundo nivel en la provincia de
Valencia se encuentran las comar-
cas que cuentan con una capital co-
marcal de tamaño medio, como las
comarcas de El Camp de Morvedre
con Sagunt, el Camp del Túria con
Llíria, La Ribera Alta con Alzira, La
Ribera Baixa con Sueca, La Coste-
ra con Xàtiva, La Vall d’Albaida con
Ontinyent y La Safor con Gandia, ac-
tuando como capitales comarcales
que dinamizan la actividad económi-
ca y social relevante en el territorio
y que se refleja en la capacidad de
compra y consumo de sus habitan-
tes. Por el contrario, las comarcas
más al interior de la provincia como
La Serranía, El Rincón de Ademuz,
La Plana de Utiel-Requena, La Hoya
de Buñol, La Canal de Navarrés y
el Valle de Cofrentes muestran la
menor capacidad de consumo de
sus municipios, dado su pequeño o
reducido tamaño con una centrali-
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
dad en la capital comarcal cada vez
más debilitada por la importancia
económica y comercial de la ciudad
de València y su área metropolitana,
quedando reflejada la dualidad fran-
ja litoral-sistema rural (Mollá, Gil y
Rovira, 2015).
En cuanto a la oferta comercial que
se concentra en los espacios públi-
cos y privados, se produce una ma-
yor concentración en las comarcas
de l’Horta y València con 44 merca-
dos municipales, 82 mercados am-
bulantes y mercadillos, 4 grandes
almacenes y 22 centros comercia-
les; en la Ribera Alta con mercados
municipales en 10 municipios y 34
mercados ambulantes y mercadi-
llos, y 2 centros comerciales; y en
la Safor con 39 mercados ambu-
lantes y 4 centros comerciales. Sin
embargo, Camp de Túria con una
población superior a otras comar-
cas posee un equipamiento menor
debido fundamentalmente a la cer-
canía y a la atracción comercial que
produce el equipamiento comercial
de València (Quadre 5.9).
101
 5.2 EQUIPAMIENTO
COMERCIAL

EQUIPAMIENTO COMERCIAL POR COMARCAS

Mercados municipales Ambulante y mercadillos Centros comerciales
Comarcas Grandes
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI

Población 2016 Número Número almacenes Número

equipamientos Puestos con venta equipamientos Puestos con venta equipamientos Locales

Camp de Morvedre 89.531 2 66 22 696 0 2 70

Camp de Túria 156.744 4 34 18 876 0 1 100
Rincón de Ademuz 2.403 0 0 4 26 0 0 0
Valle de Cofrentes 10.163 2 9 8 163 0 0 0
Canal de Navarrés 16.236 0 0 8 173 0 0 0
La Costera 71.718 3 36 15 706 0 1 110
La Hoya de Buñol 42.323 2 20 9 622 0 0 0
La Plana Requena-Utiel 38.542 2 28 17 393 0 0 0
Ribera Alta 220.676 10 147 34 1616 0 2 122
Ribera Baixa 80.623 5 106 18 1303 0 1 24
La Safor 172.821 4 64 39 1800 0 4 149
La Serranía 16.484 0 0 14 344 0 0 0
La Vall d’Albaida 88.335 5 85 28 637 0 1 53
Hortes y València 1.537.665 44 1.273 82 11.299 4 22 1.371
València 790.201 16 807 22 5.558 4 8 674
Provincia 2.544.264 83 1.868 316 20.654 4 34 1.999
C.Valenciana 4.959.968 157 3.916 644 40.508 6 64 3.679
Provincia/C. Valenciana 51,29 % 52,86 % 47,70 % 49,06 % 50,98 % 66,66 % 53,12 % 54,33 %
Cuadro 5.9 Equipamiento comercial por comarcas de la provincia de València. Fuente: Censo de Mercados Municipales y Mercados de venta no sedentaria de la Dirección General de Comercio y Consumo, datos centros comer-
ciales Directorio de Centros y Parques Comerciales 2016 de la Asociación Española de Centros y Parques Comerciales (AECC), e Instituto Nacional de Estadística (2016).

una población superior a otras comarcas po-
see un equipamiento menor debido fundamen-
talmente a la cercanía y a la atracción comer-
cial que produce el equipamiento comercial de
València (Cuadro 5.9).
En la comarca de La Ribera Alta, con una pobla-
ción de 220.676 habitantes, destaca la ciudad
de Alzira dentro de un entramado de municipios
(35) que pivotan sobre ella. Alzira (44.488 habi-
tantes) mantiene la centralidad comarcal y de
servicios. Es la ciudad con mayor oferta comer-
cial y más diversa y cuenta con el centro comer-
102
cial Carrefour Alzira que ha desarrollado toda
una oferta de medianas y grandes superficies
a su alrededor.
La presencia del centro comercial La Ribera
del Xúquer (apertura en 2005) en la vecina Car-
caixent, se ha convertido en una referencia en
la comarca, y ha restado cierta centralidad co-
mercial a Alzira.
En Carcaixent, cabe hacer mención especial
el mercado municipal que ha sido denominado
como Mercado excelente.
Cabe destacar que la venta no sedentaria es un
equipamiento relevante en la comarca que se
celebra en todos los municipios a excepción de
Benimuslem y Cotes. Los mercadillos de Alzira,
con 247 puestos de venta, que tiene lugar los
miércoles, y el de L’Alcúdia con 120, que tiene lu-
gar los viernes, son los que cuentan con un ma-
yor número de puntos de venta (Cuadro 5.10).
5.2 EQUIPAMENT
COMERCIAL

EQUIPAMIENTO COMERCIAL DE LA RIBERA ALTA

Mercados municipales Ambulante y mercadillos Centros comerciales
Comarcas Grandes

V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
Población 2016 Número Número almacenes Número
equipamientos Puestos con venta equipamientos Puestos con venta equipamientos Locales

Alberic 10.537 - - 1 92 - - -
Alcàntera de Xúquer 1.319 - - 1 20 - - -
Alzira 44.488 1 9 1 247 - 1 24
Alcúdia, l’ 11.820 1 27 1 120 - - -
Alfarp 1.510 - - 1 14 - - -
Algemesí 27.607 1 9 1 91 - - -
Alginet 13.283 1 13 1 98 - - -
Antella 1.271 - - 2 40 - - -
Beneixida 674 - - 1 3 - - -
Benifaió 11.903 1 13 1 110 - - -
Benimodo 2.237 - - 1 21 - - -
Benimuslem 644 - - - - - - -
Carcaixent 20.520 1 31 1 100 - 1 98
Càrcer 1.949 - - 1 17 - - -
Carlet 15.384 1 25 1 100 - - -
Catadau 2.737 - - 1 45 - - -
Cotes 354 - - - - - - -
Ènova, l’ 936 - - 1 9 - - -
Gavarda 1.089 - - 1 16 - - -
Guadassuar 5.898 - - 1 50 - - -
Llombai 2.753 - - 1 15 - - -
Manuel 2.459 - - 1 25 - - -
Massalavés 1.571 - - 1 12 - - -
Montserrat 7.295 - - 1 59 - - -
Montroy 2.907 - - 1 29 - - -
Pobla Llarga, la 4.546 1 9 1 24 - - -
Rafelguaraf 2.403 - - 1 28 - - -
Real 2.263 - - 1 40 - - -
Sant Joanet 480 - - 1 2 - - -
Sellent 382 - - 1 3 - - -
Senyera 1.172 - - 1 8 - - -
Sumacàrcer 1.140 - - 1 25 - - -
Tous 1.270 - - 1 16 - - -
Turís 6.609 1 5 1 81 - - -
Villanueva de Castellón 7.266 1 6 1 56 - - -
Comarca 220.676 10 147 34 1616 0 2 122
Provincia 2.544.264 83 1.868 316 20.654 4 34 1.999
C.Valenciana 4.959.968 157 3.916 644 40.508 6 64 3.679
Comarca/Provincia 4,45 % 12,05 % 7,87 % 10,76 % 7,82 % 0,00 % 5,88 % 6,10 %
Cuadro 5.10 Equipamiento comercial de Les Hortes y València. Fuente: Censo de Mercados Municipales y Mercados de venta no sedentaria de la Dirección General de Comercio y Consumo, datos centros comerciales Directorio de Centros
y Parques Comerciales 2016 de la Asociación Española de Centros y Parques Comerciales (AECC), e Instituto Nacional de Estadística (2016). 103
 5.2 EQUIPAMIENTO
COMERCIAL

5.2.2 Comercio minorista 32 cash&carry y 18 hipermercados. Los su- dos valencianos se localizan en municipios con
de base alimentaria permercados constituyen el formato más con- una población de entre 10.000 y 30.000 habi-
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI

solidado en la distribución alimentaria, concen- tantes (PATECO, 2016).

En la ciudad de València es donde se asienta
una mayor dotación comercial alimentaria de
libre servicio de toda la provincia, así como en
las de la Ribera Alta y la Ribera Baixa, la Safor y
el Camp de Morvedre, junto con la Vall d’Albaida
(Cuadro 5.11).
La oferta de libreservicio de base alimentaria
en la provincia de València, está representada
por 317 supermercados grandes (de más de
1.000 m2), 239 medianos, 298 autoservicios,
trando más de la mitad del comercio de libre
servicio tanto en la provincia de València como
en la Comunitat Valenciana.
En los municipios de menor tamaño, con menos
de 5.000 habitantes, predominan los autoser-
vicios que facilitan el abastecimiento de pro-
ductos de consumo cotidiano, mientras que en
municipios con una población de 5.000 o más
habitantes tiene mayor presencia el formato de
supermercado. Un 31,1% de los supermerca-
En la comarca de La Ribera Alta, la oferta co-
mercial minorista de base alimentaria destaca
por su presencia en Alzira, que cuenta con tres
establecimientos de Cash&Carry, con ocho su-
permercados grandes y con el hipermercado de
mayores dimensiones, con más de 10.000 me-
tros cuadrados. (Cuadro 5.12)
Algemesí, el segundo municipio en número de
habitantes de la comarca (27.607), destaca con

COMERCIO MINORISTA DE BASE ALIMENTARIA POR COMARCAS

Supermercado Hipermercado
Municipios Cash&Carry Autoservicio
(≤ 399 m2) 400-999 m2 ≥ 1.000 m2 ≥ 2.499 m2 2.500- 4.999 m2 5.000- 9.999 m2 ≥ 10.000 m2
Camp de Morvedre 1 10 11 9 0 0 1 0
Camp de Turia 1 21 5 24 0 0 0 1
Rincón de Ademuz 0 3 0 0 0 0 0 0
Valle de Cofrentes 0 2 2 0 0 0 0 0
Canal de Navarrés 0 8 4 1 0 0 0 0
La Costera 3 13 4 11 0 0 1 0
La Hoya de Buñol 0 11 5 4 0 0 0 0
Plana de Requena-Utiel 0 10 2 4 0 0 0 0
Ribera Alta 4 30 28 27 0 0 1 1
Ribera Baixa 1 20 3 13 0 0 1 0
La Safor 5 29 24 31 0 0 0 1
La Serranía 0 7 0 1 0 0 0 0
La Vall d’Albaida 1 25 11 13 0 0 0 0
Hortes y València 16 109 139 179 1 1 2 7
València 5 53 70 96 1 - - 3
Provincia 32 298 238 317 1 1 6 10
C.Valenciana 69 623 609 626 2 6 19 17
Provincia/C. Valenciana 46,37 % 47,8 % 39,08 % 50,64 % 50,00 % 16,7 % 31,6 % 58,82 %
Cuadro 5.11 Comercio minorista de base alimentaria por comarcas de la provincia de València. Fuente: Alimarket. Diciembre 2017.
104
5.2 EQUIPAMENT
COMERCIAL

COMERCIO MINORISTA DE BASE ALIMENTARIA DE LA RIBERA ALTA

Supermercado Hipermercado
Municipios Cash&Carry Autoservicio
(≤ 399 m2)

V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
400-999 m2 ≥ 1.000 m2 ≥ 2.499 m2 2.500- 4.999 m2 5.000- 9.999 m2 ≥ 10.000 m2
Alberic - 1 1 1 - - - -
Alcàntera de Xúquer - 1 - 1 - - - -
Alzira 3 4 2 8 - - - 1
Alcúdia, l’ - - 4 2 - - - -
Alfarp - 1 - - - - - -
Algemesí - - 6 3 - - - -
Alginet - 1 2 1 - - - -
Antella - 3 - - - - - -
Beneixida - - - - - - - -
Benifaió - 5 1 - - - - -
Benimodo - - - - - - - -
Benimuslem - - - - - - - -
Carcaixent - - 2 2 - - 1 -
Càrcer - 1 - - - - - -
Carlet 1 1 3 2 - - - -
Catadau - 1 1 1 - - - -
Cotes - - - - - - - -
Ènova, l’ - - - - - - - -
Gavarda - 2 - - - - -
Guadassuar - 1 1 - - - - -
Llombai - 2 - - - - - -
Manuel - 1 - - - - - -
Massalavés - - - - - - - -
Montserrat - - - 2 - - - -
Montroy - - 1 - - - - -
Pobla Llarga, la - - 2 - - - - -
Rafelguaraf - 1 - - - - - -
Real - - 1 - - - - -
Sant Joanet - - - 1 - - - -
Sellent - - - - - - - -
Senyera - - - - - - - -
Sumacàrcer - 1 - - - - - -
Tous - - - - - - - -
Turís - 2 - 1 - - - -
Villanueva de Castellón - 1 1 2 - - - -
Comarca 4 30 28 27 0 0 1 1
Provincia 32 298 239 317 1 1 6 10
C.Valenciana 69 623 609 626 2 6 19 17
Comarca/Provincia 12,5 % 10,06 % 11,72 % 8,52 % 0,00 % 0,00 % 16,67 % 10,00 %
Cuadro 5.11 Fuente: Alimarket. Diciembre 2017.
105
 5.2 EQUIPAMIENTO
COMERCIAL

seis supermercados medianos y tres super-

mercados grandes. Por otra parte, Carcaixent
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI

destaca por disponer de un hipermercado que

se integra dentro del centro comercial Ribera
del Xúquer, y Carlet es el otro municipio de la
comarca que dispone de Cash&Carry.

Así pues, la comarca de La Ribera Alta posee

una amplia oferta comercial alimentaria, con
cuatro Cash&Carry, treinta autoservicios, vein-
tiocho supermercados medianos, veintisiete
supermercados grandes, y dos hipermercados.

Detall del centre comercial Ribera del Xúquer. Autor: ESTEPA

106
5.2 EQUIPAMENT
COMERCIAL
A la comarca de la Ribera Alta, amb
una població de 220.676 habitants,
destaca la ciutat d’Alzira dins d’un
entramat de municipis (35) que hi
pivoten. Alzira (44.488 habitants)
manté la centralitat comarcal i de
serveis. Comercialment és la ciutat
amb més oferta comercial i més
diversa; hi ha el centre comercial
Carrefour Alzira al voltant del qual
s’ha desplegat tota una oferta de
mitjanes i grans superfícies.
La presència del centre comercial
La Ribera del Xúquer (obert en el
2005) a la veïna Carcaixent, s’ha
convertit en una referència a la co-
marca, i ha restat certa centralitat
comercial a Alzira.
A Carcaixent, cal fer esment espe-
cial del mercat municipal, denomi-
nat com a mercat excel.lent.
Cal destacar que la venda no seden-
tària és un equipament rellevant
a la comarca que es fa en tots els
municipis excepte a Benimuslem i
Cotes. Els mercats ambulants d’Alzi-
ra, dimecres amb 247 parades, i el
de l’Alcúdia, divendres amb 120, són
els que tenen més punts de venda
(Quadre 5.10)
5.2.2 Comerç minorista
de base alimentària
A València és on s’assenta una do-
tació comercial alimentària de lliu-
re servei més gran de tota la pro-
víncia, així com a la Ribera Alta i la
Ribera Baixa, la Safor i el Camp de
Morvedre, junt amb la Vall d’Albaida
(Quadre 5.11).
L’oferta de lliure servei de base ali-
mentària a la província de València
està representada per 317 super-
mercats grans (de més de 1.000
m2), 239 mitjans, 298 autoserveis,
32 autoserveis a l’engròs i 18 hi-
permercats. Els supermercats són
el format més consolidat en la dis-
tribució alimentària, concentren
més de la mitat del comerç de lliure
servei tant a la província de València cats mitjans i tres supermercats
com a la Comunitat Valenciana. grans. D’altra banda, Carcaixent
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
destaca per disposar d’un hiper-
Als municipis més menuts, amb mercat que s’integra dins del centre
menys de cinc mil habitants, predo- comercial Ribera del Xúquer, i Carlet
minen els autoserveis que faciliten el és l’altre municipi de la comarca que
proveïment de productes de consum disposa d’autoservei a l’engròs.
quotidià, mentre que en municipis
amb una població de cinc mil o més Així doncs, la comarca de la Ribera
habitants té més presència el for- Alta té una àmplia oferta comercial
mat de supermercat. Un 31,1% dels alimentària, amb quatre autoser-
supermercats valencians es localit- veis a l’engròs, trenta autoserveis,
zen en municipis amb una població vint-i-huit supermercats mitjans,
d’entre deu mil i trenta mil habitants vint-i-set supermercats grans i dos
(Pateco, 2016). hipermercats.
A la comarca de la Ribera Alta,
l’oferta comercial detallista de base
alimentària destaca per la presèn-
cia a Alzira de tres establiments
d’autoservei a l’engròs, huit super-
mercats grans i l’hipermercat, amb
més de 10.000 metres quadrats
(Quadre 5.12).
Algemesí, el segon municipi en
nombre d’habitants de la comarca
(27.607), destaca amb sis supermer-
107
 5.3 SECTOR TURÍSTICO

La Figura 5.6 muestra el principal indicador de

intensidad de alojamiento turístico, representa-
do por la tasa de “Plazas por 1.000 habitantes”.

Este se trata de un indicador más fiable y preci-

so que la cifra absoluta de plazas, puesto que se
establece en función del tamaño de la comarca
en términos poblacionales.

En amarillo figuran las comarcas con un peso

preponderante del turismo de playa. En verde
las comarcas con una clara orientación hacia
el turismo rural. El turismo urbano (en rojo) se
concentra en la ciudad de València y por últi-
mo, las cinco comarcas marcadas en color azul
(l’Horta menos la ciudad de València, el Camp
de Túria, la Vall d’Albaida, la Ribera Alta y la
Rosa Yagüe
Isidre March Costera) presentan un índice de alojamiento
turístico muy bajo dejando constancia de que
en ellas el turismo es una actividad residual o
testimonial.

La Ribera Alta es una comarca densamente po-

blada, con un alto índice urbano y dentro del ámbi-
to de influencia del área metropolitana de Valèn-
cia. Con 7 poblaciones por encima de los 10.000
habitantes y tres de ellas con más de 20.000, el
turismo desempeña un papel muy secundario
como actividad económica en la comarca, en
comparación con la industria, la agricultura y
otros servicios. De ahí que, en todos los indica-
dores de alojamiento, la comarca se sitúe clara-
mente por debajo del peso que le corresponde a
nivel poblacional, el 8,67 %. (Figura 5.7 y 5.10).
Figura 5.6 Fuente: Elaboración propia a partir de IVE(2016).
Como resultado, la Ribera Alta ocupa la última
posición entre todas las comarcas valencianas
en términos de intensidad en alojamiento tu-
rístico, con una tasa de 4,75 plazas por 1.000
habitantes, muy lejos del promedio provincial de
35,46 y resultado de un porcentaje de tan sólo
1,16 del total de plazas de la provincia. Su ubica-
ción intermedia entre la costa y las comarcas
típicamente de interior le impide participar del
turismo de litoral y sus recursos son insuficien-
tes para competir en turismo rural.
Comenzando con la oferta hotelera, el peso de
la comarca es la mitad del que le corresponde-

108
5.3 SECTOR TURÍSTIC

La Figura 5.6 mostra el principal econòmica, en comparació de la in-

indicador d’intensitat d’allotjament dústria, l’agricultura i altres serveis.

turístic, representat per la taxa de
places per mil habitants.
Es tracta d’un indicador més fiable
i precís que la xifra absoluta de pla-
ces, ja que s’estableix en funció de la
grandària de la comarca en termes
poblacionals.
En groc hi ha les comarques amb
un pes preponderant del turisme de
platja. En verd les comarques amb
una orientació clara cap al turisme
rural. El turisme urbà (en roig) es
concentra al cap i casal i, finalment,
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
Motiu pel qual, en tots els indica-
dors d’allotjament, la comarca se si-
tua clarament per davall del pes que
li correspon a escala poblacional, el
8,67% (Figura 5.7 i 5.10).
Com a resultat, la Ribera Alta ocu-
pa l’última posició entre totes les
comarques valencianes en termes
d’intensitat en allotjament turístic,
amb una taxa de 4,75 places per mil
habitants, molt lluny de la mitjana
provincial de 35,46 i resultat d’un
percentatge de tan sols 1,16 del
total de places de la província. La Figura 5.7 Fuente: Elaboración propia a partir de IVE (2016)

les cinc comarques marcades en ubicació intermèdia entre la costa i

color blau (l’Horta menys la ciutat
de València, el Camp de Túria, la Vall
d’Albaida, la Ribera Alta i la Costera)
presenten un índex d’allotjament
turístic molt baix, cosa que deixa
constància que el turisme hi és una
activitat residual o testimonial.
La Ribera Alta és una comarca den-
sament poblada, amb un índex urbà
alt i dins de l’àmbit d’influència de
l’àrea metropolitana de València.
Amb set poblacions amb més de
10.000 habitants i tres amb més de
20.000, el turisme exerceix un pa-
per molt secundari com a activitat
les comarques típicament d’interior
impedeix participar del turisme de
litoral i els recursos que hi ha són
insuficients per a competir en turis-
me rural.
Començant amb l’oferta hotelera,
el pes de la comarca és la mitat
del que correspondria per població.
Hi ha onze hotels, cinc a Alzira, la
major part de caràcter urbà i diri-
gits més a negocis que a turisme.
Tan sols dos establiments són de
tres estreles. L’oferta hotelera es
completa amb tres hostals i cinc
pensions.
L’oferta de cases rurals es limita a
deu cases, quatre a Sumacàrcer. A
la comarca hi ha també un alberg,
situat a la localitat d’Antella, amb
una capacitat màxima de 70 places.
L’oferta d’apartaments és testimo-
nial a la comarca. Només que n’hi
ha vint, repartits entre onze locali-
tats; representen el 0,22% del total
provincial.
En l’indicador d’intensitat d’allotja-
ment turístic, representat per la
taxa de places per mil habitants, tan
sols Antella amb una taxa de 58,22,
gràcies a l’alberg, i Sumacàrcer,
amb les quatre cases rurals, supe-
ren la mitjana provincial.
S’ha de destacar que díhuit munici-
pis, dels trenta-cinc que componen
la comarca, no disposen de cap
plaça d’allotjament. També és res-
senyable la quasi nul.la oferta en
municipis grans com ara Algemesí,
amb només deu places procedents
d’una pensió. Les 279 places d’Alzi-
ra, subministrades quasi íntegra-
ment pels cinc hotels que hi ha, tan

109
 5.3 SECTOR TURÍSTICO
ría por población. Sus 11 hoteles, cinco de ellos
en Alzira, son en su mayoría de carácter urbano
V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
y dirigidos más a negocios que a turismo. Tan
sólo dos de estos establecimientos son de 3 es-
trellas. La oferta hotelera se completa con tres
hostales y cinco pensiones.
La oferta de casas rurales se limita a 10 casas,
cuatro de ellas en Sumacàrcer. La comarca
cuenta también con un albergue, ubicado en la
localidad de Antella, con una capacidad máxima
de 70 plazas.
La oferta de apartamentos es testimonial en la
comarca. Son únicamente 20, repartidos entre
11 localidades, representando el 0,22 % del to-
tal provincial.
110
En el indicador de intensidad de alojamiento tu-
rístico, representado por la tasa de plazas por
1.000 habitantes, tan sólo Antella con una tasa
de 58,22, gracias al albergue, y Sumacàrcer,
con sus 4 casas rurales, superan el promedio
provincial.
A destacar que 18 municipios de los 35 que
componen la comarca, no disponen de ninguna
plaza de alojamiento. También reseñable es la
casi nula oferta en algunos municipios de mayor
tamaño como Algemesí, con tan sólo 10 plazas
procedentes de una pensión. Las 279 plazas de
Alzira, suministradas casi en su totalidad por
sus cinco hoteles, tan sólo le reportan una tasa
de 6,27 plazas por mil habitantes.
Según datos de la Diputación de València
(2017), la comarca acoge únicamente cuatro
empresas dedicadas a ofertar actividades de
turismo activo.
Su posición mejora en el ámbito del senderis-
mo, siendo diez los PR ubicados en la comarca,
cuatro de ellos en Alzira, que saca provecho de
su área montañosa.
El turismo enológico tiene cierta presencia en el
extremo noroccidental de la comarca, con tres
bodegas ubicadas en Torís (2) y Montserrat (1),
localidades muy próximas a la Hoya de Buñol.
La comarca no cuenta con ningún balneario.
5.3 SECTOR TURÍSTIC

sols reporten una taxa de 6,27 pla-

ces per mil habitants.

V. SECTOR TERCIARIO
V. SECTOR TERCIARI
Segons dades de la Diputació de
València (2017), la comarca acull úni-
cament quatre empreses dedicades
a oferir activitats de turisme actiu.

La posició millora en l’àmbit del sen-

derisme: hi ha deu PR a la comarca,
quatre a Alzira, que trau profit de
l’àrea muntanyosa.

El turisme enològic té certa presèn-

cia a l’extrem nord-occidental de la
comarca, amb tres cellers situats a
Torís (2) i Montserrat (1), localitats
molt pròximes a la veïna Hoya de
Buñol.

A la comarca no hi ha cap balneari.

Figura 5.10 Oferta turística

111
Hort de Carreres. Carcaixent
Autor: ESTEPA
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
 6.1 RECURSOS SOCIALES
En este apartado nos centramos en el análisis
de dos elementos sociales claves en las comar-
cas valencianas: la participación en asociacio-
nes y el tejido empresarial existente bajo la for-
ma de cooperativas.
Formar parte de una asociación es una de las
vías con las que la ciudadanía cuenta para poder
implicarse de manera activa –sea colectiva o
individualmente– en los asuntos públicos (Font,
2001). De hecho, el tejido asociativo de una so-
ciedad juega un papel fundamental en su fortale-
za democrática y en su capacidad de respuesta
ante los riesgos sociales (Subirats, 1999). La
participación ciudadana a través de las asocia-
ciones tiene una larga tradición en nuestro país,
pero en los últimos años, sobre todo a partir
Sandra Obiol
de la década de los 90, ha vivido un empuje im-
Alícia Villar
portante especialmente a través de la partici-
pación en entidades de nuevo cuño, de formas
y carácter diferentes a las que han sido predo-
minantes hasta este momento (asociaciones
vecinales, sindicatos, partidos políticos...). Nos
encontramos ante un tejido asociativo cada vez
más complejo (Ariño, 2004; Ariño y Cucó, 2001;
Ariño, Castelló y Llopis, 2001). Cuantitativamen-
te también la esfera asociativa ha crecido. En el
caso de la provincia de València se ha aumenta-
do un 81,38%; de las 5.491 entidades en 1988 a
las 29.492 en 2014 (Cucó, 2015).
La comarca de la Ribera Alta cuenta con un total
de 22.146 asociaciones registradas según los
datos proporcionados por la Conselleria de Go-
114
vernació i Justicia (2014), un 8.23% del total de
la provincia. Es una de las comarcas con mayor
volumen de asociaciones respecto el total pro-
vincial, sólo superada por las comarcas de l’Hor-
ta Nord y l’Horta Oest y la ciudad de València.
Estas entidades se distribuyen entre sus 35 mu-
nicipios de manera desigual, la tabla 1 nos mues-
tra gráficamente esta distribución (Cuadro 6.1).
Todos los porcentajes son relativamente bajos
lo que nos viene a indicar que el tejido asociativo
de la comarca de la Ribera Alta está distribui-
do territorialmente de manera homogénea, sin
concentraciones muy intensas. En la distribu-
ción territorial de las asociaciones de la comar-
ca podemos diferenciar tres grandes grupos:
(a) En primer lugar, aquellos municipios con
mayor concentración porcentual que son Car-
caixent (10,10%), Algemesí (10,80%) y Alzira
(16,78%).
(b) Le seguirían por grado de concentración
porcentual un gran grupo formado por 19 mu-
nicipios en los que el porcentaje de asociacio-
nes comarcales establecidas en su territorio
se sitúan entre el 1,15% de Real y el 5,65% de
Alginet.
(c) Y, por último, un sector de localidades cuya
concentración porcentual no supera el 1%,
siendo Cotes con un total de 6 asociaciones, un
0,25%, la población con un menor número de
entidades situadas en su territorio.
Estas cifras se han de relacionar con el total de
la población de los diferentes municipios para po-
der obtener una imagen más ajustada de la reali-
dad (Figura 6.1).
La Figura 6.1 nos muestra la relación entre es-
tas asociaciones y la población de cada munici-
pio a través del indicador del número de asocia-
ciones por 1.000 habitantes. En este caso se
distinguen tres grandes grupos:
a) Por un lado aquellas poblaciones que no su-
peran el 10.14‰ (1er cuartil en el mapa) y son:
Carlet, Montserrat, Alzira, Massalavés, Beni-
faió, Alberic, Algemesí y Benimodo.
b) En segundo lugar, poblaciones cuya tasa de
asociacionismo se encuentra entre el 10‰ y el
20‰ (cuartiles intermedios): Alginet, l’Alcúdia,
Montroi, Torís, Carcaixent, Real, Gavarda, Al-
càntera de Xúquer, Rafelguaraf, Catadau, Gua-
dassuar, la Pobla Llarga, l’Ènova, Alfarb, Tous,
Cotes, Manuel, Càrcer, Llombai, Beneixida, Su-
macàrcer, Vilanova de Castelló, Benimuslem,
Sant Joanet.
c) Y en último lugar los municipios con una tasa
de asociacionismo superior al 20‰ (cuarto
cuartil): Antella, Senyera y Sellent.
Comparando estas cifras con las medias co-
marcales y provinciales podemos concluir que
la mayoría de municipios de la comarca de la
Ribera Alta –cuyo número de asociaciones por
6.1 RECURSOS SOCIALS
Ens centrem en l’apartat a analit-
zar dos elements socials claus a les
comarques valencianes: la partici-
pació en associacions i el teixit em-
presarial que hi ha amb la forma de
cooperatives.
Formar part d’una associació és
una de les vies que té la ciutadania
per a poder implicar-se de manera
activa –siga col.lectivament o indivi-
dualment– en els assumptes públics
(Font, 2001). De fet, el teixit associa-
tiu d’una societat té un paper fona-
mental en la seua fortalesa demo-
cràtica i en la capacitat de resposta
davant dels riscos socials (Subirats,
1999). La participació ciutadana a
través de les associacions té una
llarga tradició al nostre país, però en
els darrers anys, sobretot a partir de
la dècada dels noranta, ha viscut una
espenta important especialment a
través de la participació en entitats
de nou encuny, de formes i caràcter
diferents a les predominants fins
llavors (associacions veïnals, sindi-
cats, partits polítics...). Ens trobem
davant d’un teixit associatiu cada
vegada més complex (Ariño, 2004;
Ariño i Cucó, 2001; Ariño, Castelló i
Llopis, 2001). Quantitativament tam-
bé l’esfera associativa ha crescut. En
el cas de la província de València ha
augmentat un 81,38%, de les 5.491
entitats en 1988 a les 29.492 en el
2014 (Cucó, 2015).
A la comarca de la Ribera Alta hi ha
un total de 22.146 associacions re-
gistrades segons les dades propor-
cionades per la Conselleria de Go-
vernació i Justícia (2014), un 8,23%
del total de la província. És una de
les comarques amb un volum més
gran d’associacions respecte del
total provincial, només superada
per les comarques de l’Horta Nord
i l’Horta Oest i la ciutat de València.
Entitats que es distribueixen entre
els 35 municipis de manera des-
igual; el Quadre 6.1 ens en mostra
gràficament la distribució.
Tots els percentatges són relativa-
ment baixos fet que indica que el teixit
associatiu de la comarca està distri-
buït territorialment de manera ho-
mogènia, sense concentracions molt
intenses. En la distribució territorial
de les associacions de la comarca
podem diferenciar tres grans grups:
a) En primer lloc, els municipis amb
una concentració percentual més
gran que són Carcaixent (10,10%),
Algemesí (10,80%) i Alzira (16,78%).
b) Per grau de concentració per-
NÚMERO DE ASOCIACIONES
Municipios Número asociaciones Porcentaje
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
Cotes 6 0,25
Sant Joanet 9 0,37
Beneixida 11 0,45
Benimuslem 12 0,49
Sellent 13 0,54
Ènova, l’ 14 0,58
Gavarda 15 0,62
Massalavés 15 0,62
Alcàntera de Xúquer 18 0,74
Tous 20 0,82
Sumacàrcer 21 0,87
Alfarp 23 0,95
Benimodo 23 0,95
Real 28 1,15
Senyera 30 1,24
Càrcer 32 1,32
Antella 33 1,36
Montroy 33 1,36
Rafelguaraf 33 1,36
Catadau 39 1,61
Manuel 40 1,65
Llombai 44 1,81
Montserrat 61 2,51
Pobla Llarga, la 66 2,72
Turís 76 3,13
Guadassuar 85 3,50
Alberic 101 4,16
Benifaió 108 4,45
Carlet 111 4,58
Villanueva de Castellón 127 5,23
Alcúdia, l’ 128 5,28
Alginet 137 5,65
Carcaixent 245 10,10
Algemesí 262 10,80
Alzira 407 16,78
Comarca 2.426 100,00
Comarca/Provincia 8,23
Cuadro 6.1 Fuente: Conselleria de Governació i Justicia (2014)
115
 6.1 RECURSOS SOCIALES

1.000 habitantes es de un 10,9‰– supera la

media provincial del 11,49‰. Por tanto, a priori,
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS

las asociaciones tienen una relevancia impor-

tante en la vida diaria de la comarca. Los da-
tos que presentamos nos ofrecen una primera
imagen de cuán dinámica es la sociedad comar-
cal. Es cierto, sin embargo, que hemos de ser
prudentes e intentar no realizar asociaciones
de ideas que no nos aportan las mismas esta-
dísticas. Los escasos datos disponibles no nos
permiten valorar por ejemplo la capacidad de
movilización social de las asociaciones, a través
de su número de socios, ni el volumen y carác-
ter de la actividad desarrollada por estas mis-
mas asociaciones. Sí que podemos destacar la
gran heterogeneidad de las entidades existen-
tes (deportivas, culturales, empresariales…) así
como la relevancia social de algunas de éstas
que han superado las fronteras comarcales,
como es el caso de las entidades relacionadas
con la Muixeranga de Algemesí.

Un segundo elemento clave para conocer mejor

los recursos sociales con los que cuenta una
comarca son el número de entidades coopera-
tivas radicadas en su territorio. Las cooperati-
vas son agrupaciones voluntarias de personas
que pretenden conseguir objetivos comunes a
través de “la explotación de una empresa co-
lectiva sobre la base de la ayuda mutua, la crea-
ción de un patrimonio común y la atribución de
los resultados de la actividad cooperativizada a
los socios” . Es decir, son entidades que, a pesar
de buscar rentabilidad económica, cuentan con

Figura 6.1 Número de asociaciones

116
6.1 RECURSOS SOCIALS

centual van darrere un gran grup NÚMERO DE COOPERATIVAS

format per dènou municipis en els Total Agrarias Trabajo asociado Vivienda Otras

VI. RECURSOS INSTITUCIONALES

quals el percentatge d’associacions
comarcals establides al territori
se situen entre l’1,15% de Real i el
5,65% d’Alginet.
c) I, finalment, un sector de locali-
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
Comarca 193 39 118 7 29
Porcentaje 100,00 20,21 61,14 3,63 15,03
Provincia 2241 274 1640 106 221
Porcentaje 100,00 12,23 73,18 4,73 9,86
Comarca/Provincia 8,61 14,23 7,20 6,60 13,12
Cuadro 6.2 Número de cooperativas según tipo en valores absolutos y relativos. Fuente: IVE (2003)

tats la concentració percentual de

les quals no supera l’1%, i és Cotes
amb un total de sis associacions, un
0,25%, la població amb un nombre
d’entitats més baix.
Les xifres s’han de relacionar amb
el total de la població dels diferents
municipis per a poder obtindre una
imatge més ajustada de la realitat
(Figura 6.1).
La Figura 6.1 ens mostra la relació
entre les associacions i la població
de cada municipi a través de l’indica-
dor del nombre d’associacions per
mil habitants. S’hi distingeixen tres
grans grups:
a) D’una banda les poblacions que
no superen el 10‰: Carlet, Mont-
serrat, Alzira, Massalavés, Benifaió,
Alberic i Algemesí.
b) En segon lloc, poblacions la taxa
d’associacionisme de les quals es
troba entre el 10‰ i el 20‰: Be-
nimodo, Alginet, l’Alcúdia, Montroi,
Torís, Carcaixent, Real, Gavarda, Al-
càntera de Xúquer, Rafelguaraf, Ca-
tadau, Guadassuar, la Pobla Llarga,
l’Ènova, Alfarb, Tous, Cotes, Manuel,
Càrcer, Llombai, Beneixida, Suma-
càrcer, Vilanova de Castelló, Beni-
muslem, Sant Joanet.
c) I, en últim lloc, els municipis amb
una taxa d’associacionisme superior
al 20‰: Antella, Senyera i Sellent.
En comparar les xifres dites amb
les mitjanes comarcals i provincials
podem concloure que la majoria
de municipis de la comarca de la
Ribera Alta –amb un nombre d’as-
sociacions per mil habitants d’un
10,9‰– supera la mitjana provin-
cial de l’11,49‰. Per tant, a priori,
les associacions tenen una rellevàn-
cia important en la vida diària de la
comarca. Les dades que presen-
tem ofereixen una primera imatge
de com de dinàmica és la societat
comarcal. És cert, no obstant això,
que hem de ser prudents i intentar
no fer associacions d’idees que no
ens aporten les estadístiques. Les
escasses dades disponibles no ens
permeten valorar per exemple la ca-
pacitat de mobilització social de les
associacions, a través del nombre
de socis, ni el volum i caràcter de
l’activitat que duen a terme. Encara
així, les estadístiques analitzades
aporten una primera mirada als
recursos associatius presents a la
comarca.
Un segon element clau per a co-
néixer més bé els recursos socials
que hi ha en una comarca són el
nombre d’entitats cooperatives
radicades al territori. Les coopera-
tives són agrupacions voluntàries
de persones que pretenen assolir
objectius comuns a través de «l’ex-
plotació d’una empresa col.lectiva
sobre la base de l’ajuda mútua, la
creació d’un patrimoni comú i l’atri-
bució dels resultats de l’activitat
cooperativitzada als socis» . És a dir,
són entitats que tot i cercar rendi-
bilitat econòmica, els principis rec-
tors –per exemple la gestió demo-
cràtica o l’interés per la comunitat
de referència– les converteixen en
un element fonamental en el teixit
social d’un territori.
Segons les dades del Ministerio de
Empleo y Seguridad Social , a la Co-
munitat Valenciana, en el 2016, hi ha-
via 1.260 societats cooperatives en
situació d’alta en la Seguretat Social
amb un total de 45.096 treballadors.
Això suposava en valors relatius un
10,7% del total de cooperatives es-
panyoles i un 19,55% dels treballa-

117
 6.1 RECURSOS SOCIALES
unos principios rectores (por ejemplo, su ges-
tión democrática o su interés por el territorio
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
de referencia) las convierten en un elemento
fundamental en el tejido social de un territorio.
Según los datos del Ministerio de Empleo y Se-
guridad Social en la Comunitat Valenciana, en
2016, había 1.260 sociedades cooperativas en
situación de alta en la Seguridad Social con un
total de 45.096 trabajadores. Esto suponía en
valores relativos un 10,7% del total de coopera-
tivas españolas y un 19,55% de los trabajadores
españoles vinculados a este tipo de sociedades.
La mayoría de estas cooperativas se concen-
tran en territorio de la provincia de València:
un 55,32% de las entidades y el 73,39% de los
trabajadores. Respecto el carácter de estas
cooperativas el mayor número en la provincia
de València lo forman las cooperativas de tra-
bajo asociado, es decir aquellas cuya actividad
es ejercida por sus socios mediante su propio
trabajo: 58,54%. Sin embargo, si hablamos de
número de trabajadores estos se concentran
en las cooperativas de consumidores y usua-
rios con un 42,05%.
En el caso de la comarca de la Ribera Alta, los da-
tos son demasiado antiguos (2003) y poco ajus-
tados a la compleja realidad que analizamos para
poder hacer conclusiones firmes. Aun así resulta
interesante prestarles atención (Cuadro 6.2).
El número total de cooperativas registradas
en los diferentes municipios que configuran la
118
Ribera Alta es de 193, un 8,61% del total de
cooperativas registradas en la provincia de
València. La mayor parte de estas cooperativas
son asociaciones de personas que tienen como
base su propio trabajo, el 61,14%. Las coopera-
tivas agrícolas son las segundas, un 20,21% del
total comarcal. Una concentración mayor de
este tipo de cooperativas que la media provin-
cial, que se sitúa en un 14,23%. Hay que señalar
que el 15% del total de cooperativas registra-
das en el ámbito comarcal son encuadradas en
el epígrafe de otras y aquí encontramos coope-
rativas de gran diversidad como cooperativas
de crédito o de consumidores y usuarios. En la
distribución por municipios de las cooperativas
registradas destacan Alzira con un 16,06% del
total, Algemesí i Carcaixent con un 12,95%.
Si vamos más al detalle, es importante seña-
lar el peso de las cooperativas comarcales en
el conjunto de empresas valencianas, según
lo que nos indica el rànquing elaborado por la
publicación Valencia Plaza sobre las empresas
valencianas más significativas. Son Cooperativa
agrícola Nuestra Señora del Oreto (L’Alcúdia,
674 trabajadores), Cooperativa del Camp de
Vilanova de Castelló (423 trabajadores), Coo-
perativa hortofrutícola de Alzira-Alzicoop (245
trabajadores), Cooperativa Valenciana Horto-
frutícola de Benifaió (138 trabajadores), Guada-
coop-Sociedad Cooperativa (Guadassuar, 132
trabajadores), Cooperativa Agrícola San Salva-
dor (Alfarb, 79 trabajadores) y La Baronia de
Turís (25 trabajadores). Además, cabe mencio-
nar Copal, cooperativa agrícola (Algemesí) que,
según Sorribes, es “la cooperativa amb majús-
cules” (2017:238).
En conclusión, conocer el tejido asociativo y de
cooperativas de nuestros municipios y comar-
cas contribuye a conocer un poco mejor los re-
cursos que los ciudadanos tienen a su alcance
para mejorar su bienestar. Es central entender
esta importancia y abogar por contar con datos
suficientemente desagregados y actualizados a
nivel local con el propósito de conocer mejor
las necesidades de sus ciudadanos y poder im-
plementar políticas que les den respuestas a
estas necesidades. Las cooperativas destacan
por su capacidad para incidir positivamente en
la cohesión territorial y social del lugar donde
se ubican, así como en su desarrollo territorial
y su resistencia ante los envistes de la crisis
(Campos, Sanchis y Haro, 2015; Sanchis, Cam-
pos, Mohedano, 2015), y las asociaciones por
su potencial como agente de provisión de bien-
estar (Adelantado, Noguera y Rambla, 2000).
Cooperativas y asociaciones son fundamen-
tales para completar una idea ajustada de los
recursos sociales existentes en un territorio.
En el caso de la comarca de la Ribera Alta, nos
encontramos con un territorio en el que no exis-
ten municipios que concentren una gran parte
de estas entidades. Eso nos lleva a considerar
que, al menos con los datos que tenemos, la po-
blación comarcal tiene a su alcance un número
de recursos bastante homogéneo.
6.1 RECURSOS SOCIALS
dors espanyols vinculats a eixe tipus
de societats. La major part es con-
centren en territori de la província de
València: un 55,32% de les entitats i
el 73,39% dels treballadors. Pel que
fa al caràcter de les cooperatives la
major part a la província de València
la formen les cooperatives de tre-
ball associat, és a dir, les que tenen
com a activitat la que fan els socis
mitjançant el seu treball: 58,54%. No
obstant això, si parlem de nombre de
treballadors, es concentren en les
cooperatives de consumidors i usua-
ris amb un 42,05%.
En el cas de la comarca de la Ribera
Alta, les dades són massa antigues
(2003) i poc ajustades a la comple-
xa realitat que analitzem per a po-
der fer conclusions fermes. Encara
així és interessant parar-hi atenció
(Quadre 6.2).
El nombre total de cooperatives re-
gistrades en els diferents municipis
que configuren la Ribera Alta és de
193, un 8,61% del total de coopera-
tives registrades a la província de
València. La major part són associa-
cions de persones que tenen com
a base el seu treball, el 61,14%. Les
cooperatives agrícoles són les sego-
nes, un 20,21% del total comarcal.
Una concentració més alta que la
mitjana provincial, que se situa en un
14,23%. Cal assenyalar que el 15%
del total de cooperatives registra-
des en l’àmbit comarcal són enqua-
drades en l’epígraf d’altres i ací tro-
bem cooperatives de gran diversitat
com ara cooperatives de crèdit o de
consumidors i usuaris. En la distri-
bució per municipis de les coopera-
tives registrades destaquen Alzira
amb un 16,06% del total, Algemesí i
Carcaixent amb un 12,95%.
Si anem més al detall, és important
assenyalar el pes de les cooperati-
ves comarcals en el conjunt d’em-
preses valencianes, segons el que
ens indica el rànquing elaborat per
la publicació Valencia Plaza sobre
les empreses valencianes més signi-
ficatives i són Cooperativa agrícola
nuestra señora del Oreto (l’Alcúdia,
674 treballadors), Cooperativa del
Camp de Vilanova de Castelló (423
treballadors), Cooperativa horto-
fructícola d’Alzira-Alzicoop (245 tre-
balladors), Cooperativa Valenciana
hortofrutícola de Benifaió (138 tre-
balladors), Guadacoop-Societat coo-
perativa (Guadassuar, 132 treba-
lladors), cooperativa Agrícola Sant
Salvador (Alfarb, 79 treballadors) i la
Baronía de Turís (25 treballadors). A
més, cal esmentar Copal, cooperati-
va agrícola (Algemesí) que, segons
Sorribes, és la cooperativa amb ma-
júscules (2017: 238).
En conclusió, conéixer el teixit asso-
ciatiu i de cooperatives dels nostres
municipis i comarques contribueix
a conéixer una mica més bé els re-
cursos que els ciutadans tenen a
l’abast per a millorar el benestar. És
central entendre’n la importància i
advocar per tindre dades suficient-
ment desagregades i actualitzades
a escala local amb el propòsit de
conéixer més bé les necessitats
dels ciutadans i poder implementar
polítiques que els hi donen respos-
tes. Les cooperatives, per la capa-
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
citat per a incidir positivament en
la cohesió territorial i social del lloc
on se situen, així com en el desen-
volupament territorial a més de la
resistència davant dels envits de
la crisi (Campos, Sanchís i Haro,
2015; Sanchís, Campos i Moheda-
no, 2015), i les associacions per la
potencial importància com a agent
de provisió de benestar (Adelanta-
do, Noguera i Rambla, 2000), són
fonamentals per a completar una
idea ajustada dels recursos socials
que hi ha en un territori. En el cas
de la comarca de la Ribera Alta, tro-
bem un territori en el qual no hi ha
municipis que concentren una gran
part de les entitats, això ens porta a
considerar que, almenys amb les da-
des que tenim, la població comarcal
té a l’abast un nombre de recursos
bastant homogeni.
119
 6.2 INSTRUMENTOS
DE PLANIFICACIÓN
6.2.1 Agencias para el Fomento
de la Innovación
Comercial (AFIC)
Las Administraciones Públicas locales han
tenido un papel clave en la dinamización co-
mercial de las ciudades lo que se refleja en la
creciente importancia que han ido concedien-
do al comercio dentro de la estrategia de ciu-
dad. Actuando en colaboración estrecha con
la Administración Autonómica, han desarro-
llado acciones de dinamización del comercio,
entre la que se encuentra la creación de figu-
ras técnicas de apoyo al sector: Agencias para
el Fomento de la Innovación Comercial (AFIC).
Esta figura profesional tiene sus antecedentes
en los profesionales denominados “Asesores
Joaquín Farinós
Técnicos de Comercio” (ATC) que en los muni-
Andrés Gomis
Joaquín Martín Cubas cipios valencianos fueron los impulsores de los
Agustín Rovira Centros de Desarrollo Comercial de la década
Javier Serrano de los 80 y 90 junto a los ATC que prestaban
servicios en el tejido asociativo-comercial va-
lenciano y en las Cámaras de Comercio.
La Red de Agencias para el Fomento de la
Innovación Comercial (Red AFIC), coordinada
y apoyada desde la Dirección General de Co-
mercio y Consumo de la Conselleria de Eco-
nomía Sostenible, Sistemas Productivos, Co-
mercio y Trabajo, es un instrumento mediante
el cual, la Generalitat Valenciana, en colabora-
ción con la Administración Local, impulsa el
proceso de modernización y ordenación del
comercio local.
120
La Red cuenta con más de cien agencias ubi-
cadas en Ayuntamientos, mancomunidades y
consorcios de la provincia de València y permi-
te acercar la actuación administrativa a un alto
porcentaje de usuarios, universalizando el servi-
cio a través de la colaboración con la Federación
Valenciana de Municipios y Provincias (FVMP).
Las oficinas AFIC actúan como interlocutoras
especializadas en comercio local y sirven como
nexo de unión permanente entre los comer-
ciantes, sus organizaciones representativas y
la Administración. Igualmente, la Red AFIC es un
componente básico de cooperación entre la Ad-
ministración local y autonómica, lo cual permite
una actuación coordinada de cara al desarrollo
de políticas proactivas que procuren el desa-
rrollo de la actividad comercial local.
Las funciones de la Red de Agencias para el Fo-
mento de la Innovación Comercial (Red AFIC) en
los municipios de la Comunitat Valenciana son (1)
la de acercar la actuación administrativa comer-
cial a sus usuarios, coordinando las relaciones
entre los comerciantes y las Administraciones
Autonómicas y Locales; (2) conseguir una orde-
nación comercial eficiente y competitiva dentro
del territorio municipal; (3) potenciar los centros
comerciales tradicionales en los que se basa la
articulación del territorio de la localidad, favore-
ciendo su consolidación como función de centra-
lidad urbana; (4) facilitar el acceso a la informa-
ción especializada a los operadores del sector
de la distribución comercial, mediante la utiliza-
ción de herramientas telemáticas especificas a
tal efecto; (5) participar en los estudios sobre la
situación del comercio local, que deben identifi-
car los factores sociales, económicos y urbanís-
ticos que condicionan su dinámica; (6) realizar
propuestas de actuación sobre las estrategias
e inversiones a desarrollar, tanto en las actua-
ciones territoriales de inspiración comercial, así
como en las que afecten a los equipamientos
colectivos; (7) ejecutar actuaciones de carác-
ter promocional que dinamicen el comercio de
la ciudad; (8) cualesquiera otras actuaciones o
proyectos que coadyuven a la efectiva racionali-
zación y modernización de la estructura comer-
cial, así como la creación o captación de opor-
tunidades de negocio dentro del municipio, que
redunden en la mejora de la calidad de vida y en
el fomento del atractivo de la ciudad.
A partir de la futura aprobación del Plan de Ac-
ción Territorial del Comercio de la Comunidad
Valenciana (PATSECOVA), la red AFIC deberá
asumir nuevas funciones de ordenación, plani-
ficación y dinamización comercial. A través del
conocimiento especializado y de las herramien-
tas adecuadas, la red AFIC está capacitada
para prestar asesoramiento y apoyo técnico,
tanto a las propias corporaciones locales, en
cuanto a las decisiones que tienen que adoptar
en relación con el sector, como el conjunto del
tejido comercial de cada localidad, ya sea en
los procesos de modernización de las PYMES,
en la renovación y desarrollo comercial de los
centros urbanos, así como en la consolidación
6.2 INSTRUMENTS
DE PLANIFICACIÓ
6.2.1 Agències per al Foment
de la Innovació
Comercial (AFIC)
Les administracions públiques locals
han tingut un paper clau en la dina-
mització comercial de les ciutats, fet
que es reflecteix en la importància
creixent que han anat concedint al
comerç dins de l’estratègia de ciu-
tat. Actuant en col.laboració estre-
ta amb l’Administració autonòmica,
han desenvolupat accions de dina-
mització del comerç, entre les quals
hi ha la creació de figures tècniques
de suport al sector: agències per
al foment de la innovació comercial
(AFIC). Figura professional que té els
antecedents en els professionals
denominats «assessors tècnics de
comerç» (ATC) que en els municipis
valencians van ser els impulsors
dels centres de desenvolupament
comercial de les dècades dels hui-
tanta i noranta junt amb els ATC que
prestaven serveis en el teixit asso-
ciatiu-comercial valencià i en les
cambres de comerç.
La xarxa d’agències per al foment de
la innovació comercial (Xarxa AFIC),
amb la coordinació i el suport de la Di-
recció General de Comerç i Consum
de la Conselleria d’Economia Soste-
nible, Sistemes Productius, Comerç i
Treball, és un instrument mitjançant
el qual, la Generalitat Valenciana, en
col.laboració amb l’Administració lo-
cal, impulsa el procés de modernit-
zació i ordenació del comerç local.
La xarxa té més de cent agències si-
tuades en ajuntaments, mancomu-
nitats i consorcis de la província de
València i permet acostar l’actuació
administrativa a un percentatge
d’usuaris alt, universalitzant el ser-
vei a través de la col.laboració amb
la Federació Valenciana de Munici-
pis i Províncies (FVMP).
Les oficines AFIC actuen com a in-
terlocutores especialitzades en co-
merç local i serveixen com a nexe
d’unió permanent entre els comer-
ciants, les organitzacions represen-
tatives i l’administració. Igualment,
la xarxa AFIC és un component bàsic
de cooperació entre l’Administració
local i l’autonòmica, la qual cosa
permet una actuació coordinada
de cara al desenvolupament de po-
lítiques proactives que procuren el
desenvolupament de l’activitat co-
mercial local.
Les funcions de la xarxa d’agències
per al Foment de la Innovació Co-
mercial (xarxa AFIC) en els municipis
valencians són (1) acostar l’actuació
administrativa comercial als usuaris,
coordinant les relacions entre els co-
merciants i les administracions au-
tonòmica i local; (2) aconseguir una
ordenació comercial eficient i com-
petitiva dins del territori municipal;
(3) potenciar els centres comercials
tradicionals en els quals es basa l’ar-
ticulació del territori de la localitat,
per a afavorir-ne la consolidació com
a funció de centralitat urbana; (4) fa-
cilitar l’accés a la informació especia-
litzada als operadors del sector de
la distribució comercial, mitjançant
la utilització d’eines telemàtiques
específiques a l’efecte; (5) partici-
par en els estudis sobre la situació
del comerç local, que han d’identifi-
car els factors socials, econòmics
i urbanístics que en condicionen la
dinàmica; (6) fer propostes d’actua-
ció sobre les estratègies i inversions
que s’han de desenvolupar, tant en
les actuacions territorials d’inspira-
ció comercial, així com en les que
afecten els equipaments col.lectius;
(7) executar actuacions de caràc-
ter promocional que dinamitzen el
comerç de la ciutat; (8) qualssevol
altres actuacions i/o projectes que
coadjuven a l’efectiva racionalització
i modernització de l’estructura co-
mercial, així com la creació o capta-
ció d’oportunitats de negoci dins del
municipi, que redunden en la millora
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
de la qualitat de vida i en el foment
de l’atractiu de la ciutat.
A partir de la futura aprovació del
Pla d’acció territorial del comerç de
la Comunitat Valenciana (PATSECO-
VA), la xarxa AFIC haurà d’assumir
noves funcions d’ordenació, plani-
ficació i dinamització comercial. A
través del coneixement especialit-
zat i de les eines adequades, la xarxa
AFIC està capacitada per a prestar
assessorament i suport tècnic, tant
a les corporacions locals, pel que fa
a les decisions que han d’adoptar
en relació amb el sector, com al
conjunt del teixit comercial de cada
localitat, ja siga en els processos
de modernització de les pimes, en
la renovació i el desenvolupament
comercial dels centres urbans, així
com en la consolidació d’espais ur-
bans comercials d’ús preferent per
a vianants. Un dels instruments que
han servit per a donar suport a l’ac-
ció de les AFIC al territori valencià
han sigut els plans d’acció comercial
(PAC), duts a terme amb el suport
de la Direcció General de Comerç i
Consum de la Generalitat Valencia-
na, per l’oficina PATECO.
121
 6.2 INSTRUMENTOS
DE PLANIFICACIÓN
de espacios urbanos comerciales de uso prefe-
rente por peatones. Uno de los instrumentos
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
que han servido para apoyar la acción de los
AFIC en el territorio valenciano han sido los Pla-
nes de Acción Comercial (PAC), realizados con
el apoyo de la Dirección General de Comercio
y Consumo de la Generalitat Valenciana, por la
Oficina PATECO.
La Comarca de la Ribera Alta, en cuanto a la es-
tructura sectorial de la población ocupada, des-
taca por un importante peso de la agricultura y
de la industria. Los servicios se concentran en
las mayores ciudades. (Cuadro 6.3)
Esta comarca cuenta con ocho municipios que
disponen de Oficina Red AFIC: Alzira, l’Alcúdia,
Algemesí, Alginet, Benifaió, Carcaixent, Carlet y
la Pobla Llarga. Además, los 35 municipios que
conforman la comarca están integrados en la
Mancomunidad Ribera Alta, la cual dispone de
AFIC Comarcal.
Alzira es la principal ciudad de referencia y que
actúa como cabecera comercial del Área Fun-
cional Comercial de La Ribera del Xúquer, por
su tamaño funcional, tradición comercial y loca-
lización estratégica. Sin embargo, la proximidad
a la ciudad de València y la aceleración de los
procesos metropolitanos han incidido en la di-
námica del área y en la pérdida de centralidad.
Hay que destacar en esta comarca el municipio
de Algemesí como subcabecera del área y Car-
caixent como nodo comercial intermedio.
122
6.2.2 Municipios por la sostenibilidad:
De la Agenda 21 Local, a la Xarxa
de Municipis per la Sostenibilitat
y el Pacto de las Alcaldías
por el Clima y la Energía.
En la provincia de València el impulso definitivo
a la Agenda 21 Local (AL21) se producía en el
año 2000 con la firma de la Carta de Xàtiva. A
través de ella los municipios se comprometían a
impulsar y hacer suyos los principios de la Carta
de Aalborg. Constituirían la “Red de Municipios
Valencianos hacia la Sostenibilidad”, apoyada
por la Diputación de València (DIVA) con el fin de
contribuir al impulso y seguimiento de las AL21.
A partir de la mitad de la década de los años
2000 las actuaciones fueron especialmente
intensas. Algunos municipios de la red desarro-
llaron su propia AL21, con diferentes niveles de
intensidad que iban desde el diagnóstico inicial
a su implementación real a partir de los corres-
pondientes planes de acción local.
Entre las actuaciones llevadas a cabo por la
DIVA para favorecer la elaboración y desarrollo
de las AL21 destaca el “Programa de auditorías
ambientales municipales”. Para ello ofrecía tan-
to soporte técnico (desarrolló la metodología)
como financiero (convocatorias de ayudas para
la realización de las auditorias en dos modalida-
des: por parte de la DIVA o por el propio ayun-
tamiento). Estas auditorías incluían un diagnós-
tico ambiental y socioeconómico del municipio,
un inventario de emisiones, la preparación de
cartografía, el desarrollo de una Agenda 21 es-
colar, y actividades para la formación y sensibili-
zación de la ciudadanía.
Tras este esfuerzo inicial, y con el fin de revita-
lizar y mantener actualizados los compromisos
y la relación con otras redes y organizaciones
de carácter europeo, la Xarxa de Municipis Va-
lencians Cap a la Sostenibilitat ha elaborado el
nuevo Plan Estratégico 2017-2021, que postula
como misión de la red “Impulsar el desarrollo y
la implantación efectiva de los Planes de Acción
del Pacto de las Alcaldías y la Agenda Local 21,
así como la integración de criterios de sosteni-
bilidad en todos los ámbitos de la gestión muni-
cipal en línea con los Compromisos de Aalborg
y posteriores compromisos hacia la sosteni-
bilidad, potenciando el papel de los municipios
en las políticas de desarrollo sostenible de las
comarcas valencianas y en la implicación de la
sociedad valenciana”.
El plan, junto con el papel que otorga al pacto de
las alcaldías, apuesta por una mejora del proce-
so de planificación, implementación y gestión de
la AL21. Lo hace con un nuevo enfoque más am-
plio, diversificado y transversal, con la intención
de renovar los instrumentos y estrategias exis-
tentes. Así, las comisiones de gestión municipal
sostenible y de seguimiento de las AL21 (únicas
hasta ahora) se amplían con la aparición de cin-
co comisiones técnicas específicas: energía y
cambio climático, ciclo integral del agua, econo-
mía verde y minimización y gestión de residuos,
6.2 INSTRUMENTS
DE PLANIFICACIÓ

INSTRUMENTOS DE PLANIFICACIÓN
Red Afic (1) Programas de desarrollo
Municipios Servicio mancomunado

VI. RECURSOS INSTITUCIONALES

VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
PRODER 2 LEADER + Ruralter - LEADER PDRS
Oficina Acreditada (2000 - 2006) (2) (2002 - 2006) (2) (2007 - 2013) (3) (2010 - 2014) (3)
Nombre Acre.
Alberic No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No No Sí
Alcàntera de Xúquer No No MANC.RIBERA ALTA No No Sí Sí No
Alzira Sí Sí MANC.RIBERA ALTA No No No No No
Alcúdia, l’ Sí No MANC.RIBERA ALTA No No No No No
Alfarp No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No Sí Sí
Algemesí Sí Sí MANC.RIBERA ALTA No No No No No
Alginet Sí No MANC.RIBERA ALTA No No No No No
Antella No No MANC.RIBERA ALTA No No Sí Sí Sí
Beneixida No No MANC.RIBERA ALTA No No Sí Sí No
Benifaió Sí No MANC.RIBERA ALTA No No No No No
Benimodo No No MANC.RIBERA ALTA No No No No No
Benimuslem No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No Sí No
Carcaixent Sí Sí MANC.RIBERA ALTA No No No No Sí
Càrcer No No MANC.RIBERA ALTA No No Sí No No
Carlet Sí No MANC.RIBERA ALTA No No No No No
Catadau No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No Sí Sí
Cotes No No MANC.RIBERA ALTA No No Sí Sí Sí
Ènova, l’ No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No Sí No
Gavarda No No MANC.RIBERA ALTA No No Sí Sí No
Guadassuar No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No No No
Llombai No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No Sí Sí
Manuel No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No No No
Massalavés No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No No No
Montserrat No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No No Sí
Montroy No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No No Sí
Pobla Llarga, la Sí No MANC.RIBERA ALTA No No No No No
Rafelguaraf No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No No No
Real No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No No Sí
Sant Joanet No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No Sí No
Sellent No No MANC.RIBERA ALTA No No Sí Sí Sí
Senyera No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No Sí No
Sumacàrcer No No MANC.RIBERA ALTA No No Sí Sí Sí
Tous No No MANC.RIBERA ALTA No No Sí Sí Sí
Turís No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No No Sí
Villanueva de Castellón No No MANC.RIBERA ALTA No Sí No No No
Comarca - - - - 17 9 15 14
Provincia - - - - 76 67 138 152
C.Valenciana - - - - 142 202 316 351
Comarca/Provincia - - - - 22,37 % 13,43 % 10,87 % 9,21 %
Cuadro 6.3 (1) Fuente: Conselleria de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo (2017). En el momento de la consulta la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) estaba actualizando los datos por lo que
no se han podido añadir los municipios que pertenecen a esta red AFIC no acreditada. (2) Fuente: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (2015). (3) Fuente: Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y
Desarrollo Rural (2015).
123
 6.2 INSTRUMENTOS
DE PLANIFICACIÓN
gestión sostenible de recursos naturales, y con-
cienciación y fomento de la sostenibilidad.
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
El “Pacto de las Alcaldías por el Clima y la Ener-
gía”, iniciativa apoyada financieramente por la
Comisión Europea, supone la adopción por par-
te de los gobiernos locales de una serie de com-
promisos en materia energética, de reducción
de emisiones de CO2 y de lucha contra el cam-
bio climático. Lanzado el “Pacto de los Alcaldes”
desde el año 2008 con objetivos puestos en el
horizonte del 2020, experimentaba un renova-
do impulso en 2015 con el objetivo de adaptar-
se al cambio climático y reducir para el 2030 un
40% las emisiones de CO2 y de gases de efecto
invernadero. Los municipios que se adhieren al
pacto se comprometen a realizar un inventario
de emisiones, una evaluación de riesgos y vulne-
rabilidades derivadas del cambio climático y un
plan de acción que incluya las medidas que se
llevarán a cabo para conseguir los objetivos. El
Pacto contempla tres niveles de cumplimiento:
la mera adhesión, contar con el Plan de Acción,
y haberlo puesto en práctica y realizado su se-
guimiento y evaluación de resultados.
Actualmente hay en la provincia de València 228
municipios adheridos al Pacto, siendo la entidad
coordinadora la DIVA; pero también contempla la
participación de otras entidades, como las agen-
cias locales y regionales de energía, y algunos
consorcios comarcales (como el de La Ribera,
por ejemplo). La mayor parte de los municipios
firmantes lo han hecho a partir del 2016, coinci-
124
diendo con el impulso dado por parte de la DIVA,
que tenía entonces una línea de ayudas (en tres
modalidades) dirigida a municipios de menos de
50.000 habitantes adheridos al Pacto. La mo-
dalidad ‘A’ consiste en la realización y entrega
por parte de la DIVA del Inventario de Emisiones
de Referencia (IER), la Evaluación de Riesgos y
Vulnerabilidades derivadas del Cambio Climáti-
co (ERVCC) y el Plan de Acción para el Clima y
la Energía Sostenible (PACES). La modalidad ‘B’
se dirigía a los municipios que ya estaban adhe-
ridos al Pacto de los Alcaldes antes de 2015 y
que debían adaptarse a los nuevos objetivos y
condiciones. La DIVA realizaba y hacía llegar a
los municipios implicados los trabajos de adap-
tación desde el Pacto de los Alcaldes de 2008
(con el horizonte del 2020) al nuevo Pacto de los
Alcaldes por el Clima y la Energía de 2015 (con
el nuevo horizonte de 2030), que consistían en
la ERVCC y un nuevo PACES. La modalidad ‘C’ se
dirigía a los municipios que ya contaban con un
Plan de Acción redactado, y la ayuda se dirigía a
la financiación de las actuaciones de inversión
recogidas en el mismo.
El año 2017 la DIVA volvió a convocar ayudas
para el cumplimiento del Pacto de las Alcaldías,
con un cambio en las modalidades que quedan
reducidas a dos: la realización del IER, el ERVCC
y el PACES siguiendo la metodología estableci-
da, bien sea por parte de la DIVA o del ayunta-
miento, mediante una contratación. Se sigue,
por tanto, un esquema que recuerda el seguido
para la implementación de la AL21.
La implantación territorial de las AL21 no ha
sido homogénea, con acusadas diferencias en-
tre las comarcas donde la totalidad de munici-
pios han desarrollado su Plan de acción frente a
las que apenas las han llevado a cabo.
En la Ribera Alta el número de municipios que
suscribieron la AL21 y recibieron ayudas de la
Diputación de Valencia fueron 13 de los 35 mu-
nicipios de la comarca, el 37% del total. Estos
municipios son: Alzira, l´Alcúdia, Algemesí, Car-
caixent, Càrcer, Carlet, Gavarda, Massalavés,
Montserrat, la Pobla Llarga, Sumacàrcer, Tous
y Vilanova de Castelló.
Por su parte, un total de 25 municipios pertene-
cen a la Xarxa de Municipis Valencians Cap a la
Sostenibilitat (el 74% del total). A los 13 anterio-
res se suman otros 12: Alberic, Alfarb, Alginet,
Antella, Benifaió, Benimuslem, Catadeu, Cotes,
Llombai, Manuel, Rafelguaraf y Torís. Los 10 mu-
nicipios que no forman parte de la Xarxa ni se
han suscrito a la AL21 son: Alcàntera del Xú-
quer, Beneixida, Benimodo, l’Ènova, Guadassuar,
Montroi, Real, Sant Joanet, Sellent y Senyera.
Asimismo, 31 de los 35 municipios de la comar-
ca son firmantes del Pacto de las Alcaldías por
el Clima y la Energía (el 89%), a los que se suma
la entidad local menor de la Barraca d’Aigües Vi-
ves, perteneciente a Alzira. No han firmado por
el momento dicho Pacto Catadau, Beneixida,
Real y Sellent. Los tres últimos son los únicos
que no han llegado a formar parte de ninguna
6.2 INSTRUMENTS
DE PLANIFICACIÓ
La comarca de la Ribera Alta, quant
a l’estructura sectorial de la pobla-
ció ocupada, destaca per un pes
important de l’agricultura i de la in-
dústria. Els serveis es concentren a
les ciutats més grans. (Quadre 6.3)
Hi ha huit municipis que disposen
d’oficina de la xarxa AFIC: Alzira, l’Al-
cúdia, Algemesí, Alginet, Benifaió,
Carcaixent, Carlet i la Pobla Llarga.
A més, els 35 municipis de la co-
marca estan integrats en la manco-
munitat Ribera Alta, la qual disposa
d’AFIC comarcal.
Alzira és la principal ciutat de re-
ferència i actua com a capçalera
comercial de l’àrea funcional co-
mercial de la Ribera del Xúquer,
per la grandària funcional, tradició
comercial i localització estratègica
que té. No obstant això, la proximi-
tat al cap i casal i l’acceleració dels
processos metropolitans han incidit
en la dinàmica de l’àrea i en la pèr-
dua de centralitat. Cal destacar a la
comarca el municipi d’Algemesí com
subcapçalera de l’àrea i Carcaixent
com a node comercial intermedi.
6.2.2. Municipis per
la sostenibilitat: De
l’Agenda 21 Local, a
la Xarxa de Municipis
per la Sostenibilitat
i el Pacte de les
Alcaldies pel Clima
i l’Energia
A la província de València, l’impuls
definitiu a l’Agenda 21 Local (AL21)
es produí l’any 2000 amb la firma
de la Carta de Xàtiva. Per mitjà de la
qual els municipis es van comprome-
tre a impulsar i fer seus els principis
de la Carta d’Aalborg. Constituïren la
Xarxa de Municipis Valencians cap a
la Sostenibilitat, amb el suport de la
Diputació de València (DIVA) amb la
finalitat de contribuir a l’impuls i el
seguiment de les AL21. A partir de
mitjan dècada dels anys 2000 les
actuacions van ser especialment in-
tenses. Hi hagué municipis de la xar-
xa que van desenvolupar AL21 prò-
pia, amb diferents nivells d’intensitat
que anaven des del diagnòstic inicial
a la implementació real a partir dels
plans d’acció local corresponents.
Entre les actuacions de la DIVA per
a afavorir l’elaboració i el desenvolu-
pament de les AL21 destaca el pro-
grama d’auditories ambientals mu-
nicipals. Per a implementar-lo oferia
tant suport tècnic (va desenvolupar
la metodologia) com financer (convo-
catòries d’ajudes per a dur a terme
les auditories en dos modalitats: per
part de la DIVA o de l’ajuntament).
Les auditories incloïen un diagnòs-
tic ambiental i socioeconòmic del
municipi, un inventari d’emissions,
la preparació de cartografia, el des-
envolupament d’una Agenda 21 es-
colar i activitats per a la formació i
sensibilització de la ciutadania.
Després de l’esforç inicial, i amb la
finalitat de revitalitzar i mantindre
actualitzats els compromisos i la
relació amb altres xarxes i organit-
zacions de caràcter europeu, la Xar-
xa de Municipis Valencians cap a la
Sostenibilitat ha elaborat el nou Pla
estratègic 2017-2021, que postula
com a missió de la xarxa «impulsar
el desenvolupament i la implantació
efectiva dels plans d’acció del Pac-
te de les Alcaldies i l’Agenda Local
21, així com la integració de crite-
ris de sostenibilitat en tots els àm-
bits de la gestió municipal en línia
amb els compromisos d’Aalborg i
compromisos posteriors cap a la
sostenibilitat, potenciant el paper
dels municipis en les polítiques de
desenvolupament sostenible de les
comarques valencianes i en la impli-
cació de la societat valenciana».
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
El pla, junt amb el paper que atorga
al pacte de les alcaldies, aposta per
una millora del procés de planifica-
ció, implementació i gestió de l’AL21.
Ho fa amb un enfocament nou més
ampli, diversificat i transversal, amb
la intenció de renovar els instru-
ments i les estratègies existents.
Així, les comissions de gestió muni-
cipal sostenible i de seguiment de
les AL21 (úniques fins ara) s’amplien
amb l’aparició de cinc comissions
tècniques específiques: energia i
canvi climàtic, cicle integral de l’ai-
gua, economia verda i minimització i
gestió de residus, gestió sostenible
de recursos naturals, i consciencia-
ció i foment de la sostenibilitat.
El Pacte de les Alcaldies pel Clima
i l’Energia, iniciativa que té suport
financer de la Comissió Europea,
suposa que els governs locals adop-
ten una sèrie de compromisos en
matèria energètica, de reducció
d’emissions de CO2 i de lluita contra
el canvi climàtic. Llançat el Pacte de
les Alcaldies des de l’any 2008 amb
objectius situats en l’horitzó del
2020, experimentà un impuls reno-
vat en el 2015 amb l’objectiu d’adap-
125
 6.2 INSTRUMENTOS
DE PLANIFICACIÓN
de las iniciativas de sostenibilidad analizadas en
este apartado. Aunque la gran mayoría de los
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
municipios firmantes lo hicieron en 2016-2017,
algunos municipios suscribieron el Pacto de los
Alcaldes antes del 2015, con objetivos por tan-
to para el 2020, e incluso están en un estado
avanzado de seguimiento de su Plan. Destacan
en este sentido l’Alcúdia, que firmó el Pacto en
el 2011, y Alginet y Carlet, que lo hicieron en el
2014. Salvo l’Alcúdia y Carlet, el resto de los
municipios firmantes se encuentran en la fase
primera de la mera adhesión. Los dos primeros
presentaron ya su plan de acción: l’Alcúdia en el
año 2012 y Carlet en el 2015.
Carlet se encuentra en la segunda fase de im-
plementación, mientras que l’Alcúdia es, junto
con la ciudad de València, el único municipio
de la provincia que está en la tercera y última
fase, ya que en 2015 se realizó un informe de
seguimiento del nivel de cumplimiento del Plan
de acción. Entre las actuaciones realizadas, se
han presentado al Pacto “modelos de excelen-
cia”, ejemplos de buenas prácticas en materia
de sostenibilidad tales como la renovación y op-
timización del alumbrado municipal, la creación
de una “Oficina Verda” para la implementación
del plan de acción y la sensibilización sobre la
sostenibilidad, y el hermanamiento con ayunta-
mientos de otros países para el intercambio de
experiencias en esta materia. Por otra parte,
l’Alcúdia recibió en 2016 la ayuda de la DIVA en
la modalidad ‘C’, dirigida a las actuaciones de in-
versión para el cumplimiento del Plan de acción,
126
con un importe cercano a 50.000 €. Junto con
Llaurí es el único municipio que ha recibido apo-
yo en esta modalidad. Asimismo, tanto l’Alcúdia
como Carlet recibieron la ayuda para la adapta-
ción al nuevo Pacto de las Alcaldías, mientras
que 16 municipios de la comarca fueron bene-
ficiarios de la ayuda para la entrega del IER, el
ERVCC y el PACES: Alcàntera del Xúquer, Alfarb,
Antella, Benimodo, Benimuslem, Càrcer, Cotes,
Gavarda, Llombai, Manuel, Massalavés, Mon-
troi, Rafelguaraf, Senyera, Sumacàrcer y Tous.
Como sucedía en la Ribera Baixa, también en la
Ribera Alta, lógicamente, el Consorcio de la Ri-
bera, y más concretamente la Agencia Energé-
tica de la Ribera, juegan un papel muy importan-
te en el desarrollo de iniciativas y proyectos de
sostenibilidad. Ha sido la propia Agencia la que
ha llevado a cabo el inventario de emisiones y ha
diseñado el Plan de Acción en las experiencias
de l’Alcúdia y Carlet. Esta circunstancia permite
explicar el mayor nivel de implantación (desde
el punto de vista cualitativo) de estas iniciativas
en materia de sostenibilidad; en ocasiones en el
marco de proyectos europeos articulados a tra-
vés de la propia Agencia, demostrando así los
beneficios de una adecuada cooperación y coor-
dinación entre las diferentes entidades locales:
municipios, consorcio comarcal y Diputación.
6.2.3 Programas de desarrollo
territorial local
Dentro de los recursos institucionales con que
cuenta el territorio de la provincia de València
debemos destacar los programas de desarro-
llo local y territorial en sus diferentes fórmulas.
De especial relevancia resultan los fondos co-
munitarios ligados a la Política de Cohesión, que
en el actual periodo de programación 2014-
2020 recoge expresamente diferentes tipos
de estrategias de desarrollo. De entre ellas
cabe destacar especialmente las Estrategias
de Desarrollo Local Participativo (EDLD), que
gestionan los Grupos de Acción Local en las
zonas rurales, que están basadas en la meto-
dología LEADER y que cuentan ya con una larga
trayectoria en el territorio la Comunitat Valen-
ciana y en la provincia de València.
Han transcurrido ya más de veinticinco años
desde la puesta en marcha de la primera Ini-
ciativa Comunitaria (IC) de desarrollo rural LEA-
DER (Liaison Entre Actions de Développement
de l’Économie Rurale) en el territorio valenciano.
No fue la única iniciativa de desarrollo rural que
se llevaba a cabo, ya que durante varios años
esta convivió en concordancia con la iniciativa
española de desarrollo rural PRODER (Progra-
ma Operativo de Desarrollo y Diversificación
Económica de Zonas Rurales). La aplicación de
estos programas no ha sido generalizada en
todo el territorio valenciano; ni en el tiempo (su
peso ha ido creciendo con el paso del tiempo), ni
6.2 INSTRUMENTS
DE PLANIFICACIÓ
tar-se al canvi climàtic i reduir per al
2030 un 40% les emissions de CO2
i de gasos d’efecte d’hivernacle. Els
municipis que s’adhereixen al pacte
es comprometen a fer un inventari
d’emissions, una avaluació de riscos
i vulnerabilitats derivades del canvi
climàtic i un pla d’acció que incloga
les mesures que s’hi han de dur a
terme per a aconseguir els objec-
tius. El pacte preveu tres nivells de
compliment: l’adhesió, tindre el pla
d’acció i haver-lo posat en pràctica
i haver-ne fet el seguiment i l’avalua-
ció de resultats.
Actualment hi ha a la província de
València 228 municipis adherits al
pacte, la DIVA n’és l’entitat coordina-
dora; però també hi preveu la par-
ticipació d’altres entitats, com les
agències locals i regionals d’ener-
gia, i consorcis comarcals (com el
de la Ribera, per exemple). La ma-
jor part dels municipis firmants ho
han fet a partir del 2016, coincidint
amb l’estrebada de la DIVA, que te-
nia llavors una línia d’ajudes (en tres
modalitats) dirigida a municipis de
menys de cinquanta mil habitants
adherits al pacte. En la modalitat
A, la DIVA elabora i lliura l’inventa-
ri d’emissions de referència (IER),
l’avaluació de riscos i vulnerabilitats
derivades del canvi climàtic (ARVCC)
i el Pla d’acció per al clima i l’energia
sostenible (PACES). La modalitat B
es dirigia als municipis que ja esta-
ven adherits al Pacte de les Alcal-
dies abans del 2015 i que s’havien
d’adaptar als nous objectius i condi-
cions. La DIVA feia, i els feia arribar
als municipis implicats, els treballs
d’adaptació des del Pacte de les Al-
caldies del 2008 (amb l’horitzó del
2020) al nou Pacte de les Alcaldies
pel Clima i l’Energia del 2015 (amb
el nou horitzó del 2030), que consis-
tien en l’ARVCC i un nou PACES. La
modalitat C es dirigia als municipis
que ja tenien un pla d’acció redactat,
i l’ajuda es dirigia al finançament de
les actuacions d’inversió incloses.
L’any 2017, la DIVA va tornar a con-
vocar ajudes per a complir el Pacte
de les Alcaldies, amb un canvi en les
modalitats que es redueixen a dos:
la realització de l’IER, l’ARVCC i el
PACES seguint la metodologia esta-
blida, bé siga per part de la DIVA o
de l’ajuntament, mitjançant una con-
tractació. Es continua, per tant, un
esquema que recorda el seguit per
a la implementació de l’AL21.
La implantació territorial de les
AL21 no ha sigut homogènia, amb
diferències acusades entre les co-
marques en les quals tots els muni-
cipis han desenvolupat el pla d’acció
i les que a penes els han dut a terme.
A la Ribera Alta van ser tretze dels
trenta-cinc municipis de la comar-
ca els que van subscriure l’AL21 i
van rebre ajudes de la Diputació de
València, el 37% del total. Són Alzira,
l’Alcúdia, Algemesí, Carcaixent, Càr-
cer, Carlet, Gavarda, Massalavés,
Montserrat, la Pobla Llarga, Suma-
càrcer, Tous i Vilanova de Castelló.
Per la seua banda, un total de 25
municipis pertanyen a la xarxa de
municipis valencians cap a la soste-
nibilitat (el 74% del total). Als tretze
anteriors se sumen dotze més: Albe-
ric, Alfarb, Alginet, Antella, Benifaió,
Benimuslem, Catadau, Cotes, Llom-
bai, Manuel, Rafelguaraf i Torís. Els
deu municipis que no formen part de
la xarxa ni s’han subscrit a l’AL21 són:
Alcàntera del Xúquer, Beneixida, Beni-
modo, l’Ènova, Guadassuar, Montroi,
Real, Sant Joanet, Sellent i Senyera.
Així mateix, 31 dels 35 municipis de
la comarca són firmants del pacte
de les alcaldies pel clima i l’energia
(el 89%), als quals se suma l’entitat
local menor de la Barraca d’Aigües
Vives, que pertany a Alzira. No han
firmat de moment el pacte Catadau,
Beneixida, Real i Sellent. Els tres
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
darrers són els únics que no han
arribat a formar part de cap de les
iniciatives de sostenibilitat analitza-
des ací. Encara que la gran majoria
dels municipis signataris ho van fer
en el 2016 i el 2017, hi ha municipis
que van subscriure el pacte dels al-
caldes abans del 2015, amb objec-
tius per tant per al 2020, i fins i tot
estan en un estat avançat de segui-
ment del pla. Hi destaquen l’Alcúdia,
que va firmar el pacte en el 2011,
i Alginet i Carlet, que ho van fer en
el 2014. Excepte l’Alcúdia i Carlet,
la resta dels municipis signataris
es troben en la fase primera de la
mera adhesió. Els dos primers ja
van presentar el pla d’acció: l’Alcúdia
l’any 2012 i Carlet en el 2015.
Carlet es troba en la segona fase
d’implementació, mentre que l’Alcú-
dia és, junt amb la ciutat de València,
l’únic municipi de la província que
està en la tercera i última fase, ja
que en el 2015 es va fer un informe
de seguiment del nivell de compli-
ment del pla d’acció. Entre les actua-
cions fetes, s’han presentat al pac-
te «models d’excel.lència», exemples
de bones pràctiques en matèria de
127
 6.2 INSTRUMENTOS
DE PLANIFICACIÓN
en el espacio (mayor en las comarcas interiores
que en las del litoral). Las distintas comarcas
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
y, sobre todo, los municipios que las integran,
han ido ganando experiencia en materia de
desarrollo rural de forma progresiva. También
han debido hacer frente a sucesivos cambios
en la forma de implementar los programas de
desarrollo, tanto por los cambios en su base
territorial como en las prácticas de gestión y
coordinación requeridas.
Por otra parte, la Política de Cohesión 2014-
2020 también contempla la puesta en marcha
de Estrategias de Desarrollo Urbano Sostenible
e Integrado (EDUSI), cofinanciadas por el Fondo
Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) y diri-
gidas en este caso a las ciudades y regiones
urbanas. Si las estrategias de desarrollo rural
son de ámbito supramunicipal, en la práctica
las EDUSI tienen por lo general un ámbito que se
limita a una unidad urbana de más de 20.000
habitantes, aunque no excluye en las convocato-
rias la concurrencia de agrupaciones de muni-
cipios que superen ese umbral de población. La
selección de las estrategias, que presentan las
Comunidades Autónomas, la realiza mediante
convocatoria pública el Ministerio de Hacienda
del Gobierno de España.
La comarca de la Ribera Alta se encuentra
entre las áreas de la cota 100 y la franja in-
termedia del territorio. Aunque la mayor par-
te de la comarca se sitúa dentro de la cota
100, algunos municipios del oeste y el norte de
128
la comarca se encuentran en la franja inter-
media. El primer precedente del programa de
desarrollo rural en la Ribera Alta se remonta
a la aplicación de la IC LEADER II, por la que el
26 % de los municipios de la comarca fueron
seleccionados y beneficiarios de este progra-
ma de desarrollo: Alcàntera de Xúquer, Ante-
lla, Beneixida, Càrcer, Cotes, Gavarda, Sellent,
Sumacàrcer y Tous. Quedaron integrados en el
área del Macizo del Caroig, donde también se
integró la comarca de La Hoya de Buñol-Chiva,
La Canal de Navarrés y La Costera.
La llegada de LEADER + y PRODER 2 provocó un
aumento del área beneficiada por los programas
de desarrollo rural en la comarca de la Ribera
Alta. Por un lado, bajo el programa LEADER + se
beneficiaron los mismos municipios que en LEA-
DER II y quedaron integrados en la misma área.
Por otro lado, bajo PRODER 2 fueron beneficiarios
los municipios de Alberic, Alfarb, Benimuslem,
Catadau, l´Ènova, Guadassuar, Llombai, Manuel,
Massalavés, Montserrat, Montroi, Rafelguaraf,
Real, Sant Joanet, Senyera y Torís. Entre ambos
programas, la superficie comarcal cubierta por
ellos fue del 75 %.
Ruralter-LEADER introdujo cambios en el núme-
ro de municipios beneficiarios en la comarca,
reduciéndose significativamente respecto del
periodo 2000-2006. El conjunto de municipios
quedó reducido al 43 % del total: Alcàntera de
Xúquer, Alfarb, Antella, Beneixida, Benimuslem,
Catadau, Cotes, Gavarda, Llombai, Sant Joanet,
Sellent, Sumacàrcer y Tous. Destaca la no in-
clusión de Càrcer, que había sido beneficiario
desde LEADER II. Casi todos estos municipios
compartieron zona de actuación, quedando
integrados en la zona 7 de Ruralter-LEADER;
salvo el municipio de Sumacàrcer que quedó
incluido en la zona 6.
El actual periodo de programación trae discon-
tinuidades territoriales significativas en esta
comarca. Se han integrado municipios que no
se beneficiaron de Ruralter-LEADER, mientras
que otros que llevaban integrados desde LEA-
DER II no han sido seleccionados, como por
ejemplo Alcàntera de Xúquer, Beneixida, Càr-
cer, etc. Los municipios seleccionados en esta
área ascienden al 40 % del total comarcal y
son: Alberic, Alfarb, Antella, Carcaixent, Cata-
dau, Cotes, Llombai, Montserrat, Montroi, Real,
Sellent, Sumacàrcer, Tous y Torís. Todos ellos
han quedado integrados bajo el GAL Asociación
para el desarrollo sostenible de los municipios
del Macizo del Caroig, Serra Grossa y Riberes
del Xúquer.
Por otra parte, cabe destacar que la Ribera
Alta cuenta con la presencia de algunas ciuda-
des medias tales como Alzira, Algemesí y Car-
caixent, y la conurbación que forman estas tres
ciudades, contribuyendo a generar una impor-
tante densidad demográfica. Ha sido un buen
caldo de cultivo para que se hayan presentado
dos candidaturas de EDUSI: una en Alzira (Alzira
Avanza), tanto en 2016 como en 2017, y otra en
6.2 INSTRUMENTS
DE PLANIFICACIÓ
sostenibilitat com ara la renovació
i optimització de l’enllumenat muni-
cipal, la creació d’una oficina verda
per a la implementació del pla d’ac-
ció i la sensibilització sobre la sos-
tenibilitat, i l’agermanament amb
ajuntaments d’altres països per
a l’intercanvi d’experiències en la
matèria. D’altra banda, l’Alcúdia va
rebre en el 2016 l’ajuda de la Dipu-
tació de València en la modalitat C,
adreçada a les actuacions d’inver-
sió per al compliment del pla d’acció,
amb un import proper a 50.000 eu-
ros. En la modalitat és l’únic municipi
que ha rebut suport junt amb Llaurí.
Així mateix, tant l’Alcúdia com Carlet
van rebre l’ajuda per a l’adaptació al
nou pacte de les alcaldies, mentre
que setze municipis de la comarca
van ser beneficiaris de l’ajuda per al
lliurament de l’IER, l’ERVCC i el PA-
CES: Alcàntera del Xúquer, Alfarb,
Antella, Benimodo, Benimuslem,
Càrcer, Cotes, Gavarda, Llombai,
Manuel, Massalavés, Montroi, Rafel-
guaraf, Senyera, Sumacàrcer i Tous.
Com succeïa a la Ribera Baixa,
també a la Ribera Alta, lògicament,
el consorci de la Ribera, i més con-
cretament l’Agència Energètica de
la Ribera, tenen un paper molt im-
portant en el desenvolupament d’ini-
ciatives i projectes de sostenibilitat.
Ha sigut la mateixa agència la que
ha dut a terme l’inventari d’emis-
sions i ha dissenyat el pla d’acció en
les experiències de l’Alcúdia i Carlet.
Circumstància que permet explicar
el nivell d’implantació més alt (des
del punt de vista qualitatiu) de les
iniciatives en matèria de sostenibili-
tat; a voltes en el marc de projectes
europeus articulats a través de la
mateixa agència, cosa que demos-
tra els beneficis d’una cooperació
i coordinació adequades entre les
diferents entitats locals: municipis,
consorci comarcal i diputació.
6.2.3 Programes
de desenvolupament
territorial local
Dins dels recursos institucionals
que hi ha al territori de la província
de València hem de destacar els
programes de desenvolupament
local i territorial en les diverses
fórmules. D’una rellevància espe-
cial resulten els fons comunitaris
lligats a la política de cohesió, que
en el període de programació actual
2014-2020 inclou expressament
diferents tipus d’estratègies de des-
envolupament. Entre les quals s’han
de destacar especialment les es-
tratègies de desenvolupament local
participatiu (EDLD), que gestionen
els grups d’acció local a les zones
rurals, que estan basades en la me-
todologia LEADER i que ja tenen una
trajectòria llarga a tot el territori
valencià i a la província de València.
Ja han transcorregut més de vint-i-
cinc anys des de la posada en marxa
de la primera iniciativa comunitària
(IC) de desenvolupament rural LEA-
DER (Liaison Entre Actions de Déve-
loppement de l’Économie Rurale) al
territori valencià. No va ser l’única
iniciativa de desenvolupament rural
que s’hi duia a terme, ja que durant
diversos anys va conviure en con-
cordança amb la iniciativa espanyola
de desenvolupament rural PRODER
(Programa operativo de desarrollo y
diversificación económica de zonas
rurales). L’aplicació dels programes
no ha sigut generalitzada a tot el te-
rritori valencià; ni en el temps (el pes
ha crescut amb el pas del temps), ni
en l’espai (major en les comarques
interiors que en les del litoral). Las
diferents comarques i, sobretot, els
municipis que les integren, han anat
guanyant experiència en matèria
de desenvolupament rural de ma-
nera progressiva. També han hagut
d’afrontar successius canvis en la
forma d’implementar els progra-
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
mes de desenvolupament, tant pels
canvis en la base territorial com en
les pràctiques de gestió i coordina-
ció requerides.
D’altra banda, la política de cohesió
2014-2020 també preveu posar en
marxa estratègies de desenvolu-
pament urbà sostenible i integrat
(EDUSI), cofinançades pel Fons Euro-
peu de Desenvolupament Regional
(FEDER) i dirigides a les ciutats i re-
gions urbanes. Si les estratègies de
desenvolupament rural són d’àmbit
supramunicipal, en la pràctica, les
EDUSI tenen en general un àmbit
que es limita a una unitat urbana de
més de vint mil habitants, encara
que no exclou en les convocatòries
la concurrència d’agrupacions de
municipis que superen eixe llindar
de població. La selecció de les es-
tratègies, que presenten les comu-
nitats autònomes, la fa el Ministerio
de Hacienda del govern d’Espanya
mitjançant convocatòria pública.
La comarca de la Ribera Alta es tro-
ba entre les àrees de la cota 100
i la franja intermèdia del territori.
Encara que la major part de la co-
marca se situa dins de la cota 100,
129
 6.2 INSTRUMENTOS
DE PLANIFICACIÓN
Algemesí (EDUSI Algemesí 2018-2022) en 2017.
Ninguna de las dos acabó siendo seleccionada.
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
También se ha impulsado un ATEDL, pero este
no es de ámbito estrictamente comarcal sino
supracomarcal, ya que agrupa la Ribera Alta y
la Ribera Baixa. El acuerdo incluye el diagnós-
tico territorial y la realización de un proyecto
experimental o innovador, y se está gestionan-
do a través de PATER (Pacto Territorial para el
Empleo de la Ribera), un organismo autónomo
dependiente del Consorcio de la Ribera que se
creó en el año 2004, en el marco del programa
de los Pactos Territoriales por el Empleo.
6.2.4 Mancomunidades
La comarca de la Ribera Alta cuenta en la ac-
tualidad con cinco mancomunidades
(Cuadro 6.4)
1. Mancomunitat Intermunicipal
d’Alcàntera de Xúquer, Càrcer, Cotes
i Sellent per a l’Abastiment d’Aigües
Potables i Altres Serveis.
Fecha de inscripción: 22/09/1986
Localización: Plaça Solidaritat, 5-b,
Càrcer
www.alcanteradexuquercarcercotesisellent.es
Teléfono: 962 97 61 56
Municipios asociados: 4
Alcàntera de Xúquer, Cotes, Càrcer
y Sellent.
130
MANCOMUNIDADES
Municipios Municipios mancomunados No actividades mancomunadas
Alberic SI 25
Alcàntera de Xúquer SI 23
Alzira SI 25
Alcúdia, l’ SI 21
Alfarp SI 46
Algemesí SI 25
Alginet SI 21
Antella SI 21
Beneixida SI 21
Benifaió SI 21
Benimodo SI 21
Benimuslem SI 25
Carcaixent SI 25
Càrcer SI 23
Carlet SI 21
Catadau SI 46
Cotes SI 23
Ènova, l’ SI 24
Gavarda SI 21
Guadassuar SI 11
Llombai SI 46
Manuel SI 24
Massalavés SI 21
Montserrat SI 31
Montroy SI 31
Pobla Llarga, la SI 21
Rafelguaraf SI 24
Real SI 31
Sant Joanet SI 24
Sellent SI 23
Senyera SI 24
Sumacàrcer SI 21
Tous SI 21
Turís SI 21
Villanueva de Castellón SI 24
Comarca 35 150
Cuadro 6.4 Fuente: Ministerio de Hacienda y de Administraciones Públicas (2017).
6.2 INSTRUMENTS
DE PLANIFICACIÓ
hi ha municipis de l’oest i el nord de
la comarca que es troben a la fran-
ja intermèdia. El primer precedent
del programa de desenvolupament
rural a la Ribera Alta es remunta a
l’aplicació de la IC LEADER II, per la
qual el 26% dels municipis de la co-
marca van ser seleccionats i benefi-
ciaris del programa de desenvolupa-
ment: Alcàntera de Xúquer, Antella,
Beneixida, Càrcer, Cotes, Gavarda,
Sellent, Sumacàrcer i Tous. Van que-
dar integrats a l’àrea del Massís del
Caroig, on també es va integrar les
comarques de la Costera, Hoya de
Buñol-Chiva i Canal de Navarrés.
L’arribada de LEADER + i PRODER 2
va provocar un augment de l’àrea
beneficiada pels programes de des-
envolupament rural a la comarca
de la Ribera Alta. D’una banda, amb
el programa LEADER + es van bene-
ficiar els mateixos municipis que en
LEADER II i van quedar integrats en
la mateixa àrea. D’altra banda, amb
PRODER 2 van ser beneficiaris els
municipis d’Alberic, Alfarb, Benimus-
lem, Catadau, l’Ènova, Guadassuar,
Llombai, Manuel, Massalavés, Mont-
serrat, Montroi, Rafelguaraf, Real,
Sant Joanet, Senyera i Torís. Entre
tots dos programes, la superfície co-
marcal coberta va ser del 75%.
Ruralter-LEADER va introduir canvis
en el nombre de municipis benefi-
ciaris a la comarca, es reduí signi-
ficativament respecte del període
2000-2006. El conjunt de municipis
va quedar reduït al 43% del total:
Alcàntera de Xúquer, Alfarb, Ante-
lla, Beneixida, Benimuslem, Cata-
dau, Cotes, Gavarda, Llombai, Sant
Joanet, Sellent, Sumacàrcer i Tous;
destaca la no inclusió de Càrcer,
que havia sigut beneficiari des de
LEADER II. Quasi tots els municipis
esmentats van compartir zona d’ac-
tuació, quedaren integrats a la zona
7 de Ruralter-LEADER; excepte el
municipi de Sumacàrcer que va que-
dar inclòs a la zona 6.
L’actual període de programació
comporta discontinuïtats territo-
rials significatives a la comarca.
S’han integrat municipis que no es
van beneficiar de Ruralter-LEADER,
mentre que uns altres que estaven
integrats des de LEADER II no han
sigut seleccionats, com ara Alcàn-
tera de Xúquer, Beneixida, Càrcer,
etc. Els municipis seleccionats a
l’àrea ascendeixen al 40% del total
comarcal i són: Alberic, Alfarb, An-
tella, Carcaixent, Catadau, Cotes,
Llombai, Montserrat, Montroi, Real,
Sellent, Sumacàrcer, Tous i Torís.
Tots han quedat integrats en el GAL
Associació per al desenvolupament
sostenible dels municipis del Massís
del Caroig, Serra Grossa i Riberes
del Xúquer.
D’altra banda, cal destacar que a la
Ribera Alta hi ha la presència d’algu-
nes ciutats mitjanes com ara Alzira,
Algemesí i Carcaixent, i la conur-
bació que formen les tres ciutats,
que contribueixen a generar una
densitat demogràfica important. Ha
sigut un bon caldo de cultiu perquè
s’hagen presentat dos candidatures
d’EDUSI: una a Alzira (Alzira Avança),
tant en el 2016 com en el 2017, i una
altra a Algemesí (EDUSI Algemesí
2018-2022) en el 2017. Cap de les
dos va ser seleccionada.
També s’ha impulsat un ATEDL, però
no és d’àmbit estrictament comarcal
sinó supracomarcal, ja que agrupa la
Ribera Alta i la Ribera Baixa. L’acord
inclou el diagnòstic territorial i la rea-
lització d’un projecte experimental o
innovador, i es gestiona a través de
PATER (Pacte territorial per a l’ocu-
pació de la Ribera), un organisme
autònom dependent del Consorci de
la Ribera que es va crear l’any 2004,
en el marc del programa dels pactes
territorials per l’ocupació.
6.2.4 Mancomunidades
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
A la comarca de la Ribera Alta hi ha
en l’actualitat cinc mancomunitats:
(Quadre 6.4)
1. Mancomunitat intermunicipal
d’Alcàntera de Xúquer, Càrcer,
Cotes i Sellent per
a l’abastiment d’aigua potable
i altres serveis.
Fecha de inscripción:
22 de setembre de 1986.
Localización: Plaça de la
Solidaritat, 5-b, Càrcer
www.alcanteradexuquercarcercotesisellent.es
Teléfono: 962 97 61 56
Municipis associats: Alcàntera
de Xúquer, Cotes, Càrcer i
Sellent.
Obres i serveis: abastiment
d’aigua potable i atenció
a persones en risc d’exclusió.
2. Mancomunitat de la Vall
dels Alcalans
Fecha de inscripción:
2 d’octubre de 1986
Localización:
Plaça de l’Ajuntament, 11,
Montroi
www.vallsdelsalcalans.es
Teléfono: 962 55 54 01
Municipis associats: Montroi,
131
 6.2 INSTRUMENTOS
DE PLANIFICACIÓN
Obras y servicios: Abastecimiento de agua
potable y atención a personas en riesgo
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
de exclusión.
2. Mancomunitat “La Vall dels Alcalans”
Fecha de inscripción: 02/10/1986
Localización: Plaça de l’Ajuntament, 11,
Montroi.
www.vallsdelsalcalans.es
Teléfono: 962 55 54 01
Municipios asociados: 3
Montroi, Montserrat y Real.
Obras y servicios: Aguas potables,
alcantarillado, limpieza viaria, basura,
matadero y urbanismo.
3. Mancomunitat del “Marquesat”
Fecha de inscripción: 02/10/1986
Localización: C/ Verge del Roser, 2,
Llombai
www.marquesat.es
Teléfono: 962 55 30 43
Municipios asociados: 3
132
Alfarb, Catadau y Llombai Alberic, Alcantara de Xúquer, l’Alcúdia,
Obras y servicios: Aguas potables, Alfarb, Algemesí, Alginet, Alzira, Antella,
ambulancias y depuración de aguas Beneixida, Benifaió, Benimodo, Benimuslem,
residuales. Carcaixent, Carlet, Catadau, Cotes, Càrcer,
Gavarda, Guadassuar, Llombai, Manuel,
4. Mancomunitat L’Ènova Massalavés, Montroi, Montserrat, la Pobla
Fecha de inscripción: 24/02/1993 Llarga, Rafelguaraf, Real, Sant Joanet,
Localización: C/ dels Metges, 9, L’Énova Sellent, Senyera, Sumacàrcer, Tous, Torís,
www.mancomunitatlenova.es Vilanova de Castelló y l’Ènova.
Teléfono: 962 26 84 63 Obras y servicios: Servicios sociales,
Municipios asociados: 6 medioambiente, cultura, formación,
L’Ènova, Manuel, Rafelguaraf, Sant Joanet, movilidad y tránsito, promoción económica
Senyera y Vilanova de Castelló. y asistencia a los ayuntamientos.
Obras y servicios: Aguas potables,
información juvenil, servicios asistenciales
y servicios sociales.
5. Mancomunitat de la “Ribera Alta”
Fecha de inscripción: 26/01/1996
Localización: C/ Taronger, 116, Alzira.
http://manra.org/es/
Teléfono: 962 41 41 42
Municipios asociados: 35
6.2 INSTRUMENTS
DE PLANIFICACIÓ
Montserrat i Real.
Obres i serveis: aigua potable, Fecha de inscripción:
clavegueram, neteja viària, fem,
escorxador i urbanisme.
3. Mancomunitat del Marquesat
Fecha de inscripción: Teléfono: 962 26 84 63
2 d’octubre de 1986
Localización:
C/ de la Mare de Déu
del Roser, 2, Llombai
www.marquesat.es
Teléfono: 962 55 30 43
Municipis associats: Alfarb,
Catadau i Llombai.
Obres i serveis: Aigües potables,
ambulàncies i depuració d’aigües
residuals.
4. Mancomunitat de l’Ènova
24 de febrer de 1993
Localización:
C/ Dels Metges, 9, L’Énova
www.mancomunitatlenova.es
Municipis associats: l’Ènova,
Manuel, Rafelguaraf, Sant
Joanet, Senyera i Vilanova
de Castelló.
Obres i serveis: aigua potable,
informació juvenil, serveis
assistencials i serveis socials.
5. Mancomunitat de la Ribera Alta
Fecha de inscripción: Tous, Torís, Vilanova de Castelló
26 de gener de 1996
Localización: C/ Taronger, 116, Obres i serveis: serveis socials,
Alzira. medi ambient, cultura,
VI. RECURSOS INSTITUCIONALES
VI. RECURSOS INSTITUCIONALS
http://manra.org/es/ formació, mobilitat i trànsit,
Teléfono: 962 41 41 42 promoció econòmica
Municipis associats: (35) Alberic, i assistència als ajuntaments.
Alcàntera de Xúquer, l’Alcúdia,
Alfarb, Algemesí, Alginet, Alzira,
Antella, Beneixida, Benifaió,
Benimodo, Benimuslem,
Carcaixent, Carlet, Catadau,
Cotes, Càrcer, Gavarda,
Guadassuar, Llombai, Manuel,
Massalavés, Montroi,
Montserrat, la Pobla Llarga,
Rafelguaraf, Real, Sant Joanet,
Sellent, Senyera, Sumacàrcer,
i l’Ènova.
133
Muixeranga. Algemesí
Autor: Paco Donderis
VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES
VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS
 7.1 RECURSOS
CULTURALES
Y PATRIMONIALES
La comarca ha sido históricamente un nudo de
comunicación norte-sur, pero también a través
del Xúquer con la costa y en la vía del Magre ha-
cia las comarcas del interior en la Antigüedad.
(Cuadro 7.1 y Figura 7.1).
7.1.1 Bienes de Interés Cultural
Son 67 los BIC de la comarca.
Existen numerosos abrigos y covachas inventa-
riados QUE están declarados BIC, pues forman
parte de la lista de Patrimonio de la Humanidad,
el Arte Rupestre del Arco Mediterráneo. Entre
estos BIC está la población ibero-romana de La
Carència en la localidad de Torís.
Josep Montesinos
José Luis Jiménez
Entre el Patrimonio Inmaterial (Patrimonio de la
Humanidad desde 2011) debemos destacar sin
duda el conjunto de la Festa de la Mare de Déu
de la Salut de Algemesí, una de las celebracio-
nes más espectaculares y mejor recuperadas y
conservadas entre las tradiciones valencianas.
Según la tradición tiene su origen en la devoción
a la imagen encontrada en el siglo XIII; tenemos
noticia histórica de la Festa desde 1610; desta-
can en ella diversos momentos y acciones como
La Muixeranga, consistente en levantamiento de
torres humanas al ritmo de la música; también
bailes como el de Els Bastonets o Els Tornejants;
hay procesiones y volteo de campanas. En suma,
una fiesta religiosa de gran arraigo popular y
uno de los símbolos de un pueblo que mantiene
136
su cultura e identidad. También es BIC entre el
Patrimonio Inmaterial, la Tamborrada de Alzira,
con origen en las procesiones de Semana Santa,
está constatada desde 1539 y cuenta con varios
miles de participantes que hacen sonar sus tam-
bores agrupados en hermandades y cofradías.
Algunas parroquias de la Ribera Alta están
también reconocidas como BIC dadas sus ca-
racterísticas arquitectónicas, artísticas e his-
tóricas: la Parroquial de Sant Andreu Apòstol
en l’Alcúdia, Parroquial de Sant Jaume Apòstol
en Algemesí, Parroquial de Santa Caterina Ver-
ge i Màrtir en Alzira; Parroquial de Sant Barto-
meu en Carcaixent; Parroquial de la Santa Creu
en Llombai; Parroquial de Sant Vicent Màrtir en
Guadassuar. Lo mismo que algunos conjuntos
históricos como el de la La Vila de Alzira o el
recinto amurallado de Berfull en Rafelguaraf.
Los castillos y torres BICs son el Castillo de Al-
farb, la casa-palau de la Senyoria d’Alginet, el re-
cinto amurallado de Alzira y la torre en la misma
localidad, las torre de la Plaça y de Mussa en
Benifaió, Castillo de Catadau, Castillo de Alèdua
en Llombai, Castillo de Montroi, Castillo dels Al-
calans en Montserrat, el Castellet también en
Montserrat, el Torreón en Sant Joanet, Casti-
llo de Sumacàrcer, el Castillo y la Torre Vigía de
Tous, Castillo de Torís, el Castellet de Vilanova
de Castelló y la Batería Napoleónica de Gavarda.
Monasterios y conventos: Monasterio Fortifica-
do de la Mare de Déu de la Murta en Alzira, Con-
vento de Aigües Vives en Carcaixent, Iglesia y
Convento de la Santa Creu en Llombai. También
BIC son la ermita de Sant Roc de Ternils en Car-
caixent, y edificios como la Casa Consistorial de
Alzira, Torre del Palacio de Antella o el Portal de
Massalavés. Cruces de término como la Creu
Coberta de Alzira. Además de diversos escudos
en Alginet, Alzira, los numerosos de Carcaixent,
Cotes y la Pobla Llarga.
7.1.2 Bienes de Relevancia Local
Son un total de 265 los bienes de Relevancia
Local de la comarca. Algunos entornos urba-
nos dadas sus peculiaridades son BRL, como:
Núcleo Histórico Tradicional de Carlet, Núcleo
Histórico Tradicional de Guadassuar, Núcleo
Histórico Tradicional de Llombai, Núcleo Histó-
rico Tradicional de Montserrat.
Iglesias Parroquiales que son BRL: las Parro-
quiales de Sant Llorenç Màrtir y la del Esperit
Sant en Alberic, Parroquial de la Puríssima Con-
cepció de Alcàntera de Xúquer, Parroquial de
La Immaculada de Montortal (l’Alcúdia), Parro-
quial de Sant Jaume Apòstol en Alfarb, Parro-
quial de Sant Antoni Abat en Alginet. En Alzira
las Parroquiales de La Encarnació y la de los
Sants Patrons. Parroquial de la Puríssima Con-
cepció en Antella; Parroquial de la Assumpció en
Beneixida, Parroquial de Sant Pere Apòstol en
Benifaió; Parroquial de la Puríssima Concepció
en Benimuslem. Las Parroquiales de Carcaixent:
7.1 RECURSOS
CULTURALS
I PATRIMONIALS
La comarca ha sigut històricament
un nus de comunicació nord-sud,
però també a través del Xúquer amb
la costa i en la via del Magre cap a
les comarques de l’interior en l’Anti-
guitat (Quadre 7.1 y Figura 7.1).
7.1.1 Béns d’interés cultural
Hi ha 67 BIC a la comarca.
Hi ha un bon nombre d’abrics i co-
vatxes inventariats declarats BIC, ja
que formen part de la llista de patri-
moni de la humanitat, l’art rupestre
de l’arc mediterrani. Entre els quals
hi ha la població iberoromana de la
Carència a la localitat de Torís.
Entre el patrimoni immaterial (patri-
moni de la humanitat des del 2011)
hem de destacar, sens dubte, el con-
junt de la Festa de la Mare de Déu
de la Salut d’Algemesí, una de les
celebracions més espectaculars i
més ben recuperades i conservades
entre les tradicions valencianes. Se-
gons la tradició, té l’origen en la de-
voció a la imatge trobada en el segle
XIII; tenim notícia històrica de la festa
des de 1610. Hi destaquen diversos
moments i accions com la Muixe-
ranga, que consisteix a alçar torres
humanes al ritme de la música, balls
com el dels Bastonets o els Torne-
jants i les processons i el volteig de
campanes. En suma, una festa reli-
giosa de gran arrelament popular i
un dels símbols d’un poble que manté
la seua cultura i identitat. També és
BIC entre el patrimoni immaterial, la
Tamborrada d’Alzira, amb origen en
les processons de Setmana Santa,
està constatada des de 1539 i hi
participen milers de persones que
fan sonar els tambors agrupats en
germandats i confraries.
Hi ha unes quantes esglésies de la
Ribera Alta reconegudes com a BIC
per les característiques arquitectò-
niques, artístiques i històriques que
tenen: Sant Andreu Apòstol a l’Alcú-
dia, Sant Jaume Apòstol a Algeme-
sí, Santa Caterina Verge i Màrtir a
Alzira, Sant Bartomeu a Carcaixent,
Santa Creu a Llombai, Sant Vicent
Màrtir a Guadassuar. El mateix oco-
rre amb conjunts històrics como el
de la Vila d’Alzira o el recinte emmu-
rallat de Berfull a Rafelguaraf.
Els castells i torres BIC són: el
castell d’Alfarb, la casa palau de la
Senyoria d’Alginet, el recinte emmu-
rallat d’Alzira i la torre a la mateixa
localitat, les torres de la Plaça i de
Mussa a Benifaió, el castell de Ca-
tadau, el castell d’Alèdua a Llombai,
el castell de Montroi, el castell dels
Alcalans a Montserrat, el castellet
també a Montserrat, la torrassa a
Sant Joanet, el castell de Sumacàr-
cer, el castell i la torre de guaita de
Tous, el castell de Torís, el castellet
de Vilanova de Castelló i la bateria
napoleònica de Gavarda.
Monestirs i convents: monestir for-
tificat de la Mare de Déu de la Mur-
ta a Alzira, convent d’Aigües Vives a
Carcaixent, església i convent de la
Santa Creu a Llombai. També són
BIC l’ermita de Sant Roc de Ternils a
Carcaixent, i edificis com la casa con-
sistorial d’Alzira, la torre del Palau
d’Antella o el portal de Massalavés.
Creus de terme como la Creu Cober-
ta d’Alzira. A més de diversos escuts
a Alginet, Alzira, els nombrosos de
Carcaixent, Cotes i la Pobla Llarga.
7.1.2 Béns de rellevància
local
Són un total de 265 els béns de re-
llevància local de la comarca. Són
BRL uns quants entorns urbans
ateses les peculiaritats que tenen,
com ara els nuclis històrics tradicio-
nals de Carlet, Guadassuar, Llombai
i Montserrat.
VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES
VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS
També hi ha esglésies que són BRL:
les de Sant Llorenç Màrtir i Esperit
Sant a Alberic, la Puríssima Con-
cepció d’Alcàntera de Xúquer, la
Immaculada de Montortal (l’Alcúdia),
Sant Jaume Apòstol a Alfarb, Sant
Antoni Abat a Alginet. A Alzira les
esglésies de l’Encarnació i la dels
Sants Patrons, a Antella la Puríssi-
ma Concepció, a Beneixida l’Assump-
ció, Sant Pere Apòstol a Benifaió, la
Puríssima Concepció a Benimuslem.
Les esglésies de Carcaixent: l’As-
sumpció, Sant Antoni de Pàdua, Sant
Francesc de Paula i Santa Bàrbara.
A Càrcer l’Assumpció, a Carlet l’As-
sumpció, Sant Pere Apòstol a Cata-
dau, Sant Miquel Arcàngel a Cotes,
Mare de Déu de Gràcia a l’Ènova, la
Puríssima a Gavarda, Santa Anna
a Manuel, Sant Miquel Arcàngel i
Santa Maria Magdalena de Manuel,
Sant Bartomeu Apòstol a Montroi,
l’Assumpció a Montserrat, Sant
Pere Apòstol a la Pobla Llarga. Les
del Naixement del Senyor i Sant Jo-
sep a Rafelguaraf, Sant Pere Apòs-
tol al Real, Sant Joan Baptista a Sant
Joanet, Santa Anna a Senyera, Sant
Antoni Abat a Sumacàrcer, Sant
Miquel Arcàngel a Tous, la Nativitat
137
 7.1 RECURSOS
CULTURALES
Y PATRIMONIALES
de la Assumpció, Sant Antoni de Pàdua, Sant
Francesc de Paula y la de Santa Bàrbara. Pa-
VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES
VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS
rroquial de l’Assumpció en Càrcer, Parroquial de
l’Assumpció de Carlet, Parroquial de Sant Pere
Apòstol en Catadau, Parroquial de Sant Miquel
Arcàngel en Cotes, Parroquial de la Mare de
Déu de Gràcia en L’Ènova, Parroquial de la Pu-
ríssima en Gavarda, Parroquial de Santa Anna
en Manuel, Parroquial de Sant Miquel Arcàngel
y Santa Maria Magdalena de Manuel, Parroquial
de San Bartomeu Apòstol en Montroi, Parro-
quial de la Assumpció en Montserrat, Parro-
quial de Sant Pere Apòstol en La Pobla Llarga.
Parroquial del Naixement del Senyor y la de Sant
Josep ambas en Rafelguaraf. Parroquial de Sant
Pere Apòstol en Real, Parroquial de Sant Joan
Baptista en Sant Joanet, Parroquial de Santa
Anna en Senyera, Parroquial de Sant Antoni
Abat en Sumacàrcer, Parroquial de Sant Miquel
Arcàngel en Tous, Parroquial de la Nativitat en
Torís. Las Parroquiales de la Assumpció y la de
Santa Bàrbara ambas en Vilanova de Castelló.
Iglesias: y Santuarios BRL: restos de la Iglesia
de Santa Maria en Alzira, Santuari de la Mare
de Déu del Lluc en Alzira, Iglesia de la Immacu-
lada en Carcaixent. Monasterios y conventos
BRLs: Antiguo Convento de la Mare de Déu dels
Àngels en Alberic, Convento de Santa Bàrbara
en l’Alcúdia, Convento de Sant Vicent Ferrer en
Algemesí, Monasterio de Santa Llúcia en Alzira,
Monasterio del Corpus Christi en Carcaixent,
Convento Hermanas Doctrina Cristiana (Biblio-
teca) en Guadassuar, Colegio de Sant Domingo
138
RECURSOS HISTÓRICOS Y MONUMENTALES
Municipios BIC`s BRL`s Yacimientos
Museos
Colecciones
arqueológicos1 museográficas
Alberic - 9 11 - -
Alcàntera de Xúquer - 2 2 - -
Alzira 13 36 63 1 -
Alcúdia, l’ 1 16 9 - 1
Alfarp 5 1 19 - -
Algemesí 2 30 11 - -
Alginet 2 10 7 1 -
Antella 1 6 11 - -
Beneixida - 2 3 - -
Benifaió 2 3 8 - 1
Benimodo - 7 2 - -
Benimuslem - 2 2 - -
Carcaixent 14 21 32 - -
Càrcer - 4 2 - -
Carlet - 20 8 - -
Catadau 1 2 12 - -
Cotes 1 1 2 - -
Ènova, l’ - 5 6 - -
Gavarda 1 3 - - -
Guadassuar 1 35 6 - -
Llombai 3 12 19 - -
Manuel - 2 4 - -
Massalavés 1 1 3 - -
Montserrat 2 9 5 - -
Montroi 1 2 5 1 -
Pobla Llarga, la 3 2 4 - -
Rafelguaraf 1 2 3 - -
Real - 1 3 - -
Sant Joanet 1 2 1 - -
Sellent - - - - -
Senyera - 1 2 - -
Sumacàrcer 1 2 9 - -
Tous 7 1 30 - -
Turís 2 6 24 - -
Villanueva de Castellón 1 7 5 - -
Comarca 67 265 355 3 2
Provincia 466 2.340 4.185 58 54
C.Valenciana 1.142 5.159 8.710 136 104
Comarca/Provincia 12,88 % 11,32 % 7,96 % 5,17 % 3,70 %
Cuadro 7.1 Fuente: Conselleria d’Educació, Cultura i Esport (2017). 1. Datos del 2015
7.1 RECURSOS
CULTURALS
I PATRIMONIALS

a Torís. Les de l’Assumpció i Santa

Bàrbara a Vilanova de Castelló.

VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES

VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS
Esglésies i santuaris BRL: restes de
l’església de Santa Maria a Alzira,
santuari de la Mare de Déu del Lluc
a Alzira, església de la Immaculada
a Carcaixent. Monestirs i convents
declarats BRL: antic convent de la
Mare de Déu dels Àngels a Alberic,
convent de Santa Bàrbara a l’Alcúdia,
convent de Sant Vicent Ferrer a Al-
gemesí, monestir de Santa Llúcia a
Alzira, monestir del Corpus Christi a
Carcaixent, convent de l’orde Herma-
nas de la Doctrina Cristiana (Bibliote-
ca) a Guadassuar, el col.legi de Sant
Doménec antic convent a Vilanova
de Castelló. Ermites reconegudes
com a BRL són les de la Mare de Déu
de Cullera i Santa Bàrbara a Alberic,
Sant Antoni Abat a l’Alcúdia; Sants
Abdó i Senent, Sant Onofre Anaco-
reta i Crist de l’Agonia a Algemesí;
Sant Josep a Alginet, Crist de l’Ago-
nia a Antella. A Carcaixent Sagrada
Família, Mare de Déu d’Aigües Vives,
Santa Anna i Sant Vital. Sant Bernat
Màrtir a Carlet, Sant Josep a l’Ènova,
Sant Roc a Guadassuar, Sant Anto-
ni a Llombai, Masia de Sant Josep a
Montserrat, Calvari a Sumacàrcer,
Mare de Déu dels Dolors a Torís, i la
castellonenca de l’Aurora.

Figura 7.1 Recursos patrimoniales

139
 7.1 RECURSOS
CULTURALES
Y PATRIMONIALES

que fue Antiguo Convento en Vilanova de Cas-

telló. Ermitas reconocidas como BRL: Ermitas
VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES
VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS

de la Mare de Déu de Cullera y la de Santa Bàr-

bara en Alberic, Ermita de Sant Antoni Abat en
L’Alcúdia. Ermitas de los Santos Abdó y Senent,
Sant Onofre Anacoreta y Crist de l’Agonia en Al-
gemesí; Ermita de Sant Josep en Alginet, Ermita
del Crist de l’Agonia en Antella. Ermitas en Car-
caixent: de la Sagrada Família, de la Mare de
Déu d’Aigües Vives, Santa Anna y Sant Vital. Er-
mita de Sant Bernat Màrtir en Carlet, Ermita de
Sant Josep en L’Ènova, Ermita de Sant Roc en
Guadassuar, Ermita de Sant Antoni en Llombai,
Ermita de la Masia de Sant Josep en Montse-
rrat, Ermita del Calvari en Sumacàrcer, Ermita
de la Mare de Déu dels Dolors en Torís, Ermita
de la Aurora en Vilanova de Castelló.

Casas privadas o públicas con protección BRL:

como la situada en la calle Mayor (carrer Ma-
jor) 48 de Alginet. Casa de Empeño, Edificio de
Viviendas en el carrer Major de Santa Caterina
nº 2, Escola Pia, y La Gallera todas ellas en Alzira;
Palau de Casassús en Alzira. La Torre Campanar
de l’Ajuntament de Llombai; Alquería y Torre Bo-
rrero o Tortosa en Guadassuar. También es BRL
el Cementerio Municipal de Guadassuar.
Obras de ingeniería como puentes en Alzira:
Pont de la Partida de Velasco, Pont de Ferro
sobre el Xúquer en Alzira, restos arqueológicos
del puente de Sant Bernat y sus Casilicios, Pont
de Ferro sobre el Xúquer entre Gavarda y Be-
neixida, Pont del Rei en Gavarda.
Restos fabriles como los Fumerals en Alginet, el
del Camí de Trullàs, de l’Hort de la Col.legiala, de
l’Hort de la Creu, de l’Hort de la Paret, de l’Hort
de Peregrinet, de l’Hort de Pobil, de l’Hort del
Notari. Fumerals también en Alzira: el del Camí
de la Casella, de l’Antic Rajolar La Constructora,
de l’Antiga Serradora Pardo, de l’Hort del Re-
mei. Fumerals en Benifaió: el de l’Hort d’Aguilar y
el de l’Hort de Miralles. El Fumeral del Motor del
Realeng en L’Ènova. Los cinco Fumerals de Car-
Magatzem de Ribera. Carcaixent. Autor: Antoni Martínez Bernat
caixent. Almàssera d’Ocheda en Benimodo. Los
importantes restos protegidos en Guadassuar:
Fumeral de L’ Hort de Comerge, Motor i Fume-
ral de Lledó o Vapor de la Tia Vicenta, Motor
i Fumeral de Tortosa, Motor i Fumeral del Ca-
rrascal - Assegador de la Creu, Motor o Vapor
de Jornet i Fumeral. Motor del Pavo – Fumeral
en Montserrat. También es BRL la Estación de
FGV en Carlet. Asimismo, la Nevera de la Mur-
ta, el Llavador Públic de l’Alquerieta en Alzira, el

140
7.1 RECURSOS
CULTURALS
I PATRIMONIALS
Casas privades o públiques amb
protecció BRL: com la situada al nú-
mero 48 del carrer Major d’Alginet;
la Casa de l’Empenyorament, edifici
de vivendes al número 2 del carrer
Major de Santa Caterina, Escola Pia,
la Gallera i el palau de Casassús a
Alzira. La torre campanar de l’Ajun-
tament de Llombai; l’alqueria i torre
Borrero o Tortosa a Guadassuar.
També és BRL el cementeri munici-
pal de Guadassuar.
Obres d’enginyeria com els ponts: a
Alzira el pont de la Partida de Velas-
co, el pont de ferro sobre el Xúquer
i les restes arqueològiques del pont
de Sant Bernat i els casilicis; el pont
de ferro sobre el Xúquer entre Ga-
varda i Beneixida, el pont del Rei a
Gavarda.
Restes fabrils com els fumerals
a Alginet, els del camí de Trullàs,
l’Hort de la Col.legiala, l’Hort de la
Creu, l’Hort de la Paret, l’Hort de Pe-
regrinet, l’Hort de Pobil i l’Hort del
Notari; fumerals també a Alzira, els
del camí de la Casella, l’Antic Rajolar
La Constructora, l’Antiga Serradora
Pardo i l’Hort del Remei; a Benifaió,
els de l’Hort d’Aguilar i l’Hort de Mi-
ralles; el fumeral del Motor del Rea-
lenc a l’Ènova; els cinc fumerals de
Carcaixent; l’almàssera d’Ocheda
a Benimodo; les importants restes
VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES
VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS
protegides a Guadassuar, fume-
ral de l’Hort de Comerge, motor i
fumeral de Lledó o Vapor de la Tia
Vicenta, motor i fumeral de Tortosa,
motor i fumeral del Carrascal - asse-
gador de la Creu, motor o vapor de
Jornet; fumeral i motor del Pavo a
Montserrat. També és BRL l’estació
de FGV a Carlet. Així mateix, la Neve-
ra de la Murta, el llavador públic de
l’Alquerieta a Alzira, el molí d’Alèdua
a Llombai, la Masia de Sant Josep a
Montserrat; els horts a Alzira: Hort
del Remei i Hort de Cabrera.
L’espai de protecció arqueològica de
la Muntanya Assolada a Alzira és BRL.
Retaules ceràmics en diverses de
les poblacions: Alberic, Alcàntera
de Xúquer, Antella, Benimodo, Beni-
muslem, Carcaixent, Càrcer, Cata-
dau, Manuel, Montroi, Montserrat,
la Pobla Llarga, Sant Joanet, Torís i
Vilanova de Castelló. I els molt nom-
brosos de l’Alcúdia, Alzira, Algemesí,
Carlet, Guadassuar i Llombai. Els
calvaris, estacions i viacrucis d’Alge-
mesí, Alzira, l’Ènova, Guadassuar; el
calvari i la pujada a l’ermita de Sant
Antoni a Llombai, i el calvari de Torís.
Santuari del Lluc. Alzira. Autor: Pep Pelechà
141
 7.1 RECURSOS
CULTURALES
Y PATRIMONIALES
Molí d’Alèdua en Llombai, la Masia de Sant Jo-
sep en Montserrat. Los Huertos en Alzira: Hort
VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES
VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS
del Remei, Hort de Cabrera.
Es BRL el Espacio de Protección Arqueológica
La Muntanya Assolada en Alzira.
Retablos cerámicos en varias de las poblacio-
nes: Alberic, Alcàntera de Xúquer, Antella, Be-
nimodo, Benimuslem, Carcaixent, Càrcer, Ca-
tadau, Manuel, Montroi, Montserrat, La Pobla
Llarga, Sant Joanet, Torís, Vilanova de Castelló.
Y los muy numerosos de L’Alcúdia, Alzira, Alge-
mesí, Carlet, Guadassuar, Llombai. Los Calva-
rios. estaciones y Vía Crucis de Algemesí, Alzira,
L’Ènova, Guadassuar, Calvari i Pujada a l’Ermita
de Sant Antoni en Llombai, Calvari de Torís.
7.1.3 Yacimientos arqueológicos
Los yacimientos y espacios arqueológicos inven-
tariados en la comarca se elevan a 355.
Destacan, como hemos indicado más arriba, el
reconocimiento como BIC Patrimonio de la Hu-
manidad aquellos abrigos y covachas del Arte
Rupestre del Arco Mediterráneo, los abrigos del
Barranc de la Xivana de la Falaguera y uno del
Barranc del Bonico todo ello en Alfarb.
El importante oppidum de La Carència de Torís,
hábitat ibero romanizado es también BIC. Es un
importante recinto amurallado en altura, donde
142
se ha detectado parte de su urbanismo, restos 7.1.4 Museos y colecciones
cerámicos y artísticos. El Espacio de Protección museográficas
Arqueológica La Muntanya Assolada es BRL; se
trata de un hábitat de la Edad del Bronce. Tres Museos reconocidos y dos Colecciones
Museográficas. El Museu Municipal de Alzira
En Guadassuar hay varios espacios de protec- MUMA reúne en su exposición una muestra del
ción arqueológica protegidos y reconocidos acontecer histórico de la ciudad y de la comar-
como BRL: Espacio de Protección Arqueológica ca, además de ser un lugar de frecuentes acti-
Alqueria, Núcleo Urbano de Guadassuar, Espacio vidades, exposiciones y acciones culturales. Mu-
de Protección Arqueológica Alteret de Marin- seu Valencià d’Història Natural en Alginet es un
yent, Espacio de Protección Arqueológica Iglesia lugar no solo de exposiciones, sino también de
de Sant Vicent Màrtir, Espacio de Protección actividades didácticas, investigación en temas
Arqueológica Puntal Demo, Espacio de Protec- de protección de la naturaleza, de la biodiver-
ción Arqueológica Villa Romana de la Font de la sidad. También el Museu Valencià de la Mel en
Garrofera, Espacio de Protección Arqueológica Montroi. Entre las colecciones Museográficas:
Villa Romana de la Font Roja. CM Etnològica de l’Alcúdia, CM de la Torre de la
Plaça en Benifaió.
En Montserrat son BRL: Espacio de Protección
Arqueológica Castell dels Alcalans y Espacio de
Protección Arqueológica El Castellet de Mont-
serrat.
En L’Ènova se ha localizado un importante hábitat
rural de época romana: la villa de un propietario
de la ciudad de Saetabis, P. Cornelius Iunianus,
con una cronología de inicio en el siglo I d.C. y su
ruina en el siglo V. Villa agrícola y de producción
de lino y esparto; además de localizarse una zona
residencial ricamente instalada (mosaicos, relie-
ves, mármoles…). Espacios agrícolas y hábitat
que se articulaban en torno al eje de marcaba la
vía de comunicación en el tramo Saetabis-Valen-
tia, de la arteria de comunicación entre Gades y
Roma: la Vía Augusta.
7.1 RECURSOS
CULTURALS
I PATRIMONIALS
7.1.3 Jaciments arqueològics
A la comarca hi ha 355 jaciments i
espais arqueològics inventariats.
Hi destaquen, com hem indicat més
amunt, el reconeixement com a BIC
patrimoni de la humanitat els abrics
i covatxes de l’art rupestre de l’arc
mediterrani, els abrics del barranc
de la Xivana de la Falaguera i un del
barranc del Bonico, a Alfarb.
L’important oppidum de la Carència
de Torís, hàbitat iber romanitzat
també és BIC. És un recinte emmu-
rallat important en altura, on s’ha
detectat part de l’urbanisme, res-
tes ceràmiques i artístiques. L’es-
pai de protecció arqueològica de la
Muntanya Assolada és BRL; es trac-
ta d’un hàbitat de l’Edat del Bronze.
A Guadassuar hi ha diversos espais
de protecció arqueològica protegits
i reconeguts com a BRL: espai de
protecció arqueològica Alqueria,
nucli urbà de Guadassuar, espai de
protecció arqueològica Alteret de
Marinyent, espai de protecció ar-
queològica església de Sant Vicent
Màrtir, espai de protecció arqueolò-
gica Puntal Demo, espai de protec-
ció arqueològica vil.la romana de la
Font de la Garrofera, espai de pro-
tecció arqueològica vil.la romana de
la Font Roja.
A Montserrat són BRL l’espai de pro-
tecció arqueològica Castell dels Alca-
lans i l’espai de protecció arqueològi-
ca el Castellet de Montserrat.
A l’Ènova s’ha localitzat un hàbitat ru-
ral important d’època romana: la vil.
la d’un propietari de la ciutat de Sae-
tabis, P. Cornelius Iunianus, amb una
cronologia d’inici en el segle I d. de C.
i la ruïna en el segle V. Vil.la agrícola i
de producció de lli i espart; a més de
localitzar-se una zona residencial ri-
cament instal.lada (mosaics, relleus,
marbres…). Espais agrícoles i hàbitat
que s’articulaven entorn de l’eix que
marcava la via de comunicació en el
tram Saetabis-Valentia, de l’artèria
de comunicació entre Gades i Roma:
la via Augusta.
7.1.4 Museus i col.leccions
museogràfiques
VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES
VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS
Hi ha tres museus reconeguts i dos
col.leccions museogràfiques. Al Mu-
seu Municipal d’Alzira MUMA hi ha
una mostra de l’esdevindre històric
de la ciutat i de la comarca, a més
és un lloc de freqüents activitats,
exposicions i accions culturals. El
Museu Valencià d’Història Natural
a Alginet és un lloc no sols d’exposi-
cions, sinó també d’activitats didàc-
tiques, recerca en temes de protec-
ció de la natura, de la biodiversitat.
També hi ha el Museu Valencià de la
Mel a Montroi. Entre les col.leccions
museogràfiques: l’Etnològica de l’Al-
cúdia i la de la Torre de la Plaça a
Benifaió.
143
 7.2 FIESTAS Y SOCIEDADES
MUSICALES

Treinta y cinco municipios componen la comar-

ca de La Ribera Alta. Cinco de ellos poseen fies-
tas declaradas de interés turístico (Cuadro 7.2).

La Setmana Santa de Alzira fue declarada Fies-

ta de Interés Turístico Nacional en 1988, y en el
año 2005 las Fallas recibieron la misma decla-
ración. Desde 2016 las Fallas son Patrimonio
Inmaterial de la Humanidad de la UNESCO.

Algemesí recibió la declaración de Fiesta de In-

terés Turístico ya en 1977 para la Fiesta de la
Mare de Déu de la Salut, que se celebra en sep-
tiembre, y que también es Patrimonio Inmate-
rial de la Humanidad de la UNESCO desde 2011.

Carcaixent posee declaraciones en dos festivi-

Àngela Montesinos
dades: el Ral.li Humorístic en 2011, y las Presen-
taciones Falleras en 2012, ambas declaradas
Fiesta de Interés Turístico Local.

En Guadassuar, las Danzas fueron declaradas
en 1985 Fiestas de Interés Turístico y en Mon-
troi la Feria Valenciana de la Miel se declara
Fiesta de Interés Turístico Local en el año 2007.
Como en todas las comarcas, el resto de muni-
cipios celebran igualmente sus fiestas de gran
riqueza cultural y tradicional. En Alberic se ce-
lebran, entre otras, las fiestas de Fallas, Sant
Joan y Santa Cecília. Además, cada barrio cele-
bra su patrón.
Primer Premi. L’ ADMIRACIO D’ UN POBLE. Algemesí. Autor: Vicent Segura Pozo
En Alcàntera del Xúquer disfrutan de las fiestas ginet tiene entre sus festividades a Sant Antoni
patronales en honor a la Puríssima Concepció y Abat o Sant Antoni del Porquet, Carnestoltes
el Santíssim Crist dels Afligits. escolar, Falles a Sant Josep y la celebración del
Nou d’Octubre.
En L’Alcúdia es conocida la fiesta en honor de la
Mare de Déu de l’Oreto, con una romería en la que Si visitamos Antella asistiremos a las fiestas
actúan diversos grupos folclóricos tradicionales. patronales en honor a la Puríssima Concepció
Alfarb celebra el Día de la Sang, entre otras. Al- y el Santíssim Crist del Calvari. En Beneixida

144
7.2 FESTES I SOCIETATS
MUSICALS
Trenta-cinc municipis componen
la comarca de la Ribera Alta. Cinc
tenen festes declarades d’interés
turístic (Quadre 7.2).
La Setmana Santa d’Alzira va ser
declarada festa d’interés turístic
nacional en 1988, i l’any 2005 les
Falles van rebre la mateixa declara-
ció. Des del 2016 la UNESCO declarà
les Falles patrimoni immaterial de la
humanitat.
Algemesí ja va rebre la declaració
de festa d’interés turístic en 1977
per a la Festa de la Mare de Déu de
la Salut, que se celebra al setembre,
i que també és patrimoni immaterial
de la humanitat de la UNESCO des
del 2011.
Carcaixent té dos festes d’interés
turístic local: el Ral.li Humorístic,
declarada en el 2011, i les presenta-
cions falleres, en el 2012.
A Guadassuar, les Danses van ser
declarades en 1985 festes d’inte-
rés turístic i a Montroi la Fira Va-
lenciana de la Mel es declara festa
d’interés turístic local l’any 2007.
FIESTAS Y SOCIEDADES MUSICALES
Fiestas según interés turístico Sociedades
Municipios
VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES
VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS
Musicales
Internacional Nacional Autonómico Provincial Turístico (*) (2)
Alberic - - - - - 1
Alcàntera de Xúquer - - - - - 1
Alzira - 2 - - - 2
Alcúdia, l’ - - - - - 2
Alfarp - - - - - 1
Algemesí - - - - 1 1
Alginet - - - - - 1
Antella - - - - - 2
Beneixida - - - - - 1
Benifaió - - - - - 2
Benimodo - - - - - 1
Benimuslem - - - - - 1
Carcaixent - - - - - 1
Càrcer - - - - - 1
Carlet - - - - - 2
Catadau - - - - - 1
Cotes - - - - - -
Ènova, l’ - - - - - 1
Gavarda - - - - - 1
Guadassuar - - - - 1 1
Llombai - - - - - 1
Manuel - - - - - 1
Massalavés - - - - - 1
Montserrat - - - - - 1
Montroy - - - - - 2
Pobla Llarga, la - - - - - 1
Rafelguaraf - - - - - 1
Real - - - - - 1
Sant Joanet - - - - - 1
Sellent - - - - - 1
Senyera - - - - - 1
Sumacàrcer - - - - - 1
Tous - - - - - 1
Turís - - - - - 1
Villanueva de Castellón - - - - - 1
Comarca - 2 - - 2 40
Provincia 2 8 13 6 8 328
C.Valenciana 12 20 30 53 13 547
Comarca/Provincia - 25 % - - 25 % 12,20 %
Cuadro 7.2 (1) Fuente: Conselleria de Economía, Industria, Turismo y Empleo (2017). Nota: Se indican las fiestas autonómicas y provinciales declaradas hasta el 7 de abril de 2015
y las internacionales, nacionales y turísticas declaradas hasta el 2 de julio de 2015. (2) Fuente: Federación de sociedades musicales de la Comunidad Valenciana (2017).
145
(*) Fiestas que fueron declaradas “Fiesta de Interés Turístico” antes de la publicación de la Orden ITC/1763/2006, de 3 de mayo.
 7.2 FIESTAS Y SOCIEDADES
MUSICALES
tienen las fiestas de l’Assumpció y Sant Isidre.
Encontraremos más fiestas patronales en Be-
VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES
VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS
nifaió, Benimodo y Benimuslem.
Las Falles, la Setmana Santa o la Cabalgata de
los Reyes Magos son celebradas, entre otros,
en Càrcer, Catadau, Cotes, L’Ènova, Massala-
vés, Montserrat, Pobla Llarga y algunas otras
poblaciones.
En Llombai sus fiestas patronales están dedica-
das a la Mare de Déu del Rosari.
La comarca de la Ribera Alta gravita alrededor
del Xúquer, el gran río de la provincia de Valèn-
cia. Es una comarca eminentemente agrícola,
compuesta por 35 poblaciones, las cuales to-
das tienes una o más sociedades musicales, ex-
ceptuando Cotes (población de menos de 400
habitantes).
En total existen 40 sociedades. L’Alcúdia, Ante-
lla, Benifaió, Carlet y Montroi tienen dos y el res-
to de municipios cuentan solo con una. Suman
el 12,20% del total de la provincia.
146
En l’Alcúdia encontramos la tradición Associa- acampadas musicales. Carlet posee La Unió
ció Musical La Filharmònica Alcudiana (1844), Musical, de la cual se encontró un primer docu-
pero también otra sociedad nueva y a la vez tra- mento en el año 1844, y la Agrupació Musical
dicional: Agrupació Musical Veterans de la Ribe- l’Artística, con 30 años de antigüedad y que des-
ra del Xúquer. Fundada en 1995, es joven en su taca por la introducción de la innovación en sus
creación, pero está conformada por músicos métodos de enseñanza.
veteranos, que en su día fueron de otras socie-
dades. Además, todos sus componentes son Y en Montroi se puede disfrutar de la Socie-
intérpretes residentes en las poblaciones de la tat Musical l’Armonia desde los años setenta
Ribera del Xúquer, vertebrando así el territorio del siglo XX, referente en la música de banda,
comarcal. Esta sociedad está llena de peculia- y la Unió Artística Musical de Montroi con la
ridades. Es de las pocas que no tiene escuela. suculenta cantidad de 139 componentes, 226
No obstante es lógico, ya que está formada por socios, 110 alumnos de la escuela y otros 75
músicos veteranos que ya han formado parte alumnos del centro profesional.
de otras sociedades, empero dan la oportuni-
dad a jóvenes directores noveles para que diri-
jan estos grupos de músicos expertos.
Antella posee la Societat Protectora Musical y
Societat Unió Musical, esta última con más de
140 años de historia. En Benifaió se encuentran
los dos lados temporales: por una parte, la So-
cietat Artística Musical fundada en 1926, y por
otra parte, Amics de la Música de Benifaió de
2012, con nuevos proyectos educativos como
7.2 FESTES I SOCIETATS
MUSICALS
Com en totes les comarques, la res-
ta de municipis celebren igualment
les seues festes de gran riquesa
cultural i tradicional. A Alberic hi ha,
entre altres, Falles, Sant Joan i San-
ta Cecília. A més, cada barri celebra
el patró.
A Alcàntera del Xúquer fan les fes-
tes patronals en honor de la Purís-
sima Concepció i el Santíssim Crist
dels Afligits.
A l’Alcúdia és coneguda la festa en
honor de la Mare de Déu de l’Oreto,
amb una romeria en la qual actuen
diversos grups folklòrics tradicionals.
Alfarb celebra el Dia de la Sang,
entre altres. Alginet té entre les
festivitats Sant Antoni Abat o Sant
Antoni del Porquet, Carnestoltes
escolar, Falles per Sant Josep i la
celebració del Nou d’Octubre.
Si visitem Antella, assistirem a les
festes patronals en honor de la
Puríssima Concepció i el Santíssim
Crist del Calvari. A Beneixida tenen
les festes de l’Assumpció i Sant Isi-
dre. Trobarem més festes patronals
a Benifaió, Benimodo i Benimuslem.
Les Falles, la Setmana Santa o la Ca-
valcada dels Reis Mags es fan, en-
tre altres, a Càrcer, Catadau, Cotes,
l’Ènova, Massalavés, Montserrat o
la Pobla Llarga.
A Llombai, les festes patronals es-
tan dedicades a la Mare de Déu del
Rosari.
La comarca de la Ribera Alta gravi-
ta al voltant del Xúquer, el gran riu
de la província de València. És una
comarca eminentment agrícola,
composta per 35 poblacions, les
quals tenen una o més societats
musicals, excepte Cotes (població
de menys de 400 habitants).
En total hi ha quaranta societats.
L’Alcúdia, Antella, Benifaió, Carlet i
Montroi en tenen dos i la resta de
municipis una. Sumen el 12,20% del
total de la província.
A l’Alcúdia trobem la tradicional As-
sociació Musical La Filharmònica
Alcudiana (1844), però també una bar un primer document l’any 1844,
altra societat nova i alhora vetera- i l’Agrupació Musical l’Artística, amb
VII. RECURSOS PATRIMONIALES Y CULTURALES
VII. RECURSOS PATRIMONIALS I CULTURALS
na: Agrupació Musical Veterans de trenta anys d’antiguitat i que desta-
la Ribera del Xúquer. Fundada en ca per la introducció de la innovació
1995, és jove en la creació, però la en els mètodes d’ensenyament.
formen músics veterans que en un
altre moment ho van ser d’altres so- I a Montroi es pot gaudir de la So-
cietats. A més, tots els components cietat Musical l’Armonia des dels
són intèrprets residents a la Ribera anys setanta del segle passat, refe-
del Xúquer, és a dir, vertebra el terri- rent en la música de banda, i la Unió
tori comarcal. La societat està ple- Artística Musical de Montroi amb
na de peculiaritats. És de les poques la suculenta quantitat de 139 com-
que no té escola, cosa lògica, ja que ponents, 226 socis, 110 alumnes
està formada per músics veterans de l’escola i 75 alumnes del centre
que ja han format part d’altres so- professional.
cietats, però donen l’oportunitat
a joves directors novells perquè la
dirigisquen.
A Antella hi ha la Societat Protec-
tora Musical i la Societat Unió Mu-
sical, amb més de 140 anys d’his-
tòria. A Benifaió es troben els dos
costats temporals: d’una banda la
Societat Artística Musical fundada
en 1926, i d’altra banda, Amics de
la Música de Benifaió del 2012, amb
nous projectes educatius com ara
acampades musicals. A Carlet hi ha
la Unió Musical, de la qual es va tro-
147
A-7 des de la Torre de Gavarda
Autor: Pep Pelechà
VIII. INFRAESTRUCTURAS
VIII. INFRAESTRUCTURES
 8.1 INFRAESTRUCTURAS
DE COMUNICACIONES
Las infraestructuras en general y las públicas
en particular contribuyen a la vertebración del
territorio y al desarrollo económico de una re-
gión o país, facilitando la eficiencia económica
y la cohesión social, además de aumentar la
eficiencia del sistema productivo, incentivar la
inversión privada, y mejorar la competitividad
de las economías.
La mejora de la red de transporte y comunica-
ciones contribuye a la reducción de los tiempos
de desplazamiento tanto para el intercambio de
mercancías como el traslado de personas. De
esta forma, la existencia de infraestructuras
adecuadas de transporte y de comunicaciones
a las necesidades actuales constituye un factor
clave para el desarrollo de las actividades hu-
José Manuel Pastor
manas. Otros aspectos a considerar de la me-
Ángel Soler
jora de la red de infraestructuras son la segu-
ridad (la reducción del número de accidentes),
la conservación de los vehículos, el consumo de
combustible, la contaminación o la comodidad
del viaje.
La ampliación y renovación de la dotación de
infraestructuras introduce mejoras de produc-
tividad y sobre el desarrollo de las regiones, es-
pecialmente las más desfavorecidas. Muchos
estudios avalan que las empresas se localizan
no solo donde la demanda de sus productos es
mayor, sino también donde los costes de trans-
porte menores porque la red de infraestructu-
ras es mayor.
150
8.1.1 Red de carreteras
La red de autopistas y autovías en la provincia
de València es la más extensa de la Comunitat
Valenciana, con 532 kilómetros, un 45,6% del
total. La comarca de La Ribera Alta cuenta
con 41 kilómetros de este tipo de carreteras,
un 7,8% de la provincia de València. L’Alcúdia es
el municipio que posee más kilómetros de au-
topistas o autovías, un total de 7. Le siguen de
cerca con 6 km de autovía Alberic y con 6 de
autopista Algemesí. (Figura 8.1)
La red de carreteras nacionales tiene una ex-
tensión en la provincia de València de 359 ki-
lómetros, lo que supone el 39,5% del total. La
comarca de La Ribera Alta no posee kilómetro
alguno de este tipo de carretera.
En cuanto a las carreteras autonómicas, Caste-
lló es la provincia de la Comunitat Valenciana con
más kilómetros. La provincia de València se sitúa
en segundo lugar con 297 km, lo que supone un
34,4%. La Ribera Alta es la comarca de la pro-
vincia de València con mayor número de kilóme-
tros de carreteras autonómicas, exactamente
90 km, lo que supone un 28,8% del total de la
provincia. Alzira es el municipio que cuenta con
mayor número de kilómetros, 24. Le siguen Alge-
mesí, Torís y Carlet. La CV-50 (Llíria-Tavernes de
la Valldigna) atraviesa la Ribera Alta de noroeste
a sudeste. La CV-42 (Almussafes-Alzira) y CV-41
(Alzira-Xàtiva) cruzan la comarca de norte a sur.
El último tipo de carreteras analizadas son
las locales. La provincia de València es la que
más kilómetros tiene, concretamente 2.278,
un 40,9% del total. La Ribera Alta presenta
217,5 km de este tipo de carretera, un 9,6% de
la provincia de València. Torís y Alzira son los
municipios con más kilómetros de carreteras
locales, con 26,3 km y 23,8 km respectivamen-
te. Le siguen Montserrat, Vilanova de Castelló,
Algemesí y Sumacàrcer.
8.1.2 Ferrocarril
La provincia de València posee 104,8 km de vía
de ferrocarril de alta velocidad (AVE), un 52% del
total de la Comunitat Valenciana, correspondién-
dole el restante 48% a la provincia de Alicante.
La comarca de El Camp de Morvedre no posee
ningún km de este tipo de vía de ferrocarril.
Si se considera el número de kilómetros de
vías de Renfe, la provincia de València posee
448 km, el 48,5% del total de la Comunitat Va-
lenciana. La comarca de La Ribera Alta posee
50,0 km, lo que supone un 11,2% del total de
la provincia de València. Se trata del eje ferro-
viario València-Alacant, del corredor mediterrá-
neo. Algemesí es el municipio con más km de
vía de ferrocarril, 14,3 km, seguido de Benifaió,
Manuel, Alginet, Alzira, Carcaixent, l’Ènova y la
Pobla Llarga.
8.1 INFRAESTRUCTURES
DE COMUNICACIONS
Les infraestructures en general i
les públiques en particular contri-
bueixen a vertebrar el territori i a
desenvolupar econòmicament una
regió o país, faciliten l’eficiència
econòmica i la cohesió social, a més
d’augmentar l’eficiència del sistema
productiu, incentivar la inversió pri-
vada i millorar la competitivitat de
les economies.
La millora de la xarxa de transport i
comunicacions contribueix a reduir
els temps de desplaçament tant
per a l’intercanvi de mercaderies
com per al transport de persones.
Així, l’existència d’infraestructures
adequades de transport i de comu-
nicacions a les necessitats actuals
és un factor clau per al desenvolu-
pament de les activitats humanes.
Altres aspectes que s’han de consi-
derar de la millora de la xarxa d’in-
fraestructures són la seguretat (la
reducció del nombre d’accidents),
la conservació dels vehicles, el con-
sum de combustible, la contamina-
ció o la comoditat del viatge.
L’ampliació i renovació de la dotació
d’infraestructures introdueix millo-
res de productivitat i sobre el desen-
volupament de les regions, especial-
ment les més desfavorides. Molts
estudis avalen que les empreses es
localitzen no solament on la deman-
VIII. INFRAESTRUCTURAS
VIII. INFRAESTRUCTURES
da dels productes és més gran, sinó
també on els costos de transport
són més baixos perquè la xarxa d’in-
fraestructures és més gran.
8.1.1 Xarxa de carreteres
La xarxa d’autopistes i autovies a la
província de València és la més ex-
tensa de la Comunitat Valenciana,
amb 532 quilòmetres, un 45,6% del
total. A la comarca de la Ribera Alta
n’hi ha 41 quilòmetres, un 7,8% de la
província de València. L’Alcúdia és el
municipi que en té més quilòmetres,
7. Darrere, de prop, hi ha Alberic
amb 6 km d’autovia i Algemesí amb
6 d’autopista. (Figura 8.1)
La xarxa de carreteres nacionals té
una extensió a la província de Valèn-
cia de 359 quilòmetres, la qual cosa
suposa el 39,5% del total. A la co-
marca de la Ribera Alta no n’hi ha.
Quant a les carreteres autonòmi-
ques, Castelló és la província de la
Comunitat Valenciana amb més
quilòmetres. La província de Valèn-
cia se situa en segon lloc amb 297
km, la qual cosa suposa un 34,4%.
Assut d’Antella. Autor: ESTEPA
151
 8.1 INFRAESTRUCTURAS
DE COMUNICACIONES

En cuanto a las estaciones de Renfe, la provin-

cia de València posee 68 de las 154 que tiene
VIII. INFRAESTRUCTURAS
VIII. INFRAESTRUCTURES

la Comunitat Valenciana, y el La Ribera Alta es

una de las comarcas de la provincia de València
con más estaciones al poseer 7. Estas estacio-
nes se encuentran en Algemesí, Alzira, Benifaió,
Carcaixent, l’Ènova, Manuel y la Pobla Llarga.

152 Figura 8.1 Red de comunicaciones

8.1 INFRAESTRUCTURES
DE COMUNICACIONS
La Ribera Alta és la comarca de
la província de València amb més
quilòmetres de carreteres autonò-
miques, exactament 90 km, la qual
cosa suposa un 28,8% del total de
la província. Alzira és el municipi que
en té més quilòmetres, 24. Darrere
va Algemesí, Torís i Carlet. La CV-50
(Llíria-Tavernes de la Valldigna) tra-
vessa la Ribera Alta de nord-oest a
sud-est. La CV-42 (Almussafes-Alzi-
ra) i CV-41 (Alzira-Xàtiva) travessen
la comarca de nord a sud.
L’últim tipus de carreteres analit-
zades són les locals. La província
de València és la que més quilòme-
tres en té, concretament 2.278, un
40,9% del total. A la Ribera Alta n’hi
ha 217,5 km, un 9,6% de la provín-
cia de València. Torís i Alzira són els
municipis amb més quilòmetres de
carreteres locals, amb 26,3 i 23,8
km respectivament. Van darrere
Montserrat, Vilanova de Castelló,
Algemesí i Sumacàrcer.
8.1.2 Ferrocarril
La província de València té 104,8 km
de via de ferrocarril d’alta velocitat
(AVE), un 52% del total de la Comu-
nitat Valenciana, el restant 48% co-
rrespon a la província d’Alacant. La
comarca de la Ribera Alta no en té.
Si es considera el nombre de quilò-
metres de vies de Renfe, la provín-
cia de València té 448 km, el 48,5%
del total de la Comunitat Valenciana.
A la comarca de la Ribera Alta n’hi
ha 50 km, la qual cosa suposa un
11,2% del total de la província de
VIII. INFRAESTRUCTURAS
VIII. INFRAESTRUCTURES
València. Es tracta de l’eix ferroviari
València-Alacant, del corredor medi-
terrani. Algemesí és el municipi amb
més quilòmetres de via de ferro-
carril, 14,3 km, seguit de Benifaió,
Manuel, Alginet, Alzira, Carcaixent,
l’Ènova i la Pobla Llarga.
Quant a les estacions de Renfe, la
província de València té 68 de les
154 que n’hi ha a la Comunitat Va-
lenciana, i la Ribera Alta és una de
les comarques de la província de
València amb més estacions: set.
Les estacions són a Algemesí, Alzi-
ra, Benifaió, Carcaixent, l’Ènova, Ma-
nuel i la Pobla Llarga.
153
 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS

La industria del automóvil destaca como uno los

sectores fundamentales de España en los últi-
mos tiempos, no solo por ser uno de los secto-
res más importantes del sector industrial, sino
por su importante contribución al crecimiento
económico. Este sector aporta innovación, ex-
portaciones e internacionalización y puestos de
trabajo de calidad.

El progresivo envejecimiento del parque de ve-

hículos, unido a la recuperación de las ventas
motivado por la mejora de las perspectivas eco-
nómicas, supone una gran oportunidad para la
reactivación y desarrollo del mercado interno
de la Comunitat Valenciana y España en el sec-
tor del automóvil para el futuro.

José Manuel Pastor

El parque de vehículos en La Ribera Alta ha ex-
Ángel Soler
perimentado en los 7 años comprendidos entre
2010 y 2016 una ligera reducción (0,6%), aun-
que si consideramos el tipo de vehículo observa-
mos una cierta heterogeneidad en su evolución.
Así, los ciclomotores son el tipo de vehículo que
mayor reducción muestran (13,7%) pues en
todos los municipios de la comarca se han re-
ducido salvo en 4, Cotes, Montserrat, Sant Joa-
net y Senyera. Las furgonetas y camiones, así
como los autobuses también presentan tasas
de variación negativas durante el periodo. Sin
embargo, las motocicletas experimentan un
importante incremento (12,9%) en la comarca,
sobre todo en los municipios de Beneixida, Be-
nimuslem, Montserrat y Montroi donde la tasa
de variación es superior al 20%. Los tractores
industriales muestran un moderado crecimien-
to, del 5,8%, y los turismos, durante este perio-
do, han experimentado un modesto incremento
(3,2%), y pese a que en la mayor parte de los
municipios el número de turismo ha aumen-
tado, en Beneixida, Cotes, l’Enova y Sellent se
aprecia una pequeña reducción. (Cuadro 8.1).
En el año 2016 el parque de vehículos se en-
cuentra dominado por los turismos, que repre-
Pont de Sant Bernat. Alzira. Autor: ESTEPA
sentan 6,5 de cada 10 vehículos en La Ribera
Alta, 51,7 puntos porcentuales por debajo de la
media de la provincia de València y de la Comu-
nitat Valenciana. Le siguen en importancia las
furgonetas y camiones con un 14,3%, en este
caso 4,2 puntos porcentuales por encima de
la media de la provincia de València y de la C.
Valenciana. Los ciclomotores representan un
9,1% del parque de vehículos y las motocicletas
un 8,1%. Los tractores, autobuses y otros ve-

154
8.2 PARC DE VEHICLES

PARQUE DE VEHÍCULOS
Tipo de vehículo Índice de motorización

VIII. INFRAESTRUCTURAS
VIII. INFRAESTRUCTURES
Municipios Furgonetas Tractores
Turismos Motocicletas Autobuses Otros Turismos Total
y camiones industriales

Alberic 5.026 587 1.241 11 9 228 478,76 676,51

Alcàntera de Xúquer 709 76 164 - 7 25 528,71 731,54
Alzira 21.092 2.959 3.717 19 331 1.253 473,40 659,22
Alcúdia, l’ 5.576 617 1.556 2 56 178 476,95 683,00
Alfarp 817 90 250 - 13 23 533,29 778,72
Algemesí 12.546 1.487 2.173 6 73 270 454,02 599,10
Alginet 6.810 948 1.952 3 75 286 518,11 766,43
Antella 681 79 162 6 - 11 523,44 721,75
Beneixida 354 52 88 - - 8 513,04 727,54
Benifaió 6.380 866 1.392 - 73 247 535,55 751,95
Benimodo 1.185 119 271 - 2 23 531,63 717,81
Benimuslem 393 43 97 - 2 7 597,26 823,71
Carcaixent 9.703 1.288 1.740 21 85 152 473,80 634,26
Càrcer 944 103 191 - 8 42 480,41 655,47
Carlet 7.564 651 2.125 19 167 356 491,26 706,76
Catadau 1.393 182 440 - 21 70 504,53 762,77
Cotes 195 14 50 - - 2 546,22 731,09
Ènova, l’ 487 59 123 - 2 6 517,53 719,45
Gavarda 559 79 119 - 1 4 502,25 684,64
Guadassuar 3.043 346 721 - 20 116 513,41 716,38
Llombai 1.336 162 376 1 7 54 483,18 700,18
Manuel 1.262 169 249 - 26 40 503,39 696,45
Massalavés 842 112 266 - 2 11 527,24 772,07
Montserrat 3.242 395 843 - 21 154 448,35 643,76
Montroy 1.180 118 418 3 5 42 408,16 610,86
Pobla Llarga, la 2.374 309 461 5 43 80 523,37 721,34
Rafelguaraf 1.196 144 254 2 8 34 493,81 676,30
Real 1.008 90 422 - 11 67 439,98 697,51
Sant Joanet 345 53 102 - 9 53 724,79 1180,67
Sellent 238 32 85 - - 9 593,52 907,73
Senyera 550 65 114 - 2 18 468,09 637,45
Sumacàrcer 611 80 133 - 2 8 523,12 714,04
Tous 599 58 205 7 5 18 473,52 705,14
Turís 2.634 321 1.006 6 30 165 403,49 637,56
Villanueva de Castellón 3.588 380 714 - 118 191 493,54 686,52
Comarca 106.462 13.133 24.220 111 1.234 4.251 482,50 677,15
Provincia 1.184.168 175.642 226.514 2.345 13.459 44.206 465,60 647,32
C.Valenciana 2.387.858 346.818 476.862 4.372 22.460 79.518 479,42 666,15
Comarca/Provincia 8,99 % 7,48 % 10,69 % 4,73 % 9,17 % 9,62 % - -
Cuadro 8.1 Fuente: IVE (2015).
155
 8.2 PARQUE DE VEHÍCULOS
hículos son muy minoritarios, suponiendo tan
solo un 3,5% del total.
VIII. INFRAESTRUCTURAS
VIII. INFRAESTRUCTURES
Alzira, el municipio más poblado de la comarca
con casi 45.000 habitantes que representan el
20,2% de la población comarcal, es el que ma-
yor número de turismos posee, concretamen-
te 21.631, lo que supone el 20% del total de la
comarca. Le sigue a cierta distancia Algemesí,
con 12.778 turismos. En las restantes catego-
rías de vehículos sigue siendo Alzira el municipio
con mayor número de vehículos, salvo en auto-
buses donde destaca Carcaixent con una flota
de 31 vehículos.
Tan solo 15 los 35 municipios que componen
la comarca de La Ribera Alta poseen autobu-
ses entre su parque de vehículos, destacando
Carcaixent, Alzira y Carlet, los municipios con
mayor población.
Respecto de los tractores industriales, única-
mente Antella, Beneixida, Cotes y Sellent no po-
seen vehículos de este tipo en su parque.
156
Las diferencias entre municipios al considerar
la distribución porcentual del parque de vehícu-
los son muy reducidas entre los turismos, pues
el coeficiente de variación es muy pequeño.
En motocicletas, ciclomotores y furgonetas y
camiones la dispersión municipal dentro de la
comarca es mayor, aunque se ve superada por
la que presentan los autobuses y los tractores
industriales con una destacada presencia rela-
tiva en municipios como Alzira, Carlet y Manuel.
Los municipios de la comarca con mayor índice
de motorización en turismos son Sant Joanet,
Benimuslem y Sellent. Si se tiene en cuenta el
total del parque de vehículos el municipio con
mayor índice de motorización es Sant Joanet,
que se sitúa un 74% por encima del índice de
la comarca. Le siguen Sellent, Benimuslem, Al-
farp, Massalavés y Alginet . Los municipios con
menor índice de motorización en turismos son
Turís, Montroi y Real, mientras que si considera-
mos el total del parque de vehículos encontra-
mos Algemesí, Montroi y Carcaixent.
8.2 PARC DE VEHICLES
La indústria de l’automòbil destaca
com un dels sectors fonamentals
d’Espanya en els darrers temps, no
només per ser un dels sectors més
importants del sector industrial,
sinó per la contribució important
al creixement econòmic. El sector
aporta innovació, exportacions i in-
ternacionalització i llocs de treball
de qualitat.
L’envelliment progressiu del parc
de vehicles, unit a la recuperació de
les vendes motivada per la millora
de les perspectives econòmiques,
suposa una gran oportunitat per a
reactivar i desenvolupar el mercat
intern valencià i espanyol en el sec-
tor de l’automòbil per al futur.
El parc de vehicles a la Ribera Alta
ha experimentat en els set anys
compresos entre el 2010 i el 2016
una lleugera reducció (0,6%), encara
que si considerem el tipus de vehicle
observem una certa heterogeneïtat
en l’evolució. Així, els ciclomotors
són el tipus de vehicle que major
reducció mostren (13,7%), ja que
en tots els municipis de la comarca
s’han reduït excepte en quatre, Co-
tes, Montserrat, Sant Joanet i Sen-
yera. Las furgonetes i els camions,
així com els autobusos també pre-
senten taxes de variació negatives
durant el període. No obstant això,
les motocicletes experimenten un
increment important (12,9%) a la
comarca, sobretot als municipis de
Beneixida, Benimuslem, Montserrat
i Montroi, on la taxa de variació és
superior al 20%. Els tractors indus-
trials mostren un creixement mode-
rat, del 5,8%, i els turismes, durant
el període, han experimentat un in-
crement modest (3,2%), i tot i que
en la major part dels municipis els
turismes han augmentat, a Beneixi-
da, Cotes, l’Ènova i Sellent s’aprecia
una xicoteta reducció (Quadre 8.1).
L’any 2016, el parc de vehicles el do-
minen els turismes, que represen-
ten 6,5 de cada deu vehicles a la co-
marca, 51,7 punts percentuals per
davall de la mitjana de la província
de València i de la Comunitat Valen-
ciana. Hi ha darrere en importància
les furgonetes i els camions amb un
14,3%, 4,2 punts percentuals per
damunt de la mitjana de la província
de València i de la Comunitat Valen-
ciana. Els ciclomotors representen
un 9,1% del parc de vehicles i les
motocicletes un 8,1%. Els tractors,
autobusos i altres vehicles són molt
minoritaris, suposen tan sols un
3,5% del total.
Alzira, el municipi més poblat de la
comarca amb vora 45.000 habi-
tants, que representen el 20,2% de
la població comarcal, és el que més
turismes té, concretament 21.631,
la qual cosa suposa el 20% del total
de la comarca. Va darrere a certa
distància Algemesí, amb 12.778 tu-
rismes. En les restants categories
de vehicles és també Alzira el muni-
cipi amb més vehicles, excepte en
autobusos on destaca Carcaixent
amb una flota de trenta-un vehicles.
Tan sols quinze municipis dels que
componen la comarca tenen auto-
busos en el parc de vehicles; hi des-
taquen Carcaixent, Alzira i Carlet,
els municipis amb més població.
Pel que fa als tractors industrials,
únicament Antella, Beneixida, Cotes
i Sellent no en tenen cap.
Les diferències entre municipis en
considerar la distribució percentual
del parc de vehicles són molt reduï-
des entre els turismes, ja que el coe-
ficient de variació és molt xicotet. En
motocicletes, ciclomotors i furgone-
tes i camions la dispersió municipal
dins de la comarca és més gran, en-
cara que es veu superada per la que
presenten els autobusos i els trac-
tors industrials amb una destacada
presència relativa en municipis com
VIII. INFRAESTRUCTURAS
VIII. INFRAESTRUCTURES
Alzira, Carlet i Manuel.
Els municipis de la comarca amb
un índex de motorització més alt
en turismes són Sant Joanet, Beni-
muslem i Sellent. Si es té en compte
el total del parc de vehicles el mu-
nicipi amb un índex de motorització
més alt és Sant Joanet, que se situa
un 74% per sobre de l’índex de la
comarca. Va darrere Sellent, Beni-
muslem, Alfarb, Massalavés i Algi-
net. Els municipis amb un índex de
motorització més baix en turismes
són Torís, Montroi i Real, mentre
que si considerem el total del parc
de vehicles trobem Algemesí, Mon-
troi i Carcaixent.
157
 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS

El parque total de viviendas está formado por

las viviendas principales y las no principales. La
última crisis, provocada por el pinchazo de la
burbuja inmobiliaria, ha tenido un efecto directo
sobre el parque total de viviendas, en especial
sobre las viviendas principales que se han redu-
cido de forma continuada desde 2009 tanto en
el conjunto de España como en todas las CC.AA.
Por su parte, según datos del Banco de España,
el 86% de las viviendas en España son de pro-
piedad, y sólo un 14% se disfrutan en régimen
de alquiler o cesión.

Con la crisis económica, los procesos de exclu-

sión residencial se han agudizado en España,
afectando a grupos sociales en riesgo de ex-
clusión. Los problemas del sistema residen-
José Manuel Pastor
cial no se ciñen al acceso a la vivienda, sino
Ángel Soler
también a las condiciones de habitabilidad, de
estabilidad y de adecuación pues una caracte-
rística del parque de viviendas es su elevada
antigüedad. Según estudios recientes el 54%,
está construido antes de 1980 y el 78,9% de Cuina del Palau del Marqués de Montortal. Carcaixent. Autor: Antoni Martínez Bernat
estas viviendas no son accesibles. Además, el
16,2% del parque de viviendas se encuentra en la emancipación de los jóvenes y con ello, por 2011 ha incrementado su peso respecto de la
mal estado de conservación. El impacto de la ejemplo, a los índices de natalidad. provincia de València en 0,2 puntos porcentua-
actual crisis económica se traduce en muchos les respecto del año 2001, representando así el
y graves problemas en el ámbito residencial El parque de viviendas de La Ribera Alta ha 8,2% en 2011. (Cuadro 8.2).
en España: un elevado número de viviendas va- experimentado un incremento del 22,4% en el
cías; urbanizaciones iniciadas y no terminadas periodo comprendido entre la realización de El municipio que mayor número de viviendas pre-
y gran número de edificios nuevos y semihabi- los Censos de Población y Viviendas de 2001 senta es Alzira, 22.045, con un peso del 18,4%
tados. El acceso a la vivienda tiene evidentes y 2011, crecimiento ligeramente superior al ex- del total de la comarca en 2011. Le siguen Alge-
repercusiones sociales y económicas pues perimentado por la provincia de València en su mesí y Carcaixent, con más de 10.000 viviendas
afecta a la formación de nuevos hogares, a conjunto. Con un total de 119.540 viviendas en en ambos casos, y un peso relativo del 11,8% y

158
8.3 PARC D’HABITATGES

PARQUE DE VIVIENDAS
Número viviendas Número viviendas según tipo Índice de techo
de capacidad

VIII. INFRAESTRUCTURAS
VIII. INFRAESTRUCTURES
Municipios 2011 2001 de acogida resi-
2011 2001 Evolución (%) dencialviviendas
Principales Secundarias Vacías Otro tipo Principales Secundarias Vacías Otro tipo según tipo
Alberic 5.855 4.448 31,63 4.370 345 1.140 - 3.138 350 955 5 293,49
Alcàntera de Xúquer 735 617 19,12 515 45 170 5 504 34 79 - -
Alzira 22.045 18.250 20,79 17.270 1.695 3.080 - 13.912 863 3.403 72 88,15
Alcúdia, l’ 5.480 4.545 20,57 4.345 20 1.115 - 3.558 42 936 9 127,47
Alfarp 1.065 877 21,44 600 335 125 5 472 297 108 - 4,43
Algemesí 14.090 11.419 23,39 10.850 345 2.895 - 8.551 85 2.780 3 91,72
Alginet 7.590 6.001 26,48 5.435 725 1.430 - 4.112 683 1.152 54 67,66
Antella 890 834 6,71 550 65 275 - 554 87 171 22 58,77
Beneixida 325 249 30,52 275 40 10 - 219 9 21 - 480,59
Benifaió 6.260 5.279 18,58 4.725 265 1.265 5 4.182 136 955 6 5,74
Benimodo 1.300 949 36,99 845 - 455 - 695 63 182 9 157,59
Benimuslem 350 258 35,66 270 25 55 - 219 - 39 - 595,69
Carcaixent 11.955 9.906 20,68 8.035 655 3.260 5 6.858 822 2.221 5 142,92
Càrcer 1.035 901 14,87 825 105 105 - 719 91 91 - 132,96
Carlet 7.095 7.325 -3,14 5.790 95 1.210 - 4.587 832 1.887 19 140,71
Catadau 1.420 1.046 35,76 1.065 205 150 - 822 83 140 1 95,44
Cotes 190 209 -9,09 150 10 30 - 137 35 37 - 142,03
Ènova, l’ 595 524 13,55 390 105 100 - 401 34 89 - 221,10
Gavarda 540 493 9,53 430 35 75 - 417 17 59 - 277,61
Guadassuar 3.235 2.377 36,10 2.280 355 600 - 1.939 67 371 - 405,98
Llombai 1.415 1.208 17,14 1.040 240 135 - 814 281 108 5 645,28
Manuel 1.560 1.210 28,93 980 240 340 - 931 63 216 - 68,09
Massalavés 900 642 40,19 670 60 165 5 523 35 84 - 377,57
Montserrat 6.975 4.925 41,62 2.645 3.700 630 - 1.221 3.534 170 - 235,41
Montroy 1.585 770 105,84 1.110 105 370 - 572 54 144 - 357,87
Pobla Llarga, la 2.275 1.921 18,43 1.790 85 400 - 1.500 93 315 13 159,49
Rafelguaraf 1.245 1.187 4,89 915 145 180 5 789 - 398 - 333,92
Real 1.415 1.119 26,45 895 350 170 - 653 245 221 - 451,12
Sant Joanet 235 152 54,61 195 10 30 - 135 13 4 - 535,30
Sellent 250 229 9,17 160 10 80 - 163 1 64 1 110,45
Senyera 605 479 26,30 455 30 120 - 326 86 67 - 236,67
Sumacàrcer 770 690 11,59 490 145 135 - 500 107 83 - 55,10
Tous 750 605 23,97 530 - 220 - 470 - 135 - 56,67
Turís 3.845 2.823 36,20 2.400 720 725 - 1.722 891 195 15 58,90
Villanueva de Castellón 3.665 3.190 14,89 2.855 375 435 - 2.516 30 644 - 151,78
Comarca 119.540 97.657 22,41 86.145 11.685 21.680 30 68.831 10.063 18.524 239 216,58
Provincia 1.452.770 1.217.898 19,29 1.014.675 223.885 214.015 195 795.075 199.815 208.064 14.944 243,28
C.Valenciana 3.147.515 2.547.775 23,54 1.986.905 655.130 505.065 415 1.492.792 564.086 444.823 46.074 -
Comarca/Provincia 8,2 % 8,0 % - 8,5 % 5,2 % 10,1 % 15,4 % 8,7 % 5,0 % 8,9 % 1,6 % -
Cuadro 8.2 Fuente: INE, Censos de 2001 y 2011.
159
 8.3 PARQUE DE VIVIENDAS
el 10% del total comarcal. En estos municipios
de mayor tamaño el parque de viviendas total
VIII. INFRAESTRUCTURAS
VIII. INFRAESTRUCTURES
se ha incrementado en más del 20% en el perio-
do de referencia. Sin embargo, las variaciones
relativas más significativas se han producido en
dos municipios de tamaño reducido. Estos son
Montroi, que ha más que duplicado su parque
de viviendas pasando de 770 a 1.585 y, por otro
lado, Sant Joanet, donde el número de viviendas
se ha incrementado en un 54,6%.
De los 35 municipios que integran esta co-
marca, tan solo dos municipios de la comarca
muestran un crecimiento negativo en el parque
de viviendas. Estos son Carlet y Cotes, con un
descenso del 3,1% y el 9,1% respectivamente.
Entre 2001 y 2011 el incremento en valores
absolutos del parque de viviendas se eleva has-
ta las 21.883 viviendas. Esta variación se debe
fundamentalmente al ascenso en el número de
viviendas principales, que se han incrementado
en 17.314, lo que supone el 79% de la variación
160
total del parque de viviendas. El 7% se debe al
incremento de las secundarias, mientras que
las vacías también han crecido y representan el
14% de la variación agregada. Alzira, es el mu-
nicipio donde más crece el parque de viviendas,
tanto por el incremento de las principales como
de las secundarias, mientras que las vacías se
reducen en más de 300. En Carcaixent, sin em-
bargo las viviendas vacías han crecido en más
de 1.000 y las principales en 1.177, pero las vi-
viendas secundarias han caído en 167. De los
35 municipios de la comarca de La Ribera Alta,
en tan solo cuatro el número de viviendas prin-
cipales en 2011 es inferior al de 2001. Los que
registran una variación negativa de las vivien-
das secundarias suman un total de 11, siendo
Carlet el municipio que más viviendas secunda-
rias pierde, un total de -737.
En los municipios de L´Enova, Gavarda, Manuel,
Sellent y Sumacàrcer el crecimiento en el nú-
mero de viviendas secundarias ha sido supe-
rior al crecimiento en el número de viviendas
principales. No obstante, el peso de las vivien-
das secundarias en el total de viviendas se ha
reducido en un 1% en promedio en la comar-
ca, debido a que la expansión inmobiliaria en el
periodo incremento principalmente el stock de
viviendas principales.
El índice de techo de capacidad de acogida re-
sidencial en promedio se sitúa en la comarca
en un valor de 216,6, por debajo del valor regis-
trado de media en la provincia, 243,3. En doce
de los treinta y cinco municipios se supera este
umbral, siendo el valor más alto el del municipio
de Llombai, con un índice de 645,3, seguido de
Benimuslem, con 595,7.
8.3 PARC D’HABITATGES
El parc total d’habitatges està for-
mat pels habitatges principals i els
no principals. L’última crisi, provoca-
da per la punxada de la bambolla im-
mobiliària, ha tingut un efecte direc-
te sobre el parc total d’habitatges,
especialment sobre els principals
que s’han reduït de manera continua-
da des del 2009 tant en el conjunt
d’Espanya com en totes les comuni-
tats autònomes. Per la seua banda,
segons dades del Banco de España,
el 86% dels habitatges a Espanya
són de propietat, i només un 14%
són en règim de lloguer o cessió.
Amb la crisi econòmica, els pro-
cessos d’exclusió residencial s’han
aguditzat a Espanya, afecten grups
socials en risc d’exclusió. Els pro-
blemes del sistema residencial no
se cenyeixen a l’accés a la vivenda,
sinó també a les condicions d’habi-
tabilitat, d’estabilitat i d’adequació,
ja que una característica del parc
d’habitatges és l’antiguitat elevada
que hi ha. Segons estudis recents, el
54%, està construït abans de 1980,
el 78,9% dels quals no són accessi-
bles. A més, el 16,2% del parc es tro-
ba en mal estat de conservació. L’im-
pacte de la crisi econòmica actual es
tradueix en molts i greus problemes
en l’àmbit residencial a Espanya: una
quantitat elevada d’habitatges buits;
urbanitzacions iniciades i no acaba-
des i un gran nombre d’edificis nous
i semihabitats. L’accés a l’habitatge
té repercussions socials i econòmi-
ques evidents ja que afecta la forma-
ció de noves llars, l’emancipació de la
joventut i amb això, per exemple, els
índexs de natalitat.
El parc d’habitatges de la Ribera Alta
ha experimentat un increment del
22,4% en el període comprés entre
els censos de població i habitatges
del 2001 i el 2011, creixement lleu-
gerament superior a l’experimentat
per la província de València en el
conjunt. Amb un total de 119.540
habitatges en el 2011, ha incremen-
tat el pes respecte de la província de
València en 0,2 punts percentuals
respecte de l’any 2001, representa
el 8,2% en el 2011. (Cuadro 8.2).
El municipi que més habitatges té és
Alzira, 22.045, amb un pes del 18,4%
del total de la comarca en el 2011.
Van darrere Algemesí i Carcaixent,
amb més de 10.000 habitatges en
tots dos casos, i un pes relatiu de
l’11,8% i el 10% del total comarcal.
En eixos municipis el parc d’habitat-
ges total s’ha incrementat en més
del 20% en el període de referència.
No obstant això, les variacions relati-
ves més significatives s’han produït
en dos municipis més menuts. Són
Montroi, que ha més que duplicat el
parc d’habitatges passant de 770 a
1.585 i, d’altra banda, Sant Joanet,
on el nombre d’habitatges s’ha in-
crementat en un 54,6%.
Dels 35 municipis que integren la
comarca, només dos municipis de
la comarca mostren un creixement
negatiu en el parc d’habitatges. Són
Carlet i Cotes, amb un descens del
3,1% i el 9,1% respectivament.
Entre el 2001 i el 2011 l’increment en
valors absoluts del parc d’habitatges
s’eleva fins a les 21.883 habitatges.
Variació que es deu fonamentalment
a l’ascens en el nombre d’habitatges
principals, que s’han incrementat en
17.314, la qual cosa suposa el 79%
de la variació total del parc d’habitat-
ges. El 7% es deu a l’increment dels
secundaris, mentre que els buits
també han crescut i representen el
14% de la variació agregada. Alzira
és el municipi on més creix el parc de
vivendes, tant per l’increment de les
principals com de les secundàries,
mentre que les buides es redueixen
en més de 300. A Carcaixent, no obs-
tant això les buides han crescut en
més de mil i les principals en 1.177,
però les secundàries han caigut en
167. Dels 35 municipis de la comar-
ca de la Ribera Alta, en tan sols qua-
tre el nombre d’habitatges principals
VIII. INFRAESTRUCTURAS
VIII. INFRAESTRUCTURES
en el 2011 és inferior al del 2001. Els
que registren una variació negativa
dels habitatges secundaris sumen
un total d’onze, i és Carlet el muni-
cipi que més habitatges secundaris
perd, un total de -737.
Als municipis de l’Ènova, Gavarda,
Manuel, Sellent i Sumacàrcer el
creixement en el nombre d’habitat-
ges secundaris ha sigut superior
al creixement en el nombre d’habi-
tatges principals. No obstant això,
el pes dels habitatges secundaris
en el total d’habitatges s’ha reduït
en un 1% de mitjana a la comarca,
a causa que l’expansió immobiliària
en el període incrementà principal-
ment l’estoc d’habitatges principals.
L’índex de sostre de capacitat d’aco-
lliment residencial de mitjana se
situa a la comarca en un valor de
216,6, per davall del valor registrat
de mitjana en la província, 243,3. En
dotze dels trenta-cinc municipis se
supera el llindar, i és el valor més alt
el del municipi de Llombai, amb un
índex de 645,3, seguit de Benimus-
lem, amb 595,7.
161
BIBLIOGRAFÍA
BIBLIOGRAFIA
 BIBLIOGRAFÍA
Adelantado, J; Noguera, J. A.; Rambla, X. (2000).
El marco de análisis: las relaciones complejas en-
tre estructura social y políticas sociales. En Ade-
lantado, J. (coord.): Cambios en el Estado del
Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en
España. Barcelona: Icaria, 23-62.
AECC (Asociación Española de Centros Comer-
ciales) (2017): Base de datos de centros y par-
ques comerciales en España.
ALIMARKET (2017). Bases de datos de distribu-
ción alimentaria.
Anuario Económico de España (2013). Base de
datos municipal. Barcelona: La Caixa
Ariño, A. (2004). Asociacionismo, ciudadanía y
bienestar social. Papers. Revista de Sociologia, 74,
85-110.
Ariño, A. i Cucó, J. (2001). Las organizaciones so-
lidarias. Un análisis de su naturaleza y significado
a la luz del caso valenciano. Revista Internacional
de Sociología (RIS), 29, 7-34.
Ariño, A., Castelló, R. i Llopis, R. (2001). La ciuda-
danía solidaria. El voluntariado y las organizacio-
nes de voluntariado en la Comunidad Valenciana.
València: Fundació Bancaixa.
Campos, V., Sanchis, J. R. i Haro, E. (2015). Aná-
lisis del cooperativismo valenciano como recurso
del desarrollo territorial. En Hermosilla Pla, J. e
Iranzo-García, E. (coord.): Los recursos territoria-
les valencianos. Bases para el desarrollo. València
València: Universitat de València, 285-296.
164
Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente,
Cambio Climático y Desarrollo Rural (Generali-
tat Valenciana) (2016): Calificación anual de las
aguas de baño de la provincia de Valencia. http://
www.agroambient.gva.es/ca/web/agua/califica-
cion-anual (consultado el 23/10/2017).
Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública
(Generalitat Valenciana) (2016). Memòria de ges-
tió 2016. Disponible en: http://www.san. gva.es/
documents/157385/7010100/Memoria+2016+-
valencia-2.pdf.
Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública
(Generalitat Valenciana) (2016). IV Pla de Salut
de la Comunitat Valenciana (2016-2020).
Cucó, J. (2015). Las asociaciones valencianas:
una modalidad de recurso social territorial. En
Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E.: Atlas de los
recursos territoriales valencianos. València, Uni-
versitat de València i Diputació de València, 64-65.
Font, J. (coord.) (2001). Ciudadanos y decisiones
públicas. Barcelona: Ariel.
Generalitat Valenciana (2018). Banc de Dades
Municipal. Portal d’Informació Argos http://
www.argos.gva.es/va/inici/
González, M. E. i Hortelano, J. C. (2000). Salut i sa-
nitat. En Ninyoles, R. L. (ed.): La societat valencia-
na: estructura social i institucional. Alzira: Bromera.
González, M. E., Fernández-Coronado, R. i Gó-
mez, J. (2015). Las familias valencianas como
agentes de salud en la prevención de drogode-
pendencias. Revista Española de Drogodepen-
dencias, 40 (3), 43-60.
Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2012):
Atlas de la Comunitat Valenciana: Geografía del
Paisaje. València: Direcció General del Territori i
Paisatge, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Ur-
banisme i Habitatge, Generalitat Valenciana.
Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015):
Atlas de los recursos territoriales valencianos. Uni-
versitat de València i Diputació de València.
Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) (2015):
Los recursos territoriales valencianos: bases para
el desarrollo. Universitat de València.
Hernàndez, F. J. (2000). Notes sobre el sistema
educatiu valencià. En Ninyoles, R. L. (ed.): La so-
cietat valenciana: estructura social i institucional.
Alzira: Bromera.
INE. Instituto Nacional de Estadística. Padrón mu-
nicipal 2016.
Infraestructura Valenciana de Dades Espacials
(2018). ©INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ.
http://www.idev.gva.es/va/
Iranzo-García, E. (2009). El paisaje como patri-
monio rural. Propuesta de una sistemática inte-
grada para el análisis de los paisajes valencianos.
Universitat de València: tesi doctoral.
Membrado-Tena, J. C. (2013). La división territorial
valenciana: antecedentes, problemas y política de la
Generalitat. Investigaciones Geográficas, 59, 5-24.
Membrado-Tena, J. C. (2015). El sector industrial
valenciano: empresas y municipios / El sector in-
dustrial valencià: empreses i municipis. En Her-
mosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los
recursos territoriales valencianos / Atles dels recur-
sos territorials valencians. Universitat de València i
Diputació de València, 104-105.
Membrado-Tena, J. C. (2015). Especialización in-
dustrial comarcal valenciana / Especialització in-
dustrial comarcal valenciana. En Hermosilla Pla, J.
i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los recursos terri-
toriales valencianos / Atles dels recursos territorials
valencians. Universitat de València i Diputació de
València, 106-107.
Membrado-Tena, J. C. (2015). Tendencias recien-
tes de la actividad industrial valenciana / Tendèn-
cies recents de l’activitat industrial valenciana. En
Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de
los recursos territoriales valencianos / Atles dels re-
cursos territorials valencians. Universitat de Valèn-
cia i Diputació de València, 116-117.
Membrado-Tena, J. C. (2015). Recursos territo-
riales: la industria en la provincia de València.
En Hermosilla Pla, J. e Iranzo-García, E. (dir.) Los
recursos territoriales valencianos: bases para el de-
sarrollo. Universitat de València, 163-178.
Membrado-Tena, J. C. (2016). Entes territoriales de
escala comarcal en la Administración local española.
Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62(2), 347-371.
Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y
Medio Ambiente (2006): Mapa Forestal de Espa-
ña. http://www.mapama.gob.es/es/desarrollo-ru-
ral/temas/politica-forestal/inventario-cartografia/
mapa-forestal-espana.
Mollà, A., Gil, I. i Rovira, A. (2015): Áreas funcio-
nales comerciales valencianas. En Hermosilla Pla,
J. i Iranzo-García, E. (dir.): Atlas de los recursos
territoriales valencianos. Universitat de València i
Diputació de València, 130-131.
Mollà, A. (2014): Els mercats municipals. En Picó,
M. J. i Ruiz, M. (Coord.): Veus per l’Horta. Univer-
sitat de València.
Morales A. i Barba, E. (2015): El medio natural va-
lenciano. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E.
(dir.) Los recursos territoriales valencianos: bases
para el desarrollo. Universitat de València, 33-82.
PATECO (2017). Oficina Comercio y Territorio.
Plan de acción comercial y sostenibilidad de
València. Documento interno.
PATECO (2016). Oficina Comercio y Territorio. In-
forme anual de la distribución comercial minorista
en la Comunitat Valenciana 2016.
PATSECOVA (2017): Plan de Acción Territorial
Sectorial del Comercio de la Comunitat Valencia-
na. http:// www.patsecova.es
Piqueras, J. (1999). El espacio valenciano: una sín-
tesis geográfica. València: Gules.
Piqueras, J. (2012). Geografía del territorio valenciano:
naturaleza, economía y paisaje. Universitat de València.
Rausell, P., Coll-Serrano, V.; Abeledo, R. i Mar-
co-Serrano, F. (2013). Eficiencia de las sociedades
musicales de la Comunidad Valenciana, Revista de
métodos cuantitativos para la economía y la em-
presa (15), 117-132.
Salom, J. i Albertos, J. M. (2006): Una evaluación
social y económica de los espacios ganadores en
la Comunidad Valenciana, Ería, 69, 97-114.
Salom, J. (2015). Equipamiento industrial valencia-
no: los polígonos industriales y superficie industrial
regulada. En Hermosilla Pla, J. i Iranzo-García, E.
(dir.) Atlas de los recursos territoriales valencianos.
Universitat de València i Diputació de València,
108-109.
Salom, J. (2015). Índice industrial de los munici-
pios valencianos y a escala comarcal. En Hermo-
silla Pla, J. i Iranzo-García, E. (dir.) Atlas de los
recursos territoriales valencianos. Universitat de
València i Diputació de València, 110-111.
Sanchis, J.R.; Campos, V. i Mohedano, A. (2015).
Factores clave en la creación y desarrollo de coo-
perativas. Estudio empírico aplicado a la Comu-
nidad Valenciana. REVESCO. Revista de estudios
cooperativos, 119, 183-207.
Subirats, J. (ed.) (1999). ¿Existe sociedad civil en
España? Madrid: Fundación Encuentro.
Villar, A.; Colom, F., Beltrán, J., Esteban, F., Martí-
nez, I., Martínez, R. i Pecourt, J. (2012). Sistema
educatiu valencià 1991-2011. Expansió, liberalis-
me i crisi. Arxius de Ciències Socials, 27, 37-56.
165