14.

pdf

naimehc

Geografía

1º Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales

PAU Cataluña

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Geografia 2n Batx
El medi físic d’Espanya i de Catalunya.
La diversitat climàtica i la vegetació d’Espanya i de Catalunya.
Els recursos i l’energia.
Els paisatges naturals i culturals.
La població d’Espanya.
Els fluxos migratoris i la mobilitat.
L’espai rural.
La indústria a Catalunya.
Les activitats del sector terciari.
La ciutat: estructura i morfologia.

Reservados todos los derechos.

Les xarxes urbanes i les problemàtiques de la ciutat actual.
L’organització política i territorial d’Espanya i de Catalunya.
Espanya a Europa i al món.

Olga Parraga
Ariadna Meca.
2n Batxillerat.
Curs 2021 - 2022.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949027
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

U14: ESPANYA A EUROPA I AL MÓN.

1. LA GLOBALITZACIÓ:
És un procés d’integració en el món que influeix en àmbits diversos com l’econòmic, el social, el
cultural, el polític i el tecnològic.
Són dos els factors principals que han accelerat el procés cap al nou món globalitzat.:
● Els avenços de la tecnologia coneguts com revolució tecnològica.
● La necessitat cada vegada més evident d’expansió dels fluxes comercials per tot el
planeta.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
1.1. El procés de globalització.
Va associat a la mundialització del sistema d’economia de mercat i al progrés de les noves
tecnologies de la comunicació.

La globalització econòmica.
Ha propiciat la deslocalització i la desestructuració industrial, l’augment dels serveis
d’informació i de cultura, la mobilitat geogràfica i la lliure circulació.

La globalització social.
Ha provocat transformacions com l’augment del nivell de consum, els canvis profunds dels
mercats laborals, canvis dels models familiars, etc.

Reservados todos los derechos.

La globalització cultural.
A afectat al món de la cultura en àmbits com la ciència (informació i coneixement), en els
recursos de I + D (investigació i desenvolupament). Els gustos artístics i esportius s’han
igualat, l’accés a la informació és més ràpid. El món s’ha uniformat i les societats busquen
mantenir els trets d’identitat.

1.2. Les desigualtats territorials al món.

Els països desenvolupats.
Estan situats a l’hemisferi nord. I trobem un elevat PIB per càpita a més d’un alt Índex de
Desenvolupament Humà.

Els països pobres.

Se situen principalment a Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica. Els països desenvolupats exploten
els seus recursos naturals i permeten la permanencia de governs corruptes en benefici propi.

Nivells de desenvolupament diferents.

La seva economia acostuma a tenir una base agrària potent i el desenvolupament industrial
escàs o incipient.

2. ELS CONTRASTOS FÍSICS A EUROPA.

Europa és una gran peninsula unida al continent asiàtic a partir de les Muntanyes dels Urals i
voltada dels oceans Àrtic i Atlàntic i pel mar Mediterrani. Té uns 10.500.000 km2 de superfície.

2.1. El relleu:
Es distingeixen tres unitats de relleu:
● Massissos i altiplans ➜ de poca altitud, al nord i centre. Les Muntanyes Escandinaves,
el Massís Central Francès, etc.
● Les Serralades alpines ➜ elevades i abruptes. Els Pirineus, els Alps, els Carpats, els
Balcans, etc.
● Les planes i depressions ➜ ocupen gran part del territori. La més gran és la Gran Plana
Europea, també n’hi ha la Plana del Po o les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949027
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

2.2. Els paisatges i els dominis bioclimàtics.

A Europa predominen els paisatges temperats, mediterrani, oceànic i continental, però també
compta amb altres menys extensos com el polar àrtic i el d’alta muntanya.
Es distingeixen 5 dominis climàtics i paisatgístics:
● Clima oceànic ➜ Façana oest d’Europa. Temperatures moderades i precipitacions
abundants tot l’any. Predominen boscos de fulla caduca, els prats i la landa.
● Clima mediterrani ➜ Típic del sud d’Europa. Estius calorosos i secs, hiverns suaus per
la influència del mar. Pluges irregulars. Vegetació xeròfila.
● Clima continental ➜ A l’interior, al nord, i al l’est del continent. A l’hivern fa molt fred i les
pluges són escasses i estivals. Predomina la taiga, el bosc caducifoli i l’estepa.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
● Clima polar ➜ Nord d'Islàndia, Noruega, Finlàndia i Rússia. Temperatures extremes
sobretot a l’hivern.
● Clima d’alta muntanya ➜ A grans serralades. Molt fred amb precipitacions nivals i
vegetació segons l’altitud.

3. ELS CONTRASTOS ECONÒMICS A LA UNIÓ EUROPEA.

El continent europeu està format per 45 països, una població de 740 milions d’habitants. Hi ha
forts contrastos socioeconòmics entre els països d’Europa, i es manifesten en el comportament
demogràfic i en aspectes economics.

3.1. El sector primari.

Poc representatiu ➜ 5% de la població activa.

Reservados todos los derechos.

Està en procés de transformació i adaptació a la liberalització del comerç mundial, al
desenvolupament tecnològic i ha les exigències mediambientals.
Els productes que s’obtenen d’aquest sector:
● Productes agrícoles ➜ cereals (blat, ordi i blat de moro), hortalisses (patata, bleda,
tomàquets, pastanagues i cebes) i fruites (pomes, taronges i préssecs).
● Ramaderia ➜ sobretot la procina, que és la que més carn produeix. També destaca la
producció lletera.
● Pesca ➜ ha reduït captures, però a l’Atlàntic nord-oriental es fan d’arengada, amploia i
vertat.
○ L'aqüicultura ➜ 20% total de la producció espequeda de la UE se centra en la cria
de mol·luscs, truita i salmó.

3.2. El sector secundari.

El sector secundari ha mantingut les taxes de producció i aportació altres ➜ 22% de la
població activa.
UE ➜ no disposa de política industrial comuna pròpia, però proposa actuacions.
Les indústries destacables són la metal·lúrgica, la fabricació de la maquinària, les industria
alimentaria, química, automobilística i electrònica.
Els intercanvis de béns industrials es fan entre els Estats membres, tot i que també es fan
intercanvis amb Estats Units, Suïssa, Rússia, i importa d’altres països com Xina.

3.3. El sector terciari o de serveis.

és la major part de la riquesa ➜ 73% de població activa. Són activitats econòmiques com el
comerç, el transport i el turisme s’han vist afavorides per la lliure circulació de persones,
mercaderies i capitals.

Les activitats comercials.

UE ➜ gran potència comercial pel que fa a la producció de béns i serveis.
Importa aliments, matèries primeres i energia, i exporta productes manufacturats. Els països
de la UE mantenen un comerç molt actiu que augmenta la especialització, la
interdependència i la unitat.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949027
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

Els transports.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Hi han sistemes de transport i de comunicació moderns i eficaços pel que fa a la xarxa de
carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports, però hi han importants desigualtats en la quantitat i
la qualitat d’aquestes.

El turisme.
El desenvolupament del turisme interior i exterior de la UE és notable. Els països
mediterranis són els grans focus receptors mentre que els països del nord i l’oest són els
emissors.

4. LA UNIÓ EUROPEA.
UE ➜ 28 Estats que agrupen més de 500 milions d’habitants. S’ha convertit una gran potència
econòmica i comercial.

4.1. La UE, una organització supranacional.

És una macroorganització supranacional que ha de preservar la identitat dels seus Estats i

Reservados todos los derechos.

també de les seves regions o autonomies.
UE ➜ és un conjunt d’institucions democràtiques i independents que tinguin la capacitat per
influir ne aquells afers en que pugui ser molt eficaç, actuar de manera conjunta.

4.2. Les institucions de la Unió Europea.

Les principals institucions polítiques de la Unió Europea són:
➔ Parlament Europeu: elabora i reforma lleis, a més de controlar el Consell de la Unió
Europea i la Comissió Europea. Els membres són elegits directament per ciutadans de
la UE que voten cada 5 anys.
➔ Consell Europeu: Estableix la política exterior. Reuneix Caps d’estat o de Govern dels
Estats Membres, juntament amb el president de la Comissió Europea.
➔ Consell de la Unió Europea: reuneix als ministres de cada país per debatre, modificar i
adoptar lleis, i també coordinar les polítiques nacionals.
➔ Comissió Europea: exerceix la funció executiva. Format pel Parlament Europeu i pel
Consell de la Unió Europea, elegits cada 4 anys.

4.3. Altres institucions i organismes de la Unió Europea.

Altres institucions que destaquen són:
➔ El Tribunal de Justícia de la Unió Europea: Poder judicial.
➔ Banc Central Europeu: banc central de aquells països de la UE on la moneda és l’euro.
➔ Tribunal de Comptes Europeus: funciona com un auditor extrem independent.
➔ Servei Europeu d’Acció Exterior: s’encarrega de gestionar les relacions diplomàtiques
amb altres països.
➔ Comitè Econòmic i Social Europeu: actua com un pont entre les institucions que tenen la
capacitat de decisió i els ciutadans europeus.
➔ Comitè de les Regions: és un organisme consultiu format per representants regionals i
locals dels Estats membres.
➔ Banc Europeu d’Inversions: és un banc que es finança en els mercats de capital.
➔ Defensor del Poble Europeu: organisme imparcial que investiga les reclamacions
relacionades amb una mala gestió de les institucions i dels organismes de la UE.
➔ Supervisor Europeu de Protecció de Dades: defensa les estrictes normes de protecció
de la intimitat dels ciutadans de la UE.

4.4. Objectius de la Unió Europea.

Els objectius més importants tenen relació amb la unificació econòmica i monetària, i amb la
unificació política i social.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949027
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

La unificació monetària: l’euro.

L’establiment de la moneda única, l’euro, té com a un objectiu aproximar les polítiques
econòmiques i financeres dels diversos estats.

La unificació social i de política exterior.

En 1992 amb el Tractat de Maastricht va permetre que els habitants de la UE poguessin
circular i residir a qualsevol lloc del seu territori sense restriccions. Amb l’acord de Schengen
l’any 1995 es controlen les fronteres internes. Paral·lelament, la UE mira d’actuar amb una
política exterior i de seguretat comuna per tal de defensar els interessos de la UE.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
5. LA POLÍTICA REGIONAL EUROPEA.
Globalment la UE és una de les regions més riques del món però hi ha diferències econòmiques
i socials molt grans.
5.1. Les polítiques regionals de la Unió Europea.
Per reduir les diferències la UE manté polítiques regionals a les regions de
desenvolupaments més baixos. Aquestes ajudes es centren en:
■ Investigació i innovació per a un creixement sostenible.
■ Tecnologies de l'informació i la comunicació per augmentar la competitivitat a l’economia
mundial.
■ Competitivitat de les PIME,perquè el 99% de les empreses són petites i mitjanes.
■ Promoure una economia amb baixes emissions de carboni.

Reservados todos los derechos.

5.2. Els fons de la Unió Europea.
Per evitar les desigualtats una part del pressupost es dedica a la política regional a través
dels Fons Estructurals i d’Inversió Europea i els Fons de Cohesió, gestionats per la Comissió
Europea.

Els Fons Estructurals i d’Inversió Europeus.

Són el principal instrument de política d’inversió a la UE. En aquests fons es distingeixen:
● Fons Europeu de Desenvolupament Regional: pretenen enfortir la cohesió economica i
social de la UE potenciant les capacitats internes de cada regió.
○ Fons Social Europeu: per a les accions de formació professional i la lluita contra la
desocupació.
○ Fons Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural: per a l’àmbit rural,
finançant els agricultors a les noves formes d’agricultura.
○ Fons Europeu Marítim i de Pesca: garanteix l’aplicació de la Política Pesquera
Comuna.

El Fons de Cohesió.
Afavoreixen el creixement econòmic i la convergència real dels Estats membres de la UE
amb un millor nivell de desenvolupament que presenta una renda nacional bruta.
Aquest fons dona suport a accions relacionades amb el medi ambient i les xarxes
transeuropees de transport.

5.3. Les iniciatives comunitàries.

Són programes que proposa la Comissió Europea als Estats membres per resoldre els
problemes específics greus que concerneixen a tota la UE.
Entre aquestes destaquen:
● INTERREG: promou la cooperació transfronterera, transnacional i interregional, creant
les condicions de cooperació i de desenvolupament equilibrat del territori.
● LEADER: promou estratègies per afacorir els desenvolupament sostenible a les zones
rurals i per fomentar la reconversió agrària i de desenvolupament rural.
● EQUAL: l’objectiu és combatre la discriminació en el mercat laboral.
● URBAN: busca regenerar els barris urbans en crisi o en declivi.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949027
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

5.4. Partidaris o escèptics?

El suport de l’opinió pública a la UE varia entre els diversos països i fluctua amb el pas del
temps.
La Comissió Europea du a terme una sèrie d’enquestes anomenades Eurobaròmetre i
serveixen per saber quina és l’opinió pública europea.
➔ Països amb una imatge més positiva de la UE: Luxemburg, Bèlgica, Països Baixos i
Irlanda.
➔ Països amb una imatge més negativa de la UE: Austria, Xipre, Grècia i Regne Unit.
● Espanya ➜ ha anat disminuint el nombre de persones que es mostren conformes amb el
pas dels anys.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
6. LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA A LA UNIÓ EUROPEA.
Des del 1986 Espanya forma part de la Comunitat Europea. Això comporta:
- Pertànyer a un gran bloc econòmic i comercial
- Formar part d’una poderosa estructura política supranacional i participar d’una determinada
identitat cultural.

6.1. El procés d’adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea.

L’aïllament polític i econòmic al qual va estar sotmesa Espanya durant el franquisme la va
convertir en un país endarrerit respecte a la resta de europa. Per tant en els primers passos
cap a la construcció europea Espanya no s’hi trobava ja que no complia els requisits bàsics
exigits. La normalització del apis i el restabliment de la democràcia van fer possible les

Reservados todos los derechos.

negociacions que van durar molt anys per accedir-hi. Es caracteritzaven per la necessitat de
transformar l’economia espanyola a l’economia comunitària (producció pesquera i agraria).
Espanya va demanar temps per poder adaptar-se.
● El Tractat d’Adhesió d’Espanya a la CEE es va signar a Madrid el 12 de juny de 198→
ESP entra com a membre de ple dret a la CEE o UE.
L’objectiu era recuperar la identitat política i cultura i assolir els nivells de riquesa.

6.2. El balanç d’adhesió d’Espanya a la Unió Europea.

El desenvolupament econòmic i social actual és fruit del mateix procés d’integració europeu.
La UE ha finançat moltes infraestructures i modernitzat àmbit de la societat espanyola.

Efectes de la integració en l’àmbit econòmic.

Des de que Espanya és membre de la UE, ha patit una serie de canvis i s’ha beneficiat
d’important ajudes econòmiques molt beneficioses pel pais. El desenvolupament econòmic
és un dels resultats.

Des del 1987→ rep cada any fons substancials de la UE per valor de 0,8% del PIB.
● Renda comunitària 1986→ 68% respecte la mitjana comunitaria
● Renda comunitaria 2015→ 92% de la mitjana de la UE.

Crisi del 2008: les ajudes van crear uns 10000 llocs de treball. Aquestes ajudes tenen
l'objectiu la integració d’espanya en el mercat europeu. de manera que actualment + del 90%
de la inversió que rep prové de la UE.
Amb el canvi de moneda, es va generar una pujada dels preus de la inflació però a la vegada
es van eliminar els costos i les comissions dels canvis de moneda a més de agilitzar les
transaccions i tràmits internacionals.

Els efectes de la integració en l’àmbit social.

La creació de + benestar i riquesa ha permès augmentar l’estabilitat social i política i els
nivells i la capacitat de consum de la població. Ha proporcionat que empreses i serveis
s’hagin instal·lat considerat al país un mercat òptim per als productes.
Tot i això Espanya es troba lluny del nivell de desenvolupament de la resta de països de la
UE.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949027
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
6.3. La incidència de la política regional europea en l’economia i la societat
espanyoles.
1986 Espanya i Portugal entren a la UE, la majoria de regions se situaven entre les menys
desenvolupades per sota dels estàndards per això van ser prioritàries alhora de rebre ajudes.
2004-2007→ van accedir a la UE molts països de l’Europa de l’Est, que van passar a ser
destinataris preferents per ser països poc desenvolupats amb grans i greus insuficiències fet
que va afectar a les ajudes que rebia Espanya.

La utilització dels fons europeus.

Les inversions comunitàries a Espana han servit per finançar nombrosos projectes sigui amb
ajudes directes i subvencions sectorials o bé com a contribucions al desenvolupament de les
regions menys afavorides (FEDER).
● 4 de cada 10 km de les autovies d'espanya ha estat finançades amb fons comunitaris.
● Ampliacions d’aeroports, el metro de Sevilla, la ciutat de les arts de València entre altres,
s’han dut a terme amb l’ajuda del Banc Europeu d’Inversions.

Reservados todos los derechos.

● En l’àmbit social i cultural els FSE creen ocupacions i ajuden a millorar la formació i la
qualificació de les persones. Per als joves s'ofereixen programes educatius com
l’Erasmus.
● En l’àmbit sanitari es disposa de la Targeta Sanitària Europea per a tothom que viatja
dins d’aquesta que assegura tractament medic i quirurgic.
● En l’àmbit cultural la Ue ha ajudat a finançar molts projectes com la restauració del pati
dels lleons de l’Alhambra entre altres.
Espanya també ha contribuït a la UE. Ha fet un paper impulsor, dinàmic i compromès amb el
procés d’ampliació i rendiment del projecte europeu.

7. ESPANYA EN EL CONTEXT DE LA UE I A ESCALA MUNDIAL.

7.1. La superfície, els habitants i la densitat de població:
Espanya per la superfície i població té una posició destacada, ocupa el segon lloc pel que fa
a l'extensió i el cinquè per la població.
Els 510 milions d’habitants no estan repartits de manera homogènia. Espanya té una situació
intermedia de densitat, però hi ha diferències internes notables entre comunitats autònomes.

Les diferències de les densitats de població entre els països de la UE.

Es generen problemàtiques completament diferents entre les regions d’Europa de manera
que la legislació ho ha de tenir en compte.
Els governs han d’assegurar l’existència, manteniment dels serveis públics, infraestructures i
equipaments per evitar desigualtats econòmiques i desequilibris territorials.
Espanya amb els fons ha augmentat els nivells de benestar i de qualitat de vida.

Esperança de vida.
Es cada cop més elevada. A 1960 l’esperança de vida dels homes era de 67 i la de les dones
de 73 anys, a 2016 és de 80 i 86.
S’han aconseguit èxits per augmentar l’esperança de vida, com disminuir la mortalitat
prematura. Són preocupants els nivells de consum de tabac, alcohol i l’augment d’obesitat.

7.2. Les activitats econòmiques; cap a l'homogeneïtzació de les polítiques

econòmiques:
A partir de l’economia i els nivells dels sectors d’activitat es mesuren les desigualtats. A
Europa es localitzen empreses amb nivells elevats de desenvolupament tecnològic i de
avenços científics, i també hi han zones en que persisteixen les formes tradicionals.
L'homogeneïtzació que proposen les polítiques de la UE van permetent que els nous avenços
arribin de manera més igualitària.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949027
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

Taxa d’activitat: població activa i taxa d’atur.

Les regions europees tenen una mitjana del 63% de població activa i Espanya es troba al
60% una mica per sota de la mitja.
La taxa d’atur d’Europa es sobre el 10%, només dos països ho superen, Grècia amb un
23,3% i Espanya amb un 20,1%.

7.3. El Producte Interior Brut (PIB):

És el valor monetari de la producció de béns i de serveis en un país en un any. Espanya ha
estat un país que no superava la mitjana de PIB de la UE, però més tard amb la incorporació
de països de l’Europa de l’Est va aconseguir-ho.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
La incorporació a la UE va suposar un pas cap al benestar i el desenvolupament.

7.4. L’educació:
Els recursos dedicats a l’educació són un indicador del nivell de desenvolupament social,
cultural, econòmic i polític del país.
El percentatge d’Europa es troba molt desequilibrat. A Espanya no s’arriba a la inversió del
10% en educació, mentre que hi ha altres països que dediquen un 17%.

7.5. L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH):

És un indicador creat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, que
serveix per determinar quin és el nivell de desenvolupament que tenen els països del món.
Espanya va tenir una baixada progressiva des de l’esclat de la crisi econòmica de 2008.

Reservados todos los derechos.

Les dades afirmen que Espanya forma part d’un grup d’habitants amb unes condicions de
vida favorables, així que es pot considerar que es un país desenvolupat i ric.

7.6. Projecció cultural d’Espanya al món:

Idioma ➜ expressió més directe de la cultura. A Espanya hi ha diversos idiomes constituint
així una riquesa cultural.
La que té més presència al món és el castellà, ja que hi ha milions de persones que parlen
aquest idioma o les diverses modalitats com passa amb Amèrica Llatina i Estats Units, fent
que sigui la llengua oficial de l’ONU i cooficial en l’àmbit de la Unió Europea.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949027