13.

pdf

naimehc

Geografía

1º Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales

PAU Cataluña

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Geografia 2n Batx
El medi físic d’Espanya i de Catalunya.
La diversitat climàtica i la vegetació d’Espanya i de Catalunya.
Els recursos i l’energia.
Els paisatges naturals i culturals.
La població d’Espanya.
Els fluxos migratoris i la mobilitat.
L’espai rural.
La indústria a Catalunya.
Les activitats del sector terciari.
La ciutat: estructura i morfologia.

Reservados todos los derechos.

Les xarxes urbanes i les problemàtiques de la ciutat actual.
L’organització política i territorial d’Espanya i de Catalunya.
Espanya a Europa i al món.

Olga Parraga
Ariadna Meca.
2n Batxillerat.
Curs 2021 - 2022.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949026
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

U13: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL D’ESPANYA I

DE CATALUNYA.
1. EL SISTEMA DEMOCRÀTIC ESPANYOL.
1.1. Espanya, un Estat democràtic:
● Espanya, és un Estat democràtic.
● L’estat espanyol s’organitza amb una monarquia parlamentària.

Una democràcia constitucional.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Després de la mort de Franco a 1975, amb juan Carlos I, s'inicià una etapa de transició
política amb Alfonso Suárez com a cap de Govern, i que acaba amb l’elaboració i aprovació
de la Constitució de 1978.
● La Constitució és la llei fonamental de l’estat: Recull les normes que regula el govern
d’Espanya i garanteix els drets espanyols.
● La Constitució espanyola estableix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol.

Una democràcia parlamentària.

● Espanya és una monarquia parlamentaria; el rei signa però no governa.
● El rei és el símbol de l’Estat i el representant dins del país i en les relacions internacionals.

1.2. La pràctica democràtica a Espanya.

Reservados todos los derechos.

A Espanya, la forma de participació democràtica, és a partir de les eleccions de
representants polítics en les diverses institucions de l’administració pública d’àmbit; Europeu,
Estatal, Autonòmic i Municipal.
Els ciutadans espanyols de més de 18 anys tenen dret a elegir als governants i a ser elegits.

1.3. La divisió de poders.

La Constitució de 1978 estableix la divisió de poders per garantir que cap poder no podrà
abusar de les seves competències.

El poder legislatiu.
A Espanya el Parlament s’anomena “Corts Generals”. Estan formades per dos cambres:
➔ El Congrés dels Diputats: que representa al poble espanyol, té poder legislatiu, discuteix
i aprova els pressupostos generals de l’Estat, i està format per 350 diputats, elegits per
sufragi universal cada 4 anys.
➔ El Senat ( revisa les propostes legislatives que han passat pel Congrés dels Diputats):
pot modificar o vetar el contingut dels textos, però és el Congrés qui definitivament ho
aprova, format per 266 senadors. hi ha senadors designats per les comunitats
autonomies i hi ha senadors elecció directa.

El poder executiu.
El Govern format pel president i els ministres.
Dirigeixen la política de l’estat, administren els recursos,estableixen la defensa nacional i les
relacions exteriors a part d’execturar les lleis i promulgar els decrets.
El govern ha de rebre compte de la seva actuació davant el Congrés dels Diputats que
controla.
El president del Govern pot dissoldre les corts i convocar noves eleccions.

El poder judicial.
La Constitució espanyola suposa el poder judicial. ➜ òrgan constitucional, col·legiat i
autònom, integrat per jutges i altres juristes, per garantir la independència dels jutges en la
funció judicial.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949026
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

El Consell General del Poder Judicial és màxim òrgan de poder de jutges i magistrats, format
pel president també del Tribunal Suprem, nomenat pel rei i vin membres designats per les
Corts per un període de 5 anys.

El Defensor del Poble.

Una institució designada per les Corts que té com a missió defensar i protegir els drets
fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans davant l’activitat de l’Administració
pública.

2. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Organització territorial de l’estat espanyol ➜ comunitats autònomes, províncies i municipis
(algunes comunitats també comarques).
Corts Generals amb estatuts i lleis especifiquen les competències de cada una de les entitats.

2.1. Les comunitats autònomes.

La Constitució de 1978 va reconèixer que Espanya era un Estat unitari no centralista i es va
donar la possibilitat de disposar d’un principi d’autonomia.

Els Estatuts d’Autonomia.

Des de l’aprovació de la Constitució l’Estat s’ha organitzat en comunitats autònomes:
● 17 comunitats autonòmiques i Ceuta i Melilla com ciutats autonòmiques.
● 50 províncies

Reservados todos los derechos.

● 8119 municipis.
Cada comunitat està regida per un Estatut que estableix: la denominació de la comunitat, la
delimitació d’un territori, les característiques del Parlament, les característiques del Govern,
les característiques de l’Administració Pública i la procedència del seu finançament.

Les institucions autonòmiques.

Totes les autonomies tenen unes institucions d’autogovern;
● Parlament: aproven les lleis i pressupostos.
● President autonòmic: representa la comunitat autònoma i dirigeix el govern.
● Govern: format pel president i consellers. Executa i fa complir les lleis.
● Tribunal Superior de la Justícia: l'òrgan judicial important.

2.2. El poder local: l’administració municipal i la provincial.

Les comunitats autònomes s’organitzen per províncies i municipis, i també altres entitats
territorials.

Les províncies.
● Divisió del territori de l’Estat en províncies (agrupació de municipis) la va fer Javier
Burgos a 1833.
● Actualment la província és ➜ la circumscripció electoral de l’Estat, la divisió territorial de
l’administració perifèrica de l’Estat i l’entitat d’administració local de més rang.

Els municipis.
● Són les unitats territorials i administratives més elementals.
● L’Ajuntament és l'òrgan de govern i gestió municipal.
● Els municipis han de prestar serveis segons el volum de població:
○ 5.000 habitants ➜ serveis bàsics, parc públic, biblioteca pública i mercat.
○ 20.000 habitants ➜ (serveis anteriors) serveis socials, extinció d’incendis i
instal·lacions esportives.
○ 50.000 habitants ➜ (serveis anteriors), transport urbà i protecció al medi ambient.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949026
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

Altres entitats territorials.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Els municipis poden agrupar-se en mancomunitats i corporacions metropolitanes per
aconseguir una gestió més eficaç.

3. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL DE CATALUNYA.

Després de 1714 hi ha hagut intents de recuperació de les institucions d’autogovern.
Mancomunitat 1914, recuperació de la Generalitat amb l’Estatut de 1932, restabliment de la
Generalitat a 1977, l’Estatut de 1979, la Constitució de 1978 i l’Estat de les Autonomies.

3.1. L’establiment de l’autonomia política:

Parlament de Catalunya a 2003 ➜ impulsa la reforma de l’Estatut d’autonomia per
adaptar-se.
El 18 de juny de 2006 el Congrés dels Diputats va aprovar l’Estatut en referèndum popular.
● S'estableix a Catalunya com a nació, s’amplien competències de la Generalitat,
estableixen nous principis de finançament autonòmic (no atesa la constitució ➜
ciutadania descontenta).

Reservados todos los derechos.

3.2. Les institucions de l’autogovern: la Generalitat.:
Estatut d’Autonomia de Catalunya ➜ defineix les institucions polítiques de l’autogovern de
Catalunya.
● Generalitat de Catalunya ➜ sistema institucional d’organització política de
l’autogovern. Integrats el Parlament, el President i el Consell Executiu o Govern.
● Parlament ➜ funció legislativa, s’encarrega d’aprovar pressupostos de la Generalitat, i
controlar i impulsar l'activitat política i de govern.
● President de la generalitat ➜ elegit pel Parlament i nomenat pel rei. Representació
més alta de la generalitat i de l’Estat a Catalunya, manté les relacions nacionals. És
responsable del Consell Executiu, estableix les directrius generals de l’acció del govern i
coordina el programa legislatiu.
■ Generalitat constituïda per el Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, i Sindicatura
de Greuges.
■ Generalitat ➜ té competències exclusives (capacitat de decisió), concurrents (= funcions
amb l’Estat) i compartides ( ≠ tipus de poder amb l’Estat).

3.3. L’organització territorial de Catalunya:

Actualment ➜ 4 províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona).
Capacitat d’organitzar el territori en comarques i municipis.
● Comarca ➜ entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de
municipis.Personalitat jurídica pròpia i autonomia. Catalunya té 42 comarques.
L’Estatut obre la possibilitat de crear regions pero la llei les ha de definir i establir.
● 2016 ➜ 948 municipis.

4. LA DIVERSITAT I ELS CONTRASTOS TERRITORIALS.

Problema polític crucial ➜ desigualtats entre les diferents parts d’Espanya.

4.1. Els condicionants del medi físic:

La disposició del medi físic dona com a resultat la diversitat regional des del punt de vista
climàtic i edafològic. Segons les condicions del medi natural, s’implanta la població, les
infraestructures i les activitats econòmiques.

4.2. La dualitat centre-perifèria:

La implantació d’un règim liberal i de l'economia capitalista crea notables diferències
territorials per l’evolució social i econòmica del país.
Els territoris del centre de la península s’estanquen, el teixit productiu era devil.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949026
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

Les zones perifèriques peninsulars van tenir una trajectòria més dinàmica, que va permetre
diversificar les seves activitats i manifestar un tarannà polític més progressista. També estava
madrid que era la capital i el centre de l’Administració de l’Estat.

4.3. El balanç econòmic i demogràfic:

A la segona meitat del segle XIX ➜ capacitat competitiva de la indústria més gran que va
comportar una fugida de capitals i de persones cap a regions perifèriques. Es va construir un
mercat nacional integrat que consumia la producció de la indústria naixent.
Andalusia, Canàries, Galícia i València van tenir un gran creixement de població, l’augment
de la riquesa va facilitar la migració.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Van haver tres àrees econòmiques:
● Pols d’industrialització ➜ Madrid, Barcelona i Bilbao.
● Àrees pròximes als tres pols ➜ subministren mà d’obra. Aragó, Castella i València.
● Espais marginals ➜ no modernitzats. Andalusia, Extremadura, Galícia i Castella.
A 1930 es va paralitzar el creixement per la crisi mundial, la Guerra Civil i el franquisme
autàrquic. A 1952 amb el Pla d’Estabilització va iniciar-se una etapa de creixement.

4.4. Els desequilibris i les desigualtats:

La diferenciació regional a anat augmentant amb el temps a conseqüència de la configuració
del mercat nacional.
S’ha fomentat la xarxa de comunicacions no homogènia ni equilibrada, i l’establiment del
sistema proteccionista.

Reservados todos los derechos.

A 1970 es va produir un canvi profund per la crisi mundial.
A 1986 Espanya entra a la Comunitat Econòmica Europea on hi ha un restabliment de la
política regional, un finançament molt elevat amb els fons europeus, que fan que es superin
alguns desequilibris i desigualtats.

5. ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS.

5.1. La desigual distribució de la població:
A 1960 ➜ 30,8 milions d’habitants. 2016 ➜ 46,5 milions d’habitants.
Va augmentar la població, però amb un comportament molt diferenciat.
● Madrid, Catalunya i el País Basc ➜ pols interns d’atracció d'immigrants cap al 1980.
Va haver una etapa de recessió, però va recuperar-se el dinamisme demogràfic.
● València, Illes Balears i Canàries ➜ no han seguit la tendència tradicional i han passat a
ser àrees beneficiades per l’impacte del turisme.
Les regions de l’interior presenten un comportament demogràfic negatiu, a partir de l’any
2000 les condicions de vida han anat millorant.

5.2. La diversitat de la productivitat agrària:

Les característiques de l’estructura i de producció agràries corresponen al desenvolupament
tecnològic i a les necessitats del mercat .
● El relleu ➜ condicionant natural sobre la producció, el confort climàtic, la productivitat i el
despoblament.
● Recursos hídrics ➜ hi ha un gran volum total que permet una amplia disponibilitat, tot i
que una part immensa correspon al regadiu agrícola.
Les xifres amaguen desigualtats territorials perquè algunes regions tenen problemes
d’abastaments i altres tenen una bona disponibilitat.
Segons els condicionants, la productivitat dels espais agraris és molt variada:
➔ Litoral subatlàntic, part del mediterrani, La Rioja i Jaén ➜ zones de màxima productivitat
i alt valor afegit.
➔ Galicia, litoral cantàbric i algunes zones mediterrànies ➜ alta productivitat i moderat
valor afegit.
➔ Províncies interiors ➜ agricultura de secà = productivitat més baixa, però amb
rendiments economics elevats.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949026
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

5.3. La desigual activitat industrial i dels serveis:

Crisi económica mundial afecta de manera directa al sector secundari. Provoca el tancament
de nombroses empreses, augmenta l’atur i redueix els nivells de renda. Es frenen els
processos de migració.

L’economia postindustrial.
Es basa en la preponderancia del sector terciari, apostant per les noves tecnologies i per els
centres d’investigació i innovació.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Nous factors de desenvolupament prioritari:
● Existència de mà d’obra qualificada.
● Disponibilitat d’infraestructures i equipaments.
● L’hegemonia del sector terciari especialitzat.
● Activitats que impliquen l’alta tecnologia.

Madrid, Catalunya i el País Basc ➜ zones més dinàmiques, que saben aprofitar les
oportunitats d’activitat que s generen en l’economia globalitzada i postindustrial.
Espanya desenvolupada ➜ + diversificació de producció, index d’especialització.
Espanya no desenvolupada ➜ especialització en un nombre reduït d’activitats tradicionals i
poc productives.

6. LES POLÍTIQUES REGIONALS DE COHESIÓ.

Reservados todos los derechos.

6.1. Projectes de modernització i d’industrialització:
Segle XVIII ➜ plantegen projectes de modernització per vertebrar socialment, territorialment i
econòmicament.

Segle XX amb la Segona República ➜ intent de modernització amb la reforma de

l’administració, solució d’un debat nacionalista i aprovació de la legislació social adequada.

1960 - 1970 ➜ els Plans de Desenvolupament que tenien com a objectiu atraure inversions
industrials fins als pols de desenvolupament.

1983 ➜ Zones d’Urgent Reindustrialització, com a resposta econòmica de la dècada del

1970, l’objectiu era crear ocupació estable que va concentrar-se en Madrid i Barcelona.

6.2. Polítiques regionals i de cohesió:

Són el conjunt d'intervencions públiques per millorar la distribució territorial, fomentar el
desenvolupament i reduir les desigualtats de renda i ocupació.

La política regional de l’Administració General de l’Estat s’aplica amb:

■ Fons Estructurals Europeus.
■ Els Fons de Compensació Interterritorial.
■ Les ajudes de l’Estat de finalitat regional.
■ La Cooperació Local de l’Estat.

La implantació de l’Estat d’Autonomies i l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica

Europea són dos factors que van donar pas als plans i de polítiques de desenvolupament
regional.
Les polítiques de desenvolupament s’han concentrat en infraestructures, equipaments bàsics,
formació professional, entre d’altres.

El Fons de Compensació Interterritorial.

Article 158 de la Constitució espanyola promou la creació d’aquests fons. Fons extret
anualment dels pressupostos de l’Estat per distribuir-lo entre les regions més pobres.
Les comunitats autònomes poden decidir quin aspecte potenciar amb els fons.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949026
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
6.3. Efectes de les polítiques regionals:
Com a resultat de les inversions han incrementat els nivells de renda i de l'índex de
desenvolupament humà.
Algunes comunitats autònomes han experimentat un ritme de creixement alt.
Algunes de les comunitats duen a terme esdeveniments tradicionals d'ampli abast que
contribueixen a impulsar la renovació de les infraestructures i projectar noves iniciatives
econòmiques.

6.4. El finançament de les comunitats autònomes:

La configuració de l’Estat d’Autonomia determina la necessitat d’un sistema de finançament
que garanteixi l’obtenció de recursos.
Hi ha dos models de finançament: El règim foral i el règim comú. Ceuta, Melilla i les Canàries
mantenen un tracte especial.
Canvis demogràfics provoquen que al juliol de 2009 s’acordés un model de finançament entre
el Govern i les comunitats autònomes en règim comú que es basa en la igualtat de serveis

Reservados todos los derechos.

públics fonamentals, la convergència de les comunitats autònomes, un sistema financer més
dinàmic i estable i uns recursos addicionals que l’Estat a de aportar de manera gradual.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949026
 Olga Parraga i Ariadna Meca 2n Batxillerat A

Taxa d’activitat: població activa i taxa d’atur.

Les regions europees tenen una mitjana del 63% de població activa i Espanya es troba al
60% una mica per sota de la mitja.
La taxa d’atur d’Europa es sobre el 10%, només dos països ho superen, Grècia amb un
23,3% i Espanya amb un 20,1%.

7.3. El Producte Interior Brut (PIB):

És el valor monetari de la producció de béns i de serveis en un país en un any. Espanya ha
estat un país que no superava la mitjana de PIB de la UE, però més tard amb la incorporació
de països de l’Europa de l’Est va aconseguir-ho.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
La incorporació a la UE va suposar un pas cap al benestar i el desenvolupament.

7.4. L’educació:
Els recursos dedicats a l’educació són un indicador del nivell de desenvolupament social,
cultural, econòmic i polític del país.
El percentatge d’Europa es troba molt desequilibrat. A Espanya no s’arriba a la inversió del
10% en educació, mentre que hi ha altres països que dediquen un 17%.

7.5. L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH):

És un indicador creat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, que
serveix per determinar quin és el nivell de desenvolupament que tenen els països del món.
Espanya va tenir una baixada progressiva des de l’esclat de la crisi econòmica de 2008.

Reservados todos los derechos.

Les dades afirmen que Espanya forma part d’un grup d’habitants amb unes condicions de
vida favorables, així que es pot considerar que es un país desenvolupat i ric.

7.6. Projecció cultural d’Espanya al món:

Idioma ➜ expressió més directe de la cultura. A Espanya hi ha diversos idiomes constituint
així una riquesa cultural.
La que té més presència al món és el castellà, ja que hi ha milions de persones que parlen
aquest idioma o les diverses modalitats com passa amb Amèrica Llatina i Estats Units, fent
que sigui la llengua oficial de l’ONU i cooficial en l’àmbit de la Unió Europea.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5949026