Tot i que la novel·la no ens indica noms de lloc ni de

persones, no és difícil intuir que ens situem a la capital

d’Irlanda del Nord, Belfast durant el període més convuls
de la zona entre el 1960 i el 1998. Però la història de la
noia que es veu asaltada per un home (el “milkman”)
podria haver passat a qualsevol altre lloc.

Perquè aquesta és la història de l’assetjament d’un home

casat sobre la protagonista, una noia de 18 anys discreta
i senzilla. Un fet que es complementa amb els rumors
que l’home fa córrer sobre que els dos estan tenint una
relació. Així que ella haurà de patir a més la crítica social
d’una societat que la veu com la culpable de la situació.
Més encara quan el “milkman” és part del moviment
paramilitar irlandès i té un estatus polític i social a la
comunitat.

Anna Burns (Belfast, Irlanda del Nord, 1962) és una

autora amb trajectòria literària curiosa. El seu primer
llibre, No bones, va ser publicat l’any 2001. A aquest li
van seguir Little constructions (2007) i una novel·la curta
Mostly hero (2014) però va ser amb Milkman (2018)quan
el seu nom va sonar amb força. Disset anys d’espera per
aconseguir l’èxit editorial d’una forma rotunda amb un
llibre que va guanyar premis tan prestigiosos com el
Booker Prize o el National Books Critics Circle Award).

Filla d’Irlanda del Nord, part de la seva obra es situa en

el període anomenat The Troubles, els anys més durs de
la lluita entre els independentistes irlandesos i el govern
del Regne Unit.
Milkman toca molts temes: podem parlar en primer de
lloc de la situació política i social d’una Irlanda del Nord
en guerra, o de la pressió social que pot provocar un
rumor (això amb les xarxes socials també seria
d’actualitat ara). Però sobretot és un llibre que tracta la
situació de la dona en vers de l’home amb poder que, tot
i ser l’assetjador, té al seu favor a la comunitat per la seva
posició. Un llibre que podríem relacionar amb el
moviment #MeToo amb la denúncia que es fa sobre
aquests crims.

En la mateixa onda podríem destacar altres llibres com

Harvey d’Emma Cline que tracta el cas dels abusos i
violacions del productor de cinema Harvey Wenstein o,
un dels nostres deures pendents, Yo sé porqué canta el
pájaro enjaulado de Maya Angelou.

Tot i haver triomfat amb Milkman, cap dels altres llibres

d’Anna Burns s’han publicat a Espanya. Així que us
oferim les primeres línies del llibre en castellà com a
exemple de la seva obra:

“El día que fulano de tal me apuntó al pecho con una pistola,
me dijo que daba asco y amenazó con pegarme un tiro fue el
mismo día que murió el lechero. Se lo cargó una de las
brigadas del Estado, y a mí que matasen al tipo me dio igual.
A otros sí les importó, y algunos de ellos eran esos que, como
se suele decir, me conocían de vista pero no de hablar
conmigo, aunque hablasen de mí por que ellos mismos (o,
mejor dicho, el primer cuñado) habían hecho circular el rumor
de que yo estaba liada con ese lechero, de que yo tenía
dieciocho y él, cuarenta y uno.”

Extret de : Milkman (Alianza, 2019). Traducció de Maia Figueroa Evans.