TEMA 7: Comunicació

Comunicació: Acció efectuada per un animal que transmet informació i modifica el

comportament d’un altre.
➔ Dos animals es comuniquen quan la conducta d’un d’ells (emissor) afecta la
conducta de l’altre (receptor) i hi ha algun tipus d’orientació social entre les accions
de l’emissor i les del receptor, el missatge que es transmet ha de ser significatiu
(Comunicació genuïna / fortuïta)

Valor de la comunicació: tant l’emissor com el receptor han d’obtenir un benefici directe o
indirecte de la interacció comunicativa ja que si no fos així el primer no emetria el senyal i el
segon l’ignoraria.

HONESTEDAT I ENGANY
Hi ha senyals que beneficien l’emissor i exploten el receptor:
➢ Engany: falses corals
➢ Engany intencional: avís de perill quan no hi ha cap perill

SENYALS
Qualsevol conducta que transmet informació (pot tenir altres funcions).
➔ Discrets (dicotòmics): tot o res, no presenta variacions
➔ Graduats (continus): la intensitat varia segons la motivació

Solen ser espècie-específics, clars (no poden ser ambigus) i econòmics

1. Respostes expressives o autònomes: Son automàtiques/involuntaries, donen
informació sobre l’estat del subjecte i la seva reacció a la situació (canvis de color,
pilo-erecció, elevació de crestes)
2. Moviments intencionals: Són accions dirigides a un objectiu i clarament
relacionades amb l’efecte que volen aconseguir (amenaça, apaivagament, festeig,
defensa territorial, reagrupació)
3. Displays o exhibicions: Són senyals amb una funció exclusivament comunicativa,
moviments exagerats i estereotipats que posen en evidència coloracions o
estructures corporals especials (crestes, apèndixs..), presenten una estructura
seqüencial
 Ritualització:
➔ Estereotípia: Tenen una intensitat típica, (independent del nivell de
motivació), una duració concreta i una seqüència invariable.
➔ Conspicuïtat: Els moviments evidencien els aspectes més cridaners des
d’un punt de vista perceptiu (colors, estructures...).
➔ Redundància: Es produeix la repetició de moviments i seqüències

Les espècie tenen un nombre limitat de senyals estrictament comunicatives, un nombre

limitat de senyals NO implica un nombre limitat de missatges!

Incrementant la informació: Context espacial i temporal, característiques de l’emissor,

intensitat del senyal (discret/continuat), duració del senyal, combinació amb altres senyals i
l’ordre en l’emissió de senyals (sintaxis).
➔ Senyals metacomunicatius: Informen sobre el propi codi (conductes d’invitació al joc,
senyalització del propi estatus)

CANALS DE TRANSMISSIÓ

Visual: Animals diürns (o nocturns amb adaptacions especials, grandària òrbites oculars,
bioluminescència).
Avantatges: informació ràpida i direccional, es un canal privat
Inconvenients: depèn de la presencia de llum i de l’orientació del receptor. No supera
obstacles i no dura en el temps
Acústic: Vibració del medi (sons), aire, aigua, substrat, animals diürns i nocturns
Avantatges: : informació ràpida i en part direccional. Pot recórrer grans distàncies, no afectat
per obstacles i no cal llum
Inconvenients: No dura en el temps, informació espacial poc precisa. Receptor inespecífic
(depredador, competidors)
Tàctil: Contacte de superfícies corporals, Animals socials. No només informen sobre
l’entorn, sinó sobre la relació (salutacions, apaivagament, confort)
Avantatges: transmissió ràpida i direccional. Canal privat.
Inconvenients: No dura en el temps, requereix proximitat física, no supera obstacles.
estructura poc precisa i abast del senyal molt limitat.
Químic: Difusió de substàncies (feromones), relacionat amb l’olfacte. Molt estès (mamífers,
insectes...), alarma, disposició sexual, rastres, territorialitat…
Avantatges: dura en el temps, no es veu afectat per obstacles. No cal llum. És econòmic.
Inconvenients: Informació espacial poc precisa. Lent i poc direccional. Es fa difícil un canvi
ràpid de missatge.
➔ Feromones: Substàncies químiques segregades a l’exterior i que actuen com
senyals, modificant el comportament dels coespecífics.
Feromones en mamífers: les feromones es troben en l’orina, la suor o poden ser
secretades per glàndules especialitzades
➢ Efecte Bruce: la presència d’un mascle desconegut indueix l’avortament en una femella
gestant (ratolins).
➢ Efecte Whitten: indueix la sincronització dels cicles sexuals en femelles que viuen juntes
(ratolins, humans).
➢ Evitació de dispersió de les cries: les rates femelles emeten una feromona que manté les
cries juntes fins el deslletament (27 dies).
➢ Identificació del sexe, de l'estat reproductor, reconeixement de l’individu, marcatge del
territori…

Multicanal: Combinar senyals de diferents canals augmenta l’efectivitat de la comunicació

* Durant la dansa en forma de vuit (visual) les abelles es comuniquen mitjançant les
vibracions (tàctil), el zumzeig (acústic) i l’olor (químic) de l’aliment que la impregna
Soroll i redundancia: Qualsevol interferència en el canal comunicatiu que afecti la
transmissió del missatge. Depenent del canal utilitzat, el soroll pot ser acústic, visual,
químic, emetre el senyal de forma reiterada, redundant, pot assegurar la transmissió del
missatge

Sistemes pragmàtics: Serveixen per identificar-se, aporten informació sobre l’emisor

(especie o subespecie, edat, sexe, estat intern, jerarquia etc)
Sistemes semàntics: Donen informació sobre el conext (Sistemes d’alarma o alerta de
predadors, sistemes de localització d’aliment, sistemes de cura i recuperació de les cries,
sistemes de festeig i reproducció i sistemes de regulació social: manteniment de la
jerarquia, agonístics, cooperatius…)
* SEMPRE ESTAN PRESENTS ELS DOS TIPUS DE SISTEMES

Comunicació intraespecífica i comunicació interespecífica

La comunicació animal: majoritàriament codis intraespecífics (específics d’espècie).

Però la comunicació també té una orientació

interespecífica: relacions interespecífiques.

➢ Els codis interespecífics es formen

sobre la part comú (més gran o més petita)
de dos o més codis específics

➔ Senyals generals: Són menys complexes, crides d’alarma en front d’un depredador
comú.
➔ Senyals específics (estrictament interespecífics): Asseguren l’exclusivitat del senyal
i poden ser molt complexes).
➔ Els senyals interespecífics són imprescindibles
➔ Codis compartits: proximitat filogenètica (homologia conductual) i convergència
evolutiva (factors ecològics).