TEMA 9: Sistemes socials

VIURE EN GRUP
Advantages
➔ Minimitzar la pérdua de calor
➔ Protecció i defensa davant la predació (millores en vigilancia i per afrontar-lo)
➔ Obtenció de recursos trófics (memória, explotació de recuros, caça cooperativa)
➔ Reproducció i cures parentals (sincronia en la reproducció i protecció/adopció)
➔ Estímul conductual (aprentatge)

Inconvenients
➔ Detecció per part dels depredadors.
➔ Contagi de malalties infeccioses.
➔ Risc més gran de parasitació.
➔ Competència grupal intraespecífica (recursos limitats)
➔ Competència per l’aliment i/o la parella sexual (Infanticidi)

CONDUCTA AGONÍSTICA
Agonisme: totes les conductes que es donen en situacions de conflicte entre animals de la
mateixa espècie, conductes d'amenaça i lluita com les corresponents de fugida, submissió,
apaivagament i reconciliació (anagonisme).

Agressió: s'aplica a totes les manifestacions d'amenaça i atac que es poden observar en
els animals, ja sigui en interaccions intraespecífiques, interespecífiques o fins i tot dirigides a
objectes inanimats.

La conducta agresiva pot ser:

➢ Ofensiva: majoritàriament intraespecífica (també agressió afectiva, agressió
competitiva, conducta agonística).
➢ Defensiva: pot ser intraespecífica (defensa en front de l’atac de coespecífics) o
interespecífica (defensa en front de l’atac d’un depredador).
Tan l’agressió afectiva com la defensiva impliquen conductes d’amenaça i atac.
➢ Predatòria: majoritàriament interespecífica (no es considera agressió, es relaciona
amb un context tròfic i els mecanismes neurals implicats són diferents)

PREDACIÓ
Poc component emocional (conducta de ‘sang freda’), no hi ha activació hormonal.
Les estructures implicades són: l’hipotàlem lateral (ingestió) i l’àrea tegmental ventral del
mesencèfal (patró de conducta específic).
➔ ACTIVEN LA CONDUCTA: Nuclis corticomedials de l’amígdala.
➔ INHIBEIXEN LA CONDUCTA: Resulta reforçant

DEFENSIVA
Es dona en resposta a l’atac, és una agressió induïda per la por
Hi ha activació del sistema neurovegetatiu simpàtic i del sistema endocrí.
➔ Molt relacionada amb la conducta parental (defensa de les cries).
OFENSIVA
Generalment és intraespecífica.
Hi ha activació del sistema neurovegetatiu simpàtic i del sistema endocrí també hi ha
implicació de l’hipotàlem medial.
➔ També s’anomena competitiva: permet adquirir i mantenir recursos i afectiva perquè
sovint es vincula amb un context sexual.

FUNCIONS: ÀMBITS DE L’AGONISME

Defensa: resposta agressiva davant l'amenaça i/o atac d'altres coespecífics.

Espacial: la finalitat és excloure els coespecífics d'una àrea determinada i dels recursos
que conté (defensa d'un territori)

Sexual: pot ser tant intrasexual com intersexual. Generalment es produeix entre els
mascles per tal d'obtenir femelles per a aparellar-se, però també es pot donar amenaça i
atac dels mascles a les femelles amb l'objectiu de retenir-les i assegurarse la possibilitat de
reproducció (Inclou l'infanticidi)

Parental: es dóna dels progenitors cap a les cries, té dues vessants: l'agressió disciplinària,
mitjançant la qual es controla la conducta dels petits (per tal d'evitar baralles o conductes
perilloses) i l'agressió de deslletament que implica la ruptura de la dependència alimentària
de la cria.

De dominància: permet aconseguir i mantenir una posició rellevant en la jerarquia, es

relaciona amb l’agressió redirigida, que es produeix quan es desvia un atac cap a un inferior
sovint aliè al conflicte.

AFRONTAR LA COMPETÈNCIA
Per tal d'evitar una escalada de l'agressió en el grup hi ha uns mecanismes reguladors:
Territorialitat, ritualització del comportament agonístic, establiment de jerarquies i conductes
afiliatives (per establir, mantenir i reestablir vincles entre individus).

SISTEMES JERÀRQUICS
1. CARACTERÍSTIQUES
En un sistema jeràrquic hi ha una organització interna que determina la prioritat d'accés dels
individus als recursos vitals i de reproducció.
➔ S’estableixen per relacions de domini/submissió
* Excepció: : insectes socials (formigues, termites, abelles, vespes socials) i rates-talp nues,
on també hi ha una organització interna que determina l’accés als recursos, però són
societats sense dominància perquè privilegis i tasques venen marcats per un sistema de
castes

Organització: Els sistemes jeràrquics més simples són les jerarquies lineals, però la xarxa
de relacions dels sistemes jeràrquics ramificats pot arribar a ser extremadament complexa
A. Despòtics (un subjecte domina tota la resta).
B. Lineals (cada subjecte domina al que està per sota d’ell.
C. Ramificats (xarxes amb relacions triangulars més o menys complexes i flexibles).
Els individus es poden classificar en funció del seu estatus (dominants/subordinats), hi ha
rebuig cap els individus aliens al grup, els integrants del grup reaccionan plegats amb
conductes d'agressió cap al nouvingu

Acceptació del propi estatus: establerta la jerarquia i mentre no es produeixin canvis socials
rellevants (com la mort o l'arribada de nous individus), es dóna una tendència generalitzada
a conformar-se amb la posició aconseguida.
➔ “Pau" fictícia: si l'individu dominant desapareix, es produeix un increment
espectacular de l'agressió intragrupal.

Lluita pel poder (aconseguir un estatus més elevat): els subordinats sempre aspiren a
ocupar llocs millors en la jerarquia si es produeixen les circumstàncies adequades. En
algunes societats de mamífers (primats, carnívors socials, cetacis), els individus subordinats
poden arribar a establir coalicions per tal de desplaçar un dominant que mostra signes de
feblesa.

INDICADORS DE DOMINI
➢ Ocupen un lloc central.
➢ Reben grooming (i en fan poc).
➢ Presenten un bon aspecte físic.
➢ Intervenen en conflictes per finalitzar-los.
➢ Dirigeixen les progressions *EN ALGUNS CASOS EN CONSENSUADA (ELEFANTS)
➢ Concentren les mirades de la resta.
➢ Tenen un accés prioritari als recursos.
➢ Suplanten altres individus.
➢ Reben presentacions

FACTORS RELLEVANTS
1. Edat (els adults dominen els joves)
2. Sexe (els mascles són dominants sobre les femelles: dimorfisme)
3. Característiques del grup (grups casuals versus grups estables i cohesionats)
4. Estatus dels parents.
5. Aliances establertes.
6. Experiència i característiques individuals (cas Gigi i papió zoo).

Dominants
Prioritat d’accés a tots els recursos de supervivència i reproducció (major eficàcia biològica
directa i indirecta)
Major desgasts físic (aparellaments i vigilància), en alguns casos major estrès ¿?

Subordinats
Protecció en front d’amenaces internes (cospecífics) i externes (competidors i depredadors),
grup organitzat: eficaç en la defensa i en la fugida, en l’obtenció de recursos, en la
supervivència de les cries.
Menys possibilitats d’aparellar-se i accedir als recursos tròfics i de protecció i més
possibilitats de rebre agressions (directes i redirigides).
ONTOGÈNIA I SEXE
L'estatus varia al llarg de la vida de l'individu. Gairebé tots els individus subordinats
aconseguiran millorar l’estatus en créixer, en les femelles la jerarquia és molt estable que en
els mascles i depèn menys de factors físics (mida, força).

CONDUCTA AFILIATIVA
Tota conducta que serveix per establir, mantenir o restablir vincles (relacions de tipus
cooperatiu) entre els individus del grup, una característica de les espècies socials és que
gran part del seu comportament és afiliatiu (joc social, cacera cooperativa, cures parentals
etc)

Restablint vincles
➔ Reconciliació: Contacte corporal (tocar-se, abraçar-se, esplugar-se).
➔ Apaivagament (submissió): Realització de conductes incompatibles amb l’agressió
(menjar plegats, aparellar-se).
➔ Mediació: intervenció d’un tercer individu que facilita l’apropament i el contacte entre
els subjectes implicats en el conflicte.

L’altruisme
Un aspecte de la cooperació es l'altruisme, altruista és aquella conducta que augmenta les
possibilitats de supervivència i/o reproducció d'un individu, però a càrrec de la supervivència
o reproducció de l'individu que la pràctica.
➢ La selecció natural és egoista, ja que afavoreix aquelles adaptacions que possibiliten
la supervivència de l'individu i la seva reproducció

Com s'expliquen les conductes altruistes? L'individu millor adaptat acaba per morir: no
és tan important la supervivència individual com la supervivència dels gens, les cures
parentals són l'exemple més clar (i més generalitzat) de conducta altruista. No hi ha conflicte
amb la teoria de la selecció natural, tenir cura dels fills assegura l’èxit reproductor de
l’individu.

RELACIONS DE PARENTESC: Reconeixement

Els subjectes han de poder reconèixer els individus amb els que estan emparentats, hi ha
dues possibilitats:
➔ Reconeixement de les coincidències fenotípiques (olor, similitud morfològica,
mecanismes d’empremta: filial i maternal).
➔ Reconeixement per claus contextuals (familiaritat i proximitat): En especies amb
cries altricials no calen mecanismes innats de reconeixement.

Altruisme reciproc: També es donen comportaments altruistes entre individus que no són
parents. (Estudi longitudinal: sovint hi ha una retribució aplaçada de l'acte altruista)
➢ Tenir oportunitat d’interaccionar sovint
➢ Tenir la capacitat de reconèixer individualment i recordar els individus dels que s’ha
rebut suport.
➢ Oferir suport només als individus que tornen el favor.
SOCIETATS ANIMALS
DE LES AGREGACIONS A LES SOCIETATS
Agregacions: no hi ha interacció social només coincidència en l’espai i el temps. * Serps
Grups anònims: hi ha atracció social però no hi ha reconeixement individual. Poden ser
oberts o tancats (si hi ha reconeixement de pertenència al grup). *Ocells
Grups individualitzats: hi ha atracció social i reconeixement (classes d’edat i sexe,
parentesc, estatus relatiu…) Implica memòria individual.

SISTEMES SOCIALS
Societat: grup d’individus de la mateixa espècie amb una organització basada en la
cooperació i l’estabilitat.
➔ Un cas especial és la eusocialitat (insectes)

Organització social: relacions que s’estableixen entre els individus (tipus de dinàmica social)
Estructura social: composició demogràfica del grup i distribució espacial dels individus.

FACTORS DETERMINANTS
L’èxit reproductor depèn de factors diferents en femelles i en mascles.
➢ Femelles: recursos accessibles.
➢ Mascles: femelles accessibles.
Distribució de les femelles
➢ En solitari (àrees d’activitat variables)
➢ En grup petit (menys de 10 individus).
➢ En grup gran.
Distribució dels mascles: depèn de la distribució de les femelles.

L’estructura social depèn del sistema d’aparellament de l’espècie

➢ Solitàries (poligínic): lleopards
➢ Grups familiars (monògam): dic-dics
➢ Grups familiars amb ajudants (poliàndric): titís
➢ Grups unimascle (poligínic): lleons marins
➢ Grups multimascle (poligínic, poliginàndric): lleons
➢ Grups de fissió/fusió (gpoliginàndria): ximpanzés
* No sempre estan junts només a vegades (sempre hi ha pertinença i reconeixement)