Afectacions Agràries

Motiu: Aprovat definitivament per la Comissió de
MARIA Territori de Catalunya en sessió de 6 de febrer de

2023 amb la correcció de l’article 94.3 en el sentit
que el desenvolupament del Sector 4 “Raval i Cal
Marquès” es condiciona a que es realitzin les
NAVARRO millores necessàries a l’autovia A-2 per tal que
tingui uns nivells de servei adequats amb la nova
mobilitat generada per a tot l’àmbit del PDU.
ROCA Data: 2023.02.14 11:23:07 +01'00'
Versió d'Adobe Acrobat Reader: 2021.001.20145
Pla director urbanístic (PDU) de l’activitat econòmica de la

Conca d’Òdena i Modificació puntual del PDUCO
Anàlisi d’Afectacions Agràries (AAA)

Gener de 2022 Motiu: Aprovat
provisionalment per la
Cristina Garcia Perera
Comissió Territorial
La secretària de la Comissió Territorial
d’Urbanisme del Penedès d'Urbanisme del
Penedès en sessió de
Signat electrònicament
25 de gener de 2023.
Data: 2023.02.02
10:02:15 +01'00'
Portada. L’estructura del territori de la Conca d’Òdena
Dibuix a mà d’elaboració pròpia.
Fons: Mapa d’ombres a partir del model digital de superfície (MDS) de l’ICGC
CRÈDITS
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ TÈCNICA DEL PDU:

DIRECCIÓ GENERAL D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI, URBANISME I ARQUITECTURA
Josep Armengol i Tatjé, subdirector general d’Actuacions Urbanístiques
Gemma Fernàndez Miras, arquitecta, cap del servei d’Actuacions Estratègiques
Miquel Buch Clermont, arquitecte i paisatgista
Albert Vaca Agustí, biòleg
EQUIP REDACTOR:
COL·LECTIU CCRS
David Barreto Expósito, arquitecte, màster en urbanisme i màster en SIG (co-direcció dels treballs)
Aruma Barreto Gutiérrez, grau en enginyeria civil amb menció en hidrologia i màster en enginyeria ambiental
Iago Choi Ko, arquitecte i diplomat en turisme
Júlia Corominas Castiñeira, ambientòloga i màster en SIG
Dione Escobar García, urbanista i màster en disseny urbà
Concepción Fernández López, bromatóloga
Pilar Llop Ripollés, arquitecta i màster en paisatge
Ayoze Martín Castellano, enginyer tècnic d’obres públiques
Andrés Martínez de la Riva Díaz, arquitecte i màster en valoració i gestió urbana (co-direcció dels treballs)
Sandra Núñez Malavé, arquitecta, màster en projectació urbanística, màster en polítiques del sòl i desenvolupament
urbà sostenible i postgraus en SIG (co-direcció dels treballs)
Sònia Polo Prados, llicenciada en publicitat i relacions públiques, postgrau en sociologia i mediació
Martín Portilla Cardona, enginyer agroambiental i del paisatge (direcció de l’avaluació ambiental estratègica i de
l’anàlisi d’afeccions agràries)
Lorenzo Carlos Quesada Ruiz, doctor geògraf i màster en SIG
Joaquim Sabaté Bel, doctor arquitecte i economista (assessor)
Gloria Sabaté Fernàndez, arquitecta
Xavier Seguí Garriga, arquitecte
Cristina Seseras López, gestió administrativa
Omar Sosa Garcia, doctor arquitecte (co-direcció dels treballs)
Pedro José Sosa Ramos, sociòleg
Alberto Zaragoza i Talamantes, arquitecte i màster en projectació urbanística (co-direcció dels treballs)
ASSESSORIA JURÍDICA. Barcelona Disseny Urbanístic (BDU)

Sònia Berlanga Font, advocadessa i màster en dret immobiliari i urbanístic
Antoni Magín Simón, advocat i màster en dret immobiliari i urbanístic
AUTORIA DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA. Multicriteria Planning Solutions (MCRIT)

Frederic Lloveras Minguell, enginyer de camins, canals i ports
Judith Requena, llicenciada en ciències ambientals i postgrau en ciutat i territori sostenible
AUTORIA DE L’AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA . Promo Assessors Consultors (PROMO)

Agustí Jover Armengol, economista
Miquel Morell Deltell, economista
Marc Gras Guardiola, economista
AUTORIA DELS TREBALLS ARQUEOLÒGICS I PATRIMONIALS. Diagnosis Cultural

Daniel Gutiérrez Espartero, consultor en patrimoni cultural
CRÈDITS AVANÇ PDUAECO:
La redacció de l’Avanç del Pla director urbanístic de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena i Modificació puntual
del PDUCO, ha estat redactada per tècnics de la DGOTUA del Departament de Territori.
Direcció
Josep Armengol i Tatjé, subdirector general d’acció territorial
Coordinació tècnica
Gemma Fernàndez Miras, cap del servei d’actuacions estratègiques, SAE
Miquel Buch Clermont, arquitecte, SAE
Redacció
Adrià Fisas Masferrer, arquitecte, SAE
Josep Ramon Marión Inglés, arquitecte, SAE
Albert Mampel Cava, arquitecte, SAE
Maria Calsina Salavert, jurista, SAE
José Manuel Cuellar Blanco, tècnic CAD, SAE
Redacció dels documents complementaris al PDU

Document inicial estratègic, LA LLENA
Estudi d’inundabilitat, Lluís Gorgorió i Solà
Estudi per a la identificació de riscos geològics, ICGC
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada, MCRIT
Estudi d’accessibilitat, ESTEYCO
1. INTRODUCCIÓ 7
1.1 Objecte.......................................................................................................................... 7
1.2 Marc legal...................................................................................................................... 7
1.3 Àmbit d’estudi............................................................................................................... 8
2. ANÀLISI D’AFECTACIONS AGRÀRIES (AAA) 11

2.1 Factors socioeconòmics: .......................................................................................... 11
2.1.1 Valor Agregat Brut (VAB)..................................................................................... 11
2.1.2 Ocupació laboral per sector............................................................................... 12
2.1.3 Ramaderia a l’àmbit d’estudi............................................................................. 13
2.1.4 DOP, IGP i altres marques de qualitat................................................................ 18
2.1.5 Infraestructures...................................................................................................... 18
2.1.6 Valor econòmic del sòl agrícola......................................................................... 21
2.2 Factors ambientals...................................................................................................... 22
2.2.1 Medi natural.......................................................................................................... 22
2.2.2 Hàbitats.................................................................................................................. 22
2.2.3 Camps de cultiu.................................................................................................... 24
2.2.4 Biodiversitat............................................................................................................ 24
2.2.5 Connectivitat ecològica..................................................................................... 26
2.2.6 Espais protegits...................................................................................................... 28
2.3 Factors territorials......................................................................................................... 29
2.3.1 Orografia................................................................................................................ 29
2.3.2 Paisatge................................................................................................................. 29
2.3.3 Qualitat agrològica del sòl.................................................................................. 30
2.3.4 Connectivitat de l’espai agrari........................................................................... 32
2.3.5 Pressió antròpica .................................................................................................. 32
2.3.6 Planejament urbanístic........................................................................................ 33
3. AVALUACIÓ DE LA PROPOSTA 41
3.1 Alternatives proposades............................................................................................ 41
3.2 Proposta d’implantació............................................................................................. 44
3.2.1 Descripció del pla................................................................................................. 44
3.2.2 Mesures estratègiques.......................................................................................... 49
3.3 Afectacions agràries.................................................................................................. 54
3.3.1 Afectacions agrícoles.......................................................................................... 54
3.3.2 Compliment de les distàncies sanitàries recíproques...................................... 57
3.3.3 Altres afectacions ramaderes............................................................................. 61
3.3.4 Afectacions a la infraestructura......................................................................... 63
3.4 Mesures preventives, correctores i compensatòries proposades......................... 64
3.4.1 Mesures preventives ............................................................................................ 64
3.4.2 Mesures correctores ............................................................................................ 66
3.4.3 Mesures compensatòries .................................................................................... 67
3.5 Conclusions ................................................................................................................. 67
Pla director urbanístic de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena
Anàlisi d’afectacions agràries
6
1. INTRODUCCIÓ
1.1 OBJECTE
Es redacta el següent document d’anàlisi - Llei 3/2012, del 22 de Febrer, de
d’afectacions agràries en el marc de modificació del text refós de la Llei
desenvolupament del Pla Director d’urbanisme, aprovat per Decret
Urbanístic d’Activitats Econòmiques de legislatiu 1/2010, del 3 d’Agost
la Conca d’Òdena (PDUAECO).
- Llei 16/2015, del 21 de Juliol,
El PDUAECO té com a principal objectiu de simplificació de l’activitat
delimitar i ordenar els sectors urbanístics administrativa de l’Administració de
d’interès supramunicipal per a garantir la Generalitat i dels governs locals
l’execució directa d’actuacions amb de Catalunya i d’impuls de l’activitat
rellevància social i econòmica a la econòmica
Conca d’Òdena. A més, el PDUAECO
també té per finalitat adequar el PDU de - Altra normativa sectorial en matèria
la Conca d’Òdena (PDUCO), aprovat d’explotació i activitats ramaderes
l’any 2008, per tal d’ajustar-lo a les
necessitats i expectatives actuals. Segons el que s’estableix per la Llei
3/2019, del 17 de Juny, dels espais agraris,
Considerant l’interès territorial del les figures de planejament territorial i
PDUAECO, és necessària una lectura urbanístic que afectin els espais agraris
integral del territori per tal d’avaluar hauran d’incloure en les memòries
l’impacte de l’execució que el pla corresponents una anàlisi d’afectacions
podria tenir sobre les dinàmiques actuals agràries. D’acord amb l’article 11 de
tant en sòl urbà com en sòl rural. En l’esmentada llei, l’anàlisi d’afectacions
conseqüència, aquest document agràries, com a mínim, ha de contenir la
pretén identificar i avaluar les possibles següent informació:
afectacions que el desenvolupament
urbanístic podria suposar sobre el sòl - Descripció exhaustiva de la situació
i les activitats agràries en l’àmbit del present de l’espai agrari afectat pel
PDUAECO i en el seu context territorial. nova planificació.
- Delimitació precisa de la superfície

1.2 MARC LEGAL sobre la qual es despleguen les
previsions del pla.
El marc legislatiu bàsic per al
desenvolupament de l’anàlisi - Justificació de la demanda sòl agrari
d’afectacions agràries és el següent: que es pretén destinar a usos diferents
als que es determinen en la Llei
- Llei 3/2019, del 17 de Juny, dels espais d’Espais Agraris i la seva respectiva
agraris normativa.
- Llei 21/2013, del 9 de Desembre, - L’anàlisi comparatiu de les diferents

d’avaluació ambiental alternatives possibles en quant a
les noves implantacions en l’espai
- Decret 305/2006, del 18 de Juliol, pel agrari tenint en compte els factors a
qual s’aprova el Reglament de la Llei què es refereix l’article 6.4.a: Factors
d’urbanisme socioeconòmics, factors ambientals i
factors territorials.
Figura 1. Situació
Elaboració pròpia
Col·lectiu CCRS
- La motivació de les solucions del Camí; els quals formen part de la

proposades, que s’ha d’acreditar Mancomunitat Intermunicipal de la
des dels punts de vista jurídic i tècnic. Conca d’Òdena (MICOD). La Conca
d’Òdena és un territori amb un elevat
- L’anàlisi dels efectes de la planificació grau d’antropització, caracteritzat per
o de les actuacions sobre l’activitat una important presència de superfície
agrària de les explotacions de de sòl agrari i una extensa activitat
l’entorn que poden veure afectada tant industrial com terciària. Aquestes
la seva activitat productiva. condicions s’han vist afavorides per la
influència del curs fluvial del riu Anoia i,
- L’anàlisi, si s’escau, de les afectacions especialment, el nucli urbà d’Igualada.
en les distàncies de les instal·lacions
ramaderes que marca la legislació Cal destacar que el terme municipal
sectorial i en altres instàncies que d’Igualada, malgrat albergar la capital i
poden afectar edificacions agràries l’eix urbà central d’atracció de la conca
en general, en aplicació del criteri i de la comarca de l’Anoia, presenta una
de reciprocitat, que exigeix per a les extensió menor respecte altres municipis
noves construccions no agràries una de la mancomunitat (4,68%). D’altra
estada adequada, d’acord amb la banda, Igualada conté més de la meitat
normativa sectorial agrària, de les de la població de tots els municipis de la
construccions ramaderes, agrícoles i MICOD (57,43%).
forestals ja existents, a fi que aquestes
explotacions puguin dur a terme la D’aquesta combinació en resulta
seva activitat amb normalitat. l’ocupació de pràcticament tot el terme
municipal amb sòl urbà o urbanitzable;
i més enllà d’Igualada, el creixement
1.3 ÀMBIT D’ESTUDI urbanístic i la proximitat d’altres pobles
veïns han creat un continu urbà amb
L’àmbit d’estudi d’aquesta Anàlisi els nuclis de Vilanova del Camí, Santa
d’afectacions agràries se centra Margarida (Sant Maure i Vista Alegre) i
en l’entorn immediat dels sectors Òdena (El Pla), que doten la fisonomia
de desenvolupament plantejats pel urbanística de la Conca d’un caràcter
PDUAECO. compacte respecte la resta de nuclis
urbans, que s’uneixen històricament al
Aquests sectors, que ocupen ric entramat de camins rurals, carrers i
aproximadament 205,30 ha de sòl, carreteres (Jorba, Òdena, Castellolí, la
s’estenen a través dels termes municipals Pobla de Claramunt, el nucli antic de
d’Igualada, Jorba, Òdena i Vilanova Santa Margarida de Montbui, així com
Figura 2 .Proximitat
als nuclis econòmics
Elaboració pròpia
Col·lectiu CCRS
d’altres nuclis amb caràcter més rural La lògica funcional que exerceix el
com poden ser l’Espelt i Sant Genís). continu urbà com a centroide de la
Conca, respon també a la realitat
El perímetre d’aquest continu urbà, ha física i biòtica, atès que la xarxa
anat creixent progressivament al llarg de hidrogràfica, solca el relleu cercant
les dècades seguint la línia del ferrocarril el curs del riu Anoia, aixaragallant el
i de la N-II, donant com a resultat una paisatge rural agroforestal del voltant
morfologia força lògica en la seva relació del continu i envoltant-lo d’hàbitats,
amb el territori del voltant des del punt alguns d’ells d’Interès Comunitari, que
de vista dels fluxos de mobilitat. representen una nodrida xarxa natural
interconnectada.
Pel Nord, el creixement urbà
contemporani s’ha estès fins al límit
del terme municipal d’Igualada, que
coincideix pràcticament també amb
el límit de l’A-2. Pel Sud, el riu Anoia
coincideix amb el límit del terme
municipal, i ha estat una barrera física
per al creixement urbà, amb l’excepció
del barri que pertany a Santa Margarida
de Montbui (Sant Maure i Vista Alegre)
que es connecta amb el casc antic
d’Igualada pel pont Gran. Per l’Oest
el límit del creixement urbà residencial
també coincideix amb el límit del terme
municipal d’Igualada, i per l’Est és on es
produeix la conurbació amb Vilanova
del Camí i El Pla (Òdena).
A nivell socioeconòmic, la Conca ocupa

una localització central i estratègica dins
del territori català. La seva posició està
reforçada per infraestructures de transport
i mobilitat (Aeròdrom d’Igualada-Òdena,
Autovia A-2, carreteres C-15 i C-17) que
vertebren Igualada i la resta de municipis
contemplats pel pla amb Barcelona,
Madrid i França.
10
11
2. ANÀLISI D’AFECTACIONS AGRÀRIES (AAA)
Tal com la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels Anoia com a Catalunya, l’economia
espais agraris defineix en el seu article 11, predominantment es basa en el sector
el contingut de l’anàlisi d’afectacions dels serveis i en el de la indústria. Aquest
agràries ha d’incloure una anàlisi paradigma econòmic no és exclusiu
comparativa de les diferents alternatives d’escales territorials; tant la mancomunitat
possibles quant a les noves implantacions com els municipis afectats directament
o els nous usos tenint en compte els per l’execució del PDUAECO recauen
factors als quals es refereix l’article 6.4 fortament sobre el motor econòmic dels
de la mateixa llei. Al seu torn, l’article 6.4 sectors esmentats anteriorment. Amb
estableix una sèrie de factors que ajuden la intenció de determinar la veritable
a caracteritzar i avaluar els espais agraris importància social i econòmica del sector
afectats pel planejament. agrari en l’àmbit d’estudi, s’analitzen les
següents dades estadístiques i magnituds
Per a donar compliment a la llei, tant socioeconòmiques.
l’estructura com el contingut de l’anàlisi
d’afeccions agràries desplegat en
aquesta capitulo, es regeix d’acord 2.1.1 Valor Agregat Brut (VAB)
amb la metodologia i l’ordre especificat
tant en l’article 11 com 6.4 de la llei dels El Valor Agregat Brut (VAB), és una
espais agraris. magnitud macroeconòmica que
mesura el valor total generat per un
sector econòmic en un determinat marc
2.1 FACTORS temporal, descomptant els impostos
indirectes i els consums intermedis. Tant
SOCIOECONÒMICS: a escala autonòmica com comarcal,
D’acord amb el que s’estableix per la el sector que més valor agregat genera
llei d’espais agraris, el contingut mínim és el dels serveis; que representa un 59%
de l’anàlisi dels factors socioeconòmics i 74% del VAB respectivament. Després
ha de contenir: productivitat agrícola, dels serveis, la resta del valor brut generat
ramadera i forestal; abandonament; es distribueix en els sectors de la indústria,
model productiu; producció en la construcció i, en últim lloc, l’agricultura.
denominació d’origen (DO) i en
indicació geogràfica protegida (IGP) i Considerant que el PDUAECO és un
marques de qualitat; grau d’inversió en pla de naturalesa territorial que busca
infraestructures; grau de diversificació assentar l’estratègia econòmica del país,
econòmica; i mà d’obra agrària. resulta rellevant contrastar la importància
dels serveis respecte a la resta de sectors
Malgrat el prevalent sòl no urbanitzable econòmics. En l’àmbit autonòmic, els
de caràcter forestal i agrícola tant a serveis generen un 14,61% més del valor
Tabla 1. VAB Valor Afegit Brut (VAB) per Anoia Catalunya

Elaboració pròpia sectors en 2019 milions € % milions € %
amb dades del VAB Agricultura 2019 25,80 1,00 2197,80 0,96
IDESCAT
VAB Indústria 2019 826,90 32,18 44266,60 19,35
VAB Construcció 2019 180,90 7,04 12140,50 5,31
VAB Serveis 2019 1535,80 59,77 170140,50 74,38
Total 2569,40 ‐ 228745,40 ‐
12 Afiliacions al règim general per Igualada Òdena Jorba Vilanova del Camí
sector 06/2022 Afilia. % Afilia. % Afilia. % Afilia. %
Agricultura 25,00 0,18 5,00 0,32 5,00 2,44 0,00 0,00
Indústria 3200,00 22,82 980,00 62,62 75,00 36,59 280,00 27,86
Construcció 550,00 3,92 80,00 5,11 0,00 0,00 60,00 5,97
Serveis 10245,00 73,07 500,00 31,95 125,00 60,98 665,00 66,17
Total 14020,00 ‐ 1565,00 ‐ 205,00 ‐ 1005,00 ‐
agregat brut que comarcalment. D’una 2.1.2 Ocupació laboral per sector Tabla 2. Afiliacions
banda, es pot concloure que si bé els per sector econòmic
serveis són el sector econòmic de més L’ocupació laboral per sector, es defineix Elaboració pròpia
valor, la indústria i la construcció aporten com la proporció de la població en amb dades del
un 14,83% i 1,73% del VAB comarcal un àmbit geogràfic concret, en edat IDESCAT
respectivament. de treball, que es troba empleada en
un sector econòmic determinat. Tal i
Per un altre, l’aportació del sector com ocorre en el VAB, l’ocupació dels
agrícola, és pràcticament igual tant municipis inclosos en el pla, presenten
a escala autonòmica (1%) com a una estreta relació amb l’activitat
comarcal (0,94%). Pel que, a grans econòmica terciària.
trets es pot concloure que, malgrat la
distribució del percentatge del VAB en Amb excepció d’Òdena, el sector dels
els diferents sectors, l’Anoia manté un serveis representa el principal motor
model econòmic terciari. Es pot deduir d’ocupació. Aquesta casuística és
per tant que, malgrat les fluctuacions, especialment important en el gran
l’agricultura no és un factor determinant nucli urbà d’Igualada, on pràcticament
en termes del valor agregat brut i que representa tres quartes parts de
tant els serveis com la indústria exerceixen l’ocupació municipal. En segon lloc, es
una major influència sobre l’economia pot destacar el sector de la indústria, que
territorial. té gran importància en l’ocupació dels
municipis d’Òdena (62,2%) i Igualada
Considerant que el PDUAECO (36,6%). Aquests valors d’ocupació són
planteja una reclassificació del sòl no summament rellevants, ja que es planteja
urbanitzable intercomarcal, val la pena la transformació de sòl agrícola dins
analitzar la distribució del valor agregat d’aquests municipis amb la intenció de
brut municipal. Aquest anàlisi no es crear un nou centre econòmic no només
pot realitzar per a tots els municipis de de l’Anoia sinó de Catalunya.
la mancomunitat degut a la falta de
estadístiques essencials en els municipis En termes d’ocupació laboral,
de Jorba i Òdena. A efectes de síntesi, l’agricultura és, amb un gran marge, el
s’estudia la distribució del VAB a Igualada sector econòmic menys representatiu;
i Vilanova del Camí. a Òdena i a Jorba tant sols aporta un
0,3% i 2,4% de l’ocupació. Pel que es pot
En aquests municipis, una vegada més, instruir que, laboralment, la implantació
es reflecteix un paradigma econòmic de l’activitat econòmica presenta un
basat en els sectors terciaris. No potencial de millora del percentatge
obstant això, aquests municipis no són d’ocupació envers al manteniment del
representatius de l’àmbit d’estudi, ja que sòl agrícola actual.
tant Òdena com Jorba presenten una
superfície agrícola superior a la resta de
municipis. Com a conseqüència, per tal
d’entendre l’impacte que la implantació
de l’activitat econòmica de gran format
podria tenir sobre la mancomunitat, cal
estudiar altres dades com per exemple
l’ocupació laboral disgregada per sector
econòmic en cada terme municipal.
13
Figura 3. Densitat
d’explotacions
ramaderes
registrades per cada
25km2
Elaboració pròpia
amb dades del
Departament
d’Acció Climàtica,
Alimentació i
Agenda Rural
2.1.3 Ramaderia a l’àmbit d’estudi
La comarca d’Anoia se situa al territori el porcí amb 101 explotacions, seguit

comprès per la transició de la Serralada del caprí (54), l’oví (51) i el boví (37).
Prelitoral i la Serralada Litoral amb la Destaquen les explotacions equines i
Depressió Central Catalana. Tal i com porcines, que constitueixen més de la
es pot apreciar en la figura 3, malgrat meitat de les explotacions dins de l’àmbit
que aquest territori acull a les comarques d’estudi. A escala municipal, Òdena
amb major concentració d’explotacions és l’administració amb major nombre
ramaderes (Osona, Segrià, Bages i d’explotacions ramaderes (26), seguida
Berguedà), l’Anoia no presenta un de Jorba (28), Igualada (3) i finalment
sector ramader representatiu en termes Vilanova del Camí (3).
territorials.
Segons l’article 11g de la Llei 3/2019,
Amb 243 explotacions ramaderes del 17 de Juny, dels espais agraris, el
registrades, l’Anoia es troba per sota de planejament urbanístic està subjecte de
la mitjana d’explotacions ramaderes per manera recíproca al que s’estableix en
comarca a Catalunya. Si es desglossa el la normativa sectorial vigent en matèria
sector dins la comarca, en predomina d’activitats ramaderes.
14 Explotacions ramaderes. Per Anoia Catalunya Tabla 3. Explotacions

espècies. 2021 Explotacions % Explotacions % Ramaderes
Elaboració pròpia
Boví 37,00 15,23 6594,00 33,82
amb dades del
Oví 51,00 20,99 3862,00 19,81
IDESCAT
Caprí 54,00 22,22 3068,00 15,74
Porcí 101,00 41,56 5971,00 30,63
Total 243,00 ‐ 19495,00 ‐
Explotacions ramaderes afectades pel PDUAECO (1)

Explotació Ramadera Municipi Espècie Classifi. Sistema Capacitat Camins Autopistes Nuclis
Ca l'Enrich del Pla Òdena Porcí Engreix Intensiu C. Grup II ‐ ‐ x
Cal Llacuna Òdena Porcí P. Mixta Intensiu C. Grup II ‐ ‐ x
Cal Llacuna Òdena Boví Engreix CO Intensiu C. ‐ ‐ ‐ x
Les Bovetes Òdena Porcí Engreix Intensiu C. Grup I ‐ ‐ x
Explotacions ramaderes afectades pel PDUAECO (2)

Explotació Ramadera C. Femelles C. Mascles C. Cria C. Engreix C. Transició URM Nitrogen Data Act.
Ca l'Enrich del Pla 0,00 0,00 0,00 3980,00 0,00 477,60 28855,00 37585,00
Cal Llacuna 0,00 0,00 64,00 146,00 0,00 0,00 3576,80 40757,00
Cal Llacuna 123,00 2,00 0,00 783,00 360,00 132,51 7986,15 40757,00
Les Bovetes 0,00 0,00 0,00 100,00 0,00 12,00 725,00 42585,00
La normativa sectorial en matèria Com es pot veure en la taula 5, aquesta Tabla 4. Explotacions
de ramaderia que pot afectar el normativa estableix distàncies sanitàries ramaderes
desenvolupament del PDUAECO és: mínimes per tal d’evitar el contagi de Elaboració pròpia
malalties infeccioses i altres malestars amb dades del
- Reial Decret 306/2020, de l’11 de tant entre el bestiar de diferents espècies IDESCAT
Febrer, pel qual s’estableixen les zoològiques com amb els humans.
normes bàsiques d’ordenació de
les granges porcines intensives, i Per a l’anàlisi d’afectacions agràries es
es modifica la normativa bàsica tenen en compte aquestes distàncies
d’ordenació de les explotacions de per tal d’identificar les explotacions
bestiar porcí extensiu ramaderes registrades entorn de
l’àmbit del PDUAECO que puguin
- Decret 153/2019, de 3 de juliol, de veure’s afectades per l’execució del
gestió de la fertilització del sòl i de les pla. Considerant el que s’estableix per
dejeccions ramaderes i d’aprovació l’annex 3.1 del Decret 153/2019, només
del programa d’actuació a les consideren les distàncies contemplades
zones vulnerables en relació amb pel Reial Decret 306/2020.
la contaminació per nitrats que
procedeixen de fonts agràries La distància més restrictiva del
Reial Decret prèviament esmentat,
- Reial decret 692/2010, del 20 de Maig, s’identifiquen 12 explotacions ramaderes
pel qual s’estableixen les normes registrades a menys de 1000 metres
mínimes per a la protecció dels lineals del perímetre dels sectors de
pollastres destinats a la producció desenvolupament del PDUAECO. D’elles,
de carn i es modifica el Reial decret tant sols 3 podrien veure’s afectades per
1047/1994, del 20 de Maig, relatiu a la implantació de l’activitat econòmica
les normes mínimes per a la protecció i, per tant, s’estudien detalladament a
continuació.
- Decret 40/2014, del 25 de Març,
d’ordenació de les exportacions
ramaderes
Normativa sectorial aplicable

15
Espècie zoològica Boví Oví Cabrí Porcí > 2019 Èquid Aus Apícola
D. 40/2014 D. 40/2014 D. 40/2014 D. 40/2014 D. 40/2014 D. 40/2014 D. 40/2014
Marc normatiu específic RD. 692/2010 ‐ ‐ RD. 306/2020 ‐ RD. 692/2010 RD 209/2002
‐ ‐ ‐ D. 153/2019 ‐ ‐ ‐
Edificacions de les granges
25 m 25 m 25 m 25 m 25 m 25 m 25 m
respecte a camins

respecte a autopistes, carreteres i 50 m 50 m 50 m 100 m 50 m 50 m 200 m
ferrocarrils de la xarxa nacional

- - - 1000 m - - 400 m
respecte a nuclis urbans
Infraestructura magatzematge i
processament de dejeccions
- - - 750 - - -
animals respecte de zones i
infraestructura no agrícola
Tabla 5. Normativa
sectorial aplicable
Elaboració pròpia
amb dades del
IDESCAT
Figura 4. RER
afectades per
l´àmbit est
Elaboració pròpia
amb dades del
IDESCAT
16 Figura 5. Les Bovetes

Elaboració pròpia
amb dades de
l’ICGC
Les Bovetes – Porcí (Jorba)
Les Bovetes és una explotació ramadera una explotació porcina d’engreixament

registrada situada a menys de 1000 metres intensiu amb una capacitat corresponent
lineals al Nord del sector 1 en el municipi al Grup II del Reial Decret 306/2020.
de Jorba. Es tracta d’una explotació Segons el registre, té una capacitat
porcina d’engreixament intensiu amb per a 3.980 caps d’engreixament.
una capacitat corresponent al Grup 1 D’acord amb la base topogràfica 1:5000
del Reial Decret 306/2020. D’acord amb de l’ICGC, hi han nou edificacions
la base topogràfica 1:5000 de l’ ICGC, associades a Ca l’Enrich del Pla. Com
hi ha tres edificacions associades a Les es pot veure a la figura 6, al sud de Ca
Bovetes. Com es pot veure en la figura l’Enrich del Pla s’estén la autopista A-2 a
5, l’explotació de Les Bovetes es troba menys de 1000 metres lineals, en un medi
en un medi predominantment rural, predominantment rural, fragmentant per
on coexisteix amb altres explotacions el pas de la infraestructura vial.
porcines i parcel·les agrícoles de cultiu
en secà. Els sectors Entorn de l’Aeròdrom (2)
i El Raval i Can Marquès (4) que es
El sector Parc Tecnològic i Empresarial troben a menys de 1000 metres lineals
d’Igualada i Jorba es troba a menys estan formats per sectors d’activitat
d’1 km de l’explotació ramadera. econòmica de diferent grau (AE1,
Aquest sector està format per dues AE2 i AE3), sistema d’espais lliures (SV),
zones qualificades com a sistema sistema viari (SX), sistema hidràulic (SH) i
d’equipaments públics (SE-Pb) i sistema sistema de protecció (PS). Considerant
d’espais lliures (SV) respectivament. l’ordenació del sector, la distància
Considerant l’ordenació del sector, la respecte l’explotació i els usos previstos,
distància respecte a l’explotació i els usos es considera que l’ordenació proposada
previstos, es considera que l’ordenació pel pla no generarà afectacions ni canvis
proposada pel pla no generarà substancials sobre l’activitat actual de
afectacions ni canvis substancials sobre Ca l’Enrich del Pla.
l’activitat actual de Les Bovetes.
Cal Llacuna – Porcí i Boví (Òdena)
Ca l’Enrich del Pla – Porcí (Òdena)
Cal Llacuna és una explotació ramadera
Ca l’Enrich del Pla és una explotació registrada localitzada en el sud-est del
ramadera registrada situada al nord del Sector 2 (Entorn de l’Aeròdrom) i sud-
Sector 2 i 4, en el municipi d’Òdena. Es oest del Sector tant 3 (Hostal del Porc)
Figura 6. Ca l’Enrich 17
del Pla
Elaboració pròpia
amb dades de
l’ICGC
Figura 7. Cal Llacuna

Elaboració pròpia
amb dades de
l’ICGC
com 4, en el municipi d’Òdena. És una econòmica de diferent grau (AE1, AE2 i

explotació de producció mixta amb AE3), sistema d’espais lliures (SV), sistema
caps d’engreixament porcines i bovines viari (SX), sistema hidràulic (SH) i sistema
amb una capacitat corresponent al de protecció (PS).
Grup II del Reial decret 306/2020. Segons
el registre, té una capacitat per a 899 Malgrat que l’ordenació proposada pel
caps d’engreixament i 64 caps de cria. pla compleix amb les distàncies sanitàries
D’acord amb la base topogràfica 1:5000 mínimes establertes per la llei sectorial,
de l’ICGC, hi ha 8 edificacions associades la implantació de l’activitat econòmica
a l’explotació en qüestió. Com es pot pot impactar en l’activitat ramadera
veure en la figura 7, al sud se situa el de Cal Llacuna mitjançant la pèrdua
Polígon Industrial de les Gavarreres i el de sòl agrícola i els potencials impactes
carrer de Cal Llacuna a menys de 1000 ambientals derivats de l’activitat
metres lineals. econòmica i de la nova mobilitat
generada.
Els sectors Entorn de l’Aeròdrom (2),
Hostal del Porc (3) i El Raval i Ca Marques
(4), estan formats per sectors d’activitat
18 2.1.4 DOP, IGP i altres marques de

qualitat
Actualment, dins de l’àmbit del a la Conca d’Òdena com un espai
desenvolupament no s’inclouen estratègic tant entre Lleida i Barcelona
Denominacions d’Origen però si tres com a Península d’Europa.
Indicacions Geogràfiques Protegides:
- Autovia A-2: És la principal
- IGP. Gall del Penedès. Engloba infraestructura viària a escala
l’àmbit comprès per 73 municipis territorial i uneix Barcelona amb
de les comarques de l’Alt Penedès Cervera i Lleida. És la via amb
(27), Sota Penedès (14) i el Garraf (6), major volum de transito i presenta
Anoia (25) i Alt Camp (1) un percentatge elevat de vehicles
pesant (21%)
- IGP. Ratafia de Catalunya, en el grup
de Begudes espirituoses. Engloba tot - Carreteres C-37 i C-15: Són de
l’àmbit de Catalunya. proveïment intercomarcal i cobreixen
els eixos Manresa-Igualada-
- IGP. Pa de Pagès Català. Engloba tot Montblanc (C-37) i Igualada-
l’àmbit de Catalunya Villafranca del Penedès-Vilanova i la
Geltrú (C-15).
2.1.5 Infraestructures - Carreteres N-IIa: L’antiga N-II és

la carretera d’accés a Igualada
La malla d’infraestructures viaries de la des de la A-2 i es manté com a eix
Conca d’Òdena està estructurada per de connexions municipals entre
l’autopista A2. Aquesta infraestructura, Igualada, Jorba i Castellolí. Les
creua el territori d’est a oest i posiciona carreteres locals B-222, BV-1038, BV-
a la Conca d’Òdena com un espai 1106 i BV-1031 són la connexió entre
estratègic tant entre Lleida, Barcelona i els municipis de la MICOD
Europa.
Camins rurals
Autopistes i carreteres
En l’àmbit de desenvolupament del
La malla d’infraestructures viaries de la PDUAECO s’identifiquen 4 camins rurals
Conca d’Òdena esta estructurada per de gran importància, a més de la xarxa
l’autopista A2; aquesta infraestructura de camins rurals associats als camps
creua el territori d’est a oest i posiciona agrícoles de la Conca d’Òdena:
Figura 8.
Infraestructura
Elaboració pròpia
amb dades de
l’ICGC
19
Figura 9. Camí de - Anella verda d’Igualada: L’anella també dels vianants a través del sòl rural.
Sant Jaume verda d’Igualada, conjuntament De la mateixa manera, la xarxa de camins
Elaboració pròpia amb el sistema d’espais lliures del agrícoles presenta un valor de caràcter
amb dades de municipi, és un projecte per a oferir turístic pel fet de ser eixos de percepció i
l’ICGC diferents itineraris i senders al voltant de coneixement del paisatge.
de la ciutat amb l’objectiu de
fomentar la mobilitat sostenible i l’ús L’avaluació dels impactes que la
dels espais d’interès natural. Existeixen proposta del PDUAECO pot tenir sobre
tres itineraris diferents des de 6,3 km la xarxa de camins rurals del territori es
fins a 13,11 km, que comparteixen realitza en el apartat “3.3 Afectacions
part del seu traçat i que es poden Agràries”. Val la pena destacar que la
començar des de diversos punts. proposta del pla planteja una sèrie de
mesures en l’ordenació i en la normativa
- Camí de les Vinyes: Itinerari de fàcil per a garantir la restauració i continuïtat
recorregut que transcorre el municipi dels camins rurals. Aquestes mesures són
de Masquefa i que està emmarcat desglossades i analitzades en el apartat
entre les planes del Llobregat i del “3.4 Mesures preventives, correctores i
Penedès, tot entrant a la comarca compensatòries propostes”.
d’Anoia. Envoltant de vinyes i als
peus de Montserrat, la ruta ofereix un Regadiu
recorregut que mostra els elements
més característics del territori. Els camps agrícoles en l’àmbit d’estudi
estan constituïts principalment per cultius
- Camí de Sant Jaume: El camí de Sant de cereal extensiu de secà i, en menor
Jaume creua aproximadament 39,20 mesura, per camps de fruiter en secà.
km de la roda d’Anoia, des de Ca D’acord amb la recerca realitzada i
Maçana fins a la Panadella. Durant informació rebuda amb motiu d’aquesta
aquesta distància, el camí travessa avaluació d’afectacions agrícoles, no
Castellolí, Igualada, Sant Jaume s’ha identificat cap estructura de regadiu
Sesoliveres i Jorba. ni de drenatge en l’àmbit d’estudi.
A més dels 4 camins rurals esmentats

anteriorment, val la pena destacar la
xarxa de camins rurals associats amb
les parcel·les agrícoles. Aquesta xarxa
té un gran valor productiu en permetre
la mobilitat de la maquinària agrícola i
20
Habitatges al medi rural Figura 10. Cal

Llacuna
Els habitatges situats en sòl no - Torre Requesens Elaboració pròpia
urbanitzable que es troben dins de l’àmbit amb dades de
de desenvolupament del PDUAECO o - Ca la Massa l’ICGC
que podrien veure’s afectades per la
implantació de l’activitat econòmica - Club Escola hípica Anoia
són identificades en la planimetria
d’informació i descrites en la memòria - Vinya del Quer
econòmica del present pla
- Club hípic l’Espelt
- Hostal del Porc
- Cal Llorenç - La Vinya de l’Hort
- Cal Balagues
- Can Nadal - Casa Yeste
- Cal Peó
- Ca l’Oranies - Yeguada la Alhambra
- Can Blasi
- Cal Power
Altres explotacions ramaderes Altres infraestructures
A més de les explotacions descrites en En l’àmbit d’estudi es distingeixen una

l’apartat “Ramaderia a l’àmbit d’estudi” sèrie de serveis que ocupen el sòl tant
del AAA, en un radi d’1 km respecte al físicament, a través de la infraestructura,
límit dels sectors de desenvolupament, com normativament, a través de les
s’identifiquen altres 9 explotacions corresponents servituds i gàlibs. La
ramaderes. Malgrat la seva proximitat infraestructura i els serveis descrits a
als nous sectors de desenvolupament es continuació es podrien veure afectats
considera que, d’acord amb la normativa degut a la implantació dels sectors de
sectorial, no es veuran afectades per desenvolupament: línies telefòniques,
l’ordenació proposada pel PDU. La línies elèctriques de baixa tensió,
normativa urbanística garanteix que canalitzacions de gas, oleoductes,
les activitats i usos permesos en els nous construccions d’aigua potable,
sectors compleixin amb les distàncies instal·lacions de plantes fotovoltaiques i
sanitàries establertes per la normativa ferrocarrils.
sectorial.
2.1.6 Valor econòmic del sòl 21

agrícola
L’enquesta de preus de la terra a establert per a Catalunya pel Ministeri
Catalunya, publicada a efectes d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
orientatius a la fi de la 2021 per el
Departament d’Agricultura de la En termes generals, es pot dir que tant
Generalitat de Catalunya, estableix un la mitjana provincial (1,32 €/ha) com
valor mitjà moderat de 13.956 €/ha per a autonòmica (0,98 €/ha) del preu per
les terres de cultiu secà a la província de metre quadrat de sòl agrícola sempre
Barcelona. és inferior al valor residual mínim del sòl
estimat per l’estudi econòmic del PDU
El valor mitjà de Barcelona és superior a per al Sector 2 (8 €/ha). Pel que es pot
la mitjana autonòmica on, per al mateix dir que, malgrat la pèrdua del potencial
cultiu, s’estableix un preu mitjà de 9.720 productiu del sòl, els propietaris no
€/ha. Aquest valor coincideix amb percebrien una reducció de patrimoni
el preu per metre quadrat de cultius econòmic
herbacis de secà més guaret (9.814 €/ha)
Figura 11. Altres

explotacions
ramaderes
Elaboració pròpia
amb dades de
l’ICGC
22 2.2 FACTORS AMBIENTALS

D’acord amb el que s’estableix per la 2.2.2 Hàbitats
llei d’espais agraris, el contingut mínim
de l’anàlisi dels factors socioeconòmics L’estudi dels hàbitats i les superfícies
ha de contenir: connectivitat potencialment afectades pel PDUAECO
ecològica; grau de biodiversitat; risc de es realitza mitjançant el Mapa de Coberta
contaminació i degradació dels sòls; de Sòl de Catalunya (MCSC 2009), la
estat de conservació dels hàbitats, i Cartografia d’Hàbitats de Catalunya
espais naturals protegits a Catalunya, (CHC 2021) i les dades disponibles en
especialment els inclosos en l’àmbit la Declaració Única Agrària (DUN)
d’espais naturals de protecció especial. de l’any 2021. Considerant aquestes
metodologies, els hàbitats afectats són
els següents:
2.2.1 Medi natural
Pinedes Mediterrànies. HIC9540 (Hàbitat
La conca d’Òdena constitueix una CORINE 42.8413 y 42.8414)
depressió perifèrica de la Conca Central
Catalana i es correspon amb una unitat Es tracta d’un Hàbitat d’Interès Comunitari
del paisatge diferenciada. Aquesta de conservació no prioritària. Segons la
unitat es caracteritza per tenir un relleu descripció de la fitxa ZEC (Zona d’Especial
suau, format per plataformes estructurals Conservació) corresponent, es tracta de
esculpides per l’erosió de rius, torrents pinedes amb una composició arbòria
i barrancs, pertanyents a la xarxa diversa de pi blanc, pi pinyer i pinassa.
hidrogràfica del riu Anoia. Aquestes cobertes es poden trobar molt
o poc clarejades, amb un sotabosc
La coberta vegetal de la Conca llenyós i dens format per brots d’estepes,
d’Òdena és escassa però de gran valor matolls de romaní o màquies dominades
per a la biodiversitat. D’una banda, el per alzines o pins blancs. En cas de ser
mosaic agrícola que s’estén sobre les present, l’estrat herbaci es poc rellevant.
plataformes està compost per cultius de Dins dels àmbits de desenvolupament,
cereal extensiu i fruiters de secà. Per un aquest hàbitat ocupa una superfície de
altre, la reduïda superfície forestal està 10,21 ha.
formada principalment per coberta de
pi que es distribueix en els talussos formats Alberedes, salzedes i altres boscos de
per l’erosió dels camins d’aigua. Entre ribera – HIC92A0 (CORINE 44.6111 y
els llits i els camps agrícoles es poden 44.62):
destacar les roques calcàries i les margues
blaves que són tan característiques Es tracta d’un Hàbitat d’Interès Comunitari
de la comarca de l’Anoia. Aquest de conservació no prioritària. Segons la
mosaic agroforestal coincideix amb descripció de la fitxa ZEC corresponent,
un elevat grau d’antropització que, es tracta d’un bosc de ribera format
històricament, ha tingut una important principalment per una comunitat
activitat industrial i terciària entorn al llit vegetal d’àlbers, salzes i freixes, que es
del riu Anoia i el nucli urbà d’Igualada. troben entremesclats amb altres arbres
L’activitat econòmica a estat lligada com alisos i oms. Generalment, els estrats
històricament amb el sector de la pell, els arbustius i herbacis estan desenvolupats
tèxtils i l’automoció; avui en dia, aquesta i són irregulars. Si l’hàbitat està alterat,
activitat presenta una tendència cap es poden apreciar una abundància
a les noves tecnologies i les empreses en arbustos espinosos. Dins dels àmbits
dedicades a la logística. de desenvolupament, aquest hàbitat
ocupa una superfície de 2,47 ha.
Superfície dels hàbitats afectats per la proposta del PDUAECO amb hàbitats urbans (CHC 2019) 23
Codi CHC Descripció CHC ha sòl
42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues 0,13
42ab Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies 10,21
44h Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana) 2,35
53d Canyars de vores d'aigua 0,00
82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 0,02
82c Conreus herbacis extensius de secà 167,97
86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 11,58
87a Conreus abandonats 13,14
Total - 205,40*
Tabla 6. Hàbitats 82c.Cultius extensius de secà (CORINE 83a. Fruiterars alts, predominantment
afectats per el 82.11) de secà: conreus d’oliveres (Olea
planejament europaea), d’ametllers (Prunus dulcis),
Elaboració pròpia Cultius herbacis intensius de cereals i de garrofers
amb dades del farratgeres que cobreixen uniformement
CNIG superfícies extenses. Els murs de pedra Plantacions d’oliveres, d’edat molt
seca poden ser rellevants per a la variable, generalment amb els arbres
biodiversitat del paisatge agrícola; arrenglerats i els marcs de plantació
albergant flora i fauna capaç de grans. El manteniment d’aquest hàbitat
colonitzar aquests elements. No obstant, va lligat a l’activitat agrícola. Els marcs
per tal de poder ser colonitzats, aquests de plantació grans s’expliquen perquè
han de reunir una sèrie de condicions, antigament als carrers s’hi sembrava
tant estructurals com físiques, com per ordi per al bestiar; aquesta pràctica
exemple presentar una altura d’1m, una ha estat absolutament abandonada.
inclinació de 80-90°, una coberta vegetal Actualment les feines de conreu solen
pràcticament nul·la i proximitat a zones comportar l’eliminació de la flora arvense
humides, forestals, prats o herbassars. mitjançant la llaurada i l’ús d’herbicides
Dins dels àmbits, aquest hàbitat ocupa dins dels àmbits, aquest hàbitat ocupa
una superfície de 167,97 ha. una superfície de: 0 ha.
87a. Conreus abandonats
Cultius herbacis intensius de cereals i

farratgeres que cobreixen uniformement
superfícies extenses Espais conreats fins
fa poc, que conserven de vegades restes
del conreu i de la vegetació arvense
associada. Mantenen encara ben visibles
els seus límits, de vegades constituïts
per murs de pedra, camins, vegetació
natural. Es tracta d’àrees ocupades per
vegetació pionera de significació molt
diversa, i molt canviant en les primeres
fases d’abandonament dels conreus.
Eventualment s’aprofiten per a pastura.
Si no es transformen en àrees urbanes,
poden evolucionar i cobrir-se, amb el
temps, de vegetació natural. En indrets
humits aquesta transformació sol ser més
ràpida. Dins dels àmbits, aquest hàbitat
ocupa una superfície de: 13,14 ha.
24 2.2.3 Camps de cultiu
A la Conca d’Òdena i, particularment la cogullada vulgar (Galerida cristata).

en els municipis inclosos en el PDUAECO, Volant per sobre dels camps, associada
l’activitat agrària és un element a les masies rurals, l’oreneta vulgar
configurat del paisatge. Malgrat que en (Hirundo rustica), abundant a l’estiu. En
l’àmbit d’estudi, la ruralitat manifesta la els camps de cereal és típic el cruixidell
convivència de l’activitat agrària amb (Miliaria calandra), tot i que també hi
la transformació de l’economia cap pot niar l’alosa (Alauda arvensis). En
al sector terciari; resulta indispensable els camps més extensos, hi destaca la
determinar l’impacte econòmic, social i cornella (Corvus corone), l’aligot (Buteo
natural que tindrà el canvi de qualificació buteo), el pinsà (Fringilla coelebs), la
del sòl per a permetre la implantació cogullada (Galerida cristata), la cotoliu
d’activitats econòmiques. (Lullula arborea) i, menys habitual, la
griva (Turdus viscivorus). Als sectors
Considerant que els sectors plantejats dels fruiterars de secà és comú el
pel PDUAECO varien tant en superfície gratapalles (Emberiza cirlus), el gafarró,
com forma, resulta útil elaborar una la merla (Turdus merula), el pardal
anàlisi de la superfície agrícola afectada (Passer domesticus). A l’hivern, entre els
disgregada per sector. D’acord amb camps de cereal i de fruiterars de secà,
la Cartografia d’Hàbitats a Catalunya, es solen concentrar estols de fringíl·lids,
els hàbitats agrícoles afectats per la amb abundància de pinsans i gafarrons.
proposta s’inclouen en la tabla 7 i 8. I també estols de tords, com el tord comú
Segons la informació disponible en (Turdus philomelos) i la griva (Turdus
el CHC, pràcticament la totalitat del viscivorus), que nidifiquen als municipis Tabla 7. Sòl agrícola
cultiu afectat prové de cultius herbacis veïns, i l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris) i CHC
extensius de seca. negre (Sturnus unicolor) i també, la perdiu Elaboració pròpia
(Alectoris rufa). amb dades del
CNIG
2.2.4 Biodiversitat Pel que a rapinyaires que s’alimenten
més habitualment als camps de conreu,
A les zones de conreu i fruiters es troben l’aligot comú (Buteo buteo) i el xoriguer Tabla 8. Sòl agrícola
ocells típicament de marge de bosc, que (Falco tinnunculus). Entre els mamífers DUN
nien als arbres però s’alimenten a terra, destaca el senglar (Sus scrofa), el conill Elaboració pròpia
essent també comuns en ambients de (Oryctolagus cuniculus), la llebre (Lepus amb dades del
parcs urbans i jardins. D’entre els ocells europaeus), la guineu (Vulpes vulpes) i la CNIG
rurals típics dels espais oberts cal citar fagina (Martes foina).
Superfície dels hàbitats afectats per la proposta del PDUAECO amb hàbitats urbans (CHC 2019)
Codi CHC Descripció CHC ha sòl
82c Conreus herbacis extensius de secà 167,97
87a Conreus abandonats 13,14
Total - 181,12
Sector 1 Sector 2 Sector 3 Sector 4 Total

Sòl agrícola afectat per cultiu segons la DUN 2021
ha ha ha ha ha
Ametllers 0,70 0,04 0,00 0,00 0,74
Blat Tou 0,04 34,80 4,32 2,73 41,89
Colza 0,00 7,04 2,65 8,70 18,39
Guaret 0,00 0,00 0,31 0,00 0,31
Olivera 0,03 0,00 0,00 0,00 0,03
Ordi 12,15 45,37 2,85 0,00 60,37
Veça i civada 0,00 0,00 0,00 18,27 18,27
Total 12,93 87,25 10,13 29,70 140,00
25
Figura 12. Sòl Pel que fa a brolles, garrigues i bardisses hàbitats agraris. Com es pot veure
agrícola DUN hi viuen determinats ocells especialitzats en la figura 13, d’acord amb l’Índex
Elaboració pròpia en vegetació baixa i impenetrable. de Biodiversitat realitzat mitjançant la
amb dades del Aquí l’espècie més típica és el tallarol informació de biodiversitat i ecologia de
CNIG de capnegre (Sylvia melanocephala). la Generalitat de Catalunya, els camps
Per sobre dels arbustos, es pot observar agrícoles no són l’hàbitat amb major
el bitxac comú (Saxicola torquata), riquesa d’espècies en l’àmbit d’estudi.
present també als marges dels camps.
Altres ocells comuns que viuen en aquest Per contra, a més d’albergar la riquesa
ambient són el gafarró (Serinus serinus), més gran d’espècies, els boscos de
el passerell (Carduelis cannabina) i a ribera també són refugi de bona part
l’hivern, el pinsà vulgar (Fringilla coelebs) dels tàxons protegits. En conseqüència,
i el tord (Turdus philomelos). en termes de biodiversitat i connectivitat
ecologia, els hàbitats forestals tenen
És important esmentar que les un major valor de conservació. No
espècies descrites anteriorment són obstant això, és important recordar que
representatives però no exclusives dels l’ecosistema també està compost per
26
Figura 13. Index de

biodiversitat
Elaboració pròpia
amb dades del
ICGC
la interacció entre les espècies, per la polígons i àrees de servei. Territorialment,

qual cosa els camps agrícoles tenen un el principal corredor ecològic està
gran valor en la biodiversitat de la matriu format pel riu Anoia i per la gran matriu
agroforestal. agroforestal que cobreix el territori. No
obstant això, en l’àmbit d’estudi, les
cobertes tant agrícoles com forestals
2.2.5 Connectivitat ecològica es troben summament fragmentades i
separades físicament d’aquesta matriu.
La conca d’Òdena és una plana En l’àmbit d’estudi, es considera que
excavada per la xarxa hidrològica on els espais de major interès per a la
predominen els cultius de secà i els petits connectivitat i per a biodiversitat són els
fragments de bosc al voltant de densos rius i els torrents. Els camins de l’aigua
nuclis urbans com Igualada. són l’única estructura que, de forma
gairebé contínua, recobreixen el territori
Val la pena recalcar que es tracta i travessen totes les barreres imposades
d’un territori summament fragmentat per la infraestructura antròpica. Com es
per la notable infraestructura viària que pot veure en la figura 14, la cartografia
travessa el territori de banda a banda de connectivitat ecològica elaborada
i per l’extensa superfície ocupada per per la Generalitat de Catalunya, reforça
la importància que la xarxa hidrològica d’activitat econòmica; no només per 27

representa per a la connectivitat generar una transició, sinó també, a nivell
ecològica i la seva important funció per de normativa urbanística, amb la intenció
a fer més permeable la infraestructura. de recuperar i restaurar la vegetació
de ribera. Amb la finalitat de conservar
Per tal d’evitar la pèrdua de connectivitat la matriu agroforestal, s’estableixen les
ecològica, el PDU estableix una sèrie directrius per al tractament d’aquest
d’estratègies destinades no tant sols sistema i es manté el sòl no urbanitzable
a conservar sinó també a millorar la entorn als torrents del Raval i Cal Marques.
condició dels corredors ecològics en Finalment, com estableix la normativa
l’àmbit d’estudi. En primer lloc, els sectors en matèria ambiental, el PDU planteja
de desenvolupament s’allunyen, en la una sèrie de mesures compensatòries
mesura que sigui possible, del llit dels amb la intenció d’evitar una pèrdua de
torrents del Raval, Cal Marques i de biodiversitat en l’àmbit d’estudi. Aquestes
l’Espelt. actuacions es duen a terme en els espais
amb major valor per a la biodiversitat i la
A més a més, s’ordena el sistema d’espais connectivitat ecològica, en aquest cas,
lliures situat entre les lleres i les zones els llits del sistema hidrològic.
Figura 14. Index de

biodiversitat
Elaboració pròpia
amb dades del
ICGC
28
Figura 15. Espais

protegits
Elaboració pròpia
amb dades del
ICGC
2.2.6 Espais protegits
En relació als espais naturals i figures de

protecció, es constata que solament
el terme municipal de Jorba comprèn
part de la superfície de l’espai PEIN
i Xarxa Natura “Espais de muntanya
interior”. Malgrat això, cap dels espais
protegits es veu afectat pels sectors de
desenvolupament plantejats pel PDU.
L’espai natural PEIN/Xarxa Natura 2000

més proper és el del Sistema Prelitoral
Central (ES510271) corresponent al terme
de Santa Margarida de Montbui. S’ubica
a 975 m en línia recta a l’oest de l’Àmbit
4. L’espai és d’una dimensió notable
amb una superfície de 19.649 ha.
Pel que fa a Jorba, a l’oest del terme,

penetrant en terme d’Argençola hi ha
l’espai Riera de Clariana (ES5110023),
espai de muntanya interior de 463 ha.
Aquest espai, inclòs en PEIN i en Xarxa
Natura 2000 (LIC i ZEC), és a 2,5 km en
línia recta a l’oest de l’Àmbit 3 -Parc
Tecnològic i Empresarial d’Igualada i
Jorba.
2.3 FACTORS TERRITORIALS 29
D’acord amb el que s’estableix per la 7, corresponent a la Conca d’Òdena, així

llei d’espais agraris, el contingut mínim com els valors naturals, estètics, històrics,
de l’anàlisi dels factors socioeconòmics socials i simbòlics d’aquest territori.
ha de contenir: ordenació territorial i
urbanística; qualitat del sòl i capacitat Els valors estètics de la Conca d’Òdena
agrològica del sòl; connectivitat de deriven fonamentalment del contrast
l’espai agre; pressió antròpica; peri- entre la plana agrària, oberta i sense cap
urbanitat; valors del paisatge; orografia i relleu important, i l’entorn d’aquesta, on
climatologia. es percep un contrast destacat entre els
cingles i la vegetació. Dins de la unitat
hi ha zones arraconades en les que
2.3.1 Orografia perdura una combinatòria de conreus,
boscos, petits nuclis de població aïllats,
L’orografia de l’àmbit d’estudi és d’elevat valor estètic. Així mateix, la
relativament plana. D’una banda, l’àmbit presència de torrents i rieres, que han
oest del PDUAECO es troba sobre el Pla excavat formes capritxoses en el terrenys
de les Massa que, malgrat el seu nom, tous, amb la vegetació de ribera, dona
inclou una zona denominada com a “La lloc a racons amb un valor estètic afegit
Muntayeta” on el relleu és més abrupte. pel contrast que representen en un
En aquest espai, les parcel·les tenen paisatge globalment de terres aspres
terrasses formades per murs de pedra i de secà. A més, tot l’àmbit destaca
seca perpendiculars a la topografia. per l’abundància de construccions de
El desnivell és d’aproximadament pedra seca.
39 m (altura màx-mín: 404,95 i 365,28
respectivament) i una pendent mitjana La boira és un element important a
de 17,41%. Malgrat l’adaptació de esmentar, d’afectació molt present en
l’ordenació al relleu i a les parcel·les la Conca d’Òdena. Aquest fenomen,
existents, es preveu un moviment de estèticament molt significatiu, és
terres important en el subsector sud del producte de condicions atmosfèriques
Parc Tecnològic i Empresarial d’Igualtat estables, sense intercanvis verticals
Jorba. d’aire en indrets on el relleu afavoreix
l’estancament de l’aire. La inversió
A l’extrem oest d’aquest àmbit es tèrmica provoca a les contrades més
pot destacar el conjunt de monticles baixes una boira persistent durant el
presents entre el Pla dels Gavarreres i mesos hivernals i un descens de les
el Pla de l’Aeròdrom. Les parcel·les són temperatures mínimes.
predominantment planes i solament
es poden distingir murs de pedra en la En relació amb els valors històrics, el
transició cap a l’aeròdrom. El desnivell paisatge rural de la Conca d’Òdena
és d’aproximadament 76 m (altura màx- presenta una trama viària d’arrel històrica
mín: 369,93 i 293,80 respectivament), i de traça menuda però molt capil·lar, que
una pendent mitjana de 10%. Malgrat relliga els nuclis de població, amb una
mantenir la topografia accidentada integració harmònica amb el paisatge.
com a sistema d’espais lliures i adaptar Dins d’aquesta xarxa de camins cal
l’ordenació al relleu, es preveu un destacar el Camí de Sant Jaume que
moviment de terres rellevant en tot entra en els àmbits del PDUAECO en
l’àmbit aquest, particularment en el el tram del recorregut que surt de
Sector 2. Montserrat.
En relació amb els valors productius, la

2.3.2 Paisatge ruralitat de moltes contrades de la unitat
manifesta la convivència de les activitats
El Catàleg de paisatge de les Comarques agrícoles i ramaderes amb el procés
Centrals defineix quins son els elements d’industrialització. A la zona d’Òdena
que constitueixen i caracteritzen el es manté una activitat agrícola de secà
paisatge de la unitat paisatgística número amb conreus de cereals, oliveres i vinyes.
30 Compta amb un important centre es tradueix en la reducció del nombre

productor de cava com són les Caves de cultius que es poden dur a terme o
Bohigas de can Macià, just a tocar del la necessitat d’aplicar pràctiques de
sector 2 a l’entorn de l’Aeròdrom. També conservació més difícils de mantenir.
la ramaderia en general es present a la
unitat amb granges d’aviram, conills, D’acord amb la descripció de la
porcí, oví i cabrum. capacitat aerològica del geoíndex de
la Generalitat de Catalunya, les altres
classes de sòl presents en l’àmbit d’estudi
2.3.3 Qualitat agrològica del sòl són:
Per tal d’avaluar les afectacions que - II: Sòls que presenten algunes
podrien generar-se per l’execució del limitacions per al seu ús, el que pot
PDUAECO, és important considerar el reduir el nombre de cultius que es
valor agrològic que presenta el sòl en poden portar a terme i/o fa necessari
l’àmbit d’estudi. El valor agrològic del sòl algunes pràctiques de conservació
es determina a partir de la seva capacitat moderades per prevenir el seu
productiva, la qual depèn de tots aquells deteriorament (conreu seguint les
factors climàtics, fisiogràfics i edàfics que corbes de nivell) o per millorar la seva
repercuteixen en el rendiment dels cultius productivitat (drenatge).
o que són claus per al sosteniment de la
vida vegetal. La capacitat agrològica és - IV: Sòls que presenten limitacions
una manera d’agrupar els sòls en base molt severes per al seu ús (fondària
de la seva capacitat productiva i del risc arrelable, capacitat de retenció
de pèrdua d’aquesta capacitat. d’humitat, pendents forts del terreny,
drenatge insuficient i entollaments,
A Catalunya, la caracterització de la inundacions freqüents, salinitat,
capacitat agrològica dels sòls permet sodicitat, trets erosius), el que
classificar qualsevol sòl en una de les 8 restringeix de forma important el
classes establertes (I-VIIII) en el sistema nombre de cultius que es poden dur
de Klingebiel i Montgomery. Aquestes a terme i/o requereix un manegi molt
classes, inicialment definides pel curós, amb pràctiques de maneig i
departament d’agricultura dels Estats conservació molt acurades.
Units, van ser tant adaptades com
modificades a les condicions climàtiques - VI: Sòls que presenten limitacions
pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i importants (profunditat arrelable,
Alimentació així com pel Departament pendents moderats, afloraments
d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rocosos) que els fan no aptes per a
rural de Catalunya. Per a determinar l’agricultura i limiten el seu ús a prats,
l’efecte que l’execució del PDUAECO usos forestals o reserva natural.
tindria sobre la capacitat agrològica
dels sòls, s’utilitza la cartografia del - VIII: Sòls i àrees miscel·lànies que
geoíndex realitzat per la Generalitat de presenten tantes limitacions
Catalunya. Malgrat que la cartografia no (profunditat arrelable, pendents
està totalment disponible per a l’àmbit molt forts, afloraments rocosos) que
del PDUAECO (solament disponible per exclouen totalment un ús comercial i
a l’àmbit oest), ofereix una representació el limita a usos paisatgístics, d’esbarjo,
de la capacitat agrològica dels sòls reserves naturals o reserves hídriques.
afectats per l’ordenació proposada.
Després d’analitzar les característiques
Tal com es pot apreciar en la figura 16, agrològiques, es pot concloure en que el
segons la cartografia de la capacitat sòl agrícola afectat ja presenta limitacions
agrològica del sòl i representació gràfica derivades tant de les seves propietats
establerta per l’ICGC, es pot comprovar intrínseques com de les característiques
que la majoria dels sòls afectats pel climàtiques de l’àmbit d’estudi. La
PDUAECO pertanyen a les classes III, IV varietat de cultius l’explotació dels quals
i VI.. Aquests sòls presenten importants és possible i rendible es concentra en
limitacions per a l’ús agrícola, la qual cosa la rotació de cereals extensius de secà.
31
Figura 16. Capacitat

agrològica del sòl
àmbit oest
Elaboració pròpia
amb dades del
ICGC
Aquesta rotació cobreix gran part de

la conca d’Òdena, per la qual cosa en
termes generals es pot concloure que el
PDUAECO no afecta sòls de gran valor
agrícola ni cultius protegits.
32
2.3.4 Connectivitat de l’espai

agrari
Malgrat que la Conca d’Òdena agroforestal entorn dels torrents, el
presenta extenses i contínues superfícies PDU planteja dos corredors de sòl no
agrícoles solament separades per urbanitzable que separen als Sectors
torrents, l’àmbit d’estudi es caracteritza 2,3 i 4. Les parcel·les que formen part
per estar encaixat dins del límit urbà i la d’aquests sectors queden totalment
infraestructura viària. D’una banda, gran desconnectades de la resta de l’espai
part dels camps agrícoles afectats per agrícola territorial, quedant estructurades
l’àmbit oest del PDU es troben compresos simplement pels mateixos torrents. Quant
entre el barri de Sant Jaume Ses Oliveres, a les parcel·les de l’entorn immediat,
la carretera B-222 i l’autopista A-2. l’ordenació proposada no afecta la
connectivitat dels espais agraris.
Es tracta de 29,74 ha de conreu extensiu
de secà amb relleu irregular, que es
troben separades físicament de la matriu 2.3.5 Pressió antròpica
territorial per la infraestructura urbana
i viària. Considerant que l’ordenació Actualment, les activitats agràries
s’adapta, en la mesura que sigui presents en l’àmbit d’estudi ja es troben
possible, al perímetre de la parcel·la, subjectes a una forta pressió antròpica
l’ordenació plantejada pel PDU no derivada de la infraestructura i dels
afecta la connectivitat de l’espai agrari usos urbans al seu voltant. La proximitat
en l’entorn immediat. amb nuclis industrials, residencials i
amb la infraestructura de mobilitat
Per un altre, gran part dels àmbits (aeròdrom i vials), provoca tant una
agrícoles afectats per l’àmbit aquest del activitat antròpica en el medi rural
PDU es troben entre les interseccions entre com unes afectacions atmosfèriques
les carreteres BV-1106, C-37 i C-15 amb que condicionen i afecten les activitats
l’autopista A-2 i el polígon industrial dels ramaderes i agrícoles de la zona.
Gavarreres. A diferència de les parcel·les
afectades pel sector 1, en l’àmbit Oest Es preveu que aquelles parcel·les
predomina un relleu pla solament dividit i granges que no siguin afectades
per la presència de l’Aeròdrom i els per la transformació del sòl puguin,
torrents del Raval i Cal Marquès. potencialment, patir canvis en la qualitat
atmosfèrica. Per exemple, la implantació
Amb la intenció de mantenir la de nous vials i la mobilitat generada pels
permeabilitat del territori i la matriu sectors d’activitat econòmica poden
33
incrementar la contaminació acústica Els àmbits del PDUAECO inclouen sòls

entorn al medi rural, afectant els nivells que el PTPCC determina de protecció
acústics i el benestar dels animals en territorial amb potencial interès estratègic.
explotacions agràries registrades. Aquests sòls poden tenir en el futur un
paper estratègic en l’estructuració
territorial dels assentaments, les activitats
2.3.6 Planejament urbanístic i les infraestructures i, en conseqüència,
ja estan condicionats a la seva possible
Figura 17. Les consideracions referents als diferents transformació pel seu interès estratègic.
Connectivitat de instruments de planejament que afecten
l’espai agrari aquest PDUAECO es descriuen en detall Pel conjunt de l’àmbit de la Conca
Elaboració pròpia a la Memòria informativa del mateix. No d’Òdena, i pel que fa a aquest
amb dades del obstant, per tal de posar en context els PDUAECO, el PTPCC estableix, entre
ICGC posteriors apartats del present EAE fem d’altres, la consideració del potencial de
una breu síntesi del marc urbanístic que desenvolupament econòmic que es pot
afecta al PDUAECO. generar al voltant de l’aeròdrom Òdena-
Igualada, així com delimitar l’esmentat
Planejament territorial PDUCO per conduir adequadament
les transformacions que s’apunten en
Pla territorial parcial de les Comarques els escenaris econòmics i demogràfics
Centrals (PTPCC). 2008. durant els propers quinquennis.
L’àmbit del PDU que ens ocupa està Pla Territorial Parcial del Penedès (PTPP).
inclòs íntegrament al Pla territorial parcial 2020.
de les Comarques Centrals, aprovat
definitivament pel Govern de Catalunya El PTPP abasta les comarques de l’Alt
en data 16 de setembre de 2008 (DOGC Penedès, El Baix Penedès, El Garraf i
núm. 5241 – 22/10/2008), que comprèn inclou alguns municipis de la comarca
les comarques de l’Anoia, el Bages, el de l’Anoia entre ells, tots els que
Berguedà, Osona i el Solsonès. composen la Conca d’Òdena. Tot i que
és un document no aprovat inicialment,
El Pla recull i proposa actuacions rescatem les principals estratègies que
referents al sistema d’espais oberts, al proposa el PTPP.
d’assentaments i al de les infraestructures
(tant ferroviàries i de transport públic, Pel que fa al sistema d’espais oberts es
com viàries), de manera que tots proposen tres estratègies per l’àmbit
tres constitueixen un sistema bàsic territorial, que en el cas de la Conca
d’estructuració del territori. d’Òdena, es concreten en:
34 - La protecció especial dels espais - Valorització de la xarxa de camins.

perimetrals de l’entorn d’Igualada
i també els espais vinculats als rius i Pla director urbanístic de la Conca
rieres. d’Òdena (PDUCO). 2008.
- Els espais contigus a la trama L’àmbit del present PDU està inclòs
urbana (espai periurbà) mantenen íntegrament dins l’àmbit del Pla director
la protecció territorial, amb la urbanístic de la Conca d’Òdena
consideració d’espais estratègics de (PDUCO). El PDUCO estableix diferents
l’àmbit de l’aeròdrom. categories d’espais oberts, delimita
àmbits de desenvolupament urbanístic
- S’identifiquen també dos corredors i ordena les infraestructures dels termes
fluvials, dels rius Anoia i la riera municipals de Capellades, Carme,
d’Òdena. Castellolí, Igualada, Jorba, Òdena, Orpí,
La Pobla de Claramunt, Santa Margarida
- Pel que fa als connectors biològics, de Montbui, La Torre de Claramunt,
es detecten punts crítics separadors i Vilanova del Camí, tots ells dins la
en la zona de la Pobla de Claramunt, comarca de l’Anoia.
però cap a l’espai de l’àmbit del
PDUCO. Pel que fa als espais oberts, el PDUCO
s’ajusta als tres tipus bàsics de sòl
Pel que fa al sòl d’activitat econòmica que estableix el PTPCC i justifica la
el PTPP conclou que en l’àmbit de la condició d’estratègics dels “Àmbits
Conca d’Òdena el 89 % del sòl és de de Desenvolupament Urbanístic
sectors desenvolupat (el grau més gran Condicionat”, per poder intervenir en
de tot el PTPP). els sòls de protecció territorial qualificats
pel PTPCC, tot i que s’assenyalen els
Per establir les estratègies de elements paisatgístics que s’han de
desenvolupament de sòls d’activitat mantenir i integrar en l’ordenació.
econòmica, el PTPP, diferencia tres
tipus de polígons d’activitat econòmica En referència a les infraestructures,
atenent a la seva localització, el PDUCO incorpora les directrius del
accessibilitat i dimensió. Es conclou que Pla d’Infraestructura de Catalunya de
cal enfocar el creixement en les àrees l’any 2006, el qual preveia una sèrie
funcionals principals, entre les quals està d’infraestructures de mobilitat d’alta
la Conca d’Òdena. rellevància per al territori. Pel que fa al
sòl d’activitat econòmica la proposta
Finalment, les estratègies del PTPP per més important radica en els esmentats
a la Conca d’Òdena en relació a “Àmbits de desenvolupament urbanístic
infraestructures es concreten en: condicionat” entre els quals trobem els
d’ús especialitzat.
- Noves actuacions: tancament de la
Ronda Sud d’Igualada i la Carretera Dintre d’aquests àmbits es preveuen
connexió ronda sud Igualada amb els àmbits objecte del present
Igualada. PDUAECO com àmbits d’importància
supramunicipal. L’àmbit del Parc
- Condicionament de l’A-2, de la C-37 tecnològic i Empresarial d’Igualada i
entre Montblanc i Igualada, i de la Jorba es preveu per activitats terciàries
C-15 entre Vilafranca del Penedès i i indústria neta. Per altra banda, es
Igualada planteja l’àmbit al voltant de l’aeròdrom
com un àmbit que inclogui un centre
- Pel que fa al ferrocarril, es menciona d’activitats aeronàutiques amb petita
les noves actuacions de l’Eix indústria i un altre que sigui un espai obert
Transversal Ferroviari i l’intercanviador a escala comarcal amb activitats d’oci
del centre d’Igualada. vinculades al sector aeronàutic. Aquests
àmbits, Parc Tecnològic i Empresarial
- Proposta de noves estacions en el d’Igualada i Jorba i Parc Aeronàutic,
traçat actual del FGC. s’actualitzaran i modificaran amb la
tramitació de la present aprovació inicial Catàlegs de paisatge. 2016. 35

amb l’objectiu de definir una ordenació
que permeti la implantació d’activitats L’àmbit del PDU està inclòs a la unitat
econòmiques, i la cessió d’espais lliures i de paisatge “UP7 Conca d`Òdena”,
equipaments que correspongui. regulada al Catàleg de paisatge
de les Comarques Centrals aprovat
Pla director urbanístic de les àrees definitivament el 27/07/2016.
residencials estratègiques (ARE) de
l’àmbit de les Comarques Centrals. Els trets distintius de la unitat són:
El Pla director urbanístic es va redactar - La vegetació està molt lligada als

amb la finalitat de delimitar unes àrees camps de cultiu i als cursos fluvials.
i crear sòl residencial atenent al dèficit Destaquen els alzinars amb dens
d’habitatge de protecció pública a les sotabosc i fragments de vegetació
Comarques Centrals, més concretament de ribera.
als municipis d’Igualada, Manresa, Sant
Joan de Vilatorrada, Santa Margarida - Conca d’erosió excavada pel riu
de Montbui, Solsona i Vic. L’àmbit de Anoia i els seus afluents, les rieres
l’ARE Fàtima Nord d’Igualada, deixat de Clariana, de Tous o d’en Maià,
sense efecte a l’any 2013, forma part de d’Òdena, de Castellolí i de Rubió.
l’àmbit del present PDU dins l’àmbit Parc
tecnològic i empresarial d’Igualada i - On manca vegetació el cromatisme
Jorba. és sobri, a causa del color ocre dels
camps de secà i el color gris dels
Planejament sectorial xaragalls.
Pla d’espais d’interès natural (PEIN). 1992. - Presència de galeres (margues

blaves) en els talussos, que creen una
El Pla d’espais d’interès natural (PEIN), imatge característica.
aprovat l’any 1992, és l’instrument
de planificació de nivell superior que - Els conreus que es mantenen són
estructura el sistema d’espais protegits principalment de secà.
de Catalunya i integra aquest sistema
dins del conjunt del territori. - La infraestructura viària és notable i
creua la unitat de banda a banda.
Dintre de l’àmbit del PDUAECO no hi ha
cap espai inclòs en el PEIN. - La superfície ocupada per polígons
industrials i àrees de serveis és molt
Xarxa Natura 2000. 1992. elevada.
La Directiva hàbitats aprovada 1992 i - La ciutat d’Igualada destaca com a

que amplia els objectius i l’abast de la centre urbà, que s’estén i connecta
Directiva relativa a la conservació de els nuclis urbans més propers.
les aus silvestres del 1979, és la impulsora
de crear la xarxa ecològica europea - Zona molt visible des de la rodalia.
anomenada Natura 2000 que té per
objectiu fer compatible la protecció de - Gran tradició d’indústries tèxtils i
les espècies i els hàbitats naturals i semi d’adobament de pells, actualment
naturals amb l’activitat humana que s’hi recordades al Museu de la Pell i amb
desenvolupa, fent que es mantingui un edificacions encara existents al barri
bon estat de conservació dels hàbitats i del Rec d’Igualada.
espècies i evitar-ne el seu deteriorament.
- Patrimoni modernista (industrial i civil)
Dintre l’àmbit del PDUAECO no hi ha cap de la ciutat d’Igualada.
espai inclòs en la Xarxa Natura 2000.
- Contrast entre una zona organitzada
per una àrea plana, oberta i sense
cap relleu important i una altra zona
36
amb destacats contrastos entre Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Figura 18. Ca l’Enrich
cingle i plana. Catalunya 2009-2015 del Pla
Elaboració pròpia
Es defineixen unes propostes concretes L’aeròdrom d’Igualada – Òdena figura
per l’ordenació d’aquests espais: com aeròdrom d’aviació general i
esportiva, Nivell iii, amb una superfície:
- Delimitar les àrees de badlands amb 33,83 ha. Aquest Pla preveu l’ampliació
la finalitat de potenciar la imatge de de la pista actual de 900 m a 1.200, 300
conjunt d’aquests espais. m a cada capçalera i altres millores de
la infraestructura. No es defineix l’àmbit.
- Establir la regulació, els paràmetres
i les condicions sobre els elements Pla Director Aeroportuari de l’aeròdrom
de l’espai obert (topografia, d’Igualada-Òdena. 2006.
espais naturals circumdants, traces
agrícoles, fragments de vegetació No es tracta d’un document urbanístic
natural, mosaics agroforestals i per tant, requereix d’un pla especial
significatius, xarxes de camins, urbanístic pel seu desenvolupament.
elements patrimonials) per a facilitar
la integració de les noves extensions Aquest Pla estructura l’àmbit de la
urbanes i de les infraestructures lineals següent manera:
a l’entorn de la petita conurbació
urbana d’Igualada. - 119,09 ha a zona de servei, de la
que 28 ha correspon a subsistema
- Fixar una carta de colors i uns moviment d’aeronaus.
paràmetres d’edificació, tant per a
les tipologies edificatòries preexistents - 20,47 ha a subsistema d’activitats
com per a les noves, amb la finalitat aeroportuàries.
de regular el teixit urbà, la composició
i els acabats dels petits assentaments - 24,44 ha a zona de reserva
urbans. aeroportuària.
- Elaborar catàlegs de masies, cases - 3,44 ha a zona lúdica.

rurals i béns patrimonials amb valor
arquitectònic i històric i delimitar - 42,74 ha a altres usos i instal·lacions.
els entorns o escenaris dins dels
quals aquests elements esdevenen
comprensibles.
Pla especial urbanístic de l’aeròdrom l’avanç, preveia per aquest àmbit un 37

d’Igualada-Òdena. 2008. ús vinculat al pas de l’ETF amb activitats
econòmiques. Tanmateix, els objectius
El Pla especial urbanístic de l’aeròdrom d’aquest avanç són mantenir el sòl
d’Igualada-Òdena, del terme municipal com a no urbanitzable amb les servituds
de Òdena no ha estat aprovat contemplades en el PDU de l’ETF.
definitivament. Consta com a últim
tràmit la recepció en data 11/03/2009 de Plan estratégico de infraestructuras y
l’informe emès per l’ACA. Es constata la transporte 2005-2020
impossibilitat de prosseguir la tramitació
del PEU per caducitat del procediment. El “Plan estratégico de infraestructuras y
transporte 2005-2020 (PEIT)”, elaborat pel
Pla Director Urbanístic Aeroportuari de Ministeri de Foment i aprovat el 15/7/2005,
l’aeròdrom d’Igualada - Òdena defineix les xarxes a nivell estatal amb
l’horitzó temporal de l’any 2020.
Aquest pla urbanístic ha de definir la
zona de servei dels aeroports i aeròdroms Pla d’infraestructures del transport de
previstos al Pla d’aeroports, aeròdroms i Catalunya 2006-2026
heliports de Catalunya 2009-2015, des
de la perspectiva urbanística i sectorial En aquest sentit les infraestructures
aeroportuària, en un únic document. ferroviàries a destacar amb impacte en
la Conca d’Òdena són l’eix transversal
El PDU de l’aeròdrom es troba actualment ferroviari, i l’eix de mercaderies.
en fase d’avanç, i s’està treballant de
manera coordinada amb la redacció Dintre de la xarxa bàsica viària Primària
d’aquest PDUAECO. el Pla preveu que es realitzi la Ronda
Sud d’Igualada que pretendrà tancar
En el document d’avanç s’estudien l’anella de circumval·lació d’Igualada
tres alternatives de modificació de prolongant aquesta la variant sud des de
la pista, escollint-se la de mantenir la la C-37 fins a enllaçar amb l’autovia A-2.
situació actual, per la seva capacitat
d’allargament de pista, les baixes Llei i Normativa de carreteres
penetracions a les superfícies limitadores,
els menors moviments de terra i el seu Els sectors delimitats dins dels àmbits
menor impacte ambiental. del PDUAECO, en especial el sector del
Parc tecnològic de Jorba - Igualada, són
També d’estableix que en el cas de propers a diverses infraestructures que
necessitat, es pot estudiar l’allargament produeixen afectacions d’acord amb la
de la pista, però que serà en funció de la legislació sectorial de carreteres.
demanda i amb un altre PDUA.
Pla de transport de viatgers de Catalunya
Pla Director Urbanístic de la reserva de 2008-2012
sòl per a l’eix transversal ferroviari
Aquest pla defineix les directius i les línies
La traça prevista passa per dos dels d’actuació en relació amb l’oferta del
àmbits definits en aquest document serveis de transport públic a Catalunya i
d’aprovació inicial del PDUACO la gestió del conjunt del sistema. Els seus
continguts i actuacions s’emmarquen
Àmbit Entorn Aeròdrom d’Igualada – dins la normativa i el planejament
Òdena l’ETF passa en un tram en túnel, vigents i particularment, desplega el
que creua de nord-est a sud-oest l’àmbit Pla d’Infraestructures de transport de
definit, i per tant, s’han tingut en compte Catalunya. Abasta el conjunt de serveis
les servirtuds contemplades en el PDU de de transport col·lectiu interurbà de
l’ETF en l’ordenació. viatgers de l’àmbit de Catalunya.
Àmbit de la Pataforma ferroviària - nord.

Inicialment i recollint les directrius del
PDUCO 2008, una de les alternatives de
38 Pla estratègic de la bicicleta de Òdena

Catalunya 2008-2012
El planejament general vigent al terme
El Pla estratègic de la bicicleta a municipal d’Òdena és la revisió del PGO
Catalunya és un pla específic recollit d’Òdena, aprovada definitivament el
per la Llei 9/2003, de la mobilitat de 13/12/2000 (DOGC 1/2/2001).
Catalunya, i impulsat pel Departament
de Política Territorial i Obres Públiques de Posteriorment, es va tramitar el POUM,
la Generalitat. que en data 28/9/2010 va ser aprovat
inicialment i en data 10/5/2011 va
L’objectiu principal del PEB és potenciar i ser aprovat provisionalment, però
fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà finalment, en data 29/9/2011 es va
de transport a tot Catalunya. Aquest resoldre la suspensió total de la resolució
objectiu es planifica assolir mitjançant del document de POUM fins que es
el desenvolupament de nou línies completi adequadament la tramitació
estratègiques, que alhora es concreten d’avaluació ambiental del document.
en trenta plans d’acció.
Pobla de Claramunt
Planejament municipal
Igualada municipal de la Pobla de Claramunt són
les Normes subsidiàries de planejament
El planejament general vigent al terme (NSP en endavant) de la Pobla de
municipal d’Igualada és la modificació Claramunt, aprovades definitivament el
del Pla general d’ordenació (PGO 6/3/1981 (DOGC 6/5/1981).
en endavant) i text refós del PGO
d’Igualada, aprovat definitivament el Santa Margarida de Montbui
15/6/2005 (DOGC 9/11/2006).
Jorba municipal de Santa Margarida de
Montbui són les NSP de Santa Margarida Figura 19.
El planejament general vigent al de Montbui, aprovades definitivament el L’aeròdrom
terme municipal de Jorba és el Pla 23/12/1982 (DOGC 11/2/1983). Elaboració pròpia
d’ordenació urbanística municipal
(POUM en endavant) de Jorba, aprovat
definitivament el 6/3/2015 (DOGC
23/7/2015).
39
Figura 20. Camí de Vilanova del Camí l’oest de l’estadi atlètic municipal.
les Vinyes
Elaboració pròpia El planejament general vigent al terme A l’àrea de Fàtima Nord, les qualificacions
municipal de Vilanova del Camí és el del planejament municipal actualment
Pla d’ordenació urbanística municipal, no són coincidents amb la realitat física,
aprovat definitivament el 20/09/2007 atès que s’ha desviat la riera de Can
(DOGC 18/12/2007). Masarnau (entubant-la cap al torrent
de l’Espelt) i s’ha reomplert la part sud
Castellolí de la llera, situant sobre aquests terrenys
modificats un parc i uns equipaments
El planejament general vigent al terme esportius.
municipal de Castellolí és el POUM
aprovat definitivament el dia 23/01/2015 Per altra banda, el POUM de Jorba situa
(DOGC 10/09/2015). els terrenys de l’àmbit en sòl urbanitzable
delimitat, que correspon al sector SUD3
A continuació esmentem les afectacions “Cal Blasi” amb una superfície de 9,96
derivades de cadascun dels set ha, situat al sud de l’A-2. Per aquest
planejaments municipals als àmbits del sector, s’estableix que en tractar-se d’un
PDUAECO: sector supramunicipal que afecta els
municipis de Jorba i d’Igualada, el seu
Pel que fa a l’Àmbit Parc Tecnològic i desenvolupament es portarà a terme
Empresarial d’Igualada i Jorba: mitjançant un pla estratègic d’activitat
econòmica d’interès supramunicipal
La modificació del PGO i text refós del d’acord amb l’article 157 bis del TRLU,
PGO d’Igualada, classifica de sòl no el qual definirà tots els paràmetres de
urbanitzable tots els terrenys de l’àmbit l’àmbit.
d’estudi inclosos en el terme d’Igualada
i els qualifica majoritàriament de zona Finalment, La revisió del PGO d’Òdena,
de protecció agrícola i ramadera (clau classifica els terrenys que formen part
23) i de zona forestal (clau 24). La resta de l’àmbit situats dins el terme municipal
de terrenys es qualifiquen de sistema de d’Òdena com a sòl no urbanitzable. La
proteccions dels espais laterals als llits dels major part tenen la qualificació de zona
cursos d’aigua (clau 5b), corresponents agrícola (clau A), mentre que els terrenys
al curs del torrent de l’Espelt; i de sistema per on discorre el torrent de l’Espelt, que
viari (clau 1), corresponent a la reserva travessa l’A2 de nord-oest a sud-est, es
viaria de prolongació cap el nord del qualifiquen de sistema de valls.
carrer de Joan Llacuna i Carbonell, a
40
Pel que fa a l’Àmbit Entorn Aeròdrom qualificació de sòl de protecció agrícola Figura 21. Els camps
d’Igualada – Òdena: de secà clau 16b, amb excepció dels agraris de la conca
terrenys del voltant de l’Hostal del Porc, Elaboració pròpia
La revisió del PGO d’Òdena, classifica on hi ha una activitat autoritzable en
majoritàriament l’àmbit de sòl no SNU mitjançant un Pla especial, amb
urbanitzable. Amb la delimitació actual l’objectiu d’implantar serveis de suport
de l’àmbit de l’aeròdrom, s’inclouen sòls de xarxa viària bàsica com estació de
no urbanitzables i s’exclou l’urbanitzable serveis de carburants i complements,
del sector PP Sant Pere 4 i Sant Pere 2, restauració, hostaleria concentrat en
i les dues peces de sòl urbà: una zona l’edificació existent de l’Hostal del Porc.
verda que limita amb l’Avinguda Madrid
i la peça d’equipaments al costat est
de la carretera BV-1106, incloses en
la delimitació inicial de l’avanç del
PDUAECO.
Pel que fa als terrenys que pertanyen a

l’aeròdrom i al seu entorn immediat, el
PGO d’Òdena els qualifica de sistema
d’equipament esportiu i recreatiu
en sòl no urbanitzable (clau E7). Per
aquesta àrea determina la necessitat
de redactar un pla especial, el PE
Aeròdrom, que concreti l’ordenació
del sector i les condicions d’edificació,
amb els paràmetres següents: cessions
mínimes 40% (equipaments 20%, espais
lliures 5%, vialitat 15%), usos: hangars i
tallers, edificació aïllada amb longitud
màxima de 100 m, sistema d’actuació:
cooperació.
Per altra banda, el pla d’ordenació

urbanística municipal vigent al terme
municipal de Vilanova del Camí classifica
els terrenys que formen part d’aquest
àmbit dins el sòl no urbanitzable, amb la
41
3. AVALUACIÓ DE LA PROPOSTA
3.1 ALTERNATIVES
PROPOSADES
En aquest apartat es fa un resum sintètic inclosos els comercials. També es preveu
de les diferents alternaves considerades un creixement vinculat a l’aeròdrom
durant el procés urbanístic del PDUAECO d’Igualada – Òdena, amb una superfície
a data de redacció d’aquest AAA i una de 166 ha (que inclou dos sectors de sòl
breu avaluació de les seves respectives urbanitzable). Per últim, al sud, també es
afectacions agràries. preveu l’ampliació del polígon industrial
existent Plans de la Tossa, amb 28 ha i
Es valoren quatre alternatives: el “Creixement Sud” d’ús mixt amb una
- Alternativa 0: Reflecteix la situació superfície de 59,3 ha. Total: 615,49 ha.
actual definida pel planejament
urbanístic vigent sense cap D’acord amb la cartografia DUN de la
modificació campanya 2021, l’alternativa 0 afectaria
429 hectàrees de sòl agrícola. A més
- Alternativa 1 i 2: Propostes d’ordenació d’aquesta superfície, els sectors són
que tenen com a objectiu respondre discontinus i afecten zones essencials
a les necessitats i característiques per a la connectivitat de la matriu
territorials agroforestal. Pel que es considera que
en termes d’afectacions agràries, és una
- Proposta d’implantació: Es tracta proposta desmesurada.
de la proposta que dona resposta
a la majoria d’objectius i criteris tant Alternativa 1
ambientals com urbanístics.
Sectors orientatius d’implantació
Alternativa 0 d’activitat econòmica : 359,0 ha
L’alternativa 0 suposa la no redacció del Sòls de transformació urbanística previstos

PDU. En aquest supòsit, els terrenys que pel PDUCO, en Sòl no urbanitzable: 240,4
formen part de l’àmbit es desenvolupen ha. (67%)
d’acord amb les determinacions
del planejament urbanístic vigent: el - Sòl no urbanitzable: 95,7 ha (27%)
PDUCO i el planejament municipal. Les
determinacions del PDUCO són d’obligat - Sòl urbanitzable: 15,8 ha (4%)
compliment pel planejament urbanístic
municipal, que s’ha d’adaptar al seu - Sòl urbà: 7,1 ha (2%)
contingut.
Aquesta alternativa pren com a
El PDUCO determina diversos espais de referència les determinacions del
transformació urbanística dins l’àmbit planejament vigent: el PDUCO i el
del present PDU, entre els quals destaca planejament municipal, i realitza els
l’anomenat Creixement Nord, Plataforma ajustos i les actualitzacions necessàries
logística ferroviària, amb una superfície per adaptar-les a les dinàmiques i
de 318,4 ha. També és remarcable el expectatives actuals mitjançant el reforç
creixement previst a ambdós costats de dels creixements previstos al costats de
l’A-2, Creixement nord, Parc tecnològic llevant i de ponent en continuïtat amb
i empresarial d’Igualada i Jorba, que la conurbació d’Igualada i la reducció
amb 105,1 ha preveu acollir usos del creixement previst al nord. Respecte
relacionats amb l’activitat econòmica, l’alternativa 0, la superfície de sòl
42 Àmbit del PDU

Àmbits de
transformació
previstes pel
planejament
vigent
Figura 22. Àmbits

de transformació
urbanística previstos
pel planejament
vigent.
Document
d’objectius i
propòsits generals
de l’Avanç del
PDUAECO
destinat a desenvolupament urbanístic Sòls de transformació urbanística previstos

es redueix en un total de 317,8 ha (-47%). pel PDUCO, en Sòl no urbanitzable: 219,5
Així, l’alternativa 1 proposa els següents ha. (48%)
sectors orientatius d’implantació
d’activitat econòmica: - Sòl no urbanitzable: 214,6 ha (47%)
- Sector orientatiu Plataforma - Sòl urbanitzable: 15,8 ha. (3%)

Ferroviària Nord, 98,0 ha
- Sòl urbà: 7,1 ha. (2%)
- Sector orientatiu Entorn Aeròdrom
d’Igualada – Òdena, 184,0 ha Aquesta alternativa pren com a
referència les determinacions del
- Sector orientatiu Parc Tecnològic i planejament vigent: el PDUCO i el
Empresarial d’Igualada i Jorba, 77,0 planejament municipal, i realitza els
ha ajustos i les actualitzacions necessàries
per adaptar-les a les dinàmiques i
Pel que fa a l’àmbit Vilanova del Camí expectatives actuals mitjançant el reforç
Sud, es proposa modificar el PDUCO amb dels creixements previstos al costats de
l’objecte de mantenir els terrenys on es llevant i de ponent en continuïtat amb
preveu l’Ampliació del polígon industrial la conurbació d’Igualada, la supressió
Plans de la Tossa en el sòl no urbanitzable. del creixement previst al nord i la
incorporació d’un nou creixement situat
Alternativa 2 al sud dels nuclis urbans d’Igualada i
Vilanova del Camí, en contacte amb
Sectors orientatius d’implantació la carretera C-37. Aquest creixement
d’activitat econòmica: 457,0 ha situat al sud, incorpora la proposta de
destinar una bona part dels terrenys a
Sectors
orientatius 43
d’implantació
d’activitat
econòmica
Àmbits del
PDU
Figura 23. Alternativa

2. Proposta de
Sectors orientatius
d’implantació
d’activitat
econòmica.
Document
d’objectius i
propòsits generals
de l’Avanç del
PDUAECO
infraestructura verda destinada a crear proposen una reducció substancial del

un bon esponjament entre els nuclis sòl destinat a nous desenvolupaments
existents i la nova àrea d’implantació urbanístics respecte les determinacions
d’activitat econòmica. Respecte del planejament urbanístic vigent
l’alternativa 0, la superfície de sòl destinat (Alternativa 0). Tal com s’ha escrit
a desenvolupament urbanístic es redueix anteriorment, les alternatives que
en un total de 219,8 ha (-32%). Així, es incorpora l’avanç del pla proposen una
proposen els següents sectors orientatius reducció substancial de sòl destinat
d’implantació d’activitat econòmica: als nous desenvolupaments urbanístics
respecte a les determinacions del
- Sector orientatiu Entorn Aeròdrom planejament urbanístic vigent. Malgrat
d’Igualada – Òdena, 184,0 ha això, la proposta d’implantació escrita a
continuació planteja una sèrie de canvis
- Sector orientatiu Parc Tecnològic i i millores l’objectiu de les quals és millorar
Empresarial d’Igualada i Jorba, 77,0 la integració del desenvolupament en el
ha territori i complir amb els objectius i criteris
ambientals establerts en el EAE.
- Sector orientatiu Vilanova del Camí
Sud, 196 ha
Pel que fa a l’àmbit Plataforma Ferroviària

Nord, es proposa modificar les previsions
del PDUCO i mantenir íntegrament tot
l’àmbit en el SNU.
Tal i com es pot observar a la taula, les

dos alternatives que incorpora l’Avanç
44 3.2 PROPOSTA
D’IMPLANTACIÓ
3.2.1 Descripció del pla
El Pla director urbanístic de l’activitat Sector 1 “Parc Tecnològic i Empresarial

econòmica de la Conca d’Òdena de Jorba-Igualada”
delimita i ordena un total de 205,30
hectàrees, de les quals, 99 ha (48,22%) Referent al sector 1 diferenciem els dos
estan qualificades com a zona d’activitat sub-àmbits corresponents al Pla de la
econòmica i 106,30 ha (51,77%) com Maça a la zona sud de l’A-2 i el de
a sistemes urbanístics. La proposta l’Espelt, lliure d’activitat econòmica,
del PDUAECO està formada per dos al nord de la mateixa. Pel que fa al
àmbits: l’oest, que inclou el sector 1 primer, el PDUAECO localitza una sèrie
“Parc Tecnològic i Empresarial de Jorba de parcel·les mitjanes en la zona oest i
- Igualada”; i l’àmbit est, que inclou els una parcel·la una mica més gran en la
sectors 2, 3 i 4 (“Entorn de l’Aeròdrom zona est. En aquest àmbit el PDUAECO
d’Òdena i Igualada”, “Hostal del Porc” i tracta de recuperar l’ordenació del
“Raval i Cal Marquès”). PDU de la Marroquineria incorporant
modificacions per tal d’adaptar-lo als
La tramitació de l’avanç, l’aprovació requisits esmentats en l’apartat anterior.
inicial del pla i els processos d’informació Donat que aquest subàmbit està a tocar
pública i consultes a les administracions de les infraestructures viàries, presenta
afectades, han permès introduir una gran visibilitat cap a les mateixes.
millores i modificacions a l’alternativa
d’ordenació adoptada en la fase de A conseqüència del moviment de terres
aprovación inicial. Així doncs,la proposta previst pel PDUAECO, el front de les
d’ordenació del PDUAECO en fase de parcel·les del Pla de la Maça cap a l’A-2
aprobació definitiva redueix en un 66,63% i N-IIa generen talussos vegetals que en
(410 ha de sòl) la previsió del PDUCO i cap cas superen els 6 metres d’altura. En
en un 55,08% la previsió de l’alternativa l’extrem de llevant del sector es disposa
escollida a l’avanç d’aquest Pla. el sòl necessari per a serveis tècnics per
si s’escau la construcció d’una estació
Figura 24. Pla

d’ordenació
indicativa de l’àmbit
oest
Elaboració pròpia
45
Figura 25. Pla depuradora d’aigües residuals. La seva operació que es planeja es la millora dels
d’ordenació del localització respon a que és un dels punts entorns naturals i els seus camins.
Sector 1 òptims per cota per portar les aigües
Elaboració pròpia per gravetat i per proximitat al propi En la part que correspon a l’Entorn de
torrent on abocar les aigües depurades. l’Aeròdrom d’Òdena-Igualada, si que
És un punt molt exposat des de les vies es realitzaran grans moviments de terres.
d’observació, per al qual cal preveure Tal i com s’ha vist a l’estudi de visibilitats,
operacions d’integració paisatgística. el Pla de les Gavarreres configura una
carena de turons, subdividint el Pla en
A la zona est a tocar del barri Sant una vessant est i una oest. La conclusió
Jaume de Sesoliveres es manté la cresta d’aquest estudi és que la vessant est és
topogràfica existent per separar el molt visible des dels teixits residencials
polígon del teixit residencial. A més a més, (sobretot des del barri de Sant Pere
en el cas de major moviment de terres d’Òdena), mentre que l’oest ho és des
la parcel·la d’activitats econòmiques de les vies ràpides de transport (A-2 i
s’enfonsa respecte a la cota i l’altura de C-37).
les edificacions no son perceptibles des
de Sant Jaume de Sesoliveres, a l’altra Davant la necessitat de cercar una única
banda de “la Muntanyeta”. parcel·la que pugui donar cabuda a una
gran empresa, el PDUAECO manté la
Pel que fa al sub-àmbit de l’Espelt, no es geomorfologia del Pla de les Gavarreres
preveuen moviments de terra. que suposa un paisatge de secà molt
característic per als teixits residencials
Sector 2 “Entorn Aeròdrom d’Òdena- pròxims (vessant oest). D’aquesta forma,
Igualada” es garanteix la preservació d’una imatge
reconeixible pels ciutadans d’Òdena
Aquest sector inclou l’entorn de i Igualada al mateix temps que es
l’Aeròdrom d’Òdena-Igualada i l’àmbit genera un filtre natural entre les activitats
d’equipaments esportius de Fàtima. econòmiques i el teixit residencial.
En aquest últim, no es plantegen
moviments de terra ni s’inclouen noves L’actuació que proposa el pla en aquest
edificacions que puguin afectar a la sector es restringeix a la vessant est de la
imatge del paisatge. L’àmbit ja disposa carena, on es realitza un treball important
d’equipaments existents i l’única moviment de terres per tal de regularitzar
46
el sòl. D’aquesta operació en resulta mateixa i que en cap cas superen els Figura 26. Pla
una parcel·la d’unes 44 ha amb accés 14 metres d’altura. També es generen d’ordenació del
pel nord i pel sud del sector. La proposta talussos bastant més moderats (màxim Sector 2
genera grans talussos entre la cresta 5 metres) cap a la pista de l’aeròdrom. Elaboració pròpia
topogràfica i la pròpia parcel·la visibles En el cas d’aquests últims es garanteix
únicament des de l’interior de la mateixa que aquestos no generen cap tipus de
i que en cap cas superen els 14 metres conflicte amb la servitud aeronàutica
d’altura. També es generen talussos que genera el con de la pista de
bastant més moderats (màxim 5 metres) l’aeròdrom.
cap a la pista de l’aeròdrom. En el cas
d’aquests últims es garanteix que aquests Per altra banda, a la part est del sector
no generen cap tipus de conflicte amb s’estableix una reserva de sòl per a
la servitud aeronàutica que genera el parcel·les petites relacionades amb
con de la pista de l’aeròdrom. l’activitat de l’aeròdrom. Per a aquestes
no es preveuen moviments de terres. Per
A la part est del sector s’estableix tant, no es preveu que puguin ocasionar
una reserva de sòl per a parcel·les un gran impacte ja que es tracta més
petites relacionades amb l’activitat bé d’una petita ampliació del conjunt
de l’aeròdrom. Per a aquestes no es d’hangars que ja hi són al lloc.
preveuen moviments de terres. Per tant,
no es preveu que puguin ocasionar un Sector 3 “Hostal del Porc”
gran impacte ja que es tracta d’una
petita ampliació del conjunt d’hangars Es tracta d’un àmbit delimitat per dues
que ja presents. grans infraestructures viaries C-37 i C-15, i
el torrent de Can Marqués.
L’actuació que proposa el pla en aquest
sector es restringeix a la vessant est de la Malgrat estar a tocar d’aquestes
carena on es realitza un treball important infraestructures, presenta molt baixa
de moviment de terres per regularitzar el exposició visual degut a l’altura que
sòl (veure secció 4). D’aquesta operació generen els grans talussos respecte la
resulta una parcel·la d’unes 44 ha amb pròpia infraestructura (13 m a la C-15
accés pel nord i pel sud del sector. La i 15 m a la C-37). El PDUAECO planteja
proposta genera grans talussos entre la regularitzar el desnivell que actualment
cresta topogràfica i la pròpia parcel·la presenten els sòls del sector per tal
visibles únicament des de l’interior de la d’aconseguir una única parcel·la,
Figura 27. Pla 47

d’ordenació
indicativa de l’àmbit
est
Elaboració pròpia
maximitzant i regularitzant el seu Finalment, s’estableix una reserva de

perímetre. Aquesta operació genera sòl per a serveis tècnics just a tocar de
canvis poc substancials pel que fa a la la masia d’Hostal del Porc donat que és
percepció externa del sector, sobretot molt probable la necessitat de construir
pel que fa als esmentats recorreguts una nova EDAR que gestioni les aigües
d’observació. residuals dels sectors 2, 3 i 4, sent aquest
el punt adequat per cota
Ara bé, val la pena considerar l’impacte
que tindrà el sector sobre el Camí de Sant Sector 4 “El Raval i Can Marqués”
Jaume. En la imatge inferior s’observa com
actualment el camí de Sant Jaume passa Pel que fa a aquest sector compren les
per un camí asfaltat amb sòls de secà a parcel·les entre els torrents del Raval i Can
banda i banda. Amb la implementació Marquès, i la carretera A-2. Precisament
del nou sector, malgrat que s’adoptin és l’A-2 la que li confereix una exposició
mesures d’integració paisatgística, als molt alta des de la carretera. Es tracta
marges del camí hi haurà un polígon d’un sector molt poc visible des dels
d’activitat econòmica mentre que a teixits residencials més pròxims, fins i tot
l’altra conservarà la imatge de la matriu des de la xarxa de camins rurals, ja que
agroforestal existent junt al torrent de no és fàcil accedir-hi si no és travessant
Can Marqués. L’arranjament del Camí el torrent de Can Marqués. En aquest
de Sant Jaume al seu pas per aquest sentit les operacions que es facin per
sector suposa una millora considerable incorporar noves activitats econòmiques
tant en el seu traçat com en la seva resultarien molt visibles únicament des de
materialitat. En primer lloc perquè es la infraestructura viaria.
segrega del trànsit rodat passant a ser un
camí exclusiu per a vianants i bicicletes. El PDUAECO proposa una gran parcel·la
I, en segon lloc, perquè permetrà una de poc més de 20 ha en una única
millora i adequació dels serveis, materials plataforma. Per tal de maximitzar-la i
i senyalització que actualment no fer-la una mica més regular, es planteja
disposa. Cal tenir en compte les mesures reconduir un centenar de metres més a
d’integració paisatgística recollides al l’est el traçat de la rasa que actualment
final d’aquest document per tal que existeix per drenar els camps. Amb
puguin conviure de la millor forma. aquesta operació resulta una parcel·la
enfonsada respecte a la cota actual,
més o menys plana (< 2% pendent),
48
Figura 28. Pla

d’ordenació del
Sector 3
Elaboració pròpia
Figura 29. Pla

d’ordenació del
Sector 4
Elaboració pròpia
que genera talussos cap a l’interior de integrades en el paisatge des dels teixits
la mateixa en quasi la totalitat del seu residencials més pròxims.
perímetre exceptuant la part sud per on
s’accedeix a la mateixa. Amb tot això, si el que es vol es reduir
l’impacte visual des de la carretera,
Es tracta d’una gran parcel·la envoltada s’hauran d’introduir mesures d’integració
dels boscos i dels torrents i que, més enllà relacionades amb el tractament del talús
de la transformació pròpia i la nova cap a la mateixa o l’arbrat de la nova
visió que s’adquirirà des de la carretera rasa de drenatge.
A-2, no presenta un impacte visual des
d’altres punts del territori. L’enfonsament
de la parcel·la respecte a la cota actual
del sòl, ajuda a mantenir les activitats
3.2.2 Mesures estratègiques 49
L’extensió de l’Anella Verda d’Igualada: afavorint una mobilitat activa més

un esforç per apropar l’activitat sostenible: a peu i en bicicleta des de
econòmica a la residència la residència. Tanmateix es cerquen
estratègies d’integració paisatgística
En ocasions trobem espais lliures en l’entorn dels àmbits d’activitat
aïllats que no configuren una xarxa econòmica.
connectada, fet que s’agreuja en el cas
dels polígons industrials a les afores dels De carretera a avinguda: Una nova
teixits residencials que en el millor dels entrada al continu urbà d’Igualada-
casos, es converteixen en reserves de sòl Vilanova del Camí-Can Riba/El Pla
residual que ajuden única i exclusivament (Òdena)
a complir amb els estàndards d’espais
lliures requerits per la legislació urbanística La intersecció entre el planejament
vigent. urbanístic i la planificació del transport
tracta la integració física de totes les
L’anàlisi efectuada des d’una visió xarxes i infraestructures de la mobilitat
global del la Conca d’Òdena permet al territori. Entenem aquesta integració
reconèixer en el territori una sèrie d’espais percebent el carrer com un indret i
d’oportunitat a través dels quals podem no com un canal. Per tal de fer-ho, és
imaginar un sistema connectat d’espais necessari millorar la permeabilitat dels
oberts que apropi les distàncies entre teixits urbans front a les infraestructures
els nuclis urbans. En aquest sentit, no viàries, establint continuïtats territorials
costa reconèixer el conjunt d’espais que i garantint que el territori disposi d’unes
configuren l’Anella Verda d’Igualada xarxes d’interconnexió que fomentin la
on s’han portat a terme en els darrers mobilitat sostenible entre teixits. En aquest
anys, tota una sèrie d’actuacions per sentit és molt important revertir la jerarquia
configurar recorreguts que connecten de la xarxa de la mobilitat motoritzada
equipaments i serveis del municipi per vers la xarxa de la mobilitat sostenible.
mitjà de camins al voltant del continu Aquest fenomen és especialment
urbà d’Igualada-Vilanova del Camí-Can significatiu a les grans infraestructures del
Riba/El Pla (Òdena). transport presents a la Conca d’Òdena
i les fragmentacions que generen en el
Aquest eix de treball suggereix fomentar territori. Hem de tendir cap a integrar i
les relacions entre l’Anella Verda gestionar aquestes infraestructures de
d’Igualada i els nuclis urbans de la manera conjunta i que no representin
Conca d’Òdena, estenent-la cap als obstacles per als fluxos de les persones ni
mateixos mitjançant una infraestructura de les connexions ecològiques.
verda basada en la xarxa de camins
actual que ha estructurat el territori en Aquesta línia de treball aprofundeix en
els darrers segles. Les actuacions del la transformació de la carretera BV-1106
PDUAECO haurien de poder fomentar d’accés a Igualada, Vilanova del Camí i
la construcció d’aquesta infraestructura Can Riba/El Pla (Òdena) en una avinguda
verda connectant zones residencials urbana, és a dir, com una via amb serveis
amb les d’activitat econòmica i els espais que integra fluxos de mobilitat diversos.
oberts. D’aquesta forma s’enforteix Aquesta transformació dona resposta
el binomi residencia-treball a través a la expectativa de desenvolupar el sòl
d’una mobilitat activa que augmenti urbanitzable del barri de Sant Pere, que
les capacitats de la ciutadania per ampliaria el teixit residencial actual al
desplaçar-se. D’aquesta manera es llarg de la carretera generant un nou
redueixen les distàncies viatjades i es front urbà cap a la mateixa, consolidant
maximitza l’accés a oportunitats dels la franja a ponent de la nova avinguda
ciutadans sense la necessitat de la (BV-1106) com a residencial, i a llevant
mobilitat en vehicle privat. el projecte d’un coixí verd de parc urbà,
que separi l’activitat econòmica de la
Aquesta línia estratègica cerca apropar residència.
els teixits industrials amb les persones,
50 Figura 30. Estratègia:

extensió de l’anella
verda
Elaboració pròpia
Amb el desenvolupament del sector a través dels camins que estructuren el

2 “Entorn de l’Aeròdrom” es desvia el territori.
trànsit pesat actual del Polígon industrial
del Pla de les Gavarreres, alleugerint Si s’observa l’ortofotomapa històrica
el trànsit de la BV-1106 i generant una del vol americà de l’any 1956, podem
alternativa interna al sector 2, afavorint observar com els nuclis urbans històrics
la transformació de la carretera BV-1106 de ponent (Jorba, Sant Genís i l’Espelt)
a avinguda arbrada que integri tant vies quedaven connectats longitudinalment
rodades d’accés als habitatges, com i transversalment. Aquesta darrera va
carrils bici i passejos per a vianants al desaparèixer pràcticament degut a
voltant del Pla de les Gavarreres. la infraestructura de l’A-2. En aquest
sentit, la configuració del sector 1 “Parc
Recosint l’entramat dels camins de Tecnològic i Empresarial d’Igualada i
ponent Jorba” juga un paper fonamental per
recuperar aquesta connexió transversal
Aquest eix estratègic es basa, seguint a través del subsector de l’Espelt i amb la
la idea d’estendre l’Anella Verda passera de vianants projectada, així com
d’Igualada, en recosir els camins per unir el barri del Pla de Torroella amb
estructurants del territori que connecten el de Sant Jaume de Sesoliveres, i fins i tot,
Jorba, Sant Genís, el Pla de Torroella, o pel Pla de la Maça cap a Fàtima, per
l’Espelt i Igualada. Aquesta estratègia acabar d’enllaçar amb l’Anella Verda
es correspon amb les actuacions d’Igualada.
necessàries per estendre l’Anella a
ponent i recuperar la relació dels nuclis El desenvolupament del sector 1, esdevé
esmentats mitjançant operacions de fonamental per tal de garantir l’extensió
millora dels camins existents, la creació de l’Anella Verda cap a ponent fins
de nous traçats i, fins i tot, la construcció a Jorba, reconnectant un conjunt de
de la passera per a vianants que doni una camins estructuradors del territori, i
solució de les discontinuïtats produïdes fomentant la mobilitat activa a través del
per les infraestructures viàries. mateix.
Es tracta d’una nova oportunitat per Figura 31. Connector

connectar i apropar aquests barris agrari del torrent del
residencials als nous àmbits d’activitat raval
econòmica a través d’una mobilitat tova, Elaboració pròpia
Reforçar els connectors ambientals 51

estructurants: “el connector agrari del
Torrent del Raval”
Tal i com s’ha comentat prèviament, un

dels temes cabdals ha estat reconèixer
en el territori els elements d’alt valor
que l’estructuren, tals com torrents,
boscos o enclaus agraris d’especial valor
paisatgístic i ambiental (veure secció
a sota), així com els camins territorials.
Aquesta lectura, afavoreix una
integració més adequada de l’activitat
econòmica en el territori, no només pel
que fa a preservar la imatge estètica del
paisatge, ans també per no interferir en
les dinàmiques ambientals del lloc.
Un tema cabdal de l’anàlisi acurada

d’aquests elements és la vulnerabilitat dels
corredors agroforestals que acompanyen
els torrents de la Conca d’Òdena. La
pressió urbanitzadora, la creació de
polígons industrials i l’ocupació del sòl
per a les infraestructures del transport ha
comportat una fragmentació del territori,
amb la conseqüent interrupció d’espais
amb un alt valor per a la connectivitat
territorial.
Un corredor clau a l’Est d’Igualada és el

conjunt format pels torrents del Raval i
Cal Marquès, ja que en la seva unió amb
la riera de Castellolí queda pressionat
per les infraestructures (C-37) i pels teixits
industrials del polígon del Pla de les
Gavarreres i dels Plans d’Arau, es tracta,
doncs, d’un punt crític del territori.
En aquesta línia, i per tal d’enfortir aquest

corredor, es revisen els límits del sector 2
“Entorn de l’Aeròdrom” de l’Alternativa de
l’Avanç del PDUAECO amb l’objectiu de
preservar de la transformació, no només
l’espai corresponent al bosc de ribera
del torrent del Raval, ans la totalitat de
l’àmbit agro-forestal que l’acompanya
de Nord a Sud. La interacció d’ambdós
ecosistemes, tal i com s’observa a la
secció adjunta, li confereix un alt valor
connector en l’ecosistema natural.
Aquest paisatge agro-forestal és

mantingut gràcies a la pagesia, per
tant, es manté aquesta franja en sòl no
urbanitzable, possibilitant la gestió del
paisatge.
52
Tanmateix, aquesta línia estratègica integrades en un context ampli i no a Figura 32a.

preveu la nova traça del Camí de Les actuacions o operacions específiques. Actuacions en el
Vinyes entre el corredor i el nou àmbit És per això, que el Pla identifica un sistema d’espai lliure
d’activitat econòmica, una vegada projecte territorial potencial com a Elaboració pròpia
més, com un eix territorial que connecti base estratègica en la qual emmarcar
els barris amb les àrees de treball. les seves operacions. La creació
d’aquesta estratègia integrada de
El paper del corredor té, per tant, una desenvolupament urbà sostenible és un
doble vessant: per una banda la de tema que excedeix l’abast del present
connectar ambientalment la matriu Pla.
biofísica del territori i, per altra, mantenir
el caràcter rural d’aquest camí històric No obstant, aquest esdevé una
que uneix el nucli urbà d’Òdena amb oportunitat per definir un marc de
Igualada i Vilanova del Camí. referència sobre el que construir una
estratègia de desenvolupament urbà
Cap a un model urbà sostenible integral sostenible per als municipis de la Conca
d’Òdena, i en el que s’han d’integrar els
Tenint en compte la importància del objectius del Pla esmentats en el primer
desenvolupament urbà sostenible i la capítol (econòmics, socials, ambientals i
contribució de les ciutats als objectius físics).
de l’Estratègia Europea per a un
creixement intel·ligent, sostenible i La present línia de treball té un
integrador, el PDUAECO ha de poder caràcter transversal a la resta de línies
incorporar principis que s’orientin a estratègiques esmentades i proposa
l’article 7 del Reglament FEDER per guiar definir criteris de millora a llarg termini
l’elaboració de les estratègies cap a de les condicions socials, econòmiques,
un desenvolupament urbà sostenible ambientals, i no únicament d’actuacions
integrat. per abordar problemàtiques específiques
de les activitats econòmiques. Per tal
Ara bé, cal tenir en compte que els de fer-ho, el document d’orientacions
fons FEDER donen suport a estratègies per a la definició d’estratègies de
de desenvolupament urbà sostenible desenvolupament urbà sostenible
53
Figura 32b. integrat publicat pel Ministeri de

Actuacions en el Transports, Mobilitat i Agenda Urbana,
sistema d’espai lliure fa referència a l’interès d’enfocar un
Elaboració pròpia desenvolupament urbà sostenible
que desbordi les demarcacions
administratives, configurant-se entorn de
les diferents funcions urbanes, els sistemes
territorials policèntrics i les relacions
territorials.
Paga la pena que el model territorial

que proposi el Pla tingui en compte el
concepte d’àrea urbana funcional,
definit per l’esmentat document
d’orientacions, com un conjunt de
nuclis de població que mantenen entre
si una sèrie d’enllaços socioeconòmics
que permeten identificar-los de
manera diferenciada, configurant-se
habitualment entorn als mercats de
treball.
54 3.3 AFECTACIONS AGRÀRIES

Aquest apartat té com a objectiu 3.3.1 Afectacions agrícoles
avaluar els impactes generats per la
implantació de grans sectors d’activitat Transformació del sòl cultivable
econòmica sobre l’activitat agrària
en la conca d’Òdena. Malgrat que el L’afectació més rellevant és la
desenvolupament urbanístic també transformació d’aproximadament
genera uns impactes ambientals i 140 ha de sòl agrícola amb cultiu de
paisatgístics rellevants, aquests són cereals extensius de secà (superfície
objecte d’altres documents i estudis quantificada amb el registre DUN 2021).
del procés d’avaluació ambiental Malgrat que els sòls afectats presenten
estratègica i, per tant, no es contemplen una capacitat agrològica III, els camps
en aquest anàlisi d’afectacions agràries. agrícoles tenen un valor productiu
substancial no tan sols en l’agricultura
És rellevant mencionar que solament sinó també en la ramaderia de la Conca
s’avaluen aquells potencials impactes d’Òdena. Conseqüentment, l’execució
derivats de l’execució de la proposta del PDUAECO suposaria un perduda
d’ordenació del PDUACO en fase irreversible del potencial agrícola i,
d’aprovació inicial. A efectes pràctics, en menor mesura, ramader per la
s’avaluen els impactes sobre l’activitat transformació del relleu existent i per la
agrícola i ramadera de manera impermeabilització dels sòls edificats o
disgregada, considerant els elements que acullin activitats incompatibles amb
i variables de major importància per a el medi rural.
cadascuna d’aquestes activitats. En els
següents apartats es realitza un resum Quant a la proposta, el sector que més
global de les afectacions generades pel pressió exerceix sobre el medi rural és el
pla i es proposen una sèrie de mesures 2, que afecta 87 ha de conreu dels quals
preventives, correctores i compensatòries 45,37 ha són de civada i 34,80 ha de blat
per a minimitzar i gestionar els efectes de moro. Els cultius afectats pels diferents
negatius del PDUAECO sobre l’activitat sectors del PDUAECO i la seva respectiva
agropecuària de la conca d’Òdena. superfície es representen en la taula
“Afectacions agrícoles del PDUAECO”.
Afeccions agrícoles del PDUAECO Tabla 9. Afectacions

Sectors Grup Cultiu Sistema Superfície (ha) agrícoles
Cereals Ordi Secà 12,15 Elaboració pròpia
Fuits de closca Ametllers Secà 0,70

1
Cereals Blat Tou Secà 0,04
Oliverar Oliveres Secà 0,03
Cereals Ordi Secà 45,37
2
Fuits de closca Ametllers Secà 0,04
Oleaginoses Colza Secà 7,04
Guaret Guaret Secà 0,31
Cereals Ordi Secà 2,85
3
Farratgers Veça i Civada Secà 18,27
4 Cereals Blat Tou Secà 2,73
Total ‐ ‐ ‐ 140,00
Tabla 10. Superfície agrícola de Cal Llacuna afectada pel PDUAECO 55

Afectacions Referència cadastral Tipus m² ha
agrícoles a Cal
08142A014000600000HF Arrendada 3972,00 0,40
Llacuna
08142A014000590000HO Arrendada 10777,00 1,08
Elaboració pròpia
amb dades de 08142A014000620000HO Propietat 11378,00 1,14
la al·legació de 08142A014000570000HF Arrendada 6954,00 0,70
cal Llacuna en 08142A014000800000HW Arrendada 17248,00 1,72
fase d’aprovació
08142A014000860000HP Arrendada 8059,00 0,81
provisional
08142A014000870000HL Arrendada 7802,00 0,78
08142A014000900000HL Arrendada 26095,00 2,61
08142A014000910000HT Arrendada 3559,00 0,36
08142A014000930000HM Propietat 52593,00 5,26
08142A014000950000HK Propietat 81068,00 8,11
08142A014000960000HR Propietat 26368,00 2,64
08142A014000680000HJ Propietat 4078,00 0,41
08142A014000420000HZ Arrendada 8368,00 0,84
08142A014000410000HS Arrendada 18069,00 1,81
08142A014000390000HZ Arrendada 26851,00 2,69
08142A014000490000HG Arrendada 66982,00 6,70
08142A014000480000HY Propietat 49920,00 4,99
Total - 430141,00 43,01
Val la pena destacar que de la superfície la província de Barcelona és superior a

afectada, 74 hectàrees queden dins dels la mitjana autonòmica on, per al mateix
sistemes urbanístics suaus (espais lliures, cultiu, s’estableix un preu mitjà de 13.956
sistema hidràulic, protecció de sistemes), €/ha.
reduint l’impacte ambiental de la
proposta i conservant, dins de la mesura És indispensable considerar que en
del possible, l’actual potencial productiu nombrosos casos, les explotacions
del sòl. compten amb parcel·les de lloguer
rústic per a la seva explotació .
Valor econòmic del sòl agrícola Conseqüentment, la transformació
d’aquests terrenys agrícoles llogats
La transformació permanent del sòl també pot suposar una reducció
es tradueix a la pèrdua del potencial significativa del potencial econòmic de
econòmic de l’activitat agrícola i les activitats agrícoles i/o ramaderes.
ramadera. Conseqüentment, la proposta D’acord amb l’enquesta de preus de
ha de garantir que els propietaris de cànons d’arrendament rústic, la mitjana
les parcel·les agrícoles afectades no dels cànons de lloguers rústics dels últims
percebin una pèrdua quant al patrimoni 5 anys es de 222 €/ha per a la terra de
econòmic. D’acord amb l’enquesta de campa secà a la província de Barcelona.
preus de la terra a Catalunya (2021), Sent 260€/ha el cànon mitjà per a aquest
publicada a efectes orientatius por cultiu i zona en 2021. Com es pot veure a
el Departament d’Agricultura de la la figura 35, la proposta d’implantació del
Generalitat de Catalunya estableix un PDUAECO afecta a 3,58 ha de propietat i
valor mitjà de 9.720 €/ha per a les terres 8,08 ha de lloguer actualment cultivades
de cultiu secà a Catalunya. Aquest i fertilitzades per l’explotació ramadera
valor coincideix amb el preu per metre registrada Cal Llacuna.
quadrat de cultius herbacis de secà
més guaret (9.814 €/ha) establert per a
Catalunya pel Ministeri d’Agricultura,
Pesca i Alimentació. El valor mitjà per a
56 Figura 33.
Afectacions
agrícoles: camins
agraris. Esquemes
previs
Elaboració pròpia
amb dades del
ICGC
Afectacions a l’entramat de camins rurals D’altra banda, malgrat que en aquest

àmbit existeixen finques agrícoles
Val la pena destacar que la proposta situades a l’entorn immediat al Sector 1,
del PDUAECO prioritza una ordenació la implantació de l’activitat econòmica
compacta; ocupant sòls agrícoles que no suposa una fragmentació del teixit
actualment es troben fragmentats per agrícola, ja que es troben físicament fora
la presència d’infraestructura viària i del sector; ja sigui per topografia o per la
urbana. Tot i així, existeixen una sèrie presència del nucli urbà de Sant Jaume
de camins agrícoles que es veurien Sesoliveres i la Cartera B-222. En el cas
inevitablement interromputs per la de l’àmbit oest, l’ordenació proposada
presència dels nous polígons d’activitat tampoc afecta al camí de Sant Jaume
econòmica; particularment en l’àmbit que es troba, majoritàriament, fora de
est (sector 2, sector 3 i sector 4) del pla. l’àmbit del sector 1. El camí s’insereix en la
delimitació del sector sol parcialment en
Com es pot veure en la figura 33, en el sistema d’espais lliures i d’equipaments
color verd es representen els camins públics.
agrícoles existents. A primera vista, es
destaca la fragmentació dels camins Es pot concloure la implantació dels
que connecten la plana en sentit sectors d’activitat econòmica poden
horitzontal; des de la des de la carretera fragmentar camins agrícoles locals, que
BV-1106 fins al camí de les vinyes. Com es no interrompen la mobilitat sostenible ni
pot apreciar en la figura 33, els camins la de vehicles agrícoles especialitzats.
agrícoles que formen part del corredor Fins i tot i així, el PDUAECO ofereix
agroforestal de Cal Marquès i el Raval, ja l’oportunitat de revalorar i millorar la
es troben fragmentats per l’aeròdrom i el condició d’alguns camins, introduint el
circuit d’Igualada-Òdena. L’ordenació seu traçat en el sistema d’espais lliures
proposada no afecta al camí de Sant
Jaume, que actualment discorre per fora
dels sectors previstos pel PDUAECO.
Transformació de sòl agrícola utilitzat per 1. 100 metres a ferrocarrils, autovies, 57

a l’aplicació de dejeccions porcines i autopistes i carreteres de la xarxa
bovines com a fertilitzant nacional
El procés ambiental, la llicència i la 2. 25 metres a qualsevol altra via pública

infraestructura de les explotacions
ramaderes registrades depèn del volum 3. 1000 metres a “Casc urbà”
de dejeccions animals que s’han de
gestionar in situ. Aquest volum pot Pel que fa a les distàncies sanitàries
variar en funció de la disponibilitat de respecte de “Casc urbà” es consideren
sòl agrícola que l’explotació disposa els aclariments de la “Instrucció n. 1:
per a aplicar aquestes dejeccions com CONDICIONS D’UBICACIÓ” de la Direcció
a fertilitzant. Conseqüentment, una General d’Agricultura i Ramaderia sobre
reducció de sòl pot forçar al fet que les distàncies d’ubicació de les granges
l’explotació busqui nous sòls on aplicar porcines.
les dejeccions, a buscar alternatives
per a tractar els purins in situ o reduir Segons les indicacions de la instrucció
els caps de bestiar per a disminuir el esmentada anteriorment, el Decret
volum de purins produït. D’acord amb 40/2014 regula les condicions d’ubicació
el que s’estableix en l’al·legació de Cal entre explotacions, establiments que
Llacuna i la informació disponible en el puguin representar un risc higiènic-
Cadastre, es pot comprovar que 12,06 sanitari i carreteres però no regula les
ha de sòl agrícola (3,78 ha de propietat) distàncies de les explotacions ramaderes
actualment explotades per Cal Llacuna a casc urbà. No obstant, en l’espècie
són transformades. L’al·legació també porcina hi ha normativa estatal (RD
fonamenta que d’aquesta superfície, 306/2020) que sí que regula la distància
s’apliquen dejeccions ramaderes en de les explotacions a “Casc Urbà” i a
5 hectàrees. Finalment, és rellevant escorxadors. Tenint en compte aquest
considerar que perquè el AAA avaluï aspecte, en relació a les distancies
de manera exhaustiva les afectacions respecte a casc urbà cal actuar de la
agràries, s’ha de realitzar una següent forma:
correspondència entre les explotacions i
els camps que fertilitzen, particularment “El RD 306/2020 estableix una distància
en el cas d’aquelles parcel·les de lloguer. genèrica de 1.000 m a respectar per part
de les explotacions porcines respecte
dels cascs urbans. És necessari incloure
3.3.2 Compliment de les distàncies un apartat que contempli si el projecte
sanitàries recíproques de legalització de l’explotació presentat
compleix o no la distància a casc urbà
La Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais respecte del que estableix la normativa
agraris estableix que els plans, programes de caràcter bàsic corresponent. Atesa
i projectes urbanístics han de respectar la problemàtica per definir casc urbà
les distàncies sanitàries establertes per la en nuclis de població atomitzats o per
normativa sectorial en matèria agrària. falta d’informació a la base de dades
La distàncies que el PDUAECO ha de de RER, es poden elaborar els informes
respectar són: de distàncies especificant que sigui
l’ajuntament qui comprovi el compliment
Reial decret 306/2020, d’11 de febrer, d’aquest requisit.
pel qual s’estableixen normes bàsiques
d’ordenació de les granges porcines El juny de 2017, es van iniciar els tràmits
intensives, i es modifica la normativa d’ampliació de l’activitat i reforma de
bàsica d’ordenació de les explotacions les instal·lacions i finalment en data 8
de bestiar porcí extensiu: de març de 2021, va rebre notificació
de la Resolució definitiva de la llicència
L’Annex V d’aquest Reial Decret estableix ambiental de l’ampliació i reforma de
les següents distàncies mínimes entre l’explotació “Cal Llacuna”, modificació
explotacions i entre explotacions i altres substancial a Annex II. Seguidament,
establiments o instal·lacions: l’ajuntament d’Òdena atorga la llicència
58 d’obres i comunicació urbanística a la del RD 324/2000, que se substitueix

Junta de Govern Local per mitjà de la pel vigent RD 306/2020, per la qual
resolució 542/2019, del dia 19 de juliol”. cosa, en el moment de la petició
En l’informe tècnic de l’ajuntament de la llicència d’ampliació de la
d’Òdena amb relació a la sol·licitud de granja de Cal Llacuna (juny del 2017)
llicència d’obres per ampliació i reforma ja existia el requisit de 1000 metres
interior de la granja Cal Llacuna amb respecte de cascs urbàns. L’article
registre de entrada “2017-e-rC-437” de 5 del RD 324/2000 estableix que: “La
data 22 de juliol de 2019, el servei tècnic distancia mínima mencionada será
municipal estableix que: “Pel que fa a les de 1 kilómetro entre las explotaciones
granges que la seva espècie zoològica de los grupos segundo y tercero,
ja ve regulada per la Llei sectorial, establecidos en el artículo 3.B), y de
s’hauran de supeditar, estrictament i éstas a las explotaciones del grupo
exclusivament a aquesta, tant per a nova primero, a los cascos urbanos, a
implantació com per les aplicacions de las áreas municipales y privadas
les existents”. de enterramiento de cadáveres
animales y a las instalaciones
D’acord amb el que s’estableix per la llei centralizadas de uso común para
sectorial i les determinacions tècniques de tratamiento de estiércoles y basuras
l’ajuntament d’Òdena es pot concloure municipales. Y cuando se trate de
que l’ordenació del PDUAECO compleix explotaciones del grupo especial,
les distancies sanitàries establertes en el la distancia mínima señalada entre
Decret 40/2014 i Reial Decret 306/2020 ellas y los restantes grupos será de 2
respecte a nuclis urbans pels següents kilómetros.”
motius:
En resum, en concedir la llicència
1. Les edificacions de Cal Llacuna on viu d’ampliació es defineix clarament el nucli
el bestiar es troben a menys de 100 urbà com a nuclis poblacionals, excloent
metres lineals del Polígon Industrial els polígons industrials. Conseqüentment,
del Pla de les Gavarreres, el qual l’ordenació del PDUAECO compleix amb
es troba dins del terme municipal les distàncies sanitàries del Reial Decret
d’Òdena. En conseqüència, en 306/2020 respecte de “Casc Urbà”.
concedir la llicència d’obres
posteriorment a l’entrada en vigor D’altra banda, el sistema viari (SX i
del Decret 40/2014 i del Reial Decret SXa) del PDUAECO s’ordena fora de la
306/2020, l’ajuntament d’Òdena distància sanitària establerta (25 metres)
s’ha posicionat quant a la definició per a “qualsevol altra via publica” , per la
de “Casc Urbà”; ja que en atorgar qual cosa compleix amb els requeriments
la llicència d’ampliació de la granja, del Reial decret 306/2020.
l’Ajuntament d’Òdena exclou als
polígons d’activitat econòmica i
logística de la definició de “Casc
Urbà”.
2. D’acord amb l’exposat anteriorment

i amb les reunions mantingudes amb
els òrgans administratius competents,
es considera que “Casc Urbà” fa
referència a, únicament, nuclis
poblacionals. És a dir, s’exclou
d’aquesta definició els polígons
industrials i d’activitat econòmica,
com és el cas del PDUAECO.
3. El requisit de 1000 metres a cascs

urbans ja s’establia en l’article
5. “Condicions mínimes de
funcionament de les explotacions”
59
Decret 40/2014, de 25 de març, infraestructura o qualificació urbanística

d’ordenació de les explotacions contemplada en l’ordenació del pla. És
ramaderes: a dir, al no proposar la implantació d’un
nou sistema d’emmagatzematge i/o
Figura 34. L’Annex 3 d’aquest Reial Decret estableix tractament de dejeccions ramaderes o,
Afectacions les següents distàncies mínimes entre en defecte d’això, una nova explotació
agrícoles . explotacions i entre explotacions i altres agrària, el PDUAECO no està subjecte
Esquemes previs establiments o instal·lacions: a la distància de 500 m. Al contrari, el
Elaboració pròpia PDUAECO sí que està subjecte al criteri
amb dades del 1. 1000 metres a escorxadors de porcí de reciprocitat en quant a la distància
establerta respecte als “abocadors i
2. 1000 meres a abocadors altres establiments que suposin un risc
higiènicosanitari (EDARs)” donat que el
3. 500 metres a sistemes Sector 3 inclou una reserva de sòl (ST) per a
d’emmagatzematge i/o tractament una EDAR. En altres paraules, al proposar
de; dejeccions ramaderes fora la implantació d’una infraestructura
del marc de l’explotació; Plantes considerada dins de l’Annex 3 del
SANDACH cat. III i II que no tractin Decret 40/2014, el PDUAECO respecta
cadàvers; Plantes (Depuradores) la distància establerta per la normativa
de tractament que reben aigües (situant per tant la EDAR fora dels 500
residuals humanes i/o d’origen metres).
industrial; indústries càrniques
A més, tal i com ja indica l’al·legació, la
Un dels objectius del Decret 40/2014, legislació sectorial que regula la ubicació
del 25 de març, d’ordenació de les de dipòsits d’emmagatzematge i
explotacions ramaderes, és establir tractament és el Decret 153/2019, del
les condicions d’ubicació de granges 3 de juliol, de gestió de la fertilització
i establiments epidemiològicament del sòl i de les dejeccions ramaderes i
relacionats. D’acord amb el criteri de d’aprovació del programa d’actuació
reciprocitat exigit per la Llei3/2019 dels a les zones vulnerables en relació
espais agraris, s’estudien les distàncies a la contaminació per nitrats que
incloses en l’Annex 3 del Decret 40/2014. procedeixen de fonts agràries. Aquest
annex estableix una distància de 750 m
Es considera que la distància de 500 metres a nuclis de població, habitatges aïllats,
entre sistemes d’emmagatzematge i/o polígons industrials, centres de treball
tractament de dejeccions ramaderes i no agraris i àrees de lleure. D’acord
explotacions ramaderes no és aplicable al amb les conversacions sostingudes amb
PDUAECO, ja que no inclou una activitat,
60
Figura 35.
Afectacions
agrícoles Cal
Llacuna
Elaboració pròpia
l’administració i la disposició inclosa en seva propietat i que l’ordenació dels

l’Annex 3.1 del Decret 153/2019 que sectors respecta les distàncies sanitàries
especifica que “per a instal·lacions indicades en el Reial Decret 306/2020
situades dins del perímetre de l’explotació i Decret 40/2014, el PDUAECO tambe
ramadera”, s’apliquen les distàncies compleix les distàncies del Decret
establertes per la normativa d’ordenació 153/2019
de les explotacions ramaderes. Aquesta
disposició remet al que s’estableix La normativa urbanística del PDUAECO
en l’article 13 del Decret 153/2019, inclou els articles corresponents per a
sobre distàncies a respectar per a les prohibir i regular totes aquelles activitats
instal·lacions d’emmagatzematge de o indústries que puguin ser incompatibles
dejeccions, i al que estableix la legislació amb l’activitat de Cal Llacuna dins de la
d’ordenació de les explotacions distància de 500 m establerta pel Decret
ramaderes (Decret 40/2014 i Reial Decret 40/2014. La reserva de sòl prevista per a
306/2020). l’EDAR del ambit est es troba en l’extrem
del Sector 3 “Hostal del Porc”, fora de la
Considerant que el dipòsit de dejeccions distància de 500 m.
de Cal Llacuna es troba dins de la
En conseqüència, es considera que A més, tal i com ja indica l’al·legació, la 61

l’ordenació del PDUAECO compleix amb legislació sectorial que regula la ubicació
les distàncies sanitàries establertes en el de dipòsits d’emmagatzematge i
Decret 40/2014. tractament és el Decret 153/2019, del
3 de juliol, de gestió de la fertilització
Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió del sòl i de les dejeccions ramaderes i
de la fertilització del sòl i de les dejeccions d’aprovació del programa d’actuació
ramaderes i d’aprovació del programa a les zones vulnerables en relació
d’actuació a les zones vulnerables en a la contaminació per nitrats que
relació amb la contaminació per nitrats procedeixen de fonts agràries. Aquest
que procedeixen de fonts agràries: annex estableix una distància (mínima?)
de 750 m a nuclis de població, habitatges
L’Annex 3.1 d’aquest Decret estableix aïllats, polígons industrials, centres de
les següents distàncies d’ubicació treball no agraris i àrees de lleure. D’acord
d’instal·lacions d’emmagatzematge o amb les conversacions sostingudes amb
de tractament: l’administració i la disposició inclosa en
l’Annex 3.1 del Decret 153/2019 que
1. 750 metres a nuclis de població, especifica que “per a instal·lacions
habitatges aïllats, polígons industrials, situades dins del perímetre de l’explotació
centres de treball no agraris i àrees ramadera”, s’apliquen les distàncies
de lleure establertes per la normativa d’ordenació
de les explotacions ramaderes. Aquesta
Un dels objectius del Decret 40/2014, disposició remet al que s’estableix
del 25 de març, d’ordenació de les en l’article 13 del Decret 153/2019,
explotacions ramaderes, és establir sobre distàncies a respectar per a les
les condicions d’ubicació de granges instal·lacions d’emmagatzematge de
i establiments epidemiològicament dejeccions, i al que estableix la legislació
relacionats. D’acord amb el criteri de d’ordenació de les explotacions
reciprocitat exigit per la Llei3/2019 dels ramaderes (Decret 40/2014 i Reial Decret
espais agraris, s’estudien les distàncies 306/2020). Considerant que el dipòsit de
incloses en l’Annex 3 del Decret 40/2014. dejeccions de Cal Llacuna es troba dins
de la seva propietat i que l’ordenació dels
Es considera que la distància de 500 metres sectors respecta les distàncies sanitàries
entre sistemes d’emmagatzematge i/o indicades en el Reial Decret 306/2020 i
tractament de dejeccions ramaderes i Decret 40/2014, el PDUAECO compleix
explotacions ramaderes no és aplicable al les distàncies del Decret 153/2019.
PDUAECO, ja que no inclou una activitat,
infraestructura o qualificació urbanística
contemplada en l’ordenació del pla. És 3.3.3 Altres afectacions
a dir, al no proposar la implantació d’un ramaderes
nou sistema d’emmagatzematge i/o
tractament de dejeccions ramaderes o, Val la pena destacar que es considera
en defecte d’això, una nova explotació que l’ordenació en fase d’aprovació
agrària, el PDUAECO no està subjecte provisional permet reduir els potencials
a la distància de 500 m. Al contrari, el impactes acústics i lumínics en relació
PDUAECO sí que està subjecte al criteri amb el planejament vigent. Tal com
de reciprocitat en quant a la distància s’estableix en el document d’abast,
establerta respecte als “abocadors i el planejament vigent suposaria els
altres establiments que suposin un risc següents impactes:
higiènicosanitari (EDARs)” donat que el
Sector 3 inclou una reserva de sòl (ST) per a - Aeròdrom: explotacions agrícoles,
una EDAR. En altres paraules, al proposar 5 habitatges rurals de primera
la implantació d’una infraestructura residència i 3 de segona.
considerada dins de l’Annex 3 del
Decret 40/2014, el PDUAECO respecta - Parc tecnològic Igualada-Jorba: un
la distància establerta per la normativa mas, un centre educatiu i un conjunt
(situant per tant la EDAR fora dels 500 de tallers i habitatge.
metres).
62 Contaminació acústica Contaminació lumínica
Atès que el PDUAECO desenvoluparà Amb la intenció de minimitzar els

activitats amb incidència acústica sobre impactes de la contaminació lumínica
els receptors sensibles propers, cal que generada pel PDUAECO, l’article 113 de
quan es concretin aquestes activitats, la normativa urbanística del pla incorpora
s’inclogui un estudi acústic dins del les prescripcions de la legislació sectorial i
corresponent tràmit ambiental, segons les recomanacions de l’òrgan ambiental:
l’annex 10 de la Llei 16/2002, de 28 de juny,
de protecció contra la contaminació - Les instal·lacions d’enllumenat
acústica. En el cas que se sobrepassin exterior han de tenir en compte el
els valors límit establerts per l’Annex 3 Decret 190/2015, del 25 d’agost, de
de la Llei 16/2002, s’hauran d’aplicar desplegament de la Llei 6/2001, del 31
mesures correctores i /o preventives. de maig, d’ordenació ambiental de
l’enllumenament per a la protecció
En l’article 110 de la normativa del medi nocturn.
urbanística del PDUAECO s’estableix que
abans que s’atorguin els permisos i les - Els projectes d’urbanització que
llicències corresponents, l’ajuntament es concretin en aquest PDU,
ha de comprovar que el projecte bàsic han d’incloure la documentació
recull els objectius de qualitat acústica tècnica necessària, d’acord amb
exigibles i preveu les mesures necessàries les indicacions de l’Annex 1 del
per al seu compliment, i també que Decret 190/2015, perquè el Servei
aquestes mesures i objectius son efectius pugui avaluar la conveniència
tant en el projecte d’execució com de les instal·lacions d’il·luminació
en les fases d’ordenació i de disseny. exterior projectades i aportar les
consideracions oportunes.
Els instruments de planejament derivat i,
si és el cas, la seva avaluació ambiental, - Les instal·lacions d’enllumenat
hauran de justificar el compliment exterior han de complir, entre altres,
d’aquests objectius de qualitat acústica, les condicions que consten a l’Annex
del mapa de capacitat acústica vigent i 2 del Decret 190/2015, del 25 d’agost,
de les normes per a les noves construccions d’acord amb la zona de protecció
en zones de soroll. Les mesures aplicables pel que fa a la tipologia de les
a les noves construccions en zona de soroll làmpades i al percentatge màxim
s’han de definir en la fase d’ordenació, del flux d’hemisferi superior instal·lat
disseny o execució, i han de ser (FHSinst) dels llums, en funció de
eficients, proporcionades i susceptibles l’horari d’ús i la zona de protecció.
d’aplicació, tal com estableix l’Annex
D del Reglament de la Llei 16/2002. - La il·luminació en àrees de zones de
Així mateix, en cas que els receptors protecció moderada (E3) properes
sensibles siguin explotacions ramaderes a zones de protecció màxima (E1)
registrades, com a Cal Llacuna, ha de ser especialment respectuosa
es consideraran els nivells acústics per evitar efectes pertorbadors en
especificats en el Real Decret 1135/2002. el medi i controlar la il·luminació
intrusausa.
En fase de planificació, el pla ha previst
l’aplicació de mesures preventives i
correctores com la reducció del consum
de sòl, l’ordenació del sistema d’espais
lliures i del sistema de protecció agrària
entre la nova activitat econòmica
i els receptors sensibles. Així mateix,
s’introdueixen directives en sòl no
urbanitzable per a garantir que prevalgui
l’ús agrari del corredor agroforestal
entorn del torrent del Raval i Cal Marquès
Figura 36. Mesures 63

correctores camins
rurals. Esquemes
previs
Elaboració pròpia
amb dades del
ICGC
3.3.4 Afectacions a la
infraestructura
No es preveuen afectacions directes i al pes dels vehicles agraris, ramaders i
importants en la infraestructura. Tot i que forestals que hi circulin. També caldrà
la proposta contempla la transformació que es tingui en consideració a l’hora de
de masies i una altra infraestructura realitzar la col·locació de senyalitzacions
relacionada amb l’activitat agrària, i proteccions, que aquestes no dificultin
aquestes actualment es troben en desús el pas i maniobra d’aquests vehicles, així
o deteriorades. Quant als camins rurals i com de la maquinària associada.
agrícoles, el PDU garanteix la connexió
de tots els camins existents malgrat
modificar el seu traçat en punts concrets.
Així mateix, la NNUU estableix que en els
camins rurals estructuradors que discorren
en sòl no urbanitzable es limita l’ús de
vehicles motoritzats, llevat dels propis de
l’activitat agrària, i s’haurà de fomentar
el seu ús com a itineraris vinculats al lleure
i als desplaçaments a peu o bicicleta. La
senyalització d’aquests camins caldrà
que reculli la priorització dels camins,
que seran els usos agraris i de serveis a
l’explotació agrícola, ramadera i forestal,
així com els usos veïnals vinculats al lleure
i als desplaçaments a peu o bicicleta.
S’afegeix un paràgraf en l’article 20.4g

especificant que en els projectes executius
per a la millora de camins caldrà que es
justifiqui que s’empren materials resistents
64 3.4 MESURES PREVENTIVES,

CORRECTORES I
COMPENSATÒRIES
PROPOSADES
A continuació s’avalua la proposta del En concret, l’alternativa triada evita

PDUAECO en fase d’avanç i s’extreuen la transformació de 264 hectàrees de
algunes conclusions respecte als efectes sòl agrícola respecte de l’alternativa 0
que aquesta alternativa pot tenir sobre (planejament vigent). Pel que es pot dir
l’espai agrari: que la proposta és eficient en termes
de prevenció d’impactes ambientals i
agraris en comparació a les alternatives
3.4.1 Mesures preventives plantejades pel PDUCO i per les fases
inicials del PDUAECO.
Reducció de la transformació del sòl
agrícola En relació a les afectacions especifiques
de la proposta, la proposta del PDUAECO
Malgrat afectar una gran superfície de evita l’afectació de 19,25 hectàrees
sòl agrícola, l’ordenació proposada actualment conreades per Cal Llacuna
minimitza, en gran manera, el consum respecte de la delimitació plantejada
de sòl respecte del planejament pel PDUCO per a l’àmbit de l’aeròdrom.
vigent. Respecte al PDUCO, la nova La superfície agrícola de Cal Llacuna
proposta redueix 410 ha de sòl afectada pel PDU representa el 25% dels
d’activitat econòmica i, per tant, terrenys actualment cultivats, dels quals
redueix significativament (66,66%) de les bona part son de lloguer (8,08 ha).
afectacions agrícoles i ramaderes en
termes de superfície. A més, l’ordenació Es considera que en el cas de
aposta per conservar aquells sòls que l’explotació agrícola de Cal Llacuna, la
presenten una continuïtat física amb la superfície ocupada no representa un
matriu agrícola de la conca d’Òdena; impacte determinant per la continuïtat
s’estableixen directrius en sòl no de l’explotació.
urbanitzable per a protegir les granges
(Cal Llacuna i Ca l’Enrich del Pla) i en la Figura 37. Camí de
mesura que sigui possible, els seus sòls de les Vinyes
propietat. Elaboració pròpia
Compliment de les distancies establertes La normativa urbanística del pla inclou 65

per el Reial Decret 306/2020 els articles corresponents per a regular
els usos permesos dins de les zones amb
D’acord amb el que s’estableix per la la intenció de mantenir les distàncies de
instrucció “Instrucció n. 1: CONDICIONS seguretat sanitària respecte a indústries
D’UBICACIÓ” de la Direcció General alimentàries com, per exemple, els
d’Agricultura i Ramaderia i el precedent escorxadors.
legal de la llicència d’obres de Cal
Llacuna concedida per l’ajuntament Pel que es pot concloure que l’ordenació
d’Òdena, el PDUAECO planteja una dels sectors d’activitat econòmica i
ordenació detallada dels sectors que del sistema tècnic compleix amb les
atén les distàncies sanitàries del Reial distàncies sanitàries i no afecta a les
Decret 306/2020 i les seves respectives explotacions ramaderes en relació al
regulacions urbanístiques. Decret 40/2014.
Així mateix, la normativa urbanística Compliment de les distancies establertes

del pla inclou els articles corresponents per el Decret 153/2019
per a regular els usos permesos dins de
les zones amb la intenció de mantenir D’acord amb la disposició inclosa en
les distàncies de seguretat sanitària l’Annex 3.1 del Decret 153/2019 sobre
respecte a indústries alimentàries com, Distàncies d’ubicació d’instal·lacions
per exemple, els escorxadors. d’emmagatzematge o de tractament
que especifica que “per a instal·lacions
Es rellevant destacar que, en el cas situades dins el perímetre de l’explotació
específic de Cal Llacuna, l’ordenació ramadera, s’apliquen les distàncies
prevé el compliment de les distancies establertes per la normativa d’ordenació
establertes pel Reial Decret fins i tot de les explotacions ramaderes”. Aquesta
contemplant el projecte de reforma i disposició remet el que estableix l’article
ampliació per al qual la granja disposa de 13 del Decret 153/2019 sobre distàncies
llicència (figura 34). En altres paraules, no a respectar per les instal·lacions
es preveu que l’execució del PDUAECO d’emmagatzematge de dejeccions, al
sigui un impediment per a l’execució del que estableix la legislació d’ordenació
projecte d’ampliació i reforma de Cal de les explotacions ramaderes (Decret
Llacuna. 40/2014 i Reial Decret 306/2020).
Pel que es pot concloure que l’ordenació Considerant que el dipòsit de dejeccions
dels sectors d’activitat econòmica i del de Cal Llacuna es troba dins de la seva
sistema viari intern compleix amb les propietat i que l’ordenació dels sectors
distàncies sanitàries i no afecta a les respecta les distàncies indicades en el
explotacions ramaderes en relació al Reial Decret 306/2020 i Decret 40/2014,
Reial Decret 306/2020. el PDUAECO compleix les distàncies del
Decret 153/2019.
Compliment de les distancies establertes
per el Decret 40/2014
L’ordenació del PDUAECO preveu una

reserva de sòl per a la implantació d’una
estació depuradora d’aigües residuals
en cas que les necessitats de sanejament
de l’activitat econòmica sobrepassi la
capacitat de la infraestructura existent.
La reserva de sòl per a aquesta estació,
que se situa en l’extrem aquest del Sector
3, compleix amb la distància sanitària
de 500 m establerta per a EDARs i altres
establiments que puguin suposar un risc
higienicosanitari.
66 3.4.2 Mesures correctores
Compliment de les distancies establertes La restauració de l’entramat de camins

per el Reial Decret 306/2020 rurals
Malgrat que l’ordenació proposada L’ordenació del PDUAECO preveu

compleix amb les distàncies sanitàries reconnectar els camins rurals afectats
mínimes de la normativa sectorial, per la implantació dels sectors d’activitat
es proposen mesures correctora econòmica amb la intenció de garantir
complementàries per a minimitzar la viabilitat de l’activitat agrària a les
qualsevol altre efecte advers derivat de parcel·les i explotacions ramaderes
la implantació urbanista. Considerant la registrades a l’entorn immediat. Com
proximitat del nou sistema viari i de les es pot veure en la figura 36 la xarxa de
zones d’activitat econòmica respecte camins (en color taronja) i l’ordenació
de les edificacions de la explotació del sistema d’espais lliures (SV) i del
ramadera Cal Llacuna, es qualifica el sistema de protecció agrari (SPA) te per
sistema d’espais lliures entorn al Sector objectiu generar un camí perimetral al
1 i el seu vial intern com a “Sistema sector 2 què permeti el moviment dels
de Protecció Agrícola (SPA)”; aquest tractors i altra maquinària agrícola al
sistema té com a objectiu protegir els llarg del corredor agroforestal de Cal
usos agropecuaris i la seva respectiva Marquès i el Raval. El camí perimetral es
regulació s’estableix en la memòria connecta amb l’actual camí de les vinyes
d’ordenació i en la normativa urbanística i amb el respectiu túnel en la intersecció
del PDU. amb l’A-2, per la qual cosa garantiria la
mobilitat des del corredor fins a la matriu
Mesures correctores per a la agroforestal al nord de l’autopista.
contaminació acústica, lumínica i per al Així mateix, la proposta del PDUAECO,
benestar animal planteja modificar el traçat del camí de
Sant Jaume per a millorar-ne el seu perfil,
Considerant que la contaminació accessibilitat i ús. Actualment, existeix un
acústica provocada per la mobilitat tram que coincideix amb el traçat de la
generada i per la pròpia activitat carretera (N-IIa); és per aquest motiu que
econòmica vària en funció de la seva amb la proposta del PDUAECO es pretén
tipologia, els promotors del PDUAECO reconduir el camí per l’interior del sistema
hauran de realitzar un estudi de d’espais lliures, generant l’oportunitat
contaminació acústica i prendre les no tan sols de millorar i afavorir a una
mesures necessàries per a garantir mobilitat més sostenible sinó també,
que es compleixin els nivells acústics de disgregar la mobilitat dels vehicles
establerts pel Reial Decret 1135/2002. A agrícoles i els urbans. En relaciona a les
més d’incloure aquesta determinació en parcel·les actualment conreades per
la normativa urbanística, el PDUAECO Cal Llacuna, es garanteix la continuïtat
planteja la regulació de les edificacions als seus camps mitjançant la connexió
i dels seus tancaments per a evitar la el camí de Sant Jaume (figura 36), que
contaminació acústica entorn als sectors passa per una cota inferior a les parcel·les
de desenvolupament. d’activitat econòmica i el seu respectiu
viari.
En relació a la contaminació lumínica, la
reclassificació del sòl no urbanitzable a La proposta del PDUAECO mantindrà els
urbà o urbanitzable implica la reducció accessos de les parcel·les i explotacions
de la protecció lumínica. Amb la finalitat situades al corredor agroforestal,
de reduir la contaminació lumínica actualment per l’estació de servei del
generada pels sectors d’activitat carrer de Cal Llacuna. Serà allà on
econòmica, la normativa del PDUAECO s’unirà la nova proposta de modificació
contempla mesures d’eficiència del camí de Sant Jaume, a l’altura del
energètica i de la il·luminació exterior per vial intern del sector 2. Tant el perfil com
a minimitzar la contaminació lumínica els materials constructius dels camins
entorn als sectors de desenvolupament. proposats pel PDU, es dissenyaran
d’acord amb les recomanacions
aportades per la Unió de Pagesos. A 3.5 CONCLUSIONS 67

més, la normativa urbanística del PDU
establirà que l’ús prioritari d’aquests En aquest apartat es fa un breu resum
camins és l’agrícola i, per tant, aquests dels principals objectius i estratègies del
camins hauran d’estar apropiadament PDUAECO respecte a la conservació del
regulats i senyalitzats, per tal de protegir mitjà agrari. Així mateix, es plantegen
el límit de les finques, facilitar la circulació una sèrie de mesures estratègiques per
de la maquinària pesant i respectar a reduir les afectacions del pla sobre
tant el pas com el benestar del bestiar l’activitat agrícola i ramadera de la
present. conca d’Òdena:
Reducció del consum de sòl

3.4.3 Mesures compensatòries
En quant al model d’ocupació, la
Indemnitzacions per la transformació del proposta del PDUAECO aconsegueix
sòl agrícola reduir significativament el consum
de sòl; promovent una estructura
En termes generals es pot dir que tant supramunicipal de caràcter compacte.
la mitjana autonòmica (1,32 €/m2) com Respecte a les previsions del PDUCO, la
a provincial (0,98 €/m2) del preu per proposta desclassifica 410 hectàrees
metre quadrat de sòl agrícola sempre de sòl respecte al planejament vigent
és inferior al valor residual mínim del (55,12%), de les quals, 309,81 hectàrees
sòl estimat per l’estudi econòmic del són d’activitat agrícola (evita l’afectació).
PDUAECO (aproximadament 8€/
m2). Pel que es pot dir que, malgrat la A continuació es realitza una breu síntesi
pèrdua del potencial productiu del de la reducció del sòl i les modificacions
sòl, els propietaris no percebrien una que realitza el PDUAECO en fase
pèrdua del seu patrimoni econòmic. En d’aprovació provisional respecte de les
termes aproximats, Cal Llacuna rebria figures urbanístiques del planejament
una indemnització d’aproximadament vigent i de la proposta d’ordenació de
302.400€ per la transformació de les 3,78 l’avanç:
ha de sòl de propietat amb us agrícola
esmentades en l’al·legació € (increment - Plataforma Ferroviària Nord (Can
de 252.504€). Morera): S’elimina la previsió del
PDUCO de 318,43 hectàrees.
Considerant la possible pèrdua de L’alternativa escollida a l’Avanç
rendibilitat econòmica derivada de la també eliminava aquesta previsió.
pèrdua de sòl agrícola de lloguer, es
proposa una indemnització econòmica - Vilanova del Camí Sud (Can
per a permetre a les explotacions Titó): El PDUCO no preveia cap
afectades, incloent-hi Cal Llacuna, per a desenvolupament industrial en
traslladar la seva activitat. L’aplicabilitat aquest indret. L’alternativa escollida
d’aquestes indemnitzacions estan a l’Avanç plantejava un àmbit de
subjectes a les característiques dels 196 hectàrees. El PDUAECO aprovat
contractes de lloguer i la seva suma inicialment elimina la previsió
serà calculada durant el projecte de d’aquest àmbit com a sector de sòl
parcel·lació. urbanitzable d’activitat econòmica.
- Pla de les Alzinetes: S’elimina

la previsió del PDUCO de 41,58
hectàrees. L’alternativa escollida a
l’Avanç també eliminava aquesta
previsió.
- Ampliació del polígon industrial

Pla de la Tossa: S’elimina la previsió
del PDUCO de 28,04 hectàrees.
L’alternativa escollida a l’Avanç
68 també eliminaca aquesta previsió. té com a objectiu garantir la protecció

atmosfèrica de camps agrícoles i generar
- Parc Tecnològic i Empresarial una separació física entre l’activitat
d’Igualada i Jorba: Es disminueix la agrícola i l’econòmica.
superfície de l’àmbit respecte a la
previsió del PDUCO i a l’alternativa Evitar les afectacions a l’activitat agrària
escollida a l’Avanç. Respecte a
aquesta darrera, el subsector de L’ordenació del PDUAECO compleix
Fàtima passa a pertànyer al sector amb la normativa sectorial en matèria de
2, i es desclassifica tota la resta, amb ramaderia d’acord amb el que s’estableix
petits ajustos en els perímetres. per la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels
espais agraris. Així mateix, la proposta
- Entorn de l’Aeròdrom d’Igualada indueix una regulació normativa per a
i Jorba: Correspon al conjunt dels garantir que les explotacions ramaderes
sectors 2, 3 i 4 del Pla aprovat registrades en l’entorn immediat dels
inicialment. Si tenim en compte el sectors puguin continuar amb la seva
Parc supramunicipal aeronàutic i activitat i projectes d’ampliació aprovats.
el Parc aeronàutic del PDUCO, la La proposta introdueix una sèrie de
nova superfície del sector d’activitat mesures correctores i mitigadores per a
econòmica, que inclou la franja garantir que els nivells acústics i lumínics
de parc urbà al llarg de la BV-1106 entorn de les granges es mantinguin per
(Parc supramunicipal aeronàutic al sota de la normativa sectorial. Finalment,
PDUCO) augmenta en un 39,45%, es preveuen reserves econòmiques
passant de les 121,72 hectàrees per a indemnitzar a les explotacions
inicials a 169,88. les parcel·les de les quals entrin en
els sectors o es vegin afectades pel
desenvolupament del PDUAECO.
Protegir la matriu agrícola Reduir la pressió atmosfèrica
A més de reduir el consum de sòl, Aprofitant el caràcter supramunicipal

el PDUAECO aposta per protegir la del PDUAECO, l’ordenació aposta
continuïtat del sòl agrícola de la Conca per acostar els sectors d’activitat
d’Òdena i concentrar el creixement econòmica a igualtat a través de
urbà entorn del nucli d’Igualada. Sota l’estructura verda, la xarxa d’espais
la premissa de desclassificar els sectors públics i equipaments. Seguint criteris del
aïllats i amb previsions desmesurades, segle XXI de compacitat, proximitat i de
el PDUAECO s’implanta sobre un sòl sostenibilitat, el PDUAECO cerca reduir
agrícola envoltat i fragmentat per la la contaminació atmosfèrica ( emissió
infraestructura urbana (A-2, Polígons de CO2, lumínica i acústica) en espais que
les Gavarreres, Igualada, etc.). Així mateix, presentin una major sensibilitat agrària o
l’ordenació del sistema d’espais lliures i la natural.
regulació del sòl no urbanitzable permet
protegir espais d’alt valor agrícola com Compensació dels impactes residuals i
el corredor agroforestal del Cal Marquès la “No Pèrdua de la biodiversitat”
i el Raval; regenerant espais marginals i
rehabilitant teixits existents (anell verd L’ordenació del PDUAECO introdueix
d’Igualada, torrents, camins rurals) per a una sèrie de criteris ambientals i de
crear un projecte de territori. El PDUAECO sostenibilitat tant en zones com sistemes.
preveu qualificar 74,01 hectàrees (36% La normativa urbanística estableix una
de la superfície del pla) de sistemes sèrie de determinacions orientades a
suaus (SV, SPA, SH, PS) per a conservar reduir els impactes ambientals del pla i
aquells espais de major ambiental, garantir la seva integració en el territori.
protegir l’activitat agropecuària i donar D’acord amb el que s’estableix per la
estructura a la xarxa de mobilitat agrícola. llei d’avaluació ambiental, el PDUAECO
En la memòria d’ordenació s’estableix preveu una sèrie de mesures preventives,
que la delimitació dels sistemes d’espais correctores i compensatòries dels
lliures i dels sistemes de protecció agrària impactes ambientals que poden
Figura 36. Afectaci- 69

ons agràries
Elaboració pròpia
amb dades del
ICGC
Afectacions agràries
Existent
RD 306/2020 (25m)
RD 306/2020 (100m)
D 40/2014 (500)
Amb les ampliacions
previstes
RD 306/2020 (25m)
RD 306/2020 (100m)
D 40/2014 (500)
Delimitacions
Edif. agràries
Ampliacions
previstes.
generar-se de la transformació del Compliment de la normativa sectorial en

sòl agrícola. Atenent la importància matèria agropecuària
ambiental i ecològica del sòl agrícola,
es preveu una reserva econòmica Reial decret 306/2020, d’11 de febrer,
per a l’execució de les mesures pel qual s’estableixen normes bàsiques
compensatòries adients. Seguint la d’ordenació de les granges porcines
lògica supramunicipal del planejament, intensives, i es modifica la normativa
es designa una comissió ambiental bàsica d’ordenació de les explotacions
composta pels organismes competents de bestiar porcí extensiu:
de la Generalitat i representants dels
ajuntaments per a donar seguiment a les - Distància Cal Llacuna-viaris públics
mesures compensatòries aplicades. (25 m): Compleix
- Distància Cal Llacuna-Autopistes,

autovies, carreteres nacionals,
ferrocarrils (100 m): Compleix
- Distància Cal Llacuna-Nuclis urbans

(1000 m): Compleix
Decret 40/2014, DECRET 40/2014, de 25 de

març, d’ordenació de les explotacions
ramaderes
L’Annex 5 d’aquest Reial Decret estableix

les següents distàncies mínimes entre
explotacions i entre explotacions i altres
establiments o instal·lacions:
70 1. Distancia Cal Llacuna-Escorxadors

de porcí (1000m) : Compleix
2. Distancia Cal Llacuna-Abocadors

(1000m) : Compleix
3. Distancia Cal Llacuna-Sistemes

d’emmagatzematge i/o tractament
de; dejeccions ramaderes fora
del marc de l’explotació; Plantes
SANDACH cat. III i II que no tractin
cadàvers; Plantes (Depuradores)
de tractament que reben aigües
residuals humanes i/o d’origen
industrial; indústries càrniques (500
m): Compleix
Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió

de la fertilització del sòl i de les dejeccions
ramaderes i d’aprovació del programa
d’actuació a les zones vulnerables en
relació amb la contaminació per nitrats
que procedeixen de fonts agràries:
Annex 3.1: Distàncies d’ubicació

d’instal·lacions d’emmagatzematge o
de tractament
- Distància Purins Cal Llacuna-nuclis

de població, habitatges aïllats,
polígons industrials, centres de treball
no agraris i àrees de lleure (750 m):
Compleix
L’ordenació del PDUAECO és compatible

amb les distàncies sanitàries mínimes
establertes per la normativa sectorial.
Conseqüentment, la proposta en fase
d’aprovació inicial és la més idònia
quant a complir amb els objectius de
l’avantprojecte i minimitzar els impactes
sobre el mitjà agropecuari.
No obstant això, considerant que

qualsevol intervenció urbanística té
repercussions sobre el medi ambient i, en
aquest cas, particularment sobre el medi
agrari, és indispensable que el pla vetlli
per garantir la correcta execució de les
mesures correctores i compensatòries
establertes.

Afectacions Agràries

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Afectacions Agràries

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Motiu: Aprovat definitivament per la Comissió de

MARIA Territori de Catalunya en sessió de 6 de febrer de

Pla director urbanístic (PDU) de l’activitat econòmica de la

Anàlisi d’Afectacions Agràries (AAA)

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ TÈCNICA DEL PDU:

ASSESSORIA JURÍDICA. Barcelona Disseny Urbanístic (BDU)

AUTORIA DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA. Multicriteria Planning Solutions (MCRIT)

AUTORIA DE L’AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA . Promo Assessors Consultors (PROMO)

AUTORIA DELS TREBALLS ARQUEOLÒGICS I PATRIMONIALS. Diagnosis Cultural

Redacció dels documents complementaris al PDU

2. ANÀLISI D’AFECTACIONS AGRÀRIES (AAA) 11

- Delimitació precisa de la superfície

- Llei 21/2013, del 9 de Desembre, - L’anàlisi comparatiu de les diferents

- La motivació de les solucions del Camí; els quals formen part de la

A nivell socioeconòmic, la Conca ocupa

2. ANÀLISI D’AFECTACIONS AGRÀRIES (AAA)

Tabla 1. VAB Valor Afegit Brut (VAB) per Anoia Catalunya

2.1.3 Ramaderia a l’àmbit d’estudi

La comarca d’Anoia se situa al territori el porcí amb 101 explotacions, seguit

14 Explotacions ramaderes. Per Anoia Catalunya Tabla 3. Explotacions

Explotacions ramaderes afectades pel PDUAECO (1)

Explotacions ramaderes afectades pel PDUAECO (2)

Normativa sectorial aplicable

Edificacions de les granges

Edificacions de les granges

16 Figura 5. Les Bovetes

Les Bovetes – Porcí (Jorba)

Les Bovetes és una explotació ramadera una explotació porcina d’engreixament

Figura 7. Cal Llacuna

com 4, en el municipi d’Òdena. És una econòmica de diferent grau (AE1, AE2 i

18 2.1.4 DOP, IGP i altres marques de

2.1.5 Infraestructures - Carreteres N-IIa: L’antiga N-II és

A més dels 4 camins rurals esmentats

Habitatges al medi rural Figura 10. Cal

Altres explotacions ramaderes Altres infraestructures

A més de les explotacions descrites en En l’àmbit d’estudi es distingeixen una

2.1.6 Valor econòmic del sòl 21

Figura 11. Altres

22 2.2 FACTORS AMBIENTALS

87a. Conreus abandonats

Cultius herbacis intensius de cereals i

24 2.2.3 Camps de cultiu

A la Conca d’Òdena i, particularment la cogullada vulgar (Galerida cristata).

Sector 1 Sector 2 Sector 3 Sector 4 Total

Figura 13. Index de

la interacció entre les espècies, per la polígons i àrees de servei. Territorialment,

la importància que la xarxa hidrològica d’activitat econòmica; no només per 27

Figura 14. Index de

Figura 15. Espais

2.2.6 Espais protegits

En relació als espais naturals i figures de

L’espai natural PEIN/Xarxa Natura 2000

Pel que fa a Jorba, a l’oest del terme,

2.3 FACTORS TERRITORIALS 29

D’acord amb el que s’estableix per la 7, corresponent a la Conca d’Òdena, així

En relació amb els valors productius, la

30 Compta amb un important centre es tradueix en la reducció del nombre

Figura 16. Capacitat

Aquesta rotació cobreix gran part de

2.3.4 Connectivitat de l’espai

incrementar la contaminació acústica Els àmbits del PDUAECO inclouen sòls

34 - La protecció especial dels espais - Valorització de la xarxa de camins.

tramitació de la present aprovació inicial Catàlegs de paisatge. 2016. 35