Professional Documents
Culture Documents
Diagnosi Prostitució Cat Central
Diagnosi Prostitució Cat Central
L’absència d’una aposta política clara per defensar els drets de les
treballadores sexuals dificulta l’atenció de les seves necessitats i la tasca de
les entitats
Ho recull un estudi inèdit sobre la matèria elaborat conjuntament per
investigadores de la UVic-UCC i de la UB amb l’associació Dones amb Empenta
L’estudi se centra en les comarques de l’Anoia, Bages i Osona
15 de desembre del 2020.- L’exercici de la prostitució i el seu abordatge ha estat una qüestió
de constants debats polítics, socials i acadèmics en els últims anys. Amb l’objectiu de conèixer
la realitat del seu exercici a les comarques de l’Anoia, el Bages i Osona, acaba de fer-se públic
l’estudi inèdit “Diagnosi de la Prostitució a la Catalunya Central”, un treball que parteix de
l’evidència científica per determinar l’estat de la qüestió i analitzar la resposta que se li està
donant, tant des de l’àmbit públic com des del tercer sector, en un territori on la prostitució es
troba profundament invisibilitzada.
Aquesta manca de visibilitat, de fet, és un dels aspectes que posa de relleu l’estudi, impulsat
per l’associació Dones amb Empenta (DAE). El treball també posa al descobert el
desconeixement del fenomen, així com també els prejudicis i l’estigma social que gira al
voltant de l’exercici de la prostitució, en el territori concret que s’ha analitzat. La diagnosi la
signen Sandra Ezquerra, coordinadora del grup de recerca sobre Societat, Polítiques i
Comunitats Inclusives (SoPCI) i directora de la càtedra UNESCO: Dones, Desenvolupament i
Cultures de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), i Marta
Venceslao, membre del grup de recerca sobre Exclusió i Control Social (GRECS) del
Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona (UB). Per part de DAE hi han
participat Sònia Fernàndez i Margarida Fité, i a l’acte de presentació de l’estudi, el passat 10 de
desembre en línia, també hi va intervenir Montserrat Sánchez, subdirectora general de Lluita
Contra la Violència Masclista de la Generalitat de Catalunya.
Entre altres qüestions, l’estudi fa palès que la restricció de drets fruit de la Llei d’Estrangeria
col·loca les dones en situacions de vulnerabilitat exponencial. La manca de regularització de
les situacions administratives d’aquestes persones és un obstacle per a l’accés a drets tan
elementals com per exemple el d’habitatge, el de la lliure circulació per l’espai públic o el del
reagrupament familiar.
L’estigma que acompanya l’exercici de la prostitució és un aspecte que posen de manifest tant
les entitats i els serveis vinculats com les mateixes dones. En aquest sentit, les entitats i serveis
destaquen la importància de la formació i la sensibilització sobre el fenomen de la prostitució
entre els i les professionals del camp social i sanitari amb una doble dimensió. A més a més,
segons s’exposa a l’informe, el fet que la prostitució no sigui reconeguda com a treball remet
directament a una problemàtica d’exclusió social.
Malgrat les dades existents són parcials, a causa de la invisibilitat del col·lectiu, l’estudi també
traça els perfils sociodemogràfics de les dones que exerceixen la prostitució a Catalunya; les
condicions en què ho fan i els obstacles que es troben en la vida diària –procés migratori,
estigma, desprotecció judicial, vulnerabilitat econòmica, convivència amb el veïnat, etc–. En
paral·lel, el treball analitza els serveis existents actualment, des dels d’atenció a les dones fins
a les oficines de mediació. També recull la valoració que fan els i les professionals d’aquests
serveis sobre els recursos i de les polítiques existents, així com de les necessitats més urgents
expressades per les mateixes dones, entre les quals destaquen la regularització de la seva
situació administrativa, la formació i les alternatives laborals, la sensibilització entorn envers la
realitat de la prostitució, o la seguretat i regularització de l’activitat.