Joves

Generalitat de Catalunya Departament de SERVEIS
Departament d’Ensenyament SOCIOCULTURALS I A LA

Institut Alexandre Galí COMUNITAT (TASCIT)
MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

Professora: Carme Cànovas
NF1
CARACTERITZACIÓ DEL CONTEXT DE LA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA
AMB JOVES
1
INS Alexandre Galí

RA CONTINGUTS
1. Caracterització del context de la intervenció socioeducativa amb

joves:
1. Caracteritza el context 1.1 La intervenció socioeducativa amb joves en l’àmbit de
de la intervenció l’educació no formal.
socioeducativa amb joves, 1.2 Marc legislatiu i competencial de la intervenció socioeducativa
analitzant el marc de amb joves en l’àmbit de l’educació no formal.
l’educació no formal en el 1.3 Anàlisi de les polítiques juvenils en l’àmbit estatal, autonòmic i
concepte global municipal.
d’educació. 1.4 L’educació no formal en les polítiques de joventut.
1.5 Valoració de la importància de la intervenció socioeducativa en
els processos de presa de decisions per part de la població jove.
1.6 Reconeixement de l’educació no formal.
AVALUACIÓ RA1 = 0,45 PROVA + 0,45 DOSSIER PRÀCTIC + 0,10

CAPACITATS CLAU
2
INS Alexandre Galí

CARACTERITZACIÓ DEL CONTEXT DE LA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA

AMB JOVES
Per a realitzar una acció amb joves, primer cal reconèixer les necessitats i demandes
d’aquest sector concret. El context o la comunitat en la que viuen també serà molt
important en aquest procés.
Per organitzar accions de tipus socioeducatiu en el marc de l’educació no formal, és
necessari conèixer els àmbits de l’educació i l’aprenentatge (formal, no formal i
informal), elements que els caracteritzen (especialment de l’educació no formal) i les
relacions entre ells.
Respecte de l’educació no formal cal tenir en compte tots els camps que abasta i en
els quals es poden desenvolupar activitats educatives, així com les tècniques i
dinàmiques perquè els joves adquireixin coneixements i actituds.
També cal conèixer la normativa estatal i les polítiques sobre joventut, la
relacionada amb la informació juvenil a cada comunitat autònoma, entitats i
programes d’educació no formal amb qui es pot cooperar i coordinar-se per organitzar
activitats.
ACTIVITAT INICIAL
1. Què significa per a tu dinamitzar els joves ?
2. Entra en el blog de Juan F. Berenguer Martínez Blog sobre animación
sociocultural, participación social y el trabajo con jóvenes. i llegeix el seu
article Què significa dinamizar a los jóvenes?
http://trabajarconjovenes.blogspot.com/2014/06/que-significa-dinamizar-los-
jovenes.html
Destaca els punts de discrepància i coincidència amb la teva idea inicial.
3. Enumera tres objectius que et planteges per aquest mòdul respecte de la teva
tasca com animador/a sociocultural en la intervenció socioeducativa amb joves.
3
INS Alexandre Galí

1. LA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA AMB JOVES EN L’ÀMBIT DE

L’EDUCACIÓ NO FORMAL.
1.1 INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA
Diferència entre els conceptes de necessitat i el de demanda en l’àmbit social.

Necessitats:
 Carència de coses necessàries per a la conservació de la vida.

 Risc o perill que es pateix i que es necessita auxili.
A l’àmbit social fa referència als mitjans que es requereixen per a l’existència i
desenvolupament de la comunitat. Són compartits per una població concreta (barri,
ciutat) o grup de població (infància, joventut, gent gran, etc.), com per exemple
l’habitatge, la sanitat i l’educació.
Demandes:
 Sol·licitud
En l’àmbit social fa referència a quelcom material (habitatge, aliments, roba, etc.) o
immaterial (drets, treball, salut, etc.).
Detecció de necessitat  Demanda
Diagnòstic: Causes de les necessitats (importància del

context socioeconòmic).
Anàlisi de la realitat (fonts d’informació:
tècniques i instruments). Demandes.
NECESSITATS SOCIALS
A. Tipus i classificació.
4
INS Alexandre Galí

Teoria de les necessitats de Maslow (basada en la motivació humana).
Teoria de les necessitats de Bradshaw (a partir de judicis de valor).
Teoria del desenvolupament de Galtung i Wirak (necessitats socials de més a

menys elementals indispensables per a l’existència de l’ésser humà i de la societat):
 Necessitats de seguretat (individual i col·lectiva): supervivència.

 Necessitats de benestar (fisiològic, ecològic i sociocultural): alimentació,
educació, habitatge, sanitat,...
 Necessitats de llibertat: mobilitat política, jurídica, de treball, d’expressió,
d’elecció.
 Necessitats d’identitat (en relació a un mateix, la natura, la societat):
pertinença.
5
INS Alexandre Galí

Segons Ezequiel Ander-Egg (necessitats en funció de l’objecte de la necessitat o

àrea de la carència a què es refereix, sense entrar en la jerarquització):
 Necessitat físiques o orgàniques: la seva satisfacció permet a les persones

gaudir dels nivell propis de la seva condició biològica.
 Necessitats econòmiques: fan referència a la presència de l’ésser humà en els
processos de producció i consum. Es refereixen al nivell productiu de la vida
humana.
 Necessitats socials: es refereixen a com els ésser humans es relacionen entre
sí (nivell familiar, amics, altres persones).
 Necessitats culturals: es refereixen als processos d’autorealització i expressió
creativa (manifestacions del coneixement, creació artística i activitats lúdiques).
 Necessitats polítiques: es refereixen a la inserció dels éssers humans en les
relacions de poder i la vida ciutadana en general.
 Necessitats espirituals i religioses: són aquelles que busquen donar sentit,
significat, significació i profundització al a vida en relació amb la
transcendència.
Segons Agnes HELLER. Descarta la diferenciació entre necessitats reals i irreals/

veritables i falses. Per a ella, totes les necessitats en quant que són sentides pels
éssers humans són reals. Seguint la premissa de Kant “l’home no ha de ser un mitjà
per a un altre home”, defensa que totes les necessitats han de ser reconegudes i
satisfetes a excepció d’aquelles, la satisfacció de les quals, fa de l’home un mitjà per a
un altre.
Les necessitats radicals estan arrelades en una imatge de societat alternativa, guien a
les persones cap a idees i pràctiques que suprimeixin la subordinació i la dependència.
Altres autors:
Herbert Marcuse: diferencia entre necessitats vertaderes i falses, sent les primeres
les que s’expliciten socialment sense ser induïdes per l’aparell mercantil-publicitari
front les segones, que serien, precisament, les imposades a l’individu per interessos
socials particulars per a la seva dominació.
Doyal y Gough: Per a ells, les necessitats són objectius universals, no motivacions o
impulsos. Afirmen que les necessitats són històriques i socialment construïdes, però
que també són universals. Front a la idea que cada societat té les seves pròpies
necessitats, canviants en funció de la seva estructura i organització social, Doyal y
Gough sostenen que és la forma de satisfer aquestes necessitats el que canvia, però
que hi ha certes necessitats bàsiques universalitzables per al desenvolupament d’una
existència digna.
B. Avaluació de les necessitats

Cal avaluar les necessitats per poder identificar-les, prioritzar les carències i
problemes, com a base per a la planificació d’accions per a solventar-les.
6
INS Alexandre Galí

Models d’avaluació de necessitats:
 Model de la discrepància (gap model).

Els problemes de discrepàncies s’identifiquen mitjançant la comparació entre la
situació actual d’una comunitat i unes expectatives de funcionament, que han de ser
definides prèviament. Primer, doncs, s’han d’establir uns estàndards normatius que
serviran com a referència de comparació.
Fases de l’anàlisi de les discrepàncies:
o Establiment de fins i objectius: Definir què hauria de ser (es consulta a
un grup d’experts).
o Avaluació del nivell de funcionament actual: Recollir informació
d’aspectes d’interès definits anteriorment per determinar la situació real
de la comunitat.
o Identificació de les discrepàncies: Diferències entre la realitat social i el
model normatiu (entre el que és i el que hauria de ser).
Cal establir un ordre de prioritat que pot ser en funció de la magnitud de la diferència o
la dimensió valorada.
Inconvenient: dependència del criteri de valoració dels experts que moltes vegades
són aliens a la comunitat objecte d’estudi.
 Model de màrqueting.
És l’avaluació de les organitzacions per aprendre i adaptar-se a les necessitats de la
població com a mitjà de supervivència i desenvolupament. Fa referència al grau de
satisfacció de la població atesa i els suggeriments que fan per introduir millores i per el
servei més competitiu, en lloc de descriure i prioritzar els problemes de la població en
general.
Fases del model de màrqueting similars al disseny i comercialització d’un producte.
o Segmentació: Delimitació del grup d’usuaris potencials (requisits que ha
d’acomplir un individu per a ser atès), característiques socio-
demogràfiques, accessibilitat al servei, dades de la demanda i la
cobertura.
o Posicionament: Identificar els trets distintius del servei per a potenciar
els avantatges respecte d’altres serveis/organitzacions. Es pot comptar
amb suggeriments, opinions i grau de satisfacció.
o Disseny estratègic: Elaboració d’un pla d’acció (disseny estratègic) per
augmentar les probabilitats d’ús del servei per part de la població
objectiva (publicitat, oferir nous serveis, atendre altres sectors, ajustar-
se a àrees prioritàries de subvencions, etc.).
7
INS Alexandre Galí

Inconvenient: En ser més propi de l’àmbit empresarial (necessitat=desig) no es pot

extrapolar a l’àmbit social. Dificultat per determinar on acaba l’avaluació de programes
i on comença l’avaluació de necessitats.
Model de presa de decisions.
Obtenció d’informació a partir de diferents indicadors establerts en una llista de
prioritats per tal de concretar gran quantitat de dades que poden recollir-se en un
anàlisi de necessitats i que dificultarien l’obtenció de conclusions sobre la situació de la
comunitat objecte d’estudi.
Fases del model:
o Modelatge del problema: Crear un model que guiï la presa de decisions
(opcions sobre què prendre-les i criteris).
o Quantificació: Recollida d’informació respecte de cada criteri i transformació en
puntuacions ponderades.
o Síntesi: Integrar la informació obtinguda i ordenar-la segons una escala
d’interval de les alternatives sobre les que s’ha de decidir. S’obté una valoració
de la importància de cada opció. L’escala facilita l’establiment de comparacions
de grau entre les mateixes. Es compta amb l’opinió dels participants en l’anàlisi
de necessitats.
Inconvenient: És un sistema complex, tot i que s’aconsegueix una classificació dels
problemes i una quantificació de la seva importància.
Model multimètode per a l’avaluació de necessitats.

Les necessitats i problemes socials tenen un caràcter dinàmic, complex i divers, per
tant els enfocaments metodològics en l’avaluació de necessitats són múltiples. Cal
valorar avantatges i inconvenients de metodologies quantitatives i qualitatives, però
també cal triar les eines i tècniques a utilitzar en funció de:
-Capacitat per a proporcionar informació vàlida i fiable.
-Que la informació obtinguda permeti respondre a qüestions plantejades segons els
objectius de l’avaluació.
-Els recursos econòmics i temporals disponibles.
-Característiques de la població i del context.
Fases de l’avaluació segons el model multimètode:
o Fase preparatòria: Planificar l’avaluació (objectius i finalitat de l’estudi,
delimitació del context i població, selecció de tècniques i fonts d’informació) i
establir el contacte amb la població objecte d’estudi.
o Fase 1: Recollida d’informació (identificació d’àrees de necessitat mitjançant
tècniques qualitatives i descripció i priortizació de necessitats detectades
anteriorment mitjançant tècniques quantitatives). Recollida d’informació sobre
recursos formals i informals disponibles (programes d’intervenció, barreres,
etc.).
8
INS Alexandre Galí

o Fase 2: Recollida de dades (descripció i priortizació de les necessitats

específiques, prestant atenció a la perspectiva de la població afectada,
mitjançant metodologia quantitativa). Coneixement i utilització de recursos
formals i dels sistema informal de suport (entrevista estructurada/qüestionari,
enquesta).
APLICACIÓ PRÀCTICA
1. Ets informador/a en un barri acomodat d’una gran ciutat, i vols conèixer les
necessitats de la seva població jove. En quin/s model/s et basaries? Per què?
9
INS Alexandre Galí

1.2 ELS JOVES
Analitzar, explicar i comprendre el món dels i les adolescents i joves:

1- Característiques piscosocials de l’adolescència i la joventut: cicle vital
(característiques i necessitats dels 14 als 18 anys i dels 18 als 25-30 anys),
construcció de la identitat, desenvolupament emocional
2- Àmbits de socialització: la família, sistema educatiu, entorn
3- Adolescents i joves en un món globalitzat. L’era digital i les noves tecnologies.
4- Adolescents i joves en risc social. Concepte de risc (social). L’acció protectora i
preventiva. La inadaptació social: exclusió, marginació i pobresa.
5- Recursos i serveis per a joves.
CERCA D’INFORMACIÓ
1. Per parelles doneu contingut als apartats anteriors sobre la caracterització dels
joves. Després recolliu la informació de manera que en pugueu fer difusió a la
resta de companys/es.
Bibliografia per a desenvolupar els apartats:
- García-Tornel, S. (2011). El adolescente y su entorno en el siglo XXI.

Instantánea de una década. FAROS. Sant Joan de Déu. Observatori de salut
de la infancia i l’adolescència. Recuperat el 16/09/19 de
https://faros.hsjdbcn.org/sites/default/files/faros_5_cast.pdf
- Diputació de Barcelona. Model de prevenció i detecció de situacions de risc

social a la infància i l’adolescència. Col·lecció documents de treball. Sèrie
Benestar social, 6. Recuperat el 16/09/19 de
https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/45601.pdf
- Joventut (GENCAT)
https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/joventut/
- E-joventut http://ejoventut.gencat.cat/ca/
- Jove.cat http://jovecat.gencat.cat/ca/
- INJUVE (Instituto Nacional de Juventud) http://www.injuve.es/
- DIPUTACIÓ DE BARCELONA. https://www.diba.cat/web/joventut
- Webs dels Ajuntaments i dels Consells Comarcals de la zona
10
INS Alexandre Galí

Activitat “Posa’t a la seva pell”. Després de la lectura següent fes la teva història de
vida.
La història de vida
En l’àmbit de la investigació la Història de vida és una tècnica qualitativa que pretén

comprendre més que explicar els fenòmens que estudia, des del seu propi marc de
referència de les persones objecte d’estudi, i no de l’investigador.
Té com objectiu captar els processos i formes com els individus perceben el significat
de la seva vida social, el sentit que té la vida per a elles. A més d’aportar informació
subjectiva de la vida d’aquelles persones, inclou la seva relació amb la seva realitat
social, els contextos, els costums. Es a dir, fa referència a les formes de vida d’una
comunitat en un període històric concret. Les històries de vida no només permeten
conèixer a la persona entrevistada, sinó que també revelen informació sobre la realitat
que es viu en determinats contextos.
Instruments per recollir la Història de vida:
Entrevista Possible guió:

1. Introducció. La persona dona una breu visió general de la seva
vida.
2. Establir els capítols o períodes de la vida. Habitualment entre dos
i set. Es demana un títol per a cada capítol. Descripció genèrica dels successos
de cada capítol.
3. Indicar quins són els esdeveniments crítics. Es pot preguntar per
vuit esdeveniments importants: primer record personal, un succés de la infància,
un altre de l’adolescència, un altre de la vida adulta. El punt cim de la vida (el
millor moment), el punt sòl (el pitjor) i el punt d’inflexió (moments de canvi, a
millor o a pitjor), altre moment crític.
4. Desafiament vital. Identificar quin ha estat el major repte. Com s’ha
afrontat i com s’ha solucionat.
5. Influències positives i negatives. Identificar persones, grups o
institucions que han influït de forma positiva o negativa.
6. Descripció dels relats culturals i familiars que més han influït.
Per exemple, els comentaris del grup d’amics sobre el sexe, el discurs familiar
sobre les drogues, la sèrie preferida, etc.
7. Cerca de futurs alternatius. Dos possibles futurs, un negatiu i un
altre positiu, sempre des d’una postura realista.
8. Valors e ideologia personal. Sistema de valors de la persona, i
com aquest ha anat canviant amb l’edat.
11
INS Alexandre Galí

9. Tema vital. Es pregunta pel missatge central, el tema del que s’ha
ocupat més al llarg de la seva història.
10. Altres elements que la persona consideri oportuns.
Caixa de reminiscència
1. Treballar amb tècniques de reminiscència, aplicades a la intervenció social, la
identitat personal i la construcció d’un espai de reconeixement per a les
persones que reben la intervenció.
2. Promoure la comprensió mútua: intercanvi internacional, intergeneracional i
intercultural .
3. Recerca de persones que es troben en situació de risc, amb la finalitat
d’afavorir-ne la participació en el procés de treball.
4. Seleccionar els objectes, fotografies,…, elements significatius i personals de
cadascun dels participants, que acabaran configurant el resultat final de la
caixa d’història de vida.
5. Recollir la història i significació de cadascun dels objectes seleccionats, amb la
finalitat d’obtenir un itinerari biogràfic de les persones participants, elements
que facilitaran la posterior sistematització del procés de treball.
Vídeo Caixes d'Història de Vida https://www.youtube.com/watch?

v=2HU6ROLAGLg
12
INS Alexandre Galí

2. IDENTIFICACIÓ D’ÀMBITS D’EDUCACIÓ I APRENENTATGE: FORMAL, NO

FORMAL I INFORMAL
L’educació és un procés que es desenvolupa al llarg de tota la vida de les persones, i
que es troba influenciat per diverses situacions socials i circumstàncies, per tant no
està limitat a un espai i a un temps determinat.
L’aprenentatge (DRAE) és l’acció i efecte d’aprendre algun art, ofici o altra cosa.
Es parla de tres modalitats d’educació i aprenentatge: formal, no formal i informal.
L’educació formal o educació reglada es refereix al sistema educatiu (organitzat,
estructurat jeràrquicament i cronològic). Va des de l’educació infantil fins als nivells
universitaris més elevats. Es realitza en un entorn organitzat i estructurat. Té un
caràcter intencional per part de la persona que està en procés de formació.
També es considera educació formal aquella que es fa en el marc laboral per adquirir
un certificat de professionalitat inclòs en el Catàleg Nacional de Qualificacions
Professionals.
L’educació no formal consisteix en una gran diversitat d’activitats amb tres
característiques en comú:
 Organitzades de forma conscient al servei públic.
 Fora del sistema educatiu i de la seva regulació.
 Es poden programar per a servir a interessos particulars, necessitats
d’aprenentatge de qualsevol col·lectiu, en qualsevol lloc..., la qual cosa la fa més
versàtil que l’educació formal.
Aquest aprenentatge és intencional però es deriva d’activitats planificades que però
que no tenen relació amb
objectius didàctics o suports
formatius.
L’educació informal és
aquell aprenentatge que
s’adquireix per l’exposició al
propi entorn i a les
experiències (treball, família,
oci, etc.).
És desorganitzat, assistemàtic
i sense estructura. Depèn de
la riquesa de l’entorn i
l’accessibilitat. No té
intencionalitat per part de la
persona en procés de
formació. Exemple:
aprenentatge de l’ús de les
xarxes socials.
13
INS Alexandre Galí

Font: Educación y promoción de la salud. http://promociondesaludale.blogspot.com/
14
INS Alexandre Galí

Font: Ministerio de Educación y Formación Professional.
15
INS Alexandre Galí

Exemple: “Una classe d’educació Primària (educació formal) acut a un museu

d’excursió (educació no formal), en el qual es duen a terme relacions de caràcter
espontani entre el grup d’iguals (educació informal).
ACTIVITAT
Si
Intenció
d’aprendre
Si
Institucionalit
-zada
Si
Inclosa en el
No No MNC
No
Activitat no Aprenentatge informal Aprenentatge no formal Aprenentatge formal
d’aprenentatge
Font: SARRIÓN ROMERO, C. (2015). MF1876_3: Organización de acciones

socioeducativas dirigidas a jóvenes en el marco de la educación no formal. Málaga: IC
Editorial
16
INS Alexandre Galí

CARACTERITZACIÓ I METODOLOGIA DE L’EDUCACIÓ NO FORMAL

Educació no formal = Educació permanent, contínua o per a la vida (les persones
decideixen de forma voluntària i deliberada participar en aquest procés, que
s’organitza fora del sistema educatiu formal).
Els programes d’educació no formal poden ser de dos tipus:
- De lliure suport: Tenen un plantejament educatiu i són autosuficients.
- Integrats: en quadrats en altres accions socials o programacions més
complexes.
Educació formal, no formal i informal són complementàries.
Les activitats d’educació no formal poden rebre finançament de font públiques o
privades, encara que la majoria ho fan des d¡organitzacions sense ànim de lucre. Les
empreses ofereixen activitats d’educació no formal a través de programes de formació
dels seus treballadors.
A. Classificació d’activitats d’educació no formal

Existeixen vàries classificacions que poden tenir en compte els destinataris de
l’activitat, els agents o educadors, les institucions, els contextos socials, les àrees
funcionals que abasten, els aspectes metodològics, els aspectes organitzatius i
econòmics, el grau de formalització.
ÀMBITS LÍNIES D’ACTUACIÓ

Capacitació i desenvolupament preprofessional: accés al
món del treball.
MÓN LABORAL Reciclatge i reconversió professional.
(capacitació Actualització i perfeccionament professional.

professional i treball) Accions orientadores lligades a l’experiència professional.
Experiències formatives no vinculades directament amb
qualificacions de caràcter tècnic-professional.
Equivalents/sustitutives/complementàries a les institucions
educatives convencionals.
ESTRUCTURES DEL Actuacions educatives paracurriculars de l’àmbit escolar.
SISTEMA FORMAL
ESTABLERT Suport i integració a la població marginada del sistema
escolar.
Formació, suport i desenvolupament de la persona docent.
EDUCACIÓ Animació sociocultural
PERMANENT
Alfabetització: educació bàsica.
Formació sociopolítica i moral.
Formació estètica i artística.
Formació físico-esportiva.
17
INS Alexandre Galí

Formació intel·lectual.
Animació sociocultural
Temps lliure: educació per a l’oci.
ENRIQUIMENT
CULTURAL I Educació per al consum.
MILLORA DE LA Educació ecològica i mediambiental.
QUALITAT DE VIDA
Educació preventiva i sanitària: educació per a la salut.
Desenvolupament educatiu en general: cultural, artístic.
Animació sociocultural.
DESENVOLUPAMEN Suport i satisfacció de necessitats educatives especials.

T SOCIO-PERSONAL Suport i acció per al canvi socio-individual.
Reinserció social.
Font: Núñez Cubero (1993)
Àrees d’educació no formal amb el col·lectiu juvenil segons Herrera Menchén (2006):
ÀREA OBJECTIU
EDUCACIÓ AMBIENTAL Conscienciació dels ciutadans en el
respecte i cura del medi ambient.
EDUCACIÓ SOCIAL Desenvolupament de les capacitats
socials d’individus i grups.
EDUCACIÓ OCUPACIONAL Adquisició de competències
professionals per a la inserció laboral.
ANIMACIÓ Desenvolupament social, millora de les
SOCIOCULTURAL/DESENVOLUPAMENT condicions socials d’una comunitat,
COMUNITARI partint de la seva pròpia cultura i
recursos, i per mitjà de la participació.
EDUCACIÓ DEL TEMPS LLIURE Realitzar pràctiques d’oci sa i educatiu.
EDUCACIÓ PER A LA SALUT Prevenció de malalties i incorporació
d’hàbits de vida saludable.
EDUCACIÓ PER AL CONSUM Actitud conscient i crítica front el consum.
EDUCACIÓ EN VALORS DEMOCRÀTICS Formació per al desenvolupament de
valors com la igualtat, el respecte a la
diversitat, la participació democràtica,
etc.
EDUCACIÓ PER AL Sensibilització per a l’ajuda i col·laboració
DESENVOLUPAMENT amb països menys desenvolupats per
mitjà de la cooperació.
EDUCACIÓ PER A LA PAU Foment d’hàbits de conducta social no
violents, sensibilització a través de la pau
18
INS Alexandre Galí

i de la finalització de conflictes armats.

EDUCACIÓ INTERCULTURAL Sensibilització de les comunitats
d’acollida i arribada perquè hi hagi una
relació recíproca d’acceptació.
EDUCACIÓ PER A LA IGUALTAT Millorar les possibilitats d’homes i dones
en diferents contextos: domèstic, laboral,
social, etc.
Editorial
Característiques de les pràctiques d’educació no formal:

- Desenvolupen teories i principis propis, flexibles, obertes al canvi, es
desenvolupen en diferents situacions d’aprenentatge, utilitzen recursos
diversos però també són sistemàtiques, planificades, intencionades i inclús
poden ser reglades.
- S’adapten als seus destinataris i contextos.
- Es dissenyen i planifiquen en cada moment (redefinició contínua).
- Multidisciplinars.
- Participació voluntària.
- Es desenvolupen en espais diversos, no sols a l’aula.
- Utilitzen diversitat de mitjans i recursos.
- Són pràctiques participatives (constructivisme).
- Ambient d’aprenentatge relaxat (dinàmiques de confiança).
- S’avalua el procés global de forma col·lectiva (avaluació de procés i satisfacció
dels participants, interna i externa).
- És professional encara que ho portin a terme voluntaris.
B. Mètodes actius en el marc de l’educació en valors i desenvolupament
d’activitats socials, mediambientals i d’hàbits saludables.
Mètodes actius en l’àmbit de l’educació són aquells que afavoreixen el
desenvolupament d’habilitats i capacitats en relació amb el pensament crític i
creatiu, i en els quals l’activitat es centra en l’educand (persona que rep l’acció
educativa). No són una suma de tècniques diferents per arribar a un fi, sinó que
s’entenen com un sistema de relacions, el qual la importància rau en els processos
que es proposen per aprendre. El docent té un paper mediador en el procés
d’ensenyament – aprenentatge, i d’orientador del procés de formació integral de
l’alumne. Per tot això, els mètodes actius estan molt relacionats amb l’educació no
formal.
Educació en valors.
Encaminada a afavorir un procés a través del qual la persona construeix i identifica
valors que desitja com a propis. Aquests serveixen com a base dels seu
desenvolupament personal per una bona convivència amb els seu entorn i per a
ser un ciutadà actiu.
Processos formatius per al desenvolupament de valors:
- Educació per al desenvolupament: Sensibilització per a fomentar l’ajuda i
col·laboració amb països menys desenvolupats a través de la cooperació.
19
INS Alexandre Galí

- Educació per a la pau: Fomenta l’adquisició d’hàbits de conducta no

violenta, sensibilització a favor de la pau i finalització de conflictes armats.
- Educació intercultural. Sensibilització de les comunitats d’acollida per a
l’acceptació recíproca dels nouvinguts. Ensenyament d’habilitats, actituds,
coneixements que afavoreixin l’adquisició de valors com la cooperació, la
solidaritat, l’empatia, etc. (reconeixement mutu conservant la idiosincràsia
pròpia de cadascun).
- Educació per a la igualtat d’oportunitats. Lluita per a la igualtat de tracte
social i d’accés a diferents àmbits de la societat entre dones i homes
(escola, treball, família, etc.)
Educació social
Encaminada a afavorir el desenvolupament de capacitats socials d’individus i
grups. Adaptació, socialització, adquisició de competències socials, prevenció i
control social, resposta a la inadaptació social, formació política del ciutadà, treball
social educsatiu, acció professional i educació extraescolar.
Relacionat amb l’educació social es troba l’animació sociocultural que es refereix
als processos socioeducatius que promouen la transformació d’una realitat social a
través de la millora de les condicions socials, ja siguin d’un grup o de la seva
comunitat, per mitjà de la participació. Per això, es parteix de la pròpia cultura i
dels recursos dels individus que conformen el col·lectiu.
En relació amb l’educació social i l’animació sociocultural, també es troba la
Pedagogia de l’Oci, que inclou l’Educació en el Temps Lliure. Fan referència a
l’espai i el temps per a unes pràctiques d’oci sa i educatiu.
Educació mediambiental i educació per a la salut
L’Educació mediambiental consisteix en l’adquisició de consciència,
coneixements i habilitats per part dels ciutadans i la comunitat per actuar en la
resolució de problemes de tipus ambiental.
En l’Educació per a la salut es treballa per a prevenir malalties i per crear hàbits
de vida saludables. Es promouen actituds i hàbits en els quals destaca la
responsabilitat amb la pròpia salut i la de l’entorn.
L’Educació per al consum, relacionada amb l’anterior, té com a finalitat formar
persones crítiques, amb criteri i que siguin capaces de prendre decisions lliurement
respecte del consum. Per això cal conèixer els mecanismes de producció i
consum, la relació del consum i el medi ambient, així com ser capaços de defensar
els seus drets com a consumidors.
C. Concepte d’alfabetització informacional (alfin)
És saber quan i per què necessites informació, on trobar-la i com avaluar-la, utilitzar-la
i comunicar-la de manera ètica.
20
INS Alexandre Galí

Font: Blog de la biblioteca de Traducción y Documentación de la Universidad de

Salamanca
...necessitat de
la informació
...els recursos
...com gestionar
disponibles
el que has trobat
Per a l’alfabetització
...com comunicar ...com trobar
informacional, és
i compartir els la informació
necessari
resultats
comprendre…
...l’ètica i la ... la necessitat

responsabilitat en d’avaluar els
la utilització resultats
...com treballar amb els

resultats i explotar-los
21
INS Alexandre Galí


Editorial
22
INS Alexandre Galí

D. Estratègies de participació juvenil.

Per a la participació dels joves és necessari poder opinar en la presa de decisions
polítiques que els poden afectar directament a ells i a la seva comunitat. Així com
també participar en l'execució de projectes en els quals ells siguin els destinataris.
En aquest sentit, és molt important la relació i interacció entre joves i adults per evitar
possibles conceptes erronis i estereotipats.
Per establir una participació juvenil efectiva és necessari:
- Establir relacions respectuoses personals i en relació al coneixement i les

habilitats dels participants.
- Que el procés de participació sigui rellevant i significatiu per als joves.
- Participació durant el procés d'aprenentatge i en el resultat.
- Involucrar a especialistes en el procés de participació i joventut.
- Afavorir la participació activa i l'assumpció de responsabilitats.
- Promoure una actitud de participació i no només de destreses tècniques.
- Rotació del personal.
- Flexibilitat.
- Partir de la participació ja existent.
Abans de començar qualsevol activitat que impliqui participació juvenil cal conèixer el
nivell i el tipus de participació juvenil.
Nivells de participació juvenil Tipus de participació juvenil

Se’ls assignen rols específics i se’ls Organitzar un fòrum juvenil per a discutir
informa del per què se’ls involucra en el un assumpte en particular o per a
procés de participació. identificar assumptes claus per als joves.
Se’ls consulta i informa sobre com Contractar actuacions o altres joves en la
s’utilitzaran les aportacions que facin. institució a través de la qual es promou la
participació juvenil.
Els adults comencen el procés de Patrocinar un grup existent de joves per a
participació juvenil i comparteixen la tractar un tema d’interès mutu.
presa de decisions.
Els joves inicien i dirigeixen projectes de Involucrar els joves com a membres de la
participació juvenil. junta, de la institució a través de la qual
es promou la participació juvenil del
comitè o dels treballs en grup.
Els joves inicien projectes de participació Brindar oportunitat per a que els joves
juvenil i, a més a més, comparteixen la s’organitzin i realitzin presentacions als
presa de decisions amb els adults. encarregats de prendre decisions.
Projectes iniciats de manera conjunta Invitar els joves per a que assisteixin i
entre joves i adults, amb presa de participin en conferències, tallers,
decisions compartida. assemblees generals anuals i festes
informals.
Assignar als joves la responsabilitat d’una
part d’un projecte.
Sol·licitar les opinions dels joves de
manera contínua.
23
INS Alexandre Galí

Formar una junta juvenil amb vincles

explícits als encarregats de prendre
decisions.
Treballar amb joves per organitzar
activitats socials recreatives.
Demanar als joves que ajudin a
desenvolupar descripcions de llocs, o
assistir a comitès de contractació de llocs
que tindran impacte directe sobre ells.
Editorial
Un cop establert el nivell inicial de participació es tindrà en compte altres factors com
l’edat i les destreses dels joves, així com la preparació, metes i recursos disponibles
en l’organització impulsora. Es pot començar amb una activitats inicial concreta per
identificar els joves interessats en un projecte que requereix participació juvenil, per a
crear una base de participació posterior. Un cop els joves ja estiguin participant,
aquests ja desenvoluparan les seves pròpies idees sobre els tipus de participació que
més els convingui, així com del projecte i de l’organització.
E. Identificació d’accions preventives per a conductes de risc.

La prevenció de conductes de risc està molt relacionada amb l’educació per a la
salut. Les habilitats, coneixements i conductes que s’adquireixen durant la joventut
tenen gran pes i valor per al futur. Per aquest motiu és important la formació
relacionada amb la prevenció. Conductes de risc: consum (drogues legals i
il·legals, addiccions a videojocs i a les tecnologies), relacions de risc (conducta
sexual, transgressions de la norma), desequilibris alimentaris (anorèxia, bulímia,
vigorèxia).
Fins ara, la formació es centrava en la difusió d’informació i apel·lant a la
responsabilitat sobre el risc en concret i com protegir-se d’ell. Actualment
s’incorpora la dimensió afectiva d’aquests comportament, no només el component
racional i per tant, cobra importància la inserció en la comunitat de pertinença. Per
aquest motiu, cal crear espais d’intercanvi o mecanismes que faciliten el
manteniment o reconstrucció de vincles socials. També potenciar els recursos
propis, intel·lectuals, morals i afectius que afavoreixin el desenvolupament
autònom, que els permeti enfrontar-se a les seves realitats vitals tant individuals
com col·lectives.
F. Aplicació de la formació a l’emancipació.

Es refereix no només a residir de forma independent sinó que es refereix a la seva
autonomia personal.
 Independència: tenir suficient recursos per no dependre econòmicament de
ningú.
24
INS Alexandre Galí

 Autonomia: capacitat de viure segons normes autoimposades.

La independència possibilita autonomia, però no la garanteix.
Emancipació és un altre concepte que implica la idea de ruptura, un procés el qual
s’adquireixen paulatinament independència i autonomia personal. Aquest procés
no té unes pautes concretes però si que hi ha uns elements relacionats o que
l’afavoreixen:
La formació, l’educació ocupacional, les relacions amb l’habitatge i la feina, i
aquelles que faciliten l’adquisició de conductes i valors per a la independència i
l’autonomia personal.
G. Tècniques grupals i dinàmiques de motivació a l’aprenentatge i adquisició de

coneixements i actituds.
Són el conjunt de mitjans, instruments o procediments que serveixin per a
desenvolupar l’eficàcia del grup i les seves potencialitats, a més d’impulsar l’acció
per aconseguir els seus objectius i estimular el funcionament intern del grup.
La dinàmica de grups és la disciplina que estudia les forces que afecten la
conducta dels grups, que identifica la seva naturalesa i les normes per les quals es
guien. Per això analitza el context grupal com un tot, cosa que permet comprendre
els aspectes particulars i característics del grup al llarg del seu desenvolupament,
així com els dels seus components.
Les tècniques grupals són l’aplicació pràctica (experiència) de la dinàmica de grup
(coneixement o teoria). Característiques de les tècniques grupals:
- Es basen en la cooperació. Un grup sa tendeix a millorar la integració,

eficàcia i benestar dels seus membres.
- El grup afavoreix el desenvolupament de capacitats personals de manera

més fàcil que si ho fes en solitari.
- Permet la millora del rendiment del grup i afavoreix el clima per a la

consecució d’objectius grupals.
Objectius de les tècniques de grup:
- Coneixement personal i relacional (cohesió, interacció)

- Coneixement del funcionament del grup i els rols dels seus membres.
- Potenciar les dimensions individuals.
- Facilitar l’aprenentatge de coneixements, habilitats i valors (modelatge,
anàlisi i resolució de problemes, solució de conflictes,...).
25
INS Alexandre Galí

Les tècniques grupals es poden aplicar a diferents àrees: formació,

psicoteràpia, educació social i organitzacional.
Per triar una tècnica cal tenir en compte els següents criteris:
- Els objectius que es volen aconseguir.
- Maduresa i entrenament del grup.
- Mida del grup.
- Ambient físic.
- Característiques del medi extern.
- Característiques dels membres.
- Experiència i capacitat del animador.
TIPUS DE TÈCNIQUES GRUPALS ORIENTADES A L’ÀMBIT EDUCATIU

Presentació Per a facilitar el primer contacte i coneixement.
Coneixement de l’altre Aprofundiment en la presentació i crear un clima de
confiança.
Desenvolupament motor Desenvolupament de la psicomotricitat fina i gruixuda.
Desenvolupament Desenvolupament de destreses cognitives i relacionades
cognitiu amb la reflexió. Coneixement entorn a la tècnica i podran
aplicar el coneixement al seu medi.
Desenvolupament Desenvolupament del òrgans sensitius i el que significa la
sensorial seva pèrdua o incapacitat.
Desenvolupament afectiu Presa de consciència sobre la rellevància de col·laboració
amb altres persones.
Desenvolupament crític Anàlisi de problemes que sorgeixen al llarg de la seva
experiència.
Autoestima Desenvolupament d’un concepte positiu de sí mateix, i
l’acceptació de possibilitats i limitacions.
Anàlisi de problemes Coneixement de problemes i solucions.
Anàlisi de l’entorn Anàlisi del context per trobar solucions als problemes
detectats en l’entorn.
Ajuda Procura aportar el material adequat per al treball amb la
infància i joves en risc d’exclusió social o que ja estan
exclosos.
socioeducativas dirigidas a jóvenes en el marco de la educación no formal.
Málaga: IC Editorial
26
INS Alexandre Galí

Cal tenir en compte el paper de l’animador/a que condueix una tècnica o

dinàmica en el sentit que ha de motiva i afavorir el clima de participació.
27
INS Alexandre Galí

1. Realitza una cerca d’alguna activitat d’educació no formal del teu àmbit
professional i analitza com està organitzada a nivell metodològic i de
intervenció.
Monitor d’activitats de lleure.
DESTINATARIS
Per a majors de 18 anys amb interès o que estiguin treballant com animadors/es
de lleure -en colònies, centres, escoles, moviments educatius o altres institucions o
programes- i volen obtenir formació global bàsica, formant-se com a monitor.
Aquesta és la vostra oportunitat.
DESCRIPCIÓ
El Curs de monitor/a prepara a l’alumne per intervenir de manera educativa en
activitats de lleure infantil i juvenil, capacitant-lo per organitzar, dinamitzar i avaluar
activitats de lleure infantil i juvenil en el marc de la programació general d’una
organització, per mitjà de l’aplicació de les tècniques específiques d’animació
grupal, amb una incidència explícita en l’educació en valors i amb atenció a les
mesures bàsiques de seguretat i prevenció de riscos.
CONTINGUTS
Els continguts s’estructuren a partir de 3 mòduls formatius:
1. M1: Activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil
2. M2: Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil
3. M3: Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure
Els diferents mòduls del curs fan referència a més de la Normativa de Joventut, als
que s’estableixen en el certificat de professionalitat de Dinamització d’activitats de
lleure educatiu infantil i juvenil de la família professional de serveis socioculturals i a la
comunitat i formen part del Catàleg modular integrat de formació professional. Aquests
permetran transmetre a l’alumnat les capacitats per aplicar-les a la seva pràctica
educativa.
28
INS Alexandre Galí

2. Fes una cerca a través de diferents fonts d’informació sobre programes

de participació juvenil. Analitza els elements que la formen i reflexiona
sobre la seva relació amb l’educació no formal.
Delegats/es en 3D
3D és un projecte que pretén fomentar la cultura participativa dins dels centres

educatius a través del desenvolupament d’un projecte concret escollit pel propi
alumnat i implementat de forma participativa.
Els alumnes, a través de la figura del delegat/a de classe i amb el suport del
tutor/a, portaran a terme un projecte que els implicarà organitzar-se, assumir
tasques i prendre decisions de forma conjunta al llarg del curs.
Per a la implementació d’aquest programa, es comptarà amb el suport i

l'assessorament extern de professionals experts en el foment de la participació i
d’una aplicació online on disposar dels materials pedagògics necessaris per dur a
terme el programa i esdevenir un espai d’interacció entre els participants.
Objectius del programa 3D
1. Potenciar i reforçar la tasca del delegat i delegada com a interlocutor i dinamitzador
de l’aula.
2. Millorar les competències de l’alumnat i del professorat en coneixements,
procediments i actituds per treballar i organitzar-se de manera participativa a l’aula
mitjançant la pràctica participativa.
3. Fomentar el rol actiu de l’alumnat en la presa de dedicions sobre els temes que li
afecten.
4. Millorar i incrementar la qualitat de la participació al centre.
En que consisteix
Es tracta d’un programa on es fomenta la participació a través de l’assessorament

d’una entitat experta en participació.
El programa es desenvolupa al llarg del curs i consisteix en 5 sessions

d’assessorament per a tutors/tutores i 5 sessions per a delegats i delegades.
Entre sessió i sessió, durant les hores de tutoria, els delegats/ades i el professorat,

posaran en pràctica allò que han après en les sessions formatives treballant de forma
conjunta amb la resta d’alumnes de la seva classe per tal de portar a terme un
projecte concret.
Aquest projecte el desenvoluparan de manera conjunta i de forma participativa al llarg

del curs els delegats/ades i la resta de l’alumnat, amb el suport i el seguiment del
tutor/a. El paper de delegat/ada és doble: per un cantó, a l’aula, ha d’ajudar a
organitzar els seus companys de classe i a facilitar la presa de decisions conjuntes
sobre el projecte en qüestió; i, per l’altra, en les quatre sessions d’assessorament on
es troba amb la resta de delegats/ades, haurà de fer de portaveu del que s’hagi
29
INS Alexandre Galí

treballat a la seva aula, tot interioritzant els coneixements i les eines per a la
participació que l’entitat assessora li haurà facilitat.
Fases
Sessió informativa inicial: Presentació del 3D

En aquesta sessió l’assessor/a explicarà el programa 3D al professorat: les seves
fases, els objectius que persegueix, la metodologia, i el que és més important: el paper
i les tasques del professorat i de l’alumnat. Serà, doncs, en aquesta sessió, on el
professorat decidirà la seva participació o no en el programa i s’agafaran els
compromisos per desenvolupar-lo al llarg del curs.
1a sessió d’assessorament: Introducció al 3D
En aquesta sessió, es contextualitza el programa 3D: explicació del concepte de
participació, normativa sobre participació, maneres de participar, funcions de
delegats/ades, òrgans de participació i desenvolupament del programa.
2a sessió: Elecció del projecte

Aquesta sessió és clau en el desenvolupament del programa ja que dóna lloc a
l’elecció del projecte en el que es treballarà de forma participativa durant tot el curs.
L’elecció del projecte implicarà un diagnòstic de necessitats de l’aula o centre i
s’haurà de fer de forma conjunta entre professorat i alumnat.
3a sessió: Planificació
En la tercera sessió s’analitza el projecte escollit i s’estableix la planificació amb les
tasques i els rols de cadascun dels alumnes per portar-lo a terme.
En aquesta sessió es treballaran, doncs, conceptes de participació com són: el treball
cooperatiu, el treball en equip, el diàleg, la presa de decisions col·lectiva, el
compromís, la responsabilitat.
4a sessió: Seguiment
A la quarta sessió, l’assessor/a fa seguiment de com s’estan desenvolupant els
projectes i com s’estan interioritzant les competències en participació tant pel que fa a
alumnes com a tutors.
En cas que calgui, es donen noves eines de participació al professorat i als
delegats/des.
5a sessió: Avaluació
En aquesta sessió, s’analitzen els diferents projectes duts a terme al llarg del curs per
tal de poder valorar els diferents processos participatius que han tingut lloc i els
aprenentatges i les competències adquirits.
Recursos
 Material per a delegats i delegades

 Material per a professorat
 Suport i assessorament per part d’una entitat especialitzada en foment de la
participació
30
INS Alexandre Galí

Requisits
Per participar en el programa, a més dels compromís de realitzar i finalitzar el projecte,

caldrà tenir en compte:
 VOLUNTAT: per tal que el projecte es pugui tirar endavant i els alumnes

tinguin capacitat real d'incidir-hi, cal que professorat i alumnat s’hi impliquin. D’aquesta
manera ens podrem assegurar que de forma gradual vagi millorant la forma de
participació del centre.
 RECURSOS i COORDINACIÓ: cal una persona responsable del professorat
que coordinarà la implementació del programa i dels diferents agents.
 COMPROMÍS I DISPONIBILITAT: cal una dedicació mínima per part del
professorat i delegat/ada per desenvolupar i implementar el projecte i temps real per
dur-lo a la pràctica a l’aula. Cal tenir present que un projecte de participació ha de tenir
el seu propi ritme de funcionament i les seves pròpies dinàmiques. Per això, és
important adaptar-se als ritmes del projecte i, alhora, planificar cada fase per tal que hi
hagi temps per dur-lo tot a la pràctica
3. Busca informació sobre els pressupostos participatius de la teva localitat i la

seva relació amb les polítiques de joventut.
WEBGRAFIA:
Joventut (GENCAT)
E-joventut
http://ejoventut.gencat.cat/ca/
Jove.cat
http://jovecat.gencat.cat/ca/
INJUVE (Instituto Nacional de Juventud)
http://www.injuve.es/
1. A través del servei d’informació juvenil d’una localitat s’està organitzant
un programa d’educació no formal per a la inserció laboral dels joves de
zones rurals, en el que hi ha activitats relacionades amb la realització del
CV, la cerca de treball a través de portals del web, la marca personal i les
xarxes socials per a la cerca de treball, així com assessoria professional.
Es pot dir que les educacions són d’educació no formal? A quin àmbit
pertanyen?
31
INS Alexandre Galí

EDUCACIÓ NO FORMAL, no està reglat per l’estat i formaria part del àmbit
laboral.
2. Vols realitzar una activitat d’educació per a joves relacionada amb la
prevenció de conductes de risc en un barri cèntric de Vilafranca del
Penedès. Quines característiques hauria de tenir?
3. Vols organitzar un curs de formació en l’àmbit no formal per a joves d’una zona
amb necessitats de transformació social d’una ciutat industrial, en la que s’ha
detectat que existeix una gran dificultat en el procés d’emancipació d’aquest
sector de la població. Com organitzaries aquest curs?
4. Aneu a organitzar una activitat d’educació no formal per a joves de l’institut,
amb l’objectiu de sensibilitzar-los en relació amb el medi ambient. D’entre les
metodologies o tècniques grupals que motiven l’aprenentatge i adquisició de
coneixements i actituds, quines podria triar per a la seva activitat?
3. CARACTERITZACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT
El marc de referència actual de les polítiques de joventut a Espanya és l’estratègia de

Joventut 2014-2020. És interministerial (intervenen tots els ministeris i el Consell de la
Joventut d’Espanya). Està promogut pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat,
a través de l’Institut de la Joventut (INJUVE). En aquest marc es defineixen les línies
estratègiques de joventut que han d’estar alineades amb els Objectius de l’Estratègia
2020 de la Unió Europea.
Per a establir l’estratègia a assolir l’any 2020 es va realitzar un diagnòstic sobre la
situació dels joves a Espanya, comptant amb les seves opinions, i un anàlisi de
necessitats i tendències en l’àmbit de la joventut.
La implementació es fa a partir de Plans d’acció bianuals amb actuacions dels
diferents ministeris. També s’estableix un mecanisme d’avaluació sobre l’assoliment
d’objectius i en base a uns indicadors establerts per la UE. Cada Pla d’acció s’avalua
de forma parcial elaborant un informe anual que serveix per motivar i incorporar noves
mesures proposades pels diferents ministeri.
Pla d’Acció 2014-2016 https://docplayer.es/14350743-Estrategia-juventud-2020-y-plan-
de-accion-2014-2016.html
32
INS Alexandre Galí

33

A. Legislació de les CCAA en matèria d’informació juvenil

Moltes de les competències en matèria de joventut estan transferides a les CCAA. La
informació juvenil té el seu origen en els municipis. Barcelona va ser el pioner en obrir
al 1975 el SIPAJ (Servei d’Informació i Promoció d’Activitats Juvenils).
Les CCAA són les encarregades de crear els Servies d’informació juvenil, legislar
sobre
INS Alexandre les xarxes autonòmiques d’informació juvenil, subvencionar la creació de
Galí
centres, oficines i punts d’informació juvenil.
En el cas de Catalunya: La Direcció General de Joventut que depen del Departament
de Treball, afers socials i família (legislació: DOGC 587 de 25/05/2011).
Àmbit d’actuació: Joventut
Pla d’Actuació de polítiques de joventut 2017-2020:
http://jovecat.gencat.cat/ca/reptes-del-pla-dactuacio-de-politques-de-joventut-2017-
2020/index.html
B. Coordinació i cooperació amb altres programes d’educació no formal

Existeixen múltiples institucions que ofereixen programes d’educació no formal i entre
les quals és molt interessant establir relacions de cooperació i coordinació entorn a
activitats d’educació no formal:
- Entitats sense ànim de lucre (de caràcter juvenil, cultural, esportiu, etc.)
- Ajuntaments, diputacions provincials, governs de les CCAA, organismes
oficials (instituts de joventut, centre d’informació juvenil).
- Centres d’ensenyament (a tots els nivells).
- Espais naturals que freqüenten els joves (cinemes, bars, places, centres
esportius,...).
- Professionals que treballen en l’àmbit de la joventut (monitors esportius,
educadors de temps lliure, informadores juvenils, personal d’associacions
juvenils, etc.).
Cal establir relacions de cooperació i coordinació en aspectes organitzatiu i
metodològics:
- Coordinació d’accions formatives entre serveis i departaments, de manera

formal (reunions preestablertes) o informals (reunions puntuals entre
tècnics dels programes).
- Establir línies de treball conjuntes, com per exemple la difusió d’informació
interessant per als joves i establir la temporalitat de les campanyes de
difusió.
- Aprofitar els recursos disponibles de cada entitat per sumar esforços i evitar
duplicar accions.
34
INS Alexandre Galí

PLA NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA

REPTES I/O ESPAIS DE TREBALL PREFERÈNCIES PER QUÈ?
Pla d’actuació de les Polítiques
de Joventut de la Generalitat de
Catalunya 2017-2020.
Pla d’actuació territorial 2017-

2020.
Pla actuació jove 2017-2020.
Explora en el WEB del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, l’àmbit de Joventut quins apartats s’hi relacionen. Algun d’ells et serà
útil al llarg del curs per anar desenvolupant les activitats pràctiques.
Joventut (GENCAT)
Entra a “Pla Nacional de Joventut de Catalunya” i veuràs que es desprenen tres plans d’actuacions. Escriu quins són els reptes i/o espais de
treball de cadascun d’aquests nivells de planificació i tria quines són les teves preferències i per què:
35

RESUM
Tots els processos educatius, fins i tot els no formals, han de ser planificats: Previ a
l’acció, s’estableixen uns objectius en funció de les necessitats i demandes de les
persones destinatàries (joves).
Per a la detecció i anàlisi, es necessari conèixer els diferents models que existeixen
per fer-ho (discrepància o gap model, màrqueting, presa de decisions i multi mètode).
INS Alexandre Galí
Aquestes necessitats i demandes estaran relacionades amb els àmbits en que es
poden desenvolupar activitats d’educació no formal: educació en valors, educació
intercultural, educació per a la salut.
Aquestes activitats poden realitzar-se en diferents espais com granges escoles, el
carrer, una associació, aules fora de l’horari escolar, un pis d’acollida, un centre de
dia, etc.
L’educació no formal permet, a través de múltiples àrees i àmbits de realització,
l’aprenentatge al llarg de tota la vida, sense perdre de vista que l’educació informal és
inherent en totes les persones.
En grups de 3 poseu en comú el resultat de l’activitat anterior i trieu un àmbit
d’educació no formal per tal de planificar-lo i portar-lo a terme a partir del material
estudiat en els propers NF.
BAGUL DE RECURSOS
Recull en una fitxa els diferents recursos que hagis conegut en aquest NF (tant a
classe com per al teu compte) i que et pugui ser útil en un futur per a treballar amb
joves. Dissenya aquesta fitxa amb aquella informació bàsica que et permeti identificar
el nom de la activitat o recurs, els objectius, la descripció, etc.
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
 Grup de treball de la CASC_CAT (2017). Intervenció socioeducativa amb joves.

Coordinadora per a l’Animació Sociocultural de Catalunya.
 SARRIÓN ROMERO, C. (2015). MF1876_3: Organización de acciones
socioeducativas dirigidas a jóvenes en el marco de la educación no formal.
Málaga: IC Editorial
 VENTOSA, VJ. (1997). Intervención Socioeducativa. Editorial CCS. Madrid.
 Jaume Funes. http://jaumefunes.com/
 Juan Berenguer Martínez. Blog Trabajar con jóvenes.
http://trabajarconjovenes.blogspot.com/
36
INS Alexandre Galí

Joves

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Joves

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Generalitat de Catalunya Departament de SERVEIS

Departament d’Ensenyament SOCIOCULTURALS I A LA

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

1. Caracterització del context de la intervenció socioeducativa amb

AVALUACIÓ RA1 = 0,45 PROVA + 0,45 DOSSIER PRÀCTIC + 0,10

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

CARACTERITZACIÓ DEL CONTEXT DE LA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

1. LA INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA AMB JOVES EN L’ÀMBIT DE

1.1 INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA

Diferència entre els conceptes de necessitat i el de demanda en l’àmbit social.

 Carència de coses necessàries per a la conservació de la vida.

Detecció de necessitat  Demanda

Diagnòstic: Causes de les necessitats (importància del

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

Teoria de les necessitats de Maslow (basada en la motivació humana).

Teoria de les necessitats de Bradshaw (a partir de judicis de valor).

Teoria del desenvolupament de Galtung i Wirak (necessitats socials de més a

 Necessitats de seguretat (individual i col·lectiva): supervivència.

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

Segons Ezequiel Ander-Egg (necessitats en funció de l’objecte de la necessitat o

 Necessitat físiques o orgàniques: la seva satisfacció permet a les persones

Segons Agnes HELLER. Descarta la diferenciació entre necessitats reals i irreals/

B. Avaluació de les necessitats

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

Models d’avaluació de necessitats:

 Model de la discrepància (gap model).

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

Inconvenient: En ser més propi de l’àmbit empresarial (necessitat=desig) no es pot

Model multimètode per a l’avaluació de necessitats.

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

o Fase 2: Recollida de dades (descripció i priortizació de les necessitats

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

1.2 ELS JOVES

Analitzar, explicar i comprendre el món dels i les adolescents i joves:

- García-Tornel, S. (2011). El adolescente y su entorno en el siglo XXI.

- Diputació de Barcelona. Model de prevenció i detecció de situacions de risc

- INJUVE (Instituto Nacional de Juventud) http://www.injuve.es/

- DIPUTACIÓ DE BARCELONA. https://www.diba.cat/web/joventut

- Webs dels Ajuntaments i dels Consells Comarcals de la zona

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

En l’àmbit de la investigació la Història de vida és una tècnica qualitativa que pretén

Instruments per recollir la Història de vida:

Entrevista Possible guió:

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

Vídeo Caixes d'Història de Vida https://www.youtube.com/watch?

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

2. IDENTIFICACIÓ D’ÀMBITS D’EDUCACIÓ I APRENENTATGE: FORMAL, NO

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

Font: Educación y promoción de la salud. http://promociondesaludale.blogspot.com/

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

Font: Ministerio de Educación y Formación Professional.

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

Exemple: “Una classe d’educació Primària (educació formal) acut a un museu

Font: SARRIÓN ROMERO, C. (2015). MF1876_3: Organización de acciones

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves

CARACTERITZACIÓ I METODOLOGIA DE L’EDUCACIÓ NO FORMAL

A. Classificació d’activitats d’educació no formal

ÀMBITS LÍNIES D’ACTUACIÓ

MÓN LABORAL Reciclatge i reconversió professional.

(capacitació Actualització i perfeccionament professional.

MP9. Intervenció Socioeducativa amb joves