Treball Final Master METIP Miquel Rueda Garcia

Anàlisi de la intensitat del
despoblament a les Terres de

l’Ebre (2003-2021) en funció de les
variables geogràfiques d’altitud i
distància
Autor: Miquel Rueda Garcia
Tutor: Joaquín Recaño Valverde
Setembre de 2022
Firma autor Firma tutor

MIQUEL Firmado
digitalmente por
RUEDA MIQUEL RUEDA
GARCÍA - GARCÍA - DNI
39506710R
DNI Fecha: 2022.09.01
39506710R 12:34:41 +02'00'
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
ÍNDEX
AGRAÏMENTS ............................................................................................................................... 5
1.INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................... 6
2.OBJECTIUS ............................................................................................................................... 8
3.HIPÒTESIS I PREGUNTES DE RECERCA................................................................................ 9
4.METODOLOGIA .................................................................................................................... 10
4.1.PLANTEJAMENT METODOLÒGIC ............................................................................... 10
4.2.VARIABLES EMPRADES ................................................................................................... 12
4.3.PROCÉS D’ANÀLISI ........................................................................................................ 13
5.ENCAIX TERRITORIAL ............................................................................................................ 15
6.ANÀLISI DEMOGRÀFIC ........................................................................................................ 16
6.1.HABITANTS ..................................................................................................................... 16
6.2.PIRÀMIDES POBLACIONALS......................................................................................... 19
6.3.NUCLI I DISSEMINAT .................................................................................................... 21
6.4.ÍNDEX ENVELLIMENT..................................................................................................... 23
6.5.ÍNDEX SOBRE-ENVELLIMENT ....................................................................................... 24
6.6.CREIXEMENT POBLACIONAL ....................................................................................... 25
6.7.ORIGEN DE LA POBLACIÓ .......................................................................................... 26
7.ANÀLISI TERRITORIAL............................................................................................................ 29
7.1.DISTRIBUCIO DE LES ENTITATS ................................................................................... 29
7.2.DISTÀNCIA DE LES ENTITATS ...................................................................................... 30
7.3.ALTITUD DE LES ENTITATS ........................................................................................... 35
8.CONCLUSIONS .................................................................................................................... 39
9.SEGUIMENT DEL TREBALL I NOVES PROPOSTES DE MILLORA ..................................... 40
BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................... 43
2
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1: Població per comarca i any. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de
Gobierno de España. Nomenclátor de Cataluña - Conjunto de datos. datos.gob.es.
https://datos.gob.es ................................................................................................ 16
Taula 2:Població en nucli. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya ...................................................................................... 21
Taula 3:Població en disseminat. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Taula 4: Índex envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Taula 5:Índex sobre-envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Taula 6: Creixement anual. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Taula 7: Creixement període. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Taula 8: Origen de la població. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Taula 9:Origen de la població per comarques. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes del Nomenclátor de Catalunya .................................................................... 28
Taula 10:Temps mitjà de desplaçament. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes
del Nomenclátor de Catalunya ................................................................................ 31
Taula 11: Relació creixement-distància per períodes. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor de Catalunya........................................................... 34
Taula 12: Relació creixement-altitud per períodes. Elaboració pròpia a partir de les
Taula 13: Desplaçaments segons motiu de les Terres de l'Ebres 2019. Elaboració
pròpia a partir de les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre ................... 40
Taula 14: Desplaçaments segons mitja 2019. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre ............................................................. 41
Taula 15: Desplaçaments segons tipus de desplaçament de les Terres de l'Ebres 2019.
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre .. 41
Taula 16: Desplaçaments segons tipus de desplaçament i temps de les Terres de l'Ebres
2019. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de
l'Ebre ...................................................................................................................... 42
3
ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS
Il·lustració 1: Àmbit d’estudi. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut Cartogràfic
i Geològic de Catalunya https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores ....................... 10
Il·lustració 2: Esquema metodològic. Elaboració pròpia a partir de l'informe
Metodología y Técnicas Cuantitativas de Investigación (N.o 1). Universitat Politècnica de
València. ................................................................................................................. 11
Il·lustració 3: Principals vies de comunicació de Catalunya. Institut Cartogràfic i
Geològic de Catalunya https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores ......................... 15
Il·lustració 4:Representació de la població segons comarca i any. Elaboració pròpia a
partir de les dades extretes de Gobierno de España. Nomenclátor de Cataluña -
Conjunto de datos. datos.gob.es. https://datos.gob.es .............................................. 17
Il·lustració 5: Ràtio d'homes i dones. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Il·lustració 6: Representació de la ràtio per anys. Elaboració pròpia a partir de les dades
Il·lustració 7: Piràmides poblacionals Terres de l'Ebre Elaboració pròpia a partir de les
Il·lustració 8:Representació de la població en nucli i disseminat. Elaboració pròpia a
partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya ........................................ 22
Il·lustració 9: Representació índex envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades
Il·lustració 10: Representació índex sobre-envelliment. Elaboració pròpia a partir de les
Il·lustració 11:Creixement població Terres de l'Ebre. Elaboració pròpia a partir de les
Il·lustració 12: Representació d'origen de la població. Elaboració pròpia a partir de les
Il·lustració 13: Ubicació de les entitats. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes
del Nomenclátor de Catalunya ................................................................................ 29
Il·lustració 14:Representació cartogràfica de les distàncies a la capital de municipi.
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya ......... 32
Il·lustració 15:Creixement-distància 2003-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes del Nomenclátor de ..................................................................................... 33
Il·lustració 16: Creixement-distància 2003-2011. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor ............................................................................... 33
Il·lustració 17: Creixement-distància 2011-2021. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor ............................................................................... 34
Il·lustració 18: Altitud entitats de les Terres de l'Ebre. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor i ICGC .................................................................... 35
Il·lustració 19: Creixement-altitud 2003-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes del Nomenclátor ......................................................................................... 36
4
AGRAÏMENTS
En primer lloc, m’agradaria expressar els meus agraïments al tutor d’aquest treball
final de màster, Joaquin Recaño Valverde, per l’interès que ha mostrat en tot moment
i la seva professionalitat a l’hora d’afrontar les pedres que s’han anat trobant camí.
El seu suport i dedicació ha estat de gran ajuda per assolir els objectius.
D’altra banda, vull donar les gràcies a Xavier Bach, sots cap a l’àrea de mobilitat del
IERMB (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona) per la seva
col·laboració i formació amb diferent programari i per haver-me fet néixer l’interès
per l’ús d’aquestes eines i poder-les aplicar a projectes de formació pròpia.
Agrair també a tot l’equip de mobilitat del IERMB pel seu suport i interès en el projecte
donat en tot moment i els consells transmesos per obtenir els meus propòsits. També
cal mencionar l’esforç dels propietaris del restaurant El Golut de Manresa que en estat
sempre en bona predisposició per tal de donar-me temps lliure per invertir-lo al
projecte.
Finalment, però no menys important, vull agrair la paciència i el suport incondicional

de la meva família, especialment a la meva parella Clàudia Casas, que ha estat al
meu costat durant tot l’estiu i animant-me a seguir treballant amb força.
5
1.INTRODUCCIÓ
Aquest informe presenta l’enfocament i principals resultats d’una anàlisi sobre
l’evolució de la població urbana i rural a les Terres de l’Ebre, format per quatre
comarques; Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta durant el període del 2003
i 2021.
Definim el despoblament d’un territori com la disminució del nombre d’habitants d’un
lloc o quedar-se sense habitants. La pèrdua de població de les àrees més rurals del
territori català és un fenomen complex en el qual s’han de considerar molts factors a
tenir en compte a l’hora de l’observació. Factors com les condicions exteriors del
territori, la dels territoris veïns, que poden estimular o cohibir iniciatives i recursos
d’una àrea determinada.
Des d’aquest punt de vista, comprovar el comportament i les dinàmiques dels

municipis o àrees d’objecte d’interès, en aquest cas els municipis que formen les
Terres de l’Ebre, ens aporta informació per a la interpretació i l’anàlisi del fenomen a
estudiar en els últims 20 anys juntament amb representació cartogràfica dels diferents
indicadors treballats que ens aportarà informació visual de gran interès per a la seva
comprensió.
Durant les darreres dècades han anat creixent les possibilitats de selecció del lloc de
residència, però d’una manera restringida a uns determinats espais i nuclis. Les àrees
que, com les Terres de l’Ebre, no compten amb nuclis urbans de certa dimensió o
presenten altres estrangulaments específics, tindrien a grans trets menys opcions de
captar fluxos econòmics i socials.
D’alguna manera, es pot dir que aquestes zones rurals pateixen de manera
acumulada els efectes de les dinàmiques prèvies de concentració i dels nous factors.
Les dinàmiques de despoblament i/o d’envelliment segueixen un procés acusat en
aquells espais més enclavats des del punt de vista d’accessibilitat, o bé centrats en
activitats agràries o en una indústria poc adaptada a les demandes actuals. D’alguna
manera, es pot dir que aquestes zones rurals pateixen de manera acumulada els
efectes de les dinàmiques prèvies de concentració i dels nous factors.
Tot i que el despoblament rural ha estat una matèria relativament poc analitzada, en
els darrers temps ha agafat una significació creixent, especialment per la preocupació
que representa per a les administracions i, evidentment, per als residents de les zones.
Una recerca d’aquestes característiques ha hagut de tenir una bona base

metodològica que permetés l’anàlisi de les dades treballades i poder obtenir uns
resultats adients dins el cas d’estudi.
El treball que es presenta engloba diverses representacions de les variables emprades

al llarg del projecte en tres moments temporals, els anys 2003, 2011 i 2021, la qual
cosa ens permet veure’n l’evolució territorial i de les mateixes variables utilitzades.
Gràcies a l’abundància de dades i les possibilitats de la seva explotació analítica i la

seva representació cartogràfica, permet certes interpretacions des de diversos punts
de vista, que estructuren en bona part aquest document i la presentació del treball.
6
• Avaluar la intensitat del despoblament en funció de tres variables

o Latitud del territori
o Distància a la capital municipal
o Envelliment de la població
o Masculinització de la població
o Immigració
Aquest treball ha de ser un inici d’una anàlisi molts més extensa i detallada de la
situació del despoblament del territori, no només a nivell municipal, sinó a nivell
autonòmic i/o estatal, per tal de poder relacionar els resultats amb l’evolució
demogràfica, que ha viscut Catalunya en aquest quasi quart de segle.
7
2.OBJECTIUS
Actualment, una de les principals demandes de la població és viure en un territori
connectat, ja sigui l’accés a les noves tecnologies de comunicació, una comunitat
social estable i una mobilitat accessible per a tothom.
Si cap fet caracteritza i defineix la ruralitat és l’aïllament de la població i la distància.

Aquest aïllament no significa que la població rural no es mogui o es mogui menys.
La probabilitat de realitzar més desplaçaments diàriament és més elevada, ja que la
població rural té necessitats i aspiracions similars a les de la població urbana i per a
realitzar-les ha d’invertir uns majors esforços per a trencar aquest aïllament urbà-
rural.
És evident que l’escassa diversificació i nombre d’ofertes laborals en zones rurals és

un tret definidor de bona part dels municipis rurals catalans. La ubicació espacial
respecte els principals nuclis marca molt la possibilitat de mantenir o fins i tot guanyar
població sobre aquesta base: trobar-se prop del nucli d’activitat i comptar amb una
oferta d’habitatge abundant i assequible. És, però, una dinàmica que torna a deixar
fora els municipis perifèrics, que per la seva menor accessibilitat no són atractius per
el desenvolupament residencial, fet que dificulta també iniciatives de repoblament per
la manca del parc d’habitatges.
En una situació on la població en aquells territoris més aïllats pateixen el

despoblament continu dels seus municipis, s’ha vist l’oportunitat de realitzar un
informe per tal d’analitzar la situació cada cop més agreujada en aquest territori en
un període temporal per un conjunt divers de variables relacionades. En el marc d’una
recerca sobre despoblament rural, els principals objectius que es presenten:
i. Realitzar una descripció de conjunt i evolutiva per les Terres de l’Ebre de variables
demogràfiques, que ens permetin identificar a grosso modo el fenomen que s’està
analitzant.
ii. Identificar en el territori les àrees urbanes que expressen més despoblament i la
seva evolució en el temps.
iii. Formular proposicions generals sobre les causes d’aquest fenomen en funció de
les variables treballades.
Aquests objectius han determinat el procediment per a la realització tant de les anàlisis
com de la memòria escrita. A més a més ens ha permès definir i prendre certes
decisions metodològiques al llarg del projecte. L’objectiu de l’informe no és donar
resposta a la problemàtica del despoblament en àrees rurals de Catalunya, sinó en
la recerca de les possibles causes segons uns factors que han determinat la seva
evolució.
8
3.HIPÒTESIS I PREGUNTES DE RECERCA

La idea principal com s’ha comentat amb anterioritat, recau en la recerca dels motius
i conseqüències del despoblament de les Terres de l’Ebre, de manera que la recerca
s’ha adreçat a conèixer si els efectes socials i demogràfics tenen una expressió
territorial clara i si, en conseqüència, s’està agreujant el procés de despoblament de
les zones més rurals i aïllades d’aquest territori atenent a diferents factors.
D’aquesta hipòtesi general del projecte es dedueixen les principals preguntes de

recerca que el treball ha abordat, en relació amb si més no a:
- Quina és la intensitat del despoblament? Entre 2001-2011 i 2011-2021

- Quins altres factors podem trobar? (econòmic, social, retorn país origen)
- Pèrdua de població segons altitud?
- Distància a la capital
- La intensitat de despoblament afecta més al gènere masculí o femení?
Aquestes preguntes i les que han anat sorgint al llarg del desenvolupament del
treball mateix han estructurat tant la metodologia com els resultats obtinguts.
9
4.METODOLOGIA
4.1.PLANTEJAMENT METODOLÒGIC
L’informe que es presenta a continuació i per contextualitzar aquest projecte, presenta
una metodologia d’investigació quantitativa, en el qual es basa en tècniques
d’estadística per conèixer diferents aspectes de la població en el qual volem treballar
en aquest projecte.
• Unitat: És la unitat de la població en la que volem buscar informació, en el

nostre cas parlem de cada persona que resideix a les Terres de l’Ebre.
• Població: És el conjunt de la unitat, l’agrupació de les persones, en aquest cas

no parlem de persones físiques, sinó d’una àrea, un territori en el qual volem
estudiar un fenomen determinat, en aquest cas la despoblació d’una zona
geogràfica, per tant, el nostre territori a estudiar són les Terres de l’Ebre.
Ribera d'Ebre
Terra Alta
Baix Ebre
Montsià
Il·lustració 1: Àmbit d’estudi. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores
• Mostra: És el subconjunt d’unitats seleccionades d’entre la població, per tal

d’acotar l’estudi en un àmbit menor i poder generalitzar i representar les
dades per a tot el territori. Exemple: L’enquesta de mobilitat en dia feiner de
Catalunya (EMEF) analitza els desplaçaments del territori català. En aquest cas
la mostra és de 10.000 persones, en el qual representaran la mobilitat de tota
la població del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona
(SIMMB). En el nostre cas d’estudi no utilitzem una mostra, sinó que ja agafem
la informació de tota la població.
10
En el següent gràfic es representa el procés que s’ha seguit al llarg de la

investigació del nostre projecte. Consta de sis passos, entre ells definir el
problema, en aquest cas s’utilitza per tal de definir els nostres objectius i les
preguntes de recerca (hipòtesis). Seguidament, el següent pas és realitzar el
disseny del nostre informe, com volem treballar i quines eines s’han d’utilitzar per
assolir els objectius inicials. El tercer pas ha estat recollir les dades i informació
suficient per tal de poder tractar-les i extreure’n els resultats. Si seguim el camí, el
quart pas és l’anàlisis d’aquestes dades i la seva interpretació en el qual ja serà
el cinquè pas i on també s’han extret les conclusions del projecte. Finalment,
l’últim pas, la cloenda, s’ha elaborat l’informe per plasmar el treball realitzat i
s’han buscat nous camins d’investigació per aprofundir més en el projecte i donar-
li continuïtat.
Il·lustració 2: Esquema metodològic. Elaboració pròpia a partir de l'informe Metodología y Técnicas Cuantitativas de
Investigación (N.o 1). Universitat Politècnica de València.
11
4.2.VARIABLES EMPRADES
Per dur a terme aquesta investigació, s’ha treballat principalment amb una font de
dades, el nomenclàtor. Aquesta obra recull més de 52.000 objectes que permet cobrir
els elements geogràfics de Catalunya.
A partir d’aquesta base de dades s’han realitzat creuaments demogràfics per tal de
conèixer la situació demogràfica de les Terres de l’Ebre i realitzar un seguiment de la
seva evolució durant el període del 2001 al 2021.
A continuació es veuen representats els indicadors demogràfics utilitzats al llarg del

projecte per tal de contextualitzar els càlculs realitzats i les diferents composicions.
Taxa de creixement. La taxa de creixement, també coneguda com a taxa de variació

(positiva o negativa), és l’increment o disminució de població en un territori entre dos
moments diferents del temps
Índex d’envelliment. És el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i

el de joves menors de 15 anys. S’expressa en tant per cent.
Es tracta d’un índex força simple i molt dinàmic: quan una població envelleix,
varien tant el numerador com el denominador, en sentit oposat.
Índex de sobreenvelliment. Quocient entre el nombre de persones de 85 anys i més

respecte al de persones de 65 anys i més. S’expressa en tant per cent.
Taxa d’envelliment. Percentatge de persones de 65 anys o més sobre el total de la

població. S’expressa en tant per cent (%).
Índex de recanvi de població activa. Quocient entre la població de 60 a 64 anys i la

població de 15 a 19 anys. S’expressa en tant per cent.
12
Proporció de masculinitat. Proporció d’homes per cada 100 individus. Es pot calcular
també la proporció de feminitat. S’acostuma a expressar longitudinalment, en forma
de gràfica, per totes les edats d’una població.
Ràtio de masculinitat. El número d’homes per cada 100 dones. Es pot calcular
també la ràtio de feminitat, a la inversa.
Relació creixement poblacional i altitud. El número d’homes per cada 100 dones.
Es pot calculartambé la ràtio de feminitat, a la inversa.
4.3.PROCÉS D’ANÀLISI
En aquest apartat volem donar èmfasi al treball realitzat per tal de poder fer un
informe que ens permetés conèixer la situació respecte el despoblament de les Terres
de l’Ebre.
Per dur a terme aquest projecte, s’ha extret la major part d’informació del
nomenclàtor de Catalunya. Aquesta base de dades de l’Institut Nacional d’Estadística
s’ha treballat per obtenir les dades necessàries per realitzar un estudi analític de la
situació de despoblament de les Terres de l’Ebre del 2003 al 2021.
Seguidament s’ha pres la decisió de treballar a escala del conjunt d’entitats i no a

escala municipal per tal d’aquesta manera obtenir uns resultats més específics i
interessants a analitzar, ja que a escala municipal no hauria estat la més idònia. Per
tant hem trobat interessant treballar i realitzar aquest estudi tot i que sigui un anàlisis
a escala petita, pot ser la base a futurs informes de la mateixa temàtica i hem trobat
molt interessant aquest anàlisi que ens ha permès posar en valor i pràctica tots els
coneixements obtinguts durant l’etapa educativa del màster realitzat.
Per altra banda s’ha treballat amb variables geogràfiques com són la distància i
l’altitud en la qual s’han realitzat una explotació del nomenclàtor per obtenir uns
resultats i a partir d’aquests primers resultats realitzar càlculs per tal d’obtenir
respostes a les nostres hipòtesis inicials. Aquest treball a constat de parts del càlcul de
la distància d’un punt a un altre en línia recte com també el càlcul a través d’eines de
“Google” per calcular el temps de desplaçament i distància real que es necessita per
realitzar els desplaçaments d’una entitat a la capital de municipi i saber si és un factor
determinant del despoblament de les comarques del sud de Catalunya.
13
S’han posat en pràctica coneixements de bases de dades per tal de treballar el

nomenclàtor. Coneixements estadístics han estat necessaris per realitzar els càlculs
pertinents a cada anàlisis, com el creixement demogràfic, els índex d’envelliment, la
proporció de població resident en nucli i en entitats disseminades, com també
coneixements territorials per conèixer el territori estudiat i saber el seu comportament
amb la societat i per tant coneixements demogràfics han sigut importants per l’anàlisi.
Finalment s’ha combinat tot el projecte amb representacions cartogràfiques per

obtenir resultats visuals que ens permetés conèixer de manera senzilla i interactiva la
situació del despoblament a les Terres de l’Ebre. Per això s’han extret dades de
l’Institut cartogràfic i geogràfic de Catalunya per tal de combinar aquestes capes
cartogràfiques amb les bases de dades treballades anteriorment per tal de realitzar
composicions del territori ebrenc en diferents variables demogràfiques i territorials.
14
5.ENCAIX TERRITORIAL
Catalunya reuneix la condició ideal per ser un passadís entre l’Europa occidental i la
península ibèrica i les terres africanes veïnes. A les comarques de l’Ebre aquest
passadís te una morfologia peculiar i pròpia. Les planes que poden trobar al llarg del
territori i el corredor costaner del mediterrani permet estalviar-se travessar els camins
interiors de la península, a més a més afegint la importància del mar Mediterrani i
els seus desplaçaments marítims.
Les Terres de l’Ebre estan integrades dins de les comarques tarragonines del Baix
Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a l’extrem sud de Catalunya. És un
territori amb una alta biodiversitat, gràcies al seu relleu molt variat i la seva situació
geogràfica dins el territori català
Dels set àmbits territorials definits al Pla territorial general de Catalunya (PTGC), el
més meridional del país és el de les Terres de l’Ebre, que integra les comarques del
Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Amb una extensió total 3.300
km2, és el segon àmbit més petit del país i a final del 2007 tenia una població de
més de 182.000 habitants. Els principals assentaments urbans es localitzen a les
comarques del Baix Ebre i el Montsià.
El territori de les Terres de l’Ebre es caracteritza per la presència del riu Ebre, que
travessa l’àmbit en direcció sud-est i que forma una extensa zona amb un delta a la
seva desembocadura, i per la cadena muntanyosa paral·lela a la línia de costa que
s’estén entre Beseit i el massís del Montsant.
Com ja s’ha comentat anteriorment, Les Terres de l’Ebre és un territori de cruïlla entre
Catalunya, València i Aragó. La zona costanera està comunicada amb l'autovia de la
Mediterrània A-7 i la carretera N-340, que són el nexe entre França i el sud de la
Península. Per facilitar els accessos entre Catalunya, l'Aragó i França a través de la
zona més muntanyosa, trobem la C-12, coneguda com a l'Eix de l'Ebre, que agilita la
circulació. Per a connectar la costa i la zona muntanyosa, s'utilitza la C-42.
Il·lustració 3: Principals vies de comunicació de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores
15
6.ANÀLISI DEMOGRÀFIC
Un cop ja coneixem la situació del nostre àmbit d’estudi, ens endinsarem en un
anàlisis territorial que ens permetrà donar resultat a les nostres hipòtesis inicials
establertes en un primer moment.
Per tal de dur aquest procés, primer de tot s’ha començat amb un anàlisis territorial
a major escala, analitzant les comarques en conjunt. En el següent pas hem disminuït
aquesta escala, a una escala municipal per tal d’obtenir uns resultats més precisos i
poder d’aquesta manera comparar-los.
Per entrar en context, s’han d’avaluar dues variables essencials:
• La majoria del conjunt de municipis de les Terres de l’Ebre, s’identifiquen com

espais rurals i/o desafavorits.
• Les Terres de l’Ebre es mouen entre l’estancament poblacional i la regressió
poblacional, en aquest cas agreujat en la última dècada en la majoria de
municipis del territori ebrenc.
6.1.HABITANTS
Si mirem la població total per comarques de les Terres de l’Ebre podem observar com
el període 2003-2011 hi hagut un augment de població en les quatre comarques.
Tot i això veiem un major augment a les comarques del sud Baix Ebre i Montsià amb
un augment de 12.000 habitants en 8 any en relació a les comarques de Ribera
d’Ebre i Terra Alta, on aquest augment ha sigut de 1.400 i 500 habitants
respectivament en 8 anys.
En aquest cas l’augment major de les comarques del sud ve relacionat amb els nuclis
urbans d’aquestes dues comarques, on trobem Tortosa i Amposta, els nuclis urbans
on es concentra la major activitat econòmica del territori.
Per altra banda, el període comprés entre 2011 i 2021 hi ha una pèrdua important
de població en les quatre comarques. Aquest despoblament és més accentuat en les
comarques del Baix Ebre i el Montsià i menor en les comarques de la Terra Alta i
Ribera d’Ebre.
COMARCA 2003 2011 2021

Baix Ebre 70.373 82.634 78.011
Montsià 60.728 72.261 68.263
Ribera d'Ebre 22.464 23.889 21.870
Terra Alta 12.322 12.847 11.430
Taula 1: Població per comarca i any. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de Gobierno de España.
Nomenclátor de Cataluña - Conjunto de datos. datos.gob.es. https://datos.gob.es
16
En al gràfic que podem observa a continuació, es representa la població per

comarques dels tres anys analitzats i la seva evolució.
Il·lustració 4:Representació de la població segons comarca i any. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de
Gobierno de España. Nomenclátor de Cataluña - Conjunto de datos. datos.gob.es. https://datos.gob.es
Per tant analitzant els primers indicadors podem afirmar que durant la darrera dècada
hi hagut un despoblament pronunciat en aquest territori, i per tant, s’han d’analitzar
altres factors per conèixer les causes d’aquest procés de despoblament.
Riba-roja d'Ebre Flix Riba-roja d'Ebre Flix Riba-roja d'Ebre Flix
Ascó
Ascó Ascó
Garcia
Garcia Garcia
Batea
Móra d'Ebre Batea Batea
Móra d'Ebre Móra d'Ebre
Gandesa
Caseres Gandesa Gandesa
Miravet Caseres Caseres
Miravet Miravet
Bot Tivissa Bot Tivissa Bot Tivissa
Benifallet
Benifallet Benifallet
Paüls
l'Ametlla de Mar Paüls Paüls
Tivenys l'Ametlla de Mar
Xerta Tivenys Tivenys l'Ametlla de Mar
Arnes Xerta Xerta
el Perelló Arnes Arnes
el Perelló el Perelló
Tortosa
Tortosa Tortosa
Roquetes
Roquetes Roquetes
l'Aldea
l'Aldea l'Aldea
Mas de Barberans Deltebre
la Sénia Mas de Barberans Deltebre Deltebre
Mas de Barberans
la Sénia la Sénia
la Galera
la Galera la Galera
Amposta
Godall Amposta Amposta
Godall Godall
Ulldecona
Ulldecona Ulldecona
Alcanar
Alcanar Alcanar
comarques comarques
comarques
Municipis Municipis
Municipis
2011 2021
2003
190 - 910 177 - 783
187 - 1790
911 - 2150 784 - 1901
1791 - 4051
2151 - 6045 1902 - 6866
4052 - 8738
6046 - 15338 6867 - 14953
8739 - 17759
15339 - 34432 14954 - 33439
17760 - 31164
17
Si mirem la proporció d’homes i dones a les comarques de les Terres de l’Ebre veiem
com el 50,7% de la població ebrenca són homes i el 49,3% dones. També realitzant
el càlcul de ràtio de masculinitat, observem com per cada 100 dones hi ha 103 homes
al 2003, 104 al 2011i 102 al 2021. En tots els anys la ràtio i el percentatge d’homes
i dones a les Terres de l’Ebre s’ha mantingut estable i la proporció de cada gènere
ha estat proporcionat ja sigui en el període 2003-2011 on s’ha vist un augment de
població, com el període 2011-2021 amb un descens d’habitants a totes les
comarques del nostre àmbit d’estudi.
ANY RÀTIO
2003 1,03
2011 1,04
2021 1,02
Il·lustració 5: Ràtio d'homes i dones. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
Analitzant l’evolució de la ràtio de masculinitat segons edat i any no trobem cap

alteració en cap any. Observem com hi ha una masculinitat major fins l’edat dels 65
anys on a partir d’aquesta edat trobem més dones que homes.
Il·lustració 6: Representació de la ràtio per anys. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya
18
6.2.PIRÀMIDES POBLACIONALS
A continuació mostrem tres piràmides poblacionals que representen la població total
de les Terres de l’Ebre en els tres anys que estem estudiant, 2003, 2011 i 2021. En
aquest cas es troba representada l’estructura de la població per grups d’edat. A l’eix
horitzontal tenim els percentatges de població mentre que a l’eix vertical les franges
d’edat estan distribuïdes en intervals de cinc anys. A la dreta es representen els valors
corresponents a les dones i a l’esquerra els corresponents als homes.
2003 2011
2021
Il·lustració 7: Piràmides poblacionals Terres de l'Ebre Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya
19
Podem inferir que en els tres casos es pot observar la forma regressiva de les
piràmides, en altres paraules, veiem com al pas dels anys la població està mes
envellida. S’observen grups d’edat molt avançada en relació a l’alta esperança de
vida i és visible un gran eixamplament en les edats adultes.
Observem com en el grup d’edat de 0 a 4, hi ha un major nombre de naixements

masculins que de femenins. Aquesta és una tendència natural biològica (de cada
1000 naixements 512 són nens i 488 nenes). En els grups d’edat dels 20 als 40 anys
observem el predomini dels efectius masculins sobre els femenins, en part pel major
nombre de naixements, però especialment és conseqüència de l’arribada
d’immigrants, que solen ser homes majoritàriament. En els grups d’edat de més de
65 anys la tendència s’inverteix amb un clar predomini de les dones a causa de la
seva major esperança de vida deguda a factors biològics i sociològics alhora.
Resumint, la població catalana i espanyola es caracteritza per tenir una baixa

natalitat, conseqüència del retard de la maternitat en les dones i a la disminució de
fills per parella. Baixa fecunditat, l’índex català de fecunditat és d’1,20 fills per dona,
molt per sota del que es considera com el nivell mínim de reemplaçament
generacional (2,1). Aquesta dada es el resultat d’aspectes socioeconòmics i culturals
(accés als mitjans anticonceptius, canvi del paper de la dona amb la incorporació al
mercat de treball, nivell d’instrucció de les dones, capacitat de decisió de les dones,
costos de la cura i l’educació dels fills, retard en l’edat en que es té el primer fill,
canvis en l’estructura familiar, …). La baixa mortalitat, que s’observa en el gràfic és
el resultat de l’augment de l’esperança de vida, com a resultat de la millora de qualitat
de vida d’amplis sectors de la població, i reflecteix perfectament l’envelliment de la
població espanyola.
Aquesta situació, condicionada per la baixa natalitat i la baixa fecunditat, dona lloc a
un creixement vegetatiu molt baix, que sumat a una augment de l’esperança de vida,
situa a Catalunya i Espanya en un comportament d’envelliment progressiu de la seva
població.
20
6.3.NUCLI I DISSEMINAT
Una part important d’aquest informe és identificar com es distribueix la població
ebrenca dins el territori, així doncs, conèixer la població que viu en un nucli urbà i la
població que resideix en entitats disseminades ens serà útil per tal de conèixer la
situació d’aquest territori i la seva evolució al llarg d’aquests darrers 20 anys.
Primer de tot cal conèixer el significat de nucli i disseminat per fer-nos una idea de
què significa i les seves principals característiques. Es considera nucli de població un
conjunt d'almenys deu edificacions, que formen carrers, places i altres vies urbanes.
Per excepció, el nombre d'edificacions podrà ser inferior a 10, sempre que la població
que hi habita superi els 50 habitants.
S'inclouen al nucli aquelles edificacions que, estant aïllades, disten menys de 200
metres dels límits exteriors del conjunt esmentat, si bé en la determinació d'aquesta
distància s'han d'excloure els terrenys ocupats per instal·lacions industrials o
comercials, parcs, jardins, zones esportives, cementiris, aparcaments i altres, així com
els canals o rius que puguin ser creuats per ponts.
Les edificacions o habitatges d’una entitat singular de població que no poden ser
incloses en el concepte de nucli es consideren un disseminat.
Una entitat singular de població pot tenir un o diversos nuclis, o fins i tot cap, si tota
es troba en disseminat.
Cap habitatge no pot pertànyer simultàniament a dos o més nuclis, o a un nucli i un

disseminat.
Un aquest cas, s’ha realitzat el càlcul de percentatge de població resident en nucli i

disseminada de les comarques de les Terres de l’Ebre. Si mirem les taules s’aprecia
com la majoria de població de les Terres de l’Ebre resideix en nuclis. La única variable
que veiem més intensificada és a la comarca del Baix Ebre on tot i que predomina la
població en nucli, la població en zones disseminades es troben entre el 9% i 11% sent
així la població amb un percentatge més elevat de disseminat.
Tot i que els valors oscil·len ens uns intervals semblants, veiem com hi hagut un
augment de població disseminada a les comarques del Baix Ebre i Montsià. Un fet
que trobem peculiar, ja que esperàvem que la població disseminada disminuís al
llarg dels anys a causa del despoblament, però en aquest cas sempre ha anat en
augment.
NUCLI
COMARCA 2003 2011 2021

Baix Ebre 90,5% 89,6% 89,1%
Montsià 97,1% 96,7% 96,5%
Ribera d'Ebre 96,9% 94,8% 95,0%
Terra Alta 99,4% 98,4% 98,7%
Taula 2:Població en nucli. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
21
DISSEMINAT
COMARCA 2003 2011 2021

Baix Ebre 9,5% 10,4% 10,9%
Montsià 2,9% 3,3% 3,5%
Ribera d'Ebre 3,1% 5,2% 5,0%
Terra Alta 0,6% 1,6% 1,3%
Taula 3:Població en disseminat. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
REPRESENTACIÓ CARTOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ EN NUCLI I DISSEMINADA
Ribera d'Ebre Ribera d'Ebre
94,96% 96,89%
Terra Alta Terra Alta
5,04% 99,45%
98,69% 3,11%
1,31% 0,55%
Baix Ebre Baix Ebre

10,86% 9,51%
89,14% 90,49%
Montsià Montsià
96,51% 3,49% 97,15% 2,85%
Ribera d'Ebre
94,8%
Terra Alta
5,2%
98,36% 1,64%
Nucli
Disseminat
Baix Ebre
89,6% 10,4%
Montsià
96,66% 3,34%
Il·lustració 8:Representació de la població en nucli i disseminat. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
22
6.4.ÍNDEX ENVELLIMENT
Una altra variable analitzada en aquest projecte és l’índex d’envelliment de la
població ebrenca. Aquest índex ens permet conèixer la relació del grup de població
de 65 anys i més respecte el grup de població de 15 anys i menys. A la següent taula
es representa l’índex d’envelliment de les quatre comarques que formen les Terres de
l’Ebre.
COMARCA 2003 2011 2021

Baix Ebre 166,2% 133,6% 155,0%
Montsià 151,3% 124,0% 148,1%
Ribera d'Ebre 199,6% 175,2% 196,5%
Terra Alta 283,1% 225,0% 246,1%
Taula 4: Índex envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
En aquest cas representem les dades en un gràfic de barres per tal d’observar de
forma més gràfica l’evolució d’aquest índex al llarg dels tres anys analitzats. Com
podem veure els valors són molt elevats i en la majoria de casos és superior a la
mitjana de Catalunya del 2022 (131,3%), la més alta registrada fins el moment. Cal
destacar els valors de la comarca de Terra Alta, ja que en els tres anys és molt superior
al 200%, uns valors preocupants i que agreugen i intensifiquen la pèrdua de població
al llarg dels anys.
131,7% Mitjana
Catalunya
Il·lustració 9: Representació índex envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya
Com a resultat podem afirmar que l’edat és un factor important en el despoblament

d’aquests territoris ja que la població jove marxa d’aquestes comarques i la taxa de
natalitat disminueix considerablement al llarg dels últims 20 anys.
23
6.5.ÍNDEX SOBRE-ENVELLIMENT
Una altra variable emprada i molt semblant a l’anterior, és l’índex de sobre-
envelliment, en la qual ens permet conèixer la relació entre la població d’entre 65 i
85 anys amb el grup d’edat major de 85 anys. A la següent taula es representa l’índex
de sobre-envelliment de les quatre comarques que formen les Terres de l’Ebre.
COMARCA 2003 2011 2021

Baix Ebre 11,2% 14,4% 18,5%
Montsià 11,0% 15,2% 18,7%
Ribera d'Ebre 13,1% 18,6% 20,5%
Terra Alta 11,0% 17,5% 23,1%
Taula 5:Índex sobre-envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
En aquest cas, també realitzem un gràfic de barres per obtenir uns resultats més
visuals per tal de tenir una comparativa evolutiva temporal de cada comarca. En les
quatre comarques veiem un clar augment des de el 2003 al 2021 augmentant entre
un 7% i 12% l’índex de sobre-envelliment en un període de 20 anys. Tornem a
evidenciar el pronunciat augment d’aquets valors a la comarca de Terra Alta.
En aquest cas, la mitjana de Catalunya es troba en el 17% al 2022. En totes les

comarques aquest percentatge és superat amb un valor més pròxim de 18,5% al Baix
Ebre i un valor més llunya del 23,1% a la Terra Alta.
Aquests resultats reafirmant els resultats descrits a l’apartat anterior, on es remarcava

el factor de l’edat com a causa del despoblament en aquestes comarques catalanes,
accentuant en especial les comarques de Terra Alta i Ribera d’Ebre. Sent aquestes les
poblacions amb menys habitants del total del territori de les Terres de l’Ebre, però
amb percentatges molt majors d’envelliment i sobre-envelliment respecte les
comarques amb més població, en aquest cas Baix Ebre i Montsià
17% Mitjana
Catalunya
Il·lustració 10: Representació índex sobre-envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
24
6.6.CREIXEMENT POBLACIONAL
En aquest apartat mirarem el creixement poblacional que han tingut les comarques
ebrenques durant aquest 20 anys. A continuació, a la primera taula es representa el
creixement anual de les diferents comarques entre el 2003-2011 i el creixement entre
2011-2021. En la segona taula que podem observar, es representa el creixement
total del període 2003-2011 i 2011-2021.
CREIXEMENT ANUAL
COMARCA 2003 - 2011 2011 - 2021

Baix Ebre 2,0% -0,7%
Montsià 2,2% -0,7%
Ribera d'Ebre 0,8% -1,1%
Terra Alta 0,5% -1,5%
Taula 6: Creixement anual. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
Si ens centrem amb la taula del creixement per períodes (2003-2011) i (2011-2021)
s’observa com en el primer cas hi ha hagut un augment de població en les quatre
comarques, sobretot a la comarca del Baix Ebre i Montsià. En aquest cas va relacionat
amb els municipis que s’hi troben (Tortosa i Amposta). En canvi les comarques de
Ribera d’Ebre i Terra Alta el seu creixement ha estat menor entre el 2003 i 2011.
Ara si mirem el període 2011-2021 aquesta situació es reverteix, i trobem que en les
quatre comarques hi ha pèrdua de població. En aquest cas hi ha major percentatge
de pèrdua a les comarques de Ribera d’Ebre i Terra Alta, que com s’ha comentat
anteriorment, són les comarques amb menys i població i on trobem major
despoblament en els darrers 10 anys. En canvi, les comarques del Baix Ebre i Montsià
aquesta pèrdua de població és menor, tot i que és un percentatge bastant alt ja que
tan sols ha sigut en 10 anys.
CREIXEMENT PERÍODE
COMARCA 2003 - 2011 2011 - 2021

Baix Ebre 17,4% -5,6%
Montsià 19,0% -5,5%
Ribera d'Ebre 6,3% -8,5%
Terra Alta 4,3% -11,0%
Taula 7: Creixement període. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
25
Ribera d'Ebre Ribera d'Ebre

6,34%
CA: 0,77%
Terra Alta Terra Alta -8,45% 2011-2021
2003-2011 4,26% -11,03% CA: -1,1%
CA: 0,52% CA: -1,45%
Veiem com en les 4
Veiem com en les 4 comarques analitzades hi
comarques analitzades hi Baix Ebre Baix Ebre ha una pèrdua de
ha un augment de població 17,42% -5,59%
població important durant
CA: -0,72%
durant aquest període CA: 2,03%
aquest període
Montsià Montsià
18,99% -5,53%
CA: 2,2% CA: -0,71%
CREIXEMENT PÈRDUA
Il·lustració 11:Creixement població Terres de l'Ebre. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
6.7.ORIGEN DE LA POBLACIÓ
És important conèixer l’origen de la població i poder analitzar si l’augment o la
pèrdua de població té relació amb l’origen dels habitants, si són residents espanyols
o són estrangers. En les següents taules s’expressen en nombres absoluts la població
de les comarques de les Terres de l’Ebre segons si són espanyols o estrangers. Cada
taula representa un any (2003-2011-2021).
ORIGEN DE LA POBLACIÓ PER COMARQUES I ANY
COMARCA Espanyol Estranger Total

Baix Ebre 64.488 5.799 70.287
Montsià 54.358 6.370 60.728
2003
Ribera d'Ebre 21.177 1.287 22.464
Terra Alta 11.838 484 12.322

Baix Ebre 65.706 16.928 82.634
Montsià 56.661 15.600 72.261
2011
Ribera d'Ebre 19.912 3.977 23.889
Terra Alta 11.050 1.797 12.847

Baix Ebre 64.683 13.328 78.011
Montsià 56.512 11.751 68.263
2021
Ribera d'Ebre 18.357 3.513 21.870
Terra Alta 9.982 1.448 11.430
Taula 8: Origen de la població. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
26
Com s’ha observat a les taules anteriors i el gràfic següent, hi ha un fort augment de
població immigrant durant el període 2003-2011, sobretot a les comarques del Baix
Ebre i Montsià. Cal recordar que són les dues comarques amb les ciutats amb més
habitants i on hi trobem major oferta laboral. En canvi si que trobem un augment de
població espanyola durant el període 2003-2011 a les comarques del Baix Ebre i
Montsià, però molt menor i amb menys impacte que el de la oblació estrangera. A
més a més durant aquest període podem veure com a les comarques de Ribera d’Ebre
i Terra Alta perden població.
Per altra banda, el període 2011-2021 a les comarques del Baix Ebre i Montsià la
pèrdua de població estrangera és molt pronunciada, en canvi a les comarques de
Ribera d’Ebre i Terra Alta, aquesta pèrdua és molt menor. El gràfic de població
espanyola ens mostra com la pèrdua és menor i amb menys impacte en aquest
període en totes les comarques ebrenques.
POBLACIÓ ESPANYOLA
POBLACIÓ ESTRANGERA
Il·lustració 12: Representació d'origen de la població. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
27
Per concloure aquest apartat de l’origen de la població podem afirmar que les Terres
de l’Ebre van obtenir un augment de població considerable, tot i l’estancament del
creixement de la població espanyola, gràcies a la immigració durant el primer període
2003-2011. Malauradament en el segon període analitzat 2011-2021 aquesta
població estrangera va marxar d’aquestes poblacions disminuint així els habitants
d’aquest territori. Si ajuntem aquest fet amb la pèrdua progressiva de població
espanyola, el despoblament es veu molt accentuat segons origen de la població.
Entenem així que la manca de oferta laboral, la difícil adaptació de la població

estrangera en aquest territori i altres factors socials i territorials propicien l’acceleració
del despoblament de les Terres de l’Ebre.
En aquesta taula es desglossa l’origen espanyol amb residents interns de Catalunya i

la resta d’Espanya. Podem observar com hi ha predomini de població Catalana que
la resta de l’Estat espanyol, tot i això la variació de població no és molt diferenciada
tot i que trobem que la població de resta d’Espanya va disminuint al llarg dels anys,
a causa de la disminució de la immigració espanyola cap al territori català que havia
marcat una època any anteriors, on aquesta migració cap a Catalunya de població
de la resta d’Espanya, sobretot de les terres d’Andalusia, era molt comuna ja que
l’oferta laboral en aquest territori era major que la de la resta de l’Estat espanyol.
COMARCA 2003 2011 2021

B aix Ebre 70287 82634 78011
Catalunya 56720 58653 57291
Resta Espanya 7167 7045 6119
Estranger 6400 16936 14601
Mon tsià 60728 72261 68263
Catalunya 46598 49270 48749
Estranger 6798 15494 12578
Ribera d Ebre 22464 23889 21870
Catalunya 18085 17354 16084
Estranger 1450 3954 3652
Terra A lta 12322 12847 11430
Catalunya 11015 10334 9355
Estranger 536 1792 1429
Taula 9:Origen de la població per comarques. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya
28
7.ANÀLISI TERRITORIAL
En aquest apartat ens centrarem més en un anàlisis més detallat i territorial, per tant
disminuirem l’escala en l’àmbit d’estudi i ens centrarem més en els municipis i les
diferents entitats que podem trobar a les comarques ebrenques.
7.1.DISTRIBUCIO DE LES ENTITATS

En la següent representació cartogràfica es mostra un mapa de calor per visualitzar
dins el territori de les Terres de l’Ebre el conjunt d’entitats que trobem en elles i
conèixer d’aquesta manera la seva situació geogràfica per realitzar un anàlisis de
caràcter territorial. Si ens fixem veiem com les entitats es centren a la comarca Baix
Ebre on trobem Tortosa (cercle vermell), a la costa (cercle blau), en aquest cas
poblacions com Ametlla de Mar i el Perelló i finalment al sud de la comarca del
Montsià al costat de la costa trobem la població d’Alcanar (cercle marró).
Podem observar com moltes d’aquestes entitats es troben molt juntes a nuclis urbans;
Tortosa, Ametlla de Mar, Alcanar... i al costat de la costa. Tan sols observant aquest
mapa, podem anar obtenir uns hipotètics resultats on la distància al nucli urbà i
l’altitud de les entitats no són factors determinants del despoblament d’aquests
territoris.
UBICACIÓ DE LES ENTITATS
!
! !
!
!
!
!
!
!
!
! !
!
! !
!
!
!
!
!
!
!
! !
! !
!
!
!
!
! CAPITAL
!
!
Entitats
! !
0-1
! !
!
!
!
1-3
!
! 3-5
!
!
5-7
!
! +7
comarques
!
municipis
Il·lustració 13: Ubicació de les entitats. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya
29
7.2.DISTÀNCIA DE LES ENTITATS

En aquest apartat es vol analitzar la distància que hi ha entre les entitats disseminades
i el nucli urbà (la capital del municipi). Per tal de dur aquest anàlisis s’ha calculat la
distància ortodròmica que hi ha entre una entitat disseminada i la capital del municipi.
La distància com l’entenem és el mòdul del vector que formen dos punts separats
d’un de l’altre. Encara existeixen diferents maneres de calcular la distància entre dos
punts, entre elles la distància natural o real que calcula la distància segons el
recorregut emprat en el trajecte. També podem trobar la distància geomètrica que és
la distància en línia recte entre dos punts.
En aquest informe es calcula la distància ortodròmica (great-circle distance), que és

el camí més curt entre dos punts de la superfície terrestre valorant l’esfera de la Terra.
Tot i això, compararem aquesta distància amb la distància que ens indica “google-
maps” per veure si hi ha diferències entre un càlcul i l’altre.
A més a més no només representarem la distància, sinó que també s’ha trobat
interessant conèixer el temps el qual han de destinar els habitants de cada entitat
disseminada per realitzar els seus desplaçaments diaris a la capital del municipi.
Aquest valor ens permetrà conèixer amb més exactitud si la distància i el temps que
s’ha de dedicar és un factor clau per al despoblament en aquest territori.
Ens hem trobat que en alguns municipis no hi havien entitats disseminades i per tant,
aquests no han estat utilitzats per a realitzar el càlcul i l’estudi.
La següent taula es mostra la mitjana de distància que hi ha entre una entitat

disseminada i la capital de municipi i també es mostra el càlcul del temps que es
tarda en realitzar aquest desplaçament amb vehicle privat i en mobilitat activa, en
aquest cas caminar. Per saber el temps que s’ha d’invertir en mobilitat activa, en
aquest cas en bicicleta, el temps es calcula obtenint un terç del temps que es destina
en caminar.
Com podreu observar en aquesta taula no es troba el temps que s’ha de destinar en
transport públic. L’oferta d’aquest mode de transport dins les comarques de les Terres
de l’Ebre és menor en comparació en altres territoris catalans. Per tant en la majoria
de casos, no hi ha possibilitat de realitzar aquests desplaçaments amb transport
públic.
En aquest cas, aquest és un factor molt negatiu que pot accentuar el despoblament
en les comarques ebrenques a causa de falta d’oferta de transport públic per als
usuaris que no disposin de vehicle privat i hagin de buscar altres maneres o marxar
d’aquest territori en busca d’oportunitats laborals en altres indrets on sigui possible
l’ús d’aquest mode de transport.
En molts casos la distància ortodròmica i la distància real que s’ha de recorre és molt
semblant, tot i que hi ha casos on la distància real és molt superior a causa de que el
recorregut per anar d’un punt a l’altre no és recte i per tant s’ha de vorejar camins,
camps, entre altres factors geològics.
30
MUNICIPI DISTANCIA O DISTANCIA R TEMPS VP (min) TEMPS MA (min)
Alcanar 7.549 7.408 9,4 92,7

Alfara de Carles 76 80 0,5 1,0
L'Ametlla de Mar 3.426 3.658 7,2 45,4
Amposta 10.780 10.843 13,3 114,7
Arnes 52 65 0,5 0,5
Ascó 116 145 0,5 2,0
Batea 149 175 1,0 2,5
Benissanet 254 275 1,0 3,0
La Sénia 4.099 4.100 6,0 47,0
La Fatarella 8.659 14.200 15,0 121,0
Flix 1.088 1.580 3,6 14,2
La Galera 128 120 1,0 1,0
Gandesa 180 220 1,0 3,0
Garcia 158 400 2,0 3,0
Ginestar 202 200 1,0 2,0
Horta de Sant Joan 2.065 2.235 7,0 27,0
Miravet 300 450 4,0 7,0
Móra la Nova 313 1.700 4,0 4,0
El Perelló 6.234 7.400 12,0 98,0
El Pinell de Brai 118 280 1,0 2,0
Rasquera 247 350 1,0 4,0
Riba-roja d'Ebre 2.467 2.483 3,7 28,0
Roquetes 1.790 1.980 3,4 20,1
La Ràpita 11.217 11.400 20,0 135,0
Santa Bàrbara 427 534 1,0 5,0
Tivissa 5.919 6.236 6,0 63,9
Tortosa 5.284 5.324 7,9 60,9
Ulldecona 7.316 7.400 9,4 88,0
Vinebre 180 200 1,0 2,0
Deltebre 10.977 10.900 9,0 129,0
Sant Jaume d'Enveja 3.624 2.651 3,8 45,0
Camarles 2.184 2.280 4,0 17,2
L'Aldea 237 250 1,0 2,0
L'Ampolla 2.330 2.427 5,0 22,3
Taula 10:Temps mitjà de desplaçament. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
Distància O: Distancia ortodròmica (m) Temps VP: Temps vehicle privat
Distància R: Distància real recorreguda per la persona (m) Temps MA: Temps mobilitat activa (caminar)
Si observem el temps que es tarda en realitzar la majoria de desplaçaments, veiem

que el temps que es destina en vehicle privat no és gaire elevat. Els dos municipis on
tenen entitats disseminades a major distància, és La Fatarella amb 15 minuts al nucli
urbà i La Ràpida amb 20 minuts al nucli urbà. En els altres casos el temps no supera
els 12 minuts.
31
En la composició següent es mostra de manera visual la distància que es troben les

entitats disseminades respecte la capital del municipi. Trobem diferents colors per tal
de representar la distància; els grocs representen una distància més curta i al anar
pujant de tonalitat cap a vermell, la distància augmenta.
DISTÀNCIA DE LES ENTITATS DISSEMINADES A LA CAPITAL DE MUNICIPI
!
! !
!
!
!
!
! !
!
!
! !
!
! !
!
!
! DISTANCIA km
!
! 0-1
!
! 1-5
5 - 10
!
!
! ! 10 - 15
!
15 - 25
! !
!
comarques
municipis
!
! !
! !
! ! !
!
!
!
!
!
!
Il·lustració 14:Representació cartogràfica de les distàncies a la capital de municipi. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
32
A continuació veurem la relació que hi ha entre el creixement segons el període de

temps i la distància de l’entitat a la capital. Començat pel període total, que engloba
del 2003 al 2021 veiem a la gràfica següent com hi ha una relació positiva, és a dir,
hi ha major augment en aquelles entitats a més distància de la capital. És una situació
interessant a estudiar ja que en un inici s’esperava que a major distància de la capital,
menys creixement poblacional, però no ha sigut el cas. Sabem que la població a
disminuït, però aquelles entitats més apartades han mantingut la població i n’han
guanyat. En el següent apartat es compararà altitud/població i veurem si també es
comporta de la mateixa manera.
RELACIÓ DISTÀNCIA - POBLACIÓ 2003-2021
Il·lustració 15:Creixement-distància 2003-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Seguidament, analitzarem el període que engloba del 2003 al 2011. En aquest cas
s’observa una tendència negativa, per tant, veiem com a major distància de la capital,
creixement de la població més baix i/o negatiu. És curiós ja que sabem que en aquest
període com s’ha comentat anteriorment, són anys de creixement poblacional, però
aquest creixement no ha repercutit a les entitats més separades, sinó als nuclis urbans
més compactes on hi ha major oferta de serveis i laboral.
Il·lustració 16: Creixement-distància 2003-2011. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
33
Finalment, l’últim període és el que compren el 2011-2021. En aquest cas veiem una
tendència positiva que ens indica que a major distància major creixement
poblacional. Ens tornem a trobar una situació on hi ha majoritàriament un creixement
negatiu de població, per tant pèrdua d’aquesta, però la relació de major pèrdua a
entitats més allunyades de la capital no hi té relació.
Il·lustració 17: Creixement-distància 2011-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
Els factors que poden comportar aquesta situació poden ser varis. En un inici trobem
que el major percentatge de pèrdua de població és a la capital de municipi, on hi ha
poca oferta laboral i per tant la gent emigra a altres indrets del territori en busca
d’oportunitats laborals. Per altra banda aquestes entitats no presenten percentatges
de pèrdua de població, sinó que es mantenen o inclús en guanyen, però
percentualment s’observa com en entitats més allunyades hi ha més creixement que
no pas en nuclis més grans com és la capital de municipi.
La següent taula mostra segons rangs de distància, el percentatge de creixement o

pèrdua de població de les diferents entitats. D’aquesta manera corroborem les
gràfiques anteriors.
DISTÀNCIA (km) 2003-2021 2003-2011 2011-2021

CREIX DECREIX CREIX DECREIX CREIX DECREIX
0a1 70% 30% 33% 67% 94% 6%
1a5 58% 42% 46% 54% 81% 19%
5 a 10 63% 38% 41% 59% 78% 22%
10 a 15 64% 36% 27% 73% 73% 27%
Més de 15 60% 40% 20% 80% 60% 40%
Taula 11: Relació creixement-distància per períodes. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
34
7.3.ALTITUD DE LES ENTITATS

En aquest últim apartat del nostre projecte, es vol analitzar si l’altitud d’on es troben
les entitats afecta al despoblament. Es vol obtenir un resultat que ens indiqui que a
major altitud, major pèrdua de població a causa de les dificultats de desplaçaments
al nucli urbà més proper, falta de serveis de primera necessitats, oferta laboral, entre
altres factors socials.
Per obtenir aquests resultats, primer de tot es realitzarà un cerca de les entitats i
conèixer a quina altitud es troben. En la composició següent es visualitzen les entitats
disseminades i les capitals de cada municipi amb una base topogràfica on ens indica
si aquestes localitats se situen a menor o major altitud.
ALTIUD DE LES ENTITATS DISSEMINADES I CAPITALS DE MUNICIPI
!
!
! !
! !
!
!
!
! !
!
!
! !
! ! !
!
! !
!
!
!
!
!
!
! !
! ! !
!
!
! !
! !
! ! ! !
!
!
!
!
!
!
!
! CAPITAL
ENTITATS
! Sources: Esri,
comarques
HERE,
Garmin,
Il·lustració 18: Altitud entitats de les Terres de l'Ebre. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor i ICGC
35
En aquest cas d’estudi s’ha calculat el creixement demogràfic de totes les entitats de
les comarques de les Terres de l’Ebre. Aquest creixement s’ha calculat com els
processos realitzats en l’anàlisis demogràfic, és a dir, s’ha calculat el creixement pel
període 2003-2021 que aborda tots els anys d’estudi, període 2033-2011 que
recordem, en aquest cas hi ha augment de població, i finalment el període 2011-
2021 on en les quatre comarques hi ha pèrdua considerable de població en un curt
termini.
A continuació es visualitzen els gràfics generats amb la regressió de Pearson en el

qual ens permet veure i comparar si les entitats a major altitud són les més propenses
al despoblament. En el primer cas s’ha analitzat la relació del creixement demogràfic
(eix vertical) amb l’altitud (eix horitzontal).
Començant pel període que aborda tots els anys 2003-2021. Si ens fixem doncs ara
en la tendència de la línia, veiem com és descendent, per tant ens indica que a major
altitud menor creixement de població, en aquest cas pèrdua de població.
RELACIÓ ALTITUD - POBLACIÓ 2003-2021
Il·lustració 19: Creixement-altitud 2003-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
36
Ara, seguirem amb el període del 2003-2011. La gràfica, es visualitza una línia de
tendència en alça, que com s’ha comentat amb anterioritat, a major altitud major
creixement de població. Aquest fet és possible ja que coneixem que durant aquest
període va haver un fort creixement de la població, sobretot estrangera, a les
comarques de l’Ebre.
Finalment, l’ultima gràfica es mostra la relació altitud/població del període 2011-

2021. En aquest cas veiem com hi ha una relació negativa que ens indica a major
altitud major pèrdua de població. Aquest factor pot ser la causa de l’emigració de la
població jova a la capital en busca de noves oportunitats laborals i la pèrdua de
persones per un índex major de defuncions a causa d’un índex d’envelliment o sobre-
envelliment elevat.
37
La següent taula mostra segons rangs d’altitud, el percentatge de creixement o pèrdua

de població de les diferents entitats. D’aquesta manera corroborem les gràfiques
anteriors.
ALTITUD (m) 2003-2021 2003-2011 2011-2021

CREIX DECREIX CREIX DECREIX CREIX DECREIX
0 a 100 73% 27% 83% 17% 21% 79%
100 a 200 47% 53% 87% 13% 13% 87%
200 a 300 33% 67% 50% 50% 17% 83%
300 a 400 21% 79% 57% 43% 0% 100%
Més de 400 38% 63% 50% 50% 25% 75%
Taula 12: Relació creixement-altitud per períodes. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
de Catalunya
38
8.CONCLUSIONS
Molts pocs municipis poden fugir d’aquesta realitat on els factors analitzats de
despoblament han afectat aquestes terres (estructura demogràfica envellida, balanç
natural negatiu, emigració) juntament amb la marxa de població estrangera als seus
països d’origen o altres territoris catalans, espanyols i/o europeus amb una major
oferta d’activitat econòmica.
Per tant, en els darrers anys les Terres de l’Ebre entren en una nova fase poblacional
regressiva, que presenta alhora una evolució comparativament desfavorable en
relació amb Catalunya i que retorna a una clara tendència de despoblament per a
un grup ampli de municipis.
Per concloure el treball cal destacar que les hipòtesis que es tenien en l’inici d’aquest
projecte han estat confirmades un com finalitzat l’anàlisi demogràfic i territorial de les
comarques de les Terres de l’Ebre.
Si recordem les hipòtesis, podem destacar que la intensitat de despoblament s’ha

agreujat en els últims anys, sobretot durant el període 2011-2021 on les Terres de
l’Ebre han patit una regressió poblacional a la majoria de municipis de les quatre
comarques. Durant el primer període estudiat, 2003-2011, ha sigut una situació
inversa, hi hagut un fort augment de població, principalment al Baix Ebre i el Montsià.
Aquesta pèrdua de població hem vist que és degut a la pèrdua d’habitants segons
origen de procedència, sobretot immigrant que va venir en el primer període 2003-
2021, però a causa de la situació econòmica, l’oferta laboral han marxat a altres
indrets en busca de noves oportunitats. Per altra banda, no s’ha trobat en cap cas
hem trobat diferències d’afectació de pèrdua de població segons gènere.
Si parlem de l’anàlisi territorial, i més concretament la distància de les entitats a la

capital de cada municipi, no podem afirmar que és un factor clau de despoblament
a les Terres de l’Ebre, ja que en molts casos aquestes entitats es torben a menys de 5
minuts amb transport privat. Tot i això la manca d’oferta de transport públic si que
podria ser determinant del despoblament.
Finalment un cop estudiat si l’altitud era un factor clau del despoblament, s’ha verificat
positivament aquesta hipòtesis obtenint resultats esperats de com més altitud major
percentatge de pèrdua d’habitants. Aquesta situació és deguda a les mancances de
serveis bàsics en aquestes entitats, l’aïllament social i la manca d’oferta laboral i de
transport.
Un cop acabat l’informe i realitzat els anàlisis pertinents, hem pogut observar que la
distància no és un factor determinant del despoblament de les Terres de l’Ebre, en
canvi si que ho és l’altitud. Tot i que la relació distància-despoblament i altitud-
despoblament no és molt intens, estadísticament si que s’ha demostrat que és
significatiu i per tant ha estat un treball satisfactori que ens ha permès conèixer el
territori de més a prop i veure’n la situació que hi ha actualment.
39
9.SEGUIMENT DEL TREBALL I NOVES PROPOSTES DE

MILLORA
En aquest apartat volem expressar la nostra satisfacció del treball realitzat durant
aquest període i els resultats obtinguts.
Per altra banda, dins de l’àmbit de la investigació, sempre es pot donar un pas més
endavant i estendre els nostres objectius i anàlisis.
Noves línies de projecte es podrien realitzar en aquesta estudi per tal de

complementar-lo i així obtenir un anàlisis més acurat i ens indiques altres factors que
causen el despoblament en aquest territori. Una d’aquestes línies de projecte
consistiria en el creuament de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana (EMQ) que s’ha
realitzat a les Terres de l’Ebre al 2019 juntament amb l’estudi realitzat. D’aquesta
manera s’obtindrien uns resultats que ens permetria conèixer de manera més precisa
la mobilitat dins d’aquest territori i si és un motiu principal del despoblament.
Mirant per sobre els resultats de la EMQ19 de les Terres de l’Ebre veiem com hi ha
quasi 600.000 desplaçaments en dia feiner i aproximadament 412.000 en cap de
setmana. Durant els dies feiners observem com el percentatge de desplaçaments es
reparteix de manera equitativa segons el motiu de desplaçament, en canvi els
desplaçaments en caps de setmana, el 90,8% són per motius personals.
FEINER CAP DE SETMANA

Motiu de desplaçament Desplaçaments % Desplaçaments %
Mobilitat ocupacional 141.058 24,3 20.234 4,9
Mobilitat personal 170.427 29,3 198.346 48,2
Tornada a casa MO 123.115 21,2 17.628 4,3
Tornada a casa MP 146.528 25,2 175.479 42,6
Total 581.128 100 411.687 100
Taula 13: Desplaçaments segons motiu de les Terres de l'Ebres 2019. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes
de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre
40
Si ens centrem en el mode de transport utilitzat per a realitzar aquests desplaçaments,

el transport privat pren molta importància en la mobilitat de les Terres de l’Ebre amb
un 53,2% en dia feiner i el 59,2% en cap de setmana. El 44,0% són desplaçaments a
peu i bicicleta i tan sols el 2,8% en transport públic. Aquestes percentatges ens mostren
clarament les mancances que hi ha en aquest territori respecte la xarxa de transport
públic.
Aquest factor pot ser un motiu pel qual ens trobem en un procés de despoblament de
les Terres de l’Ebre i com influeix a la població en el seu dia a dia la manca d’un
ventall d’opcions per realitzar els seus desplaçaments quotidians.

Mitjà de transport principal Desplaçaments % Desplaçaments %
Mitjans no motoritzats 255.424 44,0 161.139 39,1
Transport públic 16.400 2,8 6.957 1,7
Transport privat 309.303 53, 2 243.591 59, 2
Total 581.128 100 411.687 100
Taula 14: Desplaçaments segons mitja 2019. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la EMQ19 de les
Terres de l'Ebre
Ara si analitzem la destinació d’aquests desplaçaments veiem com el 77,3% (449.562

desplaçaments) són intramunicipals, és a dir, l’origen i destí de cada desplaçament
és el mateix. Per tan gran part de la mobilitat a les Terres de l’Ebre són dins del mateix
municipi.

Tipus de desplaçament Desplaçaments % Desplaçaments %
Intermunicipal 131.565 22,7 124.862 30,6
Intramunicipal 449.562 77,3 286.819 69,4
Total 581.128 100 411.687 100
Taula 15: Desplaçaments segons tipus de desplaçament de les Terres de l'Ebres 2019. Elaboració pròpia a partir de
les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre
41
Finalment, mirant la durada dels desplaçaments, veiem com la mitjana dels

desplaçaments entre municipis dins les Terres de l’Ebre són de 27,8 minuts. Aquesta
durada és superior si la comparem amb el temps que es destina en els desplaçaments
en l’àmbit SIMMB, on la mitjana de temps és de 20,2 minuts i a l’àrea metropolitana
de Barcelona, el 60% dels desplaçaments, el temps mitjà és de menys de 15 minuts.

Tipus de desplaçament Mitjana (min) Mitjana (min)
Intermunicipal 27,8 37,2
Intramunicipal 9,8 12,6
Total 14,1 20,5
Taula 16: Desplaçaments segons tipus de desplaçament i temps de les Terres de l'Ebres 2019. Elaboració pròpia a
partir de les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre
Malauradament aquesta enquesta s’ha realitzat un cop, cosa que dificultaria el procés
ja que no tindríem un període de temps prou llarg per tal d’obtenir uns resultats
acurats. Tot i aquest entrebanc, aquesta línia de projecte em motiva molt positivament
per seguir treballant en aquest treball.
Una altre línia interessant en la qual donaria molt a parlar, seria l’extensió d’aquest
projecte en un inici a tot l’àmbit català, que ens permetria conèixer amb profunditat
la situació de Catalunya respecte el tema tractat en aquest informe. En aquest cas
l’anàlisi de les Terres de l’Ebre i del Pirineu Català ja estaria realitzat i tan sols s’hauria
d’analitzar les comarques de Lleida i les comarques barcelonines on aquestes últimes
el procés de despoblament seria molt menor respecte la resta de territori.
42
BIBLIOGRAFIA
Enquesta de mobilitat quotidiana a les Terres de l’Ebre 2019. Territori. Geraadpleegd op 11
april 2022, van
https://territori.gencat.cat/ca/01_departament/06_estadistica/06_observatori_de_mobilit
at/indicadors/arees_tematiques/mobilitat/EMQ-TTEE-2019/
Associació d’iniciatives rurals de Catalunya (ARCA)). (2021, julio). Nous índex de relleu
generacional al món rural. https://www.desenvolupamentrural.cat/projectes/larca/bcn-
smart-rural-coworking/nous-index-vd-m.pdf
Piñol, J., Duro, J., & Univrsitat Rovira i Virgili. (2019). La despoblació rural a les Terres de
l’Ebre. https://www.urv.cat/media/upload/imatges/campus-terres-
ebre/curs_18_19/CELIR/CELIR%20Ca_psula_despoblament_rural_definitiu.pdf
Fundació Món Rural. (2015). Atles de la Nova Ruralitat.
https://es.calameo.com/read/00061431026388e1375b5
Guinjoan, E., Badia, A., & Tulla, A. (2016, abril). Noves ruralitats i desenvolupament
rural.Estat de la qüestió i aplicació d’un nou mètode d’anàlisi a Catalunya: la rural
web*. https://dag.revista.uab.cat/article/view/v62-n3-guinjoan-badia-tulla/366-pdf-ca
FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS. (2017, abril). COMISIÓN
DE DESPOBLACIÓN: Listado de medidas para luchar contra la despoblación en
España.
http://www.femp.es/sites/default/files/multimedia/documento_de_accion_comision_de_
despoblacion_9-05-17.pdf
Fundación Democracia y Gobierno Local. (2017, marzo). La despoblación en el medio rural.
https://www.gobiernolocal.org/historicoBoletines/nueva_web/RDGL36.pdf
Pinilla, V., & Sáez, L. (2017). LA DESPOBLACIÓN RURAL EN ESPAÑA: GÉNESIS DE UN
PROBLEMA y POLÍTICAS INNOVADORAS. http://www.sspa-network.eu/wp-
content/uploads/Informe-CEDDAR-def-logo.pdf
43
Pinilla, V., & Sáez, L. (2016, abril). Pasividad autonómica y activismo local frente a la
despoblación en España: el caso de Aragón analizado desde la Economía Política.
https://www.researchgate.net/publication/308984880_Pasividad_autonomica_y_activis
mo_local_frente_a_la_despoblacion_en_Espana_el_caso_de_Aragon_analizado_desde_
la_Economia_Politica
Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya. (2022). Grups d’Acció Local de Catalunya.
https://www.desenvolupamentrural.cat/larca-i-gals/grups-daccio-local
Diputación de Alicante. Definición de los indicadores sociales.
http://documentacion.diputacionalicante.es/defsociales.asp
Huesa, A., & Cascant, M. a. (2012). Metodología y Técnicas Cuantitativas de
Investigación (N.o 1). Universitat Politècnica de València.
https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/17004/Metodolog%c3%ada%20y%
20t%c3%a9cnicas%20cuantitativas%20de%20investigaci%c3%b3n_6060.pdf?s
equence
Instituto Nacional de Estadística. (2021, junio). Indicadores Demográficos Básicos.
https://www.ine.es/metodologia/t20/metodologia_idb.pdf
Generalitat de Catalunya. Idescat. Indicadors demogràfics i de territori. Metodologia.
IdesCat. https://www.idescat.cat/pub/?id=inddt&m=m
Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme Departament de Política
Territorial i Obres Públiques. (1998, febrero). PLA PARCIAL DE LES TERRES
DE L’EBRE DIAGNOSI. Generalitat de Catalunya.
https://www.geosoc.udl.cat/export/sites/Geosoc/ca/.galleries/Documents/PTGEb
reDiagnosi.pdf
UAB. (2019). La mobilitat QUOTIDIANA a les Terres de l’Ebre. Institut d’Estudis
Regionals i Metropolitans de Barcelona.
https://ddd.uab.cat/pub/prmb/18883621n48/18883621n48p64.pdf
44
Empatica :: www.empatica.net. Consell Comarcal del Baix Ebre. Consell comarcal
Baix Ebre. https://www.baixebre.cat/
Generalitat de Catalunya. Calculador de ruta. Servei Català de Trànsit.
https://transit.gencat.cat/ca/informacio_viaria/calculador-ruta/
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Visores. Institut Cartogràfic i Geològic de
Catalunya. https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores
Gobierno de España. (2022, 21 marzo). Nomenclátor de Cataluña - Conjunto de datos.
datos.gob.es. https://datos.gob.es/es/catalogo/a09002970-nomenclator-de-
catalunya
Terres de l’Ebre. Ciutats i Pobles de les Terres de l’Ebre. Ciutats i Pobles de les Terres
de l’Ebre. https://www.ebre.com/ciutats-i-pobles-de-les-terres-de-l-ebre/
Piràmides de població - GEO Calamot. Piràmides de població.
https://sites.google.com/site/geocalamot/metodes-en-geografia/els-
grafics/piramides-de-poblacio
45

Treball Final Master METIP Miquel Rueda Garcia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Treball Final Master METIP Miquel Rueda Garcia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Anàlisi de la intensitat del

despoblament a les Terres de

Firma autor Firma tutor

Finalment, però no menys important, vull agrair la paciència i el suport incondicional

Des d’aquest punt de vista, comprovar el comportament i les dinàmiques dels

Una recerca d’aquestes característiques ha hagut de tenir una bona base

El treball que es presenta engloba diverses representacions de les variables emprades

Gràcies a l’abundància de dades i les possibilitats de la seva explotació analítica i la

• Avaluar la intensitat del despoblament en funció de tres variables

Si cap fet caracteritza i defineix la ruralitat és l’aïllament de la població i la distància.

És evident que l’escassa diversificació i nombre d’ofertes laborals en zones rurals és

En una situació on la població en aquells territoris més aïllats pateixen el

3.HIPÒTESIS I PREGUNTES DE RECERCA

D’aquesta hipòtesi general del projecte es dedueixen les principals preguntes de

- Quina és la intensitat del despoblament? Entre 2001-2011 i 2011-2021

• Unitat: És la unitat de la població en la que volem buscar informació, en el

• Població: És el conjunt de la unitat, l’agrupació de les persones, en aquest cas

• Mostra: És el subconjunt d’unitats seleccionades d’entre la població, per tal

En el següent gràfic es representa el procés que s’ha seguit al llarg de la

A continuació es veuen representats els indicadors demogràfics utilitzats al llarg del

Taxa de creixement. La taxa de creixement, també coneguda com a taxa de variació

Índex d’envelliment. És el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i

Índex de sobreenvelliment. Quocient entre el nombre de persones de 85 anys i més

Taxa d’envelliment. Percentatge de persones de 65 anys o més sobre el total de la

Índex de recanvi de població activa. Quocient entre la població de 60 a 64 anys i la

Seguidament s’ha pres la decisió de treballar a escala del conjunt d’entitats i no a

S’han posat en pràctica coneixements de bases de dades per tal de treballar el

Finalment s’ha combinat tot el projecte amb representacions cartogràfiques per

Il·lustració 3: Principals vies de comunicació de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Per entrar en context, s’han d’avaluar dues variables essencials:

• La majoria del conjunt de municipis de les Terres de l’Ebre, s’identifiquen com

COMARCA 2003 2011 2021

En al gràfic que podem observa a continuació, es representa la població per

Riba-roja d'Ebre Flix Riba-roja d'Ebre Flix Riba-roja d'Ebre Flix

Analitzant l’evolució de la ràtio de masculinitat segons edat i any no trobem cap

Observem com en el grup d’edat de 0 a 4, hi ha un major nombre de naixements

Resumint, la població catalana i espanyola es caracteritza per tenir una baixa

Cap habitatge no pot pertànyer simultàniament a dos o més nuclis, o a un nucli i un

Un aquest cas, s’ha realitzat el càlcul de percentatge de població resident en nucli i

COMARCA 2003 2011 2021

COMARCA 2003 2011 2021

REPRESENTACIÓ CARTOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ EN NUCLI I DISSEMINADA

Ribera d'Ebre Ribera d'Ebre

Baix Ebre Baix Ebre

96,51% 3,49% 97,15% 2,85%

COMARCA 2003 2011 2021

Com a resultat podem afirmar que l’edat és un factor important en el despoblament

COMARCA 2003 2011 2021

En aquest cas, la mitjana de Catalunya es troba en el 17% al 2022. En totes les

Aquests resultats reafirmant els resultats descrits a l’apartat anterior, on es remarcava

COMARCA 2003 - 2011 2011 - 2021

COMARCA 2003 - 2011 2011 - 2021

Ribera d'Ebre Ribera d'Ebre

ORIGEN DE LA POBLACIÓ PER COMARQUES I ANY

COMARCA Espanyol Estranger Total

COMARCA Espanyol Estranger Total

COMARCA Espanyol Estranger Total

Entenem així que la manca de oferta laboral, la difícil adaptació de la població

En aquesta taula es desglossa l’origen espanyol amb residents interns de Catalunya i

COMARCA 2003 2011 2021

7.1.DISTRIBUCIO DE LES ENTITATS

UBICACIÓ DE LES ENTITATS

7.2.DISTÀNCIA DE LES ENTITATS