Treball Final de Màster

Firma autor Firma tutor
Anàlisi de la intensitat del

despoblament a les Terres de
l’Ebre (2003-2021) en funció de
les variables geogràfiques
d’altitud
Miquel Rueda Garcia
i distància
Setembre de 2022
Les Terres de l’Ebre - Anàlisis de la intensitat de despoblament en funció de variables demogràfiques
Màster en estudis territorials i planejament - UAB
ÍNDEX
AGRAÏMENTS...........................................................................................................................5
1.INTRODUCCIÓ.......................................................................................................................6
2.OBJECTIUS..............................................................................................................................8
3.HIPÒTESIS I PREGUNTES DE RECERCA...........................................................................9
4.METODOLOGIA...................................................................................................................10
4.1.PLANTEJAMENT METODOLÒGIC.............................................................................10
4.2.VARIABLES EMPRADES.............................................................................................12
4.3.PROCÉS D’ANÀLISI......................................................................................................13
5.ENCAIX TERRITORIAL.......................................................................................................15
6.ANÀLISI DEMOGRÀFIC......................................................................................................16
6.1.HABITANTS...................................................................................................................16
6.2.PIRÀMIDES POBLACIONALS.....................................................................................19
6.3.NUCLI I DISSEMINAT..................................................................................................21
6.4.ÍNDEX ENVELLIMENT................................................................................................23
6.5.ÍNDEX SOBRE-ENVELLIMENT...................................................................................24
6.6.CREIXEMENT POBLACIONAL...................................................................................25
6.7.ORIGEN DE LA POBLACIÓ.........................................................................................26
7.ANÀLISI TERRITORIAL......................................................................................................29
7.1.DISTRIBUCIO DE LES ENTITATS...............................................................................29
7.2.DISTÀNCIA DE LES ENTITATS..................................................................................30
7.3.ALTITUD DE LES ENTITATS......................................................................................35
8.CONCLUSIONS.....................................................................................................................39
9.SEGUIMENT DEL TREBALL I NOVES PROPOSTES DE MILLORA..............................40
BIBLIOGRAFIA.......................................................................................................................43
2
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1: Població per comarca i any. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de
Gobierno de España. Nomenclátor de Cataluña - Conjunto de datos. datos.gob.es.
https://datos.gob.es.....................................................................................................................16
Taula 2:Població en nucli. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya...................................................................................................................................21
Taula 3:Població en disseminat. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya.........................................................................................................22
Taula 4: Índex envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya...................................................................................................................................23
Taula 5:Índex sobre-envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Taula 6: Creixement anual. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya...................................................................................................................................25
Taula 7: Creixement període. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
de Catalunya...............................................................................................................................25
Taula 8: Origen de la població. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
de Catalunya...............................................................................................................................26
Taula 9:Origen de la població per comarques. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes
del Nomenclátor de Catalunya...................................................................................................28
Taula 10:Temps mitjà de desplaçament. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Taula 11: Relació creixement-distància per períodes. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes del Nomenclátor de Catalunya......................................................................................34
Taula 12: Relació creixement-altitud per períodes. Elaboració pròpia a partir de les dades
Taula 13: Desplaçaments segons motiu de les Terres de l'Ebres 2019. Elaboració pròpia a partir
de les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre.........................................................40
Taula 14: Desplaçaments segons mitja 2019. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de
la EMQ19 de les Terres de l'Ebre...............................................................................................41
Taula 15: Desplaçaments segons tipus de desplaçament de les Terres de l'Ebres 2019.
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre................41
Taula 16: Desplaçaments segons tipus de desplaçament i temps de les Terres de l'Ebres 2019.
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre................42
ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS
3
Il·lustració 1: Àmbit d’estudi. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut Cartogràfic i

Geològic de Catalunya https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores.......................................10
Il·lustració 2: Esquema metodològic. Elaboració pròpia a partir de l'informe Metodología y
Técnicas Cuantitativas de Investigación (N.o 1). Universitat Politècnica de València...............11
Il·lustració 3: Principals vies de comunicació de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de
Catalunya https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores...........................................................15
Il·lustració 4:Representació de la població segons comarca i any. Elaboració pròpia a partir de
les dades extretes de Gobierno de España. Nomenclátor de Cataluña - Conjunto de datos.
datos.gob.es. https://datos.gob.es................................................................................................17
Il·lustració 5: Ràtio d'homes i dones. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Il·lustració 6: Representació de la ràtio per anys. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes
Il·lustració 7: Piràmides poblacionals Terres de l'Ebre Elaboració pròpia a partir de les dades
Il·lustració 8:Representació de la població en nucli i disseminat. Elaboració pròpia a partir de
les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya.......................................................................22
Il·lustració 9: Representació índex envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes
Il·lustració 10: Representació índex sobre-envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades
Il·lustració 11:Creixement població Terres de l'Ebre. Elaboració pròpia a partir de les dades
Il·lustració 12: Representació d'origen de la població. Elaboració pròpia a partir de les dades
Il·lustració 13: Ubicació de les entitats. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Il·lustració 14:Representació cartogràfica de les distàncies a la capital de municipi. Elaboració
pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya...........................................32
Il·lustració 15:Creixement-distància 2003-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes
del Nomenclátor de....................................................................................................................33
Il·lustració 16: Creixement-distància 2003-2011. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes
del Nomenclátor.........................................................................................................................33
Il·lustració 17: Creixement-distància 2011-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes
del Nomenclátor.........................................................................................................................34
Il·lustració 18: Altitud entitats de les Terres de l'Ebre. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes del Nomenclátor i ICGC...............................................................................................35
Il·lustració 19: Creixement-altitud 2003-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes
del Nomenclátor.........................................................................................................................36
del Nomenclátor.........................................................................................................................37
del Nomenclátor.........................................................................................................................37
AGRAÏMENTS
En primer lloc, m’agradaria expressar els meus agraïments al tutor d’aquest treball final de
màster, Joaquin Recaño Valverde, per l’interès que ha mostrat en tot moment i la seva
professionalitat a l’hora d’afrontar les pedres que s’han anat trobant camí. El seu suport i
dedicació ha estat de gran ajuda per assolir els objectius.
4
D’altra banda, vull donar les gràcies a Xavier Bach, sots cap a l’àrea de mobilitat del
IERMB (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona) per la seva
col·laboració i formació amb diferent programari i per haver-me fet néixer l’interès per l’ús
d’aquestes eines i poder-les aplicar a projectes de formació pròpia.
Agrair també a tot l’equip de mobilitat del IERMB pel seu suport i interès en el projecte
donat en tot moment i els consells transmesos per obtenir els meus propòsits. També cal
mencionar l’esforç dels propietaris del restaurant El Golut de Manresa que en estat sempre
en bona predisposició per tal de donar-me temps lliure per invertir-lo al projecte.
Finalment, però no menys important, vull agrair la paciència i el suport incondicional de la
meva família, especialment a la meva parella Clàudia Casas, que ha estat al meu costat
durant tot l’estiu i animant-me a seguir treballant amb força.
1.INTRODUCCIÓ
Aquest informe presenta l’enfocament i principals resultats d’una anàlisi sobre l’evolució de
la població urbana i rural a les Terres de l’Ebre, format per quatre comarques; Baix Ebre,
Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta durant el període del 2003 i 2021.
Definim el despoblament d’un territori com la disminució del nombre d’habitants d’un lloc
o quedar-se sense habitants. La pèrdua de població de les àrees més rurals del territori català
és un fenomen complex en el qual s’han de considerar molts factors a tenir en compte a
5
l’hora de l’observació. Factors com les condicions exteriors del territori, la dels territoris
veïns, que poden estimular o cohibir iniciatives i recursos d’una àrea determinada.
Des d’aquest punt de vista, comprovar el comportament i les dinàmiques dels municipis o
àrees d’objecte d’interès, en aquest cas els municipis que formen les Terres de l’Ebre, ens
aporta informació per a la interpretació i l’anàlisi del fenomen a estudiar en els últims 20
anys juntament amb representació cartogràfica dels diferents indicadors treballats que ens
aportarà informació visual de gran interès per a la seva comprensió.
Durant les darreres dècades han anat creixent les possibilitats de selecció del lloc de
residència, però d’una manera restringida a uns determinats espais i nuclis. Les àrees que,
com les Terres de l’Ebre, no compten amb nuclis urbans de certa dimensió o presenten
altres estrangulaments específics, tindrien a grans trets menys opcions de captar fluxos
econòmics i socials.
D’alguna manera, es pot dir que aquestes zones rurals pateixen de manera acumulada els
efectes de les dinàmiques prèvies de concentració i dels nous factors. Les dinàmiques de
despoblament i/o d’envelliment segueixen un procés acusat en aquells espais més enclavats
des del punt de vista d’accessibilitat, o bé centrats en activitats agràries o en una indústria
poc adaptada a les demandes actuals. D’alguna manera, es pot dir que aquestes zones rurals
pateixen de manera acumulada els efectes de les dinàmiques prèvies de concentració i dels
nous factors.
Tot i que el despoblament rural ha estat una matèria relativament poc analitzada, en els
darrers temps ha agafat una significació creixent, especialment per la preocupació que
representa per a les administracions i, evidentment, per als residents de les zones.
Una recerca d’aquestes característiques ha hagut de tenir una bona base metodològica que
permetés l’anàlisi de les dades treballades i poder obtenir uns resultats adients dins el cas
d’estudi.
El treball que es presenta engloba diverses representacions de les variables emprades al
llarg del projecte en tres moments temporals, els anys 2003, 2011 i 2021, la qual cosa ens
permet veure’n l’evolució territorial i de les mateixes variables utilitzades.
Gràcies a l’abundància de dades i les possibilitats de la seva explotació analítica i la seva
representació cartogràfica, permet certes interpretacions des de diversos punts de vista, que
estructuren en bona part aquest document i la presentació del treball.
 Avaluar la intensitat del despoblament en funció de tres variables

o Latitud del territori
o Distància a la capital municipal
o Envelliment de la població
o Masculinització de la població
o Immigració
Aquest treball ha de ser un inici d’una anàlisi molts més extensa i detallada de la situació
del despoblament del territori, no només a nivell municipal, sinó a nivell autonòmic i/o
estatal, per tal de poder relacionar els resultats amb l’evolució demogràfica, que ha viscut
Catalunya en aquest quasi quart de segle.
6
2.OBJECTIUS
Actualment, una de les principals demandes de la població és viure en un territori connectat,
ja sigui l’accés a les noves tecnologies de comunicació, una comunitat social estable i una
mobilitat accessible per a tothom.
Si cap fet caracteritza i defineix la ruralitat és l’aïllament de la població i la distància.
Aquest aïllament no significa que la població rural no es mogui o es mogui menys. La
probabilitat de realitzar més desplaçaments diàriament és més elevada, ja que la població
rural té necessitats i aspiracions similars a les de la població urbana i per a realitzar-les ha
d’invertir uns majors esforços per a trencar aquest aïllament urbà-rural.
És evident que l’escassa diversificació i nombre d’ofertes laborals en zones rurals és un tret
definidor de bona part dels municipis rurals catalans. La ubicació espacial respecte els
principals nuclis marca molt la possibilitat de mantenir o fins i tot guanyar població sobre
aquesta base: trobar-se prop del nucli d’activitat i comptar amb una oferta d’habitatge
7
abundant i assequible. És, però, una dinàmica que torna a deixar fora els municipis
perifèrics, que per la seva menor accessibilitat no són atractius per el desenvolupament
residencial, fet que dificulta també iniciatives de repoblament per la manca del parc
d’habitatges.
En una situació on la població en aquells territoris més aïllats pateixen el despoblament
continu dels seus municipis, s’ha vist l’oportunitat de realitzar un informe per tal d’analitzar
la situació cada cop més agreujada en aquest territori en un període temporal per un conjunt
divers de variables relacionades. En el marc d’una recerca sobre despoblament rural, els
principals objectius que es presenten:
i. Realitzar una descripció de conjunt i evolutiva per les Terres de l’Ebre de variables
demogràfiques, que ens permetin identificar a grosso modo el fenomen que s’està
analitzant.
ii. Identificar en el territori les àrees urbanes que expressen més despoblament i la seva
evolució en el temps.
iii. Formular proposicions generals sobre les causes d’aquest fenomen en funció de les
variables treballades.
Aquests objectius han determinat el procediment per a la realització tant de les anàlisis com
de la memòria escrita. A més a més ens ha permès definir i prendre certes decisions
metodològiques al llarg del projecte. L’objectiu de l’informe no és donar resposta a la
problemàtica del despoblament en àrees rurals de Catalunya, sinó en la recerca de les
possibles causes segons uns factors que han determinat la seva evolució.
3.HIPÒTESIS I PREGUNTES DE RECERCA

La idea principal com s’ha comentat amb anterioritat, recau en la recerca dels motius i
conseqüències del despoblament de les Terres de l’Ebre, de manera que la recerca s’ha
adreçat a conèixer si els efectes socials i demogràfics tenen una expressió territorial clara i
si, en conseqüència, s’està agreujant el procés de despoblament de les zones més rurals i
aïllades d’aquest territori atenent a diferents factors.
D’aquesta hipòtesi general del projecte es dedueixen les principals preguntes de recerca que
el treball ha abordat, en relació amb si més no a:
- Quina és la intensitat del despoblament? Entre 2001-2011 i 2011-2021

- Quins altres factors podem trobar? (econòmic, social, retorn país origen)
- Pèrdua de població segons altitud?
- Distància a la capital
- La intensitat de despoblament afecta més al gènere masculí o femení?
Aquestes preguntes i les que han anat sorgint al llarg del desenvolupament del treball
mateix han estructurat tant la metodologia com els resultats obtinguts.
8
4.METODOLOGIA
4.1.PLANTEJAMENT METODOLÒGIC
L’informe que es presenta a continuació i per contextualitzar aquest projecte, presenta una
metodologia d’investigació quantitativa, en el qual es basa en tècniques d’estadística per
conèixer diferents aspectes de la població en el qual volem treballar en aquest projecte.
 Unitat: És la unitat de la població en la que volem buscar informació, en el nostre

cas parlem de cada persona que resideix a les Terres de l’Ebre.
 Població: És el conjunt de la unitat, l’agrupació de les persones, en aquest cas no

parlem de persones físiques, sinó d’una àrea, un territori en el qual volem estudiar
un fenomen determinat, en aquest cas la despoblació d’una zona geogràfica, per
tant, el nostre territori a estudiar són les Terres de l’Ebre.
9
Ribera d'Ebre
Terra Alta
Baix Ebre
Montsià
Il·lustració 1: Àmbit d’estudi. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores
 Mostra: És el subconjunt d’unitats seleccionades d’entre la població, per tal

d’acotar l’estudi en un àmbit menor i poder generalitzar i representar les dades per a
tot el territori. Exemple: L’enquesta de mobilitat en dia feiner de Catalunya
(EMEF) analitza els desplaçaments del territori català. En aquest cas la mostra és
de 10.000 persones, en el qual representaran la mobilitat de tota la població del
Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB). En el nostre
cas d’estudi no utilitzem una mostra, sinó que ja agafem la informació de tota la
població.
En el següent gràfic es representa el procés que s’ha seguit al llarg de la investigació del
nostre projecte. Consta de sis passos, entre ells definir el problema, en aquest cas
s’utilitza per tal de definir els nostres objectius i les preguntes de recerca (hipòtesis).
Seguidament, el següent pas és realitzar el disseny del nostre informe, com volem
treballar i quines eines s’han d’utilitzar per assolir els objectius inicials. El tercer pas ha
estat recollir les dades i informació suficient per tal de poder tractar-les i extreure’n els
resultats. Si seguim el camí, el quart pas és l’anàlisis d’aquestes dades i la seva
interpretació en el qual ja serà el cinquè pas i on també s’han extret les conclusions del
projecte. Finalment, l’últim pas, la cloenda, s’ha elaborat l’informe per plasmar el
treball realitzat i s’han buscat nous camins d’investigació per aprofundir més en el
projecte i donar-li continuïtat.
10
Il·lustració 2: Esquema metodològic. Elaboració pròpia a partir de l'informe Metodología y Técnicas Cuantitativas de
Investigación (N.o 1). Universitat Politècnica de València.
4.2.VARIABLES EMPRADES
Per dur a terme aquesta investigació, s’ha treballat principalment amb una font de dades, el
nomenclàtor. Aquesta obra recull més de 52.000 objectes que permet cobrir els elements
geogràfics de Catalunya.
A partir d’aquesta base de dades s’han realitzat creuaments demogràfics per tal de conèixer
la situació demogràfica de les Terres de l’Ebre i realitzar un seguiment de la seva evolució
durant el període del 2001 al 2021.
A continuació es veuen representats els indicadors demogràfics utilitzats al llarg del
projecte per tal de contextualitzar els càlculs realitzats i les diferents composicions.
11
Taxa de creixement. La taxa de creixement, també coneguda com a taxa de variació

(positiva o negativa), és l’increment o disminució de població en un territori entre dos
moments diferents del temps
Índex d’envelliment. És el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el de

joves menors de 15 anys. S’expressa en tant per cent.
Es tracta d’un índex força simple i molt dinàmic: quan una població envelleix, varien
tant el numerador com el denominador, en sentit oposat.
Índex de sobreenvelliment. Quocient entre el nombre de persones de 85 anys i més
respecte al de persones de 65 anys i més. S’expressa en tant per cent.
Taxa d’envelliment. Percentatge de persones de 65 anys o més sobre el total de la

població. S’expressa en tant per cent (%).
Índex de recanvi de població activa. Quocient entre la població de 60 a 64 anys i la

població de 15 a 19 anys. S’expressa en tant per cent.
Proporció de masculinitat. Proporció d’homes per cada 100 individus. Es pot calcular
també la proporció de feminitat. S’acostuma a expressar longitudinalment, en forma de
gràfica, per totes les edats d’una població.
Ràtio de masculinitat. El número d’homes per cada 100 dones. Es pot calcular
també la ràtio de feminitat, a la inversa.
Relació creixement poblacional i altitud. El número d’homes per cada 100 dones. Es
pot calcular també la ràtio de feminitat, a la inversa.
12
4.3.PROCÉS D’ANÀLISI
En aquest apartat volem donar èmfasi al treball realitzat per tal de poder fer un informe que
ens permetés conèixer la situació respecte el despoblament de les Terres de l’Ebre.
Per dur a terme aquest projecte, s’ha extret la major part d’informació del nomenclàtor de
Catalunya. Aquesta base de dades de l’Institut Nacional d’Estadística s’ha treballat per
obtenir les dades necessàries per realitzar un estudi analític de la situació de despoblament
de les Terres de l’Ebre del 2003 al 2021.
Seguidament s’ha pres la decisió de treballar a escala del conjunt d’entitats i no a escala
municipal per tal d’aquesta manera obtenir uns resultats més específics i interessants a
analitzar, ja que a escala municipal no hauria estat la més idònia. Per tant hem trobat
interessant treballar i realitzar aquest estudi tot i que sigui un anàlisis a escala petita, pot ser
la base a futurs informes de la mateixa temàtica i hem trobat molt interessant aquest anàlisi
que ens ha permès posar en valor i pràctica tots els coneixements obtinguts durant l’etapa
educativa del màster realitzat.
Per altra banda s’ha treballat amb variables geogràfiques com són la distància i l’altitud en
la qual s’han realitzat una explotació del nomenclàtor per obtenir uns resultats i a partir
d’aquests primers resultats realitzar càlculs per tal d’obtenir respostes a les nostres hipòtesis
inicials. Aquest treball a constat de parts del càlcul de la distància d’un punt a un altre en
línia recte com també el càlcul a través d’eines de “Google” per calcular el temps de
desplaçament i distància real que es necessita per realitzar els desplaçaments d’una entitat a
la capital de municipi i saber si és un factor determinant del despoblament de les comarques
del sud de Catalunya.
S’han posat en pràctica coneixements de bases de dades per tal de treballar el nomenclàtor.
Coneixements estadístics han estat necessaris per realitzar els càlculs pertinents a cada
anàlisis, com el creixement demogràfic, els índex d’envelliment, la proporció de població
resident en nucli i en entitats disseminades, com també coneixements territorials per
conèixer el territori estudiat i saber el seu comportament amb la societat i per tant
coneixements demogràfics han sigut importants per l’anàlisi.
Finalment s’ha combinat tot el projecte amb representacions cartogràfiques per obtenir
resultats visuals que ens permetés conèixer de manera senzilla i interactiva la situació del
despoblament a les Terres de l’Ebre. Per això s’han extret dades de l’Institut cartogràfic i
geogràfic de Catalunya per tal de combinar aquestes capes cartogràfiques amb les bases de
dades treballades anteriorment per tal de realitzar composicions del territori ebrenc en
diferents variables demogràfiques i territorials.
13
5.ENCAIX TERRITORIAL
Catalunya reuneix la condició ideal per ser un passadís entre l’Europa occidental i la
península ibèrica i les terres africanes veïnes. A les comarques de l’Ebre aquest passadís te
una morfologia peculiar i pròpia. Les planes que poden trobar al llarg del territori i el
corredor costaner del mediterrani permet estalviar-se travessar els camins interiors de la
península, a més a més afegint la importància del mar Mediterrani i els seus desplaçaments
marítims.
Les Terres de l’Ebre estan integrades dins de les comarques tarragonines del Baix Ebre, el
Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a l’extrem sud de Catalunya. És un territori amb
una alta biodiversitat, gràcies al seu relleu molt variat i la seva situació geogràfica dins el
territori català
Dels set àmbits territorials definits al Pla territorial general de Catalunya (PTGC), el més
meridional del país és el de les Terres de l’Ebre, que integra les comarques del Baix Ebre, el
Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Amb una extensió total 3.300 km2, és el segon
àmbit més petit del país i a final del 2007 tenia una població de més de 182.000 habitants.
Els principals assentaments urbans es localitzen a les comarques del Baix Ebre i el Montsià.
El territori de les Terres de l’Ebre es caracteritza per la presència del riu Ebre, que travessa
l’àmbit en direcció sud-est i que forma una extensa zona amb un delta a la seva
desembocadura, i per la cadena muntanyosa paral·lela a la línia de costa que s’estén entre
Beseit i el massís del Montsant.
14
Com ja s’ha comentat anteriorment, Les Terres de l’Ebre és un territori de cruïlla entre
Catalunya, València i Aragó. La zona costanera està comunicada amb l'autovia de la
Mediterrània A-7 i la carretera N-340, que són el nexe entre França i el sud de la Península.
Per facilitar els accessos entre Catalunya, l'Aragó i França a través de la zona més
muntanyosa, trobem la C-12, coneguda com a l'Eix de l'Ebre, que agilita la circulació. Per a
connectar la costa i la zona muntanyosa, s'utilitza la C-42.
Il·lustració 3: Principals vies de comunicació de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores
6.ANÀLISI DEMOGRÀFIC
Un cop ja coneixem la situació del nostre àmbit d’estudi, ens endinsarem en un anàlisis
territorial que ens permetrà donar resultat a les nostres hipòtesis inicials establertes en un
primer moment.
Per tal de dur aquest procés, primer de tot s’ha començat amb un anàlisis territorial a major
escala, analitzant les comarques en conjunt. En el següent pas hem disminuït aquesta escala,
a una escala municipal per tal d’obtenir uns resultats més precisos i poder d’aquesta manera
comparar-los.
Per entrar en context, s’han d’avaluar dues variables essencials:
 La majoria del conjunt de municipis de les Terres de l’Ebre, s’identifiquen com

espais rurals i/o desafavorits.
 Les Terres de l’Ebre es mouen entre l’estancament poblacional i la regressió
poblacional, en aquest cas agreujat en la última dècada en la majoria de municipis
del territori ebrenc.
6.1.HABITANTS
Si mirem la població total per comarques de les Terres de l’Ebre podem observar com el
període 2003-2011 hi hagut un augment de població en les quatre comarques. Tot i això
veiem un major augment a les comarques del sud Baix Ebre i Montsià amb un augment de
12.000 habitants en 8 any en relació a les comarques de Ribera d’Ebre i Terra Alta, on
aquest augment ha sigut de 1.400 i 500 habitants respectivament en 8 anys.
15
En aquest cas l’augment major de les comarques del sud ve relacionat amb els nuclis urbans
d’aquestes dues comarques, on trobem Tortosa i Amposta, els nuclis urbans on es concentra
la major activitat econòmica del territori.
Per altra banda, el període comprés entre 2011 i 2021 hi ha una pèrdua important de
població en les quatre comarques. Aquest despoblament és més accentuat en les comarques
del Baix Ebre i el Montsià i menor en les comarques de la Terra Alta i Ribera d’Ebre.
CO MARCA 2003 2011 2021
Ba ix Ebre 70.373 82.634 78.011
Montsià 60.728 72.261 68.263
Ribera d'Ebre 22.464 23.889 21.870
Terra Alta 12.322 12.847 11.430
Taula 1: Població per comarca i any. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de Gobierno de España.
Nomenclátor de Cataluña - Conjunto de datos. datos.gob.es. https://datos.gob.es
En al gràfic que podem observa a continuació, es representa la població per comarques dels
tres anys analitzats i la seva evolució.
Il·lustració 4:Representació de la població segons comarca i any. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de
Gobierno de España. Nomenclátor de Cataluña - Conjunto de datos. datos.gob.es. https://datos.gob.es
16
Per tant analitzant els primers indicadors podem afirmar que durant la darrera dècada hi
hagut un despoblament pronunciat en aquest territori, i per tant, s’han d’analitzar altres
factors per conèixer les causes d’aquest procés de despoblament.
Si mirem la proporció d’homes i dones a les comarques de les Terres de l’Ebre veiem com
el 50,7% de la població ebrenca són homes i el 49,3% dones. També realitzant el càlcul de
ràtio de masculinitat, observem com per cada 100 dones hi ha 103 homes al 2003, 104 al
2011i 102 al 2021. En tots els anys la ràtio i el percentatge d’homes i dones a les Terres de
l’Ebre s’ha mantingut estable i la proporció de cada gènere ha estat proporcionat ja sigui en
el període 2003-2011 on s’ha vist un augment de població, com el període 2011-2021 amb
un descens d’habitants a totes les comarques del nostre àmbit d’estudi.
Riba-roja d'Ebre Flix Riba-roja d'Ebre Flix Riba-roja d'Ebre Flix
Ascó
Ascó Ascó
Garcia
Garcia Garcia
Batea
Móra d'Ebre Batea Batea
Móra d'Ebre Móra d'Ebre
Gandesa
Caseres Gandesa Gandesa
Miravet Caseres Caseres
Miravet Miravet
Bot Tivissa Bot Tivissa Bot Tivissa
Benifallet
Benifallet Benifallet
Paüls
l'Ametlla de Mar Paüls Paüls
Tivenys l'Ametlla de Mar
Xerta Tivenys Tivenys l'Ametlla de Mar
Arnes Xerta Xerta
el Perelló Arnes Arnes
el Perelló el Perelló
Tortosa
Tortosa Tortosa
Roquetes
Roquetes Roquetes
l'Aldea
l'Aldea l'Aldea
Mas de Barberans Deltebre
la Sénia Mas de Barberans Deltebre Deltebre
Mas de Barberans
la Sénia la Sénia
la Galera
la Galera la Galera
Amposta
Godall Amposta Amposta
Godall Godall
Ulldecona
Ulldecona Ulldecona
Alcanar
Alcanar Alcanar
comarques comarques
comarques
Municipis Municipis
Municipis
2011 2021
2003
190 - 910 177 - 783
187 - 1790
911 - 2150 784 - 1901
1791 - 4051
2151 - 6045 1902 - 6866
4052 - 8738
6046 - 15338 6867 - 14953
8739 - 17759
15339 - 34432 14954 - 33439
17760 - 31164
17
ANY RÀTIO
2003 1,03
2011 1,04
2021 1,02
Il·lustració 5: Ràtio d'homes i dones. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
Analitzant l’evolució de la ràtio de masculinitat segons edat i any no trobem cap alteració
en cap any. Observem com hi ha una masculinitat major fins l’edat dels 65 anys on a partir
d’aquesta edat trobem més dones que homes.
Il·lustració 6: Representació de la ràtio per anys. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya
6.2.PIRÀMIDES POBLACIONALS
A continuació mostrem tres piràmides poblacionals que representen la població total de les
Terres de l’Ebre en els tres anys que estem estudiant, 2003, 2011 i 2021. En aquest cas es
troba representada l’estructura de la població per grups d’edat. A l’eix horitzontal tenim els
percentatges de població mentre que a l’eix vertical les franges d’edat estan distribuïdes en
intervals de cinc anys. A la dreta es representen els valors corresponents a les dones i a
l’esquerra els corresponents als homes.
18
2003 2011
2021
Il·lustració 7: Piràmides poblacionals Terres de l'Ebre Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya
Podem inferir que en els tres casos es pot observar la forma regressiva de les piràmides, en
altres paraules, veiem com al pas dels anys la població està mes envellida. S’observen grups
19
d’edat molt avançada en relació a l’alta esperança de vida i és visible un gran eixamplament
en les edats adultes.
Observem com en el grup d’edat de 0 a 4, hi ha un major nombre de naixements masculins
que de femenins. Aquesta és una tendència natural biològica (de cada 1000 naixements 512
són nens i 488 nenes). En els grups d’edat dels 20 als 40 anys observem el predomini dels
efectius masculins sobre els femenins, en part pel major nombre de naixements, però
especialment és conseqüència de l’arribada d’immigrants, que solen ser homes
majoritàriament. En els grups d’edat de més de 65 anys la tendència s’inverteix amb un clar
predomini de les dones a causa de la seva major esperança de vida deguda a factors
biològics i sociològics alhora.
Resumint, la població catalana i espanyola es caracteritza per tenir una baixa natalitat,
conseqüència del retard de la maternitat en les dones i a la disminució de fills per parella.
Baixa fecunditat, l’índex català de fecunditat és d’1,20 fills per dona, molt per sota del que
es considera com el nivell mínim de reemplaçament generacional (2,1). Aquesta dada es el
resultat d’aspectes socioeconòmics i culturals (accés als mitjans anticonceptius, canvi del
paper de la dona amb la incorporació al mercat de treball, nivell d’instrucció de les dones,
capacitat de decisió de les dones, costos de la cura i l’educació dels fills, retard en l’edat en
que es té el primer fill, canvis en l’estructura familiar, …). La baixa mortalitat, que
s’observa en el gràfic és el resultat de l’augment de l’esperança de vida, com a resultat de la
millora de qualitat de vida d’amplis sectors de la població, i reflecteix perfectament
l’envelliment de la població espanyola.
Aquesta situació, condicionada per la baixa natalitat i la baixa fecunditat, dona lloc a un
creixement vegetatiu molt baix, que sumat a una augment de l’esperança de vida, situa a
Catalunya i Espanya en un comportament d’envelliment progressiu de la seva població.
6.3.NUCLI I DISSEMINAT
Una part important d’aquest informe és identificar com es distribueix la població ebrenca
dins el territori, així doncs, conèixer la població que viu en un nucli urbà i la població que
resideix en entitats disseminades ens serà útil per tal de conèixer la situació d’aquest
territori i la seva evolució al llarg d’aquests darrers 20 anys.
20
Primer de tot cal conèixer el significat de nucli i disseminat per fer-nos una idea de què
significa i les seves principals característiques. Es considera nucli de població un conjunt
d'almenys deu edificacions, que formen carrers, places i altres vies urbanes. Per excepció, el
nombre d'edificacions podrà ser inferior a 10, sempre que la població que hi habita superi
els 50 habitants.
S'inclouen al nucli aquelles edificacions que, estant aïllades, disten menys de 200 metres
dels límits exteriors del conjunt esmentat, si bé en la determinació d'aquesta distància s'han
d'excloure els terrenys ocupats per instal·lacions industrials o comercials, parcs, jardins,
zones esportives, cementiris, aparcaments i altres, així com els canals o rius que puguin ser
creuats per ponts.
Les edificacions o habitatges d’una entitat singular de població que no poden ser incloses en
el concepte de nucli es consideren un disseminat.
Una entitat singular de població pot tenir un o diversos nuclis, o fins i tot cap, si tota es
troba en disseminat.
Cap habitatge no pot pertànyer simultàniament a dos o més nuclis, o a un nucli i un
disseminat.
Un aquest cas, s’ha realitzat el càlcul de percentatge de població resident en nucli i
disseminada de les comarques de les Terres de l’Ebre. Si mirem les taules s’aprecia com la
majoria de població de les Terres de l’Ebre resideix en nuclis. La única variable que veiem
més intensificada és a la comarca del Baix Ebre on tot i que predomina la població en nucli,
la població en zones disseminades es troben entre el 9% i 11% sent així la població amb un
percentatge més elevat de disseminat.
Tot i que els valors oscil·len ens uns intervals semblants, veiem com hi hagut un augment
de població disseminada a les comarques del Baix Ebre i Montsià. Un fet que trobem
peculiar, ja que esperàvem que la població disseminada disminuís al llarg dels anys a causa
del despoblament, però en aquest cas sempre ha anat en augment.
NUCLI
CO MARCA 2003 2011 2021

Ba ix Ebre 90,5% 89,6% 89,1%
Montsià 97,1% 96,7% 96,5%
Ribera d'Ebre 96,9% 94,8% 95,0%
Terra Alta 99,4% 98,4% 98,7%
Taula 2:Població en nucli. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
DISSEMINAT
21
CO MARCA 2003 2011 2021

Ba ix Ebre 9,5% 10,4% 10,9%
Montsià 2,9% 3,3% 3,5%
Ribera d'Ebre 3,1% 5,2% 5,0%
Terra Alta 0,6% 1,6% 1,3%
Taula 3:Població en disseminat. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
REPRESENTACIÓ CARTOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ EN NUCLI I DISSEMINADA
Ribera d'Ebre Ribera d'Ebre
94,96% 96,89%
Terra Alta Terra Alta
5,04% 99,45%
98,69% 3,11%
1,31% 0,55%
Baix Ebre Baix Ebre

10,86% 9,51%
89,14% 90,49%
Montsià Montsià
96,51% 3,49% 97,15% 2,85%
Ribera d'Ebre
94,8%
Terra Alta
5,2%
98,36% 1,64%
Nucli
Disseminat
Baix Ebre
89,6% 10,4%
Montsià
96,66% 3,34%
Il·lustració 8:Representació de la població en nucli i disseminat. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
22
6.4.ÍNDEX ENVELLIMENT
Una altra variable analitzada en aquest projecte és l’índex d’envelliment de la població
ebrenca. Aquest índex ens permet conèixer la relació del grup de població de 65 anys i més
respecte el grup de població de 15 anys i menys. A la següent taula es representa l’índex
d’envelliment de les quatre comarques que formen les Terres de l’Ebre.
CO MARCA 2003 2011 2021

Ba ix Ebre 166,2% 133,6% 155,0%
Montsià 151,3% 124,0% 148,1%
Ribera d'Ebre 199,6% 175,2% 196,5%
Terra Alta 283,1% 225,0% 246,1%
Taula 4: Índex envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
En aquest cas representem les dades en un gràfic de barres per tal d’observar de forma més
gràfica l’evolució d’aquest índex al llarg dels tres anys analitzats. Com podem veure els
valors són molt elevats i en la majoria de casos és superior a la mitjana de Catalunya del
2022 (131,3%), la més alta registrada fins el moment. Cal destacar els valors de la comarca
de Terra Alta, ja que en els tres anys és molt superior al 200%, uns valors preocupants i que
agreugen i intensifiquen la pèrdua de població al llarg dels anys.
131,7% Mitjana
Catalunya
Il·lustració 9: Representació índex envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya
Com a resultat podem afirmar que l’edat és un factor important en el despoblament

d’aquests territoris ja que la població jove marxa d’aquestes comarques i la taxa de natalitat
disminueix considerablement al llarg dels últims 20 anys.
6.5.ÍNDEX SOBRE-ENVELLIMENT
Una altra variable emprada i molt semblant a l’anterior, és l’índex de sobre-envelliment, en
la qual ens permet conèixer la relació entre la població d’entre 65 i 85 anys amb el grup
23
d’edat major de 85 anys. A la següent taula es representa l’índex de sobre-envelliment de

les quatre comarques que formen les Terres de l’Ebre.
CO MARCA 2003 2011 2021

Ba ix Ebre 11,2% 14,4% 18,5%
Montsià 11,0% 15,2% 18,7%
Ribera d'Ebre 13,1% 18,6% 20,5%
Terra Alta 11,0% 17,5% 23,1%
Taula 5:Índex sobre-envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
En aquest cas, també realitzem un gràfic de barres per obtenir uns resultats més visuals per
tal de tenir una comparativa evolutiva temporal de cada comarca. En les quatre comarques
veiem un clar augment des de el 2003 al 2021 augmentant entre un 7% i 12% l’índex de
sobre-envelliment en un període de 20 anys. Tornem a evidenciar el pronunciat augment
d’aquets valors a la comarca de Terra Alta.
En aquest cas, la mitjana de Catalunya es troba en el 17% al 2022. En totes les comarques
aquest percentatge és superat amb un valor més pròxim de 18,5% al Baix Ebre i un valor
més llunya del 23,1% a la Terra Alta.
Aquests resultats reafirmant els resultats descrits a l’apartat anterior, on es remarcava el
factor de l’edat com a causa del despoblament en aquestes comarques catalanes, accentuant
en especial les comarques de Terra Alta i Ribera d’Ebre. Sent aquestes les poblacions amb
menys habitants del total del territori de les Terres de l’Ebre, però amb percentatges molt
majors d’envelliment i sobre-envelliment respecte les comarques amb més població, en
aquest cas Baix Ebre i Montsià
17% Mitjana
Catalunya
Il·lustració 10: Representació índex sobre-envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
6.6.CREIXEMENT POBLACIONAL
En aquest apartat mirarem el creixement poblacional que han tingut les comarques
ebrenques durant aquest 20 anys. A continuació, a la primera taula es representa el
24
creixement anual de les diferents comarques entre el 2003-2011 i el creixement entre 2011-
2021. En la segona taula que podem observar, es representa el creixement total del període
2003-2011 i 2011-2021.
CREIXEMENT ANUAL
CO MARCA 2003 - 2011 2011 - 2021

Ba ix Ebre 2,0% -0,7%
Montsià 2,2% -0,7%
Ribera d'Ebre 0,8% -1,1%
Terra Alta 0,5% -1,5%
Taula 6: Creixement anual. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
Si ens centrem amb la taula del creixement per períodes (2003-2011) i (2011-2021)
s’observa com en el primer cas hi ha hagut un augment de població en les quatre
comarques, sobretot a la comarca del Baix Ebre i Montsià. En aquest cas va relacionat amb
els municipis que s’hi troben (Tortosa i Amposta). En canvi les comarques de Ribera d’Ebre
i Terra Alta el seu creixement ha estat menor entre el 2003 i 2011.
Ara si mirem el període 2011-2021 aquesta situació es reverteix, i trobem que en les quatre
comarques hi ha pèrdua de població. En aquest cas hi ha major percentatge de pèrdua a les
comarques de Ribera d’Ebre i Terra Alta, que com s’ha comentat anteriorment, són les
comarques amb menys i població i on trobem major despoblament en els darrers 10 anys.
En canvi, les comarques del Baix Ebre i Montsià aquesta pèrdua de població és menor, tot i
que és un percentatge bastant alt ja que tan sols ha sigut en 10 anys.
CREIXEMENT PERÍODE
CO MARCA 2003 - 2011 2011 - 2021

Ba ix Ebre 17,4% -5,6%
Montsià 19,0% -5,5%
Ribera d'Ebre 6,3% -8,5%
Terra Alta 4,3% -11,0%
Taula 7: Creixement període. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
25
Ribera d'Ebre Ribera d'Ebre

6,34%
CA: 0,77%
Terra Alta Terra Alta -8,45% 2011-2021
2003-2011 4,26% -11,03% CA: -1,1%
CA: 0,52% CA: -1,45% Veiem com en les 4
Veiem com en les 4 comarques analitzades hi ha
comarques analitzades hi ha Baix Ebre Baix Ebre una pèrdua de població
un augment de població 17,42% -5,59% important durant aquest
CA: -0,72%
durant aquest període CA: 2,03%
període
Montsià Montsià
18,99% -5,53%
CA: 2,2% CA: -0,71%
CREIXEMEN PÈRDU
T de l'Ebre. Elaboració pròpia a partir
Il·lustració 11:Creixement població Terres A de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
6.7.ORIGEN DE LA POBLACIÓ
És important conèixer l’origen de la població i poder analitzar si l’augment o la pèrdua de
població té relació amb l’origen dels habitants, si són residents espanyols o són estrangers.
En les següents taules s’expressen en nombres absoluts la població de les comarques de les
Terres de l’Ebre segons si són espanyols o estrangers. Cada taula representa un any (2003-
2011-2021).
ORIGEN DE LA POBLACIÓ PER COMARQUES I ANY
CO MARCA Espa nyol Estra nger Tota l

Ba ix Ebre 64.488 5.799 70.287
Montsià 54.358 6.370 60.728
2003
Ribera d'Ebre 21.177 1.287 22.464
Terra Alta 11.838 484 12.322

Ba ix Ebre 65.706 16.928 82.634
Montsià 56.661 15.600 72.261
2011
Ribera d'Ebre 19.912 3.977 23.889
Terra Alta 11.050 1.797 12.847

Ba ix Ebre 64.683 13.328 78.011
Montsià 56.512 11.751 68.263
2021
Ribera d'Ebre 18.357 3.513 21.870
Terra Alta 9.982 1.448 11.430
Taula 8: Origen de la població. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
26
Com s’ha observat a les taules anteriors i el gràfic següent, hi ha un fort augment de
població immigrant durant el període 2003-2011, sobretot a les comarques del Baix Ebre i
Montsià. Cal recordar que són les dues comarques amb les ciutats amb més habitants i on hi
trobem major oferta laboral. En canvi si que trobem un augment de població espanyola
durant el període 2003-2011 a les comarques del Baix Ebre i Montsià, però molt menor i
amb menys impacte que el de la oblació estrangera. A més a més durant aquest període
podem veure com a les comarques de Ribera d’Ebre i Terra Alta perden població.
Per altra banda, el període 2011-2021 a les comarques del Baix Ebre i Montsià la pèrdua de
població estrangera és molt pronunciada, en canvi a les comarques de Ribera d’Ebre i Terra
Alta, aquesta pèrdua és molt menor. El gràfic de població espanyola ens mostra com la
pèrdua és menor i amb menys impacte en aquest període en totes les comarques ebrenques.
POBLACIÓ ESPANYOLA
POBLACIÓ ESTRANGERA
Il·lustració 12: Representació d'origen de la població. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Per concloure aquest apartat de l’origen de la població podem afirmar que les Terres de
l’Ebre van obtenir un augment de població considerable, tot i l’estancament del creixement
27
de la població espanyola, gràcies a la immigració durant el primer període 2003-2011.

Malauradament en el segon període analitzat 2011-2021 aquesta població estrangera va
marxar d’aquestes poblacions disminuint així els habitants d’aquest territori. Si ajuntem
aquest fet amb la pèrdua progressiva de població espanyola, el despoblament es veu molt
accentuat segons origen de la població.
Entenem així que la manca de oferta laboral, la difícil adaptació de la població estrangera en
aquest territori i altres factors socials i territorials propicien l’acceleració del despoblament
de les Terres de l’Ebre.
En aquesta taula es desglossa l’origen espanyol amb residents interns de Catalunya i la resta
d’Espanya. Podem observar com hi ha predomini de població Catalana que la resta de
l’Estat espanyol, tot i això la variació de població no és molt diferenciada tot i que trobem
que la població de resta d’Espanya va disminuint al llarg dels anys, a causa de la disminució
de la immigració espanyola cap al territori català que havia marcat una època any anteriors,
on aquesta migració cap a Catalunya de població de la resta d’Espanya, sobretot de les
terres d’Andalusia, era molt comuna ja que l’oferta laboral en aquest territori era major que
la de la resta de l’Estat espanyol.
CO MARCA 2003 2011 2021

Ba ix Eb re 70287 82634 78011
Ca ta lunya 56720 58653 57291
Resta Espa nya 7167 7045 6119
Estra nger 6400 16936 14601
Mo n tsià 60728 72261 68263
Ca ta lunya 46598 49270 48749
Estra nger 6798 15494 12578
Rib e ra d Eb re 22464 23889 21870
Ca ta lunya 18085 17354 16084
Estra nger 1450 3954 3652
Te rra Alta 12322 12847 11430
Ca ta lunya 11015 10334 9355
Estra nger 536 1792 1429
Taula 9:Origen de la població per comarques. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya
7.ANÀLISI TERRITORIAL
En aquest apartat ens centrarem més en un anàlisis més detallat i territorial, per tant
disminuirem l’escala en l’àmbit d’estudi i ens centrarem més en els municipis i les diferents
entitats que podem trobar a les comarques ebrenques.
28
7.1.DISTRIBUCIO DE LES ENTITATS

En la següent representació cartogràfica es mostra un mapa de calor per visualitzar dins el
territori de les Terres de l’Ebre el conjunt d’entitats que trobem en elles i conèixer d’aquesta
manera la seva situació geogràfica per realitzar un anàlisis de caràcter territorial. Si ens
fixem veiem com les entitats es centren a la comarca Baix Ebre on trobem Tortosa (cercle
vermell), a la costa (cercle blau), en aquest cas poblacions com Ametlla de Mar i el Perelló i
finalment al sud de la comarca del Montsià al costat de la costa trobem la població
d’Alcanar (cercle marró).
Podem observar com moltes d’aquestes entitats es troben molt juntes a nuclis urbans;
Tortosa, Ametlla de Mar, Alcanar... i al costat de la costa. Tan sols observant aquest mapa,
podem anar obtenir uns hipotètics resultats on la distància al nucli urbà i l’altitud de les
entitats no són factors determinants del despoblament d’aquests territoris.
UBICACIÓ DE LES ENTITATS
!
! !
!
!
!
!
!
!
!
! !
!
! !
!
!
!
!
!
!
!
!
! !
! !
!
!
!
! !
! CAPITAL
!
Entitats
! !
0-1
! !
!
!
!
1-3
3-5
!
!
!
5-7
!
! +7
comarques
!
municipis
Il·lustració 13: Ubicació de les entitats. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya
7.2.DISTÀNCIA DE LES ENTITATS

En aquest apartat es vol analitzar la distància que hi ha entre les entitats disseminades i el
nucli urbà (la capital del municipi). Per tal de dur aquest anàlisis s’ha calculat la distància
ortodròmica que hi ha entre una entitat disseminada i la capital del municipi.
29
La distància com l’entenem és el mòdul del vector que formen dos punts separats d’un de
l’altre. Encara existeixen diferents maneres de calcular la distància entre dos punts, entre
elles la distància natural o real que calcula la distància segons el recorregut emprat en el
trajecte. També podem trobar la distància geomètrica que és la distància en línia recte entre
dos punts.
En aquest informe es calcula la distància ortodròmica (great-circle distance), que és el camí
més curt entre dos punts de la superfície terrestre valorant l’esfera de la Terra. Tot i això,
compararem aquesta distància amb la distància que ens indica “google-maps” per veure si
hi ha diferències entre un càlcul i l’altre.
A més a més no només representarem la distància, sinó que també s’ha trobat interessant
conèixer el temps el qual han de destinar els habitants de cada entitat disseminada per
realitzar els seus desplaçaments diaris a la capital del municipi. Aquest valor ens permetrà
conèixer amb més exactitud si la distància i el temps que s’ha de dedicar és un factor clau
per al despoblament en aquest territori.
Ens hem trobat que en alguns municipis no hi havien entitats disseminades i per tant,
aquests no han estat utilitzats per a realitzar el càlcul i l’estudi.
La següent taula es mostra la mitjana de distància que hi ha entre una entitat disseminada i
la capital de municipi i també es mostra el càlcul del temps que es tarda en realitzar aquest
desplaçament amb vehicle privat i en mobilitat activa, en aquest cas caminar. Per saber el
temps que s’ha d’invertir en mobilitat activa, en aquest cas en bicicleta, el temps es calcula
obtenint un terç del temps que es destina en caminar.
Com podreu observar en aquesta taula no es troba el temps que s’ha de destinar en transport
públic. L’oferta d’aquest mode de transport dins les comarques de les Terres de l’Ebre és
menor en comparació en altres territoris catalans. Per tant en la majoria de casos, no hi ha
possibilitat de realitzar aquests desplaçaments amb transport públic.
En aquest cas, aquest és un factor molt negatiu que pot accentuar el despoblament en les
comarques ebrenques a causa de falta d’oferta de transport públic per als usuaris que no
disposin de vehicle privat i hagin de buscar altres maneres o marxar d’aquest territori en
busca d’oportunitats laborals en altres indrets on sigui possible l’ús d’aquest mode de
transport.
En molts casos la distància ortodròmica i la distància real que s’ha de recorre és molt
semblant, tot i que hi ha casos on la distància real és molt superior a causa de que el
recorregut per anar d’un punt a l’altre no és recte i per tant s’ha de vorejar camins, camps,
entre altres factors geològics.
30
MUNICIPI DISTANCIA O DISTANCIA R TEMPS VP (min) TEMPS MA (min)
Alca na r 7.549 7.408 9,4 92,7

Alfa ra de Ca rles 76 80 0,5 1,0
L'Ametlla de Ma r 3.426 3.658 7,2 45,4
Amposta 10.780 10.843 13,3 114,7
Arnes 52 65 0,5 0,5
Ascó 116 145 0,5 2,0
Ba tea 149 175 1,0 2,5
Benissa net 254 275 1,0 3,0
La Sénia 4.099 4.100 6,0 47,0
La Fa ta rella 8.659 14.200 15,0 121,0
Flix 1.088 1.580 3,6 14,2
La G a lera 128 120 1,0 1,0
G a ndesa 180 220 1,0 3,0
G a rcia 158 400 2,0 3,0
G inesta r 202 200 1,0 2,0
Horta de Sa nt Joa n 2.065 2.235 7,0 27,0
Mira vet 300 450 4,0 7,0
Móra la Nova 313 1.700 4,0 4,0
El Perelló 6.234 7.400 12,0 98,0
El Pinell de Bra i 118 280 1,0 2,0
Ra squera 247 350 1,0 4,0
Riba -roja d'Ebre 2.467 2.483 3,7 28,0
Roquetes 1.790 1.980 3,4 20,1
La Rà pita 11.217 11.400 20,0 135,0
Sa nta Bà rba ra 427 534 1,0 5,0
Tivissa 5.919 6.236 6,0 63,9
Tortosa 5.284 5.324 7,9 60,9
Ulldecona 7.316 7.400 9,4 88,0
Vinebre 180 200 1,0 2,0
Deltebre 10.977 10.900 9,0 129,0
Sa nt Ja ume d'Enveja 3.624 2.651 3,8 45,0
Ca ma rles 2.184 2.280 4,0 17,2
L'Aldea 237 250 1,0 2,0
L'Ampolla 2.330 2.427 5,0 22,3
Taula 10:Temps mitjà de desplaçament. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya
Distància O: Distancia ortodròmica (m) Temps VP: Temps vehicle privat
Distància R: Distància real recorreguda per la persona (m) Temps MA: Temps mobilitat activa (caminar)
Si observem el temps que es tarda en realitzar la majoria de desplaçaments, veiem que el

temps que es destina en vehicle privat no és gaire elevat. Els dos municipis on tenen entitats
disseminades a major distància, és La Fatarella amb 15 minuts al nucli urbà i La Ràpida
amb 20 minuts al nucli urbà. En els altres casos el temps no supera els 12 minuts.
31
En la composició següent es mostra de manera visual la distància que es troben les entitats
disseminades respecte la capital del municipi. Trobem diferents colors per tal de representar
la distància; els grocs representen una distància més curta i al anar pujant de tonalitat cap a
vermell, la distància augmenta.
DISTÀNCIA DE LES ENTITATS DISSEMINADES A LA CAPITAL DE MUNICIPI
!
! !
!
!
!
!
! !
!
!
! !
!
! !
!
!
!
!
DISTANCIA km
! 0-1
!
! 1-5
5 - 10
!
!
! ! 10 - 15
!
! ! 15 - 25
!
comarques
municipis
!
! !
! !
! ! !
!
!
!
!
!
!
Il·lustració 14:Representació cartogràfica de les distàncies a la capital de municipi. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
32
A continuació veurem la relació que hi ha entre el creixement segons el període de temps i

la distància de l’entitat a la capital. Començat pel període total, que engloba del 2003 al
2021 veiem a la gràfica següent com hi ha una relació positiva, és a dir, hi ha major
augment en aquelles entitats a més distància de la capital. És una situació interessant a
estudiar ja que en un inici s’esperava que a major distància de la capital, menys creixement
poblacional, però no ha sigut el cas. Sabem que la població a disminuït, però aquelles
entitats més apartades han mantingut la població i n’han guanyat. En el següent apartat es
compararà altitud/població i veurem si també es comporta de la mateixa manera.
RELACIÓ DISTÀNCIA - POBLACIÓ 2003-2021
Il·lustració 15:Creixement-distància 2003-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Seguidament, analitzarem el període que engloba del 2003 al 2011. En aquest cas s’observa
una tendència negativa, per tant, veiem com a major distància de la capital, creixement de la
població més baix i/o negatiu. És curiós ja que sabem que en aquest període com s’ha
comentat anteriorment, són anys de creixement poblacional, però aquest creixement no ha
repercutit a les entitats més separades, sinó als nuclis urbans més compactes on hi ha major
oferta de serveis i laboral.
Il·lustració 16: Creixement-distància 2003-2011. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
33
Finalment, l’últim període és el que compren el 2011-2021. En aquest cas veiem una
tendència positiva que ens indica que a major distància major creixement poblacional. Ens
tornem a trobar una situació on hi ha majoritàriament un creixement negatiu de població,
per tant pèrdua d’aquesta, però la relació de major pèrdua a entitats més allunyades de la
capital no hi té relació.
Il·lustració 17: Creixement-distància 2011-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
Els factors que poden comportar aquesta situació poden ser varis. En un inici trobem que el
major percentatge de pèrdua de població és a la capital de municipi, on hi ha poca oferta
laboral i per tant la gent emigra a altres indrets del territori en busca d’oportunitats laborals.
Per altra banda aquestes entitats no presenten percentatges de pèrdua de població, sinó que
es mantenen o inclús en guanyen, però percentualment s’observa com en entitats més
allunyades hi ha més creixement que no pas en nuclis més grans com és la capital de
municipi.
La següent taula mostra segons rangs de distància, el percentatge de creixement o pèrdua de
població de les diferents entitats. D’aquesta manera corroborem les gràfiques anteriors.
DISTÀNCIA (km) 2003-2021 2003-2011 2011-2021

CREIX DECREIX CREIX DECREIX CREIX DECREIX
0 a 1 70% 30% 33% 67% 94% 6%
1 a 5 58% 42% 46% 54% 81% 19%
5 a 10 63% 38% 41% 59% 78% 22%
10 a 15 64% 36% 27% 73% 73% 27%
Més de 15 60% 40% 20% 80% 60% 40%
Taula 11: Relació creixement-distància per períodes. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
34
7.3.ALTITUD DE LES ENTITATS

En aquest últim apartat del nostre projecte, es vol analitzar si l’altitud d’on es troben les
entitats afecta al despoblament. Es vol obtenir un resultat que ens indiqui que a major
altitud, major pèrdua de població a causa de les dificultats de desplaçaments al nucli urbà
més proper, falta de serveis de primera necessitats, oferta laboral, entre altres factors
socials.
Per obtenir aquests resultats, primer de tot es realitzarà un cerca de les entitats i conèixer a
quina altitud es troben. En la composició següent es visualitzen les entitats disseminades i
les capitals de cada municipi amb una base topogràfica on ens indica si aquestes localitats
se situen a menor o major altitud.
ALTIUD DE LES ENTITATS DISSEMINADES I CAPITALS DE MUNICIPI
!
!
! !
! !
!
!
!
! !
!
!
! !
! ! !
!
! !
!
!
!
!
!
!
! !
! ! !
!
!
! !
! !
! ! ! !
!
!
!
!
!
!
!
! CAPITAL
ENTITATS
! Sources: Esri,
comarques
HERE,
Garmin,
Il·lustració 18: Altitud entitats de les Terres de l'Ebre. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor i ICGC
35
En aquest cas d’estudi s’ha calculat el creixement demogràfic de totes les entitats de les
comarques de les Terres de l’Ebre. Aquest creixement s’ha calculat com els processos
realitzats en l’anàlisis demogràfic, és a dir, s’ha calculat el creixement pel període 2003-
2021 que aborda tots els anys d’estudi, període 2033-2011 que recordem, en aquest cas hi
ha augment de població, i finalment el període 2011-2021 on en les quatre comarques hi ha
pèrdua considerable de població en un curt termini.
A continuació es visualitzen els gràfics generats amb la regressió de Pearson en el qual ens
permet veure i comparar si les entitats a major altitud són les més propenses al
despoblament. En el primer cas s’ha analitzat la relació del creixement demogràfic (eix
vertical) amb l’altitud (eix horitzontal).
Començant pel període que aborda tots els anys 2003-2021. Si ens fixem doncs ara en la
tendència de la línia, veiem com és descendent, per tant ens indica que a major altitud
menor creixement de població, en aquest cas pèrdua de població.
RELACIÓ ALTITUD - POBLACIÓ 2003-2021
Il·lustració 19: Creixement-altitud 2003-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
Ara, seguirem amb el període del 2003-2011. La gràfica, es visualitza una línia de tendència
en alça, que com s’ha comentat amb anterioritat, a major altitud major creixement de
36
població. Aquest fet és possible ja que coneixem que durant aquest període va haver un fort
creixement de la població, sobretot estrangera, a les comarques de l’Ebre.
Finalment, l’ultima gràfica es mostra la relació altitud/població del període 2011-2021. En

aquest cas veiem com hi ha una relació negativa que ens indica a major altitud major pèrdua
de població. Aquest factor pot ser la causa de l’emigració de la població jova a la capital en
busca de noves oportunitats laborals i la pèrdua de persones per un índex major de
defuncions a causa d’un índex d’envelliment o sobre-envelliment elevat.
La següent taula mostra segons rangs d’altitud, el percentatge de creixement o pèrdua de

població de les diferents entitats. D’aquesta manera corroborem les gràfiques anteriors.
37
ALTITUD (m) 2003-2021 2003-2011 2011-2021

CREIX DECREIX CREIX DECREIX CREIX DECREIX
0 a 100 73% 27% 83% 17% 21% 79%
100 a 200 47% 53% 87% 13% 13% 87%
200 a 300 33% 67% 50% 50% 17% 83%
300 a 400 21% 79% 57% 43% 0% 100%
Més de 400 38% 63% 50% 50% 25% 75%
Taula 12: Relació creixement-altitud per períodes. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
de Catalunya
8.CONCLUSIONS
Molts pocs municipis poden fugir d’aquesta realitat on els factors analitzats de
despoblament han afectat aquestes terres (estructura demogràfica envellida, balanç natural
38
negatiu, emigració) juntament amb la marxa de població estrangera als seus països d’origen
o altres territoris catalans, espanyols i/o europeus amb una major oferta d’activitat
econòmica.
Per tant, en els darrers anys les Terres de l’Ebre entren en una nova fase poblacional
regressiva, que presenta alhora una evolució comparativament desfavorable en relació amb
Catalunya i que retorna a una clara tendència de despoblament per a un grup ampli de
municipis.
Per concloure el treball cal destacar que les hipòtesis que es tenien en l’inici d’aquest
projecte han estat confirmades un com finalitzat l’anàlisi demogràfic i territorial de les
comarques de les Terres de l’Ebre.
Si recordem les hipòtesis, podem destacar que la intensitat de despoblament s’ha agreujat en
els últims anys, sobretot durant el període 2011-2021 on les Terres de l’Ebre han patit una
regressió poblacional a la majoria de municipis de les quatre comarques. Durant el primer
període estudiat, 2003-2011, ha sigut una situació inversa, hi hagut un fort augment de
població, principalment al Baix Ebre i el Montsià.
Aquesta pèrdua de població hem vist que és degut a la pèrdua d’habitants segons origen de
procedència, sobretot immigrant que va venir en el primer període 2003-2021, però a causa
de la situació econòmica, l’oferta laboral han marxat a altres indrets en busca de noves
oportunitats. Per altra banda, no s’ha trobat en cap cas hem trobat diferències d’afectació de
pèrdua de població segons gènere.
Si parlem de l’anàlisi territorial, i més concretament la distància de les entitats a la capital
de cada municipi, no podem afirmar que és un factor clau de despoblament a les Terres de
l’Ebre, ja que en molts casos aquestes entitats es torben a menys de 5 minuts amb transport
privat. Tot i això la manca d’oferta de transport públic si que podria ser determinant del
despoblament.
Finalment un cop estudiat si l’altitud era un factor clau del despoblament, s’ha verificat
positivament aquesta hipòtesis obtenint resultats esperats de com més altitud major
percentatge de pèrdua d’habitants. Aquesta situació és deguda a les mancances de serveis
bàsics en aquestes entitats, l’aïllament social i la manca d’oferta laboral i de transport.
Un cop acabat l’informe i realitzat els anàlisis pertinents, hem pogut observar que la
distància no és un factor determinant del despoblament de les Terres de l’Ebre, en canvi si
que ho és l’altitud. Tot i que la relació distància-despoblament i altitud-despoblament no és
molt intens, estadísticament si que s’ha demostrat que és significatiu i per tant ha estat un
treball satisfactori que ens ha permès conèixer el territori de més a prop i veure’n la situació
que hi ha actualment.
9.SEGUIMENT DEL TREBALL I NOVES PROPOSTES DE

MILLORA
En aquest apartat volem expressar la nostra satisfacció del treball realitzat durant aquest
període i els resultats obtinguts.
39
Per altra banda, dins de l’àmbit de la investigació, sempre es pot donar un pas més endavant
i estendre els nostres objectius i anàlisis.
Noves línies de projecte es podrien realitzar en aquesta estudi per tal de complementar-lo i
així obtenir un anàlisis més acurat i ens indiques altres factors que causen el despoblament
en aquest territori. Una d’aquestes línies de projecte consistiria en el creuament de
l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana (EMQ) que s’ha realitzat a les Terres de l’Ebre al 2019
juntament amb l’estudi realitzat. D’aquesta manera s’obtindrien uns resultats que ens
permetria conèixer de manera més precisa la mobilitat dins d’aquest territori i si és un motiu
principal del despoblament.
Mirant per sobre els resultats de la EMQ19 de les Terres de l’Ebre veiem com hi ha quasi
600.000 desplaçaments en dia feiner i aproximadament 412.000 en cap de setmana. Durant
els dies feiners observem com el percentatge de desplaçaments es reparteix de manera
equitativa segons el motiu de desplaçament, en canvi els desplaçaments en caps de setmana,
el 90,8% són per motius personals.
FEINER CAP DE SETMANA

Motiu de despla ça ment Despla ça ments % Despla ça ments %
Mobilita t ocupa ciona l 141.058 24,3 20.234 4,9
Mobilita t persona l 170.427 29,3 198.346 48,2
Torna da a ca sa MO 123.115 21,2 17.628 4,3
Torna da a ca sa MP 146.528 25,2 175.479 42,6
Tota l 581.128 100 411.687 100
Taula 13: Desplaçaments segons motiu de les Terres de l'Ebres 2019. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre
Si ens centrem en el mode de transport utilitzat per a realitzar aquests desplaçaments, el

transport privat pren molta importància en la mobilitat de les Terres de l’Ebre amb un
53,2% en dia feiner i el 59,2% en cap de setmana. El 44,0% són desplaçaments a peu i
bicicleta i tan sols el 2,8% en transport públic. Aquestes percentatges ens mostren clarament
les mancances que hi ha en aquest territori respecte la xarxa de transport públic.
40
Aquest factor pot ser un motiu pel qual ens trobem en un procés de despoblament de les
Terres de l’Ebre i com influeix a la població en el seu dia a dia la manca d’un ventall
d’opcions per realitzar els seus desplaçaments quotidians.
Mitjà de tra nsport principa l Despla ça ments % Despla ça ments %
Mitja ns no motoritza ts 255.424 44,0 161.139 39,1
Tra nsport públic 16.400 2,8 6.957 1,7
Tra nsport priva t 309.303 53,2 243.591 59,2
Tota l 581.128 100 411.687 100
Taula 14: Desplaçaments segons mitja 2019. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la EMQ19 de les
Terres de l'Ebre
Ara si analitzem la destinació d’aquests desplaçaments veiem com el 77,3% (449.562

desplaçaments) són intramunicipals, és a dir, l’origen i destí de cada desplaçament és el
mateix. Per tan gran part de la mobilitat a les Terres de l’Ebre són dins del mateix municipi.

Tipus de despla ça ment Despla ça ments % Despla ça ments %
Intermunicipa l 131.565 22,7 124.862 30,6
Intra municipa l 449.562 77,3 286.819 69,4
Tota l 581.128 100 411.687 100
Taula 15: Desplaçaments segons tipus de desplaçament de les Terres de l'Ebres 2019. Elaboració pròpia a partir de
les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre
Finalment, mirant la durada dels desplaçaments, veiem com la mitjana dels desplaçaments
entre municipis dins les Terres de l’Ebre són de 27,8 minuts. Aquesta durada és superior si
la comparem amb el temps que es destina en els desplaçaments en l’àmbit SIMMB, on la
mitjana de temps és de 20,2 minuts i a l’àrea metropolitana de Barcelona, el 60% dels
desplaçaments, el temps mitjà és de menys de 15 minuts.
41

Tipus de despla ça ment Mitja na (min) Mitja na (min)
Intermunicipa l 27,8 37,2
Intra municipa l 9,8 12,6
Tota l 14,1 20,5
Taula 16: Desplaçaments segons tipus de desplaçament i temps de les Terres de l'Ebres 2019. Elaboració pròpia a
partir de les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre
Malauradament aquesta enquesta s’ha realitzat un cop, cosa que dificultaria el procés ja que
no tindríem un període de temps prou llarg per tal d’obtenir uns resultats acurats. Tot i
aquest entrebanc, aquesta línia de projecte em motiva molt positivament per seguir
treballant en aquest treball.
Una altre línia interessant en la qual donaria molt a parlar, seria l’extensió d’aquest projecte
en un inici a tot l’àmbit català, que ens permetria conèixer amb profunditat la situació de
Catalunya respecte el tema tractat en aquest informe. En aquest cas l’anàlisi de les Terres de
l’Ebre i del Pirineu Català ja estaria realitzat i tan sols s’hauria d’analitzar les comarques de
Lleida i les comarques barcelonines on aquestes últimes el procés de despoblament seria
molt menor respecte la resta de territori.
BIBLIOGRAFIA
Enquesta de mobilitat quotidiana a les Terres de l’Ebre 2019. Territori. Geraadpleegd op 11
april 2022, van
https://territori.gencat.cat/ca/01_departament/06_estadistica/06_observatori_de_mobilit
at/indicadors/arees_tematiques/mobilitat/EMQ-TTEE-2019/
42
Associació d’iniciatives rurals de Catalunya (ARCA)). (2021, julio). Nous índex de relleu
generacional al món rural. https://www.desenvolupamentrural.cat/projectes/larca/bcn-
smart-rural-coworking/nous-index-vd-m.pdf
Piñol, J., Duro, J., & Univrsitat Rovira i Virgili. (2019). La despoblació rural a les Terres de
l’Ebre. https://www.urv.cat/media/upload/imatges/campus-terres-ebre/curs_18_19/
CELIR/CELIR%20Ca_psula_despoblament_rural_definitiu.pdf
Fundació Món Rural. (2015). Atles de la Nova Ruralitat.
https://es.calameo.com/read/00061431026388e1375b5
Guinjoan, E., Badia, A., & Tulla, A. (2016, abril). Noves ruralitats i desenvolupament
rural.Estat de la qüestió i aplicació d’un nou mètode d’anàlisi a Catalunya: la rural
web*. https://dag.revista.uab.cat/article/view/v62-n3-guinjoan-badia-tulla/366-pdf-ca
FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS. (2017, abril). COMISIÓN
DE DESPOBLACIÓN: Listado de medidas para luchar contra la despoblación en
España.
http://www.femp.es/sites/default/files/multimedia/documento_de_accion_comision_de_
despoblacion_9-05-17.pdf
Fundación Democracia y Gobierno Local. (2017, marzo). La despoblación en el medio rural.
https://www.gobiernolocal.org/historicoBoletines/nueva_web/RDGL36.pdf
Pinilla, V., & Sáez, L. (2017). LA DESPOBLACIÓN RURAL EN ESPAÑA: GÉNESIS DE UN
PROBLEMA y POLÍTICAS INNOVADORAS. http://www.sspa-network.eu/wp-
content/uploads/Informe-CEDDAR-def-logo.pdf
Pinilla, V., & Sáez, L. (2016, abril). Pasividad autonómica y activismo local frente a la
despoblación en España: el caso de Aragón analizado desde la Economía Política.
https://www.researchgate.net/publication/308984880_Pasividad_autonomica_y_activis
mo_local_frente_a_la_despoblacion_en_Espana_el_caso_de_Aragon_analizado_desde_
la_Economia_Politica
43
Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya. (2022). Grups d’Acció Local de Catalunya.
https://www.desenvolupamentrural.cat/larca-i-gals/grups-daccio-local
Diputación de Alicante. Definición de los indicadores sociales.
http://documentacion.diputacionalicante.es/defsociales.asp
Huesa, A., & Cascant, M. a. (2012). Metodología y Técnicas Cuantitativas de
Investigación (N.o 1). Universitat Politècnica de València.
https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/17004/Metodolog%c3%ada%20y
%20t%c3%a9cnicas%20cuantitativas%20de%20investigaci
%c3%b3n_6060.pdf?sequence
Instituto Nacional de Estadística. (2021, junio). Indicadores Demográficos Básicos.
https://www.ine.es/metodologia/t20/metodologia_idb.pdf
Generalitat de Catalunya. Idescat. Indicadors demogràfics i de territori. Metodologia.
IdesCat. https://www.idescat.cat/pub/?id=inddt&m=m
Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme Departament de Política
Territorial i Obres Públiques. (1998, febrero). PLA PARCIAL DE LES TERRES
DE L’EBRE DIAGNOSI. Generalitat de Catalunya.
https://www.geosoc.udl.cat/export/sites/Geosoc/ca/.galleries/Documents/
PTGEbreDiagnosi.pdf
UAB. (2019). La mobilitat QUOTIDIANA a les Terres de l’Ebre. Institut d’Estudis
Regionals i Metropolitans de Barcelona.
https://ddd.uab.cat/pub/prmb/18883621n48/18883621n48p64.pdf
Empatica :: www.empatica.net. Consell Comarcal del Baix Ebre. Consell comarcal
Baix Ebre. https://www.baixebre.cat/
Generalitat de Catalunya. Calculador de ruta. Servei Català de Trànsit.
https://transit.gencat.cat/ca/informacio_viaria/calculador-ruta/
44
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Visores. Institut Cartogràfic i Geològic de
Catalunya. https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores
Gobierno de España. (2022, 21 marzo). Nomenclátor de Cataluña - Conjunto de datos.
datos.gob.es. https://datos.gob.es/es/catalogo/a09002970-nomenclator-de-
catalunya
Terres de l’Ebre. Ciutats i Pobles de les Terres de l’Ebre. Ciutats i Pobles de les Terres
de l’Ebre. https://www.ebre.com/ciutats-i-pobles-de-les-terres-de-l-ebre/
Piràmides de població - GEO Calamot. Piràmides de població.
https://sites.google.com/site/geocalamot/metodes-en-geografia/els-grafics/
piramides-de-poblacio
45

Treball Final de Màster

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Treball Final de Màster

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Firma autor Firma tutor

Anàlisi de la intensitat del

Il·lustració 1: Àmbit d’estudi. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut Cartogràfic i

 Avaluar la intensitat del despoblament en funció de tres variables

3.HIPÒTESIS I PREGUNTES DE RECERCA

- Quina és la intensitat del despoblament? Entre 2001-2011 i 2011-2021

 Unitat: És la unitat de la població en la que volem buscar informació, en el nostre

 Població: És el conjunt de la unitat, l’agrupació de les persones, en aquest cas no

 Mostra: És el subconjunt d’unitats seleccionades d’entre la població, per tal

Taxa de creixement. La taxa de creixement, també coneguda com a taxa de variació

Índex d’envelliment. És el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el de

Taxa d’envelliment. Percentatge de persones de 65 anys o més sobre el total de la

Índex de recanvi de població activa. Quocient entre la població de 60 a 64 anys i la

Il·lustració 3: Principals vies de comunicació de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

 La majoria del conjunt de municipis de les Terres de l’Ebre, s’identifiquen com

Riba-roja d'Ebre Flix Riba-roja d'Ebre Flix Riba-roja d'Ebre Flix

CO MARCA 2003 2011 2021

CO MARCA 2003 2011 2021

REPRESENTACIÓ CARTOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ EN NUCLI I DISSEMINADA

Ribera d'Ebre Ribera d'Ebre

Baix Ebre Baix Ebre

96,51% 3,49% 97,15% 2,85%

CO MARCA 2003 2011 2021

Com a resultat podem afirmar que l’edat és un factor important en el despoblament

d’edat major de 85 anys. A la següent taula es representa l’índex de sobre-envelliment de

CO MARCA 2003 2011 2021

CO MARCA 2003 - 2011 2011 - 2021

CO MARCA 2003 - 2011 2011 - 2021

Ribera d'Ebre Ribera d'Ebre

CO MARCA Espa nyol Estra nger Tota l

CO MARCA Espa nyol Estra nger Tota l

CO MARCA Espa nyol Estra nger Tota l

de la població espanyola, gràcies a la immigració durant el primer període 2003-2011.

CO MARCA 2003 2011 2021

7.1.DISTRIBUCIO DE LES ENTITATS

7.2.DISTÀNCIA DE LES ENTITATS

MUNICIPI DISTANCIA O DISTANCIA R TEMPS VP (min) TEMPS MA (min)

Alca na r 7.549 7.408 9,4 92,7

Si observem el temps que es tarda en realitzar la majoria de desplaçaments, veiem que el

DISTÀNCIA DE LES ENTITATS DISSEMINADES A LA CAPITAL DE MUNICIPI

A continuació veurem la relació que hi ha entre el creixement segons el període de temps i

DISTÀNCIA (km) 2003-2021 2003-2011 2011-2021

7.3.ALTITUD DE LES ENTITATS

ALTIUD DE LES ENTITATS DISSEMINADES I CAPITALS DE MUNICIPI

RELACIÓ ALTITUD - POBLACIÓ 2003-2011

Finalment, l’ultima gràfica es mostra la relació altitud/població del període 2011-2021. En

RELACIÓ ALTITUD - POBLACIÓ 2011-2021

La següent taula mostra segons rangs d’altitud, el percentatge de creixement o pèrdua de

ALTITUD (m) 2003-2021 2003-2011 2011-2021

9.SEGUIMENT DEL TREBALL I NOVES PROPOSTES DE

FEINER CAP DE SETMANA

Si ens centrem en el mode de transport utilitzat per a realitzar aquests desplaçaments, el

Ara si analitzem la destinació d’aquests desplaçaments veiem com el 77,3% (449.562

FEINER CAP DE SETMANA

FEINER CAP DE SETMANA

april 2022, van

generacional al món rural. https://www.desenvolupamentrural.cat/projectes/larca/bcn-

Fundació Món Rural. (2015). Atles de la Nova Ruralitat.

rural.Estat de la qüestió i aplicació d’un nou mètode d’anàlisi a Catalunya: la rural

FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS. (2017, abril). COMISIÓN

DE DESPOBLACIÓN: Listado de medidas para luchar contra la despoblación en

Fundación Democracia y Gobierno Local. (2017, marzo). La despoblación en el medio rural.

Pinilla, V., & Sáez, L. (2017). LA DESPOBLACIÓN RURAL EN ESPAÑA: GÉNESIS DE UN