PLA ESTRATÈGIC A L’ESTACIÓ D’ESQUI VALL-TER

Vall-Ter és una de les estacions d’esquí més petites del Pirineu català. Les seves instal·lacions
abasten un domini esquiable de 20,4 quilòmetres, disposen de 88 canons per generar neu
artificial i compten amb un total de 10 remuntadors per accedir a pistes. El darrer any, l’estació
va vendre un total de 42.000 forfaits, el que va representar el 1,81% del total de forfets venuts
a Catalunya (2.320.000). L’ingrés obtingut per forfait venut va ser 22,8 euros. Tanmateix,
aquestes xifres de negoci estan per sota de les que van presentar altres estacions d’esquí que
tenen una dimensió similar. Per exemple, l’estació del Port del Comte va registrar unes vendes
de 90.000 forfaits i va tenir uns ingressos de 30,2 euros per forfait venut. L’estació del Port del
Comte abasta un domini esquiable similar (20 quilòmetres), però disposa de 256 canons de neu
artificial i de 16 remuntadors. La direcció de l’estació d’esquí de Vall-Ter 2000 té la intenció de
redreçar aquesta situació i està elaborant un pla estratègic que abasti els propers tres anys.
Aquest pla ha de definir l’estratègia que cal seguir per redreçar la situació i incrementar
l’activitat de l’estació. Els equips tècnics han treballat sobre les tres propostes que la direcció va
posar sobre la taula. La primera proposta planteja la renovació dels actuals equipaments de
canons i remuntadors. La segona proposta planteja una inversió per renovar i ampliar els actuals
equipaments de canons i remuntadors. La proposta més ambiciosa és la tercera, aquesta
suposaria ampliar el domini esquiable (passaria a ser de 35 quilòmetres) i també caldria renovar
i ampliar els equipaments de canons i remuntadors. Les dades que han recollit i analitzat els
equips tècnics són les següents.

Proposta 1. Suposaria una inversió de 500.000 euros. Es calcula que s’aconseguiria unes vendes
del 2,5% sobre el total de forfaits venuts a Catalunya. El preu per forfait que es podria ingressar
està estimat en 30 euros. En referència als costos, per una banda el cost estimat per cada forfait
venut seria de 22 euros, a més caldria tenir en compte unes despeses anuals de 300.000 euros
per fer front a les taxes públiques per les concessions i pel manteniment de les instal·lacions.

Proposta 2. La inversió que s’hauria de fer està valorada en 1.000.000 d’euros. Tanmateix, es
considera que s’aconseguirien unes vendes del 3,5% sobre el total de forfets venuts a Catalunya.
El preu per forfait que es podria ingressar seria de 35 euros. El cost per servei de forfait seria de
25 euros i les despesa anual per taxes públiques i manteniment seria de 480.000 euros.

Proposta 3. Comporta una inversió de 3.000.000 d’euros. Les vendes es podrien situar en el 5%
del total de forfets venuts a Catalunya. L’ingrés per forfait seria de 45 euros amb un cost previst
per cada forfet de 30 euros. La despesa anual per manteniment i taxes públiques de concessió
serien de 745.000 euros.

Un element clau en la viabilitat econòmica d’aquests projectes és l’evolució en els propers tres
anys de l’activitat d’esquí a Catalunya. En aquest sentit, la direcció de l’estació considera que hi
ha dos factors claus. Un primer factor és l’evolució de les condicions sòcio-econòmiques a
Catalunya. El segon factor és la incidència que pot tenir el canvi climàtic en els propers tres anys:
segueix l’evolució dels darrers anys o s’accentua. Partint de les últimes xifres i pensant que
aquestes no creixent en els propers tres anys, el total de forfaits venuts seria de 6.960.000
(2.320.000 forfets anuals). Tanmateix, la direcció de l’estació considera que aquesta xifra
creixerà en funció de com evolucionin les condicions sòcio-econòmiques, i es planteja tres
escenaris de creixement: que el nombre total de forfaits venuts en els propers tres anys
augmenti un 5%, que augmenti un 10% o que augmenti un 20%. En referència al segon factor,
la direcció considera que els càlculs anteriors sobre el creixement del sector són correctes si la
incidència del canvi climàtic sobre el sector es manté com en els darrera anys. Ara bé, si la
incidència del canvi climàtic s’accentua i la temporada anual d’esquí s`ha de reduir llavors els
càlculs sobre el total de forfets venuts a Catalunya s’haurien de reduir en un 20%.

1. Construïu la matriu de decisió que ha d’ajudar a que la direcció de l’estació pugui decidir quina
és la proposta que hauria de guiar el pla estratègic dels proper tres anys.

2. Considereu que la decisió s’ha de prendre en condicions d’incertesa, analitzeu la decisió

utilitzant els criteris estudiats a classe.

Ara considereu que la direcció de Vall-Ter 2000 és capaç de plantejar les possibilitats dels
escenaris futurs (estats de natura) que ha definit. Per una banda, es planteja que els escenaris
de creixement del 5% i del 10% són igual de probables i que tenen el doble de possibilitats que
l’escenari de creixement del 20%. Per una altre banda, considera que les possibilitats de que els
efectes del canvi climàtic es mantinguin com en els darrers anys són del 60%.

3. Utilitzeu el criteri del valor esperat per analitzar quina decisió s’hauria de prendre.

4. Quina de les alternatives comporta un major risc?.

5. Si s’utilitza el criteri del Coeficient de Variació (CV), quina alternativa s’hauria d’escollir?

6. Quin és el valor de la Informació Perfecte?.