Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino

Els romans van arribar a l'actual zona on trobem Barcino vers el 218 aC, després de
desembarcar a Ibèria (com era coneguda pels grecs) per enfrontar-se amb les tropes
cartagineses i va ser fundada per l'emperador August cap al 14 aC, un cop acabades les
guerres càntabres.

Situació i estructura
Barcino segueix l'estructura habitual de les fundacions romanes: de forma rectangular, tenia
els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Els dos carrers principals, el
Decumanus Maximus i el Cardo Maximus, partien de les quatre portes formant una creu.
Era delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes.
El fòrum de la ciutat estava situat en la intersecció entre el Decumanus Maximus i el Cardo
Maximus on s'alçava un temple probablement dedicat al culte imperial. Era de planta
rectangular, hexàstil i perípter; actualment es conserven quatre columnes i una part del
podium en la seu del Centre Excursionista de Catalunya.
Sota la plaça de Sant Miquel s'han trobat restes arqueològiques d'unes termes públiques
donades a la ciutat el 125 dC per una de les famílies notables de Barcino i pròxima a
l'emperador. Hi ha constància que un dels seus membres, Luci Minici Natal, va participar
amb una quadriga en els Jocs Olímpics del 129 dC. S'han trobat restes de diversos
habitatges (domus) sota la Plaça del Rei i els seus voltants. D'altres cases privades es van
localitzar mosaics. En canvi no s'han trobat insulae. Dos aqüeductes subministraven aigua a
la ciutat: confluïen a la muralla, al costat de la porta de l'actual Plaça Nova, on se n'han
conservat restes. El record dels aqüeductes ha perdurat en el nom d'alguns carrers (Arcs,
Voltes...). Es creu que l'aigua dels aqüeductes provenia l'un de Collserola i l'altre del Besòs.
A l'actual plaça Vila de Madrid es conserven restes d'una necròpolis que consta d'uns 85
elements funeraris, d'entre el segle II i III dC.

Economia
La ciutat es trobava en una zona fèrtil enmig del Llobregat i el Besòs, entre Collserola i el
mar, parcel·lada entre els colons i amb un gran nombre d'explotacions agrícoles (villae).
Sobretot s'hi van conrear vinyes i cereals. En el territori també s'extreia ferro de les mines
de Gavà i gres de Montjuïc, material usat sobretot en les edificacions de Barcino. A més a
més, es practicava la pesca i el comerç, motor econòmic de la ciutat. De fet, el Llobregat va
ser una via de comunicació molt important.

Pervivència
La nova fortificació i la situació estratègica de la ciutat va donar a Barcino un paper
important en el període final de l'antiguitat. Va passar per davant de la capital romana
tradicional, Tarraco, i després de la caiguda de Roma va convertir-se en la capital del regne
visigot fins a l'actualitat.
A la ciutat, amb una forta presència del cristianisme, es va construir la primera basílica
cristiana coneguda, al segle V dC, de la qual es poden veure restes (tres naus i el baptisteri)
sota la catedral i el Palau Reial.