L’informe

L’informe és un document d’especialitat propi del registre formal i de l’àmbit

economicoadministratiu amb una estructura prefixada clara i estricta. Hi hem de
trobar clarament la identificació de qui l’escriu, l’exposició dels fets que s’estan
explicant, sovint amb dades o estadístiques, s’han de proposar uns canvis per
tal de millorar aquells aspectes que ho necessiten, i al final ha d’anar signat i
amb data i lloc.

La informació haurà d’anar ben estructurada en paràgrafs i, si cal, en punts en

algunes parts, tot i que el text no ha de ser massa esquemàtica en global, ja que
semblarà que no demostrem les capacitats discursives suficients per a un C1 o
C2 quant a la cohesió textual. Per tant, caldrà que fem un ús variat i ric de
connectors, tant modalitzadors (per a introduir el nostre punt de vista) com
organitzadors textuals, així com un ús ric, exhaustiu i genuí de pronoms febles.

L’ús de temps verbals serà variat i s’ajustarà en coherència a cada part del text.
Per exemple, en l’estudi de la situació fins al present utilitzarem temps verbals
en passat i en present. En canvi, en les propostes de millora o de reorganització
parlarem en futur. A més, poden haver-hi perífrasis d’obligació (haver de i cal) i
verbs en imperatiu pel que es donen ordres o instruccions.

L’estructura

Podria ser una cosa així:

Títol
Introducció
Objectius

Desenvolupament
Antecedents/Anàlisi de dades (depèn del tipus d’informe)
Resultats

Conclusions
Datació i signatura

El títol ha de ser explicatiu. Podem formular-lo simplement com “Informe

sobre...”
La introducció és una guia que facilita la lectura de l’informe i serveix per a
facilitar el primer contacte amb el contingut: destinatari, anunci de
l’organització... No ha de ser general ni vaga, sinó que ha de desenvoluparment
breument el tema i, sobretot, establir els objectius principals de l’informe. Els
objectius faran de fil conductor del text i han de complir tres condicions: ser
avaluables (mesurables en ser assolits), viables (realistes) i rellevants (oportuns
quant a l’enunciat).

El desenvolupament tindrà un primer apartat que dependrà del tipus d’informe

que fem i, sobretot, del tipus de dades prèvies:

a) Anàlisi dels antecedents: En cas que l’informe siga expositiu, és a

dir, se centre a explicar uns fets ja esdevinguts, els explicarem ací.
Per exemple, podria ser un informe sobre un accident de trànsit.
b) Anàlisi de dades: és la via que seguirem en cas que ens demanen
que elaborem un informe a partir d’unes dades que ens
proporcionen.

També tindrà un apart de resultats on respondrem a la pregunta “què he

descobert en l’anàlisi?” i haurien d’estar classificats i ordenats sistemàticament.

Les conclusions han d’anar lligades als objectius que hem establert en la
introducció. Poden aparèixer també les recomanacions, que són opcionals i
apareixeran quan el text siga valoratiu, i també hauran d’anar lligades als
objectius.
Informe sobre l’adquisició de turismes elèctrics

L’informe que presentem pretén avaluar la conveniència d’adquirir vehicles elèctrics per
a la flota de l’empresa Eurocotxes SA. Hem analitzat un estudi recent (figura 1), les
estadístiques sobre les possibilitats de recàrrega dels vehicles elèctrics arreu d’Europa
(figura 2) i les dades sobre el consum estimat dels vehicles (figura 3).

En primer lloc, les dades analitzades apunten cap a la presència cada vegada més
notòria dels vehicles elèctrics. L’estudi (fig.1) indica l’augment inequívoc de compres
d’aquest tipus d’automòbil. Aquest fet s’explica en part pel gran estalvi econòmic que
suposen per al consumidor (fig. 3), però també per la coneixença general dels efectes
nocius que tenen les emissions generades pels combustibles sobre el medi ambient.

És especialment revelador observar les dades des d’una perspectiva europea, sobretot
tenint en compte que Eurocotxes SA actua en l’àmbit continental i s’especialitza en
viatges transfronterers i de llarga distància. Així, si bé als països mediterranis comptem
amb vora quatre punts de càrrega per cada 100.000 habitants, la xifra es dispara a
l’Europa central i als països escandinaus (fig. 3). Considerant que l’estalvi en la despesa
de consum és exponencialment més gran a mesura que augmenta la velocitat del vehicle
(fig. 2), és raonable pensar que els nostres clients preferisquen triar vehicles elèctrics.

En conclusió, tenint en compte la necessitat d’apropar-nos a un perfil de consumidor

europeu i preocupat per la despesa energètica, recomanem l’adquisició de vehicles
elèctrics per a la flota.

Carlet, 8 de maig de 2020

Carme Morant Ortega

Departament d’Inversions
TASCA: Extensió 170-190 paraules
El departament de Recursos Humans de l’empresa on treballeu s’ha proposat d’incrementar
l’anomenat “salari emocional”, és a dir, el grau de satisfacció a la faena o la felicitat dels
treballadors. Per aquest motiu ha demanat que tots els treballadors escriguen un informe sobre
el seu grau de benestar i que proposen alguna mesura per tal de millorar-lo.

Baseu-vos en les dades següents sobre els factors que els treballadors consideren que són més
importants per a ser feliç a la faena.

Factors que més influeixen en el benestar laboral

(del 0 al 10)

✓ Ambient laboral 8,83

✓ Bon horari 8,24
✓ Sou 8,22
✓ Realització personal 7,9
✓ Cap 7,91
✓ Adequació de la faena a la seua formació 7,68
✓ Llunyania del lloc de treball 7,61
✓ Reconeixement dels col·legues 7,4