JOAN EL CENDRÒS - Carles Alberola i Roberto García -

RESUM

SEQÜÈNCIA 1:
Un diàleg a la pantalla d’un ordinador.

SEQÜÈNCIA 2:
Abel, el professor de literatura diu als seus alumnes que tindran un examen en deu
minuts. Joan, el Cendròs, arriba tard i el seu germanastre, Àlex, junt als seus amics, Mosca
i Tatxa, es riuen d’ell, li trenquen uns disquets i li tiren les ulleres. D’altra banda, Priscila,
Eva i Iris li compren xulles al Bola. A més a més tots parlen de la festa final de curs.

SEQÜÈNCIA 3:
Fan l’examen i Abel els mana que el trenquen i els diu que tots estan aprovats, però
han de llegir un llibre a l’estiu, el llibre es diu Romeo i Julieta.

SEQÜÈNCIA 4:
A Tatxa li agrada Carmeta, però dissimula quan està davant els amics, aleshores
Carmeta s’enfada i arriben les amigues i comencen a parlar de xics. Helena conta que ha
conegut un xic per Internet que li agrada molt i es diu Indiana.

SEQÜÈNCIA 5:
Joan arriba a casa i sa mare li ordena tot tipus de coses, com si fora un servent.

SEQÜÈNCIA 6:
Joan es connecta a Internet i parla amb Helena amb el nom en clau d’Indiana i
decideixen veure’s a l’endemà per anar a la festa.

SEQÜÈNCIA 7:
Les xiques estan al pati assajant quan arriba Helena i conta que té una cita amb
Indiana, però en primer lloc arriba Espinosa, després Abel, i per últim arriba Joan. Helena
no creu que Joan siga Indiana i aleshores ell diu que el cridarà, però qui arriba és Àlex i
Helena creu que ell és Indiana.
SEQÜÈNCIA 8:
Joan s’enfada i se’n va a sa casa, aleshores el seu assistent d’ordinador el fa un vestit
virtual per anar a la festa, però ha de tenir en comte que desapareixerà a mitja nit.

SEQÜÈNCIA 9:
Quan ja havia començat la festa arriba Joan i ningú el reconeix perquè porta el vestit
virtual. Es baralla amb Àlex i apareix Indiana (el seu assistent d’ordinador) per ajudar-lo.
Joan li diu a Helena qui és, però sonen les dotze i desapareix el seu vestit, aleshores ell se’n
va, però Helena li agafa la mà i aconsegueix quedar-se amb el seu anell.

SEQÜÈNCIA 10:
Helena espera trobar Indiana mitjançant l’anell.

SEQÜÈNCIA 11:
Indiana diu a Joan que encara pot ser que Helena sàpiga qui és.

SEQÜÈNCIA 12:
A l’endemà Carmeta i Tatxa es reconcilien. Helena busca l’amo de l’anell i apareix
Àlex dient que es seu però no aconsegueix posar-se’l. Després arriba Joan i es posa l’anell i
se’l torna a Helena, de sobte ella s’adona del que ha passat i es besen.

PERSONATGES

Priscil·la: amiga de Eva i Iris. És molt flaca.

Eva: amiga de Priscil·la i Iris.
Iris: amiga de Eva i Priscil·la. L’agrada molt l’astrologia.
El Bola: alumne gros que sempre porta el casc de la moto. Li diuen Josep i és amic de Joan,
el cendròs. Fa xulles per a vendre’ls als companys.
Espinosa: l’alumne més estudiós.
Tatxa: un jove alt i corpulent, etern repetidor de 4t d’E.S.O. Amic del Mosca i Àlex. Li
agrada Carmeta.
Mosca: amic del Tatxa i Àlex.
Àlex: germanastre de Joan, el cendrós. Amic del Mosca i Tatxa.
Clara: una jove de posat poc airós, amiga de Carmeta i Helena.
Carmeta: jove forta i decidida, amiga de Clara i Helena. Li agrada Tatxa.
Abel: professor de literatura.
Joan: li diuen “el cendrós”, porta ulleres. El Bola és el seu millor amic. Li agrada Helena.
Helena: és la xica que li agrada a Joan, el cendrós. Amiga de Clara i Carmeta. Li agrada
Àlex, però li agrada més un altre xic amb qui parla per Internet.
Indiana: nom en clau del xic que parla amb Helena per Internet. És alt, atlètic i té els ulls
verds, té entre 18 i 42 anys. És romàntic i a la volta atrevit. També és el nom de l’assistent
d’ordinador de Joan.

OPINIÓ PERSONAL

La història m’ha agradat, perquè és molt divertida i encara que siga una adaptació
del conte infantil no és un llibre per a xiquets, perquè els personatges son alumnes
d’institut que tenen converses i preocupacions paregudes a les meues. La seqüència que
més m’ha agradat a sigut la de la festa, perquè Joan a la fi aconsegueix enfrontar-se al seu
germanastre i apropar-se a Helena sense que ningú el reconega.
A més a més, és un llibre molt fàcil de llegir, perquè el vocabulari és molt senzill i,
com que està escrit com a teatre es llegeix molt ràpidament.
Respecte als personatges tots m’han paregut interessants, perquè cadascú té alguna
cosa que el fa simpàtic, ja siga per bons o per roïns, però els que més m’han agradat son
Joan i el Bola, Joan perquè és diferent i el Bola perquè té molta cara.
Per a terminar voldria dir que recomanaria als meus amics aquest llibre per a llegir-
lo.