GENERALITAT DE CATALUNYA

Institut Montsià
Departament de serveis socioculturals i a la comunitat

ELS SISTEMES DE
COMUNICACIÓ SENSE
AJUDA

CFGM APESID 2on B

Suport a la comunicació
Manel Baiges – Miriam Cáceres – Marga Llambrich
manel.baiges@gmail.com
miriamcaceressoto23@gmail.com
pomme92_4@hotmail.com
3/2/2017
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ................................................................................................................................. 3
1 APROXIMACIÓ ALS SAAC SENSE AJUDA....................................................................................... 3
1.1 DEFINICIÓ DELS SAAC SENSE AJUDA............................................................................ 3
1.2 A QUI VAN DIRIGITS..................................................................................................... 3
1.3 ELS DIFERENTS SAAC SENSE AJUDA.............................................................................. 4
1.4 CONDICIONS PER ESCOLLIR UN SAAC.......................................................................... 5
2 L’ALFABET DATILOLÒGIC.............................................................................................................. 6
3 LA LLENGUA DE SIGNES................................................................................................................ 8
3.1 EL ESTATUS ACTUAL DE LA LLENGUA DE SIGNES......................................................... 8
3.2 LA GRAMÀTICA DE LA LLENGUA DE SIGNES................................................................. 8
3.2.1 EL LÈXIC DEL LLENGUATGE DE SIGNES............................................................. 8
3.2.2 LA FONOLOGIA DEL LLENGUATGE DE SIGNES.................................................. 9
3.2.3 LA MORFOSINTAXI DEL LLENGUATGE DE SIGNES............................................ 9
3.2.4 L’ASPECTE PRAGMATIC DE LA LLENGUA DE SIGNES........................................ 9
3.3 VOCABULARI BÀSIC DE LA LLENGUA DE SIGNES.......................................................... 10
3.4 INICIEM UNA CONVERSA.............................................................................................. 10
4 MÈTODES ORALISTES................................................................................................................... 10
4.1 EL MÈTODES AUDITIU PUR........................................................................................... 10
4.2 LA LECTURA LABIOFACIAL............................................................................................ 11
4.3 LA PARAULA COMPLEMENTADA O CUED SPEECH....................................................... 11
5 EL MÈTODE BIMODAL.................................................................................................................. 11
5.1 CARACTERÍSTIQUES DEL MÈTODE BIMODAL............................................................... 11
5.2 USOS DEL LLENGUATGE BIMODAL............................................................................... 11
5.3 SISTEMA MAKATON..................................................................................................... 12
5.4 DIFERÈNCIA ENTRE LLENGUATGE BIMODAL I PARAULA COMPLEMENTADA.............. 12
5.5 SISTEMA DE COMUNICACIÓ TOTAL............................................................................. 12
6 QUINS MÈTODES UTILITZAREM?................................................................................................. 12
7 QUINES EXPRESSIONS MÉS HABITUALS SABEM EXPRESSAR?...................................................... 12
8 FEM UNA COREOGRAFIA!............................................................................................................ 12
9 CONCLUSIÓ.................................................................................................................................. 13
10 WEBGRAFIA................................................................................................................................ 14
INTRODUCCIÓ

En la vida de les persones la comunicació és fonamental. Fa possible que

compartim les vivències, intercanviem informació, etc. En l'atenció a persones amb
situació de dependència, el suport a la comunicació és fonamental per a la seva qualitat
de vida.
La comunicació no sempre és parlada. També pot tenir lloc mitjançant l'ús d'una
llengua de signes, tot i que potser no en siguem totalment competents. Amb aquest treball
de recerca intentarem donar a conèixer els mètodes oralistes, el bimodal, i la llengua de
signes.

1 APROXIMACIÓ ALS SAAC SENSE AJUDA

1.1 Definició dels SAAC sense ajuda

Són mecanismes mitjançant els quals les persones amb alguna deficiència o
manca lingüística poden millorar la seva comunicació sense fer ús de suports externs a la
persona.

L’ús eficient dels SAAC precedeix a un procés d’aprenentatge per part de l’usuari i
d’un assessorament per part de docents, acompanyants o cuidadors, fins que aquest
SAAC esdevé un sistema àgil, fluid, funcional i natural.

La utilització dels SAAC serveix per compensar una disfunció en la comunicació,

però a la vegada tindrà repercussions en la vida personal, social, laboral, educativa i
familiar de les persones amb diversitat funcional.

1.2 A qui van dirigits

A persones amb alguna deficiència o carència lingüística que poden millorar la seva
comunicació sense fer ús dels recolzaments externs a la persona. Els SAAC sense ajuda
estan lligats amb l’educació i reeducació de les persones amb sordesa profunda
prelocutiva amb l’objectiu de desenvolupar el llenguatge oral i, posteriorment, el
llenguatge escrit.

3
1.3 Els diferents SAAC sense ajuda
Destaquen entre d’altres:
- Gestos d’us comú. Formes naturals de
comunicació que tenen un gran valor en etapes
inicials de la intervenció: assenyalar coses i
persones de l’entorn amb finalitats comunicatives,
afirmació o negació amb moviments del cap; gestos
convencionals pertanyents a la cultura pròpia –dir
hola o adéu amb la ma...- son exemples de gestos
d’us comú que poden utilitzar-se i que han de ser
potenciats en persones sense parla a causa d’una
discapacitat.

- Gestos idiosincràtics. Gestos que

desenvolupen nens amb dèficits
comunicatius i que els serveixen per
comunicar-se amb les persones del seu
entorn mes familiar. Per exemple un nen pot
tancar els ulls de forma accentuada per
indicar que te son o moure una ma varies
vegades per demanar la continuació d’una
activitat. Aquests gestos també s’han de
mantenir quan s’inicia la intervenció en
comunicació augmentativa. S’han d’anar
complementant amb la introducció d’un
sistema mes complex, i permeten una
comunicació rapida i eficaç amb la família.

- Codis gestuals. Sistemes molt elemental i limitats amb la diferencia respecte als
anteriors que han estat creats específicament amb finalitat educativa o terapèutica. Tenen
bastant correspondència amb la realitat tangible –Codi de picades d’ullet, Codi gestual
Amer-ind (Skelly, 1979).

- La llengua de signes. En aquest sistema es fan servir els gestos, signes manuals,
signes gràfics (fotografies, dibuixos, pictogrames, etc.).

- El sistema bimodal. Consisteix en signar paraules mentre es parla.

- L'alfabet dactilològic. La representació manual dels grafemes o «lletres a l'aire».
Formes i moviments manuals realitzats amb una mà que es corresponen amb cadascuna
de les lletres de l'alfabet de la modalitat escrita d'una llengua oral.

4
- La paraula complementada. És un sistema que possibilita la comunicació amb
persones sordes o amb discapacitat auditiva mitjançant l'ús simultani de la lectura dels
llavis que es correspon amb la paraula, i una sèrie de complements manuals, que
manquen de significat lingüístic i que complementen a la paraula.
- El programa de Benson-Schaeffer, o Sistema de Comunicació Total. Un dels
sistemes de comunicació alternatius més emprats al nostre país, sobretot amb persones
amb un trastorn de l'aspecte austista (TEA), o amb altres trastorns del desenvolupament o
retard mental, és el Programa de Comunicació Total -Parla Signada- de B. Schaeffer i
col·laboradors (Schaeffer, Musil i Kollinzas, 1980).
El concepte de Comunicació Total és un sistema bimodal en que s'utilitzen
simultàniament el llenguatge oral i signat. Al sistema de Comunicació Total es dona gran
importància a que la persona no verbal entengui de manera clara l'efecte de la producció
dels signes; a través de la parla signada el subjecte pot obtenir els objectes o coses
desitjades. El sistema d'aprenentatge es basarà en l'encadenament cap enrere i
l'aprenentatge sense error. Un dels seus objectius és promoure la producció espontània
per part del nen, així que en aquest sistema es ressalten fonamentalment els elements
expressius de llenguatge enfront d'altres sistemes que donen una major rellevància als
elements comprensius.

1.4 Condicions per escollir un SAAC

Per trobar la millor forma de comunicació per una persona que necessita un
sistema alternatiu, el primera serà decidir si necessita, per començar, una forma de
comunicació amb o sense ajuda. S'ha d'escollir entre un sistema de signes manuals o de
signes gràfics. De vegades es poden necessitar tots dos.

Quan s'escull entre signes manuals i signes gràfics, s'ha de tenir en consideració:

- El funcionament sensorial de la persona. Les persones que tenen problemes de visió

o d'audició poden comprendre amb més facilitat els moviments implicats en els signes
manual que no en un dibuix. A més a més, l'interlocutor pot configurar el signe manipulant
les mans de l'usuari.

- La força física dels braços i l'habilitat d'utilitzar les mans. Una diferencia fonamental
entre els signes manuals i els signes gràfics és que els primers es produeixen i els segons
es seleccionen. Per tant, sembla ser que els signes manuals són més exigents en quant a
la capacitat de memòria que requereixen i en quant als moviments que s'han de
configurar amb les mans. L'acte motor que implica la configuració d'un signe manual és
més fi i precís, que el que es requereix per la senyalització d'un signe gràfic.

- La possibilitat de desplaçament. Unes de les avantatges dels signes manuals es que

es poden dur a totes parts, en canvi, els signes gràfics sempre aniran en un taullel o
llibreta, que per petita que sigui, sempre s'haurà de traslladar.

- La permanència. El fet que el suport sigui quelcom material permet que sigui major el
temps de permanència d'un codi, davant dels signes manuals o la parla, que són efímers.
Això facilita el processament de la informació oferta. Algunes persones amb discapacitat
5
poden tenir dificultats en recordar els signes manuals, ja que aquests es produeixen,
mentre que els signes gràfics es seleccionen, per tant, requereixen menys capacitat de
memòria.

- L'impacte de la comunicació. Els signes manuals permeten una comunicació més

directa.

Un cop determinat quin sistema de signes es prendrà com a punt de partida, signes
manuals o signes gràfics, serà necessari decidir quin sistema concret s'utilitzarà. Per això
s'hauran de tenir en compte:

- Les possibilitats i necessitats de cada persona.

- Les característiques del sistema alternatiu de comunicació.
-Els possibles interlocutors.
-Els contextos en els quals l'ha d'utilitzar.
-L'ús més o menys generalitzat en un determinat país, que facilitarà la comunicació entre
iguals i possibilitarà la investigació i aplicació dels professionals.

No s'ha de tenir por a utilitzar, complementàriament, sistemes amb i sense ajuda, e

inclús a barrejar els diferents sistemes gràfics. Tampoc s'ha de tenir por a combinar-lo
amb la parla. Recentment, s'ha comprovat que la utilització de signes fomenta el
desenvolupament de la parla, en aquells individus que tenen possibilitats.

Un cop seleccionat el sistema considerat més adequat per la persona en qüestió,

començarà el repte fonamental i més complexe: dissenyar el procés d'interacció i les
estratègies de ensenyança-aprenentatge apropiades.

L'objectiu final és millorar al màxim la capacitat comunicativa de l'usuari.

2 L'ALFABET DACTILOLÒGIC
La paraula dactilologia ve del grec daktilos (dits) i logia (discurs); així podríem
definir-la com «parlar amb els dits». La dactilologia és la producció ràpida d'una
seqüència de configuracions de la mà, cadascuna de les quals representa una lletra
de l'alfabet oral.

L'alfabet dactilològic no forma part natural de la llengua de signes, sinó que és un

sistema artificial inventat per oïdors, però acceptat per la Comunitat Sorda i utilitzat per
ella, entre d'altres coses, com a mètodes de recolzament i com a recurs addicional de la
LS per a la creació de nou lèxic.

De tota manera, en general a les persones sordes no els agrada l'ús excessiu de
dactilologia, ja que es tracta de una llengua que no és la pròpia: igual que la escriptura, la
dactilologia és la representació d'un altre sistema, en aquest cas és la representació de
l'ortografia de la llengua oral de l'entorn.

En el cas de Llengua de Signes Catalana, l'alfabet dactilològic consta de 29

posicions de la mà i els dits; es realitza amb la mà dominant en l'espai neutre, i es
complementa amb l'articulació oral.

6
 La dactilologia (que abreviem amb les sigles DC) s'utilitza quan no existeix signe
per a un concepte de la llengua oral, o aquest es desconeix. S'usa per a representar
noms propis de persones, llocs, entitats... i altres paraules que no tenen signe. També
s'utilitza per crear noves paraules que no existien o no existeixen en LS (per exemple
Cruyff: FF, Coca-Cola: CC o Seguretat Social i San Sebastián: SS), i per representar
manualment entitats, col·lectius, etc. que en la llengua oral es representen amb sigles o
acrònims (com ara ONU o RENFE). Per últim la dactilologia s'utilitza per restringir
significats, per exemple, diferenciar entre grams, kilograms o tones, o entre metres i
kilòmetres.

Les dactilologies són generalment sistemes unimanuals -a excepció d'algunes

poques, com la BSL, que és bimanual-, i es realitzen normalment a l'espai neutre, també
amb algunes poques excepcions, com la LS Argentina, que inclou la cara i el cap com a
llocs d'articulació.

La majoria de sistemes dactilològics no tenen moviment, però hi ha alguns que

l'utilitzen per articular determinades lletres (per exemple les lletres Ç, H, V en LSC). El
moviment també s'utilitza per expressar reduplicació, com a la RR i la LL en LSE, i a la SS
en LSC. Alguns sistemes dactilològics utilitzen signes diacrítics (ús d'accents o dièresi,
com la LSC i LSE). L’alfabet dactilològic de l’LSC inclou totes les lletres del català, com
s’il·lustra a la figura (Portal de l’LSC, IEC).

7
3 LA LLENGUA DE SIGNES

3.1 L'estatus actual de la llengua de signes

Marc legal
La llengua de signes no es un sistema alternatiu de comunicació sinó que es una
llengua en sí. És la llengua pròpia de la comunitat de signes de Catalunya. Te
reconeixement oficial de la Generalitat de Catalunya des de l'any 2010.

El reconeixement oficial de la LSC ha esta una fita després d'una llarga trajectòria,
que s'inicia l'any 1994, quan el Parlament de Catalunya aprova una proposició no de llei
sobre la promoció i difusió del coneixement de la LSC.

Estatut d'autonomia de Catalunya

L'article 50.6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya reconeix explícitament la
llengua de signes catalana i insta els poders públics a protegir-la i a garantir-ne l'ús.

Lleis
Llei 17/2010, de 3 de juny, de la llengua de signes catalana. La Llei regula els
aspectes principals per al desenvolupament de la LSC, com a sistema lingüístic propi de
les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya.

Llei 27/2007, del 23 d'octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes
espanyoles. La Llei estatal reconeix a l'article 1 la llengua de signes catalana com a
llengua pròpia de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues de
Catalunya.

3.2 La gramàtica de la llengua de signes

Encara que utilitzin una modalitat diferent, les llengües de signes presenten els
mateixos components gramaticals tradicionalment atribuïts a les llengües orals. Per
comprendre el llenguatge de signes és necessari fer referència a alguns aspectes
importants de la seva gramàtica: el lèxic, fonologia i morfosintaxi i la funció pragmàtica.

3.2.1 El lèxic del llenguatge de signes

Les unitats lèxiques d'aquest llenguatge no es corresponen amb les paraules, tal
com succeeix en el llenguatge oral, sinó que cada signe inclou diferents ordres: hi ha
gestos que designen frases completes, altres són representatius d'accions o situacions,
altres són específics... hi ha tres tipus principals de signes:

Signes díctics, que representen allò al que es fa referència en el discurs (coses,

objectes, situacions, persones, parts del cos, etc).

Signes representatius, que utilitzen la mímica natural . Per exemple una salutació
(hola, adéu, ens anem, etc.)

8
 Signes arbitraris, que són signes símbòlics, és a dir que la seva representació no
te relació directa amb el que signifiquen. En actuar com a símbols arbitraris s’han
d’aprendre formalment.

3.2.2 La fonologia del llenguatge de signes

Els signes s’articulen mitjançant la conjunció de diversos paràmetres, que es donen

un significat específic:

1. La forma de les mans. Fa referència a les múltiples configuracions que pot assumir
la mà.
2. El lloc on s’articula el signe. Es tracta de l’espai precís on s’articula el signe.
Generalment va des de la part alta del cap fins a la cintura, passant per l’amplitud
dels braços.
3. El moviment, orientació i direcció de la mà. A més d’adoptar diferents
configuracions, les mans poden moure i orientar-se de múltiples formes en l’espai;
cap amunt, cap avall, cap a la dreta, l’esquerra, etc., adquirint el signe un significat
diferent.
4. L’expressió de la cara. És també un dels elements que inclou el llenguatge de
signes, i que propicia que en determinades ocasions puguin afegir un significat nou
al manual. Dins d’aquest paràmetre s’inclouen els moviments de la boca.

Fonològic o querològic, és segons la LSE, el que estudia els queremes o

unitats més petites de la llengua, que marquen diferències mínimes o parells mínims entre
signes: queirema (configuració de la mà), toponema (lloc on s’articula el signe), quinema
(moviment de la mà), queirotropema (orientació del palmell de la mà), prosoponema
(expressió de la cara).

3.2.3 La morfosintaxi del llenguatge de signes

El llenguatge inclou una sèrie de regles necessàries que indiquen l’ordre dels
diferents elements el gènere, el nombre i les formes verbals.

En la llengua oral l’ordre de les frases és lineal i temporal, això suposa que les
frases s’expressen en determinat ordre. Per exemple “Anna juga a la pilota”, és la única
seqüència vàlida, no ho seria “pilota a Anna la juga”.

En la llengua de signes la seqüència és simultània, això significa que l’ordre dels

diferents elements deixa de ser important, ja que les accions es representen en l’espai
simultàniament. Aquest fet fa que l’expressió d’una frase complexa en el llenguatge de
signes necessiti aproximadament el mateix temps que la mateixa frase expressada en
llenguatge oral, tal com es pot apreciar en les traduccions simultànies.

3.2.4 L’aspecte pragmàtic del llenguatge de signes

Com en qualsevol llengua, les persones que l’adquireixen aprenen primer el

referent (signe) i després li atribueixen un significat.

9
 3.3 Vocabulari bàsic de la llengua de signes

http://llengua.gencat.cat/ca/llengua_signes_catalana/recursos-i-activitats/vocabulari/

Aquest vocabulari té caràcter divulgatiu i presenta les realitzacions bàsiques més

comunes en llengua de signes catalana. A més d’altres possibles realitzacions, molts
signes també tenen adaptacions (classificadors). Els signes i el mode de realització
presentats no tenen caràcter prescriptiu. En aquest moment (abril de 2017) el vocabulari
té 230 termes que s’incrementaran fins a 1500, dimensió pròpia d’un vocabulari bàsic.
L’elaboració del vocabulari ha tingut l’assessorament de la Federació de Persones Sordes
de Catalunya (FESOCA).

3.4 Iniciem una conversa

Per comunicar-se en una llengua de signes no n’hi ha prou amb conèixer el
vocabulari i les estructures lingüístiques bàsiques. També es necessari posar en marxa tot
un seguit d’habilitats relacionades amb la gestió de la comunicació:

-La gestió del torn en la conversa. En una conversa, la participació dels diferents
interlocutors s’estructura en torns. Els usuaris de les llengües de signes disposen de
diferents estratègies per gestionar el torn per tal d’expressar que l’iniciem (o que el volen
iniciar), que el continuem, que l’hem finalitzat o que el cedim a un altre interlocutor.

- Per iniciar la comunicació en una llengua de signes és necessari que els

participants tinguin contacte visual. De fet, l’inici del contacte visual funciona com a
estratègia per avisar a l’interlocutor que volem conservar amb ell.

-Altres senyals d’inici de torn poden ser: deixar la postura de repòs i inclinar el tors
cap endavant; situar les mans en l’espai sígnic i començar a signar; indicar a l’interlocutor
amb la mà o mans.

4 MÈTODES ORALISTES
Aquests mètodes tenen com a objectiu que la persona utilitzi la llengua oral:
aquests mètodes són el mètodes auditiu pur, la lectura labiofacial i la paraula
complementada.

4.1 El mètode auditiu pur

El mètodes auditiu pur treballa intensament les restes auditives, sense ajuda visual.
S’aplica a persones amb sordeses lleugeres o moderades. En nens és important que
l’estimulació de residus auditius es realitzi precoçment perquè sigui més eficaç. Aquest
sistema pot requerir la implantació artificial d’uns dispositius o pròtesis destinades a
aprofitar els residus auditius i aprofitar-los per millorar la capacitat auditiva.

10
 4.2 La lectura labiofacial
Es capta la informació d’una altra persona a través de la vista interpretant la lectura
dels llavis i la cara. L’articulació ha de ser clara, correcta, la velocitat moderada, i la
il·luminació adequada. S’ha de parlar a prop (1-4 m) amb frases senzilles però correctes, i
no allargar-se més de 40 minuts.

4.3 La paraula complementada o cued speech

És un sistema de comunicació que fa possible la percepció de la parla a través de
la vista. S’utilitza un recolzament gestual.

5 EL MÈTODE BIMODAL
És un sistema augmentatiu oral. En el qual s’utilitzen dos codis de forma simultània:
la paraula, i els signes normals.

Al mètode bimodal la idea és que la persona parli i signe alhora. És un mètode

pedagògic i que sorgeix fonamentalment en l’àmbit escolar perquè el nen sord ha de rebre
informació visual. És un sistema molt fàcil d’introduir des de preescolar i això fa que els
nens amb més edat siguin competents en aquest sistema.

Mètode bimodal = paraula articulada + signe manual + estructura gramatical del llenguatge oral

5.1 Característiques del mètode bimodal

El bimodal és un Sistema de Comunicació Augmentativa sense ajuda en el qual
s’utilitza simultàniament la parla i els signes manuals, amb la finalitat d’afavorir el
desenvolupament de la llengua oral. La seva gramàtica, a diferència per exemple del
Llenguatge de Signes és la mateixa que la del llenguatge oral.

La paraula complementada
Les persones sordes necessiten informació visual que els ajudi a comprendre als
seus interlocutors. Un dels mitjans visuals més comunament emprats per les persones
sordes en els seus intercanvis comunicatius és la lectura labial o llavi-facial.

Tots aquests sistemes tenen en comú l’ús de les dues modalitats, tots ells són,
doncs, bimodals. No obstant això trobem importants diferències entre ells basades en: les
característiques dels signes que empren, i el grau d’ajust existent entre la parla i els
signes que l’acompanyen.

11
 5.2 Usos del llenguatge bimodal
De manera general diem que una comunicació és bimodal quan es dóna una
ocupació simultània de la parla costat de signes; és a dir, d’una modalitat oral-auditiva
costat d’una modalitat visual-gestual. El missatge s’expressa en dues modalitats al mateix
temps, però la llengua base, la que marca l’ordre de la frase i que determina la sintaxi de
les produccions, és la llengua oral.

5.3 Sistema Makaton

Desenvolupat en els anys setanta al Regne Unit per Margaret Walter. La seva
característica principal és que es troba organitzat en diferents estadis de
desenvolupament. Consisteix en un vocabulari bàsic i funcional d’unes 350 paraules amb
els seus corresponents signes, referents a noms, verbs, adjectius, pronoms i preposicions.
Els signes que serveixen de suport a aquest SAAC s’adapten del llenguatge de sords.
Segueix l’estructura sintàctica del llenguatge oral.

6 QUINS MÈTODES UTILITZAREM?

Dins de totes els mètodes que hem mencionat en aquest treball, valorarem les
necessitats i la capacitat de l’usuari per poder triar el mètode més adequat a les seves
característiques.

7 QUINES EXPRESSIONS MÉS HABITUALS SABEM

EXPRESSAR?
Hem cercat les expressions més utilitzades socialment, salutacions i presentacions,
i també algunes relatives al món sanitari. Adjuntem com document annex dues làmines
d’una col·lecció que té com a objectiu donar major visibilitat i incrementar la sensibilitat
social envers la LSC, com a patrimoni lingüístic del país i com a llengua pròpia de les
persones sordes i sord-cegues signants de Catalunya. Aquest material ha estat elaborat
amb el suport de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).

8 FEM UNA COREOGRAFIA!

La cançó triada per fer una representació amb llengua de signes ha estat la
tradicional catalana “Cargol treu banya”.

12
9 CONCLUSIÓ
La principal conclusió que hem tret de la recerca i l’elaboració d’aquest treball sobre
els sistemes de comunicació sense ajuda és que el fet de no poder comunicar-se és un
impediment molt gran per a la socialització de les persones.

Per exemple, gràcies a la llengua de signes catalana moltes persones han arribat a
poder comunicar-se amb la resta de la gent. Aquest sistema de comunicació, no és gens
fàcil d’aprendre, però, avui en dia, gràcies a les noves tecnologies es pot detectar
precoçment si una persona és sorda; la qual cosa facilita el seu aprenentatge.

Mitjançant aquesta forma de comunicació, les persones sordes es comuniquen i

estan plenament integrades a la societat, accedint a llocs de treball, participant en
programes de televisió (ja que utilitzant aquest sistema, s’inclou al programa en emissió
una finestra petita, amb un locutor que utilitza aquesta llengua), etc.

Cada cop prenem més consciència de la importància i la necessitat de que tothom

pugui accedir a tots els nivells de la societat, però per contra el fet que hi hagi un tipus de
llengua de signes diferent per cada llengua oral, fa que impossibiliti la universalitat
d’aquesta, què seria l’opció més lògica.

13
10 WEBGRAFIA
https://sites.google.com/site/tecnologiamotriu/saac/comunicadors-sense-ajuda
https://www.wikipedia.org
https://www.google.com
http://hablasignada.divertic.org/index.php
http://www.asociacionalanda.org/
https://www.uv.es/bellochc/logopedia/NRTLogo8.wiki?12

11 ANNEX

14