El corn anglès

En Pau no para: el cole, els assaigs, els concerts, el treball de naturals..., fa més de tres
mesos que no s'acosta al video-joc (increïble!). A més, com ell diu, toca un instrument,
el corn anglès, que ni és un corn, ni és anglès, tot plegat un embolic.

Malgrat que el seu nom no se l'associa amb el de l'oboè, el corn anglès és un oboè
contralt, afinat una quinta més greu que l'oboè corrent. El seu cos més llarg i gruixut que
el d'aquest, acaba en un pavelló en forma de pera.

És un instrument de la família de vent-fusta, amb llengüeta de doble canya, les quals

són una mica més grans que les de l'oboè, i també, a diferència d'aquest, el seu tudell
presenta una lleugera curvatura. La seva digitació és la mateixa, tot i que des del punt de vista tècnic, el corn
anglès resulta més incòmode de tocar, ja que els forats estan més separats entre ells, degut al seu cos més
llarg.

La seva extensió és: i l'efecte real, per ser un instrument transpositor, és:

d´entre tots els instruments de l'orquestra és potser el

corn anglès, amb la seva especial homogeneïtat sonora,
l'instrument que té una sonoritat més particular. Les
seves possibilitats tècniques, malgrat no ésser tan àgil
com l'oboè, degut a tenir una digitació més oberta i
incòmoda, són pràcticament les mateixes.
El corn anglès procedeix de l'oboè da caccia (oboè de
caça) del segle XVIII, instrument molt emprat per Bach
en les seves Cantates. Respecte el seu nom existeixen
diverses teories: unes, apunten en el sentit que el mot
"anglès" fa referència als primers oboès da caccia que
eren corbats formant angle (en francès: anglé), d'altres,
es basen en la similitud entre aquests antics oboes da caccia corbats i un corn de caça anglès de l'època, de
forma semicircular. Però en qualsevol cas, el que si sembla cert, és que els seus orígens no són anglesos.