GUILLEM DE BERGUEDÀ
CANSONETA LEU E PLANA (sirvantès)
I Cançoneta lleu i plana,
Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de mon Marques
del traichor de Mataplana,
q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
II
Marques, ben aion les peiras
a Melgur depres Someiras,
on perdetz de las dentz tres;
no.i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
III
Del bratz no.us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe.l nervi vos estendes
. A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
IV
Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
guardar se deu tota ves
qon qe.z an: an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
V V
Marques, ben es fols qui.s vana
c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.
I
lleugereta, sense pretensions,
jo faré del meu Marquès,
del traïdor de Mataplana,
que és d'engany farcit i ple.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
II
Marquès, bé hagin les pedres,
a Melgur, prop de Someires,
on perdéreu tres de les dents;
no tenen cap dany que les primeres
encara continuen allò i no ho sembla
gens.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
III
Pel braç no us dono una figa,
que sembla cabiró de biga
i el porteu mal estès;
es necessitaria ortiga
que el nervi us estengués
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
IV
Marquès, qui en vós confia
no té amor ni companyia;
ha de gaurdar-se sempre
en qualsevol ocasió: sigui de dia
i de nit no vagi en vós de cap manera.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
Marquès, és ben boig qui es vana
de fer migdiada amb vós
sense calces de cordovà;
i mai fill de cristiana
pitjor costum no ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
CONSIRÓS CANT E PLANC E PLOR
(plany)
I Consirós canto, planyo i ploro
Consirós cant e planc e plor
pel dol qe.m a sasit et pres
al cor per la mort Mon Marqes,
En Pons, lo pros de Mataplana,
qi era francs, larcs e cortes,
e an totz bos captenimens,
e tengatz per un dels melhors
qi fos de San Marti de Tors
tro...et la terra plana.
II
Loncs consiriers ab greu dolor
a laisat e nostre paes
ses conort, qe no.i a ges
En Pons, lo pros de Mataplana;
paians l'an mort, mais Dieu l'a pres
a sa part, qe.l sera garens
dels grans forfatz et dels menors
qe.ls angels li foron auctors,
car mantenc la lei cristiana.
III
Marqes, s'eu dis de vos follor,
ni motz vilans ni mal apres,
de tot ai mentit e mespres
c'anc, pos Dieu basti Mataplana,
no.i ac vassal qe tan valges,
ni qe tant fos pros ni valens
ni tan onratz sobre.ls aussors;
jas fosso ric vostr'ancesors;
e non o dic ges per ufana.
IV
Marqes, la vostra desamor
e la ira qu'e nos dos se mes
volgra ben, se a Dieu plages,
ans qu'eissisetz de Mataplana,
fos del tot pais per bona fes;
qe.l cors n'ai trist e.n vauc dolens
car no fui al vostre socors
qe ja no m'en tengra paors
no.us valges de la gent truffana.
I
pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat del
meu cor per la mort de Mon Marquès,
En Ponç, el noble de Mataplana,
que era franc, liberal i cortès
i amb tots els bons capteniments, i tingut
per un dels millors que hi hagué de S.
Martí de Toursa [Lleida] i la terra plana.
II
Grans angoixes amb greu dolor
ha deixat, i el nostre país
sense consol, car ja no existeix
Ponç el noble de Mataplana:
pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut
al seu costat i li serà indulgent dels pecats,
grans i petits, perquè els àngels li foren
testimony que mantingué la llei cristiana.
III
Marquès, si vaig dir de vós follies
i mots vilans i mal apresos,
en tot he mentit i errat,
car mai, des que Déu bastí Mataplana,
no hi hagué vassall que tant valgués
ni que fos tan noble ni tan valent,
ni tan honrat sobre els més elevats,
per molt rics que fossin els vostres
avantpassats;i no ho dic gens per ufana.
IV
Marquès, el vostre desamor
la ira que es mesclaren entre nosaltres dos
bé voldria, si a Déu hagués plagut,
que abans que eixíssiu de Mataplana
s'haguessin convertit en completa pau i
bona fe; ja que en tinc el cor entristit i
n'estic adolorit perquè no vaig acudir al
vostre auxili;
car la por no m'hauria impedit
ajudar-vos contra la gent enganyosa.
V
E paradis el luoc melhor,
lai o.l bon rei de Fransa es
prop de Rolan, sai qe l'arm'es
de Mon Marqes de Mataplana;
e mon joglar de Ripoles,
e mon Sabata eisamens,
estan ab las domnas gensors
sobr'u pali cobert de flors,
josta N'Olivier de Lausana.
V
Del paradís al millor lloc,
allà on el bon rei de França es troba
prop de Rotllà, sé que l'ànima està
de mon Marquès de Mataplana;
i el meu joglar del Ripollès
i també el meu Sabata junts,
són amb les dames gentils,
sobre una catifa coberta de flors,
al costat d'Olivier de Lausana
TROP AI ESTAT SOTZ COA DE
MOUTON (sirventès)
I
Trop ai estat sotz coa de mouton
que non chantiei de ma dompna Ma
Sogra,
de la gensor que anc noiris en terra
bocha e front et huoils clars e rizens
.................................................................
E, fe qu·us dei, midonz, lo pros de
Berga,
et acuoil gen e coindej'et alberga.
II
E no.us cuidetz q'ieu m'oblit lo cordon
qe·m det l'autrier de sa gonella groga,
per qe.l maritz et eu·ns mesclem de
gerra,
don eu n'ai faitz mains bos envazimens
e mains assautz, don Mos Sogr'es dolens,
e·m cuidet dar l'ostal de Na Ramberga:
mieus fo·l gazains la nuoit, qui.s vol s'i
perga.
III
E prec Ihesu q'ira ni mal no.m don,
ni gauch ni ben a·N Cogot de Savoga,
tro qe·ns vejam plan en comb'o o en
serra
rengat amdui ab totas nostras gens;
e parr'adoncs cals es lo plus valens
ni cals ferra mieills de sa Schirimberga,
que non es jorns per s'amor non la terga.
IV
Gen li pausiei los corns el capironm
que tota ren pot hom dir mentre·is joga;
et al partir ac tal corneill'esquerra
que tornarai sans e sals e gauzens
a la meillor e que es plus valens;
e per m'amor prec li que non s'esperga,
qu'eu vauc vezer lo rei navar part Lerga.
V que pel seu amor no l'eixugui.
A Mon Sogre trametrai ma chansson,
que par judieu q'iesca de sinagoga;
e porta la·m, qui no·t clau o no·t serra,
tu, Montanier, e non estias lens,
qe riran en cavalliers e sirvens:
tal mil diran que Ihesus lo somerga;
c'usqux dira q'ieu meillur et enderga.
VI
A vos m'autrei, bona dompna de Berga:
vos etz fins aurs, e vostres maritz merga.
I
He estat massa sota cua de moltó
sense cantar de madona ma Sogra,
de la més gentil que mai nodrí en terra
boca i front i ulls clars i riallers
.......................................................
I, per la fe que us dec, mon senyor, la
noble de Berga, i acull gentilment i
complau i alberga.
II
I no us imagineu que jo m'oblido del
cordó
que em donà l'altre dia de la seva gonella
groga, pel qual el marit i jo ens
barrejarem en guerra, en què jo he fet
molt bones escomeses
i molts assalts, pels quals mon Sogre està
dolgut, i s'imagina donar-me l'hostal de
Na Ramberga: meu fou el guany durant
la nit, qui vulgui hi perdi.
III
I demano a Jesús que ira i mal no em
doni,
ni goig ni bé a En Cogot de Savoga,
fins que ens veurem clarament en coma
o en serra arrenglerats ambdós amb totes
nostres gents; i es palesarà aleshores qui
és el més valent i qui copejarà millor
amb sa xirimberga, perquè no hi ha dia
IV
Gentilment li vaig posar les banyes al
caperó,
que tothom pot dir-ho mentre es juga;
i en separar-nos tingué tal cornella
esquerra
que tornaré sa i estalvi i joiós
a la millor i que es més valuosa:
i pel meu amor li prego que no es
desficiï,
que jo vaig a veure el rei navarrès enllà
de Lerga.
V D'aest bisbe non es jocs, c'omes
Al Meu Sogre trametré ma cançó,
que sembla jueu que isca de sinagoga;
i porta-me-la, si ningú no et tanca o et
barra el pas, tu, Montaner. I no siguis
lent,
perquè en riuran el cavaller i el servent:
mil d'ells diran que Jesús el submergí;
i cadascú dirà que jo millor m'eleví.
VI
A vós m'atorgo, bona dama de Berga:
vós sou or fi, i vostre marit merga.
UN SIRVANTES VUOILL NOU
FAR… (sirventès)
I
Un sirventes vuoill nou far en
rim'estaign
d'un fals coronat d'Urgel, cui Dieus
contraigna,
que porta major matrel d'un mul
d'Espaigna;
tant l'a gran
que sol comtar m'es affan,
que femna a qui·l coman
non sera sana d'un an.
II
C'a mi·n venc a Berguedan un'a la porta
a cui a·l bisbatz mezels la filla morta,
c'anc no·il det ab son bausan mas una
tora
com a tor,
si que la tela del cor
li rompet dinz e defor;
c'a mi s'en clamet sa sor.
III
E n'Arnaut n'auzi clamar, cel de Nahuga,
q'era si espes e gros que tot l'enbuga,
sia dreitz o sia tortz, desus li puga
sobre·l dos,
si q'eras l'a preing e gros;
qe'N Raimons de Boixados
m'o ditz e·N Arnautz d'Alos.
IV
enpreigna,
mas c'om lo meta en foc e l'arda ab
leigna;
ai Dieus, si ja veirai.......................
Aicel jorn
que l'empeisses dinz un forn
e qe·il trasses tot entorn
sagetaqs ab arc d'alborn!
V
l'arcivesque pregarai de Terragona
e no.l tenrai per leial s'aisso no.m dona:
q'el lo toilla del porpal e que.l depona,
.l mescrezen,
qe.z homes fot en dormen,
q'ieu o sai ben veramen,
q'enpreinatz n'a mais de cen.
I
Vull fer un nou sirventès en rima
estranya
d'un fals coronat d'Urgell, que Deu
esgarri,
que porta major martell que un mul
d'Espanya;
tant el té gran
que només contar-ho em costa,
perquè la dona a qui l'encomani
no serà sana en un any.
II
Perquè a mi em vingué un a la porta de
Berguedà al qual el bisbe mesell ha mort
la filla, encara que no li donà amb el seu
bausà mes que una escomesa com un
toro,
de manera que la tela del cor
li rompé per dins i per fora;
de la qual cosa se'm queixà a mi la seva
germana.
III
I a n'Arnau,el de Naüja, vaig sentir
queixar-se'n, que era tan gruixut i gros
que tot l'empastifà, sigui dret o sigui tort,
a sobre li pujà sobre el dors,
així que ara el té prenyat i gros;
que en Raimon de Boixadors
m'ho ha dit i n'arnau d'Alòs.
IV
Amb aquest bisbe no s'hi valen jocs,
perquè emprenya homes, sinó que cal
que hom el llenci al foc i el cremi amb
llenya;
ai Déu, si veuré................................
El dia que l'empenyi dins un forn
i que li dispari a tot l'entorn
sagetes amb arc d'alborn!
V e.l anel d'aur, q'es be obs qe s'esconda,
Pregaré l'arquebisbe de Tarragona
i no el tindré per lleial si això no em
dóna:
que li llevi la porpra i que el deposi,
el malcreient,
que els homes fot mentre dormen,
que jo ho sé ben certaqment
perquè n'ha emprenyat més de cent.
ARONDETA, DE TON CHANTAR…
(tensó)
I
Arondeta, de ton chantar m'azir:
qe vols, qe qers, qe no.m laissa durmir?
Enojat m'as e non sai qe responda,
q'ieu non fui sans pos qe passei Gironda;
e qar no.m ditz o salutz o messatge
de Bon Esper, non entent ton lengatge.
II
Segnier amics, cochan fez me venir
vostra domna, qar de vos ha dezir,
e s'ella fos, si com ieu sui, yronda
ben ha dos mes q'il vos for'al esponda;
mas qar no sap lo pais ni.l viatge,
m'enviet sai saber vostre coratge.
III
Arondeta, miels ti degr'acuillir
e plus honrar et amar e servir.
Cel Dieus vos salf qi tot lo mond
vironda,
qi formet cel e terr'e mar prionda;
e s'ieu hai dig vas vos nuil vilanatge,
per merce.us prec que no.m torn a
dampnatge.
IV
Segner amics, qi.m fez vas vos venir,
vostra domna, .m fes jurar e plevir
qe vos membres la fibla de la gonda
e qant vos mes la bona fe en gatge
ab un baizar qe n'agues d'avantage.
V
Arondeta, del rei no.m posc partir
q'a Tholoza no.l.m convenga seguir;
mas ben sapchaz Mon Jordan, cui qe.n
gronda,
en mei lo prat, pres l'aiga de Garonda,
derocarai davan totz en l'erbatge,
e non cug dir orgoil ni vilanatge.
VI
Segner amics, Dieus vos lais ademplir
vostre talan, q'a mi non pot fallir,
quan m'en irai, q'om no.m pel o no.m
tonda,
..................................................................
...
e qant sabra q'es en estrangn regnatge,
ben l'er al cor greu e fer e salvatge.
I que us recordés la sibella de la gonella
Oreneta, el teu cant m'enfurisma:
què vols? què cerques? que no em deixes
dormir? M'has enutjat i no sé què
respondre,
perquè jo no he estat sa des de que vaig
travessar Gironda; i com que no em dius
salutació o missatge de Bon Esper (Bona
Esperança), no entenc ton llenguatge.
II
Senyor amic, ràpidament em féu venir
la vostra dama, perquè té desig de vós,
i si ella fos, com ho sóc jo, oreneta,
ja fa dos mesos que us fóra a l'espona;
però com que no sap el país ni la ruta,
m'ha enviat ací per saber la vostra
intenció.
III
Oreneta, millor t'hauria d'acollir
i honrar-te i estimar-te i servir-te més.
Que us salvi el Déu que tot el món
corona,
que formà cel i terra i mar profunda;
i si jo us he dit alguna vilania,
per favor us demano que no se'm torni
dany.
IV
Senyor amic, qui em féu venir a vós,
Vostra dama, em féu jurar i prometre
i l'anell d'or, que convé que s'amagui,
i quan us va posar la bona fe en penyora
amb un bes que tinguéreu per avançat.
V
Oreneta, del rei no em puc separar
perquè a Tolosa em convé seguir-lo;
però bé sap mon Jordan, que encara que
algú rondini, al mig del prat, prop de
l'aigua del Garona, el derrocaré davant
tots sobre l'herba,
i no crec dir jactància ni vilesa.
VI
Senyor amic, Déu us deixi complir
vostre desig, que jo no podré evitar,
quan me'n vagi, que em pelin o em
plomin,
..................................................................
....
i quan sabrà que esteu en regne estrany,
li'n patirà son cor fer i salvatge.