En Bernat era un pare de familia que es caracteritzava per la seva alegría i emoció

constant. Cada dia explicava histories diferents als seus dos fills i ho gaudia gairabé
més que ells.
En Bernat però, treballava com administrador a una empresa de panys de portes, una
feina que ni l’emocionava ni el motivaba. El seu somni sempre havia estat ser escriptor
de noveles infantils.
Un bon dia el Bernat, que era molt impulsiu, va decidir deixar la seva feina
d’administrador i començar una nova etapa en la seva vida en la qual pogues dedicar-
se a fer el que més li agradava: crear històries.
Al dia següent, tota la familia va anar a veure a l’àvia Maria, la mare d’en Bernat.
Mentre tots acabaven de dinar el bernat va anar a la que un dia va ser la seva
habitació. Va començar a buscar per tota l’habitació i per fi va trovar el que buscaba: el
calaix de la imaginació. Aquest calaix era el tresor del Bernat, allà es trobaven gairbé
tots els records de la seva infancia i, per suposat, totes les seves histories, fruit de la
seva imaginació.
Va trovar moltíssims escrits i històries però ell volia trovar una en concret, que
s’anomenava: el meu món interior, una historia que va escriure amb 12 anys que
tractava de tot el seu món imaginari i tot el que l’acompanyava, amics, paisatges
fantàstics i aventures molt divertides.
Quan van arribar a casa, el Bernat va començar a rellegir la seva historia i va començar
a fer alguns canvis. Amb l’ajuda dels seus dos fills el Bernat va acabar de re-escriure la
historia. En Bernat volia ensenyar-li a tot el món, primer a la seva dona, després a la
seva familia, als veïns… i un cop va rebre l’enhorabona de tot aquell que llegia la
historia, es va encoratjar i va anar a una editorial de contes infantils.