LA CONJUGACIÓ REGULAR

-AR(1ª) -ER/RE(2ª) -IR(3ª)

formes no personals:
infinitiu: -ar, -er/-re, -ir
gerundi: -ant, -ent, -int
participi: -at, -ut, -it
indicatiu
present indefinit imperfet plusquamperfet ind.
-e (1) --(2) -isc (3) -- he -ava -ia havia
-es -s -eixes -s has -aves -ies havies
-a - -eix -- ha + -at,-ut,-it -ava -ia havia + -at,-ut,-it
-em -em -im -im hem -àvem -íem havíem
-eu -eu -iu -iu heu -àveu -íeu havíeu
-en -en -eixen -en han -aven -ien havien
perfet simple perfet perifràstic p.anterior simple p.anterior perifràstic
-í -í -í vaig haguí vaig haver
-ares -eres -ires vas ( vares) hagueres vas haver
-à -é -í va +ar,er/re,ir hagué +-at,-ut,-it va haver+-at,-ut,-it
-àrem -érem -írem vam ( vàrem) haguérem vam haver
-àreu -éreu -íreu vau ( vàreu) haguéreu vau haver
-aren -eren -iren van ( varen) hagueren van haver
futur simple futur compost condicional simple condicional compost
-é hauré -ia hauria
-às hauràs -ies hauries
-à haurà +-at,-ut,-it -ia hauria + -at,-ut,-it
-em haurem -íem hauríem
-eu haureu -íeu hauríeu
-an hauran -ien haurien

subjuntiu
present subjuntiu pretèrit perfet subj. imperfet de subjuntiu plusquamperfet subj.
-e -a -isca haja -ara -era -ira haguera
-es -es -isques hages -ares -eres -ires hagueres
-e -a -isca haja + -at,-ut,-it -ara -era -ira haguera +-at,-ut,-it
-em -em -im hàgem -àrem -érem -írem haguérem
-eu -eu -iu hàgeu -àreu -éreu -íreu haguéreu
-en -en -isquen hagen -aren -eren -iren hagueren
imperatiu (1) els temps "simples" són aquells que es formen sense l'ajuda del verb
-a --- -eix
haver. Els que porten aquest verb auxiliar davant s'anomenen temps
"compostos".
-e -a -isca

-em -em -im

(2) els temps simples afegeixen les terminacions a allò que queda una volta
-eu -eu -iu
llevada la terminació de l'infinitiu:cant-ar, tém-er, dirig-ir. es diu "arrel" o
-en -en -isquen
"lexema". però el futur i el condicional simples afegeixen la terminació a
l'infinitiu sencer: CANTAR-é, TEMER-é, DIRIGIR-é, PARLAR-ia...
els verbs de la 2ª que
tenen el radical acabat
en b (cab-re,conceb-re, (3) en els verbs de la segona acabats en -ndre i -ldre es considera que la d
reb-re...) la transformen és pròpia de l'infinitiu, però no forma part de l'arrel. Aquesta d,per tant,
en p en el sing. del només es conservarà en el futur i el condicional simples: nosaltres
present ind: cap, entenem, ells resolen, tu entenies, jo prenia... però,en canvi: jo entendré, tu
caps,cap,però mante- resoldries, etc. aquests verbs en -ndre i -ldre afegeixen -c en la 1ªp.sing.del
nen la b en present d'ind: jo entenc, jo valc, jo resolc, jo prenc, jo comprenc...
els verbs de la 2ª amb radicals acabats en u :mou-re, beu-re, deu-re, etc,la
plural:cabem,cabeu,ca-

converteixen en v davant una altra vocal: movem,devem, bevem, movia, devia,

ben.
bevia..
En l’Imperfet de Subjuntiu el valencià usa, a més de les formes col.loquials en R (cantara,
temera, sentira), altres formes amb S, molt més literàries i que, tanmateix, són les usades en la
parla corrent dels altres dialectes. Vegem-les.

1ª conjugació 2ª conjugació 3ª conjugació

-AR -ER/RE -IR
-ÀS -ÉS -ÍS

-ASSES -ESSES -ISSES

-ÀS -ÉS -ÍS
-ÀSSEM -ÉSSEM -ÍSSEM
-ÀSSEU -ÉSSEU -ÍSSEU
-ASSEN -ESSEN -ISSEN