Text Assassinat Al Balneari

ASSASSINAT AL BALNEARI
(Basada en l'obra teatral "Les Cartes d'Hèrcules Poirot" de Jaume Fuster.)
VERSIÓ: Benja Domènech

Aquesta versió fou estrenada pel grup

E.M.T. d'ALDAIA sota la
direcció de BENJA DOMÈNECH el
dia 15 de desembre del 1994 al
TEATRE del MERCAT d'ALDAIA,
amb el següent repartiment:
Hèrcules Poirot, detectiu belga ... JOSÉ CARLOS GARCÍA

Senyoreta Puig, amiga de Poirot ................. PILAR GÓMEZ
Paulina Pla, hostalera ................ FRANCISCA FERNÁNDEZ
Hermínia Pla, cuinera ................................ DINA CABANES
Victòria Pla, cuinera ........................... RAQUEL TENDEIRO
Maria Pla, neboda de les hostaleres ........... FANNY ROLDÁN
Salvador Boscà, metge, fugitiu polític ............. JULIO DISLA
Carles Llopis, home ric i gigoló ... JOAN VICENT CARLES
Anna "Llopis", la filla ................................ SUSANA OLMO
Joan López, empresari farmacèutic ..... MANUEL POYATOS
Senyora López, esposa ......................... AMPARO
OLMEDA
Sara López, una xiqueta .......................GEMMA TABERNER
Bea López, una xiqueta ............................. SANDRA GÓMEZ
Matilde, la criada ...................................... PATRICIA PARDO
Pare Jaume, rector ............ FRANCISCO JAVIER SOBRINO
Vicent Pastor, el primer mort .................... VICENT
PASTOR
2
ACTE I
Escena 1
(La Sala-Menjador del balneari. Hi ha simplement algunes taules i cadires. Al fons hi ha
una gran vidriera que dóna a la Glorieta. HÈRCULES POIROT escriu. Sentim
la seua VEU EN OFF. A la taula del fons seuen CARLES LLOPIS i la seua filla
ANNA que dinen. MATILDE, la criada, replega les taules. BEA i SARA , les
filles de la família López juguen.)
VEU EN OFF DE POIROT.- "Estimada Mrs. Christie. Fa ja una setmana

que he arribat a aquest racó de la Vall d'Albaida,
València, per prendre les aigües que em va recomanar el
metge. Tot i la guerra, res no ha canviat. El temps és bo, el
paisatge insuperable, la tranquil·litat total i els inquilins
acollidors i amables. Formem una menuda comunitat sense
història, dedicada exclusivament a sanar les nostres
malalties. Em sent en plena forma, lluny de Londres, de la
boira i dels misteris apassionants que m'ajuden a viure.
(Sona el rellotge. Marca les 2 de la vesprada.) Ací les meues cèl·lules
grises reposen i l'únic misteri que se'm planteja és el
menjar que ens haurà preparat les hostaleres, tres
germanes encantadores que governen aquest balneari.
(Entra la SENYORETA PUIG.) Però hauré d'interrompre la carta
perquè, en aquest moment arriba la senyoreta Puig i per
tant l'hora de dinar."
(HÈRCULES POIROT deixa paper i ploma, es recargola els mostatxos. La SENYORETA
PUIG saluda al SENYOR LLOPIS i a la seua filla i s'adreça a la taula on seu
POIROT.)
POIROT.- Bon dia.
Sta. PUIG.- Quin dia més esplèndid, eh?
POIROT.- Magnífic. Encara que a les muntanyes hi han alguns núvols...

Prompte farà molt de fred.
Sta. PUIG.- I s'hauran acabat estes meravelloses vacances. Cadascú

haurà de tornar a casa seua. Vostè a Londres.
POIROT.- Sí, efectivament. Hauré de tornar al vell, brut i estimat

Londres... I vostè a València.
Sta. PUIG.- Que encara és més vella i més bruta que Londres.
3
POIROT.- Una gran ciutat.
Sta. PUIG.- Oh, no. Ho era abans. Però la guerra...

(MARIA PLA, la neboda de les hostaleres, s'acosta a la taula amb el vi i el pa.)
MARIA.- Bon dia, senyor Poirot.
POIROT.- I bon "prófit!" (MARIA i la SENYORETA PUIG riuen.) No es diu així?
MARIA.- Sí, sí senyor.
Sta. PUIG.- No et sembla que el parla molt bé?
MARIA.- Ja ho crec.
POIROT.- Gràcies, gràcies, senyoretes. No és cap mèrit. El valencià

és..., com ho diria?..., molt attirante.
Sta. PUIG.- Atractiu.
POIROT.- Atractiu, sí. I... diga'm, Maria, què ens ha preparat hui la
seua tia Hermínia?
MARIA.- Ensalada i estofat.

(Entra SALVADOR BOSCÀ, metge i fugitiu polític i enamorat de MARIA. BEA i SARA
LÓPEZ, les filles dels senyors LÓPEZ deixen de jugar i s'apropen a la taula de
POIROT. MARIA PLA s'ha retirat cap a la cuina.)
BEA.- Senyor Poirot... veritat que vostè és estranger?
SARA.- Francès, és francès!
BEA.- Que no, que és estranger i anglès!
POIROT.- Belga, sóc belga! Ni anglès ni francès, belga!
BEA.- Bèlgica, capital Brusel·les
SARA.- Com se diu "bon profit" en francès, senyor Poirot?
POIROT.- Bon appetit.
SARA.- "Bon appetit."
4
BEA.- I en anglès?
POIROT.- May it benefit you.
BEA.- "May it benefit you."
SARA.- Anem a jugar a la Glorieta!
BEA.- Jo per l'esquerra.. "May it benefit you"
SARA.- I jo per la dreta... "Bon apetit"

(BEA i SARA se'n van. Mentre van cap a l'eixida repeteixen la frase que els ha traduït en
POIROT. MARIA torna de la cuina amb la salmorra de POIROT i de la
SENYORETA PUIG. Després s'apropa a la taula que ha triat SALVADOR
BOSCÀ i parla amb veu baixa.)
Dr. BOSCÀ.- Què t'ha passat? Per què no has vingut a la Glorieta?
MARIA.- No he pogut anar. La tia Paulina m'ha fet servir el dinar.
Dr. BOSCÀ.- Vols dir que...?
MARIA.- No ho sé Salvador. Haurem d'afrontar la situació...
Dr. BOSCÀ.- Maria, ja saps que jo...
MARIA.- Calla, que entra la tia Paulina! (En veu alta i en to neutre.) Ensalada
amb salmorra i estofat.
Dr. BOSCÀ.- Tinc una fam que m'alça. Aquest matí, he arribat a la Cova
de la Petxina. Tot ple de pedres, clots, pols...
(Ha entrat la TIA PAULINA, una de les hostaleres, que s'ha quedat mirant la seua neboda,
amb posat preocupat. Després s'ha dirigit a la taula de CARLES LLOPIS i
d'ANNA, la seua filla.)
PAULINA.- Els ha agradat?
LLOPIS.- Un estofat exel·lent. Veritat filla?
ANNA.- Boníssim. Boníssim. Diga-li a les seues germanes que són les
millors cuineres de tota la Vall.
PAULINA.- Els ho diré. Volen prendre cafè?
LLOPIS.- No gràcies. No em convé per la tensió. Anirem a prendre un

got d'aigua de ferro, que diuen que va bé per a la
5
dispèpsia... I a descansar un poquet a les nostres...

habitacions.
ANNA.- Què és la dispèpsia?

(S'alcen i ixen. La TIA PAULINA replega la taula i es dirigeix a la taula de POIROT.
Quan veu que la seua neboda encara continua parlant en veu baixa amb
SALVADOR BOSCÀ, li crida l'atenció.)
PAULINA.- Li ha agradat l'ensalada, senyor Poirot?
POIROT.- Molt bona, sí.
PAULINA.- Hi ha salmorra. És típica de la Vall.
POIROT.- És curiós. Una vegada, ja fa anys, fent la travessia de l'Orient

Express en vaig menjar un...
Sta. PUIG.- L'Orient Express?...
POIROT.- Sí, una de les aventures més estranyes i fredes en què he

participat. Quan viatjàvem amb l'Orient Express, després
d'una nit molt moguda, es va produir un assa...
(Entren BEA i SARA cridant.)
BEA.- Tia Paulina, tia Paulina!
PAULINA.- Que voleu?
BEA.- El senyor Pastor...
PAULINA.- Què li passa, al senyor Pastor?
SARA.- Es troba malament...
BEA.- S'està molt quiet, amb els ulls molt oberts.
PAULINA.- On?
SARA.- A la Glorieta, prop de la Font de Ferro...
PAULINA.- Disculpen, vaig a veure què passa. Maria! La tia Hermínia et

necessita a la cuina.
MARIA.- Sí tia, ara hi vaig.
6
(La TIA PAULINA ix. SALVADOR BOSCÀ s'alça de la taula i s'apropa a les xiquetes.)
Dr. BOSCÀ.- Què dius que li passa?
BEA.- S'està quiet, estirat a terra, i no es mou.
SARA.- I té els ulls oberts, ben oberts... Com si estiguera espantat.
Dr. BOSCÀ.- Un atac! Vaig a veure si puc fer alguna cosa.
POIROT.- Vaig amb vostè.
Sta. PUIG.- Els hi acompanye.

(SALVADOR BOSCÀ, POIROT, la SENYORETA PUIG, ixen.)
SARA.- Jo per la dreta!
BEA.- Jo per l'esquerra!
SARA.- Bon appetit!
BEA.- May it benefit you!

(SARA i BEA ixen. FOSC.)
7
Escena 2
(La Glorieta és un espai rodó, amb molta vegetació. Hi ha un brollador d'aigua sulfurosa.
Apareix POIROT, seguit de SALVADOR BOSCÀ, la SENYORETA PUIG, BEA
i SARA. A terra, el cos mort de VICENT PASTOR i agenollada al seu costat, la
TIA PAULINA.)
Dr. BOSCÀ.- Deixe'm veure què té.
PAULINA.- Mort, sembla que està mort...
POIROT.- Mort?
Sta. PUIG.- Un atac.
BEA I SARA.-S'ha mort, s'ha mort...

(BEA i SARA ixen corrent. SALVADOR BOSCÀ s'agenolla al costat del cos caigut i
l'examina. La TIA PAULINA s'incorpora molt atabalada.)
Dr. BOSCÀ.- Mort, sí. Però no és un atac. És mort d'una ferida...,

sembla un tir...
PAULINA.- Una ferida? Un tir? Això vol dir que...
POIROT.- Que l'han assassinat.
Sta. PUIG.- Un assassinat? Déu meu!
POIROT.- Li pregue, amic Boscà, que no toque res. M'imagine que la

policia voldrà examinar el lloc molt detingudament... Un
assassinat, fins i tot ací!..
PAULINA.- I ara què he de fer?
POIROT.- Avisar la policia, evidentment, ma chère amie.
Sta. PUIG.- Té raó el senyor Poirot. Haurà d'avisar la guàrdia civil.

(La TIA PAULINA ix.)
Sta. PUIG.- Què opina senyor Poirot?
POIROT.- De moment res. Doctor Boscà, entén vostè, de ferides d'arma

de foc?
8
Dr. BOSCÀ.- Sí, un poc. És molt estrany. No aconseguisc identificar-ho.
POIROT.- I podria dictaminar quan s'ha produït la mort?
Dr. BOSCÀ.- Ha estat instantània, això és segur. La temperatura del cos

ha baixat bastant. De dues hores a una hora.
POIROT.- És molt curiòs.
Sta. PUIG.- Per què, senyor Poirot?
POIROT.- Abans de dinar hi ha qui sol vindre a prendre aigua. És

curiós que ningú no se n'haja adonat fins ara... Quan érem
al menjador, fa un moment, el senyor Llopis i la seua filla
deien a la senyoreta Paulina que venien a prendre'n..., se'n
recorda?
Sta. PUIG.- Sí, ho recorde.
POIROT.- Però no deuen haver vingut, perquè l'haurien trobat ells.

Segons el doctor, a aquesta hora ja era mort...
(FOSC. S'encèn la llum des de l'interruptor. És POIROT. SALVADOR BOSCÀ i la
SENYORETA PUIG no hi són. POIROT es recargola els mostatxos amb una
rialleta de satisfacció. Examina el lloc. S'apropa al mort i li regira les
butxaques amb molta cura. Hi troba una cartera de pell, un mocador, unes
claus i uns papers. En la butxaca troba un sobre. POIROT l'obri. Dins hi ha
una pols blanca, observa també els papers, mira per darrer cop el recinte. Riu.
Apaga els llums i ix.)
9
ACTE II
Escena 1
(Sala-Menjador. Hi són presents tots els hostes que ja hem conegut a la seqüència dos, més
la TIA HERMÍNIA i MATILDE, l'única criada del balneari. Hi ha un silenci
espès. El SENYOR i la SENYORA LÓPEZ seuen en les butaques, amb les seues
filles BEA i SARA. CARLES LLOPIS i la seua filla ANNA seuen en una de les
taules de joc. Tenen cartes al davant, però no juguen. SALVADOR BOSCÀ
s'està dret i fuma, el PARE JAUME llegeix en una butaca, la SENYORETA
PUIG fa mitja en una cadira, al costat d'una taula damunt la qual POIROT
escriu. La TIA HERMÍNIA, la TIA PAULINA i la seua neboda MARIA, estan
assegudes en les cadires, i MATILDE, al fons, dreta. Sona el telèfon. La TIA
PAULINA despenja el telèfon.)
PAULINA.- Sí? (...) Ets tu, Joana? (...) Has pogut parlar amb el brigada?
(...) Se sent molt malament, crida més! (...) Que ja han
eixit una parella? (...) No et sent, Joana, crida més! (...)
No, no hem tocat res (...) El jutge de Xàtiva? (...) Sí, tots
els hostes i el servei estem junts (...) No, no ens mourem
d'ací (...) Una hora, sí. Gràcies, Joana. Adéu.
(La TIA PAULINA penja l'aparell i seu en una cadira. Tots els hostes la miren encuriosits.
Preocupats. Comença a ploure. Hi ha un tro molt fort. FOSC.
Llum. La mateixa situació d'abans. Plou, encara, i han passat dues hores i mitja. Ningú no
s'ha mogut dels seus llocs primitius. La SENYORA LLOPIS, SARA i BEA ja no
estan. L'ambient és més tens i una mica cansat. CARLES LLOPIS i ANNA
juguen a cartes i el PARE JAUME ha deixat de llegir i dorm. MATILDE li
agafa el llibre que te entre mans. Pertot regna el silenci. Sona el telèfon.
L'agafa la TIA PAULINA. Prop d'ella està la TIA HERMÍNIA. El PARE
JAUME se desperta.)
PAULINA.- Sí? (...) Què hi ha, Joana? (...) La guàrdia civil encara no ha
arribat (...) Sí, ja sé que plou! (...) Bé, bé (...) Però haurem
d'anar a sopar i anar a dormir (...) Vigilància? Però (...)
Amb esta aigua no crec que ningú puga fugir, dona (...)
Que ho diu el brigada? (...) Bé, d'acord. Si ell ho mana (...)
Joana! (...) Joana! (...) Em sents? (Sacseja el telèfon, se'l
mira) Ara s'ha tallat! Joana! (...) Joana! (...) (Penja) S'ha
tallat. El que ens faltava! Es deu haver trencat la línia. (Sona
el rellotge. Marca les 5 de la vesprada.)
Sr. LÓPEZ.-I ara què hem de fer?
LLOPIS.- No podem estar-nos tota la nit ací fins que pare de ploure...
10
Pare JAUME.- Bé haurem de fer alguna cosa...
PAULINA.- El brigada diu que no podran baixar fins que no deixe de

ploure. Que hauríem de vigilar perquè ningú no intente
fugir i que convé que estiguem sempre junts.
Dr. BOSCÀ.- Però aixó és una bestiesa... Fugir? Per què hem de fugir?
MARIA.- Amb esta pluja els camins estan intransitables...
Sr. LÓPEZ.-Fugir? Què insinua?

(POIROT s'alça i amb un gest grandiloqüent atura el devessall de protestes i de
comentaris.)
POIROT.- Senyors, senyors, una mica de calma, per favor... Potser algú
de vostès em coneix. Tinc un cert prestigi professional a la
Gran Bretanya, on residisc habitualment.
Sta. PUIG.- Amics

(La SENYORETA PUIG, s'alça i amb gran cordialitat l'interromp.)
meus, el senyor Hèrcules Poirot és el famós dectectiu
privat belga, les aventures del qual ha recollit en llibre
l'escriptora anglesa Agatha Christie... Abans de la guerra
se n'havien editat un bon grapat ací, al nostre país.
POIROT.- Molt agraït, senyoreta. Tinc, doncs,

(Amb inclinació versallesca.)
una certa experiència en matèria de crims. Els propose, si
no els importa, tres coses: primera: que tots reprenguen la
vida normal que feien, fins que arribe la... guàrdia civil.
Segona: Com els he dit abans, sóc estranger, i sense el
permís de l'autoritat no puc possar-me a treballar en aquest
cas. No obstant això crec que deuriem buscar per totes les
habitacions, equipatges inclosos, per tal de trobar l'arma
del crim. Abans que l'assassí s'invente una coartada.
Sr. LÓPEZ.-Arma? Però quina? Una pistola, una escopeta, un fusell?...
POIROT.- Reconec que aquest és un punt fosc...
Sr. LÓPEZ.-I aleshores, com sap que és una arma de foc?
Dr. BOSCÀ.- La víctima presentava una ferida provocada per la

penetració d'un objecte irregular i menut que continua a
l'interior del crani i...
HERMÍNIA.- Per favor, senyors, si no els importa... Maria, Matilde...

11
Anem a ajudar a la Tia Victòria a preparar el sopar...

(La TIA HERMÍNIA, MARIA i MATILDE ixen.)
POIROT.- I tercera, si no els sap greu, la senyoreta Paulina i jo

registrarem l'habitació de la víctima... Com molt bé saben
necessite el seu permís. No tinc cap autoritat per a exigir-
ho.
ANNA.- I nosaltres, què hem de fer, mentrestant?
LLOPIS.- Senyor Hèrcules Poirot. És un gran honor trindre'l entre

nosaltres. Per favor, vagen. I si necessita ajuda...
Dr. BOSCÀ.- Per mi, d'acord...
Sr. LÓPEZ.-Sí, sí...
Pare JAUME.- Si ho creuen convenient...
Sta. PUIG.- Tenen el meu consentiment.
ANNA.- I el meu també.
POIROT.- I vostè què diu, senyoreta Paulina?
PAULINA.- Sí anem. Ara, no sé què dirà el brigada...

(La TIA PAULINA i POIROT es dirigeixen cap a l'eixida. S'aturen. POIROT parla amb els
hostes.)
POIROT.- Per cert, mentre la senyoreta Paulina i jo examinem

l'habitació del mort, vostès podrien apuntar en un paperet
els seus moviments d'aquest matí. Amb la màxima precisió
amb què els siga possible, per favor. Des que s'han alçat
fins que s'han assabentat del crim. D'acord? Ah, i també
els ho diuen als altres hostes... Gràcies!
(FOSC.)
12
Escena 2
(POIROT i la SENYORETA PUIG són a la Sala-Menjador. Pels finestrals hem de veure que
encara plou, i fort. Hi ha tronades i llamps forts. Asseguts davant d'una de les
taules, repassen uns papers.)
POIROT.- Referent a l'arma, la veritat és que no esperava trobar res a

les habitacions.
Sta. PUIG.- I segons els moviments de tot el personal, ningú no ha tingut

ocasió de fer-ho... Hauríem de descobrir qui de nosaltres
tenia relacions amb el senyor Pastor... Un crim requereix
un mòbil...
POIROT.- Touché! Hi ha tres punts que cal aclarir... Primer, l'arma del
crim. Segon el mòbil del crim. I el tercer el lloc on s'ha
comès el crim
Sta. PUIG.- A la Glorieta, és evident?
POIROT.- Evident, estimada amiga? Per què?
Sta. PUIG.- Sospita que l'han mort en un altre lloc i l'han dut a la
Glorieta? (POIROT assenteix.) Com?
POIROT.- Oh, és qüestió d'experiència. Les meues cèl·lules grises estan

acostumades a enfrontar-se amb problemes d'aquesta
aparença. Fa dos anys vaig estar a Egipte...
Sta. PUIG.- Egipte?
POIROT.- Sí, una de les aventures més extranyes i caluroses en que he

participat. Quan viatjàvem per riu Nil, després d'una nit
molt moguda es va produir un assa... Oh, perdone, ma
chère amie: com deia, la Glorieta és un dels llocs més
concoreguts del balneari. Tots anem a prendre un got
d'aigua salutífera abans de dinar. Doncs bé, com és
possible que l'assassí triara aquest lloc per a cometre el
crim?
Sta. PUIG.- Una acció impensada, després d'una discussió, per exemple?
POIROT.- L'arma em fa pensar que no. L'ús d'una arma de foc

inidentificable pressuposa premeditació. I la premeditació
13
inclou la tria del moment i del lloc de cometre el crim.
Sta. PUIG.- Aleshores... per què portar el cos a la Glorieta?
POIROT.- Potser per tal d'aconseguir una coartada. Si haguérem trobat

el cadàver a l'habitació d'un dels hostes, aquest home
hauria esdevingut el principal sospitós. En canvi, si el
cadàver és trobat en un lloc públic, pel qual tothom
passsa...
Sta. PUIG.- Qualsevol potser el culpable... Excel·lent deducció, senyor

Poirot! Realment és meravellós!
POIROT.- Vostè m'afalaga, ma chère amie... Deducció, simplement

deducció...
Sta. PUIG.- No, de veritat, és vosté meravellós.
POIROT.- De tota mena, caldrà interrogar tothom. Cal descobrir qui

tenia relació amb el senyor Pastor. Per cert, quan vaig
venir l'any 33... l'hostaler era el senyor...
Sta. PUIG.- Deulofeu.
POIROT.- Joaquim Deulofeu. Com és que ho va deixar?
Sta. PUIG.- La guerra... El fill del senyor Deulofeu va morir afussellat

pels nacionals... Per això ho va deixar.
POIROT.- I se'n va fer càrrec les germanes inmediatament?
Sta. PUIG.- Poc de temps després, el Senyor

(La SENYORETA PUIG assentix.)
Deulofeu va morir i el van comprar als hereus.
POIROT.- Molt interessant. I diga'm, ma chère demoiselle, sap alguna

cosa del senyot Pastor?
Sta. PUIG.- No. Era una persona molt reservada. Venia d'Alzira. Era
advocat, això deia. No pareixia malalt... Ni que vinguera a
passar unes vacances. (Sona el rellotge. Marca les 8 de la vesprada.)
POIROT.- Però ara, hauríem d'anunciar als altres hostes que d'ací una
hora tots es reunirem en aquesta sala per tal de comprovar
els moviments que ens han apuntat en aquests papers...
(El dectectiu s'alça i ofereix el braç a la SENYORETA PUIG. Ixen. FOSC.)
14
15
Escena 3
(Tots els hostes i hostalers, esperen l'arribada de HÈRCULES POIROT a la Sala-

Menjador. Seuen en sillons, cadires i butaques. D'esquerra a dreta: La TIA
PAULINA, la TIA HERMÍNIA, MARIA PLA, ANNA, SALVADOR BOSCÀ,
CARLES LLOPIS, SENYOR i SENYORA LÓPEZ, PARE JAUME i MATILDE,
que està dreta.)
HERMÍNIA.- I les xiquetes?
Sra. LÓPEZ.- S'han quedat a les seues habitacions, pobretes, estan tan
espantades!
HERMÍNIA.- No m'estranya...
Pare JAUME.- No és gens cristià, deixar un mort tota la nit estès a terra.
VICTÒRIA.- El brigada ha ordenat que no el toquem...
ANNA.- Nomès de pensar-ho m'agafen tots els mals.
Sr. LÓPEZ.-I vostès creuen que este francès sap el que es fa?
MARIA.- La Senyoreta Puig diu que és tot un personatge, al seu país.
Dr. BOSCÀ.- Jo recorde haver llegit alguna cosa sobre ell...
Sra. LÓPEZ.- Un detectiu...
Pare JAUME.- Són coses de l'estranger...
ANNA.- Sembla que està acostumat...
LLOPIS.- Acostumat? No entenc com es pot estar acostumat a tractar

amb morts? Que algú m'ho explique! Això deuria ser cosa
de la guàrdia civil, i no dels detectius privats, per molt
Poirot que siga!
Sr. LÓPEZ.- Un francès, tenia que ser un francès...

(En aquest moment entren en la sala HÈRCULES POIROT i la SENYORETA PUIG.)
POIROT.- Belga. Sóc belga.

(HÈRCULES POIROT agafa una cadira i fa seure a la SENYORETA PUIG. Ell s'està dret.)
16
VICTÒRIA.- Bé, senyor Poirot... Sembla que vostè ha estudiat els

nostres moviments este matí. Ha arribat a alguna
conclusió.
POIROT.- Doctor Boscà, segons el seu informe la mort s'ha produït

entre les dotze i les dues.
Dr. BOSCÀ.- Sense una autòpsia és molt difícil d'asegurar res. Però crec
que puc afirmar que la mort s'ha produït entre una i dues
hores abans de trobar el cadàver.
POIROT.- Em pot assegurar també que l'assassinat s'ha produït a la

Glorieta?
Dr. BOSCÀ.- Com?
POIROT.- Simplement, si l'assassinat s'ha produït al mateix lloc on hem

trobat el cadàver, o bé el crim s'ha produït en un altre lloc i
el cadàver ha estat traslladat posterioment des d'allí fins a
la Glorieta.
Dr. BOSCÀ.- No ho havia pensat. Però és una possibilitat. La ferida ha

provocat una hemorràgia interna, per la qual cosa no ha
hagut vessament exterior de sang... Sí, tècnicament podria
ser possible.
LLOPIS.- A què ve això que l'assassinat s'ha comès en un altre lloc?

D'on treu esta teoria, senyor Poirot?
POIROT.- Oh, és una qüestió de lògica. La Glorieta és el punt més

visitat del balneari. Això fa suposar que l'assassí ha actuat
en un lloc diferent i que ha traslladat el cos a la Glorieta
per tal de complicar les pistes i fer-nos a tots sospitosos...
PAULINA.- Una deducció brillant.
POIROT.- A més, entre la una i les dues jo he estat ací, en aquesta sala,
escrivint. I no he sentit res. I els assegure que tinc
experiència en identificar dispars...
LLOPIS.- Això és una bestiesa! Qui s'hauria pres la molestia

d'assassinar el senyor Pastor i després portar-lo a la
Glorieta? Això no té trellat!
POIROT.- Suposem, senyor Llopis, suposem només, que vostè cita el

senyor Pastor a la seua habitació. I que per motius
17
desconeguts l'elimina... ¿No creu que voldrà desfer-se del

cadàver que, d'altra banda, si és trobat a la seua habitació
l'acusa a vostè?
LLOPIS.- Un moment... Ací no hi ha suposicions que valguen... Vostè

està dient que jo m'he carregat en Pastor. I no vaig a
permetre que un...
POIROT.- Calma, calma... Jo no he dit tal cosa. Simplement, he posat

un exemple... Bé, proseguim. Entre la una i les dues tots
vostès han entrat i eixit del balneari, s'han passejat pels
jardins, han pujat a les seues habitacions, han anat a la
Glorieta a prendre un got d'aigua i s'han presentat, uns més
prompte, altres més tard, a dinar.
Pare JAUME.- Això ens fa a tots sospitosos... No és així, senyor Poirot.
POIROT.- Exactament, Pare Jaume.
HERMÍNIA.- Quin motiu pot tenir qualsevol de nosaltres per a atemptar

contra la vida del senyor Pastor?
VICTÒRIA.- Era un desconegut...
POIROT.- (Trau una targeta. Dirigint-se cap a les germanes, la TIA HERMÍNIA i la TIA
PAULINA.)De veritat? A la cartera del senyor Pastor he
trobat aquesta targeta. És d'un tal Joaquim Ferrer
Deulofeu. Darrere de la targeta hi ha el seu nom i el de les
seues germanes i l'adreça del balneari...
VICTÒRIA.- I què? Aquest tal Ferrer devia haver-li recomanat les

nostres aigües...
POIROT.- Seues? Jo vaig venir l'any 33, abans de la guerra, i vostès no

hi eren.
HERMÍNIA.- No, no senyor. Vàrem comprar el balneari l'any 45.
POIROT.- Però és que l'any 33 el propietari era Joaquim Ferrer

Deulofeu... Vejam si l'endevine. El senyor Pastor era
advocat. Vostès diuen que van comprar el balneari l'any
45. Però l'antic propietari va morir l'any anterior, sense
hereus directes, crec... Però dins de la seua cartera apareix
una targeta amb el seu nom... No troben que tot lliga
perfectament.
18
HERMÍNIA.- No l'entenc... Què vol insinuar?
PAULINA.- Escolte, senyor Poirot... El senyor Pastor era advocat d'un

nebot de l'antic propietari. Havia vingut per aclarir una
qüestió de papers sense cap importània.
POIROT.- (Trau uns papers. Pareix l'Escriptura de Propietat.) Potser aquestos... Els
portava el senyor Pastor damunt...
HERMÍNIA.- Això no prova que...
POIROT.- Això no m'interessa, senyoretes. Demà la guàrdia

(Tallant-la.)
civil es farà càrrec d'aquest cas. Jo sóc estranger...
Sr. LÓPEZ.-Però el brigada ens ordenà que férem guàrdia...
LLOPIS.- Vostè creu que fa falta?
ANNA.- El senyor Poirot és estranger?
Pare JAUME.- No entenc res... i més m'estime no entendre-ho. Si no els

importa me'n vaig a descansar a la meua habitació.
(Tots s'alcen. Van camí de les habitacions. La TIA HERMÍNIA i la TIA PAULINA se'n van
aclaparades. MARIA les consola. El darrer en eixir és POIROT. MATILDE
tanca els llums i retira les cadires. S'adreça a POIROT.)
MATILDE.-Senyor Poirot, senyor Poirot, voldria parlar amb vostè.
POIROT.- Vostè dirà...
MATILDE.- (Mira a dreta i esquerra.) Ara no puc. D'ací a dues hores l'espere a
la sala. És molt important! És una cosa relacionada amb...
D'ací a dues hores, no falte...
(S'esglaia una mica en veure alguna cosa darrere de POIROT. Ix per l'esquerra. POIROT
encongeix les espatlles. Ix. FOSC.)
19
ACTE III
Escena 1
(Entren SALVADOR BOSCÀ i MARIA PLA.)
MARIA.- Plou massa.
Dr. BOSCÀ.- És millor la pluja que la presó.
MARIA.- Estàs decidit?
Dr. BOSCÀ.- Més tard o més prompte em descobriran...
MARIA.- Vull anar amb tu a França.
Dr. BOSCÀ.- No pot ser, Maria...
MARIA.- Vull viure amb tu, compartir amb tu les coses bones i les
dolentes...
Dr BOSCÀ.- No pots venir amb mi... És molt perillòs...
MARIA.- Però jo t'estime, Salvador!
Dr. BOSCÀ.- Jo també!

(S'abracen.)
MARIA.- Amb esta pluja et perdràs... Hauràs d'esperar...
Dr. BOSCÀ.- La guàrdia civil no espera, pot arribar en qualsevol

moment.
MARIA.- Mentre ploga no. El camí deu d'estar tallat... Els guàrdies no
podran baixar amb esta pluja. Encara tenim temps...
Dr. BOSCÀ.- Però és que aquest detectiu belga sospita de mi...
MARIA.- I per què ha de sospitar de tu?
Dr. BOSCÀ.- És més intel·ligent del que pensava...

20
MARIA.- No et preocupes, de moment sospita de les meues ties...
Dr. BOSCÀ.- És una cortina de fum... He de fugir... Demà ix l'avioneta

cap a França... No puc perdre aquesta oportunitat...
(Se sent una veu en la foscor. És POIROT que ha estat escoltant tota la conversa des del
principi.)
POIROT.- Estimats amics, vostès no aniran a cap lloc.

(Encén la seua pipa i l'interruptor de la llum. SALVADOR BOSCÀ i MARIA PLA és queden
sorpresos, plantats com dues estàtues.)
Crec que es fa necessari que parlem del senyor Pastor, Vicent

Pastor.
Dr. BOSCÀ.- Poirot!
MARIA.- Senyor Poirot!
Dr. BOSCÀ.- Tot té una explicació. No és el que s'imatgina.

(En aquest moment se sent un dispar molt fort. Tots tres ho escolten esverats.)
MARIA.- Ha estat a la Glorieta!

(Els tres ixen corrent. FOSC.)
21
Escena 2
(Glorieta. Entren els tres. VICENT PASTOR encara és allí, cobert amb una flassada. Al seu
costat, morta, MATILDE. SALVADOR BOSCÀ s'ajup al seu costat i l'examina.)
Dr. BOSCÀ.- No hi ha res a fer.
POIROT.- Una bala ?
Dr. BOSCÀ.- Com al senyor Pastor.
MARIA.- És Matilde!
(POIROT regira una mica la glorieta.)
POIROT.- Maria, diga-li a les seues ties que avisen a tots els hostes.
MARIA.- Pobra Matilde...

(MARIA ix amb plors.)
POIROT.- Buscava alguna cosa. Alguna cosa que ens havia passat per
alt. Alguna cosa que podia acusar l'assassí...
(FOSC.)
22
Escena 3
(Sala-Menjador. La SENYORETA PUIG pren cafè, POIROT està dret, front els finestrals.
De la cuina entra MARIA amb una safata.)
MARIA.- Vol menjar alguna cosa, senyor Poirot?
POIROT.- No, gràcies. Però si no és cap molèstia prendria un poc més

de cafè. Senyoreta Maria, diga-li a les seues ties que
m'agradaria parlar amb elles.
MARIA.- Sí, senyor.

(Entren la TIA HERMÍNIA i la TIA PAULINA.)
HERMÍNIA.- Senyor Poirot...
POIROT.- Per favor senyoretes, seguen.
HERMÍNIA.- Senyor Poirot,... Mire el senyor Pastor era un advocat que

havia vingut per a examinar el contracte de venda del
balneari.
VICTÒRIA.- Treballava per als nebots del senyor Deulofeu, l'antic

propietari... Però nosaltres no... (Es posa a plorar.)
POIROT.- Tranquilitzeu'se, senyoretes. Ho aclarirem tot, no es

preocupen...
PAULINA.- Tots els hostes ja estan avisats.
Sta. PUIG.- Si creuen necessari que me'n vaja...
POIROT.- Oh, non, ma chère amie... Pot quedar-se amb nosaltres. Vol
prendre una mica de cafè? (Li'n serveix una tassa.)
PAULINA.- Hi ha una cosa... senyor Poirot.
POIROT.- Quina cosa, senyoreta Paulina?
PAULINA.- El senyor Llopis...
POIROT.- Què li passa al senyor Llopis?
PAULINA.- No l'he pogut avisar...

23
POIROT.- I això?
PAULINA.- Quan he arribat a la seua habitació, he trucat a la porta i en

no contestar ningú... amb la clau mestra hi he entrat i...
POIROT.- I?
PAULINA.- No hi havia ningú. I el llit no era desfet.
POIROT.- Bé, ja veurem si apareix...
HERMÍNIA.- Que potser creu que ell...?
POIROT.- No, no crec res. Però crec saber on era... Però deixem-ho, de
moment... Que saben del senyor Boscà?
HERMÍNIA.- Fa uns dies que va arribar... L'adreça que ens va donar per
a la fitxa d'hotel és de la ciutat de València...
VICTÒRIA.- No sembla que necessite les aigües del balneari.
POIROT.- No saben res més?
PAULINA.- En absolut!
POIROT.- Estàn segures? Ara tenen l'oportunitat d'aclarir-m'ho. Pensen

que després, quan arribe la...
Sta. PUIG.- Guàrdia civil.
PAULINA.- Què volen dir?
VICTÒRIA.- Mire, senyor Poirot, les meues germanes i jo li vam

prometre al nostre germà... En fi, la nostra neboda, estudia
a València... Creiem que ella i este doctor es coneixen.
POIROT.- Íntimament, n'est-ce pas? (La TIA PAULINA i la TIA HERMÍNIA

assenteixen.) La seua neboda els ha dit alguna cosa? (Les dues
diuen no amb el cap.)
HERMÍNIA.- S'estimen, senyor Poirot. Fa dos anys que es coneixen i

s'estimen. Es volen casar però...
POIROT.- Hi ha algún problema?
24
HERMÍNIA.- No, ell sembla un bon xicot.
VICTÒRIA.- Té la carrera de metge, però...
POIROT.- Però... què, senyoreta?
PAULINA.- S'ha embolicat en coses de política. Era republicà i... Ja sap

com van les coses per ací... Després de la guerra...
Sta. PUIG.- Que un xicot tinga problemes amb la guàrdia civil per
qüestions polítiques no és cap mena de deshonor... No
crec que la seua ideologia el faça sospitós...
POIROT.- Al contrari. És inocent. És l'única persona de la qual puc

tindre la màxima seguretat. En el moment de cometre's el
segon assassinat jo era amb ell a la sala d'estar.
HERMÍNIA.- Com?
POIROT.- Sí, amigues meues. La criada volia parlar-me d'alguna cosa

important. Em va citar a la sala al cap de dues hores. Quan
vaig baixar no hi havia ningú. Al cap d'una estona ha
entrat Salvador Boscà. Hem parlat i érem junts quan hem
sentit el dispar. Per tant, és impossible que haja estat ell.
(MARIA ha entrat quan POIROT esplicava els fets.)
MARIA.- Volen més cafè.
POIROT.- No, gràcies Maria. Senyoretes, pel moment no les necessite.

(La TIA PAULINA i la TIA HERMÍNIA ixen.)
MARIA.- Per què no els ha explicar que jo també hi era?
POIROT.- No vull agreujar la situació. És vostè qui ha de decidir que

vol fer. I si l'estima...
MARIA.- Gràcies, senyor Poirot.
POIROT.- I ara vaja a ajudar a les seus ties i a tranquilitzar el seu

enamorat. Ah, i de passada diga-li al senyor Llopis i a la
seua... filla que vull parlar amb ells.
(MARIA PLA ix.)
Sta. PUIG.- Un bon embolic!

25
POIROT.- És una història molt complicada. Tothom menteix, ningú no

és el que sembla... Però un cop aclarides totes les
mentides sabrem qui és el culpable... (Entra el SENYOR LLOPIS i
la seua filla ANNA.) Ah, senyor Llopis..., vinga, acoste's per
favor.
LLOPIS.- M'ho han contat tot, és espantós... Estem en perill, quan pare
de ploure ens n'anirem la meua filla i jo...
POIROT.- La seua filla, senyor Llopis? On era aquesta nit?
LLOPIS.- A la meua habitació. Per què?
POIROT.- No siga criatura, amic meu. Li parle en privat perquè no vull

posar-lo en un compromís, però si vostè s'estima més que
ho sàpiga tothom...
LLOPIS.- Què insinua?
POIROT.- Jo no insinue res: afirme. Les senyoretes Pla, per encàrrec

meu, s'ha preocupat de despertar tots els hostes. Han
trucat a la seua habitació i com vostè no responia han
entrat: no hi havia ningú i el llit era sense desfer.
LLOPIS.- Jo... és que no tenia son... Amb tots estos esdeveniments...
ANNA.- Em sembla que no val la pena mentir... El senyor Poirot ho

ha endivinat... Sempre em fa passar per la seua filla... A
mi no m'agrada, però ell creu que així ningú no sospita.
POIROT.- Hèrcules Poirot, senyoreta, s'adona sempre de tot. La seua

conducta no era la d'un pare amb la seua filla.
LLOPIS.- Poirot, escolte'm... deixe'm que li explique...
POIROT.- Ho sent, senyor Llopis, però els seus assumptes particulars

no m'interessen. A quina hora ha anat a la habitació de la
senyoreta Anna?
LLOPIS.- No sé... he esperat que tots estigueren dormint... Potser una

hora després que tots vostès hagen pujat a les habitacions.
POIROT.- I no ha vist res anormal?
LLOPIS.- No l'entenc.
26
POIROT.- Vostè dorm a l'extrem del passadís, prop de l'escala. I la

senyoreta Anna a l'altre cap del corredor. Quan ha eixit de
la seua habitació... no ha vist o sentit res?
LLOPIS.- Jo... Sí, ara que ho diu... Hi havia llum a la habitació del Pare
Jaume... Veurà, no he encès la llum del corredor... per
discreció, vaja. He anat a les palpes fins a la habitació
de... Quan he passat davant l'habitació del Pare Jaume, he
vist una llum...
POIROT.- I no ha sentit res?
LLOPIS.- No.
POIROT.- I vostè, senyoreta?
ANNA.- No, senyor. Era al llit.
POIROT.- Bé, aclarit aquest punt, i si no els importa, podríem reunir-

nos amb els altres hostes.
(Sona el rellotge. Tots ixen. FOSC.)
27
Escena 4
(Sala-Menjador. La TIA PAULINA intenta inútilment parlar per telèfon. Estan tots els
hostes.)
Sra. LÓPEZ.- No puc més. Me'n vaig dalt a veure què fan les meues
filles... pobretes. He dormit amb elles... si és que es pot dir
dormir... Tenien tanta por!... (A POIROT.) Si no els importa...
POIROT.- Vaja, per favor.
Sr. LÓPEZ.-Esta situació és insuportable... Haurem de fer alguna cosa.
PAULINA.- No hi ha res a fer. Les línies estan tallades.
Pare JAUME.- I nosaltres no podríem mirar d'arribar al poble?
VICTÒRIA.- Amb esta pluja és impossible...
LLOPIS.- És una situació intolerable!
ANNA.- Agobiant!
(La SENYORA LÓPEZ ix.)
POIROT.- Bé, tots dormien quan s'ha produït l'assassinat?
Sr. LÓPEZ.-Sí, és clar...
Pare JAUME.- Sí, sí...
Dr. BOSCÀ.- Jo no...
ANNA.- Jo, tampoc!
POIROT.- I vostès, senyoretes Pla?
PAULINA.- Sí, les meues germanes i jo ja dormíem. Ens ha despertat

Maria, tota acalorada, dient que havia sentit un soroll, ha
baixat i fou quan els ha trobat a vostès dos a la Glorieta...
amb el cos mort de la pobra Matilde.
POIROT.- Vostè, dormia, Pare Jaume?
Pare JAUME.- Sí, ja li ho he dit.

28
POIROT.- Hi ha un testimoni que assegura que, una hora després

d'abandonar aquesta sala, hi havia llum a la seua habitació.
Pare JAUME.- He estat resant. Ho faig sempre, abans de dormir.
POIROT.- I no ha sentit res estrany?
Pare JAUME.- No... O potser sí, espere's, m'ha semblat... Però no, no
potser...
POIROT.- Què ha sentit?
Pare JAUME.- La meua habitació dóna justament damunt d'esta sala, ja

ho sap. Doncs... m'ha semblat sentir veus, com una
discussió... Però no n'he fet cas i m'he ficat al llit.
POIROT.- Ha identificat alguna veu?
Pare JAUME.- Juraria que un dels qui parlaven era la criada, la pobra
Matilde.
POIROT.- I l'altra?
Pare JAUME.- L'altra veu no, no l'he poguda identificar. Si haguera posat
més atenció segur que l'haguera identificat. Però no, no sé
qui era l'altre...
(FOSC.)
29
ACTE IV
Escena 1
(Sala-Menjador. POIROT sol, escriu. Escoltem la VEU EN OFF DE POIROT.)
VEU EN OF DE POIROT.- "És sorprenent, estimada Mrs. Christie, com

tots els hostes han esdevingut persones de carn i ossos que
menteixen, que duen una vida plena de problemes. Les
hostaleres, per exemple. Tres germanes honorables amb
una encantadora neboda. Doncs bé, menteixen,
menteixen... Hi ha molts dubtes sobre l'honradesa de
l'apropiació que han fet d'aquest balneari. I la neboda, a
més a més, té amors secrets amb un anarquista, que se
n'ha d'anar cap a França, encara que li semble mentida, en
una avioneta que aterra prop del balneari amb la missió de
transportar fugitius polítics cap al país veí... Increïble! El
senyor Llopis. Un home senzill que ve a prendre aigües
amb la seua filla. Però descobrim que la seua filla no és la
seua filla sinó la seua amant i que usen el balneari com si
fos un niu d'amor. En aquesta situació, estimada Mrs.
Christie, les meues cèl·lules grises s'han d'enfrontar amb
un laberint de mentides, cal buscar la veritat, cal saber qui
menteix i per què menteix i potser, aleshores, sabrem qui
ha assassinat i per què ho ha fet..."
(Entra SALVADOR BOSCÀ. És dirigeix cap a POIROT.)
Dr. BOSCÀ.- Senyor Poirot, perdone, però m'agradaria donar-li les

gràcies per no involucrar Maria.
POIROT.- Oh, no, no... Hèrcules Poirot és un gentleman... Però voldria

fer-li algunes preguntes tècniques.
Dr. BOSCÀ.- Vostè dirà.
POIROT.- Creu que el senyor Pastor estava malalt?
Dr. BOSCÀ.- Jo crec que no.
POIROT.- A l'americana del senyor Pastor vaig trobar aquest sobret.

30
Però no aconsegisc descobrir què és aquesta pols. És un

fàrmac, això és evident. Però quin?
(SALVADOR BOSCÀ agafa el sobre, l'obri, extreu una mica de plos blanca.)
Dr. BOSCÀ.- Penicil·lina. No hi ha cap dubte. És molt difícil d'obtenir al

país. Se'n fa contraban des de França. A més, no és un
remei per anar-lo prenent durant massa temps. L'utilitzem
com a medicament de xoc.
POIROT.- Vol dir que si el senyor Pastor tenia aquest sobre no era per
motius de salut?
Dr. BOSCÀ.- Quasi li ho podria garantir... Potser l'havia comprat i el

duia damunt per atendre alguna necessitat...
POIROT.- Contraban des de França... És molt interessant; gràcies,

doctor. Quant a la conversa d'aquesta nit...
(En aquell precís moment entra la SENYORETA PUIG i se sent un dispar del Brollador.)
Sta. PUIG.- Un altre dispar!
POIROT.- Mon Dieu, encore un meurtre!
Dr. BOSCÀ.- Ha estat a la Glorieta!
(FOSC.)
31
Escena 2
(Glorieta. Els cadàvers de VICENT PASTOR i MATILDE. Recolzat front als morts hi ha el
PARE JAUME. SALVADOR BOSCÀ és el primer en entrar. Examina el
capellà. Entra POIROT, mira en terra i descobreix una pistola. Es treu un
mocador de la butxaca i la recull. La SENYORETA PUIG també hi ha entrat.)
Dr. BOSCÀ.- És viu!
POIROT.- Hem tingut sort. Voilà l'arme!
Sta. PUIG.- És greu, la ferida?
Dr. BOSCÀ.- Sembla superficial... però ha perdut el coneixement.

(Apareixen MARIA PLA i la TIA HERMÍNIA, que es queden esverades a la porta de la
glorieta. Darrere d'elles, CARLES LLOPIS i ANNA.)
Llopis. Poirot, ajudeu-me a dur-lo fins a la sala.

(Els tres hómens alcen el cos del PARE JAUME i se l'enduen, seguits de les tres dones. La
SENYORETA PUIG s'hi queda sola. S'ha agenollat al costat del capellà. Veiem
com agafa un espill de terra. L'examina i se'l fica a la bossa. Ix de la Glorieta.
FOSC.)
32
Escena 3
(Sala-Menjador. POIROT, LLOPIS i SALVADOR BOSCÀ han instal·lat el PARE JAUME

en una de les butaques. MARIA, la TIA HERMÍNIA, LLOPIS i ANNA són amb
ells.)
Dr. BOSCÀ.- Maria, per favor, puja a la meua habitació i porta'm el

maletí.
MARIA.- Ara mateix.
Dr. BOSCÀ.- I vostès, senyoretes, dugueu-me un drap humit i un poc de

vinagre
(MARIA i la TIA HERMÍNIA ixen a complir els encàrrecs.)
LLOPIS.- Atemptar contra un home d'església!...
POIROT.- El Pare Jaume va sentir una discussió anit... Opine que no

ens va dir tot el que sabia... (Per a d'ell. Repetint la frase del PARE
JAUME.) "Si haguera posat més atenció segur que l'haguera
identificat"
(Entren la TIA PAULINA i la TIA HERMÍNIA de la cuina amb el drap humit i el vinagre.
També entra la SENYORETA PUIG del Brollador.)
PAULINA.- M'ha dit la meua germana que...

(POIROT trau la pistola i l'examina.)
PAULINA.- Què és això?
POIROT.- Finalment hem trobat l'arma. Aquesta vegada l'assassí l'ha

deixada al lloc del crim... L'havia vista?
PAULINA.- Una pistola antiga... Però si amb això no es pot disparar.
POIROT.- Estic segur que és la causant dels dos assassinats i de la

ferida del Pare Jaume.
(MARIA PLA apareix amb al maletí de Dr. BOSCÀ.)
Dr. BOSCÀ.- Gràcies.
POIROT.- I vostè, doctor..., l'havia vista?
ANNA.- Jo no.
33
Dr. BOSCÀ.- (Obrint el maletí. El PARE JAUME encara està inconscient.) No.
POIROT.- Una arma magnífica... i mortal, encara.
LLOPIS.- Una antigor!

(Sona el telèfon. Tots romanen quiets. Finalment la TIA PAULINA s'hi acosta i despenja.)
PAULINA.- Diga (...) Hola, Joana (...) Han passat coses terribles (...) Han
assassinat a Matilde (...) i han ferit al Pare Jaume (...) Sí.
(...) Que ja ha parat de ploure? No, ací encara fa gotes (...)
Un parell d'hores? Sí, d'acord (...) Adéu, Joana. (Penja
l'auricular. Tothom se'l mira.)
Els guàrdies civils ja vénen. Seran ací a migdia. El jutge els
acompanya. El brigada insisteix que no toquem res fins
que no arriben.
POIROT.- Doctor..., com està el nostre ferit?
Dr. BOSCÀ.- La ferida és superficial. La bala només ha alçat la pell del

front. Em preocupa que no haja recuperat encara el
coneixement...
POIROT.- Bé esperarem que es recupere i que ens diga què ha passat. I

ara, tornant a la pistola...
(Entren la SENYORA LÓPEZ i les seues filles.)
Sra. LÓPEZ.- Què ha passat? On és el meu marit?
BEA.- Ostres, mira quina "pisti" té el senyor Poirot!
SARA.- Pareix una pistola de pirata... com la del pare!
Sra. LÓPEZ.- No molesteu el senyor Poirot.
POIROT.- Un moment, senyora. Digueu-me jòvens... conexeu aquesta

pistola?
BEA.- És una pistola antiga. El pare en té moltes.
SARA.- Quan veníem, vam comprar dues a Alzira.
BEA.- Sí, en un caixa de fusta molt bonica.
POIROT.- És cert, senyora López?

34
Sra. LÓPEZ.- Sí... El meu marit és col·lecionista d'objectes antics. La

setmana pasada, quan veníem a prendre aigües ens vam
aturar a Alzira i va comprar una caixa d'armes a casa d'un
antiquari.
POIROT.- Aquesta pistola és una de les que va comprar?
Sra. LÓPEZ.- No ho sé. S'hi assembla, sí... però això li ho dirà el meu
marit.
POIROT.- La caixa la tenen a la seua habitació?
Sra. LÓPEZ.- Sí.
POIROT.- Senyoreta Paulina... li faria res pujar i buscar-la?
PAULINA.- Però el brigada ha dit... Ara vaig.

(Ix la TIA PAULINA.)
POIROT.- Senyora López, el seu marit no li ha dit on anava?
Sra. LÓPEZ.- Ha pujat fa cosa d'una hora. Però se n'ha anat de seguida.
M'he imaginat que tornava a la sala, amb tots vostès.
HERMÍNIA.- Sara, Bea, voleu pa amb mantega...
VICTÒRIA.- I un gotet de llet?
Sra. LÓPEZ.- Aneu, filles...
SARA I BEA.- Sí, sí! Gràcies!
HERMÍNIA.- Au, vingau!

(La TIA HERMÍNIA, BEA i SARA ixen cap a la cuina.)
POIROT.- Estimada senyora, diga'm... el seu marit coneixia el senyor

Pastor?
Sra. LÓPEZ.- No, no ho crec.
POIROT.- A què es dedica?
Sra. LÓPEZ.- Al ram de la química. Ell i uns socis seus tenen una fàbrica
35
a Sagunt de productes farmacèutics.
POIROT.- Ha dit abans que el seu marit era col·leccionista. Es dedica

també a col·leccionar armes?
Sra. LÓPEZ.- Oh, sí... A casa té algunes pistoles antigues...
Dr. BOSCÀ.- El Pare Jaume s'està recuperant... Sembla que retorna.
POIROT.- Pot parlar?
Dr. BOSCÀ.- Encara no.
VEU DE TIA PAULINA.- Senyor Poirot, senyor Poirot, vinga, córrega.

(POIROT ix. Apareixen la TIA PAULINA i POIROT. Entre els dos, mig desmaiat, el
SENYOR LÓPEZ. La TIA PAULINA duu una caixa de fusta sota el braç.
Mentre parlen fan seure el SENYOR LÓPEZ .)
Sra. LÓPEZ.- Joan! Què et passa, Joan? Què t'han fet?
PAULINA.- Com vostè em va dir, he entrat a l'habitació del senyor López

i he agafat la caixa. Llavors he sentit un gemec que venia
de la habitació del pobre senyor Pastor. He entrat. I l'he
trobat sense sentit.
(SALVADOR BOSCÀ deixa el PARE JAUME i examina el SENYOR LÓPEZ.)
Dr. BOSCÀ.- Té una contusió al cap.
POIROT.- És greu?
Dr. BOSCÀ.- No, si no hi ha complicacions no serà res... Per favor, un

altre drap humit...
(MARIA ix a la recerca del drap, cap a la cuina.)
Sr. LÓPEZ.- Estic bé, no es preocupen... Ai!
POIROT.- Què ha passat?
Sr. LÓPEZ.-No ho sé. Quan eixia de l'habitació de les meues filles he vist
que la porta de la habitació del senyor Pastor es tancava.
Hi he anat... Tot d'una he sentit un dolor molt fort al cap i
no recorde res més. Quan m'he recuperat, la senyoreta
Paulina m'ajudava... (Mira a el PARE JAUME que encara està
inconscient.) I ací què ha passat?
36
PAULINA.- Han intentat assassinar el Pare Jaume a la Glorieta.
Sr. LÓPEZ.-Déu meu, però que està passant...
POIROT.- D'un dispar d'aquesta pistola... La reconeix?
Sr. LÓPEZ.- És... On l'ha trobada?
POIROT.- Al costat del capellà. Diga, la reconeix?
Sr. LÓPEZ.- Sí, és meua.
PAULINA.- Senyor Poirot, ací té la caixa.
POIROT.- Ací falten dues

(POIROT agafa la caixa. L'obri. No hi ha cap pistola.)
pistoles! Una és aquesta.. però... i l'altra? Senyor López,
pot explicar-nos què ha passat amb les seues pistoles?
Sr. LÓPEZ.- I què se jo... Són dues peces de col·lecció. Les tenia
guardades a l'habitació...
POIROT.- N'està segur?
Sr. LÓPEZ.-Què vol dir?
POIROT.- No sap qui té la parella d'aquesta pistola?
Sr. LÓPEZ.-Jo no sé res! I no toleraré que un estranger m'acuse davant la

meua esposa! Ni davant de ningú! Vostè no té cap dret ni
autoritat per a...
LLOPIS.- Calma, senyors, calma... La guàrdia civil arribarà prompte i

ells es faran càrrec d'este assumpte.
Dr. BOSCÀ.- Ja retorna. Ha obert els ulls.

(Entren la TIA HERMÍNIA i MARIA, amb més draps.)
Pare JAUME.- Què ha passat?... Ai. Déu meu! Ara ho recorde... M'han
disparat!
POIROT.- Qui li ha disparat?
Pare JAUME.- Ell! (Mentre el capellà s'incorpora, es fa FOSC.)
37
ACTE V
Escena 1
(Sala-Menjador. Es repeteix exactament la mateixa escena que clou el capítol anterior.)
POIROT.- Qui li ha disparat?
Pare JAUME.- Ell!

(El PARE JAUME s'alça i assenyala el SENYOR LÓPEZ.)
Sr. LÓPEZ.-Jo? Hi ha un error. Aquest home s'equivoca!

(Intenta sacsejar el ferit. SALVADOR BOSCÀ el deté. La SENYORA LÓPEZ plora. La
SENYORETA PUIG se li acosta i la consola.)
POIROT.- N'està segur, Pare Jaume?
Pare JAUME.- Seguríssim. Ha aparegut a la porta de la Glorieta i ...
POIROT.- I què hi feia, vostè, a la Glorieta?
Pare JAUME.- No es pot deixar dos cadàvers sense que ningú els vetlle,
la meua consciència m'impulsava a resar-los una oració pel
descans de les seues ànimes. Aleshores l'he vist. Jo estava
agenollat davant dels cosos de la pobra Matilde i el senyor
Pastor. Ell hi ha entrat. M'ha mirat, s'ha tret aquesta
pistola, i ma disparat.
Sr. LÓPEZ.-No és veritat! Jo no he disparat! Jo era sense sentits a dalt...

Este home menteix!
POIROT.- Senyors, senyors! Una mica de calma, els ho pregue. Senyor

López... Ens ha dit que aquesta pistola era seua.
Sr. LÓPEZ.-Sí, efectivament. Però algú l'ha robada de la meua habitació.
POIROT.- I la seua parella? La caixa està buida.
Sr. LÓPEZ.-No ho sé, No ho sé.
POIROT.- Quan van arribar al balneari... les va mostrar a algú?

38
Sr. LÓPEZ.-No... No... No... Un moment... Sí, ara ho recorde. La criada!

La criada les havia vistes. Un dia li vaig demanar oli i
draps vells per a netejar-les i les va vore.
POIROT.- Això ens duu a un carreró sense eixida, amic meu. Matilde
no pot testimoniar...
Sr. LÓPEZ.- Això és una conspiració! Algú m'ha robat les pistoles i ara
em volen carregar el mort! (Dirigint-se cap el Pare Jaume.) Este
home menteix!
POIROT.- Senyors, pregue que seguen. Intentaré refer la situació.

Hércules Poirot ja ha resolt el cas! (Tots els hostes seuen envoltant
POIROT.) Ahir al migdia, entre la una i les dues, un dels
hostes, el senyor Pastor, va ser assassinat. Suposem que el
fet es produís a la seua habitació. Tenia una cita amb un
"misteriós senyor", amb el qual el hi lligava un negoci
brut. Quan vaig registrar el cadàver del senyor Pastor vaig
trobar uns documents que parlaven d'una extranya compra
i un sobre que contenia un fàrmac de difícil determinació.
Ara fa un moment el doctor Boscà m'ha dit que es tracta
de penicil·lina. (Mostra el sobret.) Algú de vostès l'havia vist
abans d'ara? (Mira el seu voltant. Tothom calla.) Doncs sí. Un de
vostès l'havia vist abans. És l'assassí. Perquè, certament,
aquesta penicil·lina és el mòbil dels crims.
LLOPIS.- Em sembla que desbarra.
Sta. PUIG.- Potser estava malalt, el senyor Pastor?
POIROT.- Això és el primer que vaig pensar, estimada senyoreta. Però

el doctor m'ha explicat que no és possible. Que la
penicil·lina s'usa en tractaments de xoc, prèvia recepta i
sota control. No és així, doctor?
Dr. BOSCÀ.- Efectivament.
POIROT.- A més, el doctor m'ha explicat que en el seu país hi ha

carestia d'aquest fàrmac, que fins i tot se'n fa contraban via
França. Després en avionetes es destribueix per tot el país.
Prop d'ací hi ha un punt de distribució. Així doncs, el
balneari està en una situació immillorable per a aquesta
mena de tràfecs...
PAULINA.- Insinua que...?

39
POIROT.- Això és cosa de la seua policia, aquesta... guàrdia civil. El

senyor Pastor no era ací per una transacció d'herències i
propietats com vaig sospitar en un principi. Era ací per
rebre una partida de penicil·lina i pagar-la a bon preu.
Aquest sobre n'és la prova. La reunió a l'habitació del mort
amb el "misteriós senyor" era per fer l'intercanvi. Però
aquest es va estimar més quedar-se la mercaderia i els
diners i va matar el senyor Pastor. Aleshores amb l'ajuda
de Matilde, van transportar el cadàver a la Glorieta. Per
què? Per evitar que el culpable fos sospitós, evidenment.
Però qui podia ser sospitós, si el crim s'havia comès a la
habitació de la víctima? Qui podia tenir accés a les
pistoles del senyor López? Qui podia ordenar a la criada
que ajudara a transportar el cos de la víctima, i ser obeït?
Qui podia convertir el balneari en un centre de tràfic de
medicaments?
ANNA.- Qui?
(POIROT assenyala dramàticament a les dues germanes. Silenci tens.)
HERMÍNIA.- Això no és veritat...
VICTÒRIA.- Este home menteix...

(MARIA PLA se'n va cap a les seues ties. Les hostaleres semblen a punt de desmaiar-se.)
Pare JAUME.- Però jo he vist la persona que m'ha disparat! No era cap de
les germanes! Era este...
POIROT.- Evidentment. Anit Matilde em va citar perquè tenia

remordiments. I per això la van matar. Va ser vostè,
senyor López, o va ser una de les seues... socis?
Sr. LÓPEZ.-Este home està boig! Jo no he matat ningú i no tinc cap

soci...
POIROT.- A què es dedica, senyor López?
Sr. LÓPEZ.-Vostè no és més que un estranger!
POIROT.- La seua senyora ens ha dit, i tothom ho ha pogut sentir, que

té una fàbrica de productes químics. Que potser fabrica
medicaments?
Sr. LÓPEZ.-I si ho faig, quina relació té amb tot estos crims?

40
POIROT.- Molt senzill. Es tracta d'una banda de contrabandistes molt

ben organitzada. Les tres germanes s'encarreguen
d'organitzar els vols des de França. El senyor Pastor feia
d'intermediari, encara que aquesta vegada volia treure més
diners amb l'assumpte de l'escriptura del balneari. I vostè,
a través de les relacions del seu negoci, s'ocupava de
vendre mercaderia al mercat negre...
Sr. LÓPEZ.- Està com una cabra. Primer l'agafa amb les pistoles, ara
amb la meua fàbrica... Està boig!
(Intenta agredir POIROT però SALVADOR BOSCÀ i LLOPIS el subjecten.)
POIROT.- Aquest matí en adonar-se'n que els faltava un dels sobres de

penicil·lina, les tres germanes, s'han dedicat a regirar
l'habitació del senyor Pastor, ja que tenien por que, si la
guàrdia civil el trobava, descobriria tot el negoci... En no
trobar res les senyoretes Hermínia i Victòria han anat amb
la seua neboda a la cuina per atendre els seus deures.
Entretant la senyoreta Paulina li fa saber al senyor López
que no han trobat el sobre de penicil·lina i que es fa
necessari registrar el cadàver del senyor Pastor. I és quan
vostè, senyor López, s'ha decidit a anar a la Glorieta. Però
s'ha topat amb aquest pobre home d'església que estava
complint el seu deure de religiós i li ha disparat, amb
intenció de matar-lo. El seu testimoni és contundent. Tots
vostès han vist com l'acusava d'haver-li disparat. Però els
calia una coartada i la senyoreta Paulina ha colpejat el seu
soci i l'ha deixat sense sentit al pis de dalt...
Sr. LÓPEZ.-Tot el que està dient és mentida... Jo no hem matat a ningú,

ni sóc soci de la senyoretes Pla!
PAULINA.- Ni el balneari és un centre de tràfic de contraban!
POIROT.- Cas resolt. M'han dit que aquesta guàrdia civil té uns
sistemes molt... dràstics per fer confessar els culpables.
Ells s'encarregaran de demostrar les meues teories i de fer-
los confessar els crims.
Sta. PUIG.- Senyor

(La SENYORETA PUIG toca el braç de POIROT i li diu a cau d'orella.)
Poirot... Em permet que faça unes preguntes al Pare
Jaume?
POIROT.- Preguntes?... Sí, clar.

41
Sta. PUIG.- Diga'm, Pare... Des d'on li han disparat?
Pare JAUME.- Des de l'entrada de la Glorieta. Jo estava agenollat prop

dels dos cadàvers. L'he vist entrar, he alçat el cap i
aleshores m'ha disparat!.
Sta. PUIG.- Doctor Boscà. La ferida... quina inclinació duia?
Dr. BOSCÀ.- Inclinació?
Sta. PUIG.- Diu que només li ha alçat la pell, no? Bé li deu haver deixat
rastre...
Dr. BOSCÀ.- Oh, sí. Però no duia cap inclinació... era absolutament
recta...
Sta. PUIG.- I com és possible que un home dret que dispara contra un
home agenollat provoque una ferida recta i no una ferida
obliqua?
(La SENYORETA PUIG extreu el tros d'espill que duia amagat en la seua bossa de mitja.)
Em podria explicar què feia aquest tros d'espill al seu costat, Pare
Jaume?
Pare JAUME.- No ho sé!
Sta. PUIG.- Sí que ho sap... Si algú volguera fingir que li han disparat,
com ho aconseguiria? Molt senzill, provocant-se una
ferida. Però una ferida superficial que fos poc dolorosa, és
clar. Com fer-se una ferida al cap amb una arma de foc
sense perill? Fàcil. Amb un espill... Així.
POIROT.- Però...
Sta. PUIG.- Què hi feia, aquest senyor a la Glorieta? Per què volia
provocar-se una ferida? Per què tenia esta arma en poder
seu?
(El PARE JAUME s'ha incorporat de sobte, s'ha tret de sota la sotana una pistola bessona.)
Pare JAUME.- Calla, mala bèstia!
POIROT.- Pare Jaume!

(SALVADOR BOSCÀ, que era al costat del capellà, amb un gest brusc el desarma, mentre
42
CARLES LLOPIS el colpeja. El "Pare Jaume" cau a terra.)
Sta. PUIG.- Senyor Poirot... Crec que ací té el seu culpable.
43
Escena 2
(Sala-Menjador. En taules separades hi ha CARLES LLOPIS i ANNA, SALVADOR BOSCÀ,

la SENYORETA PUIG i POIROT. Tenen un dinar fred al davant. Hi ha un
ambient trist.)
POIROT.- He de confessar el meu error.
Sta. PUIG.- De tota mena, no anava mal encaminat.
ANNA.- Però mira que fer-se passar per capellà...
Dr. BOSCÀ.- En aquest país és la millor disfressa.
Sta. PUIG.- Jo vaig sospitar d'ell molt abans de tot aquest embolic.
Diumenge passat, per ser més exactes. Li vaig demanar si
diria missa ací, al balneari. Es va espantar i em va dir que
no, que aniria a dir-la a la parròquia de Rugat. Jo hi vaig
anar a oir missa d'onze i vaig preguntar al rector a quina
hora hi havia anat el Pare Jaume. Em va dir que no el
coneixien...
(Se sent un cotxe. MARIA PLA entra corrents, procedent de la cuina.)
MARIA.- La guàrdia civil! Ja han arribat!
LLOPIS.- Per fí! S'ha acabat este malson!
ANNA.- I ara, on anem?

(CARLES LLOPIS i ANNA ixen.)
Dr. BOSCÀ.- Per a vostès potser sí... Per a mi, els maldecaps comencen
ara.
MARIA.- (L'abraça.) Salvador!
Sta. PUIG.- No diga això. Vaja-se'n. L'avioneta no tardarà en moure. Si

corre encara podrà agafar-la. Nosaltres no direm res...
Veritat, senyor Poirot?
POIROT.- I què hem de dir? Vostè se'n va anar abans que es posara a
ploure. A hores d'ara ja deu ser prop de França...
Dr. BOSCÀ.- De veritat...?
44
Sta. PUIG.- Des d'ahir al matí que no el veiem.

MARIA.- Vés-te'n, Salvador.
Sta. PUIG.- Maria, no siges bleda. Vés-te'n amb ell. Les coses canviaran.
I un dia podreu tornar tots dos... (SALVADOR BOSCÀ i MARIA es
miren.) Au, aneu-vos-en! Ja tindreu temps d'estimar-vos
després. (SALVADOR BOSCÀ i MARIA ixen corrent.Es queden sols la
SENYORETA PUIG i POIROT.)
POIROT.- Un dia esplèndid. Però sembla que comença a fer fred.
Sta. PUIG.- Les vacances s'acaben i vostè retornarà als seus misteris i als
seus èxits.
POIROT.- Els meus èxits... Quin fracàs més estrepitós. El senyor López
em vol demandar per haver posat el seu bon nom en
entredit. I les senyoretes Paulina, Hermínia i victòria no
em saluden.
Sta. PUIG.- Ja els passarà... no en faça cas.
POIROT.- Si no haguera estat per vostè...
Sta. PUIG.- Jo, pobra de mi?... Si ha estat vostè qui ha desfet l'embolic!
A mi no se m'hauria acudit mai tot allò del tràfic de
penicil·lina, ni el paper de la criada, ni...
POIROT.- Però vostè va descobrir que l'assassí no era cap de les

germanes, ni el senyor López, sinò el "capellà", amb
l'ajuda de Matilde, la seua amant. No hauria sospitat mai
que un home d'església... És el primer fracàs de la meua
carrera. Totes les pistes duien a les germanes... I si les
pistoles eren del senyor López i una de les víctimes
l'acusava... En fi, alguna vegada hem de fracassar.
Sta. PUIG.- No es preocupe. Vaig a prendre el meu got d'aigua salutífera

abans de sopar... Ens veurem d'ací una estona.
(HÉRCULES POIROT, seu a la seua taula, trau el quadern de cartes, agafa la ploma i es
posa a escriure. Sentirem la seua veu en OFF.)
VEU EN OFF DE POIROT.- "Estimada amiga Christie, l'assessinat al

balneari ja l'he resolt. Una vegada més, Hèrcules Poirot ha
estar capaç de descobrir, sense l'ajuda de ningú,
l'entreteixit de mentides i extreure'n la veritat diàfana... En
fi, ha estat un ximple misteri de vacances que ha servit
d'exercici a les meues cèl·lules grises..."
45
(FOSC. FÍ.)
46

Text Assassinat Al Balneari

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Text Assassinat Al Balneari

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ASSASSINAT AL BALNEARI

(Basada en l'obra teatral "Les Cartes d'Hèrcules Poirot" de Jaume Fuster.)

VERSIÓ: Benja Domènech

Aquesta versió fou estrenada pel grup

Hèrcules Poirot, detectiu belga ... JOSÉ CARLOS GARCÍA

VEU EN OFF DE POIROT.- "Estimada Mrs. Christie. Fa ja una setmana

POIROT.- Bon dia.

Sta. PUIG.- Quin dia més esplèndid, eh?

POIROT.- Magnífic. Encara que a les muntanyes hi han alguns núvols...

Sta. PUIG.- I s'hauran acabat estes meravelloses vacances. Cadascú

POIROT.- Sí, efectivament. Hauré de tornar al vell, brut i estimat

POIROT.- Una gran ciutat.

Sta. PUIG.- Oh, no. Ho era abans. Però la guerra...

MARIA.- Bon dia, senyor Poirot.

POIROT.- I bon "prófit!" (MARIA i la SENYORETA PUIG riuen.) No es diu així?

MARIA.- Sí, sí senyor.

Sta. PUIG.- No et sembla que el parla molt bé?

POIROT.- Gràcies, gràcies, senyoretes. No és cap mèrit. El valencià

Sta. PUIG.- Atractiu.

MARIA.- Ensalada i estofat.

BEA.- Senyor Poirot... veritat que vostè és estranger?

SARA.- Francès, és francès!

BEA.- Que no, que és estranger i anglès!

POIROT.- Belga, sóc belga! Ni anglès ni francès, belga!

BEA.- Bèlgica, capital Brusel·les

SARA.- Com se diu "bon profit" en francès, senyor Poirot?

POIROT.- Bon appetit.

SARA.- "Bon appetit."

POIROT.- May it benefit you.

BEA.- "May it benefit you."

SARA.- Anem a jugar a la Glorieta!

BEA.- Jo per l'esquerra.. "May it benefit you"

SARA.- I jo per la dreta... "Bon apetit"

MARIA.- No he pogut anar. La tia Paulina m'ha fet servir el dinar.

Dr. BOSCÀ.- Vols dir que...?

MARIA.- No ho sé Salvador. Haurem d'afrontar la situació...

Dr. BOSCÀ.- Maria, ja saps que jo...

PAULINA.- Els ha agradat?

LLOPIS.- Un estofat exel·lent. Veritat filla?

PAULINA.- Els ho diré. Volen prendre cafè?

LLOPIS.- No gràcies. No em convé per la tensió. Anirem a prendre un

dispèpsia... I a descansar un poquet a les nostres...

ANNA.- Què és la dispèpsia?

PAULINA.- Li ha agradat l'ensalada, senyor Poirot?

POIROT.- Molt bona, sí.

PAULINA.- Hi ha salmorra. És típica de la Vall.

POIROT.- És curiós. Una vegada, ja fa anys, fent la travessia de l'Orient

Sta. PUIG.- L'Orient Express?...

POIROT.- Sí, una de les aventures més estranyes i fredes en què he

BEA.- Tia Paulina, tia Paulina!

PAULINA.- Que voleu?

BEA.- El senyor Pastor...

PAULINA.- Què li passa, al senyor Pastor?

SARA.- Es troba malament...

BEA.- S'està molt quiet, amb els ulls molt oberts.

SARA.- A la Glorieta, prop de la Font de Ferro...

PAULINA.- Disculpen, vaig a veure què passa. Maria! La tia Hermínia et

MARIA.- Sí tia, ara hi vaig.

Dr. BOSCÀ.- Què dius que li passa?

BEA.- S'està quiet, estirat a terra, i no es mou.

SARA.- I té els ulls oberts, ben oberts... Com si estiguera espantat.

Dr. BOSCÀ.- Un atac! Vaig a veure si puc fer alguna cosa.

POIROT.- Vaig amb vostè.