El 14 de juliol del 1789, el poble de

Una reflexió inicial París va ocupar la fortalesa i presó

de la Bastilla. Aquest és considerat
l’episodi més significatiu de la
L’estudi de la Revolució Francesa ens Revolució Francesa.
endinsa en la història contemporània,
però abans cal recordar als alumnes
l’Antic Règim i les seves característiques,
algunes de les quals són una continuació
des de l’edat mitjana.
Alguns dels aspectes d’aquesta unitat
són un repàs de temes que ja s’han
tractat en cursos anteriors, com ara les
divisions socials, la distribució en
privilegiats i no privilegiats, la població de
majoria rural i el gran poder dels reis.
Els alumnes pensen que els
contemporanis es deien a si mateixos
que vivien a l’Antic Règim? Qui posa
aquest nom a aquest període? I per què
es considera la Revolució Francesa el
canvi cap a una nova època, l’edat
contemporània?
Com en molts dels temes que es
treballaran durant el curs, haurem
d’introduir conceptes i ideologies d’una
certa complicació, com els que
protagonitzen el segle de les llums, la
Il·lustració. Per donar la importància que
aquestes idees mereixen, caldria El repte
preguntar-los per què revoltes de l’edat
moderna o de l’edat mitjana no van
portar a canvis profunds, si les Representar els il·lustrats a les xarxes socials #somil·lustrats
condicions eren semblants per a la
burgesia i la pagesia. Què havia canviat a Els il·lustrats van fer arribar els seus pensaments a vídeo de Rousseau a TikTok defensant la igualtat
la Revolució Francesa? un nombre limitat d’intel·lectuals de l’època amb els de les persones?
El final del tema ressegueix la història mitjans que tenien al seu abast. Però t’has pregun­
En aquest repte haureu d’obrir un compte en una
d’Espanya i Catalunya al segle xviii, amb tat mai què hauria escrit la gent del passat en cas
un protagonisme particular per la guerra que haguessin tingut xarxes socials? En aquest repte d’aquestes xarxes socials i us hi haureu de mani­
de Successió, el canvi de dinastia i el us proposem un exercici divertit: haureu de repre- festar com si fóssiu un d’aquests il·lustrats. Hi po­
decret de Nova Planta. Els intents dreu penjar contingut propi, comentar notícies
sentar un il·lustrat i imaginar com hauria fet servir
reformistes de Carles III, a imatge d’altres
una xarxa social com Twitter, Instagram o WhatsApp. d’actualitat, debatre amb els altres il·lustrats, etc.
reis il·lustrats d’Europa, serviran per
entendre com les idees arribaven també Com hauria escrit Kant la seva obra a base de tuits Finalment, reflexionareu sobre aquesta forma de
a Espanya, tot i els retards i les comunicació, els seus avantatges i els seus incon­
de 280 caràcters? Es manifestaria Voltaire al Face­
dificultats, alhora que es remarcaran els
book contra la intolerància religiosa? Com seria un venients.
endarreriments i la pèrdua de poder de la
monarquia hispànica.

Introducció metodològica
al repte
Aquest primer repte planteja l’ús de les
xarxes socials com un mitjà per treballar
les idees de la Il·lustració i de la Revolució
Francesa. A més, pretén fer reflexionar
l’alumnat sobre els diferents usos que es
poden fer de les xarxes socials. En un
moment en què es posen en dubte els
usos de les xarxes i els telèfons, i que
xarxes com Twitter estan en el punt de
mira de polítics i mitjans convencionals, el
repte pot ser l’excusa perfecta per
encetar un debat en aquest sentit.
Som conscients de les reserves que
aquests mitjans generen, de manera que
Recursos
ARTICLES DE DIARIS
• De Diego, Estrella. «La pintora favorita de María
Antonieta». El País (8 octubre 2015). http://qr.
teide.eu/018U.
• Ruiz Mantilla, Jesús. «Robespierre no era tan
Robespierre». El País (21 novembre 2012). http://
qr.teide.eu/018V.
• Muñoz, Juan Miguel. «La Llama que incendió
Túnez». El País (23 gener 2011). http://qr.teide.
eu/018W.
DOCUMENTALS
• La Revolución Francesa. Doug Shultz. History
Channel, 2005.
• 300 (sèrie documental). http://qr.teide.eu/018X.
• Héroes de la Ilustración: El poder del
conocimiento. http://qr.teide.eu/018Y.
PEL·LÍCULES
• Barry Lindon. Stanley Kubrick, 1975.
• El hombre de la máscara de hierro. Randall
Wallace, 1998.
• El perfum: Història d’un assassí. Tom Tykwer, 2006.
• Maria Antonieta. Sofia Coppola, 2006.
• Orgullo y prejuicio. Joe Wright, 2005.
• Scaramouche. George Sidney, 1952.
• Un asunto real. Nikolaj Arcel, 2012.
SÈRIES
• John Adams. Tom Hooper, 2008.

6
1. La Il·lustració i la
Revolució Francesa
En aquesta unitat estudiarem les característi­
ques demogràfiques, econòmiques, socials i
polítiques del segle xviii, que eren les pròpies
d’una societat de l’Antic Règim. Coneixerem
com era Europa quan es van iniciar les grans
transformacions que van donar origen al món
contemporani: la Il·lustració i les revolucions
americana i francesa. Finalment, estudiarem
l’Espanya del segle xviii i també com es va des­
envolupar aquest segle a Catalunya.
1 Triar el personatge
2 Comentar l’Antic Règim
3 7
Comentar les revolucions del
segle xviii
4 Cridar a la revolta... o no
VÍDEOS
• «Cómo cambió Francia con la Revolución
Francesa». A: Practicopedia.
http://qr.teide.eu/018Z.
JOCS DE TAULA
• 1714: El cas dels catalans. Devir.
VIDEOJOCS
• Assassin’s Creed: Unity.
• Empire Total War.
• Europa Universalis (sèrie). Paradox Interactive.
ALTRES
• Banc de documents i imatges. En anglès.
http://qr.teide.eu/0192.
• El jaciment del Born. http://qr.teide.eu/0194.
el professorat que ho desitgi pot substituir
l’ús de les xarxes per altres mitjans, com
ara articles d’opinió en premsa escrita,
per exemple. Tanmateix, creiem que l’ús
de les xarxes pot ser un element molt més
motivador per a l’alumnat.
Termes clau És prou evident que cal fer un esforç de
rigor dins de la imaginació per treballar
u Antic Règim amb aquests formats, ja que resulta
u estaments impossible imaginar com els haurien fet
u Il·lustració servir els il·lustrats en cas d’haver-ne
disposat. És evident també que la situació
u liberalisme
social és molt diferent. En el seu moment,
u Revolució Francesa els il·lustrats van difondre el seu missatge
u despotisme il·lustrat en cercles molt concrets, entre una elit
u guerra de Successió molt minoritària. Molt lluny, doncs, de la
difusió massiva que avui tenen les xarxes.
u decret de Nova Planta
Tanmateix, en un context global, amb
u tercer estat situacions socioeconòmiques tan
desiguals, no podríem considerar que
Les paraules clau en imatges. només una elit privilegiada tenim accés a
Internet i podem fer ús de les xarxes? És
un altre element de debat.
Com es diu a la introducció del llibre, el
repte planteja que els alumnes representin
un il·lustrat real, però també es poden triar
personalitats relacionades amb la
5 Opinar de Catalunya i Espanya
Revolució Francesa o la revolució
americana que no fossin necessàriament
il·lustrats o liberals. De fet, seria molt
6 Comentar l’actualitat
interessant que algun alumne o alumna
adoptés el paper d’algun personatge
contrari a les idees de la Il·lustració.
Queda a criteri del docent la conveniència
Valorar el repte realitzat de crear una llista tancada de
personatges i repartir-los entre l’alumnat
pel mètode que consideri més adequat.
Caldrà que els alumnes obrin un perfil a la
xarxa social escollida amb la informació del
seu personatge. Fora convenient que el
docent se n’obrís un també per tal de
supervisar l’evolució del repte. Tanmateix,
no és imprescindible, ja que aquest control
es pot dur a terme d’altres maneres, com
la lectura dels missatges a classe o
l’entrega d’informes per part dels alumnes.
• Pàgina de ClasesHistoria amb diversos recursos,
inclosos mapes conceptuals.
http://qr.teide.eu/0193.
Material de suport
• Textos sobre el liberalisme.
• Una prova d’avaluació PA01.
http://qr.teide.eu/0191.
• Web de la plataforma e-ducativa aragonesa. • Dues fitxes de reforç R01a i R01b.
http://qr.teide.eu/0195. • Dues fitxes d’ampliació A01:
NOVEL·LES – «Sapere Aude. Kant i la Il·lustració»
• Cooper, J. Fenimore. El último mohicano, 1826. – «Maria Antonieta. La pel·lícula»
• Dickens, Charles. Història de dues ciutats, 1859. • Personatges:
• Sánchez Piñol, Albert. Victus. Barcelona: La – «Frederic Guillem de Prússia,
Campana, 2013. dèspota il·lustrat»
– «Voltaire i la tolerància»
– «Washington, primer president dels
EUA»
7

Objectius didàctics
1. Descriure els processos polítics i
socials més destacats de l’Europa del
segle xviii.
2. Analitzar les característiques de la
societat de l’Europa del segle xviii.
3. Valorar les divisions de la societat
estamental.
4. Comparar la societat del segle xviii
amb la societat actual a Europa.
5. Explicar les característiques de
l’economia durant el segle xviii.
6. Valorar els canvis ocorreguts en
demografia i economia durant el segle
xviii.
7. Fer un ús adequat de mapes històrics
per extreure la informació més
rellevant.
8. Llegir textos històrics per opinar de
manera fonamentada.
Idees clau
1. El poder el tenia el rei, de manera
absoluta i amb un origen diví.
2. La societat seguia dividida en
privilegiats i no privilegiats. Els primers
gaudien d’avantatges legals i d’accés
a càrrecs.
3. Dins dels no privilegiats hi havia
moltes diferències segons les
possibilitats econòmiques.
4. Els burgesos volien accedir al poder,
mentre que les classes més baixes
volien millorar les seves condicions de
vida.
5. La població havia crescut molt
lentament durant segles per la manca
d’higiene, per les fams periòdiques i
per les grans malalties.
6. Al segle xviii millora l’alimentació i la
higiene, i disminueixen les mortalitats
catastròfiques.
7. Majoritàriament l’economia
continuava sent rural i de
subsistència.
8. El comerç es portava a terme a les
ciutats i a llarga distància per a
productes de luxe.
9. Van aparèixer sistemes de producció
preindustrial: el sistema domiciliari, els
tallers i les grans manufactures.
1. L’Antic Règim
Gravat satíric francès que critica la societat
de l’Antic Règim. El tercer estat, representat
per un camperol, ha de pagar tots els
impostos, mentre carrega a les espatlles
uns ufanosos eclesiàstic i noble, que
simbolitzen els estaments privilegiats.
1. Elabora un escrit breu expli­
cant amb les teves paraules
la societat estamental. Es­
menta quina era la diferència
més important entre perso­
nes en la societat estamen­
tal, quina ho és en l’actualitat
i de quina manera això dife­
rencia la nostra societat de la
de l’Antic Règim.
2. Descriu el gravat d’aquesta
pàgina i explica quins esta­
ments s’hi representen. Et
sembla una caricatura críti­
ca? Raona la resposta.
3. Recorda el que vas estudiar
l’any passat sobre el poder
de l’Estat, la sobirania i en
qui recau aquesta en una
democràcia. Per què era im­
portant per a una monar­
quia absoluta que el poder
provingués de Déu?
8
Solucionari CS
1. Redacció del text a càrrec de l’alumnat. La diferència més important entre les persones durant l’Antic Règim
radicava en la possessió de privilegis deguts al naixement i la pertinença a un estament o altre. Actualment,
la possessió de béns i capital determina la diferència entre classes socials.
2. El gravat representa de forma satírica la càrrega que el tercer estat ha de suportar, ja que amb el seu treball i
el pagament d’impostos sosté l’economia de l’Estat. El tercer estat, representat per un camperol, carrega a
l’esquena un representant de la noblesa i un del clergat, que simbolitzen els estaments privilegiats.
Com vam veure al curs anterior, el terme Antic Règim identifica un perí­
ode amb unes característiques polítiques, econòmiques i socials que hi
havia a Europa des del segle xvi.
1.1. Societat i política
La societat estava dividida en estaments, grups socials legalment des­
iguals, que es diferenciaven pels privilegis econòmics i polítics.
u Els estaments privilegiats: la noblesa i el clergat. La noblesa es divi­
dia entre alta noblesa i baixa noblesa. No pagava impostos, monopolitzava
els càrrecs polítics i militars, tenia la propietat de grans extensions de
terra i vivia de les rendes que generaven. Pel que fa al clergat, els alts
càrrecs (bisbes i abats) eren exercits per persones procedents de la no­
blesa, mentre que el baix clergat (sacerdots, monjos i frares) era d’origen
humil.
u L’estament no privilegiat o tercer estat: era força heterogeni. Els
camperols eren la majoria de la població (al voltant del 80 %). Una
minoria eren propietaris, però la major part eren arrendataris de terres
del senyor, a qui estaven sotmesos i a qui pagaven un nombre molt ele­
vat d’impostos.
A les ciutats, la burgesia (comerciants i financers) s’havia enriquit
malgrat que seguia marginada de la política. Les classes populars en­
cara formaven un grup més divers. A les ciutats podem distingir els
menestrals, artesans que disposaven d’un negoci propi, assistits per
altres artesans (oficials o aprenents); els servents, que treballaven per a
les classes riques, i, finalment, els treballadors de les manufactures,
grans instal·lacions semblants a les fàbriques.
Al capdamunt del sistema hi havia el rei. En una monarquia absoluta, el
poder provenia de Déu i per això el rei acumulava tots els poders de l’Estat.
El monarca nomenava els càrrecs polítics, era la màxima autoritat judicial
i militar, podia canviar les lleis i establia els impostos i els recaptava. Així,
el monarca imposava la seva autoritat sobre els habitants del regne, que
eren considerats els seus súbdits.
1.2. Demografia i economia
La demografia de l’època preindustrial es caracteritzava per una natalitat
i una mortalitat –especialment la infantil– molt elevades, que permetien
un creixement moderat de la població. Aquest creixement, però, es neu­
tralitzava amb les mortalitats catastròfiques, que periòdicament pro­
vocaven una disminució brusca de la població. Aquestes mortalitats es
devien a: la fam, relacionada amb les pobres collites; les epidèmies, que
afectaven especialment una població mal alimentada, i les guerres, que de­
vastaven les collites.
La gran majoria de la població vivia al camp i l’agricultura era la base de
l’economia. Es caracteritzava per la baixa productivitat, causada per

3. El rei imposava la seva autoritat sobre els habitants del regne, perquè es considerava que el seu poder era
d’origen diví.

8
 Representar els il·lustrats a les xarxes socials 1. La Il·lustració i la Revolució Francesa

Suggeriments didàctics
l’endarreriment tecnològic: les eines estaven poc evolucionades, les fonts
d’energia bàsiques eren la humana i l’animal, hi havia pocs adobs i es prac­ Aquest primer apartat es pot plantejar
ticava el guaret. Això la convertia en una agricultura de subsistència, que com un repàs dels aspectes que ja s’han
generava pocs excedents i impedia una comercialització àmplia dels pro­ treballat en cursos anteriors, com, per
ductes agraris. exemple, la societat estamental i el poder
El comerç era de curt abast. La majoria de la població adquiria productes del rei, així com les característiques
agraris i artesans en el mercat local. Només una minoria adinerada con­ econòmiques i demogràfiques de l’Antic
sumia productes procedents del gran comerç colonial, que arribava per Règim.
via marítima. En aquesta època es constaten tres tipus d’activitats de Hi pot haver moltes opcions de
producció preindustrial: treballar-lo, però fins i tot es podria
u Tallers artesans urbans. Aquests tallers ja existien des de la baixa començar amb un petit test per
edat mitjana. Recordem que s’agrupaven en gremis, associacions que comprovar el que recorden els alumnes.
reglamentaven tots els aspectes de la producció, impedien la compe­ Respecte al rei, què vol dir que el seu
tència i dificultaven la introducció d’innovacions. poder era d’origen diví? Què hi té a veure
u Sistema domiciliari o putting out system. En èpoques de poca fei­ Déu i l’Església amb el reis? I què vol dir
na al camp, les famílies camperoles elaboraven filats i teixits que els que el seu poder és absolut? Es podrien
comerciants de les ciutats adquirien. Aquests empresaris els proporci­ fer comparacions amb les funcions
onaven les matèries primeres i les eines. actuals dels reis que encara ho són a
u Manufactures. Eren grans instal·lacions que depenien de l’Estat; s’hi Europa actualment.
utilitzava molta mà d’obra assalariada i encara es basaven en el treball Pel que fa a la societat, s’hauria d’haver
manual. Generalment estaven dedicades a la producció de manufactu­
analitzat, amb lleugeres variacions, a
res de luxe, com ara tapissos, ceràmica i porcellana, però també s’hi
l’edat mitjana i l’edat moderna; per tant,
feien altres productes com armes, pólvora o tabac. Dos gravats de la sèrie «Indústria i lleure»,
de Hogarth. Mostren, respectivament, un
hauria de ser un contingut de
taller de teixits familiar (sistema domèstic) comprensió fàcil. Sobretot cal fer èmfasi
i una manufactura. en la diferència clau, ser o no privilegiat, i
Europa el 1789
com s’accedia a aquesta condició.
També es pot incidir en els desitjos de la
Il·lustració: «Piràmide social de població no privilegiada, que no són els
l’Antic Règim».
mateixos per a tots i que estableixen
unes diferències que seran importants
per al desenvolupament de la Revolució
Informació: «Higiene i pesta».
Francesa.
També és un apartat interessant per
Mapa: «El comerç marítim al
treballar, com es farà moltes vegades
segle xviii». durant el curs, la multicausalitat davant
d’un fet determinat. Lluny de les
explicacions que donen la importància a
un fet concret, a una data o a un
personatge, és important traslladar la
Regne de Prússia 4. Fes un esquema de la infor­
Territoris dominats pels Habsburg
mació que conté aquest apar­
idea que els fluxos històrics sobretot són
Imperi rus
Límit de l’Imperi alemany tat sobre l’economia de l’Antic causats per una diversitat de fets,
Repartiment de Polònia Règim. sobretot quan parlem de canvis socials
que afecten la forma de viure d’una gran
part de la societat.
9
Davant de la pregunta de per què
comencen a desaparèixer les mortalitats
catastròfiques, es poden veure aquestes
diferents respostes de les quals
4. Resolució de l’esquema a càrrec de l’alumnat. L’esquema haurà d’incloure la informació que s’esmenta al parlàvem, que no són excloents, sinó
text sobre l’agricultura, el comerç i el sorgiment de les primeres formes de producció preindustrial. complementàries.
L’anàlisi dels tres nous sistemes, de tipus
preindustrials, apropa els alumnes a la
industrialització. Què els falta a aquestes
societats per fer indústries amb
màquines? De quina organització de
l’edat mitjana i de l’edat moderna
s’allunyen aquests sistemes?

9

Objectius didàctics
1. Identificar els pensaments i els valors
de la Il·lustració.
2. Analitzar els ideals de la Il·lustració i
relacionar-los amb l’actualitat.
3. Explicar el sistema polític de la divisió
de poders.
4. Opinar sobre la política i la societat
actuals fent referència als ideals de la
Il·lustració.
5. Treballar i desenvolupar el pensament
crític i l’actitud activa com a ciutadans.
Idees clau
1. Durant el segle xviii es van
desenvolupar diferents idees,
agrupades amb el nom d’Il·lustració.
2. Fonamentar el coneixement en la raó
per sobre del coneixement inspirat
per Déu, la tolerància i la importància
de l’educació i del saber són les
marques de la Il·lustració.
3. En política s’allunyava del poder
d’origen diví, per donar protagonisme
a la sobirania nacional.
4. Es canvia la concepció del poder
absolut per un poder dividit, controlat
per diferents agents: legislatiu,
executiu i judicial.
5. Apareixen els conceptes d’igualtat i
llibertat, i la possibilitat del sufragi, és
a dir, que es voti per prendre
decisions polítiques.
Suggeriments didàctics
Aquest apartat és fonamental en
l’estructura del tema. Si valorem les
idees de la Il·lustració com el motor del
canvi que es produirà durat la Revolució
Francesa i en moments posteriors,
caldrà comprendre-ho bé i dedicar-hi el
temps necessari perquè sigui així. Alguns
dels conceptes que aquí es treballen es
tornen a posar damunt la taula cada
vegada que en un país es vol escriure
una nova constitució.
Què vol dir que la raó ha de guiar les
persones? Què es feia abans? Quins
canvis comporta per a la ciència assumir
aquesta idea? I per a la política? I per a la
religió? Quins conflictes pot generar?
Alguns dels valors que la Il·lustració
promou, com la tolerància, la importància
de l’educació i la recerca de la felicitat i la
llibertat, avui dia encara són necessaris o
bé ja han passat de moda? S’han assolit
totalment aquests valors?
Seria interessant preguntar als alumnes
si pensen que durant el segle xviii
10
2. La Il·lustració
L’Enciclopèdia
2.1. La Il·lustració
Durant el segle xviii es va difondre per tot Europa un nou corrent de
Les idees bàsiques de la Il·lustració
es van recollir a l’Enciclopèdia o Dic- pensament, la Il·lustració, un moviment polític, econòmic i social
cionari raonat de les ciències, de les que posava en qüestió l’Antic Règim i que es caracteritzava per una
arts i dels oficis, obra dirigida pels fi­ visió del món racionalista i crítica. Les idees més destacades d’aquest
lòsofs francesos D’Alembert i Dide­ pensament són:
rot i en la qual van intervenir més de
u El predomini de la raó com a mitjà per lluitar contra la ignoràn­
130 col·laboradors. Iniciada el 1751,
cia, la superstició i el fanatisme.
els 17 volums de text es van acabar
de publicar el 1765, i els 11 vo­ u La defensa de l’antropocentrisme i la importància de l’individu.
lums de gravats, el 1772. Els articles
tracten dels temes essencials de la u L’educació com a mitjà per estendre i difondre la raó i l’interès
filosofia il·lustrada i compendien tot pel saber (filosofia), per tal d’impulsar l’estudi de les humanitats
el coneixement científic, tècnic i his­ i de les ciències experimentals i exactes.
tòric de l’època. L’obra, que sintetitza
u La recerca de la felicitat col·lectiva i individual per mitjà del
l’esperit escèptic, racional i científic
de la Il·lustració, reflecteix una pro­
progrés material i de la separació de poders, que garanteix la lli­
funda actitud crítica respecte de la bertat i la igualtat davant la llei.
societat i les institucions que hi ha­ u La tolerància religiosa i la creença en la moral laica.
via, i mostra una actitud favorable al
progrés social.
2.2. El liberalisme polític
Les idees il·lustrades van donar lloc al liberalisme polític. L’anglès
John Locke (1632­1704) va afirmar que totes les persones eren
lliures i iguals i tenien uns drets naturals, com ara la vida o la lli­
bertat. Per Locke, el poder polític no és absolut, sinó que ha de res­
pectar aquests drets. Montesquieu (1689­1755), en la França de la
segona meitat del segle xviii, va aprofundir en les idees de Locke i va
formular el principi de la separació de poders.
Jean-Jacques Rousseau (1712­1778) propugnava la igualtat entre
tots els éssers humans. L’Estat havia d’impulsar i garantir el compli­
1. Fes una llista amb les idees fona­ ment d’un contracte social, un gran acord en què participessin tots
mentals de la Il·lustració i digues a els habitants d’un país, anomenats ara ciutadans. Rousseau va
quines idees i tradicions de la soci­
etat de l’Antic Règim s’oposen. Qui­
na influència han tingut les idees il­
lustrades en el desenvolupament
de la democràcia?
2. Defineix amb les teves paraules el
concepte de contracte social. De­
bat amb els companys de classe
quina és la diferència entre súbdits
i ciutadans.
3. Quines raons tenien els il·lustrats
per defensar la divisió de poders?
Cerca alguna notícia actual que tin­
gui a veure amb aquest concepte.
Locke, per Godfrey Kneller (1697). Montesquieu, retrat anònim del 1728.
10
Solucionari CS
1.
Pensament racional Ignorància i superstició
Antropocentrisme Teocentrisme
Llibertat i igualtat Privilegis i sotmetiment
Tolerància religiosa Fanatisme religiós i intolerància
Les idees de la Il·lustració van donar lloc al liberalisme polític i són la base del sistema democràtic (igualtat
davant la llei, existència dels drets naturals, separació de poders, sobirania i sufragi, etc.).
2. Resposta oberta. A l’Antic Règim, membres de la població eren considerats súbdits perquè estaven sotme-
sos a l’autoritat del sobirà, que acumulava tots els poders de l’Estat. Altrament, els ciutadans són dipositaris
de la sobirania i no estan sotmesos al poder de cap institució.
 Representar els il·lustrats a les xarxes socials 1. La Il·lustració i la Revolució Francesa

formular el principi de la sobirania nacional, segons el qual la

voluntat dels ciutadans s’hauria d’expressar per mitjà del sufragi
(votació). Tots els principis fonamentals (drets individuals, divi­
1 Triar el personatge aquests valors estaven establerts: si hi
havia escola, si la gent sabia escriure i
sió de poders, sobirania nacional, dret al sufragi...) haurien de ser En aquesta tasca hauràs de triar el llegir, si es reflexionava majoritàriament
recollits en una constitució. personatge que representaràs. Pre­ sobre les idees dels pensadors il·lustrats
D’altra banda, Voltaire (1694­1778) va combatre el fanatisme ferentment haurà de ser un il·lustrat, o si només ho feia una minoria. Quina
però també seria interessant que importància havia tingut la impremta per
religiós i la intolerància des d’una perspectiva humanista.
algú triï personatges contraris a la Il­
augmentar la circulació del coneixement?
Finalment, pensadores com l’anglesa Mary Wollstonecraft lustració, polítics, artistes o científics
(1759­1797) o la francesa Olympe de Gouges (1748­1793) van del segle xviii i principis del xix. Si Segur que molts alumnes no han fet servir
reivindicar que la dona tenia els mateixos drets fonamentals que tens dubtes, el professor o profes­ mai una enciclopèdia tradicional, en paper,
els homes i van defensar la seva inclusió en les noves idees polí­ sora et proporcionarà una llista de però sí que han consultat la Viquipèdia.
tiques. noms.
Es poden comparar una enciclopèdia
Un cop feta la tria, hauràs d’apro­
tradicional i la Viquipèdia? Per a què
fundir en el pensament del perso­
natge i les seves idees, els materials serveix, cadascuna? Quina és la seva
La divisió de poders
que va publicar i sobre quins temes finalitat?
PODER EXECUTIU PODER LEGISLATIU PODER JUDICIAL parlava. Amb tota aquesta informa­ Pel que fa a la divisió de poders, és un
ció elabora un perfil breu que ser­
aspecte que es tractarà moltes vegades
REI o PRESIDENT PARLAMENT TRIBUNALS veixi de presentació i resumeixi tots
DE LA REPÚBLICA • Fa les lleis. • Asseguren el aquests aspectes. No t’oblidis d’in­ durant el temari. A més de conèixer
• Executa les lleis. • Elabora els compliment de les cloure­hi alguna imatge, que et ser­ l’estructura del sistema fonamentat en la
• Nomena els pressupostos. lleis. virà perquè els companys t’identifi­ divisió de poders, es pot analitzar el sistema
ministres. quin a la xarxa social. que hi ha a Espanya de nomenament del
govern, del parlament i dels magistrats, per
valorar si la divisió de poders és un valor
assolit i consolidat tres segles més tard.
CIUTADANS
• Elegeixen per sufragi
Informació: «El despotisme
censatari o universal. il·lustrat».
Introducció a la tasca 1
del repte

En aquesta tasca l’alumnat haurà de triar

el personatge que durà a terme les
entrades a la xarxa social. Les dues
primeres unitats del llibre inclouen
mencions a molts personatges vàlids.
Tanmateix, el docent és lliure de fer les
seves propostes o fins i tot l’alumnat pot
optar per proposar algun personatge.

A l’hora de fer la tria es pot projectar a

Rousseau, per Quentin de La Tour (1753).
3. Els il·lustrats defensaven un sistema en què la sobirania emana dels mateixos ciutadans, de manera que cap
institució pugui exercir el poder absolut. L’única manera de garantir aquest sistema és la separació del poder
en diferents institucions.
Cerca de les notícies a càrrec de l’alumnat.
Voltaire, per Nicolas de Largillière (1725).
classe l’obra Al saló de Madame Geoffrin
el 1775, de Charles Lemonnier, que
representa la lectura d’una tragèdia de
Mary Wollstonecraft, per John Opie (1797). Voltaire, que en aquell moment es
trobava exiliat. La seva visualització pot
11 posar en situació l’alumnat al voltant de
les circumstàncies i els termes en què es
duien a terme els debats i les trobades
dels intel·lectuals il·lustrats.
En acabar la tasca tots els alumnes
hauran de tenir assignat un personatge
diferent. Un cop duta a terme la tria,
l’alumnat haurà d’elaborar un breu perfil
del personatge després de fer una
recerca sobre les seves idees i aquelles
parts de la seva biografia que siguin
rellevants per al seu ideari. Amb aquesta
informació, els alumnes hauran d’obrir un
perfil a la xarxa social escollida per dur a
terme el repte. En aquest sentit, s’ha de
dir que la xarxa social que permet
desenvolupar millor les tasques del repte
és Twitter. Tanmateix, es pot dur a terme
a través d’altres xarxes.

11

Objectius didàctics
1. Explicar el procés històric que va
conduir a la independència dels
Estats Units d’Amèrica.
2. Valorar la importància històrica de la
Constitució dels Estats Units.
3. Comparar les idees il·lustrades amb
les que van impulsar la independència
de les colònies americanes.
4. Llegir textos històrics i analitzar-ne la
informació més rellevant.
5. Analitzar el mapa dels Estats Units en
el moment de la seva formació i
comparar-lo amb l’actual.
Idees clau
1. Les tretze colònies estaven dominades
per Gran Bretanya, que havia
conquerit el territori als indígenes. Els
que s’aixecaran contra el domini
anglès són els colons anglesos.
2. L’inici de les protestes és la petició de
tenir presència al Parlament britànic i
d’una reducció d’impostos. En no ser
ateses aquestes demandes, els
colons anglesos d’Amèrica lluitaran
per la independència.
3. La independència arribarà després de
vuit anys de guerra, l’anomenada
guerra d’Independència, que va durar
del 1775 fins al 1783. La Declaració
d’Independència, però, es va redactar
el 1776, quan feia poc que havia
començat la guerra. França també hi
va participar ajudant els colons.
4. L’Estat serà federal, amb drets per als
ciutadans, exceptuant els negres, i
sense tenir en compte els indígenes
indis.
5. Es van aplicar principis de la Il·lustració,
com la separació de poders, i això va
ser un exemple per a Europa.
Suggeriments didàctics
En aquest apartat es treballarà sobre el
procés d’independència de les colònies
americanes i com es van formar els
Estats Units.
Com es va iniciar? Qui són els que es
rebel·len contra la corona anglesa? I amb
quins motius? Quina actitud tindran
França i Espanya? Aquesta actitud serà
per ideals o per interessos? Aquestes
preguntes poden donar peu a molts
camins de treball sobre la independència
dels EUA i deixar obertes les portes per a
altres temes com la independència de les
colònies americanes respecte del poder
espanyol.
12
3. La revolució americana
La Declaració Les idees de la Il·lustració i el liberalisme van inspirar movi­
ments polítics arreu del món. Un dels exemples paradigmàtics
d’Independència
dels Estats Units és la revolució americana i el naixement dels Estats Units, uns
esdeveniments que van tenir una gran transcendència històri­
Tenim com a evidents per si mateixes ca, atès que era el primer cop que un estat aplicava les idees
aquestes veritats: que tots els homes nei­ dels il·lustrats.
xen iguals; que llur Creador els ha donat
alguns drets inalienables, entre els quals la 3.1. Les colònies angleses a Amèrica
vida, la llibertat i la recerca de la felicitat;
que per garantir aquests drets els homes A la segona meitat del segle xviii la Gran Bretanya posseïa
institueixen entre ells governs, l’únic poder tretze colònies a la costa est de l’Amèrica del Nord. Aques­
just dels quals emana del consentiment tes colònies patien els enfrontaments entre les potències eu­
ropees pel domini del territori, com per exemple la guerra
dels governats; que si un govern, qualse­
vol que en sigui la forma, arriba a desco­ dels Set Anys (1756­1763) entre la Gran Bretanya i França.
nèixer aquestes finalitats, el poble té el Aquests conflictes es finançaven, en part, apujant els impos­
dret de modificar­lo o d’abolir­lo. tos als colons. Així, el 1765 el Parlament anglès va aprovar
[...] La història del rei actual de la Gran Bre­ impostos que incrementaven el preu de productes com el pa­
tanya és un seguit d’injustícies i d’usurpa­ per, el vidre i el plom.
cions, i totes han tingut directament per
objecte l’establiment d’una tirania absoluta
Inicialment, els colons van defensar els seus drets com a súb-
dits britànics reclamant una representació adequada al Parla­
sobre aquests estats. [...]
ment de Londres i l’abolició dels nous impostos. Tanmateix, la
En conseqüència, nosaltres, els represen­ manca de resposta de la metròpolis va fer créixer el desconten­
tants dels Estats Units d’Amèrica, reunits tament i es va iniciar un període de revoltes que van culminar
en el Congrés General, [...] publiquem i en el Boston Tea Party o motí del te (1773), en el qual es va
declarem solemnement, en nom i per assaltar un vaixell de la Companyia Britànica de les Índies Ori­
l’autoritat del bon poble d’aquestes colòni­ entals, de concessió reial. L’activitat revolucionària es va incre­
es, que aquestes colònies unides són i
mentar i a partir del 1775 l’exèrcit britànic va rebre ordres de
han de ser de dret estats lliures i indepen­
sufocar militarment la revolta.
dents; que són lliures de tota unió a la co­
rona d’Anglaterra [...].
Quadre de John Trumbull (1819) que recrea
l’entrega de la Declaració d’Independència a
John Hancock (assegut a la cadira), president
del II Congrés de Filadèlfia (1776). Dempeus
podem veure, d’esquerra a dreta: John Adams,
Roger Sherman, Robert Livingston, Thomas
Jefferson i Benjamin Franklin.
12
Solucionari CS
1. Resolució gràfica de l’esquema a càrrec de l’alumnat. L’esquema haurà d’incloure els diferents fets que es
ressenyen al text:
• Existència de les tretze colònies.
• Increment dels impostos.
• Manca de resposta de la metròpoli a les reivindicacions colonials.
• Motí del te.
• Intervenció de l’exèrcit britànic.
• Proclamació de la declaració d’independència.
• Proclamació de les constitucions estatals.
• Guerra de la independència.
• Reconeixement del nou estat per part de la Gran Bretanya.
 Representar els il·lustrats a les xarxes socials 1. La Il·lustració i la Revolució Francesa
3.2. La independència dels Estats
Units
La resposta de les colònies va ser constituir­se com a es­
tats. Els seus representants es van reunir el 1776 a Filadèl­
fia, on es va redactar la Declaració d’Independència,
escrita per Thomas Jefferson, que s’inspirava en les tesis
del liberalisme polític. Cada territori va aprovar la seva prò­
pia constitució, precedida d’una declaració de drets que
garantia la igualtat entre els ciutadans, tot i que per pressi­
ons dels estats del sud en van quedar exclosos els esclaus
negres. La guerra d’Independència va ser llarga i els colons
van tenir l’ajut de França. Finalment, el 1783 es va signar
el tractat de París, pel qual la Gran Bretanya reconeixia la
independència del nou estat.
El 1787, sota la presidència de George Washington, es va
aprovar una constitució, elaborada per Jefferson, que
s’ajustava als principis teòrics del liberalisme i establia una
organització política republicana i federal. La Constitució
aplicava els principis de la separació de poders. El poder
legislatiu requeia en dues cambres: la Cambra de Repre­
sentants i el Senat, que representava tots els estats. El poder
executiu l’encapçalava un president amb amplis poders.
Finalment, el poder judicial era en mans del Tribunal Su­
prem.
2 Comentar l’Antic Règim
En aquesta tasca hauràs de fer una primera entrada en
nom del teu personatge a la xarxa social que hàgiu triat. El
tema de l’entrada serà un comentari sobre un aspecte con­
cret de l’Antic Règim. Repassa el que has après a l’apartat
1 i comenta el que vulguis: el poder polític, la societat es­
tamental, l’absolutisme, la manca de drets, la religió, la raó
i la ciència, l’economia, etc. En qualsevol cas, sempre has
de tenir present que el teu comentari ha d’estar en conso­
nància amb el pensament del personatge que has decidit
representar a la xarxa social.
Un cop hagis fet l’entrada, al llarg dels pròxims dies, dedica
una estona a comentar, valorar i compartir les entrades
dels teus companys, sempre des del punt de vista del teu
personatge i amb respecte. Qui sap..., potser a Montesqui­
eu li agrada la teva publicació, Voltaire en fa un comentari
àcid o Robespierre en pren bona nota.
2. En general es mostra el rebuig al sistema polític i econòmic de l’Antic Règim i la defensa dels drets naturals,
com ara la vida, la llibertat i la propietat; la separació de poders; el contracte social entre l’Estat i els ciutadans;
el sufragi universal i la sobirania nacional.
3. L’activitat pretén fer palesa a l’alumnat la contradicció que suposava defensar idees com la igualtat, els drets
naturals, la sobirania i el sufragi, amb el fet d’excloure d’aquestes idees col·lectius com les dones, els nadius
nord-americans o la població negra.
La independència dels EUA
Territoris de les tretze colònies originàries
Territoris cedits per la Gran Bretanya el 1783
Territoris adquirits a França el 1803
Territoris cedits per la Gran Bretanya el 1818
Territori adquirit a Espanya el 1819
Data d’admissió com a estat
1. Resumeix en forma d’esquema el procés que
van seguir els EUA per obtenir la independèn­
cia. No t’oblidis d’assenyalar la importància dels
motius econòmics i de la reacció de la Gran
Bretanya en aquest procés.
2. Llegeix el text sobre la Declaració d’Indepen­
dència de la pàgina anterior. Quines idees il­
lustrades hi queden reflectides?
3. Creus que són compatibles les idees de la Il­
lustració adoptades a la Constitució dels EUA
amb fets com l’esclavitud de la població negra,
l’extermini dels indis americans o que la dona
no pogués votar? Raona la resposta.
Mapa conceptual: «El sistema
polític dels EUA».
13
L’estudi de la Declaració d’Independència
i de la Constitució dels Estats Units
permetrà repassar i comprovar la
comprensió de les idees de la Il·lustració
per part de l’alumnat. Quines s’apliquen
en la Constitució dels Estats Units? A
quines parts de la població afecten? I a
quines no? Fins quan no seran els
mateixos els drets dels afroamericans?
També pot ser interessant estudiar els
mapes dels Estats Units en el moment de
la seva formació i en el moment actual,
per treballar l’evolució del seu territori.
Introducció a la tasca 2
del repte
En aquesta tasca es proposa la introducció
de la primera entrada a la xarxa social. El
tema és la societat i la política de l’Antic
Règim. L’alumnat haurà d’elaborar la seva
entrada a partir d’allò que sap sobre el
període, fonamentalment allò que va
estudiar-ne en cursos anteriors i el que se
n’ha dit al primer apartat de la unitat. Si s’hi
vol aprofundir, també se’n pot ampliar la
informació per mitjà de fonts externes.
A l’enunciat de la tasca s’insisteix que el
sentit de l’entrada ha d’estar en
consonància amb el pensament del
personatge que s’hagi triat. És en aquest
punt on trobarem les diferències
d’aprofundiment en el treball de cada
alumne o alumna. En tot cas, cal insistir
des del primer moment que l’adequació de
les entrades al pensament del personatge
és un aspecte clau de l’avaluació.
És important també insistir als alumnes
que publiquin les seves entrades en els
terminis que s’indiquin en funció de les
sessions disponibles, ja que una segona
part d’aquesta tasca i de les següents
serà el comentari de les entrades dels
companys. Això permetrà aprofundir en el
pensament dels respectius personatges i
comportarà el desenvolupament d’una
dinàmica de debat molt més útil i
motivadora. Els alumnes hauran de
comentar i fer servir les eines que permeti
l’aplicació per mostrar el seu acord o el
seu desacord amb l’entrada. És prou
evident que els alumnes interactuaran en
funció dels seus cercles i les seves
preferències personals. Aquest aspecte
es pot corregir amb dinàmiques com
l’establiment d’un mínim de comentaris a
diferents perfils, o la prohibició de
comentar al mateix perfil en dues sessions
seguides.
13

Objectius didàctics
1. Explicar les causes estructurals i
conjunturals que van originar la
Revolució Francesa.
2. Conèixer els esdeveniments principals
de la Revolució Francesa.
3. Valorar les mesures de l’Assemblea
Constituent i comparar-les amb les
idees de la Il·lustració.
4. Descriure i valorar el paper de la dona
durant la Revolució Francesa.
Idees clau
1. La Revolució Francesa va començar
en un context de crisi econòmica i
fams i amb les idees de la ll·lustració
com a referent de les demandes dels
no privilegiats.
2. Els burgesos volien accedir al poder
polític, els camperols volien posar fi al
règim feudal i les classes populars
urbanes volien millorar el seu nivell de
vida.
3. Els privilegiats es van negar a fer
qualsevol reforma. Una part dels
Estats Generals, que es dividien en
els tres estaments, es va reunir en
l’Assemblea Nacional i la població de
París es va alçar alhora.
4. Es van eliminar els drets feudals, es va
fer la Declaració dels Drets de l’Home i
del Ciutadà i es va proclamar una
Constitució amb divisió de poders, tot
i que amb força atribucions del rei.
Suggeriments didàctics
Amb aquest apartat comença la història
contemporània. Aquest fet ha de fer
entendre el pes i la importància que té la
Revolució Francesa.
S’hauria de transmetre la idea que
anteriorment, tot i els canvis que s’havien
anat produint, l’estructura social havia
quedat inamovible durant segles, i que va
canviar, o millor dit, va començar a
canviar, amb la Revolució Francesa. Això
no voldrà dir, cosa que és important
explicar, que els canvis passin de seguida
i a tot Europa de la mateixa manera. Igual
que ho veurem amb la Revolució
Industrial, els canvis són molt desiguals i
amb avenços i retrocessos constants.
Com en cada fet transcendent que
estudiem, treballarem sobre les causes
profundes i també sobre les causes
immediates de la Revolució Francesa.
Caldria que els alumnes assimilin
aquesta estructura per al que s’estudiï
14
4. La Revolució Francesa: causes i esclat
Declaració
dels Drets de
la Dona i de la
Ciutadana
Olympe de Gouges va escriure
aquesta obra el 1791 com una rèpli­
ca a la Declaració dels Drets de l’Ho­
me i del Ciutadà, que excloïa del seu
redactat les dones i els esclaus. A
l’epíleg, De Gouges escriu: «Dona,
desperta; [...] L’home esclau ha mul­
tiplicat les seves forces i ha necessi­
tat de les teves per trencar les seves
cadenes. Però, un cop en llibertat, ha
estat injust amb les seves compa­
nyes. Oh, dones! Dones! Quan dei­
xareu d’estar cegues? Quins avantat­
ges heu obtingut de la Revolució?
Un menyspreu més marcat, un des­
deny més visible».
1. Al text es parla de les raons profun­
des de l’esclat de la Revolució Fran­
cesa. Tanmateix, la població tenia al­
tres raons immediates que expliquen
episodis com l’assalt a la Bastilla o la
crema de palaus i castells. Quina si­
tuació creus que pot explicar aquests
esclats de violència?
Constitució dels Estats Generals, el 5 de maig del
1789. El rei, amb la seva família (a dalt, a
l’esquerra), presideix la reunió. Als laterals de la
sala, els estaments nobiliari (a la dreta) i eclesiàstic
(a l’esquerra). Enfront del rei, els representants
del tercer estat.
14
Solucionari CS
1 L’alumnat haurà de repassar allò que ha après sobre la societat de l’Antic Règim i deduir les causes immedi-
ates del malestar de la gran majoria de la població, essencialment la fam i l’alta mortalitat produïdes per les
males collites i les malalties. També podrien esmentar altres causes, com els impostos o la manca de lliber-
tats.
4.1. Les causes de la Revolució
La causa profunda de la Revolució Francesa està relacionada amb la
situació en què es trobava França a la segona meitat del segle xviii:
u Situació econòmica greu causada per les elevades despeses mili­
tars i de la cort, que acaparaven pràcticament tot el pressupost. Els
ministres d’Hisenda van intentar reformar la fiscalitat per aconseguir
que els estaments privilegiats paguessin impostos. El rei, la noblesa i
el clergat s’hi van oposar per tal de mantenir els seus privilegis.
u Descontentament de la societat estamental. La burgesia,
marginada socialment i políticament, va trobar en la Il·lustració la
concreció de les seves aspiracions revolucionàries. Els camperols
volien deslliurar­se de l’explotació dels privilegiats i la resta de les
classes populars urbanes volien augmentar el seu nivell de vida.
4.2. L’esclat de la Revolució (1789)
En aquest context, el monarca es va veure obligat a convocar els
Estats Generals (maig del 1789), on cada estament votava conjun­
tament. Al juny, la pressió dels representants del tercer estat, amb el
suport d’alguns nobles i d’alguns eclesiàstics liberals, va aconseguir
transformar l’organisme en una Assemblea Nacional en la qual el
vot era individual (cosa que els afavoria, ja que el tercer estat era
molt més nombrós que els altres dos). El descontentament popular
va esclatar a París, amb l’assalt de la presó de la Bastilla (14 de juliol),
i al camp, amb diverses revoltes contra els nobles (la Gran Por).
4.3. L’Assemblea Constituent i
l’Assemblea Legislativa (1789-1792)
L’Assemblea Nacional va esdevenir una Assemblea Constituent,
per aprovar un seguit de mesures revolucionàries encaminades a
abolir l’Antic Règim a França i implantar­hi un nou règim liberal:
u Decret d’abolició del feudalisme (4 d’agost del 1789), que es­
tablia la supressió dels drets feudals dels nobles, tot i que aquests
mantenien la propietat de la terra.
u Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (26 d’agost del
1789), que proclamava els drets individuals, iguals per a tots els
homes.
u Constitució civil del clergat, que establia la separació de l’Esglé­
sia i l’Estat. L’Església deixava de cobrar el delme i la majoria de les
seves terres van ser expropiades per l’Estat i venudes a particulars,
i els eclesiàstics es van convertir en funcionaris públics.
u Constitució del 1791. França va esdevenir una monarquia cons­
titucional. S’establia el principi de la sobirania nacional i la divisió
 Representar els il·lustrats a les xarxes socials 1. La Il·lustració i la Revolució Francesa

de poders, tot i que el rei tenia dret de vet. El sufragi Dels Estats Generals a
censatari va provocar el descontentament dels qui en l’Assemblea Nacional durant el temari: les causes, els fets i les
van quedar exclosos. conseqüències.
Aprovada la Constitució, l’Assemblea Nacional Constituent Tot i les idees de la Il·lustració, que
Estaments Estats Generals Assemblea
va convocar eleccions, que van guanyar els sectors més (vot per estament) Nacional (vot s’havien estès sobretot entre la burgesia,
individual) que tenia poder econòmic però no social
moderats de la Revolució, i es va constituir l’Assemblea
Legislativa. D’altra banda, Àustria i altres estats europeus Noblesa 1 270 ni polític, caldrà que una gran part de la
van declarar la guerra a França per posar fi a la Revolució. Clergat 1 291 població pateixi problemes econòmics i
Tercer estat 1 578 fam perquè hi hagi la revolució. Per
remarcar això, es pot llegir l’article de

3
2. Resumeix de manera esquemàtica quins grups estaven a favor l’inici de la Primavera Àrab a Tunis.
de la Revolució i quins en contra. Especifica també els motius de Comentar les revolucions Aquestes reflexions han d’ajudar a la
cadascun. del segle xviii formació del propi pensament, de la
3. Llegeix el fragment de la Declaració dels Drets de la Dona i de crítica i de la formació d’opinió raonada.
la Ciutadana. Què denuncia l’autora? Busca algun article d’aquesta En aquesta tasca el teu personatge haurà de S’hauria de valorar, també, el fet que la
obra i compara’l amb el mateix article de la Declaració dels comentar algun dels fets que es descriuen declaració dels drets sigui de l’home i del
Drets de l’Home i del Ciutadà. en aquest apartat i en l’anterior sobre les re­ ciutadà, excloent-ne la dona. Tot i que es
volucions francesa i americana.
treballarà més endavant, es pot
La Constitució del 1791 Pensa en algun episodi en concret, una llei,
un fet violent, etc. Altra vegada insistim que et
esmentar el moment en què les dones
posis a la pell del personatge i comentis des començaran a assolir els mateixos drets
PODER EXECUTIU PODER LEGISLATIU PODER JUDICIAL del seu punt de vista. De quina manera veuria que els homes a molts països. De la
aquest fet? Quina valoració en faria? Per què mateixa manera, es pot parlar de quins
EL REI ASSEMBLEA TRIBUNALS
comentaria aquest fet concret i no un altre? homes poden votar i quins no, i de qui va
Elegeix els seus NACIONAL
Per exemple, què hauria escrit el teu perso­
ministres. 745 diputats
natge el dia de la Declaració d’Independència redactar aquestes lleis, i de per què, tot i
Té dret de vet elegits per a les idees il·lustrades, no es considerava
dels EUA o el dia de l’assalt a la Bastilla?
de totes les lleis dos anys.
durant dues Com vam assenyalar a la tasca anterior, val la que tothom pogués exercir el sufragi.
legislatures. pena que dediquis un temps a comentar i va­ Molts dels temes que hem apuntat es
lorar les entrades dels teus companys il·lustrats. desenvoluparan durant tot el curs en
ASSEMBLEA
D’ELECTORS diferents èpoques, contextos i situacions.
Elegeix els
diputats.

Introducció a la tasca 3
ASSEMBLEA JUTGES DE del repte
PRIMÀRIA PAU
1. Per ser elector cal ser
Elegeix un (municipis) Seguint amb la dinàmica proposada a la
propietari o tenir una renda elector1 per cada tasca anterior, en aquest cas els alumnes
equivalent entre 100 i 400 100 votants.
jornades de treball. hauran d’elaborar entrades per comentar
les revolucions francesa i/o americana, o
ELECCIONS PER SUFRAGI CENSATARI
un aspecte concret d’alguna d’elles. Cal
(Només voten els ciutadans anomenats actius, que són els insistir de nou en la importància de
que paguen contribució al cens.) El jurament del Jeu de Paume (1789), de Jacques-Louis David. En participar en funció de les idees de cada
aquest acte es va constituir l’Assemblea Nacional, que va jurar que personatge. Si cal, es pot proporcionar
no es dissoldria fins que no es redactés una constitució.
als alumnes idees per al debat:
15 Sobre la independència americana: les
demandes per participar en les decisions
sobre els territoris de les colònies; les
peticions per no assumir els impostos
per la guerra dels Set Anys; els actes del
2. Esquema a càrrec de l’alumnat. En essència, estaven a favor de la Revolució els burgesos (adinerats però
Boston Tea Party; la Declaració
marginats des del punt de vista polític i social), els camperols (que volien deslliurar-se de l’explotació dels
d’Independència, etc.
privilegiats i adquirir terres en propietat) i les classes populars urbanes (que volien millorar el seu nivell de vida).
Sobre la Revolució Francesa: la presa de
Estaven en contra de la Revolució el rei (que volia mantenir el seu poder absolut) i els nobles i els eclesiàstics
la Bastilla; El jurament del Jeu de Paume;
(que volien mantenir els seus privilegis).
l’abolició del feudalisme; la Declaració
3. Olympe de Gouges denuncia en la Declaració que la dona fos exclosa dels avenços socials produïts per la dels Drets de l’Home i la dels Drets de la
Il·lustració. L’alumnat pot trobar paral·lelismes clars entre totes dues declaracions. Per exemple: Dona, etc. Si es vol, es poden avançar
Els homes neixen i resten lliures i iguals en drets; les distincions socials només poden estar fundades en la als continguts de la unitat i comentar
utilitat comuna. altres aspectes com l’execució de Lluís
 Article 1 de la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà XVI o el règim de Robespierre.

La dona neix lliure i segueix sent igual a l’home en drets. Les distincions socials només es poden basar en la
utilitat comuna.
 Article 1 de la Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana

15
 5. La Revolució Francesa: radicalització i fi
Objectius didàctics

1. Explicar l’evolució de la Revolució 5.1. La Convenció girondina (1792-1793)

Francesa i les diferents ideologies que
la protagonitzen.
2. Conèixer els esdeveniments principals
de la Revolució Francesa.
3. Valorar les mesures de la Convenció.
4. Descriure els moviments contraris a la
Revolució.
5. Analitzar diferents models de
participació ciutadana.
Idees clau
1. Tot i que el rei mantenia part del poder
i els nobles, les seves terres, volien
recuperar els seus antics privilegis. El
rei va intentar demanar ajut de
l’exterior i, en intentar fugir, va ser
detingut i es va declarar la República.
2. El rei va ser jutjat i executat i es va
concedir el sufragi universal masculí,
però les amenaces interiors i exteriors
continuaven. Els jacobins, els més
radicals, van arribar al poder i van
implantar mesures extraordinàries de
repressió, però també van prendre
mesures socials per als més
desafavorits.
3. Un cop passat el perill, les classes
burgeses van voler controlar de nou
la revolució i van fer un cop d’estat,
amb el poder executiu concentrat en
una institució de cinc membres, el
Directori, i amb sufragi només per a
un grup reduït: el sufragi censatari
(només podien votar els ciutadans
que pagaven una contribució al cens).
4. Com que el Directori no va funcionar,
els burgesos van donar suport a
Napoleó en el cop d’estat de
novembre de 1799.
1. Elabora un eix cronològic amb
les diferents etapes de la Re­
volució Francesa que has es­
tudiat en aquest apartat i en
l’anterior.
2. Com s’explica l’execució de
Lluís XVI? En quin context va
tenir lloc? Creus que esta­
va justificada aquesta execu­
ció? Raona la resposta. Feu
dos grups a classe i formu­
leu arguments a favor i en
contra, des del punt de vista
de les idees il·lustrades.
3. Quines són les característi­
ques del govern dels jaco­
bins? Investiga qui va anome­
nar aquest període el Terror i
fes una reflexió sobre qui es­
criu la història i amb quina
intenció. Escriu alguna mane­
ra positiva d’anomenar el go­
vern de Robespierre i justifi­
ca’n la tria.
Els sans-culottes eren membres de les
classes socials més baixes de París i rebien
aquest nom pel fet que no duien la
culotte, la calça curta i ajustada de moda
entre les classes altes de l’època.
16
El 1792, la Revolució es va radicalitzar. Alguns sectors populars manifes­
taven la seva insatisfacció davant mesures poc revolucionàries, com ara el
sufragi censatari i el manteniment de la propietat nobiliària. La implicació
de Lluís XVI en les conspiracions contrarevolucionàries i els seus contac­
tes amb les potències que lluitaven contra França van provocar la caigu-
da de la monarquia (10 d’agost del 1792).
Les noves autoritats revolucionàries van convocar eleccions per sufragi
universal masculí. La Convenció va ser dominada pels girondins, parti­
daris d’una república moderada i federal. Es va proclamar la República
(22 de setembre del 1792) i més endavant es va jutjar el rei, que va ser
executat el 21 de gener del 1793.
5.2. La Convenció jacobina (1793-1794)
L’oposició interior i la guerra van portar els radicals jacobins al poder
amb el suport dels sectors populars de París, anomenats sans-culottes
(juny del 1793). Els jacobins eren partidaris d’un poder centralitzat i
d’aprofundir les conquestes socials de la Revolució. La Convenció jacobina
va redactar una nova constitució que incloïa la sobirania popular i el sufra­
gi universal. La necessitat de tenir un govern ferm no va permetre apli­
car­la. La guerra i la contrarevolució interna van portar la Convenció jaco­
bina a exercir una dictadura revolucionària mitjançant el Comitè de
Salvació Pública, organisme dirigit per Robespierre, que tenia la con­
fiança de la majoria dels diputats de la Convenció. El Comitè va actuar en
tres fronts:
u Repressió dels sectors contrarevolucionaris i dels partidaris de la Revo­
lució que s’oposaven a la dictadura jacobina, amb un gran nombre d’em­
presonaments i execucions a la guillotina. Aquest període s’ha conegut
com el Terror.
u Mobilització massiva per guanyar la guerra contra la coalició formada
per les potències europees encapçalada per Àustria i Prússia.
u Mesures socials a favor dels sectors populars urbans, com ara la Llei del
màxim general, que limitava els preus i els salaris.
5.3. La República burgesa. La Convenció
termidoriana (1795-1799)
Una àmplia aliança de tots els sectors contraris a la dictadura jacobina va
forçar la caiguda i l’execució de Robespierre (juliol del 1794). La nova
Convenció va aprovar una nova constitució (1795), que establia un poder
legislatiu format per dues cambres, elegides per sufragi censatari; a més,
per evitar una nova dictadura, el poder executiu era compartit per una
institució de cinc membres, el Directori. El nou règim va tenir el suport
de la burgesia financera i de negocis, que volia que retornés l’ordre.

Suggeriments didàctics

Aquest apartat continua l’estudi de

l’evolució de la Revolució Francesa. Tot i Solucionari CS
que sigui difícil, pel poc temps que s’hi
pot dedicar, caldria que es poguessin 1. Resolució gràfica de l’eix cronològic a càrrec de l’alumnat.
valorar els diferents corrents que hi havia
2. El raonament de l’alumnat hauria de tenir en compte la situació de guerra que vivia el país en el moment de
entre els que eren favorables a la
l’execució de Lluís XVI. El text destaca la implicació del monarca en les conspiracions contrarevolucionàries i
revolució, i quines actuacions i reformes
en els seus contactes amb les potències que lluitaven contra França.
van fer els diferents corrents quan van
estar al poder. 3. L’alumnat trobarà les característiques del govern dels jacobins en el punt 5.2. de l’apartat, bàsicament les
Tot i les idees il·lustrades, ja s’ha vist a mesures en favor dels sectors populars i la repressió dels sectors contrarevolucionaris. «El Terror» o «El regne
l’apartat anterior que el rei continuava al del terror» va ser una terminologia desenvolupada pels governs posteriors de caire burgès, contraris a les
poder i que el sufragi era només per a un mesures adoptades per la convenció jacobina.
grup reduït d’homes, el censatari. A més, Resposta oberta.
cal esmentar als alumnes els intents de
les monarquies absolutistes veïnes de
França de restaurar el poder del rei.

16
 Representar els il·lustrats a les xarxes socials 1. La Il·lustració i la Revolució Francesa

A l’exterior, l’exèrcit francès va passar a l’ofensiva i va aconseguir un se­

guit de victòries que van consolidar la nova República. El treball sobre l’estudi del període del
Terror pot incloure preguntes sobre qui va
Tanmateix, alguns sectors de les classes populars seguien lluitant per una
posar aquest nom a la part de la revolució
revolució més radical i el 1797 va tenir lloc la conspiració dels Iguals,
més democràtica i quines mesures socials
encapçalada per François Babeuf, per tal d’enderrocar el Directori. Aquesta
conspiració va permetre que el general cors Napoleó Bonaparte aconse­ realment noves es van originar per
guís el suport dels sectors que volien mantenir l’ordre i fes un cop d’estat primera vegada amb els jacobins. Com
(novembre del 1799), que va inaugurar una nova etapa política. moltes altres vegades durant el temari, es
podrà treballar el fet que la història, el seu
estudi, no és innocent, i qui la pot escriure
ho fa a la seva manera. Per exemple, es
Informació: «El calendari
va posar fi a l’ús de la guillotina de
republicà». Maximilien de Robespierre va protagonitzar seguida? Com van morir Robespierre i
el període més radical de la Revolució
imposant una dictadura.
molts dels jacobins?
El final de la Revolució Francesa, una
vegada havia passat el perill, en mans de
qui devia estar? Quin sufragi hi havia a la
nova constitució? Els que volien aquesta
situació, anomenada d’ordre, qui eren?

Introducció a la tasca 4
del repte

En aquesta tasca es proposa un exercici

que pretén que l’alumnat reflexioni sobre
l’ús de les xarxes en els processos
revolucionaris. Es tracta d’un aprenentatge
important en el desenvolupament de
l’alumnat en el món actual, tant en
La reina Maria Antonieta amb el delfí Lluís (assegut a la taula) i la seva filla Maria Teresa en Execució de Lluís XVI el 21 de gener del 1793, condemnat per competències de les ciències socials com
el moment de l’assalt del palau de les Tulleries el 1792. Quadre d’Alfred Elmore del 1860. haver conspirat contra la Revolució.
en les personals i socials i les digitals: ús de

4 Cridar a la revolta... o no xarxes socials, pensament crític, selecció

de les fonts d’informació, etc.
Per tal d’enfocar aquest tema es pot
Els processos polítics de finals del segle xviii i principis del xix van tenir un component de revolta i de trencament
amb el sistema en els quals els pensadors i els il·lustrats del moment es van veure implicats. Als segles xviii i xix, utilitzar l’exemple de la Primavera Àrab
els revolucionaris transmetien les seves consignes a través dels pasquins. Esbrina què eren i com es feien servir. per dues raons fonamentals: en primer
T’ajudaran a resoldre la tasca. lloc, la importància que van tenir les
Si hi hagués hagut xarxes socials enmig de les revolucions, com es farien les convocatòries de protestes i mani­ xarxes socials en la difusió de les
festacions? Com cridaria a la revolució, el teu personatge? Faria un crit a la revolució o més aviat el faria a la protestes i les mobilitzacions, i en segon
calma? Potser seria molt crític amb els processos revolucionaris. Inspira’t en els pasquins, escriu i publica, però, lloc, certs paral·lelismes amb les causes
com sempre, ho hauràs de fer d’acord amb el pensament del teu personatge. Recorda’t de comentar i valorar
les entrades dels altres il·lustrats. profundes de la Revolució Francesa
(població depauperada, odi al règim
establert, falta de llibertat política, etc.).
17 Es pot aprofitar la tasca per introduir
elements de debat: les xarxes desactiven
la participació real?, contribueixen a
difondre les idees i les protestes?, per
què les dictadures les censuren?
Al marge de la dinàmica establerta en
tasques anteriors, en aquesta ocasió
seria interessant el treball sobre el
concepte dels pasquins. Què eren? Per
a què servien? Com es difonien? Pot ser
un treball interessant que els alumnes
elaborin els seus propis pasquins per
contrastar-los amb la immediatesa i la
rapidesa que proporcionen les xarxes
actualment.

17
 6. La guerra de Successió i l’arribada dels
Objectius didàctics
1. Analitzar l’evolució política i
econòmica d’Espanya durant el segle
xviii.
2. Valorar la guerra de Successió i el
canvi de dinastia a la monarquia
espanyola.
3. Descriure l’evolució de la guerra de
Successió.
4. Valorar la posició de Catalunya a la
Guerra de Successió i les seves
conseqüències.
5. Conèixer el decret de Nova Planta i el
que va comportar per a Catalunya.
6. Formar-se una opinió personal dels
fets històrics a partir de la lectura de
textos.
Idees clau
1. El començament del segle xviii va
coincidir a Espanya amb la guerra de
Successió, una guerra europea per
aconseguir el tron espanyol i, amb
aquest, les colònies americanes.
2. La nova dinastia, els Borbons, va
portar la forma de govern francesa,
una monarquia absoluta centralista.
3. El nou rei va canviar les lleis i va
imposar el decret de Nova Planta,
amb el qual va eliminar totes les
institucions, totes les constitucions i
tota l’autoritat autònoma de la corona
d’Aragó.
Borbons a Espanya
El tractat
d’Utrecht
L’any 1713, a la ciutat holandesa
d’Utrecht, França, la monarquia his­
pànica i els signants de la Gran Ali­
ança de la Haia van firmar la pau.
Els aliats van evacuar Catalunya i
van reconèixer Felip V com a rei
hispànic, a canvi que ni ell ni els
seus descendents no poguessin
ocupar el tron de França. A més, la
monarquia hispànica va perdre els
seus territoris europeus: Flandes,
Luxemburg, el Milanesat, Nàpols i
Sicília van passar a Àustria, i Sarde­
nya, al regne italià de la Savoia; la
Gran Bretanya va obtenir avantat­
ges en el comerç americà i va veu­
re confirmada l’ocupació de Gibral­
tar i de l’illa de Menorca, que no va
tornar a Espanya definitivament fins
al 1808.
1. Quins interessos tenien els bàndols
enfrontats a la guerra de Succes­
sió? Esbrina quin territori va obtenir
Anglaterra en aquesta guerra, el
qual encara és font de conflicte.
2. Les autoritats catalanes van decidir
continuar la guerra, sense cap su­
port, només amb les promeses
d’ajuda d’Anglaterra, que finalment
no va arribar. Valora aquest fet.
3. Resumeix de manera esquemàtica
el que va suposar per a Catalunya
i el conjunt de territoris hispànics
l’arribada dels Borbons al tron d’Es­
panya.
4. Descriu la il·lustració de la pàgina
següent.
6.1. La guerra de Successió (1702-1714)
El curs passat vam veure com la mort sense descendència de Carles II
(1665­1700) va provocar l’esclat d’una guerra successòria a tot Eu­
ropa. Mentre que Castella i França van donar suport a Felip d’Anjou,
els territoris de la corona d’Aragó i la Gran Aliança de la Haia (Àus­
tria, Països Baixos i Anglaterra) van donar suport a l’arxiduc Carles
d’Àustria per evitar l’hegemonia francesa a Europa. Per mitjà del
pacte de Gènova (1705), Catalunya es comprometia a revoltar­se a
favor de l’arxiduc a canvi de l’ajut militar d’Anglaterra.
A la Península el conflicte va ser favorable als exèrcits castellano­
francesos, que van ocupar Aragó i València el 1707 (batalla d’Alman­
sa), Lleida i Tortosa el 1708 i Girona el 1711. Aquest any l’equilibri
de poder a Europa va canviar quan l’arxiduc va esdevenir emperador
d’Àustria, de manera que la Gran Aliança es va retirar del conflicte.
El 1713 se signava la pau amb el tractat d’Utrecht. Sense cap su­
port internacional, les autoritats catalanes van continuar la guerra
fins a la fi del setge de Barcelona, el 1714, i la caiguda de Palma, el
1715.
6.2. L’absolutisme borbònic
Amb els Borbons es va implantar la monarquia absoluta a Espa­
nya: el rei tenia tot el poder per dret diví i nomenava tots els càrrecs.
Espanya es va convertir en un estat centralitzat i unificat dividit en
províncies governades per un capità general, nomenat pel rei, que
presidia l’Audiència Reial. Els secretaris de despatx eren els càrrecs
de confiança del rei que s’encarregaven de diferents aspectes del
govern.
A través del decret de Nova Planta, es van abolir les lleis pròpies
dels territoris de la corona d’Aragó alhora que s’imposaven les lleis i
les institucions de Castella. A Catalunya, Felip V va abolir totes les
institucions catalanes –les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent de
Barcelona, etc.– i va imposar l’absolutisme i la legislació castellana.
Totes aquestes institucions van ser substituïdes per funcionaris no­
menats directament per la corona. A més, el castellà va ser impo-
sat com a única llengua oficial i es va implantar un nou impost
únic, el cadastre, molt elevat.
Amplis sectors de l’oligarquia catalana van acabar acceptant l’admi­
nistració borbònica, mentre que la burgesia comercial i els menes­
trals van reaccionar a causa de la seva marginació política. Al seu
torn, les classes populars van protagonitzar rebomboris i motins per
l’increment dels preus de productes bàsics, com el pa.

18

Solucionari CS

1. La Gran Aliança de la Haia volia evitar que França assolís la supremacia al continent europeu situant un mem-
bre de la dinastia borbònica al tron d’Espanya. Responent al mateix criteri, el nomenament de l’arxiduc
Carles com a emperador va provocar la renúncia dels aliats al conflicte. Anglaterra va obtenir diversos terri-
toris, però l’únic que segueix sent font de conflicte actualment és Gibraltar.

2. Resposta oberta. L’alumnat haurà de valorar la dificultat de sostenir un conflicte amb una desproporció de
forces tan elevada. Així mateix, si el tema interessa als alumnes se’ls podria proporcionar informació sobre les
gestions de les autoritats catalanes a la Gran Bretanya per mirar de propiciar un canvi polític i en l’opinió
pública perquè aquest país reprengués la guerra.

3. A través del decret de Nova Planta, es van abolir les lleis pròpies dels territoris de la corona d’Aragó, alhora
que s’imposaven les lleis i les institucions de Castella. Totes aquestes institucions van ser substituïdes per
funcionaris nomenats directament per la corona. A més, el castellà va ser imposat com a única llengua oficial
i es va implantar un nou impost únic, el cadastre, que era molt elevat.

4. Resposta oberta.
18
 Representar els il·lustrats a les xarxes socials 1. La Il·lustració i la Revolució Francesa

Suggeriments didàctics
El setge de Barcelona (1714)
Després d’haver treballat la situació a
Europa al segle xviii i també la
la Coronela de Barcelona Santa Maria del Mar va
ser utilitzada com a
independència dels Estats Units i la
hospital de campanya. Revolució Francesa, tot seguit
analitzarem què va passar a Espanya en
el mateix període. Cal recordar que la
Batalla del baluard de
Santa Clara dels dies
monarquia hispànica continuava sent
12, 13 i 14 d’agost. terços hispànics poderosa, gràcies als recursos de les
enterrament al fossar seves colònies, però havia perdut
de les Moreres
l’hegemonia que tenia al segle xvi i a
mitjan segle xvii.
Molts consideren que la guerra de
Successió és una veritable guerra
hússar hongarès europea, en la qual molts països prenen
tropes franceses
posicions per donar suport al candidat
borbó o al candidat austríac,
respectivament. I per què ho fan? Doncs
en tots els casos per diversos interessos,
tropes franceses
que a més van canviant durant el
munició de sistema de
pedra i metall trinxeres
Càrrega d’Antoni de Villarroel, conflicte, sobretot quan l’arxiduc Carles
comandant de l’exèrcit català, al
Born el matí de l’11 de setembre. arriba al poder a Àustria.
tropes hispàniques
tropes franceses Els alumnes recorden el tipus de govern
El conseller en cap, banderes de que hi havia a França, el de la monarquia
Rafael Casanova, és Santa Eulàlia i
tropes franceses ferit a la batalla del la Diputació. absoluta? Doncs si el nou rei és nebot
munició expansiva baluard de Sant Pere.
farcida de pólvora i del rei francès, educat a Versalles,
bales de mosquet
morter canó portarà a la pràctica aquesta manera de
posició d’artilleria
fer. I tot i que no és un tema que s’hagi
borbònica treballat, es pot fer esment del tradicional
centralisme de França, que arriba fins a
la Coronela de Barcelona
l’actualitat. Per exemple, es podria
comentar als alumnes el diferent
tractament de la llengua catalana a
Catalunya i a la Catalunya Nord, a
artillers
francesos
voluntaris i joves reclutes
dels darrers dies
França.

sapadors
hispànics

19

19
 7. La Il·lustració a Espanya i a Catalunya
Objectius didàctics

1. Descriure els canvis dels primers 7.1. La Il·lustració a Espanya

Borbons al Govern d’Espanya. A Espanya obres d’il·lustrats com Montesquieu, Rousseau o Voltaire van
2. Explicar les reformes il·lustrades de ser prohibides per la Inquisició, i les seves idees van ser censurades. Tan­
Carles III. mateix, una minoria provinent de la noblesa i la burgesia adinerada van
3. Descriure l’organització política de adoptar el pensament de la Il·lustració, com ara Jovellanos, Campomanes
o Floridablanca. Aquesta minoria hauria col·laborat amb les autoritats ab­
Catalunya al segle xviii.
solutistes, especialment durant el regnat de Carles III (1759­1788), per
4. Descriure l’evolució econòmica de introduir una sèrie de mesures reformistes que van topar amb l’oposició
Catalunya al segle xviii. dels privilegiats i que en cap cas pretenien canviar el sistema polític i so­
5. Valorar la importància de l’educació, cial de l’Antic Règim. Aquesta política reformista de la monarquia absolu­
les universitats i la ciència en un Estat ta rep el nom de despotisme il·lustrat. Algunes de les seves mesures
van ser:
modern.
u Creació de les Reials Societats Econòmiques d’Amics del País per ana­
litzar les reformes, bàsicament agràries, que s’havien de dur a terme.
Idees clau u Decret del 1788 de llibertat de comerç amb Amèrica.
u Construcció de canals de regadiu, repartiment de terres comunals en­
1. Les idees il·lustrades es van posar en tre camperols i jornalers i reducció del privilegi dels ramaders de la
pràctica amb el regnat de Carles III. Mesta.
Com a dèspota il·lustrat volia millorar
Retrat de Carles III de Raphael Mengs u Establiment i impuls de les manufactures reials (fàbriques de tapissos,
el seu regne, però sense fer cap vidre, armes, tabac...).
(1761).
reforma política ni social profunda. Tot
això va fer que s’implantessin u Limitació dels privilegis de la noblesa i el clergat.
mesures força beneficioses, que es u Reforma dels estudis universitaris i impuls de l’educació.
van acabar amb Carles IV i el perill de u Decret del 1783 en el qual es reconeix la dignitat dels oficis manuals.
la revolució.
L’arribada al poder del conservador Carles IV el 1788 i l’esclat de la Revolu­
2. El decret de Nova Planta va portar a
ció Francesa (1789) van fer que el govern abandonés qualsevol política re­
una nova situació política a Catalunya formista per tal d’evitar que les idees revolucionàries entressin a Espanya.
en què totes les mesures d’importància
es prenien des de la capital.
3. Com s’ha estudiat a l’inici del tema, a
la resta d’Europa hi va haver un cert
creixement demogràfic, de la
producció agrària, de les
5 Opinar de Catalunya i Espanya

manufactures i del comerç.
4. Es va iniciar una recuperació de
l’economia i del dinamisme a
Catalunya, factor que va fer de
bressol de la futura industrialització.
5. Sense universitats, la cultura es va
refer a partir de les classes
benestants, que van crear algunes
institucions culturals.
Gaspar Melchor de Jovellanos retratat per
Goya (1798).
Com es veien Espanya i Catalunya des de fora? I des de dins? Grans pensa­
dors com Voltaire van opinar sobre Espanya i Catalunya. I, com hem vist, els
il·lustrats espanyols i catalans van plantejar canvis dins de la societat de l’Antic
Règim.
En aquesta tasca el teu personatge haurà de fer una entrada al seu perfil so­
bre la situació a Espanya i Catalunya al segle xviii. Pensa quins temes podrien
interessar un il·lustrat sobre tot el que has llegit en aquest apartat i en l’ante­
rior: la situació política, les accions de la monarquia, el despotisme il·lustrat, la
censura a les idees il·lustrades, etc. Com sempre, t’animem a comentar i va­
lorar les entrades sobre el tema que han publicat la resta de companys.

20
Suggeriments didàctics

En aquest apartat es tractarà la

implantació limitada de les idees de la
Il·lustració a Espanya i a Catalunya.
Caldrà aclarir que, a diferència dels
casos francès i americà que ja s’han vist,
en aquesta ocasió les idees il·lustrades
no vindran per mitjà d’una revolució, sinó
que seran controlades per la monarquia
absoluta en el que s’ha anomenat
despotisme il·lustrat.
Una de les figures més interessants per
treballar és Carles III. La seva formació, el
seu regnat a Nàpols, on el recorden com
un dels impulsors de la recerca a
Pompeia, i la seva il·lustració fan que el
puguem comparar amb altres monarques
europeus que estableixen reformes.

20
 Representar els il·lustrats a les xarxes socials 1. La Il·lustració i la Revolució Francesa

7.2. La Catalunya il·lustrada Quines mesures es porten a terme? Amb

Catalunya va viure al segle xviii un període de creixement demogràfic i 1. Comenta el concepte de quines els alumnes estarien a favor i
desenvolupament econòmic. La població va arribar prop de 900 000 habi­ despotisme il·lustrat a partir amb quines en contra? Per què no
tants el 1787, enfront dels 470 000 que hi havia quan es va acabar la guerra de la frase «tot per al poble deuen tenir prou èxit? Aquestes
de Successió. Aquesta situació va tenir lloc gràcies a la fi de les mortalitats però sense el poble». Per
preguntes poden portar a debatre sobre
què, a diferència de França,
catastròfiques i l’augment de la producció agrària. La comercialització les formes de governar fins a l’actualitat.
a Espanya no hi va haver
de l’excedent agrícola a la resta d’Espanya i a les colònies, fonamentalment
canvis profunds? Va ser di­ El segon subapartat descriu les
oli, vi, aiguardents i fruita seca, va permetre una acumulació de capital, ferent, a França, l’actitud de
que es va invertir en manufactures (ferro, paper, cuir...) i en la creació característiques socials i econòmiques
la monarquia o dels privile­
de les primeres fàbriques de teixits de cotó estampats (indianes). de la Catalunya il·lustrada. Caldria fixar-
giats?
se que una part de la població s’adapta i
Aquesta prosperitat econòmica va contribuir a la creació d’un clima de 2. Busca informació sobre al­ accepta les conseqüències del decret de
recuperació cultural, que cal relacionar amb l’expansió de les idees il­ guna de les institucions que
lustrades, amb personalitats com Antoni de Capmany, Baldiri Reixac o van néixer en la Catalunya
Nova Planta amb facilitat.
Rafael d’Amat. Com a la resta de l’Estat, els il·lustrats eren una minoria il·lustrada i explica quina D’altra banda, l’apartat permet repassar
que provenia de la noblesa, el clergat i la burgesia, i van impulsar institu­ tasca duia a terme. Actual­ la situació demogràfica i econòmica que
cions com l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l’Acadèmia de Cièn­ ment encara existeix alguna estudiàvem al començament de la unitat
cies Naturals i Arts, l’Acadèmia de Medicina i l’Acadèmia de Jurisprudència d’aquestes institucions?
per a tot Europa. El creixement
i Legislació. Malgrat que les universitats havien estat suprimides i traslla­ 3. En què va beneficiar Catalu­ demogràfic i el dinamisme de les
dades a Cervera, l’Estat va crear a Barcelona la Reial Acadèmia Militar de nya la llibertat del comerç
Matemàtiques i el Reial Col·legi de Cirurgia. manufactures catalanes deixen
amb Amèrica? Explica quina
era la situació abans del de­
entreveure una situació favorable, que
cret de 1788. s’estudiarà amb més profunditat a la
Informació: «La llavor de la unitat 5, dedicada Catalunya i Espanya al
Catalunya
emprenedora».
segle xix.
Es poden debatre en grups les
conseqüències del decret de Nova
Planta, les raons de la nova situació
El govern de la Catalunya borbònica econòmica de Catalunya i la comparació
amb la resta d’Espanya, i la relació que
Monarca
tot això té amb el món actual que els
alumnes viuen.

poder polític administració territorial poder econòmic

Introducció a la tasca 5
del repte
Reial Audiència capità general corregidors regidors superintendent
Espanya i Catalunya per als il·lustrats.
L’alumnat ha après a partir de la
• Exercia les • Màxima autoritat • Màximes • Màxima autoritat • Controlava les informació del llibre de text que les idees
funcions judicials militar, política i autoritats als als municipis. finances i les de la Il·lustració no van arribar a penetrar
i de govern. judicial. corregiments qüestions en la societat espanyola del segle xix. De
• Presidia la Reial (divisions econòmiques. fet, van ser combatudes i censurades, i
Audiència. territorials; 10 en • Encarregat de
les que van arribar ho van fer de forma
total). mantenir l’exèrcit.
controlada per la monarquia absoluta
dels Borbons i els seus governs.
21
Aquesta diferència hauria d’ocupar bona
part de les entrades desenvolupades
pels alumnes. D’altra banda, es poden
introduir altres elements de debat, per
Solucionari CS exemple, com aquesta especificitat va
afectar el futur d’Espanya i Catalunya, no
1. El despotisme il·lustrat pretenia la introducció de reformes per millorar la situació de la població. Tanmateix, només pel que fa al pensament i a les
no es van establir mecanismes per tal que la població pogués expressar la seva voluntat i les seves necessi- idees sinó en altres aspectes com la
tats reals. demografia, el sistema polític, la relació
amb l’Església, els transports, el procés
Les mesures no van propiciar canvis profunds perquè, en essència, el sistema polític i econòmic de l’Antic
d’industrialització, l’educació, etc.
Règim va romandre inalterat. La diferència entre França i Espanya va ser principalment la col·laboració de la
burgesia amb les classes populars que es va produir en el primer cas, fet que va conduir a una revolució
oberta. El despotisme il·lustrat va impedir que aquesta situació es produís a Espanya.

2. Resposta oberta.

3. Es van desenvolupar activitats agràries, manufactureres i preindustrials relacionades amb aquesta llibertat de
comerç. Abans d’això, el comerç amb Amèrica estava limitat i Sevilla i Cadis en tenien el monopoli, de manera
que s’havia de dur a terme per mitjà d’intermediaris.

21
 Activitats finals
u 1. Aprofundeix en un concepte
El filòsof Immanuel Kant comparava la Il·lustració amb
l’assoliment de la majoria d’edat de la humanitat. Amb el
lema sapere aude (‘atreveix­te a saber’), Kant incitava al
coneixement i el saber com la font de la felicitat.
La Il·lustració és la sortida de la humanitat de la mino­
ria d’edat en la qual es troba. Sapere aude! Tingues
el valor de servir­te del teu propi enteniment! Heus
aquí la divisa de la Il·lustració. [...]
Són pocs els que, per esforç del propi esperit, aconse­
gueixen sortir de la minoria d’edat i caminar, però, amb
pas segur. [...] Sento exclamar arreu: «No raoneu!».
L’oficial diu: «No raonis, ensinistra’t!». El banquer: «No
raonis i paga!». El pastor: «No raonis, tingues fe!». [...]
Tanmateix, si se’ns preguntés: «Vivim ara en una èpo­
ca il·lustrada?», respondríem que no, però sí en una
època d’Il·lustració. Encara falta molt perquè la totali­
tat dels homes, en la seva actual condició, siguin ca­
paços o estiguin en posició de servir­se bé i amb se­
guretat del propi enteniment. [...]
Un cop la Natura, sota aquesta closca tan dura, ha
desenvolupat la llavor de la qual té cura amb extrema
tendresa, és a dir, la inclinació i la disposició al lliure
pensament, aquest fet repercuteix gradualment en la
manera de sentir del poble (amb la qual cosa aquest,
a poc a poc, cada vegada és més capaç d’assumir la
llibertat d’obrar), i fins i tot en els principis de govern,
en què troba com a profitós tractar l’home d’acord
amb la seva dignitat.
Immanuel Kant, Què és la Il·lustració?, 1784 (reelaboració)
a) Què implica «ser menor d’edat»? Com a adolescent,
gaudeixes dels mateixos drets que un adult?
b) Què vol dir Kant quan manifesta que la humanitat
és menor d’edat? Què vol dir ser il·lustrat? La socie­
tat és il·lustrada, segons Kant?
c) Què vol dir l’expressió sapere aude? Què implica el
coneixement? Qui és més feliç, qui coneix o qui és
ignorant? Què és més fàcil pensar per un mateix o
que els altres pensin per tu? Raona la resposta.
22
Notes
22
d ) Avui, al segle xxi, penses que la societat és il·lustrada,
segons els paràmetres de Kant? Pensem per nosaltres
mateixos? Som «majors d’edat»? Raona la resposta i
il·lustra la teva opinió amb exemples.
u 2. Analitza una font primària
Durant l’Antic Règim, diversos autors van justificar l’acu­
mulació de poder en la persona del rei.
Els reis han estat anomenats déus perquè ells són,
gràcies al seu poder, la imatge de Déu i uns mestres
obeint el seu dret. També són senyors i propietaris
dels béns i de les vides dels homes. Sobirans sense
tenir cap persona per damunt d’ells, i protectors per­
què són escut i muralla [...].
Sense els reis la vida humana seria només desordre i
confusió. El món no podria existir sense reis. Són una
segona ànima de l’Univers, un contrafort que aguanta
el món [...].
Henri Duboys, De l’origen i autoritat dels reis (1604)
a) Segons l’autor, quin és l’origen del poder dels reis,
quins poders tenien i què passaria si no hi hagués reis.
b) Replica els arguments del text d’acord amb les idees
liberals.
u 3. Comenta críticament
Els filòsofs il·lustrats, especialment Rousseau, van insistir
que hi havia uns drets naturals de l’ésser humà, que tot­
hom havia de respectar.
Si hom busca en què consisteix el bé més preuat de
tots, quin ha de ser l’objectiu de tota legislació, es
trobarà que tot es redueix a dues qüestions princi­
pals: la llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no
pot existir.
Renunciar a la llibertat és renunciar a ser home, als
drets i als deures de la humanitat [...].
 Solucionari
1.
a) La qüestió pretén fer reflexionar l’alumnat sobre el fet que la llei reconeix
als adults una sèrie de drets i deures que els menors d’edat no tenen re-
coneguts, entre d’altres el de poder votar. La comprensió d’aquest fet és
fonamental per a la interpretació del text de Kant.
b) Per Kant, ser menor d’edat implica la incapacitat de raonar i de procurar
pel propi benestar com a subjecte polític, de manera que, igual que un
menor, hom prengui decisions en nom seu. Ser il·lustrat implica obtenir
l’educació i la formació necessàries per poder tenir opinió pròpia i prendre
decisions raonades. Per Kant, la societat en la qual viu no és il·lustrada, no
té aquestes qualitats desenvolupades.
c) Sapere aude significa «atreveix-te a saber». Amb aquesta expressió, Kant
volia significar que aprendre és un repte i un esforç que serà recompensat
amb el coneixement. L’atreviment, per tant, és una actitud necessària per
afrontar aquest repte i vèncer la dificultat. Però no només això, ja que im-
plica l’assumpció de responsabilitats que podrien no ser desitjables, tal-
ment com la majoria d’edat.
Resposta oberta.
d ) Resposta oberta. La qüestió pretén motivar un debat entre l’alumnat so-
bre el fet que siguem una de les societats millor informades de la història
i, tanmateix, aquesta informació no sempre condueixi a un millor saber o
a l’assumpció de la majoria d’edat segons els paràmetres kantians.
2.
a) Els reis tenen un poder d’origen diví.
b) Resposta oberta. L’alumnat ha d’assenyalar que, segons les idees liberals,
el poder el té la nació, el conjunt de ciutadans d’un país.
23

, al segle xxi, penses que la societat és il·lustrada,
ons els paràmetres de Kant? Pensem per nosaltres
eixos? Som «majors d’edat»? Raona la resposta i
tra la teva opinió amb exemples.
Analitza una font primària
l’Antic Règim, diversos autors van justificar l’acu­
ó de poder en la persona del rei.
eis han estat anomenats déus perquè ells són,
es al seu poder, la imatge de Déu i uns mestres
nt el seu dret. També són senyors i propietaris
béns i de les vides dels homes. Sobirans sense
cap persona per damunt d’ells, i protectors per­
són escut i muralla [...].
e els reis la vida humana seria només desordre i
usió. El món no podria existir sense reis. Són una
na ànima de l’Univers, un contrafort que aguanta
ón [...].
Henri Duboys, De l’origen i autoritat dels reis (1604)
ons l’autor, quin és l’origen del poder dels reis,
ns poders tenien i què passaria si no hi hagués reis.
lica els arguments del text d’acord amb les idees
als.
Comenta críticament
sofs il·lustrats, especialment Rousseau, van insistir
havia uns drets naturals de l’ésser humà, que tot­
avia de respectar.
m busca en què consisteix el bé més preuat de
quin ha de ser l’objectiu de tota legislació, es
rà que tot es redueix a dues qüestions princi­
la llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no
xistir.
nciar a la llibertat és renunciar a ser home, als
i als deures de la humanitat [...].
Notes
24
Representar els il·lustrats a les xarxes socials 1. La Il·lustració i la Revolució Francesa
La veritable igualtat no està en el fet que tothom tin­
gui exactament la mateixa riquesa, sinó que cap ciu­
tadà no sigui prou ric per poder­ne comprar un altre i
que cap no sigui prou pobre per veure’s forçat a ven­
dre’s. Aquesta igualtat, es diu, no pot existir a la pràc­
tica. Però si l’abús és inevitable, ¿vol dir això que hem
de renunciar forçosament a regular­lo? Com que, pre­
cisament, la força de les coses tendeix sempre a des­
truir la igualtat, cal que sigui la força de la legislació la
que tendeixi sempre a mantenir­la.
Jean­Jacques Rousseau, El contracte social (1762)
a) A parer de l’autor, quins són els drets fonamentals de
la persona?
b) Explica amb les teves paraules la concepció que l’au­
tor té de la igualtat i com s’assoleix.
c) Digues si aquesta concepció de la igualtat és la que
van aprovar els revolucionaris francesos. Argumenta el
teu punt de vista.
d ) Quina igualtat nega Rousseau en el text? Esbrina a
quina classe social pertanyien Rousseau i altres il­
lustrats. Explicaria la seva concepció de la igualtat, ai­
xò? Raona la resposta.
u 4. Compara el passat amb l’actualitat
Montesquieu i la separació de poders
En cada Estat hi ha tres classes de poders: el legisla­
tiu, l’executiu de les coses que pertanyen al dret de la
gent i l’executiu de les que pertanyen al dret civil.
Pel primer, el príncep o el magistrat fa les lleis per un
temps determinat o per sempre, i corregeix o deroga
les que estan fetes. Pel segon, fa la pau o la guerra,
envia o rep ambaixadors, estableix la seguretat i pre­
veu les invasions. I pel tercer, castiga els crims o jutja
les conteses dels particulars. Aquest últim s’anome­
narà poder judicial; i l’altre, simplement, poder execu­
tiu de l’Estat [...].
Quan els poders legislatiu i executiu estan reunits en
una mateixa persona o corporació, aleshores no hi ha
llibertat, perquè cal témer que el monarca o el senat fa­
cin lleis tiràniques per executar­les de la mateixa manera.
[...]
En l’Estat en què un home sol, o una sola corporació de
pròcers, o de nobles, o del poble, administrés els tres
poders i tingués la facultat de fer les lleis, d’executar les
resolucions públiques i de jutjar els crims i les conteses
dels particulars, tot es perdria completament.
Montesquieu, L’esperit de les lleis (1748)
a) Quina és la funció de cada un dels tres poders?
b) Segons Montesquieu, per què no és convenient que
algú tingui el poder legislatiu i executiu a la vegada?
Quins perills hi ha quan els tres poders recauen en
una sola persona?
c) Recorda el que vas estudiar l’any passat sobre la divi­
sió de poders a Espanya. Resumeix com es trien els
representants de cadascun dels tres poders i compara
aquest sistema amb la idea de Montesquieu.
Bust de Montesquieu a París.
u 5. Treballa les estratègies d’aprenentatge
La premsa va jugar un paper important en la crítica a
l’absolutisme al llarg del segle xviii. Llegeix el reportat­
ge que trobaràs al recurs «La premsa durant el perío­
de revolucionari». En acabat, distribuïu­vos en petits
grups i dueu a terme les activitats següents:
• Cerqueu informació a Internet sobre la història de la
premsa des de finals del segle xviii fins a l’actualitat.
Podeu distribuir­vos la feina, per exemple, a partir
del criteri cronològic.
• Amb tota la informació de què disposeu, ompliu el
quadre comparatiu que trobareu al final del recurs i
poseu en comú amb tots els companys de classe el
treball dels diferents grups. Comenteu també el pro­
cés que heu seguit per trobar la informació.
23
 Solucionari
3.
a) La llibertat i la igualtat.
b) Resposta oberta. L’alumnat ha de deixar clara la idea que la igualtat ha de
permetre a cadascú d’exercir la seva llibertat.
c) Els revolucionaris francesos sobretot es referien al fet que la llei ha de ser
igual per a tothom. Resposta oberta.
d ) Rousseau nega explícitament la igualtat econòmica. Rousseau, com la
majoria d’il·lustrats, pertanyia a la burgesia, una classe benestant. Aquest
fet podria explicar el seu nul interès que les classes populars assolissin la
igualtat econòmica amb les classes més acomodades.
4.
a) En cada Estat hi ha tres classes de poders: el legislatiu (elaborar les lleis);
l’executiu de les coses que pertanyen al dret de la gent (dur a terme l’apli-
cació de les lleis), i l’executiu de les que pertanyen al dret civil (el poder
judicial) que vetlla per tal que les lleis es compleixin.
b) Perquè segons el pensador quan el poder legislatiu i l’executiu estan reu-
nits en una mateixa persona o corporació no hi ha llibertat. Si una persona
acapara el poder legislatiu, executiu i judicial pot abusar del seu poder.
c) L’alumnat haurà de recordar allò que va estudiar l’any anterior respecte de
la divisió de poders i l’organització de l’Estat espanyol. Tal com es va
plantejar allà, el poder judicial depèn del legislatiu en la formació dels alts
tribunals i del Consell Superior del Poder Judicial, la qual cosa pot produir
disfuncions en l’ideal de Montesquieu respecte de la separació de poders.
Es podria proporcionar informació a l’alumnat sobre la situació actual de
bloqueig del nomenament dels càrrecs del Consell Superior per exempli-
ficar la dependència del poder judicial respecte del legislatiu, i en darrer
terme, dels interessos dels partits polítics.
5. Resposta oberta. La resolució del quadre comparatiu depèn de la recerca
duta a terme per cada grup sobre la història de la premsa.
25
 u 6. Analitza una crítica
Els partidaris del liberalisme insistien a mostrar la inutilitat
social dels estaments privilegiats. L’escrit següent, publi·
cat a França durant l’època en què es van convocar els
Estats Generals, n’és una mostra ben clara:
El pla d’aquest escrit és ben senzill. Ens hem de fer
tres preguntes:
1a. Què és el tercer estat? Tot.
2a. Què ha estat fins ara en l’àmbit polític? Res.
3a. Què demana? Esdevenir quelcom.
[...] el tercer estat [...] té, en si mateix, tot allò que fa
falta per formar una nació completa [...]. Si se supri­
mís l’ordre privilegiat, la nació no minvaria sinó que
s’enrobustiria. [...] Els privilegiats, lluny de ser útils a la
nació, no fan més que afeblir­la i perjudicar­la. [...]
L’Estat més mal ordenat de tots seria aquell en el
qual [...] tota una classe de ciutadans s’enorgullissin
de romandre inactius enmig de l’activitat general i
consumissin la major part del producte, sense haver
contribuït gens a generar­lo. Ben segur que una clas­
se d’aquesta mena és estranya a la nació atès el seu
natural gandul. [...]
Què és una nació? Un grup d’individus associats que
viuen sota una llei comuna i que són representats per
un mateix cos legislatiu.
¿No és d’allò més cert que l’estament noble té privi­
legis, dispenses i, fins i tot, drets separats dels drets
del gran conjunt de ciutadans? Se sostreu d’aquesta
manera a l’ordenança de la llei comuna [...].
Respecte als drets polítics, també els exerceix a part. Té
els seus propis representants, que no actuen pas per
manament dels pobles. El conjunt de diputats que el
constitueixen es reuneix a part. [...] Quant als principis,
és aliè a la idea de nació ja que el manament no li és
pas concedit pel poble i perquè té com a finalitat no
defensar l’interès general sinó l’interès particular.
E. J. Sieyès, Què és el tercer estat? (1789)
a) Busca informació sobre l’autor del text i el context his­
tòric en el que va ser escrit i redacta­la en un text breu.
b) Expressa amb les teves paraules l’objectiu del text.
24
Notes
26
c) Resumeix la concepció de l’autor sobre la nació i el
paper que n’han de tenir els estats.
u 7. Analitza un text legislatiu
1. [...] Habiendo con la asistencia divina y justicia de
mi causa pacificado enteramente mis armas ese
Principado, toca a mi soberanía establecer gobier­
no en él y a mi paternal dignidad, dar en adelante
las más saludables providencias para que sus mo­
radores vivan con paz, sosiego y abundancia [...].
2. He resuelto que en el referido Principado se for­
me una Audiencia, en la cual presidáis vuestra
señoría el gobernador capitán general o coman­
dante general de mis armas que allí hubiere [...].
3. La Audiencia se ha de juntar en las casas que
antes estaban destinadas para la Diputación. [...]
5. Las causas de la Real Audiencia se sustanciarán
en lengua castellana. [...]
31. Ha de haber en Cataluña corregidores en las ciu­
dades y villas siguientes: [els articles 32­42 espe­
cifiquen els caps de corregiment i els límits res­
pectius].
43. De todos los expresados corregimientos, me re­
servo la nominación. [...]
45. En la ciudad de Barcelona ha de haber 24 regido­
res y en las demás 8, cuya nominación me reser­
vo. Y en los demás lugares se nombrarán por la
Audiencia, y en el número que pareciere, y se me
dará cuenta, y los que nombrare la Audiencia han
de servir un año.
Decret de Nova Planta (1716)
a) Quins motius al·lega Felip V per a la publicació del
decret?
b) Quines institucions i pràctiques hi són abolides?
c) Explica el significat dels articles 3 i 5.
d ) Quin va ser l’idioma imposat a l’administració i a la
universitat?
Activitats d’ampliació de
contingut.
 Solucionari
6.
a) E. J. Sieyès va ser un eclesiàstic (1748-1836) que va formar part dels Es-
tats Generals francesos.
b) El seu objectiu és que els drets dels representants del tercer estat siguin
respectats i es reconegui que ells representen la nació francesa.
c) Segons l’autor, una nació és un grup d’individus associats que viuen sota
una llei comuna i que són representats per un mateix cos legislatiu. El
paper de l’Estat és el de garantir l’interès general i la productivitat de tots
els estaments a través de l’abolició del privilegi.
7.
a) Al·ludeix al poder que la monarquia absoluta tenia gràcies al seu origen
diví.
b) L’abolició de les lleis pròpies de la corona d’Aragó i la Generalitat. D’altra
banda, el català va ser prohibit, la qual cosa va afectar la cultura catalana.
També es va tancar la universitat de Barcelona, que es va traslladar a
Cervera.
c) L’article 3 al·ludeix a les tasques de la nova institució: la Reial Audiència
que assumiria les tasques que abans tenia la Generalitat (en aquest cas,
la Diputació es refereix al nom de la institució de govern, la Diputació del
General). L’article 5 fa referència a la prohibició del català en l’àmbit admi-
nistratiu.
d ) El castellà.
27
 Introducció a la tasca 6
Competències en acció
del repte

En aquesta tasca es proposa que

l’alumne o alumna analitzi fets actuals
des dels postulats del personatge que ha
6 Comentar l’actualitat

triat. Els debats polítics estan dominats
per la raó? La població, en general, és
il·lustrada segons el que plantejava Kant,
és «major d’edat»? Què li semblaria a un
il·lustrat els mitjans existents per fer
difusió de les idees? I què li semblarien
les idees que es difonen?
Com es diu a la proposta, la darrera
sessió es pot dedicar a completar els
comentaris sobre les diferents entrades
que s’han fet. Insistim, com sempre, que
els alumnes duguin a terme el repte
amb els elements d’autoavaluació i
coavaluació presents.
Caldrà que el professor o professora
revisi les diferents entrades i comentaris.
Com s’ha dit al principi, fora convenient
que el docent disposi del seu propi perfil
per poder efectuar aquesta revisió o, fins
i tot, per animar o reconduir els debats.
En aquesta darrera tasca i per acabar el repte, us demanem que feu un últim comentari,
aquest cop sobre l’actualitat. Més enllà dels avenços tecnològics...
u Com veuria la societat del segle xxi, el teu personatge?
u En què es fixaria?
u Quina crítica faria dels temes més candents del seu moment com la igualtat o la raó?
u Creuria que hem assolit la majoria d’edat, segons el pensament de kant, o el decebria veure
quina ha estat l’evolució del nostre pensament?
Per facilitar el teu comentari pots fer servir una notícia actual, per exemple, de política, de
societat o d’economia, en què hi hagi aspectes susceptibles de ser tractats des del punt
de vista d’un il·lustrat i els seus interessos.
En acabat, com a la resta de tasques, comenta i valora els comentaris dels teus companys
il·lustrats a la xarxa social que hàgiu triat.
Podeu dedicar la darrera sessió de treball a fer aquesta tasca i acabar comentaris i reaccions
que us hagin quedat pendents en tasques anteriors. Fixa’t en les eines de coavaluació i auto-
avaluació de la pàgina següent per veure si tens alguna mancança i si ets a temps a corre-
gir-la.

26

Notes

28
 Representar els il·lustrats a les xarxes socials 1. La Il·lustració i la Revolució Francesa

7 Valorar el repte realitzat

Autoavaluació
Per tal d’avaluar el grau d’acompliment del repte, omple el recurs «Autoavaluació dels il-
lustrats a les xarxes», que t’ajudarà a valorar la teva feina en el desenvolupament de les
tasques.

Valoració
Indicadors
NA (1) AS (2) AN (3) AE (4)
He presentat el personatge amb una biografia breu, l’explicació de les
seves idees i la seva importància històrica.
He fet comentaris adequats al que es demanava a les tasques i he
utilitzat diferents fonts per representar el meu personatge correctament.
He fet les entrades que es demanaven en les dates establertes.
He fet servir el vocabulari propi de la matèria i a vegades he citat
literalment el meu personatge.
He cercat imatges i les he utilitzat per il·lustrar totes o alguna de les
entrades.
He comentat diverses entrades dels personatges dels companys, amb
les idees del meu personatge, de manera constructiva i educada.

Coavaluació
Per tal d’avaluar la feina dels companys, tria els quatre que t’hagin agradat més i omple
el recurs «Coavaluació dels il·lustrats a les xarxes». Valora de l’1 al 4 cada indicador tal
com es veu a l’exemple.

Alumne A Alumne B Alumne C Alumne D

documentació del personatge
4

2
interacció amb adequació
els companys 1 dels comentaris

ús d’imatges correcció en
i altres recursos el vocabulari

27

Notes

29