URBA·

Col·lecció: Apunts DUOT

Idea original de la col·lecció: Eulàlia Gómez i Maria Rubert

Edició: Carles Crosas, Laboratori d’Urbanisme de Barcelona

RE·MIX
DE POLÍGONS INDUSTRIALS A BARRIS MIXTES
FROM INDUSTRIAL ZONES TO MIXED-USE DISTRICTS
amb Marta Bayona, Jordi Bellmunt, Álvaro Clua, Sebastià Jornet,
Francesc Peremiquel i Manuel Ruisánchez, Professors d’Urbanística 5-M
i els estudiants dels cursos 2015-16 i 2018-19.

Disseny i Producció: Maria López, Josep Salas i Gerard Torres

Imatge i Disseny portada: Maria López

© dels textos i les imatges, els respectius autors

Correcció textos de l’anglès: Lucille Banham

ISBN paper: 978-84-19184-02-3

ISBN digital: 978-84-19184-03-0
DL B 16965-2023
DOI: 10.5821/ebook-9788419184030
URBANÍSTICA 5 - MATÍ I ETSAB 2016 + 2019
INTRODUCCIÓ 7
INTRODUCTION
Regeneració urbana d’àrees industrials: oportunitats i 8
estratègies per a una metròpoli més sostenible
Urban Regeneration in Industrial Areas:
Opportunities and Strategies for a More Sustainable Metropolis
Carles Crosas, Professor d'Urbanisme

El sòl industrial com a oportunitat de transformació 22

de la ciutat: Els nous espais d’activitat econòmica
Industrial land as an opportunity to transform the city:
New spaces for economic activity
Miquel Barceló, Dr. Enginyer i Economista

Badalona en transformació 46
Badalona in transformation
David Martínez, Arquitecte

BADALONA INDUSTRIAL NORD 65

NORTH INDUSTRIAL BADALONA
A tocar de les ones · Next to the Waves of the Sea

PROPOSTES 83
PROPOSALS
EXPOSICIÓ 150
EXHIBITION

BADALONA INDUSTRIAL SUD 159

SOUTH INDUSTRIAL BADALONA
SANT ADRIÀ DEL BESÒS
A l'ombra de les tres xemeneies · In the Shadow of the Three Chimneys

PROPOSTES 187
PROPOSALS

CLOENDA 268
CLOSURE
URBA-RE-MIX: La Urbanística de la Regeneració Urbana i la 269
Mixticitat Funcional
Urban Regeneration and Mixed-use Urban Design
INTRODUCCIÓ
INTRODUCTION
8 9
Regeneració urbana d’àrees industrials:
Oportunitats i estratègies per a una metròpoli més sostenible1
Urban Regeneration in Industrial Areas:
Opportunities and Strategies for a More Sustainable Metropolis1
CARLES CROSAS, Professor d'Urbanisme
Moltes ciutats d’arreu estan discutint
avui com transformar els seus antics
llocs industrials. Després d'un període
d'eufòria en què els nous barris residencials
van desplaçar ràpidament les zones
productives, una nova consciència posa en
dubte l'eficàcia d'aquest paradigma. Avui,
sembla haver-hi un cert acord social que no
s’ha de seguir promovent la deslocalització
de les indústries a favor de les noves
promocions immobiliàries. Paral·lelament,
abans i després de la pandèmia s'ha
revisat la relació entre lloc de residència i
lloc de treball, buscant una mobilitat més
sostenible en coherència amb les seves
múltiples expressions i les possibilitats de
convivència entre l’habitatge i els espais
productius.
L'objectiu principal d'aquest llibre és
aproximar-se a aquesta realitat a través de
dos casos d’estudi localitzats al nord de
l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Many cities worldwide are
discussing how to transform their
old industrial sites. After a period
of euphoria in which new housing
areas rapidly displaced production
zones, a new awareness casts
doubts on the effectiveness of this
paradigm. At present, there seems
to be social agreement that the
delocalization of industries in favour
of real-estate developments can no
longer be promoted. At the same
time, before and after the pandemic
the relationship between home
and work has been revisited, with a
focus on more sustainable mobility
in line with the many expressions
and opportunities for coexistence
between workplaces dwellings.
The main goal of this book is to
approach this reality through two
similar case studies from the north
of the Barcelona Metropolitan Area
(BMA). Both are in the municipality of
Badalona, they are representative of
the many small and medium-sized
industrial areas in the BMA, which
are located near the central urban
Situats ambdós al municipi de Badalona, areas and will play an outstanding
són representatius de polígons de dimensió role in metropolitan regeneration
processes in the near future.
petita i mitjana de l’AMB, que es troben Recently, several studies have
a prop dels nuclis urbans centrals i que been building a perspective of the
tindran un paper destacat en els processos phenomenon within the framework
de regeneració metropolitana en un futur of the Barcelona Metropolis (Font et
al., 2012; Buhigas, 2014; AMB, 2015
proper. Als darrers anys diversos estudis & 2018, among others).
han estat construint una perspectiva
del fenomen en el marc de la Barcelona In the last few years, a series of
metropolitana (Font et al, 2012; Buhigas, studios and workshops at Barcelona
School of Architecture (ETSAB)
2014; AMB, 2015 & 2018, entre d’altres). have been exploring the urban
potential of industrial estates.
A l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura In 2013, the Erasmus+ intensive
de Barcelona - ETSAB una sèrie de tallers programme “UpCycle Zona
Franca” was organized with three
i workshops han estat explorant els últims other European Universities. The
cursos el potencial urbà dels antics polígons programme focused on unveiling
industrials. L'any 2013, vam organitzar the potential of transformation,
el Taller Intensiu Erasmus+ “UpCycle from the perspective of Urban
Metabolism, of one of the most
Zona Franca” amb un grup d’altres tres privileged industrial areas in the
universitats europees, centrat en desvetllar south of Europe, between the
el potencial de transformació des de la port and airport of Barcelona. The
perspectiva del metabolisme urbà d'una de aim was to try to bring theoretical
principles closer to tentative design
les zones industrials més privilegiades del practice (Grulois et al., 2015).
sud d'Europa, entre el port i l'aeroport de
Barcelona, intentant aproximar els principis With a complementary focus on this
teòrics a una temptativa pràctica de disseny very first academic experience and
in the framework of the traditional
(Grulois et al. 2015). Urban Design course in the fourth
year at ETSAB, various industrial
Amb una aproximació complementària a sites have been the scenario for
aquesta primera experiència acadèmica i redesign and reprogramming
practices. Behind these courses
en el marc de la tradicional assignatura de is the aim of better understanding
“Projecte Urbà” de quart curs a l'ETSAB, these “border” urban territories and
diferents espais industrials han estat figuring out some of the concepts,
l'escenari de re-disseny i re-programació. strategies and instruments that
can be useful for their future
Darrera d'aquests cursos hi ha l'objectiu improvement.
de conèixer millor aquests territoris
urbans “fronterers” i esbrinar alguns dels
conceptes, estratègies i instruments que
poden ser útils per a la seva millora futura.
1
Una primera versió d’aquest text va ser presentada per l’autor amb el títol “Urban Regeneration In Industrial Areas: Opportunities
And Strategies For A Sustainable Metropolis”, al 6th European Postgraduate Sustainable Development Symposium, Granada, 1-3
Juny 2016.
-
A first version of this text was presented by the author with the title “Urban Regeneration In Industrial Areas: Opportunities And
Strategies For A Sustainable Metropolis”, in the 6th European Postgraduate Sustainable Development Symposium, Granada, 1-3
June 2016.
10
REVITALITZAR ANTICS POLÍGONS
INDUSTRIALS A L’ÀREA
METROPOLITANA DE BARCELONA
La vitalitat industrial de la regió de Barcelona
durant el segle XIX tindrà un important
episodi d’expansió en la urbanització
durant el segle XX, amb una àmplia
dispersió de polígons industrials en molts
dels municipis de la plana barcelonina i que
s’estendrien també per la vall del Llobregat.
Avui es calcula que hi ha prop de 10.000
hectàrees de sòl ocupades per activitats
econòmiques, distribuïdes en 250 polígons,
comptant que el 50% correspon a activitats
productives, és a dir, ni comercials, ni
terciàries, ni logístiques (AMB, 2018, p.37).
No obstant això, la progressiva decadència
del sector industrial ha comportat
conseqüències importants abans i després
del canvi de segle, qüestió que es manifesta
en que almenys una cinquena part del sòl
d’activitats està infrautilitzat, la qual cosa
fa que sigui urgent elaborar nous plans per
reactivar adequadament les zones més
degradades.
Nous horitzons s’obren avui pel reciclatge
d’aquests sols. Ja fa una dècada, Jeremy
Rifkin (2011) va anunciar que la "Tercera
Revolució Industrial", resultat de la fructífera
combinació d'energies renovables i
la tecnologia d'Internet, que liquidaria
els sistemes d'organització jeràrquica
heretats de la primera i segona revolucions
industrials i facilitaria noves relacions
més horitzontals en l'organització social,
econòmica i ecològica.
Des d’aquesta perspectiva, és encara
possible insertar en els vells polígons
industrials noves activitats sense desplaçar,
una altra vegada els espais productius a
11
RETROFFITING OLD INDUSTRIAL
ESTATES IN THE BARCELONA
METROPOLITAN AREA
The industrial vitality of the
Barcelona region during the
nineteenth century gave way
to a notable episode of urban
reinforcement during the twentieth
century, with a wide dispersion of
industrial estates in many of the
municipalities of the Barcelona
plain and alongside the Llobregat
Valley. Currently, almost 10,000
hectares are occupied by economic
activities, which are distributed in
roughly 250 estates. Of these, 50%
correspond to production activities,
that is, neither commercial, nor
tertiary nor logistic activities
(AMB, 2018, p. 37). Nevertheless,
the progressive decline in the
industrial sector led to significant
consequences before and after the
turn of the century, which implied
that at least one fifth of land for
economic activities is underused.
Consequently, it is vital to draw up
new plans to reactivate the most
degraded areas properly.
New horizons are emerging
for the recycling of this land. A
decade ago, Jeremy Rifkin (2011)
announced that the Third Industrial
Revolution, resulting from the
fruitful combination of renewable
energies and internet technology,
would eliminate the hierarchical
organization systems inherited
from the first and second industrial
revolutions and would facilitate
new, more horizontal relationships
in social, economic and ecological
organization.
From this perspective, is it still
possible to infill new activities
into the old industrial estates
without displacing, once again,
the productive spaces towards the
outskirts of the city? How should be
combined different uses for a more
12
les afores de la ciutat? Com haurien de
combinar-se diferents usos per una ciutat
futura més intensa i més cohesionada? I
finalment, és adient repensar l’aproximació
al disseny urbà d’aquests espais en un
clima de constant incertesa econòmica? En
aquest context canviant, els nostres tallers
de projecte urbà segueixen estratègies de
recerca en el disseny per adreçar aquestes
preguntes i formular-ne de noves sobre el
futur de dues zones industrials, pròximes
però amb característiques diferents.
Malgrat la seva mida diferent, la seva
configuració formal i distint potencial
de transformació, ambdues àrees
necessiten revigoritzar-se, ja que una part
d’activitats s’han desplaçat en els darrers
anys, infrautilitzant una part de la fàbrica
construïda.
Les discussions i els resultats dels dos
tallers, juntament amb altres experiències
complementàries sobre a la Barcelona
metropolitana, suggereixen una llista
d’arguments pel projecte de regeneració
urbana de les antigues àrees industrials.
Entre altres aspectes per la millora, se citen
a continuació set qüestions clau, que en
la seva selecció i combinatòria inspiren la
gran varietat de propostes que recull aquest
llibre. Són la connectivitat, l’accessibilitat, la
multi-modalitat, la centralitat, la mixticitat, la
diversitat i l’eco-eficiència.
CONNECTIVITAT. A mitjans del segle
XX, els plans de zoning van facilitar la
creació d'un mosaic d’assentaments
industrials connectats només amb grans
infraestructures. L'ideal de segregar
els diferents usos, especialment els
residencials i els productius, va propiciar
el disseny dels nous polígons industrials
intense and more cohesive future
city? And finally, is it appropriate to
rethink the approach to the urban
design of these spaces in a climate
of constant economic uncertainty?
In this changing context, urban
design studios follow research with
design strategies to address and
raise new questions on the future
of the two former close industrial
zones with different characteristics.
Despite their varying size, formal
configuration and potential for
transformation, both areas need to
be invigorated, as many activities
have moved away in recent years,
leading to the misuse of a certain
proportion of the existing urban
fabric.
The discussions and results of the
two studios, together with other
complementary experiences
focused on varying areas of the​​
Barcelona Metropolis, ​​ suggest a
list of key arguments for the project
of urban regeneration of the old
industrial areas. Among the many
aspects of improvement, seven key
conditions are suggested, which
in their choice and combination
inspire the great variety of proposals
contained in the book: these are
connectivity, accessibility, multi-
modality, centrality, mixedness,
diversity and eco-efficiency.
CONNECTIVITY. During the
mid-twentieth century, zoning
plans facilitated the creation of a
patchwork of industrial settlements
that are only connected with
large infrastructure. The ideal
of segregating uses, especially
residential and production uses, led
to the design of the new industrial
estates that are only connected
by highways and roads. Traditional
urban continuity through a network
of streets was seen as a threat, in the
belief that it was preferable to keep
heavy traffic away from residential
districts. As a direct consequence,
local home-work mobility has been
permanently compromised.
estrictament connectats per autopistes
i vies ràpides. La tradicional continuïtat
urbana a través de la xarxa de carrers es
va veure com una amenaça, en la creença
que era preferible mantenir el trànsit pesat
allunyat dels barris residencials. Com a
conseqüència directa, la mobilitat casa-
treball es veuria compromesa per sempre.
Nous enllaços i traçats poden resoldre
condicions estructurals negatives,
proporcionar alternatives de continuïtat
i superar barreres físiques i mentals
per aglutinar definitivament sectors
tradicionalment separats malgrat la seva
contigüitat espacial.
ACCESSIBILITAT. El paradigma del cotxe
va fer estralls en l'urbanisme de la segona
meitat del segle XX. Inicialment i fins al
voltant de la dècada de 1990 milers de
persones feien els desplaçaments diaris
en cotxe fins a les zones industrials sense
majors preocupacions. No obstant això,
en les dues últimes dècades, la nova
consciència dels inconvenients de l'ús
del transport individual no ha donat
respostes directes a l'accessibilitat
col·lectiva a través del transport públic.
Acceptant la complexitat d'abordar el
tema en el seu conjunt, en algunes zones
urbanes relativament denses, com és el
cas de Badalona, les noves solucions són
absolutament imprescindibles. El ferrocarril
existent, que creua ambdues zones,
convida a reforçar les estacions existents
i, fins i tot, a considerar alguns nous nodes
en la hipòtesi d'implantar un tramvia-tren.
A més, l'ampliació de les línies pròpiament
de tramvia al Besòs pot oferir nous punts
d'interès, així com la prolongació de les
línies d'autobús que poden millorar encara
més les connexions a escala local.
13
New links and routes can remedy
negative structural conditions,
provide alternatives of continuity,
and overcome physical and mental
barriers to definitively bring together
sectors that are separated, despite
their spatial contiguity.
ACCESSIBILITY. The paradigm
of the private car wreaked havoc
in the second half of twentieth
century urbanism. Initially and
until around the 1990s, thousands
of people commuted daily by car
to industrial areas without major
concerns. However, in the last two
decades, new awareness of the
drawbacks of individual car use
has developed. Unfortunately, this
has not led to direct answers for
collective accessibility through
public transport. Dealing with the
issue as a whole in some relatively
dense urban areas like Badalona
is complex and new solutions are
absolutely essential. The existing
railway crossing both areas invites
the reinforcement of existing
stations and even a consideration
of some new nodes in the
hypothetical introduction of a tram-
train. Additionally, the extension of
the tram lines in the Besós could
provide interesting new places and
the prolongation of bus routes could
further improve connections at the
local scale.
MULTI-MODALITY. The future of
industrial zones can only be drawn
by integrating different forms of
mobility. These spaces, which were
initially designed for optimum use of
large trucks and cars, need to include
the “new” modes: pedestrian, cycle
and public transport. Despite their
apparently difficult coexistence, it
is vital to promote a new culture for
traffic integration, and accept that
in cities the most efficient solution is
never to separate streets into those
that can be used exclusively by
lorries, cars or pedestrians, etc. In
contrast, industrial estates demand
inclusive solutions that promote
 15

1. Zona Franca, Barcelona. 2014 [Workshop]

2. Polígon Industrial Nord, Badalona. 2015-16
3. Parc Empresarial, Gavà. 2016-17
4. Polígon del Mig, L’Hospitalet. 2017-18
5. El Gorg, Badalona. 2018-19
6. Sector Oest, Sabadell. 2019-20
7. Montsolís, Barcelona-Sant Adrià B. 2021-22
8. Segle XX, Terrassa. 2022-23

Relació d'àmbits de projecte, Curs Urbanística 5, 2015-2022

16
MULTI – MODALITAT. El futur de les
zones industrials només es pot dibuixar
integrant diferents formes de mobilitat.
Aquests espais dissenyats inicialment per
a un ús òptim de grans vehicles i cotxes,
han de passar a incloure de manera
imperativa els “nous” modes: vianants,
bicicletes i transport públic. Malgrat la
seva aparentment difícil convivència, és
vital impulsar una nova cultura per a la
integració dels trànsits, acceptant que a
les ciutats la solució més eficient no és mai
la de segregar: carrers d’ús exclusiu per a
camions, per a cotxes, per a vianants, etc.
Calen en canvi, solucions inclusives que
fomentin la multi-modalitat: proporcionant
una accessibilitat efectiva per a camions i
furgonetes a magatzems i fàbriques, però
alhora, creant vies fàcils d'utilitzar per a les
mobilitats més toves.
De fet, el tràfic de mercaderies és un tema
clau a les ciutats i la millora de les lògiques
de distribució és un dels seus reptes
actuals. És ben sabut que la “darrera milla"
és per la logística, la menys eficient en
termes de costos econòmics i ambientals.
D'acord amb el perfil i els requisits de les
activitats existents doncs, es pot impulsar
una estructura de centres intermedis
de transport de mercaderies, alliberant
determinades zones del trànsit pesat.
CENTRALITAT. Una característica general
dels polígons industrials és sovint el seu
paisatge homogeni i anònim, resultat d’una
elemental divisió parcel·lària que conforma
estructures urbanes molt bàsiques. Més
recentment, la dotació d'alguns espais i
equipaments públics en aquestes zones ha
volgut crear-hi certa jerarquia, no sempre
amb èxit i utilitat. Com refer-hi les actuals
estructures urbanes tot creant nous punts
de referència per a la ciutadania, fins i tot
17
multi-modality: providing effective
accessibility for lorries and vans to
warehouses and factories, but at the
same time, creating user-friendly
paths for soft mobility.
Actually, freight traffic is a key issue
in cities and the improvement of
the logics of distribution is one
of its current challenges. It is well
known that the last mile in logistics
is the least efficient in terms of
economic and environmental costs.
In accordance with the profile and
requirements of existing activities,
a structure of intermediate freight
transportation hubs can be
promoted, which remove heavy
traffic from certain areas.
CENTRALITY. One general
characteristic of industrial estates
is often the uniform, anonymous
landscape resulting from an
elementary plot division that forms
extremely basic urban structures.
More recently, the provision of some
public spaces and amenities in
these areas has attempted to create
some form of hierarchy, which is
not always either successful or lluny de les zones centrals? Les opcions to technology and changes in
useful. How can the current urban són il·limitades i algunes sorgeixen de fet production processes. In many
structures be redrawn by inserting cases, industrial estates are
new reference points for citizens, de manera orgànica quan les activitats gradually becoming spaces that
even far from the central areas? The de moda arrelen en aquests llocs i es are free of noisy, foul-smelling,
options are unlimited, and some converteixen en nous imants. dangerous activities. For this reason,
come about organically when new several new tertiary and productive
trends in activity take root in these uses could infill the misused
sites and become new magnets. No obstant això, com que generalment no buildings and plots, overcoming
podem prefixar les noves activitats privades the current monofunctionality.
Nevertheless, as we generally específicament (serà l'oferta i la demanda Despite the fact that the values of
cannot pre-establish the new del mercat qui ho faci), correspon elaborar “mixticity” are in vogue, the inertia
private specific activities (this is of functionalism and strict land use
dependent on market supply and una sèrie d'accions per assolir aquests norms do not often allow for the
demand) we can only draw up a objectius: ampliar, reconstruir i canviar el diversification of programmes in
series of actions to achieve such caràcter d’alguns carrers; alterar les normes these areas.
goals: extending, rebuilding and i condicions de l'edificació i solars; oferir
changing the character of some Fortunately, there have been
streets; altering the norms and nous equipaments públics atractius, etc. many interesting projects for
conditions of the building and plots; reusing urban industrial sites.
providing new attractive public MIXTICITAT. Els inconvenients de les Some creative, trendy districts
amenities, etc. antigues activitats industrials s'estan are growing in old industrial areas
(Baum & Christiaanse, 2012; Crosas
MIXEDNESS. The drawbacks solucionant progressivament i en molts & Clua, 2018a). Initially, low rental
of the old industrial activities casos, els polígons industrials s'estan
are progressively improved due
18
convertint en espais lliures d'activitats
sorolloses, amb males olors i perilloses.
D’aquesta manera, molts nous usos
terciaris i productius podrien omplir els
edificis i solars infrautilitzats, superant la
monofuncionalitat actual. Malgrat que els
valors de la “mixticitat” estan de moda,
la inèrcia del funcionalisme i les normes
estrictes d'ús del sòl no permeten sovint
la diversificació de programes en aquests
àmbits.
Afortunadament, hi ha hagut molts
projectes interessants de reutilització de
zones urbanes industrials. Alguns districtes
prices in declining areas are usually
the bait that attracts innovation and
creative activities. Then, public or
private initiatives, spontaneous
or planned agendas contribute
to determining the success of
these dynamic processes of
transformation. Research, leisure,
retail, public functions and even
agriculture (greenhouses or small
allotments) can be ideal ingredients
in the urban melting pot as long as
the critical mass production remains
present.
DIVERSITY. How can different types
of buildings and users be combined?
Historically, there have been many
typologies that mix different uses
creatius i de tendència estan creixent
a les antigues zones industrials (Baum i
Christiaanse, 2012; Crosas i Clua, 2018a).
Inicialment, els baixos preus de lloguer a
les zones en declivi solen ser l'esquer que
atrau la innovació i les activitats creatives. A
posteriori, iniciatives públiques o privades,
agendes espontànies o planificades,
contribueixen a determinar l'èxit d'aquests
processos dinàmics de transformació. La
investigació, l'oci, el comerç al detall, les
funcions públiques i fins i tot l'agricultura
(hivernacles o petites parcel·les) poden ser
ingredients ideals en el gresol urbà sempre
que la producció segueixi tenint una massa
crítica suficient.
DIVERSITAT. Com combinar diferents tipus
d'edificis i usuaris? Històricament hi ha
hagut moltes tipologies que han combinat
diferents usos en un mateix edifici. Les
cases de poble tradicionals acollien
animals, espai d'emmagatzematge i tallers
a la planta baixa, un petit solar al pati del
darrere i la zona d'estar a la planta de dalt.
Quina mena de noves combinacions són
possibles avui? Hi ha un camí fascinant pel
que fa a la reinvenció de tipologies híbrides
en resposta a les demandes canviants de la
nostra societat i economia.
Les noves condicions d'accessibilitat
en aquestes zones poden permetre una
diversificació real de programes i usuaris.
En els casos més exemplars, treballadors,
repartidors, consumidors, empresaris,
oficinistes, camioners i clubs nocturns
podrien freqüentar setmanalment els
mateixos locals. Hi ha un repte evident a
l'hora d'intensificar els edificis contenidor
d'una sola planta: podem plantejar-nos
afegir volums a l'interior, a dalt i a sota,
al costat... per tal de crear referències
interessants per a un paisatge urbà més
llegible i atractiu.
19
in one building. Traditional village
houses provided shelter for animals,
storage space and workshops on
the ground floor, a small allotment
in the backyard and the dwelling
area upstairs. What kind of new
combinations are possible today?
There is a fascinating road ahead
regarding the reinvention of hybrid
typologies in response to the
changing demands of our society
and economy.
The new conditions of accessibility
in these areas can enable real
diversification of programmes
and users. In the most exemplary
cases, workers, delivery people,
consumers, businesspeople,
office workers, truck drivers and
nightclubbers might frequent the
same places every week. There is
a challenge in how to intensify one-
story container buildings: we can
consider adding volumes inside,
above, below and by the side, to
create appealing references for
a more legible, attractive urban
landscape.
ECO-EFFICENCY. Production
areas offer enormous scope for
urban metabolism, due to the
common concentration of flows
of energy, water and material.
For this reason, many of the key
arguments mentioned above
should be combined in all the
cases with strategies for improving
the metabolic behaviour of the
metropolis.
A good balance between inputs,
outputs and throughputs is
necessary on all the built scales.
At building scale, and due to their
size, the rooftops of “boxes” are
privileged spaces for solar energy
production and water collection,
incorporating new technologies
towards the ideal of the zero-energy
building (ZEB).
At district scale, the former industrial
areas should not be filled with all
NIMBY metabolic artifacts, but
20
ECO-EFICIÈNCIA. Els àmbits productius
ofereixen un enorme joc per al metabolisme
urbà, a causa de l’habitual concentració de
fluxos d'energia, aigua i matèria. Per aquest
motiu, molts dels arguments clau esmentats
anteriorment s'haurien de combinar en tots
els casos amb estratègies per millorar el
comportament metabòlic de la metròpoli.
El bon equilibri entre inputs, outputs i
rendiments sempre és una qüestió clau a
totes les escales. A escala de l'edificació,
les cobertes de les “caixes” són per la seva
mida, espais privilegiats per a la producció
d'energia solar i per la recollida d'aigua,
incorporant noves tecnologies cap a l'ideal
d'edificació d'energia zero (ZEB).
A escala de districte, les antigues àrees
industrials no haurien d'omplir-se amb tots
els artefactes metabòlics del NIMBY (‘al pati
de casa, no!’), sinó que hauríem d'aprofitar
la disponibilitat de sòl per introduir solucions
ambientals i de disseny innovadores per les
"màquines" que permeten el funcionament
del sistema urbà. Prop de Badalona, a
la zona del Fòrum al nord de l'avinguda
Diagonal, la transformació de totes les grans
infraestructures metabòliques representen
un bon exemple de com combinar-
les amb noves formes d'espai públic a
escala metropolitana, integrant plantes
de reciclatge de residus, depuradores,
centrals d’energia i sistemes de “calefacció
i refrigeració” que poden reforçar l'esquelet
urbà dels nous barris d'ús mixt construïts
sobre les cendres dels polígons industrials
anodins.
21
instead, we should take advantage
of the availability of land to allocate
innovative environmental and
design solutions for the “machines”
that allow the urban system to run.
Close to Badalona, in the Forum
area to the north of Diagonal
Avenue, the transformation of all
huge metabolic infrastructures is a
good example of how to combine
facilities with new forms of public
space at metropolitan scale. The
area integrates waste recycling
plants, wastewater plants, power-
plants and “heating and cooling”
systems that can strengthen the
urban skeleton of the new mixed-
use neighbourhoods built on the
ashes of bland industrial estates.
REFERENCES
AMB, Busquets, J. (dir.), Crosas C. (ed.)
(2015); Metropolis Barcelona. V.1 Metropolitan
Urban Planning Today; v.2. Metropolitan
Transformations; v.3 Atlas. Contemporary maps.
AMB, Barcelona, 2015.
AMB, De Pablo, A.; Caba, J. (2018) Quaderns
PDU Metropolità n.9. "Polígons d'activitat
econòmica / Economic Activity Estates”.
Baum, M.; Christiaanse, K.; (ed.), (2012) City
as loft: adaptative reuse as a resource for
sustainable urban development, Zürich, GTA
Verlag.
Buhigas, M. (coord.) (2014) “Torna la indústria:
estan preparades les nostres ciutats?”.
Diputació de Barcelona, Estudis, Sèrie Territori,
13.
Crosas, C., Clua, A. eds. (2018a). Noves mirades
a la transformació dels teixits industrials = New
insights into the transformation of industrial
landscape a Crosas, C., Clua, A. eds. (2018). Re-
Mix: Urban Productive Landscape. L’Hospitalet
de Llobregat – LUB-UPC, pp. 27-71
Font, A. et alt.(2012); Urban patterns of
economic activities. Barcelona Metropolitan
Region Barcelona, Institut d'Estudis Territorials,
Barcelona
Grulois, G., Casabella, N., Crosas, C. and
Perea, J. (ed), (2015a) UpCycle Zona Franca
- Cogenerative Design Strategies for a
Sustainable Urban Metabolism, LoUIsE-ULB and
LUB-UPC : Brussels, Belgium.
Rifkin, J.(2011) The Third Industrial Revolution:
How Lateral Power Is Transforming Energy, the
Economy, and the World, Palgrave Macmillan.
22 23

El sòl industrial com a oportunitat de transformació de la ciutat:

Els nous espais d’activitat econòmica
Industrial land as an opportunity to transform the city:
New spaces for economic activity
MIQUEL BARCELÓ, Dr. Enginyer industrial i Economista

Les activitats econòmiques han estat Economic activities have always

sempre relacionades amb el model
econòmic i social de cada moment històric.
A l’edat mitjana es duien a terme en les zones
rurals d’una economia predominantment
agrària, en la que la família troncal era el
centre d’activitats econòmiques, agràries i
ramaderes, i la unitat bàsica de producció.
A mesura que es van desenvolupant
les ciutats medievals, els artesans i els
comerciants van anar ocupant el seu lloc
dins l’espai urbà, organitzats per gremis
que se solen agrupar per carrers o barris.
Són el precedent dels actuals clústers que
necessiten un espai de proximitat pel seu
desenvolupament. És un model econòmic
en el qual coexisteixen en un mateix
espai, rural o urbà, activitats productives
o residencials. En viles i ciutats, aquestes
conviuen amb les activitats comercials
i l’espai públic. Es produeix, doncs, una
barreja d’usos i un àmbit de mobilitat limitat
a l’entorn pròxim.
been related to the economic and
social model of each historical
moment. In the Middle Ages, they
were carried out in the rural areas of
a predominantly agrarian economy,
in which the nuclear family was the
centre of economic, agricultural
and pastoral activities and the basic
unit of production. As medieval
cities developed, artisans and
merchants took their place in the
urban space, organized by guilds
that were usually grouped by streets
or neighbourhoods. They were the
precedent of the current clusters
that need to be close together to
develop. This is an economic model
in which production or residential
activities coexist in the same space,
which may be rural or urban. In
towns and cities, these coexist with
commercial activities and public
space. There is therefore a mixture of
uses and an area of mobility limited
to the immediate surroundings.
With the first industrial revolution
of the nineteenth century, a
Amb la primera revolució industrial del fundamental change took place:
segle XIX, es produeix un canvi fonamental: the emergence of the factory as
the central point in production. This
l’aparició de la fàbrica com a nucli central new element that appeared in the
de la producció. Aquesta nova espècie que economic and social ecosystem
apareix a l’ecosistema econòmic i social té had certain energy and production
uns determinats requeriments energètics requirements that transformed
the previous decentralized model
i de producció que transformen l’anterior into a centralized one. The energy
model descentralitzat en un de centralitzat. that moved the machines and the
L’energia que mou les màquines i els workers involved in the production
treballadors que participen en el procés process had to be concentrated in
small spaces that we call factories.
productiu deuen concentrar-se en espais These factories were installed
reduïts als quals anomenem fàbriques. around the old cities and caused
Aquestes fàbriques s’instal·len al voltant strong development of the urban
de les ciutats antigues i provoquen un fort phenomenon. The new industrial
1
El present article està basat en els llibres de l’autor: Citynomics, economia, innovacion y territorio, Amazon 2016
i Innocities, urbanismo, economia, tecnologia y cambio social, Amazon 2020.
-
1
This article is based on the author’s books: Citynomics, economia, innovation y territorio, Amazon 2016, and Innocities, urbanism,
economy, technology and social change, Amazon 2020.
24
desenvolupament del fenomen urbà. Les
noves ciutats industrials creixen a un ritme
mai vist anteriorment, perquè la població
rural es desplaça a aquestes ciutats on es
concentra el treball assalariat i els serveis.
És el segle XIX dels països industrials.
Amb el canvi al segle XX, apareixen noves
tecnologies com l’electricitat o el vehicle de
motor que tornen a transformar l’economia
en el que es coneix com la segona
revolució industrial i es consolida un nou
espai d’activitat econòmica que anomenem
Parc o Polígon Industrial. Apareix un nou
model energètic descentralitzat, basat en
l’electricitat i el petroli, que determina un nou
model de mobilitat i, com a conseqüència,
un nou model de ciutat. Es tracta d’una ciutat
dispersa en el territori, amb una distribució
d’usos especialitzats i amb una mobilitat
basada en l’ús generalitzat de l’automòbil:
és el paradigma de la ciutat americana, amb
les seves extenses zones residencials i amb
les activitats industrials concentrades en
territoris fora del nucli urbà.
Transició del segle XX al segle XXI:
un nou model
Els Espais d’Activitat Econòmica són resultat
de cada moment històric. Les preguntes
que ens hem de fer al segle XXI donades
les noves condicions d’un nou model
econòmic basat en el coneixement i en el
marc de la globalització són les següents:
1/ Com es transformaran els actuals Parcs
Industrials propis del segle XX? i 2/ Quines
seran les característiques dels nous Espais
d’Activitat Econòmica del segle XXI? I
encara, planejant sobre tot això, quin hauria
ser el paper dels poders públics i dels
agents econòmics en relació amb aquest
canvi de paradigma?
cities started growing at a rate
that had never been seen before,
because the rural population moved
to these places where wage labour
and services are concentrated.
This was the nineteenth century in
industrial countries.
With the change of century, new
technologies appeared, such as
electricity or the motor vehicle
that once again transformed the
economy in what is known as
the second industrial revolution.
Over the twentieth century, a new
area of economic activity was
consolidated, which we call an
industrial park. A new decentralized
energy model appeared, based on
electricity and oil, which determined
a new model of mobility and, as
a consequence, a new model of
city. This was a city spread over
the territory, with distribution of
specialized uses and mobility
based on the widespread use of the
automobile. The paradigm is the US
city, with its extensive residential
areas and industrial activities
concentrated in territories outside
the urban centre.
The transition from the twentieth
century to the twenty-first
century: a new model
Economic Activity Areas are the
result of each historical moment. The
questions we must ask ourselves
in the twenty-first century, given
the conditions of a new economic
model based on knowledge and in
the framework of globalization are
the following. 1/ How will the current
industrial parks be transformed
in the twentieth century? 2/ What
will the characteristics of the new
spaces of economic activity of
the twenty-first century be like?
Considering all of this, what should
the role of public authorities and
economic agents be in relation to
this paradigm shift?
La transformació dels actuals
parcs industrials
Als països d’industrialització recent, és molt
probable que coexisteixi la creació de nous
parcs industrials amb la transformació dels
antics. En qualsevol cas, crec que els nous
parcs haurien de seguir ja un model del
segle XXI, saltant-se l’etapa històrica del
segle XX. Els polígons industrials,
tant si són nous com adaptats, han de
millorar sensiblement el seu nivell de
serveis per transformar-se en nous espais
d’activitat econòmica del segle XXI.
Els serveis que actualment es van imple-
mentant en alguns polígons industrials són:
1/ Censos d’empreses per a un coneixement
real de les característiques de les empreses
d’un polígon, les seves necessitats i el
seu potencial, etc. 2/ Associacionisme i
gestió de serveis comuns. 3/ Promoció
de noves activitats d’interès comú. 4/
Estudis estratègics d’interès general com
mercats d’exportació o marc regulador. 5/
Serveis bàsics com aigua, gas, electricitat,
transport, etc. 6/ Serveis avançats com
consultoria energètica, sistemes de qualitat
o d’innovació. 7/ Cooperació i xarxes de
compres, exportació, serveis comuns, etc.
8/ Centres de serveis comuns del parc com
ara seguretat, manteniment, jardineria, etc.
Hi ha altres serveis que no són tan comuns
en els processos d’adaptació actualment
en marxa, però que haurien d’incorporar-
se progressivament. Es proposa incorporar
nous elements d’alt valor afegit, en
particular: 9/ R+D, tecnologia i innovació,
entre d’altres: projectes col·laboratius d’R+D
entre empreses i centres especialitzats,
plataformes tecnològiques, plantes pilot
i capacitats de pre-industrialització,
desenvolupament i validació inicial del
producte, consultoria tècnica i d’innovació,
25
The transformation of the current
industrial parks
In recently industrialized countries,
the creation of new industrial
parks will likely coexist with the
transformation of old ones. In any
case, I think that the new parks
already follow a twenty-first-
century model, and have skipped
the historical stage of the twentieth
century. Industrial parks, whether
they are new or adapted, must
significantly improve their level
of services so that they can be
transformed into new areas of
economic activity in the twenty-first
century.
The services that are currently
being implemented in some
industrial parks are: 1/ Business
surveys to really determine the
characteristics of the companies in
an industrial park, their needs and
their potential, among other factors.
2/ associationism and management
of common services. 3/ Promotion
of new activities of common
interest. 4/ Strategic studies of
general interest such as export
markets or regulatory frameworks.
5/ Basic services such as water,
gas, electricity and transport. 6/
Advanced services such as energy
consultancy, quality or innovation
systems. 7/ Cooperation and
networks of purchases, export and
common services. 8/ Common park
service centres such as security,
maintenance and gardening.
Other services are not as common
in the adaptation processes that
are currently underway, but they
should be gradually incorporated.
They include new elements of
high-added value. One of these
is research and development,
technology and innovation,
including: collaborative R&D
projects between companies and
specialized centres, technology
platforms, pilot plants and pre-
26
projectes de sostenibilitat i eficiència, suport
al posicionament i participació en iniciatives
europees, etc. 10/ Col·laboració i iniciativa
empresarial: col·laboració logística i en
la cadena de valor, internacionalització,
desenvolupament de negocis i marketing
conjunt, suport a la generació d’inversió
en spin-offs, start-ups i en corporate
enterpreneurship i finalment projectes
d’atracció d’inversió. 11/ Formació i talent:
formació i desenvolupament professional
dels treballadors i directius, captació i
retenció de talent, mobilitat de personal/
estudiants entre l’empresa i els centres de
coneixement, adquisició d’habilitats per
a la innovació i l’emprenedoria. 12/ Smart
environment (adaptació del concepte
de smart cities a entorns no estrictament
urbans): mobilitat, qualitat i serveis
mediambientals (aigua, sanejament, residus,
rec, etc.), qualitat de serveis i equipaments
urbans, energia, comunicacions, etc.
Un nou model de ciutat i d’Espais
d’Activitat Econòmica
Des de finals del segle XX s’han anat
proposant diferents teories o models de
ciutat propicis al desenvolupament de la
nova economia basada en el coneixement.
Hem vist des de la teoria dels clústers de
Michael Porter, a la triple o quàdruple hèlix
d'Erkowitz i altres, o la teoria de la classe
creativa o de la triple T de Richard Florida,
entre d’altres. Totes elles posen l’èmfasi
en la importància del fenomen urbà per al
desenvolupament econòmic i del nou model
de ciutat adequat al desenvolupament del
coneixement i a la seva transformació en
valor econòmic. De tot això resulta la nova
ciutat d’Espais d’Activitat Econòmica del
segle XXI: la ciutat compacta amb una
barreja d’usos, la ciutat del coneixement,
digital, sostenible, en definitiva, la nova
ciutat on es pot desenvolupar el nostre futur.
industrialization capabilities,
initial product development
and validation, consultation of
technical and innovation projects,
sustainability and efficiency
projects, support for positioning
and participation in European
initiatives. Another element is
collaboration and business initiative,
including logistics and value chain
collaboration, internationalization,
business development and
joint marketing, support for the
generation of investment in spin-
offs, start-ups and corporate
entrepreneurship, and investment
attraction projects. A further factor is
training and talent, including training
and professional development of
workers and managers, recruitment
and retention of talent, mobility
of staff/students between the
company and knowledge centres,
and acquisition of skills for
innovation and entrepreneurship.
Finally, smart environments
(adaptation of the concept of smart
cities to environments that are not
strictly urban) play a role, including
mobility, quality and environmental
services (water, sanitation, waste
and irrigation), quality of services
and urban equipment, energy,
communications, and others.
A new city model and Economic
Activity Spaces
Since the end of the twentieth
century, various theories or city
models have been proposed that
are conducive to the development
of the new knowledge-based
economy. These include the
cluster theory of Michael Porter,
the triple or quadruple helix of
Erkowitz and others, and the theory
of the creative class or the triple
T of Richard Florida. All of these
emphasize the importance of the
urban phenomenon for economic
development and the new city
model, which is suitable for the
development of knowledge and
its transformation into economic
value. All this results in the new city
En el context global del segle XXI, ciutats i
regions estan condemnades a competir a un
nivell desconegut anteriorment. Els països
desenvolupats o que pretenen seguir la via
del desenvolupament, tenen com a única
forma sostenible de competir, la ciència, la
tecnologia, la innovació, el coneixement i
la indústria. Mitjançant aquests medis han
de ser capaços d’oferir nous productes o
serveis de qualitat al mercat global.
Els nous Ecosistemes Urbans Innovadors
són els espais urbans que agrupen
institucions del coneixement, companyies
líders en innovació, persones de talent,
serveis avançats, etc. Aquests ecosistemes
no apareixen del no-res i no és possible
crear-los ràpidament mitjançant la simple
acció pública i la inversió. Tot i això,
existeixen unes condicions mínimes de
presència de determinats actors privats
i públics a partir dels quals es poden
promoure polítiques dirigides a la creació
i consolidació d’aquests Ecosistemes
Urbans Innovadors. En general, el sector
públic (administració local, regional,
nacional o institucions d’investigació i
universitats) és l’actor central en la seva
promoció. A partir del seu impuls inicial,
el seu desenvolupament i consolidació
dependrà de la participació activa del
sector privat i de les accions de partenariat
publico-privat.
La ciutat moderna, centre de l’economia
global, ha de ser diversa i donar cabuda
a tota mena d’activitats econòmiques
basades en el coneixement com la indústria
de baix impacte o els serveis tecnològics. El
model urbà propi d’aquests ecosistemes és
compacte, dens, sostenible i divers (barreja
de teixit residencial, espai públic, teixit
comercial, activitat productiva i serveis),
27
of economic activity spaces of the
twenty-first century: the compact
city with its mix of uses, the city of
knowledge, which is digital and
sustainable, in short, the new city
where our future will develop.
In the global context of the twenty-
first century, cities and regions are
doomed to compete at a previously
unknown level. Developed
countries or countries that intend
to follow the path of development
only have science, technology,
innovation, knowledge and industry
as a sustainable way to compete.
Through these means, they must be
able to offer new quality products or
services to the global market.
The new Innovative Ecosystems are
urban spaces that bring together
knowledge institutions, leading
companies in innovation, talented
people and advanced services.
These innovative urban ecosystems
do not appear out of thin air and
cannot be created quickly through
simple public action and investment.
However, there are minimum
conditions for the presence of
certain private and public actors.
Policies can be promoted that
are aimed at the creation and
consolidation of these innovative
urban ecosystems. In general,
the public sector (local, regional,
national administration or research
institutions and universities) is the
central actor in its promotion. From
this initial impulse, its development
and consolidation will depend
on the active participation of the
private sector and public-private
partnership actions.
The modern city, a centre of the
global economy, must be diverse
and accommodate all kinds of
knowledge-based economic
activities such as low-impact
industries or technological services.
The urban model that is typical
of these ecosystems is compact,
dense, sustainable and diverse
28
una ciutat capaç d’afrontar la competitivitat
i la diferenciació que ofereix oportunitats
per al talent i seguir sent solvent i resilient
en circumstàncies canviants.
La creació i el desenvolupament d’Ecosis-
temes Urbans Innovadors és complexa,
llarga i no exempta de dificultats. Exigeix
coherència i harmonia entre activitats
molt diverses relacionades entre si: la
planificació urbana, la inversió immobiliària
i la comercialització, la ciència i l’R+D,
els programes públics i les estratègies
tecnològiques privades, la tecnologia i la
innovació, l’ emprenedoria i els nous models
de negoci, l’atracció de companyies líders,
la gestió i la dinamització de l’ ecosistema,
el lideratge polític i econòmic, etc.
En barris que poden ser renovats i revita-
litzats o en noves àrees urbanes disponi-
bles per al desenvolupament equilibrat, les
ciutats tenen l’oportunitat de crear àrees
urbanes que concentren talent innovador
i empresarial en un entorn urbà atractiu i
vital. Un diàleg constant entre les activitats
residencials, culturals, econòmiques i
d’innovació és la base del model d’Espais
d’Activitat Econòmica. És crucial un diàleg
fructífer i coherent entre els aspectes físics
(urbanisme, infraestructures, arquitectura),
el contingut (empreses, centres R+D,
universitats, incubadores, etc.) i les xarxes
de relacions durant les fases del disseny,
construcció i permanència del projecte.
Més enllà dels elements instrumentals o
físics, tot l’anàlisi i el programa de treball
per definir un projecte de transformació
d’aquestes zones de la ciutat, hauria de
centrar-se en els que són els tres objectius
últims de la seva existència: 1/ Atracció
de noves empreses. 2/ Millora de la
competitivitat de les empreses existents,
29
(a mixture of residential fabric, sobretot mitjançant la creació de serveis. the three ultimate objectives of its
public space, commercial fabric, 3/ Generació de beneficis i externalitats existence. These are: 1/ Attraction
production activity and services). of new companies. 2/ Improving
A city that knows how to face positives pel territori. Per fer front a aquests the competitiveness of existing
competitiveness and differentiation reptes, proposem tractar-los a dos nivells companies, especially through the
offers opportunities for talent and segons la seva diferent tipologia: creation of services. 3/ Generation
remains solvent and resilient in of benefits and positive externalities
various circumstances. for the territory. To deal with the
Model A (polígons del segle XXI): Els current challenges of industrial
The creation and development of polígons industrials que poden millorar parks, we propose dealing with
innovative urban ecosystems are sensiblement el seu nivell de serveis per them on two levels, according to the
complex, long processes that are a convertir-se en uns Espais d’Activitat typologies of industrial parks.
not without difficulties. They require
coherence and harmony between Econòmica del segle XXI. Es tracta de Model A (twenty-first century
diverse, interrelated activities: urban millorar els serveis dels polígons implicats, estates): industrial parks that can
planning, real estate investment concretant tipologies de serveis a aplicar, significantly improve their level
and commercialization, science tal com es coneix en diferents documents of services to become twenty-
and R&D, public programmes and first century Economic Activity
private technology strategies, publicats sobre el tema. Areas. This is about improving the
technology and innovation, services of the industrial parks that
entrepreneurship and new business Destacaríem entre d’altres, serveis d’infor- are involved and specifying the
models, the attractiveness of leading mació i estudis, promoció internacional types of services to be applied, as
companies, the management determined in documents published
and dynamism of the ecosystem, i atracció de noves inversions, serveis on the subject.
and the political and economic bàsics (des de subministraments bàsics
leadership, among others. fins a serveis de mobilitat), serveis avançats Among other factors, we highlight
(telecomunicacions, estalvi energètic, information services and studies,
In city neighbourhoods that can be international promotion and
renewed and revitalized or in new
urban areas that are available for
balanced development, cities can
create urban areas that concentrate
scientific and business talent in an
attractive, lively urban environment.
A constant dialogue between
residential, cultural, economic and
innovative activities is the basis
of the economic activity areas
model. A fruitful, coherent dialogue
between physical aspects (urban
planning, infrastructure and
architecture), content (companies,
R&D centres, universities and
incubators, among others), and the
networks of relationships during
the design, construction and
permanence phases is crucial for
the project.
Beyond instrumental or physical
elements, the entire analysis
and work programme to define a
transformation project for these
areas of the city should focus on

consultoria avançada etc.), centres de
serveis a les empreses, activitats de
cooperació i de connexió de xarxes,
programes de formació i atracció de talent,
connexió amb centres d’investigació
i centres tecnològics, programes de
promoció de la innovació, projectes que
s’anomenen "smart enviroment", etc.
Model B (serien els nous Districtes
Innovadors): Reconversió del sòl industrial
obsolet o en procés de degradació, en
un model urbà que aporti valor afegit al
seu entorn, en un nou model d’Espais
d’Activitat Econòmica, que és on es desen-
volupen avui en dia les activitats de major
valor afegit. Activitats basades en models
energètics i de mobilitat sostenibles, i en
un nou paper de la ciutat com a espai urbà
on la creativitat i la innovació troben el seu
entorn natural capaç d’atraure i fixar talent
local i internacional.
Aquestes transformacions urbanes
necessiten un model de planejament
urbanístic orientat a la transformació del
sòl industrial en les noves àrees urbanes,
basades en la barreja d’usos i en la promoció
de noves activitats econòmiques d’alt valor
afegit.
El polígon industrial sud de Badalona
Per a la definició d’un model econòmic
urbà basat en l’especialització intel·ligent
i en el criteri de reunir les condicions de
massa crítica inicial, afegim diversos criteris
addicionals a tenir també en compte. El
primer criteri fa referència a la necessitat
de partir d’un doble enfocament: tota
especialització d’un nou Districte Innovador
haurà de tenir com a objectius 1/ Reforçar la
capacitat innovadora de la indústria existent
i 2/Promoure nous sectors emergents
urbans.
attraction of new investments,
basic services (from basic supplies
to mobility services), advanced
services (telecommunications,
energy saving and advanced
consulting, etc.), business
service centres, cooperation and
networking activities, training
programmes and talent attraction,
connection with research centres
and technology centres, innovation
promotion programmes, and smart
environment projects.
Model B (these would be the new
innovative districts): reconversion
of obsolete industrial land or land
in the process of degradation, in an
urban model of Economic Activity
Areas that brings added value
to the environment. These new
Economic Activity Areas are where
the highest added-value activities
take place today. The activities
are based on sustainable energy
and mobility models, and on a new
role for the city as an urban space
where creativity and innovation
find their natural environment and
can attract and retain talent from
here and around the world. These
urban transformations require an
urban planning model focused on
the transformation of industrial land
in the new urban areas, based on
mixed uses and the promotion of
new economic activities with high
added value.
The southern industrial park of
Badalona
For the definition of an urban
economic model based on
intelligent specialization and the
criterion of meeting the initial critical
mass conditions, we add several
criteria that should be taken into
account. The first criterion refers
to the need to start from a dual
approach: all the specialization in
a new innovative district must have
as objectives: 1/ Strengthen the
innovative capacity of the existing
industry. 2/ Promote new emerging
urban sectors.
En el cas de Badalona el primer objectiu
fa referència al sector industrial metall-
mecànic i el segon a les indústries culturals
i creatives. Com arribem a aquesta doble
conclusió? En ambdós casos es va procedir
en un triple sentit. En primer lloc, mitjançant
bases estadístiques es va analitzar
l’estructura productiva dels polígons in-
dustrials i del conjunt de la ciutat. Als
polígons industrials hi havia una important
concentració d’empreses del sector metall-
mecànic que no col·laboraven entre elles ni
compartien serveis o estratègies comunes,
ni tan sols responien en general al criteri de
relació entre client i proveïdor, però tot i això
entre totes elles sumaven una xifra important
d'ocupació, facturació i exportacions.
En segon lloc, i a partir d’aquesta consta-
tació, es va preparar un rànquing per
aquestes tres variables de facturació, llocs
de treball i exportacions. Es va veure que
hi havia un nombre notable d’empreses
del sector metall-mecànic que podríem
considerar empreses tractores amb
una dinàmica innovadora i exportadora
molt important. Malgrat estar situades
en un entorn gens favorable per al seu
desenvolupament, ni en termes urbanístics,
ni de comunicacions, ni d'infraestructures
bàsiques o de serveis, havien aconseguit
ser competitives en un mercat global
i això podia representar una bona
situació de partida pensant en una futura
especialització d’aquest territori.
Finalment, durant l’any 2019, es va preparar
un pla d’innovació d’aquest sector, visitant
les deu primeres empreses del rànquing
que vam elaborar i vam preguntar-los
per les seves estratègies d’innovació i les
seves necessitats d’entorn de tota mena. El
resultat és una estratègia d’especialització
sectorial per al desenvolupament d’un
Districte Innovador en aquest territori.
31
In the case of Badalona, the first
objective refers to the metal and
mechanical industrial sector and the
second to the cultural and creative
industries. How do we reach this
double conclusion? In both cases,
the process involved three steps.
Firstly, the productive structure of
the industrial parks and the city
as a whole was analysed, using
statistical bases. In the industrial
parks, there was a significant
concentration of companies in
the metal and mechanical sector
that did not collaborate or share
common services or strategies, nor
did they even respond in general
to the criterion of a relationship
between customer and supplier.
Despite this, all of them added up
to an important element in terms of
employment, turnover and exports.
Secondly, based on this finding, a
ranking for these three variables
of turnover, jobs and exports
was prepared. It was found that a
notable number of companies could
be considered tractor companies
with a very important dynamic of
innovation and export. Despite
being located in an environment
that is not at all favourable for their
development in terms of urban
planning, communications, basic
infrastructure or infrastructure
services, they had managed to be
competitive in a global market. This
could represent a good starting
situation for considering future
specialization in this territory.
Finally, during 2019, an innovation
plan was prepared for this sector.
The first ten companies in the
ranking that had been prepared
were visited and asked about their
innovation strategies and their
environmental needs of all sorts. The
result was a sectoral specialization
strategy for the development of an
innovative district in this territory.

En el cas de les Indústries Culturals i
Creatives se seguí un procés similar però
ara ampliant l’àmbit al conjunt de la ciutat,
ja que un polígon industrial no és l’espai
adequat per al desenvolupament d’aquest
sector d’activitat. A partir de l’anàlisi esta-
dística es va observar una base inicial del
sector compost per 176 empreses amb
una facturació agregada de 127M d’euros.
No es tracta d’un macro-sector, però es va
considerar que era base suficient per seguir
amb el procés. En segon lloc, es va preparar
el rànquing per volums d’ocupació i de
facturació i es va veure que era un sector
molt distribuït en activitats diverses amb
una incorporació creixent de processos de
digitalització.
Segons la classificació de la UNESCO
aquest sector està format per sis subsectors
que tenen en comú que estan basats en
persones creatives i en una forta base
cultural. Els subsectors són els següents:
1/ Patrimoni viu: patrimoni natural i cultural i
cultura tradicional. 2/ Audiovisual: TV, ràdio,
cinema, videojocs, etc. 3/ Arts visuals:
pintura, escultura, fotografia i artesania. 4/
Creativitat funcional: disseny, publicitat,
moda i arquitectura. 5/ Sector editorial:
premsa, llibres, diaris, revistes i biblioteques.
6/ Arts escèniques: teatre, dansa i música.
En el conjunt de la ciutat de Badalona
domina el sector de la creativitat funcional
amb un 75% del total de les empreses, però
amb algun cas destacat en arts escèni-
ques, audiovisual i patrimoni viu.
En resum, algunes conclusions del treball
analític del sector ICC van ser: 1/Un sector
emergent amb una forta component
informal: tant de les empreses com de
les condicions laborals on predomina la
situació de precarietat sobretot en algunes
activitats com artístiques i culturals. 2/
BADALONA. 1970
33
In the case of Cultural and Creative
Industries, a similar process was
followed, but the scope was
expanded to the entire city, since an
industrial park is not the right space
for the development of this sector
of activity. From the statistical
analysis, an initial base of the sector
composed of 176 companies with
an aggregate turnover of 127 million
euros was observed. This is not a
macro sector, but it was considered
to be a sufficient basis to continue
with the process. Secondly,
when the ranking was drawn up
by employment and turnover
volume, it was seen that it was a
widely distributed sector in various
activities with growing incorporation
of digitization processes.
According to the UNESCO
classification, this sector is made
up of six sub-sectors that have
in common that they are based
on creative people and a strong
cultural base. The subsectors are
the following: 1/ Living heritage:
natural and cultural heritage and
traditional culture. 2/ Audiovisual:
TV, radio, cinema and video games,
among others. 3/ Visual arts:
painting, sculpture, photography
and crafts. 4/ Functional creativity:
design, advertising, fashion
and architecture. 5/ Publishing
sector: press, books, newspapers,
magazines and libraries. 6/
Performing arts: theatre, dance and
music. In Badalona, the functional
creativity sector dominates with 75%
of the total number of companies,
but with some outstanding cases
in performing arts, audiovisual and
living heritage.
Some conclusions of the analytical
work on the cultural and creative
industries sector were: 1/ An
emerging sector with a strong
informal component: both in terms
of the companies and the working
conditions where a precarious
situation predominates, especially
34
Una desconnexió entre les empreses i
entre els diferents sectors: les accions de
col·laboració entre les empreses i perso-
nes del sector són molt limitades per dues
qüestions: la falta d’espais de referència
aglutinants d’activitats i la naturalesa de
moltes de les activitats. 3/ Una base de
partida dèbil, però amb algunes empreses
i grups potencialment tractors del conjunt:
durant el treball de camp i les entrevistes
realitzades s’han observat lideratges
personals a partir dels quals es podrien
promocionar accions conjuntes dirigides al
global del sector.
A partir d’aquest primer diagnòstic es
van organitzar diverses reunions del
treball amb un total d’unes 15 empreses
considerades les més rellevants de cada un
dels subsectors del model de la UNESCO,
i a partir d’aquí es va presentar un pla
d’acció a tres anys per reforçar les accions
de col·laboració entre empreses, crear
els espais i serveis necessaris i establir un
model de governança publico-privat que
permetés el lideratge i la gestió del pla
d’acció.
El Polígon Industrial Sud de Badalona es
considera doncs un espai apropiat per
transformar en un nou ecosistema innovador
urbà on coexisteixin activitats econòmiques
relacionades amb un sector industrial
metall-mecànic innovador i un sector
emergent: el de les Industries Culturals i
Creatives amb una forta component digital.
Aquesta base productiva conviuria en un
model urbanístic basat en la barreja d’usos,
on diferents formes de residencial, serveis
i espai públic configuressin un model de
ciutat sostenible i innovadora propi del
segle XXI, com s’ha caracteritzat en el
present article.
35
in some artistic and cultural
activities. 2/ A disconnection
between companies and between
the sectors: collaborative actions
between companies and people
in the sector are very limited for
two reasons: the lack of reference
spaces that bring the activities
together and the nature of many
of the activities. 3/ A weak starting
point, but some companies and
groups potentially drive the whole.
During the field work and the
interviews that were carried out,
personal leadership was observed
from which joint actions aimed at
the sector as a whole could be
promoted.
Based on this first diagnosis, several
work meetings were organized
with around 15 companies that
were considered the most relevant
in each of the subsectors of the
UNESCO model. Based on these
meetings, a three-year action
plan was presented to strengthen
collaborative actions between
companies, create the necessary
spaces and services, and establish
a public-private governance model
that would allow leadership and
management of the action plan.
The South Badalona Industrial
Park is therefore considered an
appropriate space to transform into
a new innovative urban ecosystem
where economic activities related to
an innovative metal and mechanical
industrial sector and an emerging
sector of the Cultural and Creative
Industries with a strong digital
component coexist. This productive
base would coexist in an urban
planning model with a mix of uses,
where different forms of residential,
services and public space would
configure a sustainable, innovative
city model that is typical of the
twenty-first century, as described in
this article.
BADALONA. Pla general metropolità vigent
Font: Museu de Badalona. Fons Josep M. Cuyàs
BADALONA. Vista aèria. 1956
BADALONA. Vista aèria 1981
BADALONA. Vista aèria. 1992
BADALONA. Vista aèria. 2021
46
Badalona en transformació
La configuració de la ciutat de Badalona és
fàcilment explicable a partir d’uns quants
elements de la seva geografia i orografia, les
quals han determinat els diferents episodis
del seu desenvolupament urbanístic. El
triangle ben definit per la línia de la costa,
la Serralada de Marina i el riu Besòs, amb
la presència tangent d’aquest darrer amb
la Serra d’en Mena, defineixen el marc
espacial de la ciutat. Les infraestructures
que la creuen en sentit Sudoest – Nordest
segueixen la directriu de la costa i busquen
les tangències als turons. Així, el primer
assentament romà, el centre històric i els
primers eixamples s’estenen pel territori
pla prop del mar. L’autopista C-31 dibuixa
aproximadament el final d’aquest territori
pla, i dóna pas a un segon espai ondulat
marcat per les antigues rieres de directriu
mar-muntanya, entre les quals van tenir lloc
en diferents moments desenvolupaments
predominantment residencials. A les
estribacions de la Serralada de Marina
Badalona in transformation
DAVID MARTÍNEZ. Arquitecte urbanista
The configuration of the City of
Badalona can easily be explained
by a few elements from its
geography and orography, which
have determined the episodes in its
urbanistic development. The well-
defined triangle that is determined
by the coastline, the Marina
mountain range and the Besòs River
(and the tangency of the former with
the Mena mountain range) define
the spatial frame of the city. The
infrastructure that crosses it in the
south-west to north-east direction
follows the direction of the coast and
looks for tangents in the hills. The
first Roman settlement, the old town
and the first grid extensions over
the flat territory near the sea follow
this pattern. The C-31 highway
roughly marks the end of the flat
territory and gives way to a second
slightly steeper space marked by
the old sea-mountain streams,
between which predominantly
residential developments were built
at different times. The latest major
infrastructure, the B-20 highway,
passes next to the foothills of the
hi passa la darrera gran infraestructura,
l’autopista B-20, al vessant sud de la qual
s’han desenvolupat els àmbits més moderns
d’activitat productiva i comercial.
Com li passa a Barcelona, Badalona és
una ciutat acabada (o gairebé), des del
punt de vista de l’ocupació d’espais nous
per créixer. El seu futur urbanístic passa
doncs per la seva regeneració, cercant una
millora en la qualitat dels seus teixits, la seva
transformació, i la integració i optimització
de les infraestructures i serveis urbans.
Alguns temes rellevants de futur i els
projectes que se’n podrien derivar podrien
agrupar-se en les següents categories:
• El rol del les grans infraestructures de
mobilitat
• La regeneració dels barris
• La transformació dels teixits productius
• L’optimització de la matriu ecològica
Les principals infraestructures determinen
a Badalona el millor i el pitjor de la ciutat.
La magnífica accessibilitat que atorguen
l’Estació o les entrades i sortides de les
autopistes, tenen com a contrapartida
episodis de fractura urbana que minven -i
molt- la relació entre barris. La línia del tren
requereix més punts per travessar-la, de
més permeabilitat. L’opció de traslladar-la
a l’interior, segurament fent-ho coincidir
amb un hipotètic soterrament de la C-31,
suposaria un revulsiu de transformació per a
molts teixits adjacents. En qualsevol cas, el
veritable tall mental i urbanístic és l’autopista
C-31. Al voltant d’aquesta, sense la
necessitat d’haver de soterrar-la, apareixen
oportunitats de formular nous projectes,
amb edificis, i espai públic, de millora de
la permeabilitat. En punts estratègics com
Sant Roc – Llefià, on el tauler passa elevat,
o a Coll i Pujol, amb el solar de Can Llamas
per desenvolupar, l’excel·lent accessibilitat
47
Marina mountain edge, on the
southern slope of which the most
modern areas of production and
commercial activity have been
developed.
Like Barcelona, Badalona is a
completed city, or an almost
completed city, in terms of
possible new urbanized spaces.
Its urban planning future depends
on its regeneration, which seeks
to improve the quality of its
grid, its transformation, and the
integration and optimization of the
infrastructure and urban services.
Some relevant future themes and
the projects that could be derived
from them can be grouped into the
following categories:
•The role of large mobility
infrastructure
•The regeneration of
neighborhoods
•The transformation of production
fabrics
•The optimization of the ecological
matrix
In Badalona, the main infrastructure
determines the best and the
worst of the city. The magnificent
accessibility due to the station
or the entrances and exits of the
highways has, as a counterpart,
episodes of urban fracture that
undermine the relationship
between neighborhoods. The train
line requires more points where
it can be crossed to increase its
permeability. The option of moving
it to the interior, probably to make
it coincide with a hypothetic
undergrounding of the C-31, would
require the transformation of a lot of
adjacent fabric. In any case, the real
mental and urban divide is the C-31
highway. Around it, without the need
to bury it, opportunities appear to
involve new projects concerning
buildings and public space that
would improve permeability. At
strategic points such as Sant Roc-
Llefià, where the crossing level is
48
ha de donar peu a introduir elements que
facin ciutat i la cusin amunt i avall. En un altre
ordre de prioritats, la B-20 continua sent un
canal de mobilitat d’entorn asimètric, on
es poden explorar desenvolupaments que
aproximin la ciutat a la muntanya amb els
usos adequats, tal com se suggeria en el
Pla Director de la Serralada fet amb la UPC
l’any 2010. Allà es reconeixia amb encert la
necessitat de consolidar Can Ruti com a pol
sanitari i de recerca, atorgant-li els elements
de plena urbanitat dels que encara manca.
Badalona és una ciutat que ha crescut
en gran part a l’ombra de Barcelona,
procurant allotjament massiu a persones
treballadores de la capital. Si bé el
reequipament i la millora de l’espai públic
han estat força reeixits en els darrers 40
anys, cal una important actualització del
parc d’habitatges, mitjançant operacions
de remodelació pendents (Sant Roc), com
de rehabilitació massiva d’edificis obsolets
des del punt de vista energètic, funcional
i fins i tot tipològic. En algunes d’aquestes
operacions cal aprofitar per reequilibrar
els usos, fugint del monofuncionalisme
residencial (o quasi).
Per altra banda, els espais productius que
encara té la ciutat, alguns més antics (Can
Ribó-Manresà i Sot del Migdia-Badalona
Sud) i altres més moderns (Montigalà i
Guixeres) han de jugar un paper estratègic
en el futur a mig i llarg termini, sobretot
els primers. La seva posició immillorable
davant del mar, amb bona accessibilitat, la
podran aprofitar com a territoris palanca de
la transformació productiva i econòmica,
no només de Badalona, sinó del conjunt
elevated, or at Coll i Pujol, with the
Can Llamas lot to be developed, the
excellent accessibility should lead
to the introduction of elements that
make a city and bring it together.
In another order of priorities, the
B-20 continues to be a channel for
movement with an asymmetrical
environment, where developments
can be explored to bring the
city closer to the mountain with
appropriate uses, as suggested in
the Serralada Master Plan drawn
up with the UPC in 2010. There, the
need to consolidate Can Ruti as a
health and research hub was rightly
recognized, giving it the elements of
full urbanity that it still lacks.
Badalona is a city that has largely
grown in the shadow of Barcelona,
providing working people with mass
housing in the capital. Even though
the reequipment and improvement
of public space have been quite
successful in the last 40 years,
a major update of the housing
stock is needed, through pending
remodeling operations (Sant Roc),
and through massive rehabilitation
of obsolete buildings from an
energetic, functional and even
typological point of view. In some
of these operations, it is necessary
to take advantage to rebalance
the uses, avoiding residential
monofunctionalism (or almost).
The production spaces that the
city still has, some older (Can
Ribó-Manresà and Sot del Migdia-
Badalona Sud) and other more
modern spaces (Montigalà and
Guixeres), must play a strategic
role in the future in the mid- and
the long-term, especially the
older spaces. Its unbeatable
position in front of the sea, with
good accessibility, means that the
territory can be used as a lever
metropolità. A remolc del desenvolupament
de l’àmbit de les Tres Xemeneies, el polígon
industrial Badalona Sud pot esdevenir
un teixit mixt d’activitats innovadores,
productives, de recerca… L’avinguda
Maresme s’entreveu com la columna que ha
de vertebrar aquest espai, i que pot posar
en relació el nou Sant Roc amb les Tres
Xemeneies de Sant Adrià-Badalona. A l’altre
extrem de la ciutat, el sector de Can Ribó –
Manresà pot jugar un paper diferent amb
el BCIN (Badalona Centre Internacional de
Negocis) com a punta de llança, i amb la
futura B-500 que ha de connectar aquest
espai amb el Vallès Oriental.
Com a revers de les àrees productives,
els barris i les grans xarxes de mobilitat en
superfície, trobem a Badalona una matriu
ecològica ben definida, rica i diversa: la
platja, la serralada i els turons, i les rieres
i avingudes urbanes. Aquesta matriu
delicada, suport dels elements d’esbarjo
i dels paisatges més memorables de la
ciutat, pot encara incorporar nous usos
compatibles que evitin en alguns casos
l’abandó o la temptació d’urbanitzar-los
a la manera del segle passat. El conreu, el
turisme rural o els equipaments vinculats a la
natura i la recerca, són aquí opcions vàlides.
El cicle de l'aigua com a tema, juntament
amb el verd urbà, tant per les platges com
per a les rieres i eixos verds de la ciutat,
permeten reinventar maneres de fer en
les reurbanitzacions que encara cal dur a
terme a molts espais de la ciutat, i faran que
Badalona contribueixi indubtablement a la
lluita contra el canvi climàtic.
49
for the productive and economic
transformation of Badalona and
the entire metropolitan area.
Following the development of the
Tres Xemeneies area, the Badalona
Sud industrial estate could become
a mixed-use fabric of innovative
activities, production activities
and research activities. Avinguda
Maresme could be seen as the
column that structures this space,
which can relate the new Sant Roc
to the Tres Xemeneies on the edge
between Sant Adrià and Badalona.
At the other end of the city, the Can
Ribó - Manresà sector can play
a different role with the Badalona
International Business Center
(BCIN) as the spearhead, and with
the future B-500 that will connect
this space with Vallès Oriental.
In addition to the production
areas, the neighborhoods and the
large surface mobility networks,
Badalona contains a well-defined,
rich, diverse ecological matrix: the
beach, the mountain range, the hills
and the streams and urban avenues.
This delicate matrix, which supports
the recreational elements and the
most memorable landscapes of
the city, can still incorporate new
compatible uses that in some
cases avoid abandonment or the
temptation to urbanize them in the
manner of the last century. Farming,
rural tourism or facilities linked
to nature and research are valid
options here. The water cycle as a
theme, together with urban green
areas, considering the beaches and
the streams and green axes of the
city, allows us to reinvent methods
of redevelopment that still need to
be carried out in many spaces of
the city, and will make Badalona
undoubtedly contribute to the fight
against climate change.
 52 BDN-N BDN-S 53

1. Platja de les Mallorquines 5. Fàbrica Badrinas S.A.

2. Riera de Canyadó 6. Fàbrica de pintura Bruguer
3. Fàbrica P.H.I.E.R. 7. Fàbrica C.A.C.I.
4. Habitatges Sant Jordi 8. La vidriera badalonesa S.A.
9. El pont del petroli
10. Instal·lacions de CAMPSA
 54 BDN-N BDN-N 55

1. Platja de les Mallorquines 2. Riera de Canyadó

Font: I.C.G.C. Font: I.C.G.C.
 56 BDN-N BDN-N 57

3. Fàbrica P.H.I.E.R.
Font: I.C.G.C.
 58 BDN-N BDN-N 59

4. Habitatges Sant Jordi

Font: I.C.G.C.
 60 BDN-S BDN-S 61

5. Fàbrica Badrinas S.A. 6. Fàbrica de pintura Bruguer

Font: I.C.G.C. Font: I.C.G.C.
 62 BDN-S BDN-S 63

7. Fàbrica C.A.C.I. 8. La vidriera badalonesa S.A.

Font: I.C.G.C. Font: I.C.G.C.

Durant dos mesos, els tallers
d’urbanística de 4t curs de
l’ETSAB han explorat quines
podrien ser les imatges de futur
pel Polígon Industrial Nord [PIN-B]
de Badalona, situat a l’extrem
nord del municipi, arran de mar
i a tocar de Montgat. En el marc
de la Barcelona metropolitana, el
PIN-B té una posició privilegiada
i una excel·lent accessibilitat i no
obstant, sembla que funciona
parcialment i desaprofita el
potencial d’una àrea tan central.
Els treballs urbanístics discutits i
elaborats per més d’un centenar
d’estudiants als tallers de l’ETSAB,
se situen en les coordenades, però
alhora miren cap un horitzó més
llunyà. Partint de les condicions
actuals, es dissenyen estratègies
de transformació progressiva al
llarg del temps.
150 151
PIN-B
POLIGON INDUSTRIAL NORD - BADALONA
Els assajos ponderen quins són
els valors a preservar en una àrea
ASSAJOS SOBRE TEIXITS MIXTOS
com aquesta: els econòmics, A LA METRÒPOLI CONTEMPORÀNIA
ecològics, històrics, espaials
o arquitectònics. Alhora,
especulen sobre quins elements
construïts caldria mantenir,
quins eliminar, quins renovar
i quins afegir per configurar
un espai on la producció, els
serveis i l’habitatge es combinin
en proporcions adequades. Són
temptatives i idees de com nous
i vells edificis, usos existents,
tradicionals i innovadors,
EXPOSICIÓ
podrien combinar-se en un
entramat de carrers, espais
públics i equipaments que
CENTRE CÍVIC CAN CABANYES. BADALONA
formin un teixit urbà atractiu,
divers i intens. 1 AL 10 DE FEBRER DE 2016
152 153
154 155
156 157

ETSAB - CURS 2015-16. Quadrimestre de Tardor

URBANÍSTICA V- M. EL PROJECTE DE LA TRANSFORMACIÓ URBANA
Professors: Carles Crosas (coord.) + Jordi Bellmunt + Álvaro Clua + Sebastià Jornet +
Manuel Ruisánchez

Assistents exposició: Helena Trias amb Rafael Gasull + Cristian González

Estudiants: Simón Abellá, Daniel Aguad, Sandra Aguila, Arnau Aixala, Manuel Alias, Júlia
Alonso, Marcel Aloy, Juan José Arias, Maria Del Mar Amengual, Ruben Argudo, Núria
Arredondo, Ara Arza, Maria Auquer, Cristina Bao, Martí Barau, Lara Barcena, Adrià Bardagí,
Anna Baques, Arnau Bernet, Ana Laura Bertero, Laia Boloix, Joaquin Bosch, Saray Bosch,
Enric Bultó, Lucie Buresova, Judit Calveras, Gerard Caravaca, Roger Cardona, Cristian
Castela, Elisa Ciria, Jordi Colell, Alba Colome, Alicia Conde, Rubén Contreras, Jordi
Costa, Adrian Cuberos, Joel Bryan Curay, Llorenç Crespí, Sandra Del Río, Fátima Diz,
Carlos Duarte, Alzbeta Dvorakova, Ilyass Erraklaouy, Nuria Escoda, Roger Escorihuela,
David Espuña, Jan Fernández Fuente, Victor Ferran, Paula Ferro, Mireia Figueras, Andrea
Gago, Oscar Garcia, Eva Garcia, Rafael Gasull, Alejandra Gay, Vittorio Gemignani,
Mar Genoves, Yasmina Gil, Laia Girbau, Blanca González, Alberto Gonzalez, Cristian
Gonzalez, Pilar Gornés, Oriol Guiu, Ana Gutierrez Fernandez, Juan Camilo Hernández,
Bernat Hernandez, Guillem Huguet, Pieràngela Humet, Valerio Hulino, Alberto Ianne,
Roser Jonàs, Emma Just, Carla Lafuente, Marc Lencina, Arnau Llabrés, Marina Lladó,
Anna Lletjos, Ander Lopez, Rebeca López, Fernando López, Manuel Manzano, Antonina
March, Andrea Marchesin, Álvaro Martínez, Joaquin Martinez, Mariona Massons, Raul
Mateo, Maria Mateu, Chris Matienzo, Pol Monago, Gemma Montane, Lluís Montoliu,
Astrid Obiols, Paula Olagorta, Francesca Oliver, Juan Martin Patiño, Sarai Olabarrieta,
Ana Pazos, Andrea Parés, Anna Pedret, Lorenzo Perini, Guillem Peris, Lorenzo Petrone,
Gemma Poll, Pol Pujol, Cristina Prat, Ricard Prieto, Aleix Ranera, Jordina Ribo, Marc
Ribot, Jenny Rodríguez, Patricia Rodriguez, Lorena Ruzafa, Oriol Rovira, Peio Royo, Biel
Sánchez, Marta Sarroca, Aina Tapias, Julia Tarnawski, Claudia Teixido, Antonio Turmo,
Patricia Vicario, Miriam Vicen, Enric Villavieja, Enric Vidal, Sílvia Vila.

Organitza: Ajuntament de Badalona, Isabel Salvà

Laboratori d’Urbanisme de Barcelona- ETSAB-UPC
 269

CLOENDA
CLOSURE URBA·RE·MIX
La urbanística de la Regeneració Urbana i
la mixticitat funcional1
Urban Regeneration and Mixed-use Urban Design
CARLES CROSAS, Coordinador Urbanística 5-M

Els canvis de paradigma de l’urbanisme The paradigm shifts in urban

de les darrers dècades exigeixen una planning over the past few decades
demand a re-evaluation of what and
revisió sobre el què i el com ensenyem la how we teach urbanism today. At the
urbanística avui. A l’Escola de Barcelona - Barcelona School of Architecture
ETSAB, la força dels principis renovadors (ETSAB), the strength of the
que es van formular als anys 70 i 80 des innovative principles formulated in
the 1970s and 1980s at the Barcelona
del Laboratori d’Urbanisme-LUB dirigit per Urbanism Laboratory (LUB), led by
Manuel de Solà-Morales s’han demostrat Manuel de Solà-Morales, has had
fructífers en la docència del denominat a positive impact on the teaching
“Urbanisme per arquitectes”2. Unes dècades of "Urbanism for Architects"2.
Several decades later, the subject
després, l’estructura d’assignatures que structure that was consolidated in
va consolidar-se en el Pla 1994 es manté the 1994 curriculum is still used and
amb una força segurament anàloga i amb has similar force. The contents can

1
Aquest text és un extracte de la versió publicada originalment en castellà : Crosas, C. (2022). Versionando el “Urbanismo para
arquitectos”. La docencia troncal del urbanismo en la Escuela de Arquitectura de Barcelona. Bitácora Urbano Territorial, 33(1).
https://doi.org/10.15446/bitacora.v33n1.104522
2
Aquesta expressió, ha estat utilitzada reiteradament pels professors que van assentar la docència de l’urbanisme a l’Escola de
Barcelona. Per tenir una perspectiva àmplia i documentada se suggereix la lectura del llibre “El proyecto urbano en España. Génesis
y desarrollo de un urbanismo de los arquitectos” de Victoriano Sainz Gutiérrez (2006), que té nombroses referències i una atenció
especial al 2 (pp. 87-100).
-
1
This text is an excerpt from the originally published version in Spanish: Crosas, C. (2022). Versioning “Urbanismo para arquitectos”:
The core teaching of urbanism at the School of Architecture of Barcelona. Bitácora Urbano Territorial, 33(1). https://doi.org/10.15446/
bitacora.v33n1.104522
2
This expression has been repeatedly used by the professors who established the teaching of urbanism at the Barcelona School. For
a broad and documented perspective, see “El proyecto urbano en España. Génesis y desarrollo de un urbanismo de los arquitectos”
by Victoriano Sainz Gutiérrez (2006), which has numerous references and a special focus on this topic (pp. 87-100).
270
uns continguts que vénen a ser “versions” be seen as updated “versions” of
renovades dels clàssics que van configurar the classics that shaped the early
courses on Forms of Urban Growth
en els primers cursos els temaris de as an approach to seeing and
“Les Formes de Creixement Urbà” com understanding the city, and Urban
a aproximació a una manera de veure i Design in the later courses, as the
entendre la ciutat i “El projecte urbà” en els defence of an approach to the urban
complexity that is characteristic of
darrers cursos, com a defensa d’una actitud Catalan architects.
i aproximació projectual a la complexitat
urbana pròpia dels arquitectes. However, over these years, many
aspects of the architecture and
urban planning profession have
Durant aquests anys però, no han canviat changed as has the background
només tantes facetes de la professió and learning styles of digital
d’arquitecte i urbanista, sinó també el native students. Consequently,
“background” i la forma d’aprendre dels courses have had to adapt to
the new generations, avoid one-
estudiants, que han obligat a adaptar els way teaching and explore more
cursos a les noves generacions que són participatory methods such as
natius digitals, defugint l’ensenyament flipped classrooms and other
unidireccional, explorant mètodes més formulae that have been widely
experimented with in recent years
participatius, com les classes inverses and discussed in specific forums3.
i altres formules àmpliament assajades Without shying away from this
als darrers anys i discutides en fòrums interesting debate, this reflection
particulars3. Sense defugir d’aquest debat aims to focus on disciplinary
content related to what is known as
també interessant, aquesta reflexió vol “urban design”, to reclaim the role of
centrar-se en continguts disciplinars urban planning in terms of its social
en relació a l’anomenat “projecte urbà”, responsibility and transformative
reivindicant el paper de l’urbanisme en perspective.
relació a la seva responsabilitat social i "The urban project"
perspectiva transformadora.
During the 1980s, traditional
“El projecte urbà” discussion on the “plan” and the
“project” generated a well-known
disciplinary debate that had
La tradicional discussió entre el “Pla” i significant echoes in the teaching
el “Projecte” va generar durant els anys of “urban design” at ETSAB. Without
80 un conegut debat disciplinar que va going into the details of this deep
discussion, some have defended
tenir ecos importants en l’ensenyament the plan as an essential tool for
del denominat “projecte urbà” a l’ETSAB. urban planning (an argument widely
Sense que correspongui entrar aquí en supported by many Italian schools,
els detalls d’aquesta profunda discussió, with figures like Bernardo Secchi),
while others have staunchly
convé recordar només la posició dels defended the architectural project
defensors del pla com un instrument at urban scale. This position has
3
Com a exemple, el GILDA és un grup de recerca de la UPC que s’ha orientat específicament a la innovació de la docència, amb una
àmplia reflexió organitzada a través de les JIDA (Jornadas sobre la Innovación Docente en Arquitectura).
- Victoriano Sainz Gutiérrez (2006).
3
As an example, GILDA is a research group at UPC that has centred on innovation in teaching, with broad reflection organized through
the JIDA (Jornadas sobre la Innovación Docente en Arquitectura) or Teaching Innovation Workshops in Architecture.
271
imprescindible per a l’ordenació urbana been vigorously advocated by
(argument àmpliament defensat des de figures like Oriol Bohigas4.
moltes escoles italianes, amb figures com In this debate, LUB and the teaching
Bernardo Secchi) i la defensa a ultrança at ETSAB leaned towards the
del projecte arquitectònic d’escala urbana, defence of the “urban project”,
defensat, sovint de manera incisiva, per seeking its conceptualization
in theoretical and professional
personatges com Oriol Bohigas4. practice. The orientation and
contents of UR-Urbanismo Revista,
En aquest debat, el LUB i la docència published by LUB between 1985
de l’ETSAB van decantar-se per la and 1992, illustrate this approach. It
resonated with a significant part of
defensa del “projecte urbà”, buscant la the pre- and post-Olympic projects
seva conceptualització tant en el camp in Barcelona, encompassed within
teòric com de la pràctica professional. the programme of the Areas of New
L’orientació i continguts de UR-Urbanismo Centrality (Busquets, 1986).
Revista, editada pel mateix LUB entre In the framework of the UR
1985 i 1992, il·lustren aquesta aproximació magazine edition, it was Manuel
que va sintonitzar amb una bona part dels de Solà-Morales who established
projectes pre- i post- olímpics a Barcelona, a concrete definition of the
“urban project”, taking as its main
englobats en el programa de les “Àrees de reference five characteristics (De
Nova Centralitat” (Busquets, 1986). Solà-Morales, 1987): 1/ the territorial
effects beyond the area of action.
En el marc de la direcció de la revista UR, va 2/ the complex and interdependent
nature of its content, which is not
ser també Manuel de Solà-Morales qui va monofunctional but seeks a mix
establir una definició concreta de “projecte of uses, users, temporal rhythms,
urbà”, presa com a principal referent en les and visual orientations. 3/ its
cinc màximes característiques (De Solà- intermediate scale, which allows
for its implementation within a
Morales, 1987): 1/ els efectes territorials maximum period of a few years. 4/
més enllà de la seva àrea d’actuació; 2/ el a commitment to “architecture of
caràcter complex i interdependent del seu the city” that is independent from
contingut, que no és monofuncional, sinó the architecture of its buildings 5/
and finally a considerable public
que pretén una barreja d’usos, d’usuaris, component, in relation to actors,
de ritmes temporals i d’orientacions visuals; investment and collective uses.
3/ la seva escala intermèdia, que permet
la seva execució en un termini màxim In subsequent years, fourth-year
students at ETSAB learned the
d’uns pocs anys; 4/ una aposta per fer una practice of the urban project (in
“arquitectura de la Ciutat”, independent de the Urbanism V and VI courses)
l'arquitectura dels seus edificis; i finalment through exercises in urban areas of
5/ una component pública important, en certain complexity, such as railway
environments, new urban nodes and
relació als actors, a la inversió i als usos urban peripheries. In the academic
col·lectius. field, these are examples of the
4
Per introduir-se en aquesta discussió resulta eloqüent el text d’Oriol Bohigas publicat a El País “Muerte y resurrección del
Planeamiento Urbano" (1986), però també les reflexions més àmplies i ponderades de la mà de Nuno Portas (1986) i del ja citat
-
4
To gain an introduction to this discussion, the text by Oriol Bohigas published in El País “Muerte y resurrección del Planeamiento
Urbano” (1986) is eloquent, as are the broader, more thoughtful reflections of Nuno Portas (1986) and the aforementioned Victoriano
Sainz Gutiérrez (2006).
272
En anys successius, els estudiants de
quart curs de l’ETSAB van aprendre la
pràctica del projecte urbà (Urbanística 5
i 6), a través d’exercicis en àmbits urbans
de certa complexitat: entorns ferroviaris,
nous nodes urbans, perifèries urbanes,
etc. Són exemples, en l’àmbit acadèmic,
del potencial del ”projecte urbà” (De Solà-
Morales et al., 1999) com a instrument
d’actuació i ordenació urbana d’escala
intermèdia, que es planteja transformar la
ciutat en temps i programes diferents dels
propis del planejament tradicional.
La docència del “projecte urbà” ha culminat
d’aquesta manera el recorregut de la
docència de l’urbanisme per arquitectes
amb una tesis de base: el projecte de
ciutat no és el simple resultat de l’aplicació
d’uns estàndards, o d’uns coeficients
d’edificabilitat, o de proposar una
zonificació i/o normativa encertada.... les
qüestions sobre el disseny de la forma són
també, qüestions de fons.
Del projecte urbà al projecte de la
regeneració urbana
La recessió econòmica iniciada el 2007 i la
seva vinculació amb el mercat immobiliari
i el desenvolupament urbanístic va marcar
una inflexió cap a una nova perspectiva de
menor optimisme en relació a les capacitats
de l’urbanisme per a la transformació
positiva del nostre entorn. Amb un
impacte encara major, les màximes del
desenvolupament urbanístic impulsades
per l’Informe Brundtland (Our common
future, 1986) van pregonar des de finals del
segle XX la necessitat de reajustar la manera
de pensar el creixement de les ciutats i el
desenvolupament territorial, en un discurs
que la recessió econòmica faria encara més
potential of the “urban project”
(De Solà-Morales et al., 1999) as a
tool for intermediate-scale urban
action and planning, which aims to
transform the city in different times
and programmes from those of
traditional planning.
Thus, the teaching of the “urban
project” has culminated in the
trajectory of urban planning
education for architects with a
fundamental thesis: the city project
is not simply the result of applying
standards or building coefficients
or proposing accurate zoning and
regulations: design and form are
also fundamental.
From urban project to urban
regeneration project
The economic recession that
started in 2007, and its link with
the real estate market and urban
development, marked a turning
point towards a new perspective of
less optimism about the capacity
of urban planning to positively
transform our environment. With
even greater impact, the principles
of urban development promoted
by the Brundtland Report (Our
Common Future, 1986) advocated
the need to readjust the approach
to cities and territorial development,
in a discourse that economic
recession would make even more
urgent. The emergence of the
ecological perspective, as a result
of the evident consequences of
climate change on urban habitat,
has more recently materialized in
the Agenda 2030 and the definition
of the Sustainable Development
Goals (SDGs), with a direct impact
on disciplinary contents.
Within this operational framework,
the topics and orientation
of the courses are gradually
changing, without the tsunami
of environmental sustainability
wiping out the most substantial
urgent. La irrupció de la mirada ecològica,
fruit de les conseqüències evidents del
canvi climàtic en relació a l’hàbitat urbà,
s’han concretat més recentment en
l’anomenada Agenda 2030 i la definició
dels Objectius de Desenvolupament
Sostenible (ODS), amb incidència directa
als continguts disciplinars.
Dins d’aquest marc operatiu, els temaris
i l’orientació dels cursos canvien
progressivament, sense que el tsunami de
la sostenibilitat ambiental hagi fet “tabula
rasa” sobre les qüestions més substancials
del currículum de l’Escola. De manera
particular, els tallers de quart curs de carrera,
i darrer curs troncal d’urbanística, han virat
des d’una discussió sobre el “creixement
urbà” cap a la “transformació i regeneració
urbana”: la Urbanística 5 es fixa en relació
al potencial dels teixits urbans en sectors
que denominaríem “urbans"; la Urbanística
6, més centrada en els sistemes urbanístics
i en àmbits de naturalesa més territorial i/o
metropolitana.
La discussió sobre les capacitats de
transformació del “Projecte Urbà” han
donat lloc a una mirada més oberta sobre
el que podríem denominar “Projecte
Urbanístic” en el sentit enunciat fa anys per
Joan Busquets (2006). En el transcurs dels
darrers cursos s’ha procurat establir quines
serien les tendències d’alguns projectes
contemporanis de transformació urbana,
en relació a les cinc màximes establertes
per Manuel de Solà-Morales en la seva
definició seminal:
a. Un projecte més [eco]sistèmic
La creixent importància de les
infraestructures verdes i les xarxes de la
mobilitat obliguen a fer un major èmfasi en
la visió més sistèmica del projecte. Si bé
273
issues of the school’s curriculum.
In particular, the workshops of
the fourth-year and final-year
core urban design courses, have
shifted from a discussion on “urban
growth” to a discussion on “urban
transformation and regeneration”.
Urban Design V focuses on the
potential of urban fabrics in what
we would call “urban” sectors, while
Urban Design VI is more focused
on urban systems and areas of a
more territorial and/or metropolitan
nature.
The discussion on the capacities
for transformation of the “Urban
Project” has led to a more open
perspective on what we could
call the “Urban Design Project”
as formulated years ago by Joan
Busquets (2006). Over the course
of the last few years, many efforts
have been made to establish the
tendencies of some contemporary
urban transformation projects
in relation to the five principles
established by Manuel de Solà-
Morales in his seminal definition.
a. A more [eco]systemic project
The growing importance of green
infrastructure and mobility networks
demands greater emphasis on a
more systemic vision of the project.
While attention to grey infrastructure
and mobility in general has
traditionally been considered,
newer issues have emerged related
to urban metabolism. In this sense,
contemporary urban planning
should not only focus on the
connectivity of green infrastructure,
but also integrate conceptualization
for the efficiency of water,
energy and material cycles, soil
and subsurface care, air quality
promotion, etc. (Grulois et al. 2018).
b. A mixed-use project
Zoning-based urban planning
has created cities with inefficient
monofunctional areas, including
residential neighbourhoods, office
274
l’atenció sobre la infraestructura gris i la
mobilitat en general van ser ja qüestions
considerades tradicionalment, són més
noves les qüestions relacionades amb
el metabolisme urbà. En aquest sentit, el
projecte urbanístic contemporani no ha
de només atendre a la connectivitat de la
infraestructura verda, sinó també integrar
una conceptualització per l’eficiència
dels cicles de l’aigua, de l’energia i de les
matèries, la cura del sòl i del subsòl, el
foment de la qualitat de l’aire, etc. (Grulois
et al. 2018).
b. Un projecte funcionalment mixt
L’urbanisme de la zonificació ha creat la
ciutat de la segregació funcional, amb
àmbits monofuncionals ineficients: barris
residencials, districtes d’oficines, parcs
tecnològics, zones lúdiques, etc. Davant
d’aquesta realitat, existeix un consens
disciplinar ampli sobre les virtuts dels
teixits funcionament mixtes, i s’incorporen
expressions com la tant repetidament
apel·lada “ciutat dels 15 minuts”. D’aquesta
manera, el projecte urbanístic actual hauria
de cercar les fórmules adequades i precisar
graus de mixticitat realistes pels diferents
sectors urbans, per aconseguir que els
principis de proximitat i mixticitat urbana
contribueixin a fer les metròpolis més
sostenibles (Crosas et al, 2022).
c. Un projecte més adaptable
L’adaptabilitat del projecte a les
preexistències del lloc per una banda, i
la seva sensibilitat a les demandes dels
usuaris per l’altra, són qüestions que es
reivindiquen com a fonamentals per fer
els projectes millors, més viables i més
eficients. Durant dècades, la primacia de
les lògiques internes del projecte urbà
districts, technology parks and
recreational zones. In response to
this reality, there is broad disciplinary
consensus on the virtues of mixed-
use fabrics, and expressions like
the often-referenced “15-minute
city” have emerged. Therefore,
current urban planning should seek
appropriate formulas and specify
realistic degrees of functional mix
for different urban sectors, to make
cities more sustainable through the
principles of proximity and urban
mixedness (Crosas et al. 2022).
c. A more adaptable project
The project’s capacity to adapt
to the preexisting conditions of
the site and its sensitivity to the
demands of users on the other, are
claimed as fundamental aspects to
make projects better, more viable
and more efficient. For decades,
the primacy of the internal logics
of urban projects led to the
underestimation and erasure of
many pre-existing conditions. To
illustrate this, the design process
of the Olympic Village in Barcelona
in the 1980s can be compared with
the current development of the 22@
district. Over the span of the twenty
years between both transformation
projects, what is considered
“heritage” has changed greatly in
relation to the site’s pre-existing
conditions, which has resulted in
two quite opposing proposals.
Furthermore, the adaptability of
the project to the demands of
citizens and urban stakeholders is
equally important, and has become
an indispensable component,
with participatory processes
increasingly integrated into urban
regeneration projects in favour of a
more inclusive urbanism.
d. A more tactical than strategic
project
In relation to the dialogue between
strategic planning and urban
planning, the virtues of a more
tactical approach to contemporary
va portar a infra-considerar i esborrar
moltes preexistències. Per il·lustrar-ho,
és útil contraposar a Barcelona, el procés
de disseny de la Vila Olímpica als anys
80 amb l’actual desenvolupament del
districte 22@: sobre una mateixa base de
teixits industrials obsolets, els vint anys
entre ambdós projectes de transformació
mostren una molt diferent consideració
del que es considera “patrimonial” en
relació a les preexistències del lloc, qüestió
que condueix a dues propostes bastant
oposades.
Per una altra banda, l’adaptabilitat del
projecte a les demandes de ciutadans
i agents urbanístics no és menys
important, qüestió que ha esdevingut una
component imprescindible, amb processos
participatius cada vegada més integrats en
els projectes de regeneració urbana, a favor
d’un urbanisme més inclusiu.
d. Un projecte més tàctic que estratègic
En relació al diàleg dual entre planejament
estratègic i planejament urbanístic, és
possible observar també les virtuts d’una
aproximació més tàctica del projecte
urbanístic contemporani. La definició
d’objectius a llarg termini en la correcta
presa de decisions sobre la ciutat
(estratègia) no hauria d’estar renyida amb
la definició d’accions a curt termini (tàctica)
en situacions urbanes concretes, inclús per
assolir objectius no immediats. En el cas
també de Barcelona, com de tantes altres
ciutats, els temps de pandèmia han sigut
especialment prolífics en el desplegament
de l’anomenat “urbanisme tàctic” associat a
processos col·laboratius de co-producció
de l’espai públic amb accions de caràcter
efímer i reversible, utilitzades com a test
per situacions de transformació urbana de
major o menor abast.
275
urban projects can be observed. The
definition of long-term objectives in
making informed decisions about
the city (strategy) should not be at
odds with the definition of short-
term actions (tactics) in specific
urban situations, even to achieve
non-immediate objectives. In
the case of Barcelona and many
other cities, the pandemic has
led to the deployment of “tactical
urbanism”, which is associated
with collaborative processes of
co-production of public space with
ephemeral and reversible actions,
used as testing grounds for urban
transformation situations of varying
scales.
From old industrial spaces to
new mixed fabrics: an illustrative
experience
“Urban Design Project and
Regeneration” is the general
title of the course that describes
how specific urban areas should
be transformed, based on a real
context in the local environment.
Students are invited to take a
critical, proactive attitude. Based
on an understanding and analysis of
the place, a diagnosis and proposal
for improving the environment
should be made that reveals the
potential and abilities of the sector
while also weighing up the value
of existing spaces, buildings, and
activities. The project workshop is
proposed in an “urban” context. The
ambiguity of this term is accepted,
as it allows a focus on the reform of
central and peripheral spaces with
a certain potential for intensity and
density.
The regeneration of the existing
city is a practice that is almost
as ancient as the city itself and
has often been associated with
the urban revitalization of historic
centres and fabrics. Over time,
paradigms of urban reform
have changed and always seek
276
De vells espais industrials a nous teixits
mixtes: una experiència il·lustrativa
“Projecte i regeneració urbana” és el títol
general del curs que planteja com hauria
de fer-se la transformació d’un determinat
àmbit urbà, real i pròxim, en relació al
qual l’estudiant és convidat a prendre
una actitud crítica i propositiva. En base a
l’enteniment i l’anàlisi del lloc, es tracta de
realitzar una diagnosi i una proposta per la
millora de l’entorn, desvetllant el potencial
i les aptituds del sector i ponderant alhora
el valor dels espais, edificis i activitats
existents. El taller de projectes es planteja
en un àmbit “urbà”, acceptant l’ambigüitat
d’aquest terme, qüestió que permet
centrar-se tant en la reforma d’espais més
centrals i/o perifèrics però sempre amb un
cert potencial d’intensitat i densitat.
La regeneració de la ciutat existent és
una pràctica quasi tan ancestral com la
ciutat mateixa, i molt sovint s’ha associat
a la “revitalització urbana” dels centres
i els teixits històrics. Al llarg del temps,
els paradigmes de la reforma urbana han
canviat, buscant sempre certes idees de
progrés. En parla d’aquesta manera Joan
Busquets: “el creixent èxit de revitalització
dels centres històrics, tant aquells
monumentals com de centres de menor
entitat, resulta sorprenent quan fa només 50
anys, les propostes de reconstrucció de la
post-guerra consideraven la ciutat existent
com un paper en blanc i era la lògica de la
tabula rasa la que presidia els documents
d'actuació” (2006, p. 265). Precisament la
consciència sobre el valor d’allò preexistent
és el primer element a tenir en compte,
emfasitzant la lliçó que la “ciutat no és un
full en blanc” (Parcerisa & Rubert, 2000).
Però més enllà dels centres històrics, les
metròpolis contemporànies demanen
certain ideas of progress. Joan
Busquets speaks of this as follows:
“the increasing success of the
revitalization of historic centres,
both monumental and of smaller
entities, is surprising when just 50
years ago, the proposals for post-
war reconstruction considered the
existing city as a blank canvas, and
the logic of tabula rasa was what
governed the action documents”
(2006, p. 265). Precisely an
awareness of the value of what is
pre-existing is the first element to
take into account, emphasizing the
lesson that the “city is not a blank
canvas” (Parcerisa & Rubert, 2000).
But beyond historic centres,
contemporary metropolises also
demand ideas, strategies and tools
to improve other areas that are even
more vulnerable today from a social
and environmental point of view. A
clear example is the mass housing
neighbourhoods that are also
known as housing estates, which
are the subject of multiple plans and
urban regeneration projects in many
cities. Other areas with less social
urgency also require structural and
environmental improvement. These
include low-density residential
fabrics, with their well-known
deficits in terms of environmental
sustainability; and the vaguely
called industrial estates, which are
usually nondescript, neglected
urban spaces, which also cause
conflicts and provide challenges
and opportunities.
The Urban Design workshops have
focused on industrial estates in
recent years, due to an awareness
of the large amount of land they
occupy, not always with enough
benefit in return. The idea is to build a
kind of laboratory of possibilities for
transforming old industrial sites into
new mixed-use neighbourhoods in
various locations in the Barcelona
Metropolitan Area - in the capital
city and in Badalona, Sant Adrià del
també idees, estratègies i instruments per
la millora d’altres àrees que són inclús avui
més vulnerables des del punt de vista social
i ambiental. Un clar exemple ho són els
barris d’habitatge massiu anomenats també
polígons residencials, objecte de múltiples
plans i projectes de regeneració urbana
en tantes ciutats. O en un altre extrem,
hi ha sectors amb una menor urgència
social però que requereixen també d’una
millora estructural i ambiental: són per una
banda, els teixits residencials de baixa
densitat, amb els seus coneguts dèficits en
termes de sostenibilitat ambiental; per altra
banda, els vagament anomenats polígons
industrials, espais urbans anodins i poc
atesos habitualment, que plantegen també
conflictes, reptes i oportunitats.
És precisament en aquesta darrera tipologia
d’assentaments on han fixat la mirada els
tallers d’Urbanística 5 els darrers anys, per
la consciència de la gran quantitat de sòl
que ocupen, no sempre amb prou profit
ni benefici, cercant construir una mena de
laboratori de possibilitats de transformació
dels antics llocs industrials en nous barris
d’usos més mixtes, en localitzacions diverses
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona - a
la capital, però també a Badalona, a Sant
Adrià del Besòs, a l’Hospitalet o a Gavà – i
encara més enllà, sobre la plana de Vallès, a
Sabadell i Terrassa.
L’aproximació del curs
Basat en el format taller, el curs combina
l’aprenentatge de continguts amb el foment
de les habilitats pràctiques. En relació als
primers, les classes magistrals es minimitzen
a favor de fórmules més actives en format
seminari. Concretament, en relació al
tema central de projecte, es proposa
277
Besòs, L’Hospitalet or Gavà - but
also beyond, on the Vallès plain, in
Sabadell and Terrassa.
The approach
Based on a workshop format, the
course combines the learning of
content with the development
of practical skills. In the former,
lectures are minimized in favour
of more active seminar sessions.
Specifically, in relation to the central
theme of the project, a selection of
case studies, typically taken from
the European context, are proposed
and analysed by students who
prepare a brief presentation. The
dissection and comparison of urban
projects and processes in European
cities allow for a more theoretical
conceptualization of essential issues
in the proposals for regeneration
of former industrial areas. The
issues include the potential of
ecological principles, regulatory
and normative instruments,
strategies for defining central
spaces, and finally, dialogues with
heritage. The objective is to provide
several classes on these topics
through the intentional, interactive
combination of proposals such
as the Meatpacking District or the
Carlsberg sector in Copenhagen,
the Plaine de Saint Denis in Paris
or the Kanal project in Brussels,
alongside local examples such as
the Poble Nou 22@ or Can Batlló
in comparison with the Matadero
in Madrid. In the workshop setting,
the aim is to respond to a complex
urban situation through careful and
prolonged work in simulating a real
situation.
The design response cannot
be based solely on the precise
definition of architecture but nor
can it follow the schematic planning
approach that is common in other
disciplines. In fact, the curriculum
establishes, in relation to the project
site and its development, that the
278
una selecció de casos de estudi, presos
habitualment de l’àmbit europeu, que són
analitzats i interpretats pels estudiants que
preparen una breu presentació. Així doncs,
la dissecció i comparativa de projectes i
processos urbanístics en diferents ciutats
europees permet una conceptualització
més teòrica de qüestions essencials en les
propostes de regeneració de les antigues
àrees industrials: el potencial dels principis
de l’ecologia, els instruments de regulació i
normativització, les estratègies de definició
d’espais de centralitat, o els diàlegs amb
el patrimoni. L’objectiu és composar
unes classes sobre aquests temes en la
combinació intencionada i interactiva
de propostes tan diferents com el
Meatpacking District o el sector Carlsberg
de Copenhaguen, la Plaine de Saint Denis
a París o el projecte Kanal a Brussel·les;
al costat d’exemples locals com el Poble
Nou 22@ o Can Batlló, en comparació amb
Matadero en Madrid. En l’àmbit de taller,
es proposa donar resposta a una situació
urbana complexa a través d’un treball atent
i dilatat en una simulació d’una situació real.
La resposta projectual no pot fer-se des de
la definició precisa de l’arquitectura, però
tampoc podrà seguir l’esquematització
del planejament estratègic que és comú
en altres disciplines. De fet, el mateix pla
d’estudis estableix en relació al lloc del
projecte i el seu desenvolupament que
es tracta de treballar en “un espai urbà
de dimensió acotada amb una càrrega
voluntària de fer arquitectura de la ciutat,
independent de l’arquitectura dels edificis.
Tot això ja de concretar-se en un projecte
travat capaç d’executar-se en un termini
no massa dilatat, amb força pròpia i amb
capacitat de tensionar l’entorn. Així, no es
aim is to work on “a limited urban
space with a deliberate architectural
approach to the city, independent
of the architecture of buildings. All
of this should be materialized in
a project that is capable of being
executed within a not-too-distant
timeframe, with its own strength
and the ability to influence the
surroundings. Thus, it is not about
limiting oneself to the immediate
perimeter of the intervention, but
rather seeing how it can influence
the regeneration of the surrounding
fabric (...).”
In each course a different site is
selected, following the guidelines,
to develop proposals for two
scales of the project: in relation to a
larger sector (between 50 and 200
hectares) where urban strategies
and general programmes are
defined; and a more limited area
(between 3 and 5 hectares) that will
be selected within the framework
of the former, where a proposal for
urban design can be developed.
Results
The results of the editions since
the 2015-16 course have been
the subject of other publications
and exhibitions and have been
presented at some international
conferences (Crosas et al,
2017, 2018). The assessment by
professors and students is positive,
as workshop teaching facilitates
a critical learning of the general
criteria of urban regeneration on
a real fragment of the metropolis,
where future architects may have
to act in the future. The complete
process of analysis, diagnosis and
proposal allows for the discussion
and implementation of tactics
and strategies at different scales,
outlining at one end issues related
to the configuration of architectural
space and at the other, the
translation of urban regulations in
tracta de limitar-se al perímetre propi de
l’actuació, sinó de veure com pot influenciar
en la regeneració dels teixits circumdants
(...)”.
En cada curs s’estableix un àmbit diferent,
seguint amb la consideració establerta en
aquest enunciat i que de fet, busca poder
elaborar propostes des d’una doble escala
de projecte: per una banda en relació
a un sector més gran (entre 50 i 200ha)
en el que es defineixen unes estratègies
urbanístiques i uns programes generals. Per
l’altra, un àmbit més acotat (entre 3 i 5ha)
que se seleccionarà en el marc de l’anterior,
on es podrà desenvolupar una proposta de
disseny urbà pròpiament dit.
Resultats
Els resultats de les edicions des del
curs 2015-16 han estat objecte d’altres
publicacions i exposicions, a més de
ser presentades en alguns congressos
internacionals (Crosas et al, 2017, 2018).
La valoració de professors i estudiants és
positiva, en tant que la docència de taller
facilita un aprenentatge crític dels criteris
generals de la regeneració urbana sobre
un fragment de metròpolis real, on els futurs
arquitectes podran haver d’actuar en un
futur. El procés complet d’anàlisis, diagnosi
i proposta permet discutir i implementar
tàctiques i estratègies d’escala distintes,
esbossant en un extrem qüestions relatives
a la configuració de l’espai arquitectònic
i en l’altre, la traducció de les ordenacions
urbanístiques en clau de coeficients
i estàndards urbanístics, fomentant
la interacció entre els llenguatges de
l’arquitectura, l’urbanisme i el planejament.
279
terms of coefficients and standards,
to promote interaction between the
languages of architecture, urban
design and planning.
REFERÈNCIES
Bohigas, O. (1986). Muerte y resurrección del
Planeamiento Urbano. El País, 4 de noviembre.
Busquets, J. (1987). Àrees de Nova Centralitat/
New Downtowns in Barcelona. Àrea
d’Urbanisme i Obres Públiques. Ajuntament de
Barcelona.
Busquets, J.; Correa F. (2006). Cities X lines:
a new lens for the urbanistic Project. GSD -
Nicolodi Editore.
Crosas, C. et al. eds. (2017). Parc Industrial Gavà.
Nous Horitzons Urbans, ETSAB-UPC, Barcelona
Crosas, C., Clua, A. eds. (2018). Re-Mix:
Urban Productive Landscape. L’Hospitalet de
Llobregat – LUB-UPC.
Crosas, C., et al (2022). https://metromix. Web
Proyecto Nacional Proximity And Mixedness
For Healthier Cities.Criteria And Tools For The
Assessment And Promotion Of Mixed-Use
Activities In Compact Metropolitan Areas.
De Solà-Morales, M. (1987). La segunda historia
del proyecto urbano. UR Urbanismo-Revista,
6 “El Proyecto Urbano II”. Laboratorio de
Urbanismo de Barcelona, http://upcommons.
upc.edu/revistes/handle/2099/2548
De Solà-Morales, M. et al. (1999). El Projecte
urbà: una experiència docent. Edicions UPC.
ETSAB (2022), definición y malla curricular de
los estudios en la Escuela Técnica Superior de
Arquitectura de Barcelona. https://etsab.upc.
edu/es/estudios
Grulois, G.; Tosi, M. C.; Crosas, C.(eds.) (2018).
Designing Territorial Metabolism: Barcelona,
Brussels and Venice. Jovis.
Parcerisa, J.; Rubert, M. (2000). La ciudad no
es una hoja en blanco. Edicions ARQ. Primera
edición
Portas, N. (1996). El planeamiento urbano
como proceso de regulación variable.
Ciudades, 3, 97-109. https://doi.org/10.24197/
ciudades.03.1996.97-109
Sainz Gutiérrez, V. (2006). El proyecto urbano en
España. Génesis y desarrollo de un urbanismo
de los arquitectos. Universidad de Sevilla.