Tema 8. L’organització municipal.

Els òrgans complementaris i

necessaris. Comissions informatives i altres òrgans. Composició i
atribucions.Els grups polítics. La participació municipal.

ESTRUCTURA ORGÀNICA BÀSICA DELS AJUNTAMENTS. ELS REGLAMENTS

ORGÀNICS MUNICIPALS

La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL),

estableix en el capítol II del títol II l'organització bàsica dels ajuntaments (arts. 19 a
20). Tots els temes abordats en aquest capítol configuren l'estructura organitzativa
mínima o elemental i, per tant, hauran de ser recollits amb fidelitat en el Reglament
orgànic de cada ajuntament, amb les adaptacions que resulten necessàries i
legalment viables per raó de les seues circumstàncies particulars.

En relació a la legislació de la nostra Comunitat, la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la

Generalitat, de règim local de la Comunitat Valenciana, dedica el capítol IV del títol I
a l’“Organització del govern i l'administració dels municipis”, arts. 26 a 32.

El Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals

(ROF) aprovat per RD 2568/1986 de 28 de novembre, completa el disseny
organitzatiu dels municipis, amb les reserves que es deriven de la seua posició en
l’ordenament subsidiària en la jerarquia de fonts del règim local, com a norma
supletòria de segon grau, en tindre prioritat en la prelació de fonts després de
l’LRBRL, la legislació de règim local autonòmica i a continuació el Reglament
orgànic propi de la corporació. Així s'ha manifestat el Tribunal Constitucional en la
Sentència de 21 de desembre de 1989.

En tot cas, cal assenyalar que l'aprovació i modificació del Reglament orgànic propi
de la corporació exigeix l'aprovació per acord plenari adoptat amb el vot favorable de
la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació (art. 47 LBRL), a
través del procediment previst en els arts. 49 i 70 LRBRL.

En els municipis de més de 20.000 habitants, aquest Reglament és obligatori (art.

28 de l’LRLCV).

Mitjançant el ROM, cada ajuntament pot regular tot allò que no forma part de la
normativa bàsica de l'Estat o que no ha sigut objecte de regulació per la comunitat
autònoma, la qual cosa ofereix un ampli marge d'ajust de l'estructura orgànica a la
realitat de cada municipi, per a dotar de coherència aquesta estructura i per al
funcionament diari de l'ajuntament.
Des d'aquest punt de vista caldria considerar que l'elaboració i aprovació d'un ROM
ha de ser previst no tant com una possibilitat, sinó com una reglamentació
complementària i necessària de l'organització i funcionament dels municipis.

Òrgans obligatoris i complementaris

L'estructura organitzativa dels ajuntaments es preveu en l'article 20 de la Llei

7/1985 de 2 d'abril (LRBRL), i constitueix l'estructura bàsica de l'organització, i
subsegüent funcionament, dels ajuntaments, a partir de la qual es pot articular
un segon nivell d'organització d'acord amb els criteris que, en matèria de
règim local, tinguen les comunitats autònomes o els mateixos municipis.

L'art. 20 de la Llei de bases, regula l'organització dels ajuntaments d'acord

amb els següents criteris:

A) Òrgans obligatoris (art. 20.1 LBRL):

a) N’hi ha en tots els municipis

► L'alcalde.
► Els tinents d'alcalde: nomenats per l'alcalde, entre els membres de la Junta
de Govern Local, i on no n’hi haja, entre els regidors. Substitueixen per ordre
del seu nomenament i en els casos de vacant, absència o malaltia l'alcalde.
(art. 23.3 LBRL).

Nombre de tinents d'alcalde: art. 22 TRRL. No podrà excedir del nombre de

membres de la Junta de Govern Local i on no n’hi haja, del terç del nombre
legal dels membres de la corporació local.

► El Ple.
► La Comissió Especial de Comptes (art. 20.1 e) i 116 LRBRL) i art. 119 de la
Llei 8/2010, de la Generalitat, de règim local de la Comunitat Valenciana.
Podrà actuar com a comissió informativa permanent en matèria d'economia i
hisenda de l'entitat local si així es determina pel ROM o per acord de Ple.
Composició: estarà constituïda per membres dels diferents grups polítics
integrants de la corporació.
Funcions: es reunirà necessàriament abans de l'1 de juny de cada any per a
examinar els comptes generals de la corporació. L'examen i consulta dels
documents i justificants han d'estar a la disposició dels membres de la
comissió, com a mínim 15 dies abans de la primera reunió. També es poden
celebrar reunions preparatòries per decisió de l'Alcaldia o a petició de la
quarta part, almenys, del nombre legal de membres de la comissió.

b) Òrgans l'obligatorietat dels quals depén de la població del municipi o

perquè així ho disposa el ROM o ho acorda el Ple:

- En tots els municipis de més de 5.000 habitants de dret i també en els de

menys, quan així ho dispose el seu Reglament orgànic municipal (ROM) o ho
acorde el Ple, hi haurà:

► La Junta de Govern Local

L'integra l'alcalde i un nombre de regidors no superior al terç del nombre legal
d'aquests. Nomenats i separats lliurement per l'alcalde, i donant-ne compte al
Ple. (art. 23 LBRL)

Funcions: assistència a l'alcalde en l'exercici de les seues atribucions, exercici

d'atribucions delegades per l'alcalde o un altre òrgan municipal i les atribuïdes
per les lleis.

► Òrgans que tinguen per objecte l'estudi, informe o consulta dels assumptes
que han de ser sotmesos a la decisió del Ple.

Es corresponen amb les conegudes comissions informatives regulades en els

arts. 123 a 126 ROF. L’LRLCV es refereix a aquests òrgans com a comissions
municipals en l'art. 31.

- Són òrgans sense atribucions resolutòries. Els seus dictàmens són

preceptius i no vinculants. En supòsits d'urgència, el Ple o la Junta de Govern
Local podrà adoptar acords sobre assumptes no dictaminats, però, en
aquests casos, de l'acord adoptat s'haurà de donar compte a la comissió
informativa en la primera sessió que se celebre.

- Els integren exclusivament membres de la corporació. Tots els grups polítics

integrants de la corporació tindran dret a participar en aquests òrgans,
mitjançant la presència de regidors pertanyents a aquests en proporció al
nombre de regidors que tinguen en el Ple. Quan per la composició de la
corporació no siga possible aconseguir aquesta proporcionalitat, podrà
optar-se bé per repartir aquests llocs de manera que la formació de majories
siga la mateixa que en el Ple, bé per integrar les comissions amb un nombre
de membres igual per a cada grup, i s’aplicarà el sistema de vot ponderat.
(art. 31.2 LRLCV)

- Poden ser permanents i especials (art. 124 ROF):

● Permanents: es constitueixen amb caràcter general distribuint entre
elles les matèries que han de sotmetre's al Ple.

El seu nombre i denominació es decideix per acord de Ple a proposta de

l'alcalde president, procurant en la mesura del possible que es corresponguen
amb les grans àrees en què s'estructuren els serveis corporatius.

● Especials (amb caràcter temporal): es constitueixen per a un assumpte

concret per acord de Ple. S'extingeixen automàticament una vegada
s'haja dictaminat o informat sobre l'assumpte que constitueix el seu
objecte (art. 31.4 LRLCV).

► Òrgans que tinguen per objecte el seguiment de la gestió de l'alcalde, de la

Junta de Govern Local o dels regidors que exercisquen delegacions, sense
perjudici de les competències de control que corresponen al Ple.

Tots els grups polítics integrants de la corporació tindran dret a participar en

aquests òrgans, mitjançant la presència de regidors pertanyents a aquests en
proporció al nombre de regidors que tinguen en el Ple.

També es preveuen en l'art. 31 LRLCV com a comissions municipals.

► Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions, que n’hi haurà:

- En els municipis en què així s’acorde, pel vot favorable de la majoria

absoluta del nombre legal de membres, o així ho dispose el seu Reglament
orgànic.
- En els municipis assenyalats en el títol X de la Llei 7/85, de 2 d'abril:
municipis de gran població1 .
L'art. 29 de l’LRLCV es refereix a aquest òrgan, i delimita les seues funcions i
composició:

Funcions: encarregat de supervisar l'activitat de l'activitat municipal,

mitjançant la comprovació de les queixes veïnals rebudes i les deficiències
observades en el funcionament dels serveis municipals. Anualment donaran
compte al Ple municipal del resultat de la seua activitat.
Composició: representants de tots els grups que integren el Ple de forma
proporcional al nombre de membres d’aquest.

► L’LRLCV preveu la creació obligatòria del Consell Territorial de Participació

(art. 30 LRLCV), que n’hi haurà:

En els municipis on hi haja nuclis de població diferents del principal que

agrupen més del vint per cent de la població municipal. En la resta de casos,
la seua creació serà potestativa.

Funcions: té com a funció principal l'assessorament i elaboració de propostes

sobre les necessitats d'aquests nuclis, en general, i de cadascun d'ells en
particular.

Composició: un representant de cadascun dels nuclis existents, elegit en la

forma en què reglamentàriament es determine.

B) Òrgans complementaris

Els reglaments orgànics municipals podran establir i regular la resta d'òrgans

municipals, complementaris dels anteriors, tenint en consideració el que es
preveu en l'art. 20 LRBRL, així com el que es preveu en la LRLCV (capítol IV
del títol I).

L'ajuntament està obligat a dotar-los dels mitjans necessaris per al seu

correcte funcionament (art. 28.2 LRLCV). ç

En l’LRLCV trobem la previsió dels següents òrgans complementaris:

- Consell Social del municipi (art. 32 LRLCV):

Es preveu la possibilitat de creació en els municipis de més de 5.000

habitants, per acord del Ple.

Composició: s'integra per representants de les organitzacions ciutadanes més

representatives dels sectors econòmics, socials, culturals i mediambientals.

L'art. 31.4 últim incís de l’LRLCV estableix que, els ajuntaments podran
dotar-se també de consells de participació de caràcter sectorial, com a ens
independents o vinculats al Consell Social Municipal. El seu funcionament
l'establirà el ROM, o si escau, el Reglament de Participació Ciutadana.
- Defensor o Defensora del Veïnat (art. 29 LRLCV)

És designat pel Consell Social del municipi, o, si no n’hi ha, per acord del Ple
aprovat per majoria absoluta, entre veïns de reconegut prestigi (art. 29.2
LRLCV).

Si bé el ROF, preveu en el títol IV (arts. 119 i següents) la regulació d'altres

òrgans complementaris, que podem classificar en:

a) Unipersonals

► Regidors delegats (arts. 120 i 121 ROF)

Tenen algunes delegacions d'atribucions de l'alcalde, d'acord amb les
especificades en el respectiu decret de delegació. Poden ser membres de la
Junta de Govern Local, i on no n’hi haja, tinents d'alcalde, sense perjudici de
les delegacions especials que per a comeses específiques, puga realitzar
l'alcalde en favor de qualsevol regidor, encara que no pertanga a la Junta de
Govern Local (art. 42.3 ROF).
Contingut del Decret de delegació: art. 44 ROF. Preceptiva publicació en el
BOP, i en el municipal si n’hi ha. Es donarà compte al Ple en la primera sessió
que aquest celebre.

► Representant de l'alcalde en poblats i barriades separats del nucli urbà i

que no constituïsquen entitat local i en aquelles ciutats en què el
desenvolupament dels serveis així ho aconselle. El nomena l'alcalde entre els
veïns residents. (art. 122 ROF)

b) Col·legiats

► Juntes municipals de districte (art. 128 ROF): òrgans territorials de gestió

desconcentrada per a la millora de la gestió municipal i facilitar la participació
ciutadana en el respectiu àmbit territorial. La seua creació l'acorda el Ple.

► Els consells sectorials (art 130 ROF): la seua funció és canalitzar la

participació dels ciutadans i de les seues associacions en els assumptes
municipals a través de l'emissió d'informes-propostes, en relació amb les
iniciatives municipals relatives al sector d'activitat al qual corresponga cada
Consell. La seua composició, organització i àmbit d'actuació l'estableix el
ROM. En tot cas, estarà presidit per un membre de la corporació, nomenat
per l'alcalde.

c) Òrgans desconcentrats (sense personalitat jurídica pròpia) i ens

descentralitzats (amb personalitat jurídica pròpia) per a la gestió de serveis.
L'establiment d'aquests òrgans i ens es regirà pel que es preveu en l’LRBRL,
en relació amb les formes de gestió dels serveis públics de competència local
(arts. 85 i següents).

Els grups polítics municipals

Regulació:
73.3 LBRL
Arts. 134 a 136 LRLCV.
Arts. 23 a 29 ROF.

Els grups polítics municipals constitueixen un element fonamental de

l'organització i funcionament municipals, per la funció que la normativa els
assigna i la posició en què se situen en l'entramat de l'organització municipal.

És important tindre en consideració els criteris del Tribunal Constitucional,

manifestats en aquesta matèria, en sentències de 21 de desembre de 989 i
25 de gener de 1993:

- Els grups polítics municipals constitueixen una manifestació de l'aplicació

pràctica del dret constitucional a accedir en condicions d'igualtat a les
funcions i càrrecs públics (art. 23.2 CE);

- Constitueixen associacions de fet de regidors que comparteixen, totalment o

parcialment, ideologia política o programa d'actuació;

- Els regidors tenen el dret-deure d'estar adscrits a un grup polític.

- Aquests tenen dret a participar, mitjançant representants, en els òrgans

complementaris de la corporació.

D'acord amb l’LBRL i LRLCV: Els membres de les corporacions locals es

constituiran en grups polítics municipals, a l'efecte de la seua actuació
corporativa. Es correspondran amb els partits polítics, federacions, coalicions
o agrupacions les llistes dels quals hagen obtingut llocs en la corporació. No
podran formar grup propi els pertanyents a formacions polítiques que no
s'hagen presentat com a tals davant l'electorat. Ningú pot pertànyer
simultàniament a més d'un grup.

Tema 9.
Tema 10. El Patrimoni de les Entitats Locals: béns i drets que ho
conformen.

TÍTOL 1
El patrimoni dels ens locals

Capítol 1
Béns que integren el patrimoni

Secció 1
Concepte i classificació

Article 1
1. El patrimoni dels ens locals és constituït per tots els béns i els drets que els
pertanyen, sigui quina sigui la seva naturalesa i el títol d'adquisició.
2. El patrimoni net és determinat pel resultat de restar a la suma de valors dels
béns i drets l'import del passiu financer, entenent per aquest la quantitat que
s'endeuta al 31 de desembre per deute emès, préstecs, bestretes rebudes, i
també dipòsits constituïts per tercers en els comptes municipals.

Article 2

Els béns dels ens locals es classifiquen en béns de domini públic, béns
comunals i béns patrimonials.

Article 3
1. Són béns de domini públic:

a) Els que la llei declari amb aquest caràcter.

b) Els afectes a l'ús públic.

c) Els afectes als serveis públics dels ens locals.

2. En tot cas, són béns de domini públic els immobles propietat de l'ens local on
té la seva seu la corporació i aquells en què s'allotgen els seus òrgans i serveis.

3. Igualment estan subjectes al règim de domini públic els drets reals que
corresponen a les entitats locals sobre béns que pertanyen a altres persones, quan
aquests drets es constitueixen per a utilitat d'algun dels béns indicats pels apartats
anteriors o per a la consecució de fins d'interès públic equivalents al que serveixen
els dits béns.
Article 4

S'entén que són afectes a l'ús públic aquells béns destinats a ser utilitzats
directament pels particulars, la conservació i la policia dels quals siguin competència
de l'ens local, com ara els carrers, places, parcs, fonts, camins i obres públiques
d'aprofitament o utilització generals.

Article 5

S'entén que són afectes al servei públic els béns que, per la seva naturalesa o per
les disposicions particulars d'organització, s'adeqüin essencialment o exclusivament
al fi particular del servei, com ara escorxadors, mercats, hospitals, museus, escoles,
cementiris i camps d'esport.

Article 6

Són béns comunals els que pertanyen als municipis i les entitats municipals
descentralitzades però que tenen unes facultats sobre aquests que són
compartides, de manera que correspon al comú dels veïns l'aprofitament, com a dret
real administratiu de gaudi, i als ens locals la seva administració i conservació.

Article 7

1. Els béns de domini públic i els comunals, mentre conserven el seu caràcter, són
inalienables, inembargables i imprescriptibles, i no estan subjectes a cap tribut.

2. Són també inalienables i inembargables les forests catalogades que

pertanyen als ens locals, en els termes que estableix la legislació específica
sobre la matèria.

Article 8

1. Tenen la consideració de béns patrimonials els que són propietat de l'ens

local i no estan destinats directament a l'ús públic o a l'exercici de cap servei
públic de competència local, o a l'aprofitament pel comú dels veïns.

2. Els béns patrimonials que estan en el comerç jurídic, poden procurar

directament o indirectament la satisfacció de necessitats col·lectives, i es
regeixen per la seva legislació específica i, si aquesta hi manca, per les
normes de dret privat.

3. Si no consta l'afectació d'un bé local es presumeix la seva condició patrimonial.

Article 9
1. La propietat intel·lectual d'una obra literària, artística o científica dels ens locals
té el caràcter de bé patrimonial, llevat que es declari expressament bé de domini
públic perquè s'adeqüi essencialment al fi particular d'un servei públic.

2. Les patents d'invenció i els certificats de protecció dels models d'utilitat, i

també les addicions a les patents, s'han de regir per la seva normativa sectorial
específica, i tenen també caràcter patrimonial, llevat que s'adeqüin expressament
al fi particular d'un servei públic.

3. El dret de traspàs dels establiments comercials propietat de la corporació es

regeix pel que disposa la Llei d'arrendaments urbans i té també la consideració de
bé patrimonial, amb l'excepció que preveuen els apartats anteriors.

Article 10

Són béns de naturalesa patrimonial les quotes, parts alíquotes i títols representatius
del capital que pertanyen a l'ens local, d'empreses constituïdes d'acord amb el dret
civil o mercantil.

Article 11

Es consideren béns patrimonials les parcel·les sobreres i els béns no utilitzables.

Article 12

1. Són parcel·les sobreres les porcions de terreny propietat dels ens locals que, per
la seva reduïda extensió, forma irregular o emplaçament, no són susceptibles d'ús
adequat.

2. Per declarar un terreny parcel·la sobrera es requereix un expedient de

qualificació jurídica en la forma que preveu l'article 20 d'aquest Reglament. Aquest
expedient no és necessari quan l'alteració deriva expressament o implícitament de
l'aprovació de plans d'ordenació urbana o projectes d'obres o serveis.

Article 13

1. Es consideren béns no utilitzables els que, pel seu deteriorament, depreciació o

estat deficient, són inaplicables als serveis municipals o a l'aprofitament normal,
ateses la seva naturalesa i destinació.

2. La declaració d'un bé no utilitzable requereix un expedient en el qual s'acrediti

aquesta circumstància per mitjà d'un informe tècnic. Aquest expedient l'ha de
resoldre el president de l'ens local, amb l'informe previ del secretari i de
l'interventor o dels lletrats dels serveis jurídics de l'ens local.
Tema 11. Classificació. Béns de domini públic i béns patrimonials.
Prérogatives i potentats de les Entitats Locals en relació amb els seus
béns.

Article 106
A l'inventari general consolidat, i a cada un dels inventaris parcials que l'integren,
els béns s'han d'anotar per separat, segons la seva naturalesa, i s'han d'agrupar
d'acord amb els epígrafs i subepígrafs següents, sens perjudici d'afegir-hi uns
altres si la corporació ho considera oportú i d'efectuar desglossament o
subclassificacions més detallades i d'agrupar, a més, els béns, drets i obligacions
per serveis o centres de cost:

1. Béns de domini públic.

1.1. Ús públic.

a) Parcs i jardins.

b) Places i vials urbans.

c) Vials no urbans.

d) Altres béns d'ús públic.

1.2. Servei públic.

a) Immobles.

b) Drets reals.

c) Mobles.

Equipsinformàtics.
Vehicles.
Maquinària, installacions i
utillatge.
Altres béns mobles.

d)Drets de Propietat immaterial.

Propietat intel·lectual.
Propietat industrial.
Propietat
comercial.

e) Semovents.
2. Béns comunals.

3. Béns patrimonials.

3.1. Immobles.

3.2. Drets reals.

3.3. Mobles.

3.4. Drets de propietat immaterial.

a) Propietat intel·lectual.

b) Propietat industrial.

c) Propietat comercial.

3.5. Quotes, parts alíquotes i títols representatius de capital d'empreses.

3.6. Crèdits i drets de caràcter personal.

3.7. Semovents.

4. Béns i drets de tercers dipositats o lliurats a l'ens local i revertibles al seu favor.

5. Obligacions de l'ens local.

5.1. Emprèstits i deute local.

5.2.. Préstecs per un termini superior a 1 any.

5.3. Despeses plurianuals reconegudes pel ple.

5.4. Obligacions de caràcter personal de la corporació.

Capítol 5

Prerrogatives respecte dels béns

Secció 1
Acció investigadora

Article 134

1. Els ens locals tenen la facultat d'investigar la situació dels béns i drets que se
suposin de la seva propietat amb la finalitat de determinar la seva titularitat.

2. L'exercici de l'acció investigadora pot acordar-se:

a) D'ofici, pel propi ens local.
 b) Per denúncia dels particulars.

3. L'acció investigadora s'ha de portar a terme en via administrativa amb

audiència als interessats. El coneixement de les qüestions de naturalesa civil que
se suscitin amb ocasió de la investigació practicada correspon a la jurisdicció
ordinària.

Article 135

L'Administració de l'Estat i de la Generalitat han de facilitar a l'ens local la informació

que sigui rellevant per a l'adequat desplegament de l'acció investigadora dins els
deures que imposa, en les seves relacions recíproques, la Llei municipal i de règim
local de Catalunya.
Tema 12. La potestat sancionadora de les Entitats Locals.

Artículo 24
1. Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los jueces y
tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en
ningún caso, pueda producirse indefensión.
2. Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la ley, a
la defensa y a la asistencia de letrado, a ser informados de la acusación
formulada contra ellos, a un proceso público sin dilaciones indebidas y con
todas las garantías, a utilizar los medios de prueba pertinentes para su
defensa, a no declarar contra sí mismos, a no confesarse culpables y a la
presunción de inocencia.
La ley regulará los casos en que, por razón de parentesco o de secreto
profesional, no se estará obligado a declarar sobre hechos presuntamente
delictivos.

Artículo 25
1. Nadie puede ser condenado o sancionado por acciones u omisiones que en
el momento de producirse no constituyan delito, falta o infracción
administrativa, según la legislación vigente en aquel momento.
2. Las penas privativas de libertad y las medidas de seguridad estarán
orientadas hacia la reeducación y reinserción social y no podrán consistir en
trabajos forzados. El condenado a pena de prisión que estuviere cumpliendo
la misma gozará de los derechos fundamentales de este Capítulo, a
excepción de los que se vean expresamente limitados por el contenido del
fallo condenatorio, el sentido de la pena y la ley penitenciaria. En todo caso,
tendrá derecho a un trabajo remunerado y a los beneficios correspondientes
de la Seguridad Social, así como al acceso a la cultura y al desarrollo integral
de su personalidad.
3. La Administración civil no podrá imponer sanciones que, directa o
subsidiariamente, impliquen privación de libertad.

PRINCIPIOS POTESTAT SANCIONADORA

Artículo 25. Principio de legalidad.

1. La potestad sancionadora de las Administraciones Públicas se

ejercerá cuando haya sido expresamente reconocida por una norma con
rango de Ley, con aplicación del procedimiento previsto para su ejercicio y
de acuerdo con lo establecido en esta Ley y en la Ley de Procedimiento
Administrativo Común de las Administraciones Públicas y, cuando se trate
de Entidades Locales, de conformidad con lo dispuesto en el Título XI de
la Ley 7/1985, de 2 de abril.
 2. El ejercicio de la potestad sancionadora corresponde a los órganos
administrativos que la tengan expresamente atribuida, por disposición de
rango legal o reglamentario.

3. Las disposiciones de este Capítulo serán extensivas al ejercicio por

las Administraciones Públicas de su potestad disciplinaria respecto del
personal a su servicio, cualquiera que sea la naturaleza jurídica de la
relación de empleo.

4. Las disposiciones de este capítulo no serán de aplicación al ejercicio

por las Administraciones Públicas de la potestad sancionadora respecto de
quienes estén vinculados a ellas por relaciones reguladas por la
legislación de contratos del sector público o por la legislación patrimonial
de las Administraciones Públicas.

Artículo 26. Irretroactividad.

1. Serán de aplicación las disposiciones sancionadoras vigentes en el

momento de producirse los hechos que constituyan infracción
administrativa.

2. Las disposiciones sancionadoras producirán efecto retroactivo en

cuanto favorezcan al presunto infractor o al infractor, tanto en lo referido
a la tipificación de la infracción como a la sanción y a sus plazos de
prescripción, incluso respecto de las sanciones pendientes de
cumplimiento al entrar en vigor la nueva disposición.

Artículo 27. Principio de tipicidad.

1. Sólo constituyen infracciones administrativas las vulneraciones del

ordenamiento jurídico previstas como tales infracciones por una Ley, sin
perjuicio de lo dispuesto para la Administración Local en el Título XI de la
Ley 7/1985, de 2 de abril.

Las infracciones administrativas se clasificarán por la Ley en leves,

graves y muy graves.

2. Únicamente por la comisión de infracciones administrativas podrán

imponerse sanciones que, en todo caso, estarán delimitadas por la Ley.

3. Las disposiciones reglamentarias de desarrollo podrán introducir

especificaciones o graduaciones al cuadro de las infracciones o sanciones
establecidas legalmente que, sin constituir nuevas infracciones o
sanciones, ni alterar la naturaleza o límites de las que la Ley contempla,
contribuyan a la más correcta identificación de las conductas o a la más
precisa determinación de las sanciones correspondientes.

4. Las normas definidoras de infracciones y sanciones no serán

susceptibles de aplicación analógica.

Artículo 28. Responsabilidad.

1. Sólo podrán ser sancionadas por hechos constitutivos de infracción

administrativa las personas físicas y jurídicas, así como, cuando una Ley
les reconozca capacidad de obrar, los grupos de afectados, las uniones y
entidades sin personalidad jurídica y los patrimonios independientes o
autónomos, que resulten responsables de los mismos a título de dolo o
culpa.

2. Las responsabilidades administrativas que se deriven de la comisión

de una infracción serán compatibles con la exigencia al infractor de la
reposición de la situación alterada por el mismo a su estado originario, así
como con la indemnización por los daños y perjuicios causados, que será
determinada y exigida por el órgano al que corresponda el ejercicio de la
potestad sancionadora. De no satisfacerse la indemnización en el plazo
que al efecto se determine en función de su cuantía, se procederá en la
forma prevista en el artículo 101 de la Ley del Procedimiento
Administrativo Común de las Administraciones Públicas.

3. Cuando el cumplimiento de una obligación establecida por una

norma con rango de Ley corresponda a varias personas conjuntamente,
responderán de forma solidaria de las infracciones que, en su caso, se
cometan y de las sanciones que se impongan. No obstante, cuando la
sanción sea pecuniaria y sea posible se individualizará en la resolución en
función del grado de participación de cada responsable.

4. Las leyes reguladoras de los distintos regímenes sancionadores

podrán tipificar como infracción el incumplimiento de la obligación de
prevenir la comisión de infracciones administrativas por quienes se hallen
sujetos a una relación de dependencia o vinculación. Asimismo, podrán
prever los supuestos en que determinadas personas responderán del pago
de las sanciones pecuniarias impuestas a quienes de ellas dependan o
estén vinculadas.
Artículo 29. Principio de proporcionalidad.

1. Las sanciones administrativas, sean o no de naturaleza pecuniaria,

en ningún caso podrán implicar, directa o subsidiariamente, privación de
libertad.

2. El establecimiento de sanciones pecuniarias deberá prever que la

comisión de las infracciones tipificadas no resulte más beneficioso para el
infractor que el cumplimiento de las normas infringidas.

3. En la determinación normativa del régimen sancionador, así como en

la imposición de sanciones por las Administraciones Públicas se deberá
observar la debida idoneidad y necesidad de la sanción a imponer y su
adecuación a la gravedad del hecho constitutivo de la infracción. La
graduación de la sanción considerará especialmente los siguientes
criterios:

a) El grado de culpabilidad o la existencia de intencionalidad.

b) La continuidad o persistencia en la conducta infractora.

c) La naturaleza de los perjuicios causados.

d) La reincidencia, por comisión en el término de un año de más de

una infracción de la misma naturaleza cuando así haya sido declarado por
resolución firme en vía administrativa.

4. Cuando lo justifique la debida adecuación entre la sanción que deba

aplicarse con la gravedad del hecho constitutivo de la infracción y las
circunstancias concurrentes, el órgano competente para resolver podrá
imponer la sanción en el grado inferior.

5. Cuando de la comisión de una infracción derive necesariamente la

comisión de otra u otras, se deberá imponer únicamente la sanción
correspondiente a la infracción más grave cometida.

6. Será sancionable, como infracción continuada, la realización de una

pluralidad de acciones u omisiones que infrinjan el mismo o semejantes
preceptos administrativos, en ejecución de un plan preconcebido o
aprovechando idéntica ocasión.

Artículo 30. Prescripción.

1. Las infracciones y sanciones prescribirán según lo dispuesto en las

leyes que las establezcan. Si éstas no fijan plazos de prescripción, las
infracciones muy graves prescribirán a los tres años, las graves a los dos
años y las leves a los seis meses; las sanciones impuestas por faltas muy
graves prescribirán a los tres años, las impuestas por faltas graves a los
dos años y las impuestas por faltas leves al año.

2. El plazo de prescripción de las infracciones comenzará a contarse

desde el día en que la infracción se hubiera cometido. En el caso de
infracciones continuadas o permanentes, el plazo comenzará a correr
desde que finalizó la conducta infractora.

Interrumpirá la prescripción la iniciación, con conocimiento del

interesado, de un procedimiento administrativo de naturaleza
sancionadora, reiniciándose el plazo de prescripción si el expediente
sancionador estuviera paralizado durante más de un mes por causa no
imputable al presunto responsable.

3. El plazo de prescripción de las sanciones comenzará a contarse

desde el día siguiente a aquel en que sea ejecutable la resolución por la
que se impone la sanción o haya transcurrido el plazo para recurrirla.

Interrumpirá la prescripción la iniciación, con conocimiento del

interesado, del procedimiento de ejecución, volviendo a transcurrir el
plazo si aquél está paralizado durante más de un mes por causa no
imputable al infractor.

En el caso de desestimación presunta del recurso de alzada interpuesto

contra la resolución por la que se impone la sanción, el plazo de
prescripción de la sanción comenzará a contarse desde el día siguiente a
aquel en que finalice el plazo legalmente previsto para la resolución de
dicho recurso.

Artículo 31. Concurrencia de sanciones.

1. No podrán sancionarse los hechos que lo hayan sido penal o

administrativamente, en los casos en que se aprecie identidad del sujeto,
hecho y fundamento.

2. Cuando un órgano de la Unión Europea hubiera impuesto una

sanción por los mismos hechos, y siempre que no concurra la identidad de
sujeto y fundamento, el órgano competente para resolver deberá tenerla
en cuenta a efectos de graduar la que, en su caso, deba imponer,
pudiendo minorarla, sin perjuicio de declarar la comisión de la infracción.
Tema 13. Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el
text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Recursos dels
municipis: concepte de taxes, contribucions especials, impostos i preus
públics.

Article 57- Taxes

Els ajuntaments poden establir i exigir taxes per la prestació de serveis o la
realització d’activitats de competència seva i per la utilització privativa o
l’aprofitament especial dels béns del domini públic municipal, segons les normes
incloses a la secció 3a del capítol III del títol I d’aquesta Llei.

Article 58- Contribucions especials

Els ajuntaments poden establir i exigir contribucions especials per la realització
d’obres o per l’establiment o l’ampliació de serveis municipals, segons les normes
incloses la secció 4a del capítol III del títol I d’aquesta Llei.

Article 59- Enumeració d'impostos

1. Els ajuntaments, d’acord amb aquesta Llei i les disposicions que la despleguen,
han d’exigir els impostos següents:

a) Impost sobre béns immobles.

b) Impost sobre activitats econòmiques.

c) Impost sobre vehicles de tracció mecànica.

2. Així mateix, els ajuntaments poden establir i exigir l’impost sobre construccions,
instal·lacions i obres i l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa
urbana, d’acord amb aquesta Llei, les disposicions que la despleguin i les
ordenances fiscals respectives.

Article 127- Preus públics

Els ajuntaments poden establir i exigir preus públics per la prestació de serveis o la
realització d’activitats de competència municipal, segons les normes incloses al
capítol VI del títol I d’aquesta Llei.