TEMA 5: EFE I ECPN

5.1. L’ESTAT DE FLUXOS D’EFECTIU

La Tresoreria està formada pels saldos:

 Dineraris dels comptes corrents dels bancs

 D’efectiu o en caixa
 Inversions financeres caracteritzades fonamentalment per la seva facilitat per ésser convertides en diners

L’estat de fluxos d’efectiu és un estat comptable que informa sobre les transaccions i els saldos dineraris de
l’empresa. Es pot calcular amb dades històriques o futures (previstes). Quan l’estat de tresoreria s’elabora amb dades
provisionals , s’anomena pressupost de caixa.

ESQUEMA:

Saldo inicial de tresoreria (1)

+ Cobrament de les activitats explotació

- Pagaments de les activitats explotació

= Variació de tresoreria de les activitats explotació (2)

+ Altres cobraments

- Altres pagaments

= Variació de tresoreria d’altres activitats (3)

Saldo final de tresoreria (1 + 2 + 3)

Els moviments de tresoreria es poden relacionar amb aquestes activitats:

 Activitats explotació: Moviments directament relacionats amb l’activitat típica de l’empresa

 Activitats d’inversió: Aquelles que tenen a veure amb la compra o venda d’elements de l’actiu no corrent
 Activitats de finançament: Són aquelles destinades a l’obtenció o devolució de diners necessaris per finançar
l’empresa.

5.2. CÁLCUL DE L’EFE

Es comparen les partides del balanç de dos anys.

ACTIU: menys tresoreria

ACTIU: més tresoreria

PASSIU I PN: més tresoreria

PASSIU I PN: menys tresoreria

Els increments o decrements es classifiquen segons siguin:

 D’explotació
 D’inversió
 De finançament
→ EXEMPLE

Any 1 Any 2
Actiu no corrent 1890 8296
Intangible 420 5991
Material 901 1295
Inversions financeres a filials 569 1010
Actiu corrent 4470 3309
Existències 1513 1213
Clients 2531 1507
Deutors diversos - 159
Clients empreses del grup - 115
Efectiu i altres actius líquids 426 315
equivalents
Total 6360 11605
L’estat de fluxes d’efectiu intenta explicar per quins motius hi ha una baixada d’efectiu en l’empresa
5.3. L’EFE I LA VIDA D’UNA EMPRESA

Per exemple si ens trobem una empresa que esta començant, tindrà un dèficit en la seva explotació, també un dèficit
d’inversions, i a més necessitara finançament extern per tenir un superàvit.

5.4. L’ESTAT DE CANVIS EN EL PN

Informa del canvis que ha registrat el PN dels dos darrers exercicis. Es composa de:

 Estat d’ingressos i despeses reconeguts (EIGR), que agrupa el resultat de l’exercici amb aquells ingressos i
despeses que van a parar directament a PN.

 Estat total de canvis en el patrimoni net (ETCPN), que afegeix al càlcul anterior la resta d’operacions amb els
propietaris de l’empresa (ampliacions o reduccions de capital, distribució de dividends) i també ajustaments
deguts a canvis de criteris comptables i correcció d’errors.
El que intenta explicar l’estat de canvis en el PN és com és que cada empresa ha passat d’un PN a un altre. Es fa a
través del següent esquema:

Com evolucionen totes les partides durant l’any. Al “resultat” hi afegim el de l’any 2019 (2.386) i per contra el resultat
de l’any 2018 (3.302) el treu del “resultat” i el passa a reserves.

Gràcies a aquest esquema podem veure si l’empresa té més o menys tendència a l’autofinançament. Aquesta
empresa esta augmentant reserves, per tant tenim que té una clara tendència a autofinançar-se sobretot a l’any 2019.