Paula Palacin

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el
curs de la natura hagi de continuar sent uniformement el mateix i que el futur hagi de ser
conforme al passat. Allò que és possible no es pot mai demostrar que sigui fals; i és possible
que el curs de la natura pugui canviar, perquè podem concebre aquest canvi. Encara aniré més
lluny i afirmaré que Adam no podria ni tan sols provar amb algun argument probable que el
futur hagi d’estar en conformitat amb el passat. Tots els arguments probables es construeixen
precisament sobre aquesta suposició, és a dir, que hi ha conformitat entre el futur i el passat, i
per tant mai no poden provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i, si cal provar-la,
no admetrem cap prova que no provingui de l’experiència. Però la nostra experiència del
passat no pot ser prova de res de cara al futur, a menys que ja suposem que hi ha semblança
entre passat i futur. Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que
donem per descomptada sense cap tipus de prova.

David Hume. Resum del ‘Tractat de la naturalesa humana’

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades. [2 punts]

Com idea principal d’aquest text és que tot allò que sigui possible mai es podrà demostrar que
sigui fals i per tant si la natura està en constant canvi mai hi podrà haver una afirmació la qual
asseguri que els fets del futur hagin de ser conformes als fets del passat, i això fa que no es
pugui admetre cap prova que no provingui de l’experiència, ja que el futur és canviant i no ens
assegura res fins que passi.

És a dir, amb l'experiència podrem comprovar si el futur realment és canviat o no, però no ens
podem basar en una prova del passat per pensar que succedirà en un futur, ja que aquesta és
una qüestió de fet i cal provar-la.

2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text
el mot i l’expressió següents: [1 punt]

a) «demostrar»: Justificar la veracitat dels fets de manera raonada, però sense proves
empíriques.

b) «allò que és possible»: Allò que no genera una contradicció.

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de David Hume per a afirmar-la:
«Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que donem per
descomptada sense cap tipus de prova.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del
pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)
[3 punts]

Aquesta afirmació de Hume es correspon amb el punt tres de la teoría de Hume “tipos de
conocimientos”, centrant-nos en el punt de qüestions de fet, el qual diu, que el coneixement
només es basa en l’experiència i que només obtindrem la veritat a través de l'experiència. De
manera que l’autor només creu en la ciència demostrable, és a dir, tot allò que té un procés
científic que verifica l’autenticitat dels fets.

Relacionat amb l'experiència trobem el problema de la causalitat; només aplicable al passat

perquè només tenim impressions/percepcions d'aquest i no del futur. Creuen que en el futur
es produiran les mateixes causes que en el passat pel fet de que aquesta acció o causa es
repeteix constantment, aleshores la ment per costum crea una necessitat i una vegada la crea
està tractan aquesta qüestió de fet com una d’ideea ja que s’estàn basan en la impressió i no
en l’experiència, per la qual cosa no es podrà assegurar si allò es veritat o no fins que passi.

Amb aquesta frase Hume ens està dient que aquesta prova de causalitat (causa-efecte) ens
porta a asociar una idea amb altra ja que una ha estat derivada de l’altra. Però no ens podem
fiar de la raó com a instrument del coneixement de la realitat. El coneixement no traspassa els
límits de l'experiència.

4. Compareu la concepció de Hume sobre el paper dels sentits en el coneixement amb la

concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la
filosofia occidental. [2 punts]

Aquests dos filósofos tenemos una concepció molt diferent l’un de l’altre en el paper amb dels
sentits en el coneixement.

Segons Plató, els sentits ens enganyen i l’experiència només ens mostra una realitat aparent,
per això la raó és l’autèntica font de coneixement, ja que és l’única capaç de conduir-nos a
conèixer el Món intel·ligible, el que per a ell és el vertader, el episteme. Si ens guiem pels
sentits (mòn sensible), segon Plató és un fals coneixement, la docsa.

Per a Plató hi ha diversos nivells de coneixements la Eikasia que és el nivell més baix del
coneixement que es correspon amb les imatges, seguidament la pistis que són les creences,
aquests dos perteneixen a la docsa. La dianoia amb les entes matemàtiques i el raonament i
finalment el nivell més alt del coneixent la noesis que es basa en la intuició, aquests últims
perteneixen a l’episteme.

Hume és un filosof empirista i diu que el coneixement racional no depèn de la suposada

existència d'idees innates, sinó que és fonamenta en l'experiència , l’única cosa que podem fer
servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que són relacions d’idees, que no amplien el
coneixement). L’experiència dels sentits ens proporciona l’únic coneixement fiable: les
impressions. La teoria ètica de Hume es relaciona amb l’emotivisme, teoria segons la qual les
idees ètiques i morals provenen de l'emoció, o sentiment, i no tenen una justificació racional.
 5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Només puc conèixer
allò que es pot comprovar fent una observació o un experiment empíric.» Responeu d’una
manera raonada.

Aquesta frase fa referència al raonament empíric de Hume. L’autor només creu en la ciència
demostrable, és a dir, tot allò que té un procés científic que verifica l’autenticitat dels fets. En
aquest cas, estem d’acord amb Hume ja que a través de una impressió o suposició, no es pot
verificar el que passarà. Es a dir, a base d’idees no podem verificar si una cosa és real, sense
que aquella cosa hagui passat. Jo puc tenir una idea dels monstres o fantasmes, però com que
no hi ha fets que demostrin que allò és real, no ens podem fiar d’aquella idea. Per poder
verificarla i demostrarla ha de ser real i fa falta utilizar l’experiencia no ens podem basar en les
idees o opinions.