JUDIT CASANOVAS 2n Batxillerat A (Tecnològic)

CRÍTICA A LA CAUSALITAT
David Hume fa una crítica la causalitat. Comença examinant els raonaments de les qüestions de fet i
explica perquè és erroni que estigui fonamentat en la relació de causa i efecte, ja que no tenim cap
connexió immediata entre causa i efecte que ens permeti concebre-la com una única idea.

Per reforçar les seves idees utilitza l’exemple de dues boles de billars en l’instant on una xoca amb
l’altre. En aquesta situació és obvi què tots podem afirmar que hi ha un contacte entre les boles i
seguit un moviment, sense cap interval entre aquestes accions. D’aquest exemple defineix tres
circumstàncies que observem: la contigüitat del temps i l’espai, és a dir, qualsevol efecte és provocat
per una causa; la prioritat en el temps, que és l’evidència de què la causa és anterior a l’efecte; i per
últim, la conjunció constant, que és l’experiència de què tot i variat el material de les boles de billar,
la mida o qualsevol detall el qual puguem seguir considerant-lo un objecte semblant, la causa
semblant (contacte entre les boles) produirà un efecte semblant (moviment). Aquestes tres
circumstàncies són l'única informació que podem extreure de la causa, tot i que facis una
examinació molt precisa no hi veuràs res més, ja que no tenim experiència de la idea del conjunt
entre la causa i l’efecte, sinó dels accidents i prou.

Hume proposa la qüestió de per què abans que succeeixi el xoc entre les boles de billar ja podem
predir que passarà? La resposta que dona és que pots predir que passarà amb les boles de billar o
qualsevol altra situació gràcies al costum de les experiències passades. És a dir basem tots els nostres
raonaments en la creença del costum. Per exemple, Adam sense res d’experiència, malgrat imaginar-
nos que tingués tot l'enteniment possible, no serià capaç de saber amb plenitud l’efecte d’una causa.
Per això, mai podrem fer una conclusió lògica, realment ens basem en un acte de fe el costum. A més
a més, considera que no podem considerar il·lògica qualsevol resposta que donés Adam, perquè els
nostres raonaments simplement són un supòsit de què l’univers seguirà el seu curs sense canvis, i no
tenim cap forma de demostrar que tot serà sempre igual, ja que no tenim cap idea de causa i som
totalment capaços de concebre canvis en el nostre entorn. L’experiència del passat no et diu com serà
el futur, encara que ens costi molt no creure en la causa-efecte hem de ser conscients que tot són
suposicions basades en l’experiència repetida, el costum.

Acaba afirmant que la guia de la vida no és la raó, sinó l’experiència. Ell expressa aquesta crítica, no
perquè deixem d’utilitzar el costum pel nostre dia a dia, sinó perquè siguem coneixedors del perill de
considerar el costum com un dogma i no com una eina de probabilitat basada en l’experiència.