Filosofia de la Ciència

Parcial I

Important: les respostes han de ser breus, concretes, ajustades i raonades (però no
telegràfiques). No es tracta de bolcar els apunts, sinó de demostrar que enteneu bé els
conceptes emprats i que sabeu argumentar les respostes amb concisió i precisió.

A. Respon dues de les tres preguntes següents (4 punts cadascuna).

1. És la concepció de la causalitat del singularisme ontològic acceptable pel neopositivista,

donats els seus supòsits metafísics? Explica per què.

2. Es coneix que hi ha una correlació entre les fases de la lluna i l’alçada de les marees. Els
pescadors, per exemple, solen inferir l’alçada de la marea de l’aspecte de la lluna. En fase
creixent i minvant, les marees són menors (marees mortes); en canvi, amb lluna plena o
nova, les marees són més grans (marees vives). Les fases de lluna plena i lluna nova
apareixen quan el sol i la lluna estan alineats amb la Terra: és aquesta alineació la que causa
que la lluna tingui aquest aspecte des de la Terra. Alhora, és aquesta alineació la que causa la
marea viva: els efectes gravitacionals del sol i la lluna se sumen quan estan alineats i
“estiren” més la massa d’aigua dels oceans del que ho fan quan no estan alineats.

Per a quina concepció de la causalitat és clarament problemàtic aquest cas? Explica per què.
(En la resposta, no has d’incloure respostes concretes al problema).

3. Proposa un exemple propi de prelació posterior i explica per què el cas que has presentat
resulta, d’entrada, problemàtic per l’anàlisi contrafactual original de Lewis en termes de
cadenes causals (cadenes de dependència contrafactual). (En la resposta, no has d’incloure
la reacció de Lewis al problema).

B. Respon la pregunta següent (2 punts).

4. Els diferents tipus de prelació (anterior, posterior i per trumfos) són casos de sobre-
determinació asimètrica, on trobem dos esdeveniments independents que inicien un procés
que potencialment acaba amb determinat efecte. L’asimetria consisteix en el fet que només
una de les dues causes potencials és també causa efectiva de l’efecte en qüestió. Hi altres
tipus de casos de sobre-determinació on també tenim una estructura de dues causes
potencials independents per un mateix efecte, però en aquests casos totes dues causes
potencials resulten ser també causa efectiva del mateix efecte. Aquesta mena de casos
s’anomenen casos de sobre-determinació simètrica, ja que les dues causes potencials juguen
el mateix paper causal efectiu en la producció de l’efecte.

Proposa un exemple de sobre-determinació simètrica i argumenta, a través de l’exemple que

has proposat, si aquest tipus de cas representa, o no, un problema d’entrada per l’anàlisi
contrafactual original de Lewis en termes de cadenes causals (cadenes de dependència
contrafactual).