La ciència engloba tota activitat destinada a adquirir nous coneixements mitjançant el mètode científic. Dins la ciència podem distingir: Les ciències pures o formals estudien conceptes abstractes i serveixen com a eines a les altres ciències. Exemples de ciències formals són les matemàtiques i la lògica. Les ciències naturals o experimentals encarregades de l’estudi de l’entorn natural. Les ciències naturals són l’astronomia, la biologia, la física, la geologia i la química. Les ciències socials encarregades de l’estudi del comportament humà i de les societats. Exemples: la història, la psicologia o la geografia. Cal destacar que la ciència no produeix veritats absolutes, ja que tota llei o teoria científica està subjecta a revisió i modificació d’acord amb noves observacions o dades. Hem d’anar alerta amb les pseudociències (també conegudes com a falses ciències) que són un conjunt de creences, afirmacions i pràctiques que intenten presentar-se com a científiques però que no compleixen el mètode científic i, per tant, no poden ser provades de forma fiable. Exemples d’aquestes pràctiques fraudulentes són l’astrologia, el tarot, l’homeopatia, ... La física és la ciència que estudia les propietats i el comportament de l’energia, la matèria (a més dels canvis que no n’alteren la seva naturalesa), l’espai i el temps i les interaccions entre aquests quatre conceptes.
La química estudia la composició, estructura i propietats de la
matèria a més dels canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques i la seva relació amb l’energia. De forma més simple podem definir-les a partir del tipus de fenòmens que estudien:
La física estudia els fenòmens que no produeixen un
canvi de naturalesa de la matèria.
La química estudia els fenòmens que involucren un canvi
de naturalesa de la matèria. Canvi físic o químic?
a. Creus que un canvi de color implica sempre un canvi
químic?
b. Sempre que aplicam calor a una substància tenim un canvi
físic?
c. Creus que un pas de substàncies sòlides a substàncies
Tots els colors de l’entrellat quàntic. Des del mite de la cova de Plató fins a la sincronicitat de Carl Jung fins a l'univers hologràfic de David Bohm