Trencament espontani de simetria: exemples més enllà de la fı́sica quàntica

Mar Artigas∗
Escola Pia Santa Anna Mataró,
E-08301 Mataró (Barcelona), Spain

Sebastián Grinschpun†
Institut de Fı́sica d’Altes Energies (IFAE) and
The Barcelona Institute of Science and Technology,
Universitat Autónoma de Barcelona,
E-08193 Bellaterra (Barcelona), Spain

Pere Masjuan‡
Grup de Fı́sica Teòrica, Departament de Fı́sica, Universitat Autònoma de Barcelona and
Institut de Fı́sica d’Altes Energies (IFAE) and
The Barcelona Institute of Science and Technology,
Universitat Autónoma de Barcelona,
E-08193 Bellaterra (Barcelona), Spain

De forma genèrica, definim el trencament espontani de simetria com una anomalia que es
produeix quan un sistema que, segons les equacions que defineixen el seu moviment, hauria de
desencadenar sempre un resultat invariant en estar sotmès a una o diverses transformacions
simètriques (com podrien ser transformacions de translació, de rotació o reflexió), passa de forma
espontània a un estat en el qual requereix un grau menor d’energia, però ja no succeeix a un
resultat invariant, i deixa de ser simètric.

La fı́sica moderna i contemporània pogut explicar, gràcies a un trencament espontani de simetria,

a un dels fenòmens fonamentals per la comprensió del nostre univers i per la sustentació del
model estàndard, el model base de partı́cules actual. La teoria quàntica que ho raona s’anomena
mecanisme de Higgs i dona explicació al fet que les partı́cules que formen la matèria de l’univers
tinguin massa. Aquest comportament, aparentment il·lògic i clarament asimètric, es dona en
conseqüència de l’aparició d’un trencament espontani de simetria.

En aquest article detallem el concepte de trencament espontani de simetria i la seva implicació en

la fı́sica quàntica. Posteriorment, ens preguntem si aquest fenomen només pot tenir lloc en sistemes
quàntics i d’alta energia, com el del mecanisme de Higgs, o si existeixen aquestes anomalies més
enllà d’aquests casos.

I. TRENCAMENT ESPONTANI DE SIMETRIA obtenim certes propietats importants d’un sistema

EN FÍSICA QUÀNTICA
1.1 Rellevància de la simetria en la resolució
de problemes fı́sics
La simetria és un concepte important per conèixer i
entendre la nostra proposta, que explicarem posterior-
ment. Definim la simetria com a l’efecte que produeix
que un sistema sigui invariant respecte alguna transfor-
mació, rotació o reflexió [1]. Aquesta definició permet
que es pugui aplicar no només a qüestions geomètriques,
sinó a equacions matemàtiques i fı́siques. De fet, s’ha fet
servir en nombroses situacions al llarg de la història per
donar raó a diverses teories cientı́fiques.
Un gran nombre de teories fı́siques són descrites per
lagrangians [2] (funcions escalars a partir de les quals
∗ marartigas6@gmail.com
† sgrinschpun@ifae.es
‡ masjuan@ifae.es
dinàmic) invariants - i, en conseqüència, simètrics -
que tenen en compte les transformacions corresponents
a determinants punts de l’espai-temps. Per tant, és
rellevant tenir en compte tals equacions que regeixen un
sistema, per identificar quina propietat provoca aquesta
simetria.
Hem de tenir en compte el principi de Raó Suficient
de Leibniz [3]: plantejant una situació inicial on les
alternatives són totalment equivalents, si no hi ha cap
raó suficient perquè desencadeni en una alternativa en
lloc d’una altra, no pot escollir i, per tant, la situació
inicial es manté sense canvis, ja que una asimetria no
pot produir-se espontàniament.
Partint d’això, en 1894 Pierre Curie va argumentar la
necessitat d’una asimetria per generar un fenomen [4].
Com a resultat, es va reconèixer per primera vegada la
importància del concepte de trencament espontani de la
simetria en la fı́sica [5].
1.2 Trencament espontani de simetria

Per justificar aquest apartat s’ha de tenir clara la
diferència entre un grup i un sistema. Considerem un
sistema fı́sic com a un conjunt d’objectes o entitats entre
les quals existeix un model matemàtic que les regeix
(que en la majoria dels casos correspon a un lagrangià)
[2]. Tots els sistemes han de tenir una ubicació espai
temps en la que ens puguem referenciar i han de poder
tenir energia. Per altra banda, considerem un grup com
a un concepte purament matemàtic, que correspon a
un conjunt no buit proveı̈t amb una llei de composició
interna [6]. Per tant, un sistema de simetria ha de
respondre a la llei de simetria corresponent al seu grup
(reflexió, rotació...).
Perquè es produeixi qualsevol fenomen en un sistema,
el grup inicial simètric ha de ser rebaixat al grup
posterior de simetria inferior al fenomen per l’acció
d’alguna causa. Per tant, anomenem trencament de
simetria a la relació entre un grup de transformació, i els
seus subgrups. A partir d’aquest punt de vista es crea la
teoria general del trencament de simetria.
Dels tipus de trencaments de simetria, el més rellevant
des d’un punt de vista fı́sic és el trencament espontani
de simetria. Aquest succeeix quan, donada una simetria
en les equacions de moviment del fenomen estudiat, hi
ha solucions no invariants en produir l’acció de simetria
sense cap entrada asimètrica explicita [7].
1.3 Exemples de trencament espontani de
simetria a la fı́sica quàntica
Quan parlem de fı́sica quàntica, la ruptura espontània
de simetria només es pot aplicar a sistemes infinits,
com camps, en el que existeix un conjunt infinitament
degenerat d’estats fonamentals ortogonals en el lı́mit de
volum infinit que donaran lloc a un conjunt de solucions
possibles de les mateixes equacions.
Les teories de gauge formen part de les teories quàntiques
de camps, i es basen en el fet que la interacció entre
fermions es produeix a partir de transformacions locals
que formen part del grup de simetria interna en el que
es basi tal teoria gauge [8]. Els camps que formen part
del model estàndard són camps de gauge, i presenten
aquestes simetries anomenades invariància de gauge.
Aquests camps de gauge es manifesten fı́sicament en
forma de bosons gauge, un tipus de partı́cules que
actuen com a mitja d’intercanvi d’una interacció entre
partı́cules elementals [9].
Les teories de camp de gauge apliquen una ruptura
espontània d’una simetria interna contı́nua, la qual ocupa
un paper molt important en la constitució del model
estàndard actual. Aquest model explica l’existència de
partı́cules amb massa com a una conseqüència d’un
trencament espontani de simetria.
Els bosons de Goldstone són les partı́cules que donen raó
a aquesta teoria. Provinents del teorema de Goldstone i
2
proposats per primer cop per Yoichiro Nambu en 1960
[10], són bosons amb massa 0 o quasi 0 que considerem
com a excitacions dels camps. Si es produeix un tren-
cament espontani d’una simetria continua, apareix una
d’aquestes partı́cules escalars per cada generador que es
trenca.
En les teories amb simetria gauge, els bosons de Gold-
stone poden donar explicació als bosons gauge gràcies al
mecanisme de Higgs [11]. Aquest estableix que, en cas
que la simetria interna passa a una de local (és a dir,
es produeix el trencament espontani de simetria), els
bosons de Goldstone deixen d’existir, i els bosons gauge
adquireixen massa, sense trencar de forma explı́cita la
invariància gauge de la teoria. Aquest mecanisme de
generació de massa pels camps gauge garanteix a la
renormalització de teories que impliquen camps de gauge
massius, com la teoria electrofeble.
FIG. 1. Diagrama de Feynman del mecanisme de Higgs
D’aquı́ se’ns planteja un problema. Sabem que el
trencament espontani de simetria ha ajudat a explicar
esdeveniments de la fı́sica quàntica i la racionalització
del model estàndard, però, hi ha exemples de trencament
de simetria que no tinguin a veure amb la fı́sica quàntica
i les seves caracterı́stiques? En altres paraules, hi ha
trencaments espontanis de simetria que no necessitin
unes condicions especı́fiques relacionades amb els primers
moments de l’univers (energia, temperatura) per poder
succeir?
II. EXEMPLES DE TRENCAMENTS
ESPONTANIS DE SIMETRIA EN ALTRES
CAMPS DE LA FÍSICA
2.1 Solucions prèvies
El concepte de trencament espontani de simetria
apareix per primera vegada en la teoria de Heisenberg
del ferromagnètic[12], una teoria que prové de la fı́sica
que matèria condensada, i que es defineix com a una
matriu infinita de dipols magnètics amb espı́n 1/2, amb
interacció entre dipols per mitjà espı́n-espı́n, el qual els
fa alinear de forma invariable en l’aspecte rotacional.
Tot i això, per sota de la temperatura de Curie Tc,
l’espı́n de l’estat fonamental de ferromagnètic apunta
a alguna direcció especifica, i deixa de respectar la
simetria rotacional. Per tant, per sota de Tc hi ha un
 3

conjunt infinitament degenerat d’estats fonamentals, en caos, i exposem que el trencament espontani de simetria
el que a cada un els espins estan alineats a una direcció podria explicar algun dels fenòmens d’aquesta teoria.
determinada, i se’n pot construir un conjunt d’estats Agafant d’exemple un model d’aquesta teoria usat per
quàntics. determinar les condicions per a produir caos. Aquest
Altres exemples de sistemes de molts cossos que pre- model consisteix en una vara d’acer amb l’extrem su-
senten aquest trencament serien els superfluids o els perior fix a un suport, el qual se sotmet a una força
superconductors[13]. harmònica F = f cosωt, i l’extrem inferior lliure, en-
tremig de dos imants col·locats de forma simètrica re-
El trencament espontani de simetria s’utilitza també specte a la vara. Per tant, el sistema té dos punts
per donar explicacions a fenòmens de mecànica clàssica. d’energia mı́nima equivalents, diferents del punt simètric
L’exemple més citat s’aconsegueix amb l’anomenat [16].
“potencial de barret”, en el que considerem una cúpula
simètrica enfocada cap a dalt amb un canal que rodeja
la part inferior. Si es col·loca un objecte simètric a sobre
de la cúpula, aquest sistema manté la simetria de rotació
respecte a l’eix central y.
No obstant això, tal simetria no es manté pel que fa a
la solució a les equacions del moviment. De fet, l’acció
de triar una condició inicial (com velocitat major a 0)
fa que es trenqui tal simetria, ja que l’objecte pot caure
cap a qualsevol direcció de la vall i, per tant, tot i que
la bola i la cúpula conserven la seva simetria individual,
la simetria en el sistema complet deixa d’aparèixer. FIG. 3. Representació del potencial de l’equació de Duffing
Aquest sistema s’utilitza per representar gràficament el
mecanisme de Higgs, anomenat anteriorment[14]. Sabem que quan la vara està en posició vertical, es
produeix un punt inestable entre dos punts estables. Si
s’hi afegeix la força de fricció de l’aire −γ ẋ proporcional
a la velocitat, el que ens queda és l’anomenada equació
de Duffing.

ẍ + γ ẋ − x + x3 = f cosωt

Si γ = 0 o f = 0, el sistema manté l’equilibri i, en

FIG. 2. Potencial del camp de Higgs (representació en poten-
cial de barret)
conseqüència, la simetria entre els dos punts d’energia
possibles.
Si γ > 0 i f > 0, les òrbites deixen de ser periòdiques
i el sistema passa a ser caòtic. En aquests casos el
diagrama resultant mostra una clara tendència a un dels
dos imants.

Un altre exemple de mecànica es pot considerar amb

un cilindre col·locat de forma vertical amb una força de
compressió aplicada a la part superior i enfocada al llarg
de l’eix central[15]. Aquest sistema és clarament simètric
respecte les rotacions de l’eix. Si la força aplicada és
baixa, el cilindre no es doblega i la configuració d’energia
més baixa és invariant.
Quan la força aplicada s’augmenta i arriba a un estat
crı́tic, la configuració d’equilibri simètric passa a ser
inestable i sorgeixen infinits estats equivalents d’energia
menor que en solitari ja no compleixen la simetria re-
specte a la situació inicial, tot i que sı́ que la compleixin
en conjunt.

2.2 Proposta de trencament espontani de FIG. 4. Diagrama de fases del moviment de la vara
simetria en l’equació de Duffing
Aquesta tendència es pot justificar amb una ruptura
La nostra proposta està relacionada amb la teoria del espontània de la simetria causada per un comportament

caòtic, en el qual, a causa de la combinació de dues
variables positives (γ i f ) més grans que 0, el nivell el
sistema inicial passa a no ser estable en el punt simètric,
i ha de ser rebaixat a un nivell de menor energia per
trencament espontani de simetria, el qual serà un dels
dos imants indistingiblement.
III. EXEMPLES ANTERIORS DE
TRENCAMENT ESPONTANI DE SIMETRIA EN
LA TEORIA DEL CAOS.
Hi ha estudis previs que exposen trencaments espon-
tanis de simetries caòtics, relacionats, per exemple, amb
la magnetohidrodinàmica i la dinàmica de camps [17].
Per l’altra banda, hi ha estudis recents que relacionen el
caos amb la mateixa teoria de camps gauge [18], anom-
enada anteriorment. Referent a l’exemple exposat en
aquest article, ja hi ha una explicació proposada que li
atribueix aquesta ”preferència” per l’aproximació a un
dels imants només a la mateixa teoria del caos. Es con-
firma que aquest per justificar aquest sistema només es
necessita que compleixi les tres normes de tal teoria:
1. Ser no lineal
2. Tenir mı́nim tres variables
3. Tenir una dependència sensible a les condicions ini-
cials.
No hi ha cap article que atribueixi l’explicació d’aquest
fet en un sistema semblant a un trencament espontani
[1] Mouchet, Amaury, ”Reflections on the four facets of sym-
metry: how physics exemplifies rational thinking”
[2] Wald, Robert M., ”General Relativity”, Chicago Univer-
sity Press, (1984) ISBN 0-226-87033-2.
[3] Baumgarten, Christian, The Final Theory of Physics - a
Tautology? arXiv:1702.00301v2 [physics.gen-ph]
[4] Curie, Pierre, ”Sur la symétrie dans les phénomènes
physiques, symétrie d’un champ électrique et d’un champ
magnétique”, J. Phys. Theor. Appl., (1894) 3 (1),
pp.393-415. ff10.1051/jphystap:018940030039300ff. ffjpa-
00239814f
[5] Earman, John, ”Curie’s Principle and spontaneous sym-
metry breaking” arXiv:10.1080/0269859042000311299
[6] González López, Artemio, ”Simetrı́as y Grupos en
Fı́sica”
[7] D. Fraser, James ”Spontaneous Symmetry Breaking in
Finite Systems”
4
de simetria i que, per tant, confirmi la nostra proposta.
IV. CONCLUSIÓ FINAL
En aquest article hem anomenat i analitzat els con-
ceptes de simetria i trencament espontani de simetria.
Posteriorment, hem explicat la teoria quàntica de
camps, la teoria de trencament espontani de la simetria
més rellevant en fı́sica quàntica. En el segon apartat
hem explicat alguns exemples previs externs a la fı́sica
quàntica i hem exposat la nostra proposta, relacionada
amb la teoria del caos.
La nostra conclusió, extreta de la informació donada
als punts previs, és que, més enllà de l’exemple comú de
trencament espontani de simetria de la teoria de camps,
hi ha altres branques de la fı́sica que utilitzen aquest
concepte per detallar fenòmens més propers a la nostra
vida quotidiana, el que ens indica que és aplicable a
diversos camps de la fı́sica, com pot ser la teoria del
caos, en la nostra proposta de solució.
V. ACKNOWLEDGMENTS
Aquest article no hauria sigut possible sense el suport
de diverses persones i institucions, a les quals voldria
donar el més sincer agraı̈ment.
En primer lloc, als tutors que han guiat aquest article,
Pere Masjuan i Sebastián Grinschpun, per la seva impli-
cació, comprensió i per tots els coneixements transmesos,
sense els quals aquest treball no seria possible.
A la Fundació Catalunya La Pedrera, que gràcies a les
beques (com les del programa Joves i Ciència) que posen
a disposició de tants joves, brinden l’enorme oportuni-
tat de crear aquest article de la mà d’investigadors d’alt
nivell.
[8] Sapienza, Unviersità di Roma, Dipartimento di Fisica,
”Teorie di Gauge”, (2011-2012)
[9] S. Weinberg, “A model of leptons”, Phys. Rev. Lett. 19
(1967) 1264, doi:10.1103/PhysRevLett.19.1264.
[10] Nambu, Yoichiro, ”Quasiparticles and Gauge Invariance
in the Theory of Superconductivity”, (1960)
[11] The CMS Collaboration, ”Precise determination of the
mass of the Higgs boson and tests of compatibility of its
couplings with the standard model predictions using pro-
ton collisions at 7 and 8 TeV” (2016) arXiv:1412.8662v2
[12] Chatterjee, Sabyasachi, ”Heisenberg and Ferromag-
netism”, resonance (august 2004)
[13] Martı́nez Avilés, Gerardo, ”Superfluidos y superconduc-
tores: la fı́sica de la materia frı́a”
[14] CERN web ”The Higgs boson, The Brout-Englert-Higgs
mechanism, What’s so special about the Higgs boson?”
 5

[15] Brading, Katherine, Elena Castellani, and Nicholas [16] Práctica de Métodos de la Fı́sica Matemática, Área de
Teh, ”Symmetry and Symmetry Breaking”, Fı́sica Teórica, Dpto. Fı́sica. UEx, ”La ecuación de Duff-
The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall ing”
2021 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = [17] Rudnei O. Ramos and F. A. R. Navarro, ”Chaotic Sym-
¡https://plato.stanford.edu/archives/fall2021/entries/symmetry- metry Breaking and Dissipative Two-Field Dynamics”,
breaking/¿ arXiv:hep-th/0001156v2
[18] T. S. Biró, S. G. Matinyan and B. M¨uller, ”Chaos
and Gauge Field Theory”, World Scientific, Singapore,
(1994).