Història de les Matemàtiques

PEDRO SALVADOR
Data d'entrega: 09/11/2022
 Pràctica 1 TIC C4

LES MATEMÀTIQUES
La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural
matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les
relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència,
coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós). 

Malgrat que tingui múltiples usos en altres ciències i disciplines (molt particularment, en la física), i
tracti relacions que poden semblar evidents, les matemàtiques primer postulen (vegeu axiomes
matemàtics), i després dedueixen i demostren. Les matemàtiques no són una ciència experimental,
sinó una ciència formal. Els matemàtics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes
abstractes per raons purament internes a la matemàtica, ja que tals estructures poden proveir, per
exemple, una generalització elegant, o una eina útil per a càlculs freqüents. A més, molts
matemàtics estudien les seves àrees de preferència simplement per raons estètiques, veient així la
matemàtica com una forma d'art en comptes d'una ciència pràctica o aplicada (encara que les
estructures que els matemàtics investiguen tenen, molt sovint, el seu origen en observacions de la
natura). 

Progressió aritmètica2
La matemàtica és un art, però també una ciència d'estudi. Informalment, es pot afirmar que la
matemàtica és l'estudi dels «nombres i símbols», és a dir, la investigació d'estructures abstractes
definides axiomàticament utilitzant la lògica i la notació matemàtica. És també la ciència de les
relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i
magnituds, i dels mètodes pels quals, d'acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades són
deduïbles a partir d'altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-
se en la filosofia de les matemàtiques. 

És freqüent trobar qui descriu la matemàtica com una simple extensió dels llenguatges naturals
humans, que utilitza una gramàtica i un vocabulari definits amb extrema precisió, el propòsit de la
qual és la descripció i exploració de relacions conceptuals i físiques. Recentment, això no obstant,
els avanços en l'estudi del llenguatge humà apunten cap a una altra forma d'analitzar-los: els
llenguatges naturals (com el català i el francès) i els llenguatges formals (com la matemàtica i els
llenguatges de programació) són estructures de naturalesa bàsicament diferent. 

2 Per trobar el terme general d'una progressió aritmètica considerem la fórmula que defineix
aquestes progressions: αn+1 -αn=d➢

PEDRO SALVADOR 2
 Pràctica 1 TIC C4

Història
Històricament, la matemàtica va sorgir amb la finalitat de fer els càlculs en el comerç, per a amidar
la terra i per a predir els esdeveniments astronòmics. Aquestes tres necessitats poden ser
relacionades en certa manera amb la subdivisió àmplia de les matemàtiques en l'estudi de
l'estructura, l'espai i el canvi. L'estudi de l'estructura comença amb els nombres, inicialment els
nombres naturals i els nombres enters. 

Les regles que dirigeixen les operacions aritmètiques s'estudien en l'àlgebra elemental, i les
propietats més profundes dels nombres enters s'estudien en la teoria de nombres. La investigació de
mètodes per a resoldre equacions duu al camp de l'àlgebra abstracta. L'important concepte de
vector, generalitzat a espai vectorial, és estudiat en l'àlgebra lineal, i pertany a les dues branques de
l'estructura i l'espai. L'estudi de l'espai origina la geometria, primer la geometria euclidiana i després
la trigonometria. 

La comprensió i descripció del canvi en variables mesurables és el tema central de les ciències
naturals, i el càlcul. Per a resoldre problemes que es dirigeixen en forma natural a relacions entre
una quantitat i la seva taxa de canvi, i de les solucions a aquestes equacions, s'estudien les
equacions diferencials. 

Els nombres utilitzats per a representar les quantitats contínues són els nombres reals. Per a estudiar
els processos de canvi, s'utilitza el concepte de funció matemàtica. Els conceptes de derivada i
integral, introduïts per Isaac Newton i Leibniz, representen un paper clau en aquest estudi, que es
denomina anàlisi. 

Per raons matemàtiques, és convenient per a molts fins a introduir-hi els nombres complexos, cosa
que dóna lloc a l'anàlisi complexa. L'anàlisi funcional, per contra, consisteix a estudiar problemes la
incògnita dels quals és una funció, pensant-la com un punt d'un espai funcional abstracte. 

Un camp important en matemàtiques aplicades és la probabilitat i l'estadística, que permeten la

descripció, l'anàlisi i la predicció de fenòmens que tenen variables aleatòries i que s'usen en totes les
ciències. 

L'anàlisi numèrica investiga els mètodes per a realitzar els càlculs en computadores. 

PEDRO SALVADOR 3
 Pràctica 1 TIC C4

PEDRO SALVADOR 4
 Grans matemàtics de la història
1. Tales de Milet: (600 aC). Matemàtic i geòmetra grec.
Considerat un dels Set savis de Grècia. Inventor del
teorema de Tales, que estableix que, si a un triangle
qualsevol li tracem una paral·lela a qualsevol dels seus
costats, obtenim dos triangles semblants.
2. Pitàgores: (582-500 aC).
Fundador de l'escola pitagòrica,
de la qual els seus principis es
regien per l'amor a la saviesa, a
les matemàtiques i a la música.
Se li ha atribuït la demostració
del teorema que porta el seu
Iŀlustració 1: Pitagorín
6
nom, que estableix que, en un triangle rectangle, el quadrat
de la hipotenusa (el cantó oposat al de l'angle recte) és
igual a la suma dels quadrats dels dos catets (els dos
costats menors que la hipotenusa i que conformen l'angle
recte).
3. Euclides: (aproximadament 365-300 aC). Savi grec, la
seva obra Elements de geometria és considerada com el
text matemàtic més important de la història.
4. Arquimedes: (287-212 aC). Va ser el matemàtic més
important de l'edat antiga. També conegut per una de les
seves frases: "Eureka!, eureka!, ho he trobat".
5. Fibonacci:(1170-1240). Matemàtic italià que va realitzar 10. Blaise Pascal: (1623-1662). Matemàtic francès que va
importants aportacions en els camps matemàtics de formular un dels teoremes bàsics de la geometria
l'àlgebra i la teoria dels nombres. projectiva.Leonhard Euler: (1707-1783). Matemàtic suís
que va realitzar importants descobriments en el camp del
6. René Descartes:(1596-1650). Matemàtic francès que va
càlcul i la teoria de grafs.
escriure una obra sobre la teoria de les equacions.
11. Paolo Ruffini: (1765-1822). Matemàtic italià que va
7. Isaac Newton (1643-1727). Matemàtic anglès, autor dels
inventar la regla de Ruffini, la qual permet trobar
Philosophiae naturalis principia mathematica.
coeficients del resultat de la divisió d'un polinomi pel
8. Gottfried Leibniz: (1646-1716). Matemàtic alemany que va binomi (x – r).
desenvolupar, independentment a Newton, el càlcul
12. Joseph Louis Lagrange: (1736-1813). Matemàtic
infinitesimal.
francoitalià que va realitzar contribucions en el camp del
9. Galileo Galilei: (1564-1642). Matemàtic italià, el principal càlcul i de la teoria dels nombres.
assoliment del qual va ser crear un nexe d'unió entre les
matemàtiques i la mecànica.

7
13. Carl Friedrich Gauss: (1777-1855). Matemàtic alemany aplicacions en l'electrònica. Va ser un fervent creditor del
al qual se'l coneix com "el príncep de les matemàtiques". determinisme científic.
Ha contribuït notablement a diverses àrees de les
15. Augustin Louis Cauchy: (1789-1857). Matemàtic francès,
matemàtiques, en les quals destaquen la teoria de nombres,
pioner en l'anàlisi matemàtica i la teoria de grups. Va oferir
l'anàlisi matemàtica i la geometria diferencial. Va ser el
la primera definició formal de funció, límit i continuïtat.
primer a provar rigorosament el teorema fonamental de
També va treballar la teoria dels determinants, probabilitat,
l'àlgebra. Va inventar el que es coneix com a mètode de
el càlcul complex, i les sèries.
Gauss, que va utilitzar per a resoldre sistemes de tres
equacions lineals amb tres incògnites. 16. Jean Baptiste Joseph Fourier: (1768-1830). Matemàtic
francès. Va estudiar la transmissió de calor, desenvolupant
14. Pierre-Simon Laplace: (1749-1827). Matemàtic francès
per a això la transformada de Fourier; d'aquesta manera, va
que va realitzar importants aportacions a la teoria de
estendre el concepte de funció i va introduir una nova
probabilitats, va desenvolupar l'equació de Laplace, i va
branca dins de la teoria de les equacions diferencials.
inventar la transformada de Laplace, que té importants

8
 Exemples d’eqüacions:

ÚS DE L’EDITOR  ÚS DE L’EDITOR 
IMATGE IMATGE
D’EQÜACIONS D’EQÜACIONS

2 2 1
X − X -1=0 3X 2−9=0newline X 2=9 X = √ 9=±3
9 3

      

Torna a l'inici