BIOGRAFIES

2.1 Biografia de Pitagores i Teano

Pitàgores
Va néixer a la illa de
Samos (Grècia) al 580
aC i va morir a
Metapont (Itàlia) l’any
496aC. Va ser un
important filòsof
matemàtic de
l’època.
Va viatjà a Egipte
(535aC) perquè estava molt interessat en la
geometria i cosmologia. Desprès s’establí a
Crotona (Itàlia), on va fundar l’Escola
Pitagòrica, centrada en l’estudi de les
matemàtiques.
Un dels descobriments més important de
l’escola pitagòrica va ser el Teorema de
Pitàgores, el qual ens diu que en un triangle
rectangle, l’àrea del quadrat que té per costat
la hipotenusa, és igual a la suma de les àrees
dels quadrats que tenen per costat els catets.
Per tant, si a i b representen la longitud dels
catets, i c la de la hipotenusa, a2 + b2 = c2.
L’ escola pitagòrica va demostrar que la suma
dels angles d’un triangle és igual a dos angles
rectes.
És conegut també per l’Armonia de les esferes i
l’Afinació pitagórica. En astronomia, Pitàgoras
va ensenyar que la Terra era una esfera en el
centre de l’univers i també va reconèixer que
l'òrbita de la Lluna es va inclinar cap al equador
de la Terra.
Teano
Va néixer a Crotona
(Itàlia) , al segle VI aC i
fou una matemàtica,
filosofa grega, dona
de Pitàgores i membre
i de l’escola pitagòrica.
Va escriure molt sobre
les matemàtiques, la
física i la medicina. Se
li atribueix un tractat sobre ‘La Pietat’ i els
tractats sobre els poliedres rectangulars y
sobre la teoria de la proporció, en particular
sobre la proporció àuria.
Com la resta de pitagòrics, aquesta pensava
que l’Univers estava regit pel número: la cerca
de la perfecció i l’harmonia en formes i
proporcions la va portar a treballar en el
número aureo, el qual apareix a la natura
freqüentment i fou el primer número irracional
que conegueren els grecs. El número va ser el
resultat de dividir la longitud de la diagonal
entre la longitud del costat del pentàgon que
apareix en el símbol de la escola pitagòrica, el
pentagrama.
Lo més conegut són els rectangles auris. Es diu
que un rectangle és auri quan si formes un
quadrat dins d’aquell rectangle, el rectangle
restant és semblant al gran, és a dir, que és
igual de forma, però no de grandària ni
posició.

Escola pitagòrica
L’escola pitagòrica estava formada pels seguidors de Pitàgores. A aquesta escola les
Matemàtiques s’estudiaven amb passió. S’afirmava ‘tot és número’, doncs es creia que a la natura
tot podia explicar-se mitjançant els números.
Els pitagòrics van estudiar en general tots els nombres poligonals, els nombres primers, els nombres
amics, els nombres perfectes i van anomenar els nombres oblongs, que no eren ni primers ni
quadrats perfectes.
 La qüestió més discutida a l’escola va ser la
construcció i propietats del pentàgon
estrellat o pentagrama, que els va portar al
descobriment dels nombres irracionals. El
pentàgon estrellat es va convertir en la
insígnia de l’escola i representa el número
5, la vida, el poder i la invulnerabilitat.
Es construeix un pentàgon regular i se’n
forma un altre de petit. Al pentagrama
apareixen quatre segments de diferents
longituds, relacionats entre sí mitjançant el
nombre d’or. El quocient entre el primer i el segon correspon a la proporció aurea. Fent això amb
el tercer i el quart també l’obtenim.
Finalment, els seguidors de Pitàgores pensaven que el món estava configurat segons un ordre
numèric, on només tenien cabuda el números fraccionaris.

Bibliografia
www.wikipedia.cat
http://www.xtec.cat/iesalella/expo1/pit.htm
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pitagoras.htm
http://www.xtec.cat/iesalella/expo1/the.htm
http://www.escolar.co/escuela-pitagorica.html