Durant el Renaixement, la matemàtica va experimentar un ressorgiment

notable després de ser eclipsada durant l’Edat Mitjana. Aquest

ressorgiment va donar lloc a diversos enfocaments que no només van
enriquir el panorama matemàtic, sinó que també van condicionar el
desenvolupament de la nova ciència emergent. Els matemàtics del
Renaixement van abordar la disciplina des de diverses perspectives, les
quals van marcar una influència profunda en els dominis científic i
filosòfic.

Una de les vessants més rellevants de l’enfocament matemàtic durant el

Renaixement va ser la recuperació i reinterpretació dels treballs
matemàtics de l’antiguitat, particularment els de pensadors com Euclides i
Arquímedes. Aquests treballs, redescoberts i estudiats amb renovat
interès, van servir com a fonament per al desenvolupament de noves
teories i conceptes matemàtics que serien aplicats en àmbits com
l’astronomia, la geometria i la física. Aquesta recuperació de l’antiga
saviesa matemàtica va obrir noves portes a la comprensió del món natural
i celestial, condicionant així el camí de la nova ciència cap a horitzons fins
ara inexplorats.

L’influència de la matemàtica en el projecte filosòfic de Descartes és

inqüestionable. Descartes, un dels pensadors més influents del
Renaixement, va integrar la matemàtica en el seu plantejament
epistemològic. Considerava que la matemàtica era la ciència més clara i
evident, i va emprar principis matemàtics com la geometria analítica per
establir veritats filosòfiques. La seva famosa afirmació “Cogito, ergo sum”
(“Pienso, luego existo”) exemplifica la seva confiança en la raó i en la
matemàtica com a fonaments del coneixement. Així, la matemàtica va
jugar un paper fonamental en la construcció del seu sistema filosòfic, sent
la base sobre la qual es sostenen les seves certeses.
La presència de la matemàtica cartesiana continua sent perceptible en
diverses àrees de la nostra societat contemporània. El mètode cartesià de
resolució de problemes, que implica la divisió del problema en parts més
petites i la seva representació gràfica, és àmpliament utilitzat en la
investigació científica i tecnològica moderna. A més, els principis de
claredat i certesa promoguts per Descartes segueixen sent fonamentals en
la investigació matemàtica i científica contemporània. La geometria
analítica de Descartes ha estat crucial en el desenvolupament de
tecnologies com la informàtica gràfica i la visualització de dades. Així, la
matemàtica cartesiana continua tenint un impacte significatiu en la nostra
comprensió del món i en el progrés científic i tecnològic.