TEMA 3: LA MATRIA MINERAL I LA MATRIA CRISTALLINA. PROPIETATS I MTODE DESTUDI.

MATRIA MINERAL I LA MATRIA CRISTALLINA

LA

1. Concepte de mineral. Els minerals sn substncies slides, naturals, inorgniques i homognies, s a dir els minerals estan formats per una sola substncia la composici qumica de la qual est definida dins de certs lmits, que posseeixen propietats fsiques caracterstiques i que tenen generalment estructura cristallina. Segons la manera en qu es formen, es poden classificar en tres tipus: Minerals magmtics: Es formen pel refredament i solidificaci del magma. Minerals metamrfics: Es formen per la transformaci d'altres minerals preexistents, quan sobre ells actua la calor i la pressi. Minerals sedimentaris: S'originen per canvis qumics que ocorren en els sediments, en condicions de baixa pressi i temperatura. El mineral presenta les seves partcules (toms i molcules) ordenades segons les tres direccions de l'espai. Tots els minerals estan formats per matria cristallina. Alguns slids naturals no tenen esta propietat d'ordenaci i sn amorfes (vidres volcnics o obsidiana, ambre, etc). Moltes d'aquestes substncies amorfes, que alguns autors denominen mineraloides, no constitueixen en realitat espcies estables definitives, sin fases intermdies de reestructuraci, l'estat final dels quals sn minerals perfectament cristallins. 2. L'estructura cristallina. La cristallografia estudia el creixement, la forma i el carcter geomtric dels cristalls. L'estudi de l'estructura cristallina s fruit de la contribuci de molts cientfics a travs de la histria. Inicialment la intuci d'algun d'ells, l'estudi d'algunes de les propietats fsiques (la birefringncia) i sobretot els Rajos X van ser determinants per al coneixement de l'estructura ntima de la matria mineral. Aix, per mitj d'estudis de rajos X, s'ha observat que hi ha set tipus de celles fonamentals en funci dels seus constants reticulars, o sigui, tenint en compte els eixos de simetria. 2.1. Simetries La simetria permet classificar als cristalls en un cert nombre de grups fonamentals (sistemes cristallogrfics) per mitj de translacions, girs i inversions. Aquestes operacions necessiten operadors que sn el centre, leix i el pla de simetria. 2.1.1. Elements de simetria Que un cristall t simetria, vol dir que els seus elements morfolgics (cares, arestes i vrtexs) ocupen posicions idntiques respecte a un punt, a una lnia o a un pla. El centre de simetria s un punt interior del cristall que divideix en parts iguals a tot segment que passi per ell i estigui limitat pel cristall. L'efecte d'un centre de simetria s el de reproduir figures per inversi.

L'eix de simetria s la lnia que serveix d'eix quan en el curs d'una rotaci completa, un element morfolgic del cristall repeteix el seu aspecte o posici dos o ms vegades. Noms hi ha eixos d'orde 2, 3, 4 i 6 segons l'element morfolgic es repeteixi cada 180 (2 vegades per volta), cada 120 (3 vegades per volta), cada 90 (4 vegades per volta) o cada 60 (6 vegades per volta). Els plans de simetria sn plans que divideixen el cristall en dues meitats que sn imatge especular una de l'altra. Cada element s'ha de reproduir perpendicularment al pla i a la mateixa distncia del mateix. 2.2. La teoria reticular i els sistemes cristallogrfics L'explicaci de l'ordenament dels toms o molcules i, per consegent, la formaci de les xarxes planes i cristallines, aix com els distints tipus sn abordats per la teoria reticular. La forma geomtrica de les cares d'un cristall expressa com la matria cristallina s'agrega o agrupa al crixer, afirmant-se que la disposici externa d'aquestes cares est en relaci amb l'estructura interna regular. Els cristalls semblen ser edificis que s'obtenen per repetici d'una unitat estructural. La Teoria reticular estableix que en un nvol de punts (partcules materials) ordenats en l'espai es poden concebre com a: Fila reticular o lnia de punts: Alineaci de partcules (nusos) amb separaci constant (perodes d'identitat). La formen totes les partcules que es troben en l'aresta d'un poliedre. Xarxa plana o Plans reticulars: Superfcie constituda per tots els nusos que es troben en el mateix pla. Hi ha cinc tipus: a=b ab a=b a=b ab = 90 Quadrat = 90 Rombodal = 60 Hexagonal = 90 Rmbica = 90 Rectangular

Xarxa espacial: Formades per superposici de les xarxes planes donant lloc a una tercera dimensi. Les xarxes sn, per tant, mitjans discontinus, peridics (separats per perodes d'identitat), homogenis (tots els nusos sn equivalents) i simtrics (diferents operacions de simetria permeten fer coincidir els nusos).

Per a estudiar una xarxa espacial se la refereix a tres eixos no coplanaris que reuneixen les condicions segents:

a) Ser coincidents amb les files de punts de la xarxa b) Els eixos coincideixen amb les files de major densitat de nusos c) Els eixos no sn sempre entre si perpendiculars. Es tracta dels eixos cristallogrfics. Anomenem Cella Unitat o fonamental al poliedre les arestes dels quals sn els eixos cristallogrfics o paralleles a ells i els vrtexs dels quals contenen nusos consecutius.

Cada cella ve definida per la longitud de les arestes i pels angles que formen entre s aquests parmetres. Aquests sis parmetres sanomenen constants cristallogrfiques. Consideracions geomtriques teriques porten a concebre, noms, set sistemes cristallogrfics, els quals vnen definits pels slids fonamentals segents:

Sistema cbic: En el qual el slid fonamental s un cub. Sistema tetragonal: En el qual el slid fonamental s un prisma recte de base quadrada. Sistema hexagonal: En el qual el slid fonamental s un prisma recte de base hexagonal. Sistema trigonal: En el qual el slid fonamental s un romboedre. Sistema rmbic: En el qual el slid fonamental s un prisma de base rectangular. Sistema monoclnic: En el qual el slid fonamental s un prisma obliquo de base rectangular. Sistema triclnic: En el qual el slid fonamental s un prisma de base parallelogramica no rectangular.

2.3. Les xarxes de Bravais Per repetici de la cella unitat s'obt la xarxa cristallogrfica. Bravais va deduir els 14 possibles tipus de xarxes i va demostrar matemticament en el segle XIX que tota xarxa que no pertanyi a un dels 14 tipus indicats, no mant constant l'espaiat de nusos d'alguna fila, i per tant no s una xarxa cristallina. No existeixen ms possibilitats de formar xarxes espacials diferents per mitj de l'apilament de xarxes planes. Les xarxes espacials es classifiquen de la manera segent: Xarxes primitives (P): Si els nusos noms estan en els vrtexs. Triclnic Monoclnic Rmbic Tetragonal Rombodric Cbic Xarxes centrades (C, I i F): Si els nusos estan en els vrtexs i en el centre de les cares i/o del paralleleppede. Centrades en les bases (C) Hexagonal Monoclnic amb base centrada Rmbic centrat Centrades en el centre geomtric de la figura (I) Rmbic centrat Tetragonal centrat Cbic amb cares centrades Centrades en el centre de totes les cares (F) Rmbic amb cares centrades Cbic centrat

3. Isomorfisme i polimorfisme. Isomorfisme: Consisteix en el fet que dos minerals presentin la mateixa estructura cristallina per amb diferent composici qumica. Aix s'explica per la substituci catinica. En un compost inic el cati pot ser substitut per un altre de dimetre semblant, permetent mantindre el mateix nombre de coordinaci, s a dir, que mantingui la mateixa estructura de la xarxa cristallina. Polimorfisme: Consisteix en el fet que dos minerals presenten la mateixa composici qumica per amb diferent estructura cristallina. Aix depn de les condicions de pressi i temperatura existents en la formaci del mineral, i pot tindre, com a conseqncia, notables canvis en les propietats dels minerals. 3.1. Modificacions estables i metaestables. Noms en condicions de temperatura i pressi perfectament definides existeix en un cristall l'ordenaci energtica ms estable de les seves partcules. Si es modifiquen pressi i temperatura, hi ha la possibilitat que tamb es modifiqui l'estructura cristallina, tenint la xarxa que fer l'esfor d'adoptar de nou la posici energtica ms favorable. Per aix, totes les matries susceptibles de modificacions polimorfes es transformaran en aquella estructura cristallina que sigui estable i que, en conseqncia, posseeixi la major energia reticular. Per la velocitat de transformaci s sovint tan petita que es conserva la modificaci inestable en les noves condicions de pressi i temperatura; aix s el que es denomina modificaci metaestable.

PROPIETATS I MTODE D'ESTUDI Per a la determinaci de les espcies minerals sn moltes les tcniques que s'utilitzen en l'actualitat, les ms tradicionals sn el reconeixement de visu observant les propietats dels minerals i la microscpia ptica. Parallelament a aquestes tcniques, fins fa relativament pocs anys s'utilitzaven els assajos minerals que no eren una altra cosa que proves qumiques d'anlisi de determinats elements i que, encara ara, sn usats en alguns casos. Sigui com sigui, aquestes anlisis han estat substitudes per tcniques amb rajos X. Una tcnica molt utilitzada s la fluorescncia per la qual es mesura la intensitat de radiaci que emet un element al desintegrar-se i serveix d'anlisi qumic qualitatiu i quantitatiu. La difracci de rajos X mesura els espais existents entre els toms d'una estructura cristallina que es troba en un mateix pla reticular. Amb esta tcnica s'aconsegueix una identificaci qualitativa i quantitativa si les espcies minerals es troben en paragnesi. Hi ha una estreta connexi entre les propietats d'un mineral, la seva estructura cristallina i la seva composici qumica; per aix l'estudi de les caracterstiques fsiques permet extraure deduccions concernents tant a l'estructura com a la composici. 1.1. Isotropia i Anisotropia mineral. Propietats dels minerals. Com a conseqncia de l'estructura interna els cristalls poden presentar distintes propietats com a respostes a diferents accions a qu se'ls sotmet (mecniques, lumniques, calorfiques,..). El seu estudi i comprovaci ens permet, entre altres, elaborar tcniques d'identificaci dels mateixos. Diem que un mineral s istrop quan les seves propietats no varien amb la direcci en qu es comproven i anistrop quan s que varien amb la direcci. Isotropia i anisotropia sn inherents a la disposici interna de les partcules materials d'un mineral. Entre les propietats que poden presentar els minerals tenim: Vectorials ptiques Escalars: Depenen exclusivament de l'estructura i de la naturalesa qumica del mineral. Elctriques Magntiques Radioactives 1.1.1. Propietats vectorials Varien segons la direcci en qu se'ls considera. Cohesi s la resistncia que ofereix un mineral a l'acci mecnica. Aix un mineral pot ser: Frgil: Si es trenca fcilment. Tena: Si es trenca amb dificultat. Sctil: Si es deixa tallar amb facilitat amb un full d'acer. Dctil: Si es redueix fcilment a fils. Malleable: Si es redueix fcilment a lamines. Flexible: Si es doblega fcilment.

Duresa s la resistncia que oposen els minerals a ser ratllats i a l'abrasi. De mode prctic es mesura amb l'escala de Mohs: escala de deu minerals en qu cadascun s ratllat pel segent i ratlla als anteriors. Esta escala s: 1. Talc laminar 2. Guix cristallitzat 3. Calcita 4. Fluorita 5. Apatita 6. Ortosa 7. Quars 8. Topazi 9. Corind 10. Diamant Elasticitat s la capacitat que ofereix la matria per a recuperar la seva forma prpia al cessar la causa productora de la seva deformaci. Fractura Aspecte que presenta la superfcie de separaci dels minerals al trencar-se. Pot ser: o Concodal: Amb forma de petxina o Estellosa: Semblant a fusta trencada o Terrosa: En petits grans poc coherents o Ganxuda: En forma de ganxo o Irregular: Si no est ben definida

Exfoliaci La presenten aquells minerals que poden dividir-se segons superfcies planes ben definides (plans d'exfoliaci) i que coincideixen amb possibles cares de les formes cristallines corresponents. Les molcules situades en els plans d'exfoliaci sn les que presenten major cohesi. Hbit L'hbit o aspecte dels cristalls ajuda a reconixer a molts d'ells. La terminologia ms habitual s: Acicular. Cristalls prims com a agulles. Fullat. Cristalls allargats i aplanats. Dendrtic. Quan el cristall presenta l'aspecte d'una planta, amb branques divergents. Reticulat. Agrupaci de cristalls prims en xarxes. Radial. Cristalls radials. Columnar. Cristalls que s'assemblen a columnes. Globular. Cristalls que formen grups esfrics o semiesfrics. Masss. Agregat mineral amb forma irregular.

1.1.2. Propietats ptiques Color de la ratlla s el color de la pols fi del mineral, el seu color s prcticament constant. Per a determinar-ho es frega el mineral sobre un tros de porcellana sense vitrificar. Brillantor Depn de la reflexi de la llum en la superfcie, de l'ndex de refracci, de les reflexions interiors, etc. Els tipus de brillantor ms freqents sn: o Metllic: Propi dels metalls o Adamant: Semblant al diamant o Vitri: En cristalls transparents i de baix ndex de refracci o Ceri: Si recorda a la cera o Nacrat: Si recorda al nacre o Seds: En els minerals fibrosos Diafanitat Propietat d'alguns minerals que deixen passar la llum. Pot ser: o Transparents o Translcids o Opacs

Reflexi i refracci Quan el raig de llum incideix obliquament sobre la superfcie d'un cos no opac, una part de la llum es reflecteix en el sinus de l'aire, raig reflectit, i una altra part penetra en el cos, raig refractat que ho fa amb un angle de refracci que depn de l'ndex de refracci del cristall (llei de Snell). L'ndex de refracci d'un cristall s la relaci entre la velocitat de la llum en el buit i la velocitat de la llum en el cristall. L'ndex de refracci d'un mineral depn de la seva composici qumica, de la seva estructura cristallina i de la densitat. Birefringncia La birefringncia, o doble refracci, s un fenomen que consisteix en el fet que un feix llumins, estret i monocromtic, al penetrar en certs materials dna lloc simultniament a dos feixos refractats diferents. Els medis que posseeixen aquesta propietat sanomenen birefringents. Pleocrosme s el fenomen pel qual alguns cristalls presenten colors diferents segons l'angle que forma la llum que incideix sobre ells. Luminiscncia s una propietat que depn de la falta d'homogenetat i consisteix en el fet que determinats minerals emeten llum sense estar incandescents. Normalment es deuen a un

procs d'irradiaci amb rajos UV que es denomina fluorescncia, si succeeix durant la irradiaci, i fosforescncia, si l'emissi de llum continua desprs de la radiaci. 1.1.3. Propietats escalars Densitat o pes especfic Expressa la relaci entre el pes del mineral i el pes d'un volum igual d'aigua. Est directament relacionat amb el n de coordinaci. Els minerals es classifiquen en: o Lleugerssims (d < 2) o Lleugers (d = 2-3) o Pesats (d = 3-5) o Molts pesats (d = 5-10) o Pesadssims (d > 10) Punt de fusi Depn del tipus de xarxa del mineral, descendeix amb les impureses que aquest pot tenir. La calor especfica de qualsevol mineral s sempre menor que la de l'aigua. 1.1.4. Magnetisme Es diu que un mineral, redut a pols, s magntic quan s atret per l'imant. Els minerals que sn atrets sanomenen paramagntics (els ferromagntics, com la magnetita, sn atrets amb ms intensitat que els altres), i els que no, sn diamagntics. 1.1.5. Propietats elctriques Conductivitat Hi ha minerals que permeten el pas de l'electricitat (conductors) i hi ha altres que no ho permeten (allants) Piroelectricitat s el fenomen pel qual apareixen crregues elctriques en les cares oposades d'un cristall per efecte de la calor. Piezoelectricitat s la propietat que tenen certs cristalls de polaritzar-se elctricament quan sn sotmesos a pressi, i al revs. 1.1.6. Radioactivitat. s el fenomen de desintegraci espontnia de nuclis atmics per mitj de l'emissi de partcules subatmiques anomenades partcules alfa i partcules beta, i de radiacions electromagntiques anomenades rajos X i rajos gamma.