3  |  F

 ísica quàntica, relativitat

i constitució de l’univers

La física clàssica va mantenir vigents els seus postulats

fins que un conjunt de fenòmens en va promoure una
revisió. Va caldre reformular els principis newtonians en
les fronteres del món a escala atòmica i de les altes velo-
citats, i això va donar lloc a la física quàntica i la teoria de
la relativitat.
Al llarg de tot el segle xx aquestes teories han contribuït
a un coneixement més gran del món a escales microscò-
pica i macroscòpica; i han contribuït a forjar un nou
tipus de ciència i una nova manera d’entendre el món.
Les noves teories de l’univers o de la composició de la
matèria són mostres d’aquest fet, i les nombroses aplica-
cions de caràcter tecnològic que han provocat aconse-
llen un estudi sobre els principis bàsics de totes dues
teories.

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 1 16/4/09 09:17:26

 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers

1  | La física quàntica

A les darreries del segle xix la interpretació física de l’univers es fonamen-
tava en gran mesura en les apor tacions de Newton i de Maxwell. Les lleis
de Newton, a més de ser aplicables als esdeveniments del nostre entorn,
permetien explicar el compor tament dels astres. D’altra banda, no feia
gaire temps que Maxwell havia aconseguit conjugar satisfactòriament en
una única teoria l’electricitat i el magnetisme. D’aquesta manera, tant les
lleis del compor tament dels sistemes materials com les dels camps elec-
tromagnètics s’aplicaven amb èxit als nous descobriments. Malgrat tot, van
aparèixer fenòmens que contradeien les lleis acceptades fins aleshores,
lleis que avui coneixem amb el nom de física clàssica.
De la resolució d’alguns d’aquests problemes va sorgir una nova concepció
de la física. El que en un principi es va considerar una excepció o un recurs
matemàtic aplicable a casos concrets, va esdevenir una generalització que
va englobar la física clàssica.
Actualment, aquesta visió rep el nom de física quàntica. El nom fa referèn-
cia a la principal idea que va incorporar en el seu moment:

L’energia no pot tenir qualsevol valor, sinó uns valors determinats que,
a més, són múltiples d’un de fonamental.

Per tant, l’energia es transforma i es propaga d’una manera agrupada, com

si formés paquets. D’aquí que s’utilitzés el llatinisme quàntum (paquet) per
expressar aquest concepte. Sense ell és impossible explicar els fets que
tenen lloc a escala atòmica, on les par tícules tenen masses molt petites
comparades amb les que trobem en el nostre entorn (per exemple, la
massa de l’electró és de 9,11  10–31 kg).
El primer fenomen que va mostrar aquesta cara nova de la física va ser la
radiació electromagnètica emesa pels sòlids i els líquids. Efectivament,
quan els escalfem suficientment alguns sòlids i líquids poden arribar a
emetre llum. Les bombetes domèstiques il·lustren aquest fet: quan els
electrons circulen pel seu filament, s’escalfa i emet llum. Segons la tempe-
ratura que assoleixi, la llum serà més o menys blanca (Fig. 1). Per exemple,
la temperatura a què arriben els filaments de tungstè de les bombetes
quan emeten la llum que ens sembla blanca és d’uns 3000 K.

1. Quan augmenta la intensitat del corrent que circula pel filament d’aquesta bombeta la
seva temperatura s’incrementa. Com més elevada és, més blanca ens sembla la llum que
emet.

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 2 16/4/09 09:17:34

 Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers |  3

L’estudi de la radiació emesa pels cossos calents va donar peu a la teoria

Intensitat relativa
de la radiació
900K
quàntica. Al final del segle xix es coneixia experimentalment quina és la 1 600K
2 000K
radiació emesa en funció de la temperatura, i s’havia comprovat que és Previsió clàssica
per 1 600K
molt similar per a qualsevol tipus de substància emissora, ja sigui líquida o
sòlida. També se sabia que els cossos calents no emeten únicament en la
freqüència de la llum visible, sinó que poden irradiar en unes altres longi-
tuds d’ona que no percebem directament perquè no tenim la sensibilitat
adequada.
En la figura 2 es compara la quantitat de radiació que produeix un cos, en
una determinada longitud d’ona emesa, a temperatures diferents. Observa
0 2 000 4 000 6 000 8 000
que aquest cos a 900 K no emet radiació de l’espectre visible, però sí que
Longitud d'ona (nm)
ho fa, per exemple, en la zona de l’infraroig. Aquesta radiació és la que ens visible

produeix la sensació de calor quan incideix sobre el nostre cos. 2. Espectres d’emissió d’un cos calent en
funció de la temperatura. La línea
Per tant, l’emissió d’ones electromagnètiques per part dels cossos calents discontínua mostra la previsió de la física
està constituïda per diferents longituds d’ona i segueix unes lleis que ja es clàssica per a un cos a 1 600 K. La
coneixien al segle xix. temperatura de les partícules de carbó en
una flama és d’uns 1 500 °C i la d’una
Quan els científics van intentar explicar la radiació tèrmica d’acord amb la làmpada de flaix d’uns 4 000 °C.
física clàssica van comprovar que el que s’observava experimentalment era
diferent del que predeien els càlculs. A principis del 1900, J.S. Rayleight i
J. Jeans van establir matemàticament com hauria de ser la radiació tèrmi-
ca. La línea discontinua de la figura 2 mostra la predicció per a un cos a
1 600 K. Contràriament al que passa en realitat, l’emissió augmenta de
manera continuada quan la longitud d’ona disminueix. Per tant, la predicció
fonamentada en la física clàssica resulta errònia. Aquesta discordança va
suposar una paradoxa que molts físics van intentar resoldre.

Max Planck, en la reunió de Nadal de la Societat Física Alemanya cele-

brada l’any 1900, va presentar una solució, la coneguda com a hipòtesi
de Planck. Se suposava que l’energia, E, de les diferents longituds
d’ona irradiades per un cos calent s’emetia en quantitats múltiples
d’una de fonamental. A més, el valor d’aquesta unitat fonamental d’ener-
gia havia de ser directament proporcional a la freqüència de la radiació:
E=hν
En aquesta equació h és l’anomenada constant de Planck, que té el valor
de 6,63  10–34 J s. 3. Max Planck (1858-1947) fou un dels
creadors de la física quàntica i va guanyar
Únicament d’aquesta manera la predicció de Planck coincidia plenament el premi Nobel de Física l’any 1918,
amb l’experiència. Ara bé, tot això a costa d’allunyar-se moltíssim de les malgrat que inicialment, al igual que
Einstein, va ser menys­preat per la
lleis físiques acceptades aleshores. En primer lloc, calia prescindir de la
comunitat científica de l’època. El
idea que l’energia de les radiacions depenia de l’amplitud dels seus camps descobriment de la constant de Planck i de
elèctric i magnètic (una analogia evident respecte de les oscil·lacions mecà- la llei de radiació de la calor d’un cos
niques); en segon lloc, calia acceptar que l’energia emesa no podia tenir negre van ser alguns dels seus treballs
qualsevol valor continu, sinó uns valors discrets (no continus), múltiples de més significatius. Durant la segona guerra
mundial va intentar convèncer Hitler que
h ν. El mateix Planck va qualificar la seva solució de mer recurs matemàtic,
perdonés els científics jueus. Un dels seus
però amb el temps i amb noves proves, tant ell com la comunitat científica fills fou executat pel govern nazi per haver
van acabar acceptant que es tractava d’un fet real i no d’un requeriment participat en l’intent d’assassinat del
formal. propi Hitler.

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 3 16/4/09 09:17:49

 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers

2  | L’efecte fotoelèctric
Les característiques de la radiació dels sòlids i dels líquids que has estu­
diat anteriorment no són l’únic fenomen que no pot ser explicat satisfactò-
riament per mitjà de la física clàssica.
En un dels seus experiments, Hertz va comprovar que quan la placa externa
d’un electroscopi carregat negativament s’il·luminava amb radiació ultravi-
olada, es descarregava (Fig. 4).
L’experiment de Her tz demostra que hi ha una interacció entre les radia­
cions i la matèria, ja que quan s’il·lumina un metall amb radiació ultraviola-
da s’afavoreix l’emissió d’electrons des d’aquest metall. Els electrons
emesos per absorció de la llum s’anomenen fotoelectrons.
Aquest fet experimental, que es va donar a conèixer com a efecte fotoelèc­
tric, era una predicció derivada de la naturalesa ondulatòria que s’assigna-
va a les radiacions i confirmava les hipòtesis de Maxwell. Des del punt de
vista de la física clàssica, l’energia de les ones electromagnètiques es
considerava proporcional al quadrat de les amplituds dels seus camps
elèctric i magnètic, i podia ser absorbida pels electrons. Quan els electrons
adquirissin l’energia necessària, ja no serien retinguts pel metall i se’n
podria detectar l’emissió.
A principis del segle xx s’havia estudiat amb detall l’efecte fotoelèctric per
mitjà d’aparells que, esquemàticament, eren com el que es mostra en la
figura 5. La diferència de potencial entre els elèctrodes mantinguts en el
buit a l’interior d’una campana de cristall de quars (a) es podia regular i
inver tir de polaritat per mitjà d’un generador variable (b).
El corrent elèctric en el circuit es mesura amb un amperímetre (c).
UV

A
c
e-
e -
e- a
e-
–– e-
–– e
-
–– e-
––
––
e-
–– –
––
––
–– –
–– UV
––
–– –
–
––– ––– – –
–– ––
– –

4. Quan incideix radiació ultraviolada en la
placa externa d’un electroscopi carregat
negativament, es produeix la pèrdua de la
càrrega perquè s’emeten els electrons
que absorbeixen la radiació.
b
5. Esquema d’un aparell dissenyat per
estudiar l’efecte fotoelèctric. La superfície
il·luminada amb radiació ultraviolada (UV)
s’anomena càtode, i l’oposada, ànode.

En aquest tipus d’aparells, si s’il·lumina el càtode quan no s’estableix cap

diferència de potencial entre els elèctrodes, es crea una intensitat determi-
nada de corrent elèctric.

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 4 16/4/09 09:18:01

 Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers |  3

Aquest fenomen es produeix fins a un valor determinat de potencial positiu,

que fa que tots els fotoelectrons arribin a l’ànode i el valor de la intensitat
elèctrica obtinguda sigui el màxim. Aquesta intensitat rep el nom d’intensi­
tat de saturació (Imàx). Qualsevol increment de potencial a par tir d’aquest
punt no causa un augment de la intensitat del corrent elèctric en el circuit.
Quan es fa el potencial suficientment negatiu s’arriba a un punt en el qual
la intensitat elèctrica és zero i, per tant, cap dels fotoelectrons no arriba a
l’ànode. El potencial en el qual té lloc aquest fenomen s’anomena poten­
cial de detenció o de frenada (Vd).
El potencial de detenció ser veix per calcular l’energia cinètica màxima,
Ek  màx, que poden tenir alguns dels electrons en el moment en què són alli-
berats pel càtode. En aplicar el potencial de frenada, els fotoelectrons que
són emesos amb Ek màx i en la direcció adequada perden tota la velocitat
justament abans d’arribar a l’ànode, per això no hi ha corrent elèctric en el La unitat d’energia en l’escala
circuit. Durant el viatge entre els elèctrodes en contra del camp elèctric la atòmica
seva energia cinètica disminueix progressivament a mesura que n’augmen- Quan es realitzen càlculs d’ener-
ta l’energia potencial (U). Per tant, en l’instant en què la velocitat és zero, gia en processos que tenen lloc
l’energia potencial, U(v = 0), ha de ser igual a l’energia cinètica que tenien en a escala atòmica, és útil treba-
ser emesos: llar amb unes unitats d’energia
diferents a les usades en l’es-
Ek màx = U(v = 0) cala macroscòpica. És per això
Com que l’energia potencial d’una càrrega elèctrica és igual al producte del que des del 1912 s’utilitza la
potencial pel valor de la càrrega, per a aquest instant podem expressar la unitat d’electronvolt, eV, que
correspon a l’energia cinètica
igualtat anterior com a:
que pren un electró quan s’ac-
1 2 celera amb una diferència de
m v màx = e Vd potencial d’1 volt.
2
En aquesta expressió m i e indiquen, respectivament, la massa i la càrrega La conversió a Joules és:
de l’electró. Obser va que com que e i Vd són negatius, el seu producte té 1 eV = 1,60  10–19 J
signe positiu.
Els fonaments establer ts per la física clàssica podien explicar bé el com-
por tament descrit anteriorment, ja que els electrons podien captar frac­
cions de l’energia aportada per la radiació i adquirir diferents velocitats. No
obstant això, van ser incapaços de donar una base per al que passa quan
el càtode s’il·lumina amb diverses intensitats de llum o amb radiacions de
longitud d’ona diferent.
Realitzant diversos experiments es poden extreure, principalment, dues
conclusions:

a) L’energia cinètica màxima dels electrons no depén de la intensitat de

la llum, ja que el potencial de frenada no canvia.
b) Quan augmenta la intensitat de la radiació incident en el càtode aug-
menta el nombre de fotoelectrons emesos, ja que les intensitats de
saturació són proporcionals a la intensitat de la llum.

D’altra banda, fent experiments en un mateix aparell amb diferents longi-

tuds d’ona, es va constatar que no totes les radiacions són capaces de
generar fotoelectrons. Per molt que s’incrementi la intensitat de la llum
incident, hi ha una sèrie de radiacions que no produeixen cap corrent en el
circuit.

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 5 16/4/09 09:18:02

 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers
6. Alguns ascensors tenen cèl·lules
fotoelèctriques en les portes que fan que
s’obrin si, mentre s’estan tancant, deixa
d’incidir-hi un feix lluminós. D’aquesta
manera s’impedeix que les portes atrapin
les persones.
Planck, que era l’editor de la re-
vista alemanya Annalen der
Physik, en la qual Einstein va
publi­car l’ar ticle sobre l’efecte
fotoelèctric, es va manifestar
contrari durant molt de temps a
les noves idees que s’hi apor­
taven i que, curiosament, pre­
nien el mateix Planck com a
referència.
L’any 1922, mentre Einstein
viat­java pel Japó fent conferèn-
cies com a científic famós, li van
atorgar el premi Nobel de Física
del 1921 per la seva explicació
de l’efecte fotoelèctric.
001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 6
Per un càtode compost d’un metall determinat, les radiacions situades
per sota d’una determinada freqüència no produeixen cap efecte
fotoelèctric.
Hi ha, doncs, una freqüència llindar, νL. Aquesta freqüència és la mínima
que ha de tenir la radiació per poder generar fotoelectrons.
La teoria ondulatòria de la llum no podia explicar la independència del
potencial de detenció –o de l’Ek màx dels fotoelectrons– respecte de la inten-
sitat de la llum. Si les radiacions es compor taven com una ona i l’energia
depenia de l’amplitud al quadrat dels seus camps, en augmentar la inten-
sitat hauria d’incrementar-se també l’energia incident en el càtode i, con-
seqüentment, l’energia cinètica màxima d’alguns dels fotoelectrons
emesos.
Ara bé, els experiments fan palès que l’únic efecte constatable és un aug-
ment en la quantitat d’electrons despresos, ja que la intensitat de satura-
ció sí que és proporcional a la intensitat de la llum.
A més, la física clàssica tampoc no podia justificar l’existència de la fre-
qüència llindar. Com que, segons la física clàssica, era la intensitat de la
il·luminació i no la freqüència –o longitud d’ona– el que determinava l’ener-
gia de la radiació, es creia que amb una intensitat suficient de qualsevol
radiació es podrien obtenir fotoelectrons. Però novament els fets contra­
diuen totalment aquestes previsions, de manera que els científics de prin-
cipis del segle xx es debatien entre adaptar la teoria acceptada fins alesho-
res als nous descobriments o bé crear-ne una de totalment nova.
Tanmateix, Einstein sí que va ser capaç de donar una explicació convincent
del fenomen fotoelèctric. L’any 1905 va publicar tres ar ticles. En un d’ells
feia una polèmica interpretació de l’efecte fotoelèctric basada en la hipòte-
si matemàtica de Planck sobre l’emissió discontínua de la radiació per part
dels sòlids i líquids. S’hi descar tava la teoria ondulatòria de la llum, que
passava a considerar-se de naturalesa corpuscular, i s’admetia que la hipò-
tesi de Planck de la discontinuïtat de l’energia no era un recurs matemàtic,
sinó la interpretació més coherent dels resultats experimentals.
Segons Einstein, la llum es compor tava com si estigués constituïda per
partícules. Va anomenar cada una d’aquestes partícules quàntum de radia­
ció i, anys més tard, fotons. En la seva hipòtesi, l’energia de cada fotó
depèn únicament de la freqüència, ν, de la llum i té per valor:
E=hν
Novament sembla que l’energia està quantitzada i amb aquesta idea
Einstein aconseguia explicar per fectament l’efecte fotoelèctric. Quan es
produeix la interacció entre un fotó i el metall del càtode, tota l’energia
d’aquest fotó és absorbida per un sol electró. Una par t d’aquesta energia
s’utilitza per arrencar aquest electró del metall al qual està lligat, energia
que rep el nom de funció treball (W), que és característica de cada metall,
i que, per tant, és constant. La resta de l’energia del fotó incident propor­
ciona energia cinètica a l’electró arrencat. Així,
1
hν = 2
m v màx +W
2
Aquestes interpretacions d’Einstein permeten explicar per fectament l’efec-
te fotoelèctric allà on falla on la teoria ondulatòria de la llum. D’una banda,
16/4/09 09:18:05
 Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers |  3

l’energia cinètica màxima –i en conseqüència el potencial de frenada– no

depèn de la intensitat de la llum, sinó únicament de la freqüència de la llum
incident. Obser va que, aïllant l’energia cinètica de l’equació anterior, obte-
nim el valor màxim que pot assolir:
1
E k màx = 2
m v màx =hν –W
2
Aquesta equació ens mostra que l’Ek màx únicament varia amb la freqüència
–i, per tant, amb l’energia– dels fotons. Quan s’augmenta la intensitat de
la llum, s’incrementa el nombre de fotons que interaccionen amb el càtode,
però no la seva energia. Experimentalment s’aprecia que la intensitat de
saturació és proporcional a la intensitat de la radiació: com més gran és el
nombre d’interaccions entre fotons i electrons, més gran és el nombre de
fotoelectrons emesos. D’altra banda, també explica que l’efecte fotoelèc-
tric no es produeixi amb totes les radiacions, sinó únicament amb aquelles
que tinguin una freqüència més gran a la freqüència llindar. Com més baixa
és la freqüència del fotó menor és l’energia que té i, per tant, també ho
serà l’energia cinètica dels fotoelectrons (recorda que l’energia W neces-
sària per arrencar-los del metall és sempre la mateixa, ja que només depèn
del metall considerat). Així doncs, podem trobar uns fotons de freqüència
νL que únicament tinguin energia per arrencar els electrons i no per propor-
cionar-los velocitat. Aquesta freqüència és la freqüència llindar i com que
Ek = 0 l’equació es redueix a:
h νL = W
Com que la la velocitat dels fotoelectrons és nul·la, no es desplacen fins a
l’ànode i no se’n detecta l’efecte fotoelèctric. Evidentment, qualsevol altra
radiació amb una freqüència menor a νL no podrà arrencar els electrons
dels seus àtoms i, per tant, tampoc no podrà originar cap corrent elèctric.

e x e m pl e

1. Quin potencial cal aplicar a un càtode de sodi perquè no es produeixi corrent elèctric en il·luminar-lo
amb una radiació de 420 nm? (La funció de treball per al sodi és d’1,82 eV.)
Quan no hi ha corrent en el circuit, tots els fotoelectrons, inclosos els d’energia cinètica màxima, són
repel·lits pel camp elèctric i no arriben a l’ànode. El potencial que causa aquest fenomen és el de
detenció, que obtenim a par tir de l’energia cinètica màxima dels fotoelectrons. D’acord amb l’equació
d’Einstein per l’efecte fotoelèctric,
h ν = Ek màx + W
El primer terme de la igualtat es calcula a partir de la longitud d’ona de la radiació i es pot expressar en
eV per simplificar els càlculs posteriors:
109 nm
3  108 ms –1 
hc 1 eV 1 m = 2,96 eV
hν = = 6,63  10 –34 J s  
λ 1,60  10 –19 J 420 m
Com que W = 1,82 eV, l’energia cinètica màxima valdrà:
Ek màx = (2,96 – 1,82) eV = 1,14 eV
Per tant, el potencial que cal aplicar perquè no circuli corrent en el circuit ha de ser menor o igual a
–1,14 V.

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 7 16/4/09 09:18:07

 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers
a b
7. La flama blava d’un bec de Bunsen pren
unes altres coloracions quan s’hi
volatilitzen petites quantitats d’unes
substàncies determinades. En aquests
exemples s’hi ha afegit sodi (a) i coure (b).
Els gasos absorbeixen unes lon­
gituds d’ona determinades. És
l’anomenat espectre d’absorció,
que coincideix amb l’espectre
d’emissió.
8. Les figures mostren simplificadament
un dels mètodes que s’utilitzen per obtenir
els espectres d’emissió i d’absorció d’una
substància. En el primer cas s’analitza la
llum emesa per la substància (a), mentre
que per obtenir l’espectre d’absorció
s’analitza la llum procedent d’un focus
lluminós intens (b) que ha interaccionat
amb aquesta substància (c).
001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 8
3  | La radiació electromagnètica emesa i
absorbida pels gasos. L’explicació dels
espectres dels gasos
A mitjan segle xix R. W. Bunsen va estudiar els espectres d’emissió de dife-
rents substàncies en estat gasós. Per volatilitzar-les va introduir petites
quantitats en la flama del bec de Bunsen, que, a causa de la combustió
excel·lent que la produeix, assoleix temperatures de fins a 1 800 °C i emet
molt poca llum. El resultat és apreciable a primera vista amb algunes subs-
tàncies que emeten llum d’un color determinat (Fig. 7).
Si s’analitza aquesta radiació per mitjà d’un prisma o un espectroscopi, es
comprova que el seu espectre no és continu: en funció de la substància
estudiada, l’espectre, anomenat d’emissió, està format per una o diverses
freqüències de llum que apareixen en forma de ratlles (Fig. 8a). A més,
cada substància proporciona el seu propi espectre, com si fos una emprem-
ta dactilar, cosa que permet identificar-la.
El fenomen de l’emissió de llum és degut al fet que, quan alguns dels
àtoms volatilitzats col·lideixen a alta velocitat a l’interior de la flama, absor-
beixen energia. Es diu aleshores que es troben en un estat excitat, estat
que abandonen ràpidament en emetre energia en forma de llum i en totes
direccions. D’aquesta manera, els àtoms es troben novament en l’estat
energètic inicial previ al xoc, anomenat estat fonamental.
Espectre
d'emissió
b
Espectre
continu
Espectre
d'absorció
16/4/09 09:18:27
 Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers |  3

El model atòmic clàssic no explica els espectres dels gasos. nucli

En el model de Rutherford, els electrons giren al voltant de les càrregues
positives de manera que l’atracció electrostàtica actua com a força centrí-
peta i els electrons es mantenen units a l’àtom (Fig. 9).
El mateix any que Ruther ford presentava el seu model atòmic, N. Bohr es
va incorporar al seu laboratori. Poc temps després, l’any 1923, va publicar +
un model atòmic que conciliava els resultats experimentals de l’absorció i
emissió de radiació dels gasos amb els de l’estructura atòmica deduïda
dels experiments de Ruther ford. Però per això va haver de descartar alguns
dels postulats de la física clàssica i enunciar-ne de nous guiant-se amb les
apor tacions a la nova física que fins aleshores havien fet Planck i
Einstein. electró (-)
Segons la teoria electromagnètica clàssica, tota càrrega elèctrica en rota- 9. En el model atòmic de Rutherford els
electrons descriuen òrbites al voltant del
ció emet radiació d’una freqüència igual a la freqüència del seu moviment.
nucli, que ocupa una petita porció del
Per això, en el model atòmic de Ruther ford els electrons haurien d’emetre volum total de l’àtom.
radiació i, consegüentment, perdre energia. Aquesta pèrdua faria que gai-
rebé instantàneament es precipitessin sobre el nucli descrivint una espiral.
Però no passa res d’això, ja que els àtoms són estables.
Bohr va proposar que:

Els electrons només poden girar en unes òrbites concretes al voltant del
nucli i que ho fan sense emetre radiació, contradient les idees electro-
magnètiques clàssiques. Per tant, l’energia d’un electró és constant
mentre es manté en una òrbita i, en conseqüència, està quantitzada:
només pot tenir els valors d’energia corresponents a cada òrbita.
El model atòmic permet que els electrons es desplacin, saltin, des d’una
òrbita a una altra. Si el salt és cap a una òrbita més energètica han d’ab-
sorbir energia; en cas contrari, n’han de emetre.
El valor de l’energia absorbida o cedida ha de ser igual a la diferència
energètica entre els estats final i inicial i, a més, s’ha de transferir d’una
sola vegada, com un quàntum de radiació, o fotó, d’energia h ν. Aquest
compor tament s’expressa per mitjà de l’equació:

E = E final – E inicial = h ν

El signe de E ens indica si l’àtom absorbeix (valor positiu) o cedeix ener-

gia (valor negatiu).

L’àtom proposat per Bohr explica els espectres dels gasos, com també
l’efecte fotoelèctric. Cada una de les ratlles dels espectres dels gasos cor-
respon a una transició elèctrica concreta. D’altra banda, perquè es produeixi
l’efecte fotoelèctric, un electró ha d’absorbir l’energia necessària per sepa-
rar-se de l’àtom en una única transició. Això només tindrà lloc quan els fotons
incidents tinguin com a mínim aquesta mateixa energia (en el cas que sigui
més gran també es comunica velocitat a l’electró separat).
Amb els anys, aquest model atòmic va presentar alguns problemes que, de
moment, s’han resolt amb teories més complexes. Per exemple, actual-
ment les òrbites dels electrons ja no es consideren rígides i per fectament
definides. Però cal destacar que l’aportació de Bohr va ser crucial per esta-
blir el concepte de quantització de l’energia en l’àmbit de l’estructura de la
matèria.

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 9 16/4/09 09:18:32

 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers

4  | La dualitat ona-partícula

10. Louis de Broglie va rebre el premi
Nobel de Física l’any 1929 per les idees
presentades en la seva tesi doctoral del
1924. Ningú no hauria pensat dotze anys
abans que De Broglie, un jove aristòcrata
diplomat en política interior francesa del
segle xviii, podria tenir una carrera tan
extraordinària en el camp de les ciències.
Les converses amb el seu germà Maurice,
llicenciat en Física, el van dur a reorientar
els seus interessos quan tenia 20 anys.
L’explicació d’Einstein de l’efecte fotoelèctric va fer palès que, en general,
les radiacions es comporten com a ones durant la propagació i com a partí­
cules quan interaccionen amb la matèria. L’any 1924 L. De Broglie va tornar
a trencar esquemes i en la seva tesi doctoral va proposar que aquest com-
portament també podia ser aplicable a les partícules materials, és a dir, que
també podien considerar-se ones. Va deduir la relació matemàtica entre les
característiques d’una partícula i les de l’ona corresponent a partir de l’equa-
ció de l’energia quàntica d’un fotó, i de la de la seva energia relativista:
hc
E =hν = i E=cp
λ
on p es la quantitat de moviment d’un fotó. Si combinem les dues equa­
cions, obtenim que:
hc h
= c p; λ =
λ p
Tot i que en principi aquestes igualtats són vàlides per als fotons, De
Broglie va proposar que podien ser-ho per a qualsevol par tícula de massa,
m, que es mogués amb velocitat, v; la quantitat de moviment de la partícula
seria aleshores p = m v. Per tant:
h
λ=
mv
Si l’anomenada hipòtesi de De Broglie és certa, les propietats ondulatòries
de les partícules es podrien manifestar en experiments de difracció i interfe-
rència. Però per realitzar-los cal disposar de sistemes amb esquerdes o
malles comparables a la longitud de l’ona. Les obertures més petites
d’aquesta classe que podem trobar en la natura són les dels cossos amb
estructura cristal·lina. En aquests cossos, les distàncies entre els àtoms són
d’aproximadament 10–10 m i la seva estructura tridimensional és repetitiva.
Utilitzant aquest tipus de materials, C. J. Davisson i L. H. Germer d’una
banda, i G. P. Thomson de l’altra, van demostrar experimentalment l’any
1927 el compor tament ondulatori dels electrons. En els dos casos es van
obtenir diagrames d’inter ferència d’electrons que són molt similars als que
s’obtenen en els fenòmens ondulatoris. Posteriorment, s’han aconseguit
espectres de difracció amb unes altres par tícules, com per exemple neu-
trons, protons, àtoms de sodi i àtoms d’heli. Així, podem dir que les par tí-
cules es compor ten com si fossin ones.

Cos Massa (Kg) Longitud d’ona (m)

Electró 9,11  10–31 2,62  10–5
11. Al disparar un canó d’electrons sobre
una fina fulla de grafit, els electrons la Protó 1,67  10–27 1,43  10–8
travessen seguint un comportament que
s’associa a la difracció. Aquest fenomen Molècula de iode 2,11  10–25 1,13  10–10
pròpiament ondulatori mostra que els
Hemoglobina 1,08  10–22 2,21  10–13
electrons es comporten com a ones i com
a partícules. De Broglie va deduir que la Bacteri (E. coli) 2  10–15 1,19  10–20
longitud d’ona dels electrons és
inversament proporcional al seu moment. Pilota de ping-pong 2,11  10–3 1,13  10–32
Càmera fotogràfica 1 2,39  10–35
Cotxe 1  10–3 2,39  10–38

10

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 10 16/4/09 09:18:37

 Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers |  3

Com és possible que no percebem aquest compor tament en el nostre

entorn? Fixem-nos en la taula anterior, en la qual es comparen les longituds G. P. Thomson i C. J. Davisson
d’ona d’alguns cossos movent-se a 100 km/h. van obtenir conjuntament el pre-
mi Nobel de Física l’any 1937
Com pots obser var, la longitud d’ona disminueix quan augmenta la massa. per la seva demostració del
Per això, en aquests casos, a par tir de la molècula de iode, els sistemes caràc­ter ondulatori dels elec­
tenen longituds d’ona massa cur tes per poder ser difractats. trons.

El mateix passa en el nostre entorn: la massa i velocitat dels cossos que

ens envolten causen que les seves longituds d’ona siguin massa petites
com per poder obser var-hi qualsevol caràcter ondulatori. Només podrem
apreciar-ne en l’escala atòmica.

5  | El principi d’incertesa

En el nostre entorn macroscòpic podem descriure el compor tament dels
cossos amb molta precisió. Per exemple, si observem un cotxe que es mou
amb velocitat constant i en mesurem la posició i la velocitat en un instant
determinat, podem calcular-ne l’evolució posterior amb tota seguretat. Això
no significa que no tinguem un marge d’error, ja que tota mesura té asso­
ciada un marge d’incertesa: si el temps s’ha mesurat en segons, no podem
esperar que els càlculs de les posicions del cotxe s’ajustin a la dècima de
segon. Es tracta, doncs, d’una limitació imposada per la precisió dels
instruments.

Una altra característica de la nostra escala de treball habitual és que

podem saber com el sistema estudiat altera la medició que realitzem.

Per exemple, sabem que la determinació de la velocitat i la posició del

cotxe de l’exemple anterior no altera el moviment del vehicle. Però un ter-
mòmetre pot alterar la temperatura del líquid en el qual l’introduïm. En
aquest últim cas podem saber com el nostre aparell de medició afecta el
resultat i, així, corregir el valor obtingut o utilitzar aparells de mesura que
afectin de manera insignificant el sistema estudiat.
12. Heisenberg (1901-1976) va aplicar la
teoria de matrius dins de l’estudi de la
En l’escala de treball de la física quàntica, tots els mètodes de mesura
mecànica quàntica. La no conmutativitat
afecten el sistema estudiat i, inevitablement, canvien el valor d’alguna del producte de matrius el va portar a
de les variables. enunciar el principi d’incertesa. El 1932
se li concedeix el premi Nobel de Física.
Per exemple, podem determinar amb precisió la posició d’un electró per Deixeble de Max Born, va dirigir sense èxit
l’intent nazi d’aconseguir la bomba
mitjà d’un xoc amb un fotó que després visualitzem en un instrument òptic.
atòmica.
Però, experimentalment, s’aprecia que el xoc altera la velocitat de la par tí-
cula (efecte Compton) i, per tant, la seva quantitat de moviment o moment
lineal, p. En conseqüència, no podem calcular exactament com es mourà
l’electró, sinó únicament indicar un inter val de posicions i de velocitats que
pot tenir.
En el món macroscòpic no passa el mateix. Les masses que veiem són tan
grans en comparació amb l’energia apor tada per la llum que els xocs amb
els fotons no hi produeixen cap desviació apreciable.

11

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 11 16/4/09 09:18:38

 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers
p a) Obser va que quan disminueix la indeterminació bé de la posició, bé del
13. Gràfica de la relació entre ∆p i ∆x.
L’àrea delimitada per la gràfica que no
conté l’origen de coordenades mostra les
solucions de la inequació.
El principi d’incer tesa ha donat
peu a nombroses implicacions
filosòfiques presentades inicial-
ment pels físics contemporanis
al desenvolupament de la física
quàntica. Així, Heisenberg ja va
assenyalar que allò que no és
obser vable físicament no té sig-
nificat científic, originant així
una descripció probabilística del
món atòmic. Bohr va arribar a
aplicar el principi d’indetermina-
ció més enllà de la Física. En un
sentit general, va plantejar que
si els humans volem ser espec-
tadors del món real no podem
participar en el que en hi passa,
ja que aleshores alterarem allò
que volem observar. D’altra ban-
da, tant Planck com Einstein van
defensar sempre un punt de vis-
ta determinista oposat a l’inde-
terminista (probabilístic) derivat
de la física quàntica.
12
001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 12
L’any 1927 W. Heisenberg va deduir la relació entre la indeterminació de la
posició, ∆x, i el moment lineal, ∆p, quan són mesurats simultàniament:
h
∆x ∆p >
4π
El principi d’indeterminació indica que el producte de les incerteses no pot
ser més baix que un valor determinat. Vegem-ne algunes de les conse­
qüències.
moment, augmenta la indeterminació de l’altra variable (Fig. 13). Per
exemple, si en un experiment la incer tesa en la posició és molt petita
(tendeix a zero), la de p s’incrementa moltíssim (tendeix a infinit) ja que
quan ∆x s’aproxima a 0 obtenim:
h
lim ∆p = lim =∞
∆x →0 ∆x →0 4 π ∆x
b) Com que el valor de h és molt petit, la incertesa en els sistemes macros-
còpics és inapreciable i només dependrà de la precisió de les mesures.
Així, si en un instant concret s’ha determinat que un cotxe de 850 kg de
massa circula a 25 m s–1 amb una precisió del 2 %, podem calcular la
incer tesa en la seva posició de la manera següent:
2
∆p = precisió  p =  850 kg  25 m s –1 = 425 kg m s –1
100
Per tant,
h 6,63  10 –34 J s
∆x = = = 1,24  10 –37 m
4 π ∆p 4 π  425 kg m s –4
Aquesta indeterminació és molt menor que, per exemple, el radi mitjà d’un
àtom (aproximadament 3  10–10 m) i, per tant, no implica cap alteració en
la posició del cotxe.
c) El principi d’incertesa només es manifesta a escala atòmica, on les mas-
ses són molt petites. En el cas anterior, si en comptes d’un cotxe es
tracta d’un electró, obtenim:
h 6,63  10 –34 J s
∆x = = = 1,16  10 –4 m
4 π ∆p 2
4 π 10 –31 kg  25 m s –1
 9,11 1
100
El resultat ens indica que, en efectuar la medició de la velocitat, s’ha alterat
molt la posició de l’electró. El valor de ∆x ens mostra que pot estar en qual-
sevol lloc d’un inter val de distàncies que abasta gairebé 400 000 vegades
el radi d’un àtom.
d) No es pot afirmar que les partícules de l’escala atòmica tinguin una posi-
ció i un moment lineal o quantitat de moviment precisos en cada instant,
ja que no es poden mesurar exactament. Això és degut a l’alteració del
sistema que produeix la pròpia medició. Per tant, a aquesta escala cal
abandonar el model determinista que utilitzem a escala macroscòpica,
ja que no podem predir amb exactitud quina serà l’evolució de les par tí-
cules. És per això que s’utilitza un model que en descriu el compor ta-
ment probable, basat en una interpretació estadística.
16/4/09 09:18:42
 Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers |3

Ciència, tècnica i societat

Els microscopis electrònics

E l comportament d’ona associat als electrons ha permès construir microscopis en els quals el feix de llum
no està format per cap de les radiacions corresponents al visible, sinó que és un feix d’electrons. En
aquests microscopis, aquestes partícules es poden accelerar fins adquirir energies de més d’125 keV, de
manera que, d’acord amb De Broglie, les seves longituds d’ona són menors a 0,0035 nm.
Aquesta característica ens permet observar objectes que no podem apreciar amb el microscopi òptic ja que,
com a conseqüència de fenòmens de difracció, com més baixa és la longitud d’ona menor és la distància
entre dos punts que es pot observar (resolució).
A causa de l’efecte dels camps elèctrics i magnètics sobre els electrons, en els microscopis electrònics s’uti-
litzen electroimants per dirigir el feix en lloc dels sistemes òptics convencionals.
Hi ha, fonamentalment, dos tipus de microscopis electrònics: els de transmissió i els de rastreig. En els de
transmissió el feix passa a través de la mostra i forma una imatge real sobre una pantalla fluorescent. La
resolució que tenen és d’uns 2 Å i assoleixen més de 600 000 augments. Però aquests microscopis no pro-
porcionen bones imatges en el cas d’objectes tridimensionals. Per això cal utilitzar els de rastreig, en els
quals el feix d’electrons es concentra en un punt sobre la mostra (que s’ha recobert amb una capa molt fina
d’or) i s’hi desplaça. La imatge es forma a partir dels electrons reflectits que són recollits per un detector. En
aquests casos la resolució és de l’ordre del nanòmetre i «només» s’arriba a uns 200 000 augments.
Entre d’altres camps, aquests microscopis s’utilitzen amb molta freqüència per a diverses branques de la
biologia i medicina per determinar les estructures dels éssers vius. Igualment, són una eina valuosa en el
terreny de la microelectrònica.

Microscopi electrònic de transmissió.
Aquest model té un voltatge màxim
d’acceleració d’125 kV, una resolució
de 2,04 Å, i arriba als 600 000
augments.
Imatge obtinguda per mitjà de
microscòpia electrònica de transmissió.
S’hi mostren vesícules artificials
(liposomes) constituïdes per diverses
membranes (línies blanques) similars a
les de les cèl·lules. La barra indica una
distància de 200 nm.
Fotografia de pell captada amb un
microscopi electrònic de rastreig.
L’escala està indicada en la part
inferior, en la qual la línia discontinua de
punts mostra una longitud de 200 μm.

13

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 13 16/4/09 09:18:49

 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers
y y’
u
s mateix, Galileu va demostrar que no és possible distingir un sistema de
o x o’
r →
z z’
14. Esquema representatiu de dos
sistemes de referència, un de fix, S, i un
altre de mòbil, S’, amb moviment rectilini i
uniforme respecte del fix.
14
001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 14
6  | El moviment relatiu en física clàssica
Quan estudiem el moviment en mecànica clàssica, en primer lloc, triem un
sistema de referència respecte del qual descrivim les posicions que el mòbil
ocupa en cada instant de temps. Moltes vegades, hem considerat que el
millor sistema per descriure els moviments en la mecànica newtoniana seria
un sistema de referència que estigués en repòs absolut, S (Fig. 14). Tan­
x’ referència, S, d’un altre, S’, que es trobi en moviment uniforme respecte del
primer. Suposem per simplicitat, que el sistema considerat mòbil es despla-
ça a una velocitat constant, u , en la direcció de l’eix Ox, positiu.
Si comptem el temps des del moment en què els dos orígens de coordena-
des dels dos sistemes es troben en la mateixa posició, les coordenades
d’un punt P al llarg del temps, t, en el sistema fix vindran donades per
(x, y, z), mentre que en el sistema mòbil seran (x’, y’, z’). La relació entre
aquestes coordenades serà:
x’ = x – u t, o x = x’ + u t’
y’ = y
z’ = z
A més, en els dos sistemes haurà transcorregut el mateix temps. Per tant,
t’ = t
Les quatre equacions anteriors reben el nom de transformació de Galileu.
Trobarem les relacions entre les velocitats obser vades en el sistema de
referència fix i en el mòbil aplicant derivades respecte del temps a les tres
primeres equacions anteriors. El resultat serà:
vx’ = vx – u, o vx = vx’ + u,
v y’ = v y
v z’ = v z
t’ = t
O bé, escrit en forma vectorial:
→ → →
v’ = v – u
I l’acceleració en cada sistema de referència estarà relacionada amb la de
l’altre segons l’equació que obtinguem de derivar la de la velocitat:
a x’ = a x
a y’ = a y
a z’ = a z
És a dir:
→ →
a’ = a
Aquest resultat por ta a la conclusió següent:
Si per a un sistema de referència, S, es compleixen les lleis de Newton (que
tracten sobre l’acceleració dels cossos), per a qualsevol altre sistema de
referència, S’, amb moviment rectilini i uniforme respecte de S es compli-
ran igualment.
Tots aquests sistemes de referència en els quals es compleixen les lleis de
la dinàmica de Newton s’anomenen sistemes de referència inercials.
Si dos sistemes de referència són inercials, el moviment relatiu de l’un res-
pecte de l’altre és sempre un moviment de translació rectilini i uniforme.
16/4/09 09:18:51
 Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers |  3

e x e m pl e

2. Dues barques es mouen en un riu amb un corrent d’aigua de 3 m/s. Les dues barques es propulsen amb
una velocitat de 5 m/s respecte l’aigua. Una va en direcció perpendicular al corrent, mentre que
l’altra va en la mateixa direcció del corrent.
Descriu les velocitats de les barques respecte de dos sistemes de y y’
referència, un de fix en la riba i l’altre en moviment amb l’aigua del
riu. Troba els vectors velocitat de les barques en els dos sistemes u m m
3 s 3 s
i en els dos possibles sentits de moviment de cada barca.
v1 vp2
Anomenarem u la velocitat d’arrossegament de l’aigua, que també m u
5 s
serà la del sistema mòbil respecte del fix. Designem la velocitat de
vp1 v2
propulsió com a vp.
La velocitat resultant per a cada barca en el riu serà la suma vectorial
de la velocitat de propulsió més la velocitat d’arrossegament de o o’ x x’
→ →
l’aigua: v p + u. s s’
I. Esquema de la suma de velocitats
Perquè la direcció d’una barca sigui perpendicular al corrent, ha
quan les barques es mouen en un
d’orien­tar la seva direcció de propulsió de manera que el resultat sentit. Aquesta suma de vectors
→ → →
de la suma: v p1 + u, sigui un vector perpendicular al corrent (Fig. I). velocitat dóna la velocitat resultant v1
Per moure’s en la mateixa direcció del corrent n’hi ha prou amb respecte del sistema de referència fix
orientar la velocitat de propulsió paral·lela al corrent del riu. en la riba del riu.

En el sistema de referència S (fix de la riba del riu), la velocitat forma un triangle rectangle amb els vec-
→ →
tors v p1 y u.
Per tant, el mòdul es calcularà:
r r 2 r2
v 1 = v p1 – u = (5 m/s)2 – (3 m/s)2 = 4 m/s

En conseqüència, les velocitats en el sistema S seran:
r
v = 4 rj (m/s)
 1
r r
v = 8 i (m/s)
 2

Per trobar les velocitats de les barques respecte del sistema mòbil, S’, n’hi haurà prou amb aplicar
→ → →
l’equació deduïda de la transformació de Galileu: v ’ = v – u
→ →
Si tenim en compte que: u = 3 i (m/s)
obtenim:
r
v ' = –3 ir + 4 rj (m/s)
 1
r r
v ' = 5 i (m/s)
 2
y y’
Quan les barques es desplacen en sentit oposat (Fig. II), podem veure
fàcilment que les velocitats en el sistema de referència S seran:
r
v = –4 rj (m/s) u
 1
r r vp1 v vp2 v2
v = –2 i (m/s) 1

 2 u
I, respecte del sistema S’:
r
v ' = –3 ir – 4 rj (m/s) o o’ x x’
 1 s s’
r r
v ' = –5 i (m/s) II. Esquema de desplaçament de les
 2 barques en l’altre sentit.

15

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 15 16/4/09 09:18:56

 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers

7  | La teoria especial de la relativitat

Einstein va proposar, l’any 1905 les seves dues lleis de la teoria especial
de la relativitat, corroborades per la teoria electromagnètica i per l’expe­
riència. Aquestes dues lleis resulten incompatibles per a la mecànica new-
toniana, per la qual cosa va haver d’adaptar-se a la teoria de la relativitat.
Els seus dos enunciats són els següents:

• L’anomenat principi de relativitat, segons el qual les descripcions de

qualsevol fenomen realitzades per dos obser vadors inercials amb
moviment relatiu uniforme són igualment vàlides. Les lleis de la física
són les mateixes per a tots dos.

• La segona llei afirma que la velocitat de la llum en el buit és una cons-
tant universal. Aquesta velocitat és la mateixa per a qualsevol parella
d’obser vadors inercials amb moviment relatiu (de l’un respecte de
l’altre) uniforme.

Els postulats de la teoria de la relativitat restringida eren incompatibles

amb les lleis de la mecànica clàssica i no era aplicable la transformació de
Galileu.
Hendrik Lorentz (1853 –1928), físic holandès, va proposar unes equacions
que s’ajustaven a la constància de la velocitat de la llum per la relació entre
les descripcions de sistemes de referència que es moguessin a velocitat
constant l’un respecte de l’altre. Són les següents:

x = γ ( x’ + u t’),
y = y’
z = z’

 x' u 
t = γ t' + 2 
 c 

2
u 
On γ= 1–  
c

Totes aquestes equacions són l’anomenada transformació de Lorentz, tot

i que també es coneix com a transformació de Lorentz-Einstein, ja que van
ser deduïdes de forma independent pels dos científics.

16

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 16 16/4/09 09:18:58

 Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers |  3

Un exemple de la transformació de Lorentz

D O C U ME N T

Podem deduir quines seran les transformacions que s’han de aplicar per relacionar les velocitats d’un mòbil
des d’un sistema de referència a un altre, a par tir de la transformació de Lorentz-Einstein. Calculant les
components de la velocitat i aplicant la seva definició, podem obtenir les equacions següents:
vx – u vy vz
v x' = ; v y' = ; v z' =
u vx  u v x '  u v x '
1– 2 γ 1 –  γ 1 – 
c 
2
c   c2 

Podem il·lustrar aquestes equacions amb un exemple.

Suposem que des de la Terra obser vem dues naus espacials que es mouen en la mateixa direcció però en
sentits oposats, totes dues a la velocitat de 0,9 c. Esbrina la velocitat de cada nau respecte d’un sistema
de referència fix en l’altra nau.
Per tal de simplificar la resolució, triarem un sistema de referència l’eix x del qual coincideixi amb la direcció
del moviment de totes dues naus, com veiem en la figura. Amb això, les velocitats de les naus només tin-
dran una component no nul·la, la de l’eix x.
vx – u –0,9 c – 0,9 c –1,80 c
v x' = = = = –0,9945 c
uv –0,9 c  (–0,9 c) 1,81
1 – 2x 1–
c c2

y’’ y y’

0,9 c 0,9 c
v1 v2
o’’ x’’ o x o’ x’
s’’ s’

r
z’’ z s z’ Esquema del moviment de les naus
respecte de la Terra.

Anomenarem S el sistema de referència de la Terra, S’ el de la nau que es mou cap a la dreta i S’’ el de la
que ho fa cap a l’esquerra. Les velocitats de les naus respecte de la Terra seran u1 = 0,9 c i u2 = –0,9 c.
Apliquem la transformació de la velocitat per obtenir la velocitat de la nau 2 respecte del sistema de refe-
rència S’. Substituïm els valors vx = –0,9 c i u = 0,9 c en l’equació, obtenim:
vx – u –0,9 c – 0,9 c –1,80 c
v x' = = = = –0,9945 c
u vx 0,9 c  (–0,9 c) 1,81
1– 2 1–
c c2
Respecte al sistema de referència S’’, per trobar la velocitat de la nau 1, caldrà substituir vx per 0,9 c i u per
–0,9 c en l’equació.
vx – u 0,9 c + 0,9 c 1,80 c
v x' = = = = 0,9945 c
u vx –0,9 c  0,9 c 1,81
1– 2 1–
c c2
Efectivament, la velocitat de cada nau respecte a l’altra és inferior a la velocitat de la llum, i l’una és igual
a l’altra canviada de signe, com es podia esperar.

17

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 17 16/4/09 09:19:21

 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers

8  | La dilatació del temps

Una de les conseqüències més sorprenents de la teoria de la relativitat és
la que preveu que l’inter val de temps entre dos esdeveniments que es
produeixen en un mateix punt d’un sistema de referència és sempre més
cur t que l’inter val de temps entre aquests dos mateixos esdeveniments
mesurats des d’un altre sistema de referència en moviment respecte del
primer, per la qual cosa els dos esdeveniments no es produiran en la matei-
xa posició.
El temps mesurat en el sistema de referència en el qual els esdeveniments
es produeixen en la mateixa posició s’anomena temps propi, ∆tp. L’inter val
de temps, ∆t, en qualsevol altre sistema de referència, en moviment unifor-
me respecte del primer, és sempre més gran que el temps propi. La relació
entre aquests inter vals de temps és la següent:
1
∆t = ∆t p = γ ∆t p
v  2
1–  
c

on v és la velocitat del sistema de referència en moviment i c la velocitat de

la llum en el buit.

e x e m pl e

3. Un astronauta ha fet un viatge espacial marxant de la Terra i tornant-hi. El temps invertit en aquest vol
ha estat de 4 dies, mesurats en un rellotge de l’astronauta. Si el rellotge de la Terra ha calculat la
durada del viatge en 4 dies i 2 segons, quina ha estat la velocitat de la nau?
El temps mesurat pel rellotge de l’astronauta ha estat de:
86 400 s
∆t ' = 4 dies = 345 600 s
1 dia
El temps calculat en el rellotge de la Terra és de 4 dies i 2 segons:
∆t = 4 dies + 2 s = 345 600 s + 2 s = 345 602 s
Per tant,
∆t 345 602 s ν 2 1 1
γ= = = 1,000005787; 1 –   = 2 = = 0,999988426
∆t ' 345 600 s c γ 1,0003472

Finalment,

v = 1 – 0,999988426 = 0,0034020
La velocitat de la nau ha estat:
v = 0,0034020 c = 0,0034020  3  108 m/s = 1,02  106 m/s
El resultat no és un valor real, ja que no existeix cap nau espacial capaç de moure’s a aquesta velocitat.
Malgrat això, ser veix per il·lustrar que l’aplicació de la teoria de la relativitat a les nostres condicions
habituals amb prou feines modifica els resultats de la teoria clàssica de Newton.
No obstant això, sí que és aplicable a la física de par tícules subatòmiques, en el domini de velocitats
properes a la de la llum en el buit, c.

18

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 18 16/4/09 09:19:24

 Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers |  3

9  | La contracció de la longitud

Quan dos observadors inercials en moviment relatiu uniforme l’un de l’altre
mesuren les dimensions d’un objecte, l’obser vador en moviment respecte
de l’objecte obtindrà una mesura menor d’aquest objecte en la direcció de
la velocitat relativa de l’obser vador mòbil. És l’anomenada contracció de
la longitud.
Suposem que un obser vador mesura la longitud d’una barra en repòs res-
pecte de si mateix i obté un valor L0. Un altre obser vador inercial que es
mou en una direcció paral·lela a la barra, obtindrà una mesura de la matei-
xa barra, L’. La relació entre els valors d’aquestes mesures vindrà donada
per l’expressió:
L0
L' =
γ

Si γ és un factor més gran que la unitat, l’observador en moviment determi-

na una longitud inferior per a la barra orientada en la mateixa direcció del
seu moviment.
Tant les dilatacions del temps com les contraccions de longitud s’han
obser vat en experiències realitzades en centres d’investigació amb accele-
radors de par tícules, com és el cas del CERN (Centre Europeu de Recerca
Nuclear), en comparar la vida mitjana en repòs i la distància recorreguda
per un tipus de par tícules anomenades muons.
Una conseqüència d’aquest fet és que si, des d’un sistema de referència
inercial, s’obser ven dos esdeveniments simultanis que es produeixen en
dues posicions diferents, qualsevol altre sistema de referència inercial, en
moviment relatiu respecte del primer, no obser varà que els esdeveniments
es produeixin simultàniament.

e x e m pl e

4. Quina hauria de ser la velocitat d’un sistema de referència inercial perquè determinés, per a un objec­
te, una longitud del 75 % respecte de la longitud d’aquest objecte en repòs?
Aplicant la relació de la contracció de longituds, podem obtenir γ:
L0 L0
γ= = = 1,33333333
L 0,75 L0

2
v  1 1
1–   = 2 = = 0,5625
c γ 1,333333332

Per tant,
v
= 1 – 0,5625 = 0,6614
c
i,
v = 0,6614 c = 0,6614  3  108 = 1,98  108 m/s
El sistema de referència hauria d’anar a més del 66 % de la velocitat de la llum.

19

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 19 16/4/09 09:19:26

 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers
m És a dir, la seva massa en moviment serà més gran que la massa en repòs
mo
0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1,0
v/c
15. Variació de la massa relativista
respecte de la velocitat de l’objecte.
20
001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 20
10  | La massa relativista
Per a les lleis de la mecànica de Newton la massa és invariant; des de
qualsevol sistema de referència un objecte té la mateixa massa.
La teoria especial de la relativitat introdueix una modificació de la massa,
perquè les equacions de la dinàmica del moviment concordin amb aquesta
teoria.
Així, si anomenem m0 la massa d’un objecte en un sistema de referència
respecte del qual està en repòs, quan aquest objecte tingui una velocitat v
respecte d’un sistema determinat, la seva massa serà:
1
m= m0 = γ m0
v  2
1–  
c
de l’objecte. La figura 15 mostra un gràfic amb la variació de la massa en
funció de la velocitat de l’objecte material.
Aquest resultat permet raonar per què un objecte no pot atènyer una velo-
citat més gran que la de la llum sense contravenir la segona llei de la dinà-
mica de Newton. Quan un objecte està sotmès a una força constant, en la
mecànica newtoniana dèiem que l’objecte tenia una acceleració constant.
Des d’aquest punt de vista, si mantenim aquesta força el temps suficient,
no hi ha límit per a la velocitat que pot atènyer el cos. Vegem què passa
amb l’aplicació de la variació de la massa proposada per la teoria de la
relativitat.
L’aplicació d’una força constant produirà una variació de la quantitat de
moviment del cos sobre el qual actua la força al llarg del temps. Aquesta
variació de la quantitat de moviment no serà deguda a un augment propor-
cional de la velocitat de l’objecte, sinó al fet que, a mesura que la velocitat
s’acosti a la velocitat de la llum, l’augment de la quantitat de moviment
lineal del cos serà degut en una par t cada vegada més impor tant a l’aug-
ment de la massa, expressat per la relació anterior.
La massa tendeix a infinit, a mesura que la velocitat de l’objecte s’acosta a
la velocitat de la llum. L’acceleració de l’objecte, amb l’augment de la massa,
serà cada vegada menor, de manera que a velocitats molt grans l’acceleració
serà pràcticament nul·la i la seva velocitat no podrà créixer més.
La velocitat de la llum és el límit de velocitat per a qualsevol objecte
material.
En els casos més comuns, els del nostre entorn habitual, les velocitats
dels objectes són tan petites que la seva massa continua sent pràctica-
ment constant.
Un experiment dut a terme per W. Ber tozzi l’any 1964 als Estats Units, per
mitjà d’electrons als quals es comunicava energies cinètiques de fins a 15
MeV, va demostrar que la velocitat màxima assolida per aquests electrons
no ultrapassava mai la velocitat de la llum. Aquests resultats van constituir
una prova nova, de gran importància, per ratificar la validesa de la teoria de
la relativitat especial d’Einstein; sobretot, perquè en els fenòmens obser-
vats es comunicava a unes par tícules velocitats molt properes a la de la
llum en el buit. En l’experiència es produïen les condicions idònies per apli-
car la teoria de la relativitat.
16/4/09 09:19:28
 Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers |  3

e x e m pl e

5. En un experiment en el CERN s’han observat muons que anaven a 299 850 km/s. Quin és l’augment
de massa que tenien aquestes partícules, respecte de la seva massa en repòs?
En aquest cas calculem primerament γ,
v 299 850 Km/s
= = 0,9995
c 300 000 Km/s
1 1
γ= = = 31,64
v  2 1 – 0,99952
1–  
c

En conseqüència, la massa relativista de les par tícules valdria:
m = γ m0 = 31,63 m0
Per tant, l’augment de massa d’aquestes par tícules respecte de la seva massa en repòs val:
∆m = m – m0 = 30,63 m0
La massa de les partícules presentava un augment de 30,63 vegades la massa en repòs.

11  | La constitució de l’univers

L’univers es pot definir com tot el que existeix físicament parlant: l’espai
i el temps; com també totes les formes de matèria i d’energia.

L’univers està governat per unes lleis físiques que han de ser vàlides per a
totes les escales de la matèria.
L’univers no és infinit, i està format per galàxies, cúmuls de galàxies i
estructures de mida més gran anomenades supercúmuls de galàxies.
Òbviament la distribució de matèria no és uniforme en l’univers; es distri-
bueix en galàxies, estels, planetes...
Les galàxies són enormes agrupacions d’estels i d’altres cossos celestes.
A l’univers hi ha milers de milions de galàxies i en cada una hi podem trobar
milers de milions d’estels. És en el centre de cada galàxia on se n’agrupa
16. Radioimatge de la galàxia El Triangle.
un nombre més gran. El moviment dins de les galàxies respon a la interac-
ció gravitatòria.
Se suposa que totes les galàxies van néixer aproximadament alhora; si bé
s’ignora per què hi ha galàxies diferents o per què tenen la mida que tenen
o per què n’hi ha algunes que formen cúmuls o supercúmuls.
Les galàxies, segons la classificació de Hubble, poden dividir-se en el·
líptiques, espirals i irregulars. Les galàxies el·líptiques són relativament
infreqüents i tenen forma el·líptica o circular al cel. Estan formades per
estels vells de més de quinze mil milions d’anys. No contenen núvols de
gas i pols. Tenen una mida molt variable, poden contenir des d’un milió fins
a un bilió d’estels.

21

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 21 16/4/09 09:19:31

 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers

Les galàxies espirals estan formades per un nucli i uns braços que formen
Galàxies Distància una mena d’espiral. N’hi ha de dos tipus: normals i barrades. Les normals
properes (anys llum) són les galàxies en les quals les espirals sur ten del nucli. En les barrades
els braços sorgeixen d’una barra que s’estén simètricament cap als dos
Núvols de
200 000 costats del nucli. Aquestes galàxies contenen entre mil milions i centenars
Magalhães
de milers de milions d’estels. La majoria d’estels són vells, tot i que en les
El Dragó 300 000 espirals hi ha estels blaus joves, conjuntament amb núvols de gas i pols.
En aquestes galàxies la formació d’estels té una estructura geomètrica
Óssa Menor 300 000 molt ben definida.
L’Escultor 300 000

El Fogó 400 000

Andròmeda 2 200 000

El Triangle 2 700 000

17. Galàxia espiral NGC-7424. 18. Andròmeda.

Les galàxies irregulars són les més freqüents i tenen dimensions més peti-
tes que les anteriors. Tenen una gran quantitat d’estels joves, núvols de
gas i pols. No tenen nucli, i la formació estel·lar es produeix de manera
caòtica i desordenada.

Galàxies espirals

Sa Sb Sc

Galàxies lenticulars

E0 E4 E7 S0
Galàxies el·líptiques

SBa SBb SBc

Galàxies espirals barrades

19. Diapasó de Hubble on s’exposa una classificació de les galàxies. Hubble va ser un
astrònom nord-americà que l’any 1925 va presentar els resultats observats al Mount
Wilson, prop de Los Angeles.
Les galàxies E0-7 són galàxies el·líptiques on el nombre determina l’excentricitat de les
galàxies (0 pràcticament rodones i 7 molt aplanades). Les estrelles es distribueixen de
forma uniforme. Les galàxies S0 tenen una forma de disc. Les galàxies Sa-c i SBa-c són
espirals on l’ordre creixent indica la definició dels braços.

En general, no hi ha una postura unitària entre els astrònoms sobre l’es-

tructura global de l’univers. Sembla que les últimes teories donen la raó als
que postulen l’existència d’uns filaments còsmics formats per denses file-
res de galàxies a escala supercumular amb grans buits intermedis.
La Via Làctia és la galàxia en la qual està situat el sistema solar amb el
nostre planeta. És una galàxia espiral de braços difusos. S’estima que es
compon d’uns dos-cents mil milions d’estels.

22

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 22 16/4/09 09:19:36

 Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers |  3

Els cossos celestes més importants són els estels. Els estels són enormes
esferes de gas la brillantor de les quals és deguda a les reaccions nuclears
al seu interior. En aquestes reaccions els àtoms més lleugers s’uneixen per
formar-ne d’altres de més pesats alliberant energia. Els estels no són esta-
bles, el seu nucli es contrau contínuament i es col·lapsen quan s’esgoten
els materials que provoquen les reaccions nuclears. Un estel pot mantenir-
se actiu durant uns vint milions d’anys.
Els diferents tipus d’estels, els púlsars o els forats negres són estels en
diferents fases de desenvolupament, l’evolució dels quals depèn de la seva
massa.
Els estels de massa mitjana, com el nostre Sol, transmuten hidrogen en
heli en les fases inicials del seu desenvolupament. Després es transformen
en un gegant vermell, per acabar el cicle transformant-se en un nan blanc.
En un gegant vermell l’hidrogen s’ha consumit totalment i el nucli queda
format per heli. Aquest diminut nucli calent està envoltat per un embolcall
de gas a altíssimes temperatures. Pòl·lux o Alfa Creu són exemples
d’aquest tipus d’estels.
Els nans blancs són estels posteriors a la fase de gegant vermell, molt
difícils de detectar. Tenen una mida aproximadament com la Terra i una
massa una mica inferior a la del Sol, amb la qual cosa la seva densitat és
de l’ordre d’una tona per centímetre cúbic. Paulatinament els nans blancs
es van refredant, tot mantenint el volum i mutant el color, al groc, al bru i,
finalment, al negre. Algunes poden formar un sistema estel·lar binari amb
un altre estel (un gegant vermell, per exemple). Un nan blanc acaba en un
cataclisme estel·lar que desenvolupa una energia equivalent a l’explosió
de milers de bombes d’hidrogen.
Els estels de massa petita tenen una vida tan llarga que només es pot par-
lar de la seva evolució des d’un punt de vista teòric. Els estels de massa
més gran tenen una vida més cur ta ja que les reaccions nuclears al seu
interior són molt ràpides. Paulatinament es transformen en un supergegant
vermell, el nucli del qual col·lapsa en un forat negre o esclata en una super­
nova i esdevé un estel de neutrons. Aquests estels estan compostos majo-
ritàriament per neutrons, com indica el seu nom. Un púlsar és un estel de
neutrons que emet radiació electromagnètica polsant periòdica. Els nans marrons van ser desco-
ber ts l’any 1996. Són estels de
Un forat negre és una regió de l’espai-temps amb una concentració de baixa temperatura molt menys
massa tan gran que la interacció gravitatòria que provoca no deixa escapar massius que el Sol.
cap par tícula, ni tan sols la llum.

20. Càstor i Pòl·lux en la constel·lació de 21. Púlsar.

Gèminis.

23

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 23 16/4/09 09:19:38

 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers

12  | La formació de l’univers

Els treballs de Friedman (1922) i Lemaître (1927) utilitzaven la teoria de la
relativitat per demostrar que l’univers es troba en moviment constant.
Hubble va demostrar que galàxies allunyades de la Via Làctia s’allunyaven
de nosaltres de manera constant com si l’univers s’estigués expandint.
Finalment, George Gamow l’any 1948 va recollir totes aquestes idees per
plantejar que l’origen de l’univers es devia a una gran explosió.

El big bang és el model científic que explica millor l’inici de l’univers tal i
com el coneixem. És l’inici de l’espai i del temps, i pressuposa un esclat
d’una singularitat que dóna origen a tot el que existeix.

Les evidències que fonamenten aquesta teoria són:

• Quan s’obser ven les galàxies llunyanes, la llum que emeten es desplaça
cap a longituds d’ona més grans (corriment cap al vermell), cosa que,
conegut el funcionament de l’efecte Doppler, invita a pensar que aques-
tes galàxies s’estan allunyant de manera continua, fet que invalida la
idea d’un univers estàtic.
• El descobriment de la radiació de fons per Penzias i Bell va confirmar la
hipòtesi formulada per la teoria del big bang al respecte.

22. L’espectre ultraviolat del quasar 3C
273 mostra el corriment cap al vermell
que s’explica per l’efecte Doppler propi
d’un univers en expansió.
• La teoria del big bang prediu unes proporcions entre diversos isòtops
d’heli i hidrogen a l’univers que han resultat aproximadament iguals a les
reals. Cap altra teoria no explica l’abundància d’elements lleugers.
Sense ser l’única, sí que sembla que la teoria del big bang és la que té més
suport dels experiments i mesures realitzats per la comunitat científica fins
avui.

14  | El futur de l’univers

23. Fons còsmic de microones l’any 2003.
El mapa indica que l’edat de l’univers és
13,7 bilions d’anys, i també que l’univers
s’expandeix. Els colors revelen la
temperatura de l’univers en totes les
direccions.
Escala de l'univers
Hi ha diferents teories que parlen del possible destí de l’univers:
• El big crunch. Segons aquesta teoria, si l’expansió de l’univers es va
desaccelerant fins que la gravetat finalment la freni, acabarà retraient-se
sobre ell mateix fins a col·lapsar-se un altre cop, reduint-se a un punt.
Posteriorment es podria formar un altre univers, donant lloc a un univers
polsant.
• El big rip. Les galàxies se separarien les unes de les altres. Després la
gravetat no podria mantenir la cohesió de les galàxies, els sistemes pla-

netaris s’ensorrarien, i també els estels i els planetes. Finalment, els

Energia
fosca àtoms quedarien destruïts. Alguns autors asseguren que l’univers podria
constant
big rip mantenir una expansió indefinida sense que es produeixi mai aquest
esquinçament.
No són aquestes les úniques teories sobre el destí final de l’univers. La
big crunch comunitat científica no ha aconseguit posar-se totalment d’acord sobre
ió
ele
rac quina teoria es dibuixa com la més probable, tot i que sembla que el Big Rip
acc
és la teoria que té més acceptació i la NASA ha presentat evidències que
desacceleració
advoquen per l’expansió indefinida de l’univers.
present futur
big bang
Temps

24. Destí de l’univers.

24

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 24 16/4/09 09:19:42

 Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers  |  3

RESUM
En física quàntica, l’energia no pot tenir qualsevol Tots els sistemes de referència amb moviment rec-
valor, sinó uns valors determinats que, a més, són tilini i uniforme s’anomenen sistemes de referència
múltiples d’un de fonamental. inercials.
El valor de l’energia havia de ser directament pro­ El principi de relativitat afirma que les descrip­
porcional a la freqüència de la radiació, i es deter- cions de qualsevol fenomen realitzades per dos
mina a través de la hipòtesi de Planck: obser vadors inercials amb moviment relatiu unifor-
me són igualment vàlides. Les lleis de la física són
E=hν
les mateixes per a tots dos.
L’efecte fotoelèctric compleix l’expressió:
La velocitat de la llum en el buit és una constant
1 universal.
E k màx = m v màx = h v – W
2 La longitud, el temps o la massa són magnituds no
on W és el potencial de frenada que val: invariants en la física relativista:
h νL = W 1
∆t = ∆t p = γ ∆t p
v  2
on νL és la freqüència llindar. 1–  
c
El model quàntic explica l’emissió i absorció de
radiació electromagnètica per par t dels gasos. El L0
valor de l’energia absorbida o cedida ha de ser L' =
γ
igual a la diferència energètica entre els estats final
i inicial i, a més, s’ha de transferir d’una sola 1
vegada: m= m0 = γ m0
v  2
1–  
E = E final – E inicial = h ν c

La hipòtesi de De Broglie reflecteix les propietats L’univers és tot el que existeix físicament parlant:
ondulatòries de la matèria: l’espai i el temps; i també totes les formes de
matèria i d’energia.
h
λ= El model científic del big bang és el que explica
mν
millor l’inici de l’univers. És l’inici de l’espai i del
En l’escala de treball de la física quàntica, tots els temps, i pressuposa un esclat d’una singularitat
mètodes de mesura afecten el sistema estudiat i, que dóna origen a tot el que existeix.
inevitablement, canvien el valor d’alguna de les
variables. Heisenberg va deduir la relació entre la
indeterminació de la posició, ∆x, i el moment li­neal,
∆p, quan són mesurats simultàniament:
h
∆x ∆p 
4π

Contingut bàsic de la unitat en format hipermèdia, en el CD. 25

001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 25 16/4/09 09:19:45

 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers
Física quàntica
1 És possible escalfar qualsevol sòlid o líquid
fins a la temperatura necessària perquè
emeti radiació visible? Per què?
2 Per què quan connectem a 6 V una bombeta
que indica 12 V emet una llum ataronjada?
3 Calcula l’energia mínima –en Joules– corres-
ponent a una radiació electromagnètica que
té una longitud d’ona de 1 200 µm.
4 Indica com varia l’energia d’un fotó en conside-
rar les diferents longituds d’ona que formen
part de la llum visible. Raona la res­posta.
5 Calcula aproximadament la potència de la
radiació emesa per cada metre quadrat de
super fície de la pell humana, del Sol i de la
Terra a les nostres latituds. La temperatura
de la super fície del Sol és d’uns 5 700 K.
6 Quina és la longitud d’ona de la radiació
emesa amb la màxima intensitat des de la
super fície del Sol? A quin color correspon?
7 A l’interior d’un forn d’una foneria, s’ha intro-
duït ferro sòlid. Passat un cer t temps s’ob-
ser va que pren una tonalitat vermellosa i
posteriorment, després de fondre, un color
blanc. Indica i justifica els fenòmens que
s’han produït.
8 Els estels es poden classificar en funció de
la mida i el color. Així, per exemple, trobem
denominacions com ara gegant blau i gegant
vermell. Si sabem que les indicacions cro-
màtiques fan referència al color amb què els
percebem, calcula les temperatures aproxi-
mades de les respectives super fícies.
Considera que l’espectre visible abasta des
dels 380 als 740 nm.
9 Quan entrem en una habitació a temperatura
ambient encenem un llum. Indica, raonant-
ho, la temperatura que tenen els objectes
següents:
a) el filament de la bombeta que hi ha al llum,
b) el cristall blau d’un gerro que hi ha en una
prestatgeria,
c) un full de paper blanc que hi ha damunt
d’una taula,
d) la tinta vermella d’un bolígraf.
26
001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 26
A C T I V I TAT S
10 Quin és el valor de la constant de Planck en
eV?
Efecte fotoelèctric
11 Calcula la longitud d’ona d’un fotó que té
una energia de 3,89 eV. Quin nom rep
aquest tipus de radiació?
12 Calcula la longitud d’ona llindar per al sodi si
saps que la funció de treball té un valor
d’1,82 eV.
13 S’il·lumina un elèctrode de potassi d’una
cèl·lula fotoelèctrica amb una llum de 580
nm. Si saps que la funció de treball per a
aquest metall val 2,20 eV, calcula la veloci-
tat màxima dels electrons que s’emeten.
14 Quina freqüència té la radiació incident en un
càtode de potassi (W = 2,20 eV) si el poten-
cial de frenada és d’1,3 V?
Els espectres dels gasos
15 En el robí i la maragda, les petites impureses
de Cr3+ causen que siguin materials amb
fluo­rescència. En tots dos la transició elec-
trònica que l’origina correspon a un salt
entre dos nivells les energies dels quals
difereixen en 1,77 eV. De quin color és la
llum que emeten?
16 En l’espectre d’emissió de l’àtom de sodi hi
ha dues línies que corresponen a radiacions
de color groc de 589,6 i 589,1 nm causades
per transicions electròniques fins a l’estat
fonamental. Quina diferència d’energia, en
eV, hi ha entre els dos corresponents nivells
excitats?
17 En l’àtom d’hidrogen, l’energia d’un electró
en l’estat fonamental és de –13,6 eV.
a) Calcula l’energia i la longitud d’ona del
fotó que permet que salti a un nivell ener-
gètic de –1,51 eV.
b) Quants fotons d’una radiació de 205,2
nm de longitud d’ona absorbirà per realit-
zar la mateixa transició?
c) Quina energia es necessita per ionitzar
l’àtom?
16/4/09 09:19:46

dificultat: SENZILLA MITJANA ALTA
18 Les transicions electròniques en l’àtom
d’hidro­gen que originen emissió en el visible
corresponen a salts des dels nivells d’ener-
gia –1,51 eV, –0,85 eV, –0,54 eV i –0,38 eV.
Quina de les radiacions següents serà absor-
bida per l’hidrogen: 521  nm, 486  nm,
410 nm?
La dualitat ona-partícula
19 Indica la longitud d’ona d’un electró accele-
rat en un camp elèctric amb una diferència
de potencial de 100V.
20 En un mal ser vei, un jugador de tenis llança
la pilota a 190 km/h dirigida directament
cap a la xarxa.
a) Calcula la longitud d’ona de la pilota
(suposa que té una velocitat constant i un
pes de 56 g). Es produirà la difracció de la
pilota en la xarxa? Per què?
b) Calcula quines ober tures aproximades
hauria de tenir la xarxa per observar algun
fenomen ondulatori de la pilota a aquesta
velocitat.
c) Calcula la massa que hauria de tenir la
pilota a aquesta velocitat per obser var un
efecte ondulatori en la xarxa que hi ha a la
pista (suposa que les ober tures fan 1 cm
de costat).
21 D’acord amb el seu model atòmic, Bohr
va calcular les diferents òrbites electrò­
niques per a l’hidrogen. La primera té un
radi de 0,053 nm i l’electró es mou a
2,18  108 cm/s.
a) Calcula la longitud d’ona associada a
l’electró en aquesta òrbita.
b) Quantes longituds d’ona de l’electró hi
caben?
El principi d’incertesa
22 Si en un experiment es determina la posició
d’un electró en un àtom amb una indetermi-
nació de 0,007 nm, calcula la incer tesa en
la velocitat de l’electró.
23 L’any 1969 es va determinar per mitjà de
telemetria làser la distància de la Terra a la
001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 27
Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers  |  3
Lluna amb un error d’uns 30 cm. Suposant
que aquesta imprecisió sigui deguda única-
ment a les limitacions establer tes per
Heisenberg, determina la indeterminació ori-
ginada en la velocitat del nostre satèl·lit.
(Massa de la Lluna: 7,34 x1022 kg).
El moviment relatiu en física clàssica
24 Dues barques es desplacen per un riu des
d’un punt A una distància L i després tornen
al punt de par tida. El riu por ta un corrent de
3 m/s. Cada barca s’impulsa amb una velo-
citat de 5 m/s. Una de les barques es des-
plaça en la direcció del corrent, mentre que
l’altra ho fa en direcció perpendicular.
Calcula el temps invertit per cada barca en el
seu recorregut, si s’allunyen de A una distàn-
cia de L = 40 m.
La teoria de la relativitat
25 Dos rellotges estan per fectament sincronit-
zats a la Terra. Quan un dels rellotges viatja
en una nau a una velocitat de 0,6 c, s’avan-
çarà o s’endarrerirà respecte del rellotge de
la Terra? Quin serà el valor del període del
rellotge en moviment respecte del de la
Terra?
26 Dedueix la contracció de longituds L = L0/γ,
que experimenta un objecte de longitud L0,
mesurat en un sistema de referència respec-
te del que està en repòs, quan aquesta mag-
nitud es mesura en un altre que es mou a
velocitat constant en una direcció paral·lela
a la longitud de l’objecte a par tir de la trans-
formació de Lorentz-Einstein.
27 Un cometa viatja a 400 000 km/h. Quina
serà la longitud de la cua del cometa mesu-
rada des de la Terra respecte de la longitud
mesurada des d’un sistema de referència
que viatgi al costat del cometa?
28 Un astronauta que es mou a una velocitat de
0,4 c respecte de la Terra determina la longi-
tud d’un tren, estacionat en una via paral·
lela a la direcció de la velocitat de la nau. El
resultat obtingut és de 200 m. Quina és la
longitud del tren mesurat a la Terra?
27
16/4/09 09:19:47
 3  |  Física quàntica, relativitat i constitució de l’univers
29 Les dimensions d’un triangle rectangle són
3  m, 4  m i 5  m. Si prenem les mesures
d’aquest triangle des d’un sistema de refe-
rència que es desplaça en una direcció
paral·lela al costat de 4 m a una velocitat de
0,6 c, quines seran les noves dimensions
del triangle?
30 A la par t alta de l’atmosfera, a uns 9 000 m
de la super fície del mar es formen muons
amb una velocitat de 0,998 c respecte d’un
obser vador en la Terra. Aquests muons te—
nen una vida mitjana, en repòs, d’uns 2 µs.
Explica com és possible que molts d’aquests
muons arribin al nivell del mar:
a) des del punt de vista d’un sistema de
referència que es mou amb els muons,
b) des del punt de vista d’un obser vador a la
Terra.
31 Dues naus espacials es mouen en la matei-
xa direcció i sentits oposats a velocitats de
0,7 c i 0,5 c, respectivament. Calcula la velo-
citat de cada nau respecte d’un sistema de
referència fix en l’altra.
32 En una nau espacial que es mou a 0,4 c res-
pecte de la Terra es realitza un experiment
del moviment d’una petita partícula. Des del
sistema de referència de la nau es determi-
na que la par tícula ha realitzat un desplaça-
ment de 10 cm, en una direcció paral·lela a
la nau, en un temps de 2 s. Calcula la veloci-
tat de la par tícula respecte de la nau i res-
pecte d’un sistema de referència situat a la
28
001-028_U3.FIS.2BTX.CAT.indd 28
Terra amb l’eix x paral·lel a la velocitat de la
nau. Com es modificarien les respostes si el
desplaçament de la par tícula s’hagués pro-
duït en una direcció perpendicular a la del
moviment de la nau?
33 Un objecte determinat té una massa de
40 kg, quan la seva velocitat és de 0,4 c.
Quina és la massa de l’objecte en repòs?
34 Calcula la massa d’un muó que es mou a
una velocitat de 0,9994 c, si la seva massa
en repòs és d’1,881  10–28 kg.
35 Quina és l’energia total d’un electró que du
una velocitat de 0,2 c, si la seva massa en
repòs és de 9,11  10–31 kg?
36 Un electró té una energia cinètica de 15 MeV.
Quina és la velocitat que por ta aquest
electró?
Dades: massa en repòs de l’electró,
m0 = 9,11  10–31 kg; càrrega de l’electró,
e = –1,602  10–19 C.
37 Un protó té una massa en repòs
d’1,67  10–27 kg. Quina serà la massa rela-
tivista d’un protó l’energia cinètica del qual
és de 1880 MeV? Expressa el resultat en
MeV i en unitats del SI.
38 Quina quantitat de massa s’hauria de con-
ver tir tota ella en energia per poder elevar la
temperatura d’1 litre d’aigua des de 20 °C
fins a 80 °C?
Dada: la capacitat calorífica específica de l’ai-
gua és 4,18 kJ/(kg K).
16/4/09 09:19:48