Els drets humans tenen un origen convencional, històricament els drets humans han anat

evolucionant, però no son pas intrínsecs, sinó adquirits amb el pas del temps.

La raça humana i els seus drets han evolucionat considerablement, però no va ser fins les
primeres civilitzacions racionals que es van tenir en compte els drets humans. Quan parlem
dels primers homínids la única llei que existia era la llei del més fort. Es vulnerava
completament tots els drets suposadament naturals. L’ única noció que es tenia sobre el dret a
la vida era la de un mateix. Només jo se que jo tinc dret a viure. La resta defugien d’aquest
saber. La vida humana era completament substituïble per tant podem dir que no existien drets
humans.

Els humans van començar a evolucionar i van deixar de tenir com a únic objectiu sobreviure.
També els preocupava avançar i viure còmodament i sense perill, per a complir aquests
objectius feien falta més humans. D’aquesta manera si un humà no valia per les caceres en
comptes de matar-lo se l’instruïa per a complir altres objectius. Els drets humans neixen en el
moment en què els humans necessiten altres humans. Podem afirmar que de no ser per la
unió, la convenció i la evolució, la meva vida seria igual de valuosa que la d’un porc.

Si considerem natural l’evolució i la raó, llavors podem subjectar el fet de que els drets humans
son naturals. Però si considerem que la evolució neix a partir de la convenció, els drets humans
son purament convencionals