SINTAXI

EL SINTAGMA
PECES D’UN TRENCACLOSQUES

Jupiter is
LLETRA SINTAGMA the closest
PARÀGRAF
planet to the
Sun

1 2 3 4 5 6

PARAULA ORACIÓ DISCURS

(categoria
gramatical) O TEXT
Sintagmes
● Un sintagma és un conjunt de mots que mantenen una
relació de significat.
● Una ORACIÓ és una estructura formada per diferents
sintagmes.
● Segons la categoria del nucli podem diferenciar els
següent tipus:

❏ Sintagma nominal o SN
❏ Sintagma verbal o SV
❏ Sintagma adjetival o SAdj
❏ Sintagma adverbial o SAdv
❏ Sintagma preposicional o SPrep
 Sintagma nominal
DEFINICIÓ
És un sintagma nominal (una o més paraules que s’agrupen
entorn d’un nucli), el nom, del qual es diu alguna cosa.

Exemple:
Les patates rosses → Sintagma nominal
Nucli

ESTRUCTURA DEL SN
Sovint té una estructura concreta:

DETERMINANT NUCLI CN
 EL NUCLI
Tot i que el nucli del SN acostuma a ser un nom o substantiu, també hi podem
trobar altres estructures:
● Un Nom: Et compraràs un pis?EL SINTAGMA
● Un pronom personal: Nosaltres anem a compar el pa, tú fes el dinar.
NOMINAL
● Un element substantivat:
És un sintagma
➢ Verb → Faré el sopar nominal (una o
més paraules que
s’agrupen entorn
➢ Adjectiu → No conec aquella
d’untreballadora
nucli), el nom,
del qual es diu
(dona treballadora)
alguna cosa.
➢ Adverbi → Li donaré el sí
Les patates
➢ Conjunció → No sabem el rosses→Sintagma
perquè
nominal dels seus actes
nucli
● Una oració substantiva: No sap esperar amb paciència; Li diré que has
ESTRUCTURA DEL SN
vingut; No sé què vol; Farem el que tu vulguis.
 El complement del nom
És la funció sintàctica que té el sintagma que modifica el
significat del nom. Poden fer de CN els sintagmes següents:
● Un adjectiu o més d’un:
EL SINTAGMAel llapis groc / el poble petit
i encimbellat. NOMINAL
● Un S.Adj.: una alegria molt fonda, una història tan
És un sintagma
nominal (una o
avorrida. més paraules que
s’agrupen entorn
d’un nucli), el nom,
● Un Sprep (prep + SN): del qual es
alguna cosa.
eldiu càntir de terrissa, la
sobressada de Mallorca,Lesuna patates llesca de pa amb oli.
rosses→Sintagma
● Un SN en aposició: el nominal
riu Ter, el mar Mediterrani
● Una oració adjectiva: Aquell gos que tant t’estimes /
nucli

la noia amb qui es va ESTRUCTURA

casar. DEL SN
Sintagma nominal
 SINTAGMA VERBAL
DEFINICIÓ
Conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un nucli verbal.
Així com el SN es l’agrupació al voltant d’un nom o substantiu,
el SV és l’agrupació de paraules al voltant d’un verb.
EXEMPLES
Jugava a nines amb la seva germana → SINTAGMA VERBAL
V Sprep Sprep
CRV CCComp

ESTRUCTURA
Presenta sempre una estructura similar amb un nucli (V) i uns
complements (CV).

NUCLI COMPLEMENTS
 CLASSIFICACIÓ DELS VERBS

SEGONS LA RELACIÓ AMB EL SEGONS LES CARACTERÍSTIQUES

SUBJECTE SEMÀNTIQUES I SINTÀCTIQUES

VERBS VERBS VERBS VERBS

PERSONALS IMPERSONALS PREDICATIUS COPULATIUS

VERBS VERBS VERBS DE RÈGIM

TRANSITIUS INSTRANSITIUS PREPOSICIONAL
 TIPUS DE VERBS SEGONS LA RELACIÓ AMB EL SUBJECTE:
● PERSONALS: Concorden amb el subjecte en persona i nombre
→ El gat dorm

● IMPERSONALS: Són els que no tenen subjecte. Només es

conjuguen en 3ª persona del singular.
○ Verb haver-hi (cat) / Verbo haber (cas) → Hi ha
trànsit / Hay tráfico
○ Verbs meteorològics (ploure, nevar...)→ Demà nevarà /
Anocheció pronto
○ Verb ser i fer : És tard / Hace frío
○ En castellano, los verbos en pasiva refleja → Se està
mejor dentro.
ELTIPUS SEGONS LES CARACTERÍSTIQUES
SINTAGMA VERBALSEMÀNTIQUES I
SINTÀCTIQUES:
● Atributius o copulatius. Tenen un significat gairebé buit;
només serveixen de nexe d’unió (còpula) entre el subjecte i la
qualitat que li atribuïm. N’hi ha tres: ser, estar i semblar
(parecer) → El calaix és buit: La Mireia està molt malalta;
Semblaves enfadada.
● Predicatius: Tenen un significat semàntic ple.
➢ Intransitius: No necessiten cap complement per constituir un SV,
encara que poden portar un CI o CC → L’atleta corre ràpidament
➢ Transitius: Necessiten un CD perquè el SV tingui un sentit
complet → Ens explicarà un conte meravellós.
➢ De règim preposicional: Necessiten un CRV perquè el SV tingui
sentit complet → S’ha acostumat a esmorzar bé.
 ELS VERBS PRONOMINALS
Són els verbs que es conjuguen sempre amb un pronom feble (o amb una combinació
de pronoms febles). En castellà, aquest pronom feble només pot ser el pronom
se. En canvi, en català, hi podem trobar més pronoms.

● Funcionen com una mena d’apèndix enganxat (soldat) al verb, per la qual
cosa:
✓ NO substitueixen cap complement.
✓ NO desenvolupen cap funció sintàctica.
Exemples
○ Haver-hi
○ Anar-se’n → Es conjuga sempre amb els dos pronoms. Per tant, és incorrecte s’anava
cap a casa. Cal dir: Se n’anava cap a casa)
○ Verbs de règim preposicional → acostumar-se, penedir-se, oblidar-se…
○ Verbs dels sentits → veure-hi (no ser cec) o sentir-hi (no ser sord).

Errors
● Donar-se compte és un barbarisme → Adonar-se / M’he adonat del perill que correm
Me n’he adonat d’això / Me n’he adonat
● Enrecordar-se no és correcte → Recordar-se de / M’enrecordo de tu / me’n recordo
de tu… / Em recordo de tu...
SINTAGMA VERBAL
Sintagma ADJETIVAL
Sintagma ADVERBIAL
Sintagma PREPOSICIONAL