Matemàtiques I

Grau d’Enginyeria Quı́mica

Sistemes d’equacions lineals. Matrius i determinants

1. Resoldre cadascun dels següents sistemes lineals utilitzant eliminació de Gauss-Jordan:

 
 x + y + 2z = 8  x + y + 2z = 8

 

(a) −x − 2y + 3z = 1 (b) −x − 2y + 3z = 1

 

3x − 7y + 4z = 10 3x − 7y + 4z = 10
 


 x − y + 2z − w = −1 
 −2x + 3y = 1

 
 2x + y − 2z − 2w = −2
 
(c) (d) 3x + 6y − 3z = −2

 −x + 2y − 4z + w = 1 

6x + 6y + 3z = 5

 

 3x − 3w = −3

2. Resoldre els sistemes del problema anterior utilitzant eliminació Gaussiana.

3. Resoldre els següents sistemes per eliminació de Gauss-Jordan:

 x − 2y + z − 4t = 1
 
 5x − 2y + 6z = 0 
(a) (b) x + 3y + 7z + 2t = 2
 −2x + y + 3z = 1 

x − 12y − 11z − 16t = 5



 w + 2x − y = 4 
 4x − 8y = 12

 
 x−y = 3
 
(c) (d) 3x − 6y = 9

 w + 3x − 2y = 7 

−2x + 4y = −6

 

 2u + 4v + w + 7x = 7

4. Resoldre els sistemes del problema anterior utilitzant eliminació Gaussiana.

5. Resoleu els següents sistemes d’equacions lineals:
 


 x − 3y + 2z = 6  x + y − 2z + t + 3u = 1


(a) 2x + y − 5z = −4 (b) 2x − y + 2z + 2t + 6u = 2

 

2x − 13y + 13z = 28 3x + 2y − 4z + 3t − 9u = 3
 
 
 ax + y = 2  ay − 1 + x = −z

 

(c) x + y = 2a (d) (a − 1)z + y − m = −mz

 

x+y =4 m+1=x+y+z
 

1
 6. Trobeu les condicions que han de complir a, b i c per que sigui compatible el sistema
següent: 
 x + y + 2z = a
x+z =b
2x + y + 3z = c


7. Discutiu i resoleu el següent sistema en funció del valor dels paràmetres a i b :



 2x + ay + z = 0
2x − 2y + z = 0


 bx + 2y − 4z = 0
4x + 2y + 7z = 0


8. Estudieu la compatibilitat i solucioneu (si es pot) els sistemes següents:

 


 x + 2y + 3z + t = 3 

 10x + 23y + 17z + 44t = 25
 
 x + 4y + 5z + 2t = 2
  15x + 25y + 26z + 69t = 40

(a) (b)


 2x + 9y + 8z + 3t = 12 

 25x + 57y + 42z + 108t = 65

 

 3x + 7y + 7z + 2t = 20  30x + 69y + 51z + 133t = 95

9. Digueu per a quins valors de λ el següent sistema té solucions no trivials.


(λ − 3)x + y = 0
x + (λ − 3)y = 0

10. Estudieu la compatibilitat segons el valor de λ i solucioneu (si es pot) els sistemes
següents:
 


 5x − 3y + 2z + 4t = 3 

 3x + 2y + 5z + 3t + 27u = 3
 
 4x − 2y + 3z + 7t = 1
  2x + 3y + 6z + 8t + 37u = 5

(a) (b)


 8x − 6y − z − 5t = 9 

 x − 6y − 9z − 20t + 41u = −11

 

 7x − 3y + 7z + 17t = λ  4x + y + 4z + λt + 23u = 2

11. Suposeu que A ∈ M4×5 (R), B ∈ M4×5 (R), C ∈ M5×2 (R), D ∈ M4×2 (R), i E ∈
M5×4 (R). Determineu quines de les següents expressions són ben definides i, en cas
que ho sigui, quina és la mida de la matriu resultant:
(a) BA (b) AC + D (c) AE + B
(d) AB + B (e) E(A + B) (f ) E(AC)
(g) E t A (h) (At + E)D (i) BE + C
Nota: Mn×m (R) és el conjunt de les matrius amb n files i m columnes.

2
12. Considereu la següent xarxa de carrers cada un d’ells amb un sol sentit de circulació.
Les fletxes al llarg dels carrers indiquen el sentit de la circulació. Suposem que el
tràfic d’entrada a una intersecció és igual al de sortida. Les quantitats numèriques que
apareixen en el gràfic indiquen el nombre de vehicles/hora que entren o surten de la
interseccció. Trobeu el nombre de cotxes per hora x, y, z i t en la xarxa de carrers
d’un únic sentit que apareix en la figura següent:

200 400

300 x 400
y z

t
500 600

300 500

13. Un fabricant de terra per plantes barreja matèria orgànica vegetal amb sorra fina per
fer el seu producte. El sac de 10 l. de terra per plantes pesa 27.24 kg. La densitat de la
matèria orgànica vegetal és 0.7 kg/l, i la de la sorra fina és 3 kg/l. Quins percentatges
en pes té cadascun dels ingredients en el producte final?

14. S’atribueix a Pitágoras la següent resposta sobre els seus deixebles Una meitat estudia
matemàtiques, una quarta part fı́sica, una cinquena part guarda silenci i, a més, hi ha
tres dones. Quants deixebles tenia?

15. Alejandra te 27 anys més que la seva filla Jésica. Dins de 8 anys, l’edat d’Alejandra
doblarà a la de Jésica. Quants anys te cadascuna?

16. Tenim tres angles d’un triangle. Si al doble de l’angle més petit li restem l’angle
intermig i li sumem el més gran, resulta un angle recte. Si al més gran li restem el més
petit, resulta l’intermedi. Quin tipus de triangle tenim?

17. Un nutricionista ha de plantejar un règim basat en tres aliments. El règim ha d’incloure

8800 unitats de proteı́nes, 3380u de carbohidrats i 2940u de minerals. 30gr del primer
aliment proporciona 400u de proteı́nes, 110u de carbohidrats y 90u de minerals. Igual-
ment, 30gr del segon aliment aporten 1200u de proteı́nes, 570u de carbohidrats i 30u
de minerals. Finalment, 30gr del tercer ingredient aporta 800u de proteı́nes, 340u de
carbohidrats y 60u de minerals. Calcules les quantitats de cada aliment per assolir els
requeriments nutricionals del règim.

3
18. Una empresa de transports disposa de tres camions diferents en els que caben un
cert nombre de contenidors de tres tipus diferents. El camió petit pot portar dos
contenidors tipus A, un tipus B i un tipus C. El camió mitjà porta un contenidor
tipus A, dos tipus B i un tipus C, mentre que el camió gran porta cinc contenidors
A, un B i dos C. Es volen transportar 9 contenidors tipus A, 18 tipus B i 9 tipus C,
utilitzant en cada viatge camions totalment plens. Quants camions necesitem?

19. (Model de Leontieff ) Dividim l’economia d’un pais en tres sectors: primari (agricultura,
ramaderia, pesca i mineria), secundari (indústria) i terciari (serveis). El sector primari
consumeix productes primaris per valor de 25 cèntims, productes secondaris per valor
de 35 cèntims, i terciaris per valor de 15 cèntims per cada euro de valor que produeix.
El sector secundari consumeix 30 cèntims de productes primaris, 40 c. de secondaris
i 25 c. de serveis per cada euro de producció. El sector terciari consumeix 5 c. de
productes primaris, 30 c. de productes secondaris i 70 c. de productes terciaris per
cada euro de producció.
La producció no consumida és l’excedent. Un any el pais ha tingut un excedent
de 30 mil milions d’euros de producció primària, 50 mil milions d’euros de producció
secundària, i 10 mil milions d’euros de producció terciaria. Quina ha estat la producció
de cada sector de la economia?

20. Considereu les següents matrius

 
3 0    
4 −1 1 4 2
A=  −1 2  B= C=
0 2 3 1 5
1 1
   
1 5 2 6 1 3
D=  −1 0 1  E =  −1 1 2 
3 2 4 4 1 3

Calculeu, en cas de ser possible, les matrius següents:

(a) 4E − 2D (b) −3(D + 2E) (c) 2B − C
(d) 2At + C (e) D t − E t (f ) (D − E)t
(g) CC t (h) (3E)D (i) BA
(j) (2D t − E)A (k) (4B)C + 2B (l) (−AC)t + 5D t

21. Siguin A i B dues matrius quadrades qualsevols. És certa la igualtat (AB)2 = A2 B 2 ?
Justifiqueu la vostra resposta.

22. En cadascun dels casos següents, trobeu la matriu A que verifica la igualtat:

4
    
2 −1 −3 7
(a) A−1 =   (b) (7A)−1 =  
3 5 1 −2
   
−3 −1 −1 2
(c) (5At )−1 =   (d) (I + 2A)−1 = 
5 2 4 5
Nota: I és la matriu identitat (i.e., la matriu amb uns a la diagonal i zeros a la resta
d’entrades).

23. En els casos que sigui possible, calculeu la inversa de les matrius següents:
     
−1 3 2 1 8 4 2 5 −1
     
(a) 
 1 0 1   (b)  7 6 2 
  (c)  4 −1
 2 

2 1 3 9 5 3 6 4 1
     
3 −1 5 −1 3 −4 1 0 1
     
(d) 
 2 4 1 
 (e)  2 4
 1 
 (f )  −1 1 1 
 
−4 2 −9 −4 2 −9 0 1 0

24. Trobeu la matriu X que verifica les següents igualtats:

   
    1 2 −3 1 −3 0
3 −2 −1 2    
(a) X  =  (b) 
 3 2 −4  X =  10 2 7 
5 −4 −5 6
  
2 −1 0 10 7 8

25. Calculeu els següents determinants:

1 3 1 5 3
2 1 3 1
1 −3 0 −2 −7 0 −4 2
1 0 1 1
(a) −2 4 1 (b) 0 0 2 1 −1 (c)
0 2 1 0
5 −2 2 0 0 2 1 1
0 1 2 3
0 0 0 1 1
0 −1 2 −1 −2
a a a a
−1 1 1 2 0 1 3 1
b b b a
(d) 1 −1 1 (e) 0 0 2 1 −1 (f )
c c b a
1 1 −1 4 4 0 2 0
d c b a
0 3 −1 −1 −2