[ 3 ] ELS BIOCATALITZADORS Un catalitzader 63 una sudsiancia, generaiment un metall 0 un dxid metal.ic finament dividt, que aecelers ta velootiat de Jes reaccuns QuimAUeS | es Manté malteradie mentre aquestes es produexen. {oe ubshincion que ifarvenen an tes reaccione quimiques dats éasers vue ain mai eetabee | per ab una considerable aportacid denergia per @ reaccionar. D'altra banda la velocitat ¢aquestes, twoadare outs en ens que sone epee e desenvolupament de la vida. is Diocatalitzadars sin moiécules que augmenten ie velocital de les seves reaccions | exerceixen un ‘contro! de! metabolisme, determinant quines reaccions shan de produir | en quin moment ho han de fer. Bis biocataltzadors inclouen: > Enis: Sén molécules dPaccid especifica que disminueixen fenergia d'activacié dels: reactiuse! -toneleren, per tant, la velocttat de les reaccions melaboiques damunt les quals actuen., ® Eis enzims sén proteines globulars solubles en aigua._ © 1981 es varen descobri les ribozimes que sin molécules CARN que tenen activitat catalltica | ‘que participen, entre aitres funcions, en el processament o maduracié de [ARN i en la sintes! de A partir de 1988 shan comencat ha estudiar els abzims, que sén anticossos que catalitzen una ‘versitat relativament extensa de reaccions quimiques. = Witamines. Sin molécules orgniques que es presenten en quantitats de ordre de milligrams. Eis ‘animals sén incapagos de sintetitzar les vitamines i les obtenen per mijé deis aliments, com a tals © ‘en forma de provitamines. La font natural de vitamines sn els vegetais. > gemma, Sin stemente quimics que os toben en propor menor af 0.1%. del pes de Torganisme. Intervenen en factivitat dels enzims, fins al punt que un déficit doligosiements pot [provocar le peraitzacié d'alguns sistemes enzimatics ser forigen de malalties. - ‘Sén missatgers quimics secretats per glindules end®crines | transportades per la sang. Sarge ne mses en cr npn en ra ae RIGS Mae Ne OW 3 REN te es, eae ANA eRe BES en wtuternn Umiitie ise te ap omtanecton aitELS ENZIMS Definicio ions biologiques. , A eiomentant (accelerant) Ia veloctat de la per unitat de temps. Eis enzims son els bicatlizadors, 6 a ls cataltzadrs Es enzims actuen rebaxant renege dactvact |, pet tan. vam Feaccié, que es pot mesurar per la quanttat de producte que Caracteristiques A igual que els cataltzadors, els enzims compleixen soa 5 Son substances que aocelaren Ia reacci, tne tt en quantitate mot petites, ES, Gl, 09 Oe SNe S‘obtingul més producte, sind que gracies 2 aquests se-n'obté la mateixa quantitat e tat que No es consumeixen durant la reacci; per ald, quan aquesta acaba hi ha la mateixa quantita q alpringpi. ‘A diferencia dels catatzadors no boldgics: “Sen molt especiis, | aixd els permet actuar en una reaccié determinada sense aterar-ne dares. ~Sempre actuen a temperatura ambient, és a dir, a la temperatura de Iésser viu. ~S6n mott actius, mott superiors als catalitzadors no biologics. ~Tenen un pes molecular molt elevat. Naturalesa i tipus Els enzims poden ser: ~ La gran majora sén proteines globulars solubies en agua. ~ _HB3,un Pett grup de ribozims, que sén uns ARN capapos de cataltzar uns alles ARN, als quals ‘afegeixen o treuen nucledtids, sense consumir-se els matehos. ‘Segons estructura que presenten, es poden distingir: Eis enzims estrictament proteles, que poden estar consults per una o més cadenes polpeptidiques, e Els holoenzims, que s6n els enzims constituts per: ~ Apoenzim: la fraccié polipeptidica ~ Cofactor: Una fraceié no polipeptidica. Eis cofactors poden ser: Inorganics: ions metal.ics, com el Mg’, el Zn® Sewanee: anomenats coenzims: com TATP, el NAD®. el NADPs, el coenzim A, es vitamines, et. Bi ciagaactor esta unit amd forca (enilag covalent) a fenzim s'anomena Prostitic. a| Coboctor Cente. atin an Wotoceeim Els coenzims | peru { (qatt prio), —— és un cofactor organic que s‘unele a un apoenzim (part proteica dun enzim) emb '208 febles durant un procés catalltic. Els coenzims sén transportadors de grups quimics. Els coenzims én molécul ee cules de naturalesa RAD arpnica, de bait pos mola qu no aon mn Fesponsables del reconeixement del substrat, pero g i sia ipso ress + ons Els Coenzims no solen ser molécules especifiques, a Para ntvha opine cs podov une sas | 100 tipus d'apoenzims diferents, per aixd el oo a hombre de coenzims és poc elevat perqué poden i ‘ser comuns a motts altres enzims. HO GH oe ee ap, Inara Topco, mone goo econ 65 responsable de I'accié enzimatica. jo-#. é Caracteristiques Hd be = A diferéncia de tapoenzim, el coenzim si {que es modifica durant la reacci. = Lunié coenzim-apoenzim és temporal. = No solen ésser especifics dun tipus apoenzim, sind que en mois casos es oden unir a molts tipus dapoenzims, ccadascun amb una funcié diferent. Des del punt de vista quimic poden ser: €nefiyce: + Vannes, ar exo seapigh 0 B a = Nutettds, com Atl CTP, UTP | 6TH 1 Mateos’ fomades per la uni oo Manpes | nudes, com ara FMN, i 'FAD* que intercenen en Mocs onedorodicad, "0. ol toengim A, que real ln Wansteringa a ray Aces Wt ERFLOD" COCAADE RHGPEROICHDE RPDS ORGANCOS Seren tatiryet mat Manono manny 1 : (® ‘Aiguns enzims no sén actius fins que no actuen sobre aquests altres enzims o ions, Aquests enzims S'anomenen proenzims. Per exemple el pepsinogen és un proenzim que es transforma en pepsina gracies alaccié del CIH. ‘Aiguns enzims es presenten en formes moleculars diferents, | s6n els anomenats isoenzims. Presenten \Vmax i Km diferents, peré uns sén més aptes per a les cé-lules duns érgans | alires per ales d'alres, o uns ‘pera les primeres etapes de la vida ils atres per a les segUentsEl centre actiu Pe HeorGls, aminoacids que formen part de la prteina enzimatica intervenen en al reaccié. Podem : diferenciar entre: ~ Els aminoacids estructurals, que no tenen funcié dindmica. * Ei centre actiu, tloc on es fixa fenzim al. substat resenta les segdents caraceristiques: Es una cavitatasimetrica ia composicé i conformacié de ta qual determina respeciicitat de Tenzim a - Constitueix una part molt Petita del volum de l'enzim. ae Conte: “\pce Aminoacids de fixacié, que estableixen unions Se ~ febles amb el substrat. aye Complejo ES Aminoacids catalitzadors, que duen a terme la reaccié quimica. Especifitat dels enzims El 1890, E. Fisher va Proposar el simil de ela claw Gubstrat) i el pany (enzim)» per illustrar —aquesta complementarietat. ‘entre lenzim jel substrat. Actualment s’ha vist que al- guns enzims, quan especiictat es pot donar en dversos graus: ableixen els enllagos amb el substrat, modifiquen la forma dels centres actius per adaptar‘se millor al substrat, 6s Yanomenat ajust induit. En aquests casos, en Hoc del simil de ela clau i el pany> és més adequat el simil de «com el guant (enzim) s'adapta a tama (oubstrat)», especifetat absolute. Es déna quan renzi tan sols acua bobre tn substrat. P) Especificitat de grup. Es déna quan renzim reconelx un grup de molecules determinat a eneeHfetat de classe. Es la menye espectica, ja que factuais de Fenzim no depan del pus de molécula, sind dl ipa denllag | 10) Fore.. [ 5 | ACTIVITAT ENZIMATICA La substancia sobre la qual actua un enzim s'anomena substrat. Els enaime ectuon de dues maneres derrts, segons a x acta de reaodions en qué hi ha un 8 ‘eubsirat © de reaccions en qué hi ha dos o mes tipus de substrats que ‘s'uneixen a lenzim per reaccionar. Un sol substrat En les reaccions en que hi ha un sol substrat,enizim actua fixant cl substrat a la seva superficie (adsorcié) per mitja denllagos febles, | alxi es forma 'anomenat complex enzim-substrat Reaccion con un solo sustrato Centro activo. Susrato D'aquesta manera es generen tensions que debilten els cenliagos del substrat i es forma e! complex activat. 7 Fealtzadn i anstrmac, queda e complex enzimproduct (he eroded avers Fen nace |e rosie Dos substrats En les reaccions en qué hi ha dos substrats que reaccionen is enzims actuen atralent les moiécules reaccionants ap ala seva superficie (adsorcié), de manera que la possiiltat que es trobin augmenta |, en conseqdéncia, la reaccid es produeix més féciment. Els enzims, un cop feta fa ransformacid Sols substrats en els productes, se raliberen rapidament per tomar a actuar. De vegades, fencim areu primer un substat | sen queda una part després atrau el segon substat | hi unelx aquesta part. ‘Aquest mecanisme s'anome Cae 7 Reaccién con dos sustratos a la vez SuseatoACINETICA ENZIMATICA La velocitat de reaccié {a Cinética enzimatica estudia Ja. veloctat de les velocitat depén, entre al ‘eaccions cataitzades. per enzims. En una reaccis la res factors, de la concentravo.del subarat, En 1913 Leonor Michaelis i Maud M lenten varen proposar una equacié (equacié de Micahells- Menten) que ‘eleciona la veloctat de reaccié amb la concentraci Sol eatenes: Slow. pod! ensims jens Cai amen @. substrat. eet te 3 )Fas ,hibldors sén substéncies que aisminuetxen factivtat d'un enzim 0 bé impedeixen completament actuacis. Poden ser perjudcils 0 beneficiosos, com ara la penicl.ina, que és un inhbidor dels enzims que ‘egulen la sintesi de la paret bacteriana, La inhinicio pot ser de dos tipus: Inhlbielé Irreversible, 0 enverinament de-enzim. Té loc quan Jinhibidor © veri metabdlic es fixa Rermanentment ai centre actu de ‘enzim,n'atera estructura | inutitza, Cariacemele el clanurinhibeix el complex citocrom oxidasa i bloquoja la cadena electronica a la respiracio caller. Molt farmacs, com ara la penicilina, son inhibidorsineversile de acti or raeca, La Inhibicié reversible té tloc quan no sinutiitza el centre femporalment ol funcionament. Hi ha dues modalitat. actiu, sind que tan sols se nimpedeix Up inhiblets reversible compettiva és deguda ala preséncia dun Inhibidor la molécule del qual és Sirater el Substrat, i per aixé competeix amb aquest en fhar-se al centre extu do ence ponents ihibidor, enim queda bloquja | per tat, ol substrat no sh pol har oe ue Finhibidor PribegsYa, La veloctat de a reaccié disminucix segons la concentracio ve tani Aquesta Inhibicis se pot superar si augmenta la concentracié de substan, efa ELS ENZIMS AL.LOSTERICS Els enzims al.Jostarics, anomenats 3 també reguladors estan consttults per dues o més subunitats Co per cadenes polipeptidiques, | sén, per aixo, proteines amb estructura quaternaria. Eis enzims. Liostérics poden. adoptar.dues-formes estables deren. ‘sctiva ce ‘falta, fa ‘ n Una 6s le configuracis enzim, ‘A més del centre actiu, aquests enzims t ‘anomenat centre regulador o centre luna substincia determinada, anomenada ligand, Sovint una sola de les Cconfiguracions presenta afinitat pel ligand, en aquests casos és la Preséncia del ligand la que determina el canvi de configuracié en I fenzim, 'anomenada transicié al lostrica Jen almenys un altre loc, Per explicar el mecanisme al.jostértic hem de considerar un enzim allostéric compost de dues subunitats idéntiques, cadascuna amb el seu centre actiu. Les subunitats poden adoptar dues conformacions interconvertibies: R iT La forma R té motta afiitat pel substrat, mentre que per a la forma T Tafinitat és baixa. Totes dues subunitats sthan de trobar en ol mateix estat conformacional, perqué es mantingul la simetria del dimer. Les conformacions possibles sn RR | TT, perd no RT. En abséncia de substrat, gairebé totes les molécules de lenzim estan en a forma T. L'addicio del substrat canvia aquest equilibria favor de la forma R, perqué el substrat s‘unelx només a la forma R. Quan ‘el substrat stuneix a un dels centres actus, l'altre centre de la matelxa molécula enzimatica ha destar en la forma R, perqué es ‘mantingui Tasimetria. En aquestes condicions l'actvitat enzimatica {5 molt gran per a concentracions del substrat relativament baixes. Es coneixen dos tipus de ligands segons la configuracié indulda ‘que afavoreixen: els activadors o efectors, i els inhibidors. En alguns enzims hi ha dos centres reguladors als quals uneixen ligands de diferents tipus, cadascun dels quals provoca una disminucié dafinitat de renzim per Valtre. Efecte cooperatiu. Eis enzims al lostrios presenten un efecte cooperatiu, perque la unié de substrat @ una de les subunitats de enzim facia la unié de les alres molécuies del substrat als centres actus calires subunits. ‘Aquest model explica els efectes dels activadors o inhbidors al.Jostércs. La unié d'un Inhibidor al-ostéric provoca que "renzim adopt la conformaci inactiva i promou la unié cooperativa 'una segona moiécula inhiidor. Passa una cosa ‘semblant en el cas dels activadors. Un exoés de substrat pot revestir eects Inhibidor, perque la unié del substrat promou que enzim adopt la conformitat 5Cinematica dels enzims alostérics Gauzsts enzims tenen una cinemitica diferent a la resta Menon, 2 Tesbonen ala corbahiperbol de egec Michaelis-Menten, sind a una corba sigmoiaer’ Sistemes multienzimatics sistemes muttienzimatics, 0 associations enzims, en el quals el prod i roducte final iruvat de la - Segons nivel, Eis enzims estan associats fisicament | actuen com manera que els substrats Condixer la quantitat denzim SISTEMES MULTIENZIMATICS | : REGULACIO DE L’ACTIVITAT ENZIMATICA — enim ablostéric : Longinen abe vies metabsliques contoledes per lucte del primer enzim és el substrat ‘Present en un moment donat a. sparta sobre [restmearien ost fica] Se See fees eee Alguns exemples denzims que |iata= aama ex S| ees Es oe si Borde [orcas cx) SE See | ee mca pam ae, = = = | == 16!7 Regulacié de l'activitat enzimatica | Eh Co y ‘Les principals maneres de regular les vies metaboiques son: Regulacié per retroinhibicié o inhibicié per feed back. PHU ES one en ensinsallostnes i confgurac cl dts qua 68 l'activa. Es produeix quan el producte final és el ‘que, com que SPACL-ENU. 8 fixa al centre reguiador, actua com a inhibidor, | ax! provoca «2 transici a ostérica a la forma inactiva de enzim, |W produce ta Cine rata wie ot bane ear eg ie maa afie Sec Soo. ‘Fyre > * El resultat és que es manté la quantitat de producte dins uns: AMATRIDARS | limits, ja que st n’hi ha un nombre major de moldcula de product > aquest s'aferra a enzim \impedelx la seva uni al substrat La regulacié per feed-back és el mecanisme generalment utiitzat ‘enles vies metaboliques, dulcis covalent reversible @ activitat d'alguns enzims es modifica profundament per la nid covalent de certes. molécules. Per exemple, la glcdgen fostoriasa, que allbera molécules a partir del glcdgen, s'actva per fosforilacié dun residu de serina fespecific. La reaccid s‘nverteix per mit de la hidrlis! do Tenilag ester fostat Activitatproteotitica, | 1. Fovferila / 2, Destostortacls Se ‘Aiguns enzims se sintettzen en forma de percussor inactiu (zimogen 0 | ) 1 sén_activats en el Hoc | ‘apropiat. Lactivtat —proteoliica, en | ‘contrast amb el control al.ostéic, rnomés succeetx una vegada en la vida ‘una molécula enzimatica, Trencament proteolitc del precursor enzimatic Per exemple: Els enzims _proteaiitcs, com at pepsindgen secretat a lestimac que es a transforma en pepsina en contacte amb elCLH. “Coguiacié de la sang. Es base en una seqUbncia activacions proteoiiiques,

CH—OH nur NADH 1.2 Actin sobre >C = O ° 1.3 Action sobre >CH = CHe Aon sobre >CH-N, Co errr 1.5 Action sobre >CH—NH— ‘Acetaldehido 1.6 Acton sobre NADH; NADPH J L 2 Trenslerasas(ranslerenca de grupos funcionde) ; 2.1 Grupos de un étomo de carbono Jo | 2.2 Gros edocs o cbricos oH Q" 23 Gripos ocilos HOLL Heroine Ho) @ |) 2ecnpos gucosies ‘oH 27 Grup bsfato gen D-gheonaetodote 28 Grops que coninen azure [3 Wdrlaos(reaccones de his) A (ie x abies My thar ibaa ie acer 4 2Eoces qhcosios acl Catbaipetios 4 A lcs pips Bt he 4.5 Ores enloces C—N Crerminal del polipéptie 25 bids dh ido if k i 44 -c5C- Cee 42-G0 ‘cildeido 43 -CN- 5 bomerass (reccones de iomerizocién) | | | [4 tess (odicén cls dobles enlces) c} i 5.1 Rovemosos » 6 Ugsas frmaci de enlaces con rupura dl ATP) 610-0 * rey 62c-$ i Jee ies 463C-N Se aS arene esorer eg S B Few ote 6ac-CEns witamines sén glicids o lipids senzils que actuen com a coenzims (alguns després d'unir-se a aives Imolécules) i que, en general, els animals no poden sintellzar > ho fan ey quantitats Insuficients, per aixo necessiten ingerir-los en la diete El nom vol dir “amina vita” ja que s6n necessaris per a la vida | la primera que es va alllar era una amina Caracteristiques: ~ Son substancies labils, que. s‘alteren amb faciltat amb el canvi de temperatura, la ilu 0 "emmagatzament prolongat ~ gf Plantes | bacteris sinteitzen vitamines. Els animals de vegades no les troben formades cee ten nels, aliments. sind en forma de provitamines, “que neccccier transformar prsreriorment. Per exemple les vitamines A iD, En altres casos la flore berte tone aporta les Classificaci6: - Liposolubles: Sén de naturalesa lipidica Soluble en dissolvents organics, L’excés pot provocar trastorns Exemples: A,D,E 1K Sén solubles en algua Es difonen molt bé per la sang Uexcés no provoca trastoms, perqué els ronyons les filtren is Per Vorina Exemples: Complex 8 i vitamina C 207