Separació i divorci:

El pla de parentalitat s’ha de consensuar abans del judici entre els dos progenitors, si no està
acordat serà el jutge el que determinarà com acaba aquest pla de parentalitat.

El poden fer els advocats i els psicolegs assesorarant als advocats per fer aquest pla.

Els menors no poden decidir amb qui volen anar. Fa anys els nens es quedaven amb la mare i
els nens anaven un cap de setmana si un cap de setmana no amb el pare.

A Catalunya, la primera opció és guàrdia i custodia compartida, no vol dir el 50% sino que es
poden posar d’acord amb el que els pares vulguin. S’ha de veure els ingressos de les dues
parts, hi haira un compte a nom dels dos i que cada progenitors ingressaran una part
equitativa. Si un dels dos progenitors cobra més doncs el jutge decidirà quants diners ha
d’aportar aquest progenitor.

Si una de les parts no treballa perquè s’ha dedicat a cuidar als fills, doncs aquesta part pot
demanar una ajuda compensatoria a la ex parella perquè pagui.

4 tipus de guardia custodia:

- Exclusiva: el nen es queda amb un dels dos progenitors, depèn de les característiques
de cada progenitor.
- Compartida: és la primera opció a Catalunya.
- Partida: no s’utilitza molt, perquè un dels fills es queda amb la mare i un altre fill amb
el pare.
- Repartida: els pares es separen un es queda a viure a Barcelona i l’altre a Madrid, es
planteja que els menors viuran durant el curs escolar amb la mare però totes les
vacances amb el pare.

Tot això es dur a terme fins als 18 anys, és a dir, fins que siguin majors. Tot i que el jutge
escoltarà al menor sempre i quan tingui raonament. El síndrome de alienación parental →

s'acusa a la mare de que manipulava als nens i els posava en contra del pare →

interferències parentals.
EATAF: llistat d’orientacions en funció de l’edat dels menors quin tipus de custodia era la
millor opció de guardia i custodia.

Hem de tenir en compte quina és la custòdia més adient en funció de la situació dels pares.

Familia ÉS civil, NO penal, la mediació és farà anterior al judici. el que volen els jutges
es que temes de família no passin per judicis sinó per mediació.

Adopcions i acolliments familiars:

Acolliments: hi han uns menors que es retiren de la seva família biològica però l'objectiu és
que aquests menors tornin al cap d’un temps amb la seva família biològica, llavors només els
cuidaré no em tornaré la seva mare. Els pares biològics amb l’EAIA han de fer un programa
de treball, si no es veuen resultats se’n van a judici perquè treure la pàtria i protestat del fill i
aquest pugui ser adoptat enlloc d’acollit.

Acolliment familiar: sempre s¡intenta que sigui acollit per família extensa (avis, tiets), sino hi
ha ningú de familia extensa, s’obta per una família i per un centre.
- Acolliment d’urgència:
- Centres propis de la DGAIA: s’intenta fer residencies mes petites, i també ho fan per
criteris d’edat. Però això planteja un problema greu quan tenim grups de germans, ja
que per criteri d’edats representa que hauriem de separar als germans, en aquest cas
també s’intenta que si són adoptats doncs que adoptin a tots els germans la mateixa
família.
El que s’encarrega de fer els acolliments és l’Institut Català d’acolliments i adopcions (ICA),
els nens estan a sota la tutela de la DGAIA sota els temes d’acolliments, aquest procés de
valoració que s’ha de fer de les famílies que volen adoptar són les ICIF (institució
col·laboradora d’integració familiar) i també faran l'informe psicosocial. Quan l’infrome
sigui positiva L’ICA (generalitat) em donarà el certificat d'idoneïtat. Si no tenim aquest
certificat no podem ni acollir ni adoptar.

Amb un acolliment els nens marxem a partir de que l’EAIA ha treballat amb la família i
aquesta està capacitada per què els menors tornin a viure amb ells, no obstant per la família
que deixa de tenir al menor necessita passar per un procés psicològic perquè passa per un dol,
tot i que amb uns mesos potser que em tornin a portar una proposta d'acolliment d’un altre
menor.

Adopció: Adoptem a un menor que es convertirà amb el nostre fill.

Proces inicial: fem la demanda a l’ICA i l’ICIF a fer la nostra avaluació de si som aptes o no
per poder adoptar al menor i quan tinguem el certificat ens plantegem si volem fer una
adopció nacional (nens que han sigut acollit i no han acabat de retornat amb la família
biològica) o adopció internacional.

La major part de parelles o persones que volen adoptar se’n van a altres països, hi ha una
serie de països que tenen conveni que no entrem amb la compra de nens.

ECAI (entitat col·laboradora d’adopció internacional).