LADOPCI INTERNACIONAL

I ELS PROBLEMES
DAPRENENTATGE EN ELS
NENS ADOPTATS

Paula Gmez Lpez

2n BAT A
Montse Picart i Joan Carreras
15/12/16
Paula Gmez INS Vilablareix

NDEX

1. INTRODUCCI: .................................................................................................................. 3
1.1 OBJECTIUS: ................................................................................................................ 3
1.2 HIPTESI:.................................................................................................................... 3
2. ADOPCIONS: ...................................................................................................................... 4
2.1 ACOLLIMENT O ADOPCI: ..................................................................................... 4
2.2 DIFERENCIACI ENTRE ADOPCI INTERNACIONAL I NACIONAL: .................. 5
3. El PROCS DADOPCI INTERNACIONAL .................................................................. 7
3.1 OBTENIR INFORMACI ........................................................................................... 7
3.2 RECOLLIDA DE LA INFORMACI I ENTREGA DE LA SOLLICITUD ............ 8
3.3 VALORACI DE LA IDONETAT:......................................................................... 10
3.4 LA TRAMITACI DE LEXPEDIENT .................................................................. 11
3.5 EL TEMPS DESPERA: ............................................................................................ 12
3.6 ASSIGNACI DE LINFANT: ................................................................................ 12
3.7 ADAPTACI: ............................................................................................................ 13
3.8 ESQUEMA DEL PROCS DADOPCI: ................................................................ 14
4. ADOPCI A LA XINA: .................................................................................................... 15
4.1 REQUISITS PER PODER ADOPTAR: ..................................................................... 15
4.2 ELABORACI DE LEXPEDIENT .......................................................................... 16
4.3 COSTOS I DESPESES ............................................................................................... 17
5. TRASTORNS DAPRENENTAGE ESCOLAR ................................................................ 18
5.1 ELS TEAP .................................................................................................................. 18
5.2 LA DISLXIA ............................................................................................................ 19
5.3 LA DISGRAFIA: ........................................................................................................ 20
5.4 LA DISCALCLIA ................................................................................................... 22
6. TREBALL DE CAMP: BUIDATGE DE LES ENQUESTES: .......................................... 23
7. CONCLUSI ...................................................................................................................... 25
8. WEBGRAFIA ......................................................................................................................... 27
ANNEXOS ................................................................................................................................. 29
Annex I: Llistat dEntitats Collaboradores amb lECAI ....................................................... 30
Annex II: Llistat dAssociacions de famlies adoptives (actualitzaci del 2011) .................. 31
Annex III: Sollicitud dadopci internacional ....................................................................... 33
Annex IV: Entrevista a AD, Serveis dAcolliment I Adopcions ........................................... 35
Annex V: Resultat de les enquestes ........................................................................................ 37

1
Paula Gmez INS Vilablareix

AGRAMENTS:

Abans de comenar el treball, vull donar grcies a totes les persones, professors,
familiars... que mhan ajudat a fer-lo.
Tamb vull donar les grcies a totes les persones que han realitzat lenquesta, que sense
elles no hagus pogut dur a terme la part prctica ni poder haver dit si la meva hiptesi
s certa o no.
Per acabar tamb vull agrair a lOlga Jord de a AD, Serveis dAcolliment i
Adopcions de Girona que sense ella no hagus pogut realitzar un apartat del treball
molt important.

Moltes grcies a tots!

Paula.

2
 Paula Gmez INS Vilablareix

1. INTRODUCCI:
Des del principi ja sabia que volia enfocar el meu treball sobre algun tema relacionat amb
els mn dels nens, ja que s una de les meves motivacions. El de ladopci va ser un dels
primers que em va venir al cap quan ens van dir que haurem de comenar a pensar en el
Treball de Recerca. Vaig decantar-me per ladopci, ja que s un tema que est
directament relacionat amb els nens i en volia aprofundir-ne ms perqu minteressa
molt.
Al principi noms volia fer un treball redactat, sense treball de camp, sobre el que s
ladopci i tot el que implica, per llavors em vaig anar centrant i vaig voler basar-me en
ladopci internacional, ja que hi ha ms informaci que en ladopci nacional, i el procs
s ms llarg...; i llavors un treball de camp basat en els problemes que poden tenir els
nens adoptats a lescola.
Cal destacar que el meu treball est dividit en un treball dinvestigaci i una part de
treball de camp. El fet que la meva tia hagus fet el procs dadopci per adoptar un nen i
conixer gent que t nens adoptats em dna avantatge per obtenir informaci i ha sigut
una de les raons per fer el treball.

1.1 OBJECTIUS:
Com ja he dit el tema del meu treball ser ladopci, per mhe decantat per un pas en
concret ja que aquest tema s molt ampli, aix que els objectius daquest treball sn:
Informar-me b i aprofundir sobre ladopci Internacional en general.
Descobrir i esbrinar com s el procs dadopci internacional a la Xina.
Investigar si els infants adoptats internacionalment tenen problemes
daprenentatge a lescola i de quin tipus.

1.2 HIPTESI:
Molts de nosaltres pensem que els nenes adoptats, pel fet de no ser daqu tenen
problemes per adaptar-se a lescola, com ara amb la llengua ja que no parlen la mateixa
que nosaltres. Tamb t molt a veure ledat en qu arriben al pas, com ms petits
arribin, menys els costar ja que no ser una llengua nova. Per aix la meva hiptesi s:
Els infants adoptats internacionalment tenen problemes daprenentatge a
lescola

3
 Paula Gmez INS Vilablareix

2. ADOPCIONS:
2.1 ACOLLIMENT O ADOPCI:
Les adopcions igual que lacolliment sn mesures per protegir a linfant. Ladopci a
diferncia de lacolliment, es tracta dun procs legal, psicolgic, en el qual una
famlia, rep o acull a una persona desemparada, que no t famlia o la famlia lha
abandonat, que no s de la seva sang com si fos fill o filla seu/va, rep la potestat de
linfant. Aquest procs es pot portar a terme per una persona en solitari o per una
parella. Quan adoptes el fill t el mateix estatut que com si hagus nascut en aquella
famlia. La gent que adopta normalment s per infertilitat1, s a dir, que la dona no es
pot quedar embarassada, o que lhome s infrtil, que s el mateix, i recorren a
ladopci per tal de poder formar una famlia tot i que hi ha gent que adopta perqu s
molt conscient de la situaci que estan passant aquests nens.

Tenim dos tipus dadopci, la nacional, que seria a Catalunya i Espanya, i la

Internacional que pot ser per tot el mn. Per poder adoptar, la famlia ha de complir uns
requisits molt importants que estan regits per la llei 25/20102on en larticle 235 en el
punt 30 ens diu que les persones han de, entre daltres, tenir ms de 25 anys, estar en
ple exercici laboral, s a dir, que tinguin feina... Per hi ha prohibicions per adoptar que
estan regides a la llei3 25/2010 on larticle 235 en el punt 31 ens diu que no poden
adoptar les personen que hagin estat suspeses o privades de la potestat, s a dir, que la
Generalitat no els hi hagi donat la potestat.

Per una altra banda, tenim lacolliment familiar que s una forma dajudar i protegir els
infants (des de nadons fins als 18 anys) que estan passant per una situaci familiar
difcil i que han de viure lluny de la seva famlia, o que la seva famlia no els vol i els
acull una altra famlia. s un acolliment temporal per poder oferir a aquests infants un
entorn molt millor per poder-se desenvolupar i crixer fins que la seva famlia
biolgica ja hagi resolt els seus problemes i pugui tornar a ocupar-se dells. La famlia
que acull linfant cobra un tant per manutenci. Els infants, encara que estiguin amb

1
http://www.guiainfantil.com/articulos/familia/adopcion/por-que-adoptar-a-un-nino/
2
http://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/ca-l25-2010.html
3
http://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/ca-l25-2010.l1t3.html#a235-31

4
 Paula Gmez INS Vilablareix

una altra famlia, tenen dret a veure la seva famlia biolgica, cada setmana, cada dos
setmanes... el que decideixi la famlia biolgica. No es perd mai el vincle familiar
durant lacolliment. Les implicacions que ha de tenir la famlia acollidora sn que ha de
donar loportunitat destimar, educar i donar seguretat a un infant que ho necessita, fer
temporalment el que no pot fer la famlia biolgica. Durant aquest procs linfant viu
amb la famlia com si fos fill seu.

Tenim varis tipus dacolliments4:

Acolliment durgncia i diagnstic: que s un acolliment que permet que linfant
visqui amb una famlia mentre sest analitzant quines sn les circumstncies per
separar-lo de la seva famlia. Est adreat a nens de sis anys.
De curta durada: Una famlia acull linfant amb la finalitat de tornar-lo a la seva
famlia al cap o durant dos anys.
De llarga durada: Una famlia acull un nen/a mentre la seva famlia resol els seus
problemes, no t lmit, es preveu una durada de ms de dos anys.
De caps de setmana i vacances: un tipus dacolliment on un infant major de 9 anys
que est en un centre residencial, conviu amb una famlia durant els caps de setmana
o vacances escolars.
En unitats convencionals dacci educativa: Va adreat a infants o adolescents, amb
necessitats educatives especials, malalties... Aquests acolliments poden oferir un
entorn familiar on hi hagi una persona especialitzada i amb formaci per atendre les
necessitats especials daquests.
El permanent: On finalment el nen o ladolescent est permanentment amb aquesta
famlia per la famlia biolgica t dret a veurel segons acord.

2.2 DIFERENCIACI ENTRE ADOPCI INTERNACIONAL I NACIONAL:

Com ja hem dit abans ladopci s una mesura de protecci de linfant, on hi ha un
procs perqu llavors la criatura ja passi a ser com a fill seu . Tenim dos tipus
dadopcions:
a) Ladopci Nacional, on els infants que es poden adoptar sn de Catalunya i
Espanya, nens/es que han abandonat o maltractat o directament no tenen
famlia, desprs, sn donats a un organisme responsable de la protecci de
4
http://web.gencat.cat/ca/tramits/que-cal-fer-si/adopto-i-o-acullo-un-infant/acolliment-familiar/

5
Paula Gmez INS Vilablareix

lInfant que s la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia

(DGAIA) que resol el problema protegint linfant amb un acolliment familiar
preadoptiu. Ara mateix els infants que sadopten nacionalment sn criatures que
tenen familiars amb trastorns de salut, criatures amb malalties crniques o
retards lleus que poden afectar el seu desenvolupament, grups de germans o
5
infants amb necessitats especials. Els beneficis dadoptar nacionalment sn:
que ladopci es realitza a lentorn de linfant, aix vol dir que no haur
dacostumar-se a una altra cultura, ni aprendre un altre idioma, i un altre s que
el procs s gratut, per tamb hi ha desavantatges, com ara que s ms difcil
trobar nadons, el temps despera del procs legal s molt llarg (8-9 anys) tot i
que ara sha escurat a 4 anys.

b) Ladopci Internacional s bastant semblant a la nacional per en comptes

dadoptar infants de Catalunya pots adoptar-ne darreu del mn. Aix comporta
un procs internacional on hi apareixen dues legislacions diferents (la del pas
on viu la persona que vol adoptar i la del pas don s linfant) i la intervenci
dels organismes competents dels dos pasos. Hi ha un procs legal de ladopci
dels infants a altres pasos que es basa en un conveni signat per la Haia que
vetlla perqu aquesta adopci sigui en benefici de linfant, que ell/a sigui
declarat adoptable, que la famlia tingui el certificat didonetat... Altres
avantatges6 sn que els nens solen ser ms petits i el procs sol ser ms rpid,
els desavantatges sn que hi ha un gran cost econmic, el cost mnim arriba a
uns 9.000 euros per hi ha casos en qu pot augmentar, hi ha viatges
contnuament al pas on sadopta la criatura, i aquests han de ser duna estncia
obligatria entre 15-40 dies. Com podem veure s el contrari de ladopci
nacional.

Tot i aix, ens pensem que molta gent adopta per no s aix. Les adopcions lany
2014- 2015 segons lInstitut Catal dAcollida i Adopcions (ICAA) han anat caient en
picat, no noms les adopcions sin tamb les sollicituds per adoptar. Segons fonts de
lICAA la crisis econmica s la major causant del descens de les sollicituds de les

5
http://www.parabebes.com/revista/los-tipos-de-adopcion-nacional-e-internacional
6
http://www.parabebes.com/revista/los-tipos-de-adopcion-nacional-e-internacional

6
 Paula Gmez INS Vilablareix

adopcions, tot i que tamb els bloquejos posats per alguns pasos estrangers on abans
no hi havia tants inconvenients per poder adoptar nens que estaven en orfenats. Un cas
seria el de Xina les adopcions han caigut des de les 141 que es van fer al 2009 a les 19
que es van fer al 2014. Podem comprovar que han baixat molt i el gran causant s el
gran cost econmic que comporta adoptar internacionalment
A la taula7 que tenim a continuaci ho podem observar molt b:

3. El PROCS DADOPCI INTERNACIONAL

Quan una famlia vol adoptar internacionalment, ha de seguir un procs que pot durar uns
quant anys depenent dels problemes que shi puguin trobar.

3.1 OBTENIR INFORMACI

El primer que sha de fer s presentar una sollicitud a lInstitut Catal de lAcolliment
i lAdopci (ICAA) i shan de complir tot els requisits del pas en qu es vol adoptar,
per aix el que es recomana s estudiar quines sn les condicions que tenen per adoptar
en cada pas. Abans han de decidir el lloc on volen adoptar i mirar en quins pasos
treballa lICAA que sn: Bolvia, Brasil, Bulgria, Colmbia, Costa dIvori, El
Salvador, Equador, Etipia, Filipines, Hait, Hondures, ndia, Kazakhstan, Madagascar,

7
http://www.lavanguardia.com/vida/20150403/54429654476/caen-picado-adopciones-
catalunya.html

7
Paula Gmez INS Vilablareix

Mali, Mxic, Nicaragua, Per, Polnia, Repblica Dominicana, Romania, Rssia,

Senegal, Sri Lanka, Tailndia, Ucrana, Vietnam i la Xina. Les persones que estiguin
interessades en adoptar s molt recomanable que sinformin sobre els requeriments
dels pasos. Per informar-se poden anar a:
LInstitut Catal dAdopci: Es linstitut que noms tramita les
adopcions dinfants originaris dels pasos en els quals queda bastant
garantit el respecte als principis i a les normes de ladopci internacional i
la intervenci deguda dels seus organismes administratius i judicials.
Les Entitats Collaboradores dAdopci Internacional (ECAI)8: Sn
associacions constitudes, sense nim de lucre, on una de les seves finalitats
s la protecci dels menors. Realitzen funcions de mediaci entre la
persona que sollicita ladopci i el pas dorigen del infants.
Les associacions de famlies adoptives9: Sn associacions sense nim de
lucre que donen suport a famlies amb el procs dadopci. Estan formades
per famlies que ja han adoptat i ja saben el procs.

3.2 RECOLLIDA DE LA INFORMACI I ENTREGA DE LA SOLLICITUD

Un cop sha recollit i estudiat tota la informaci i saben ja clarament on es vol adoptar
passarem a recollir la informaci necessria que lICAA facilita la seva web10. Les
famlies o persones que viuen a Catalunya que vulguin adoptar un infant dun altre
pas, el que han de fer primer de tot s assistir a una sessi informativa que dna
lICAA on sexpliquen tots els procediments dadopci i les diferents possibilitats per
adoptar.

Un cop les famlies que solliciten ladopci ja han assistit a la sessi informativa
poden presentar una sollicitud11 davant lICAA o en una de les seves delegacions
territorials a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de lEbre. Aquesta sollicitud ha destar
firmada per les persones que la solliciten, incloent la documentaci que es demana i
tamb una cpia del model de sollicitud que ha de ser entregada. La sollicitud es pot
presentar per Internet a travs de lOficina Virtual de Trmits, tot i que per fer-ho cal
tenir un certificat vlid .
8
Llistat dentitats collaboradores en lannex 1
9
Llistat dassociacions de famlies adoptives en lannex 2
10
http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions/
11
Exemple de sollicitud dadopci internacional a lannex 3

8
Paula Gmez INS Vilablareix

Quan presentem la sollicitud hem despecificar el pas on es vol enviar la sollicitud i

shan de complir els requisits que demana el pas on es presenta la sollicitud, la
sollicitud es pot presentar a lEntitat Collaboradora dAdopci Internacional (ECAI).
Seguidament, desprs de tot aix, juntament amb la sollicitud shan de presentar els
documents segents12:
Documentaci de la situaci econmica de cada persona que sollicita
Fotocpia completa de lltima declaraci de la renda
Fotocpia de lltima nmina
Informe mdic de salut fsica que mostri que no hi hagi la possibilitat que
linfant no tingui una atenci adequada
Certificat dantecedents penals de cada sollicitant

13

Grfic del nombre de sollicituds

enviades al 2009-2010-2011

12
http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions/
13
http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/01acollimentsiadopcions
/adopcions/memoria_estadistica_2011.pdf

9
Paula Gmez INS Vilablareix

3.3 VALORACI DE LA IDONETAT:

Un cop sha presentat tot aix les persones candidates a una adopci internacional han
de seguir un procs de formaci i valoraci a partir del qual es determinar si aquella
parella o persona es idnia per adoptar.

LICAA s lencerregada de transmetre aquest certificat didonetat, un document

imprescindible per iniciar ladopci. En aquest document hi consta el perfil de la
famlia i el pas on es vol adoptar, tamb hi ha inclosa la franja dedat del menor, ja que
no poden escollir ledat que volen, ni si s nen o nena. LICAA s la que elabora aquest
certificat. Per abans dobtenir el certificat, la famlia ha danar a un equip de la seva
ciutat on fan un informe i un estudi psicosocial on sexplica la histria de la famlia, de
qu treballen cada membre de la parella, on viuen, lestat de salut, com sn ells com a
persones i com a parella i per quin motiu volen adoptar. En aquest informe s on els
diuen si la famlia es idnia o no per adoptar, llavors aix ho envien a un comit
dexperts que convalida la proposta de lequip i s el que fa fsicament el certificat, en
aquest cas lICAA.

Linforme selabora en base a unes entrevistes. La famlia ha de passar forosament per

una formaci que actualment consta de quatre sessions, on els exposen situacions en
qu es poden trobar quan adoptin. Desprs de la formaci tenen deu, quinze dies per
pensar-se si volen continuar i fer lestudi psicosocial. Si decideixen continuar per tal
de fer lestudi es fan una srie dentrevistes per conixer a la famlia i saber qu els
porta a adoptar i llavors a partir daqu es fa linforme.

El certificat, en tots els pasos s igual i el contingut que hi apareix tamb, el que
canvia en alguns s la allargada, en alguns pasos la informaci la volen molt
sintetitzada i en daltres la volen ms extensa, el que passa s que si sadopta a Xina,
llavors amb el mateix certificat no es pot adoptar a Rssia, per fer-ho shauria de
demanar un canvi de pas o fer un altre certificat. Si una famlia, no obt el certificat
didonetat pot fer vries coses: revisar lexpedient, demanar que ho valori un altre
equip de Catalunya, en el nostre cas, i com a ltima opci el que poden fer s anar al
jutjat i que ho decideixi un jutge. Un cop reps el certificat ja es pot tirar endavant
ladopci, per si durant tres anys encara no hi ha hagut assignaci dun infant sha de
renovar, no fent tot el procs sin fent dues o tres entrevistes i visita al domicili.
10
Paula Gmez INS Vilablareix

14

Taula i grfic de les idonetats que es donen i les que no

3.4 LA TRAMITACI DE LEXPEDIENT

Quan la parella ja ha rebut el certificat didonetat, que significa que sn idonis per
poder adoptar, han de fer la tramitaci de lexpedient, que varia en funci del pas15:
En els pasos que han revalidat el Conveni de la Haia, poden tramitar-lo a
travs de lICAA o a travs duna ECAI que estigui acreditada.
Si el pas no ha revalidat el Conveni de la Haia les persones poden tramitar
directament lexpedient.
Ens podem trobar pasos que sn signants de la Haia o no, en aquests casos
els sollicitants han de tramitar lexpedient a travs duna ECAI

Aquest expedient sha de tramitar al pas dorigen de lInfant juntament amb tota la
documentaci que el pas demana als candidats, a vegades algun pas pot demanar
informaci complementria o documents que calen per poder seguir al procs.

14
http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/01acollimentsiadopcions
/adopcions/memoria_estadistica_2011.pdf
15
http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions/adopcions/a
dopcio_internacional/

11
Paula Gmez INS Vilablareix

3.5 EL TEMPS DESPERA:

El temps despera que hi ha entre la tramitaci de lexpedient i lassignaci de lInfant,
depn molt del pas dorigen del nen/a. El temps despera pot ser entre sis mesos o
anys, depn molt dels problemes amb els que ens puguem trobar

3.6 ASSIGNACI DE LINFANT:

La declaraci dun infant com a adoptable i lassignaci duna famlia correspon a
lorganisme competent en matria dadopcions del pas dorigen de lInfant.

Aquest organisme assigna un infant a la famlia o a la persona que ha sollicitat

ladopci i li passa tota la informaci coneguda sobre el menor i el lloc on es troba.
Quan convingui i sigui el moment, caldr viatjar al pas dorigen per iniciar el procs
de relaci amb lInfant i fer els trmits per adoptar davant dels rgans judicials. Amb
aix s amb el que es tarda ms, ja que lrgan judicial tha davisar quan tens el judici
per poder adoptar el nen/a. Amb aix hi pots estar mesos o fins hi tot anys. La durada
de lestncia al pas i el nombre de viatges varia molt en funci de quin s el pas.
Molts dels pasos demanen informes de seguiment preadoptiu que sn elaborats per la
Instituci Collaboradora dIntegraci Familiar (ICIF) o lECAI. El cost dels informes
de seguiment preadoptiu van a crrec de la persona o famlia que sollicita ladopci.

En el segent grfic extret de les dades que ens emet lInstitut Catal de lAcolliment i
lAdopci (ICAA)16 podem veure el nombre dadopcions en pasos estrangers en
diferents anys, i a laltre podem veure els continents on ms sadopta.

16
http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/01acollimentsiadopcions
/adopcions/memoria_estadistica_2011.pdf

12
Paula Gmez INS Vilablareix

3.7 ADAPTACI:
Les famlies o parelles que tenen fills adoptats a lestranger, quan tornen cap al seu
pas, han dempadronar-lo i sollicitar una inscripci de naixement i lanotaci del
nen/a al registre Civil del lloc on viur.

13
Paula Gmez INS Vilablareix

3.8 ESQUEMA DEL PROCS DADOPCI17:

17
http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/01acollimentsiadopcions
/adopcions/adopcio_internacional/adopcio_internacional/enllasos/esquemaprocesadopcioint.pd
f

14
 Paula Gmez INS Vilablareix

4. ADOPCI A LA XINA:
4.1 REQUISITS PER PODER ADOPTAR:
Si una parella decideix adoptar a la Xina, ha de complir els segent requisits18:
El matrimoni ha de tenir com a mnim dos anys de casats. Si hi ha hagut un
altre matrimoni anteriorment, aquest ha de tenir com a mnim cinc anys
dantiguitat.
Ledat de les dos persones que adopten ha de ser superior a 30 i inferior a
50 anys.
Les persones solteres tamb poden adoptar per amb una condici: si s un
home el que adopta i adopta a una nena, aquest haur de tenir com a mnim
40 anys ms que ladoptada19.
Les dos persones han destar b fsicament i mentalment i no poden patir
cap de les segents malalties:
Sida
Discapacitat mental
Malaltia Infecciosa
Ceguera o parlisis binocular
Prdua de la capacitat auditiva en les dues odes o prdua de la
funci del llenguatge
Falta de funci o disfunci de les extremitats o del tronc causada
per una discapacitat o mutilaci....
Malalties greus que exigeixin un tractament llarg i afectin a
lesperana de vida com ara tumors malignes....
Cirurgia posterior a la implantaci drgans principals
Esquizofrnia
Medicaci per trastorns greus
ndex de massa corporal ms alt que 40
Els dos individus han dhaver rebut educaci fins el nivell de batxillerat o
formaci professional

18
http://www.afac.info/adoptar-en-china/informacion-general/informacion-general-normas/

19
http://www.saludemia.com/adopciones/adoptar-en-china

15
Paula Gmez INS Vilablareix

El nombre de fills de la parella menors de 18 anys no ha de ser superior a 5

i el ms petit daquests ha de tenir com a mnim 1 any
Cap dels dos individus pot haver sigut condemnat per delictes penals. Cap
dels dos pot concordar amb les segents situacions:
Tenir historial de violncia domstica, abusos sexuals o infantils
o abandonament
Tenir historial ds de narctics com ara la morfina, la
marihuana, la cocana, la herona...
Tenir un historial dabs dalcohol
Els sollicitants han de tenir un coneixement correcte de ladopci i
sespera que compleixin les necessitats dels nens adoptats per a un bon
desenvolupament. Tamb han de conixer correctament ladopci
internacional i han destar preparats mentalment pels riscos que porta
ladopci internacional i per les circumstncies dels nens, com ara malalties
potencials, retard en el desenvolupament....

4.2 ELABORACI DE LEXPEDIENT

La documentaci necessria per elaborar un expedient dadopci per a la Xina s la
segent:20
Certificat de naixement
Certificat de matrimoni
Certificat de penals
Certificats mdics
Certificats dingressos donats per lempresa
Si s autnom una declaraci davant el notari de la professi
Informe econmic
Sollicitud dadopci davant el Centre Xins de lAdopci firmada pel
notari
Certificat didonetat
Fotocpia del passaport
Fotocpia del DNI

20
http://www.saludemia.com/adopciones/adoptar-en-china

16
Paula Gmez INS Vilablareix

2 Fotografies
Dos xecs bancaris en dlars

Tota aquesta documentaci ha destar legalitzada i autentificada, no traduda ja que s

enviada a la Xina on all ja sencarregaran de traduir-la, en aquest cas sha de pagar la
taxa de traducci.

4.3 COSTOS I DESPESES21

A Espanya:
Obtenci del document: 48
Legalitzaci: 420,7
Obtenci dels visats: 150,2
Despeses denviament: 60
Total de costos: 678,90
A Xina:
Xecs bancaris de la traducci: 565$
Despeses de ladopci (registre, passaports, notaris, taxes....) 800$
Donatiu a lorfenat: 3000$
Total de despeses: 4365$

21
http://www.saludemia.com/adopciones/adoptar-en-china

17
 Paula Gmez INS Vilablareix

5. TRASTORNS DAPRENENTAGE ESCOLAR

5.1 ELS TEAP
Els trastorns especfics de laprenentatge (TEAP)22 estan formats per un conjunt de
problemes que interfereixen en el rendiment a lescola, dificultant el progrs escolar de
linfant. El fet que siguin alteracions en el sistema nervis de linfant no fa que siguin
un retard mental. El trastorns ms habituals que es poden tenir sn els que fan
referncia a la lectura (dislxia) i a lescriptura o el clcul i no tant a lexpressi escrita.

Aquests trastorns sn ms freqents en els nens i nenes tot i que passen desapercebuts.
El que moltes vegades passa s que aquests dficits solen anar acompanyats daltres
trastorns, de la parla o el llenguatge o fins i tot de conducta (hiperactivitat). El que no
podem confondre sn els Trastorns Especfics de lAprenentatge i els Trastorns
Generalitzats del Desenvolupament, els primers fan referncia a rees concretes
(clcul, escriptura...) no afecten a altres rees, en canvi els altres sutilitzen per dir els
problemes que poden afectar a totes les rees del desenvolupament (conducta,
comunicatiu, social...).
Els TEAP se solen presentar associats a un conjunt de trastorns, conformant la base del
problema:
Trastorns de lactivitat motora: hiperactivitat, hipoactivitat23, falta de
coordinaci...
Trastorns de la percepci: illusions, allucinacions....
Trastorns de lemotivitat: depressi, bipolaritat
Trastorns de la simbolitzaci o descodificaci
Trastorns de latenci: atenci insuficient i atenci excessiva.

No sha dentendre que tots els nens hagin de presentar totes aquestes caracterstiques,
sin que en major i menor grau poden presentar aquests tipus de trastorns. Respecte el
que fa a les causes, no noms tenim una causa que ens digui que aquest nen/a t aquest
trastorn. Els nens amb aquests trastorns solen millorar amb la intervenci
psicopedaggica24 , no presentant ms problemes en la vida adulta. Tot i que si aquests

22
http://www.psicodiagnosis.cat/area-clinica/trastorns-en-lambit-escolar/trastorns-especifics-
de-laprenentatge/index.php
23
Disminuci de la funci normal dun rgan o glndula
24
Ho podrem comprovar en el resultat de les enquestes realitzades. Es troben al annex

18
Paula Gmez INS Vilablareix

trastorns no sn tractats a temps poden produir un conjunt de situacions secundries

que ning desitja per al procs de laprenentatge.
Tenim criteris per determinar les dificultats en els trastorns ms habituals:
Amb dificultats en la lectura: Precisi en la lectura de les paraules, velocitat o
fludesa de la lectura i comprensi de la lectura.
Amb dificultats en lexpressi escrita: Correcci ortogrfica, correcci
gramatical o de la puntuaci i claredat o organitzaci de lexpressi escrita.
Amb dificultats en les matemtiques: Sentit dels nmeros, memoritzaci
doperacions aritmtiques i raonament matemtic incorrecte

Les principals manifestacions dels TEAP sn la Dislxia un trastorn de la lectura, la

Disgrafia un trastorn de lescriptura i la Discalclia un trastorn del clcul.

5.2 LA DISLXIA
La dislxia es defineix com la dificultat que t una persona per llegir. Quan el nens
estan aprenent a llegir i a escriure a finals de P3 i principis de 1r de primria, s com
que confonguin la lletra b amb la d i el nmero 6 amb el 9 i creuin altres
paraules. s important dir que aquest no s un trastorn de la vista, sin que el cervell
est modificant o invertint la seqncia de la informaci que es rep amb els ulls. Una
major part dels nens superen aquest problema abans dels set anys aproximadament, tot
i que hi ha joves que poden seguir tenint aquest problema.

Una altra forma de dislxia, s quan la ment identifica correctament la paraula que veu
per tarda en relacionar-la amb el seu significat. Aquests adolescents llegeixen molt
lentament i s possible que hagin de tornar a llegir el text vries vegades per tal de
poder comprendrel. Altres activitats de comunicaci tamb poden presentar dificultats
com comprendre el llenguatge oral i expressar-se de forma oral i escrita. Els
investigadors, encara han de determinar les causes de la dislxia, tot i que ja saben que
algunes delles poden influenciar en la probabilitat de qu un nen tingui dislxia25:
Gens i herncia: La dislxia es repeteix en les famlies, per tant si el pare t
dislxia hi ha la probabilitat de qu el fill o un altre parent en tinguin.

25
https://www.understood.org/es-mx/learning-attention-issues/child-learning-
disabilities/dyslexia/understanding-dyslexia#item0

19
Paula Gmez INS Vilablareix

Anatomia de cervell: Els cervells es poden veure diferents als que no pateixen
dislxia. Se sap que els dislxics tenen menor activitat dalgunes funcions del
cervell.
Cerebral: Les nostres rees del cervell responsables de les habilitats del
llenguatge funcionen duna manera correcta, per amb alg amb dislxia
aquestes rees no funcionen conjuntament de la mateixa manera.

Els smptomes que tenim per determinar que el nostre fill tingui dislxia poden ser:
Li costa llegir i en lortografia, confon lordre de les lletres, t dificultat per
recordar dates concretes i nmeros, t dificultat per agafar el llapis, dificultat per
seguir una srie dinstruccions....

5.3 LA DISGRAFIA:
La disfragia es defineix com la discapacitat de laprenentatge que afecta a lescriptura,
com a resultat de la dislxia. Dificulta lacte descriure. Aquest trastorn pot portar
problemes amb lortografia, la mala calligrafia, dificultat per expressar els sentiments
per escrit.... Les persones amb disgrafia tenen dificultat per escriure lletres, nmeros i
paraules en un full de paper, i aix pot ser causat per una dificultat ptica, que t
problemes per processar el que veuen els ulls o potser una dificultat per processar el
llenguatge, problemes per processar i donar sentit al que sent loda. La disgrafia s un
trastorn per a tota la vida, tot i que amb el pas del temps, pot anar canviant.

Que una persona tingui mala lletra, no significa que directament tingui disgrafia, ja que
la disgrafia s un trastorn del pensament. Tot i que degut a qu lescriptura s un
procs de desenvolupament i el nen aprn les habilitats necessries per escriure, mentre
tamb aprn les habilitats del pensament necessries, s possible que les dificultats es
superposin. En els nens petits, podem observar smptomes de disgrafia quan: agafen el
llapis amb molta fora i posen el cos duna manera estranya, que eviten les activitats
descriptura o dibuix, tenen problemes per donar forma a les lletres, no hi ha espai entre
les lletres quan escriuen, hi ha mala comprensi de lletres minscules i majscules, es
cansa descriure rpidament. Com ja he dit la disgrafia s per tota la vida, i pot portar

20
Paula Gmez INS Vilablareix

problemes26tant en lmbit acadmic, com en les habilitats bsiques de la vida o en el

sentit social-emocional.
mbit Acadmic: Poden patir retards en el treball escolar perqu tarden molt
temps a escriure, podrien sentir-se que van molt lents i evitar escriure.
Habilitats bsiques de la vida: Les habilitats motores dun nen, solen ser
limitades. Sels fa difcil la fenia de cada dia com cordar-se la jaqueta o fer una
simple llista
En el sentit social-emocional: Els nens poden sentir-se frustrats o ansiosos pels
reptes acadmics i les seves vides. Si el nen no ha estat identificat amb aquest
trastorn, el professor els pot criticar dient-los mandrs o desorganitzat i
aix podria afectar al menor amb lautoestima baixa, problemes de
comunicaci.....

Tot i que la disgrafia es un trastorn que portes durant el llarg de tota la teva vida, hi ha
estratgies i eines, ja provades, que poden ajudar als nens amb disgrafia a millorar les
seves activitats en lescriptura

27

Part dun text, escrit per un nen que pateix

disgrafia

26
https://www.understood.org/es-mx/learning-attention-issues/child-learning-
disabilities/dysgraphia/understanding-dysgraphia#item0
27
http://madreshoy.com/disgrafia/
21
Paula Gmez INS Vilablareix

5.4 LA DISCALCLIA
La discalclia s una condici cerebral que afecta a lhabilitat dentendre i treballar els
nmeros i conceptes matemtics. Els nens amb discalclia entenen qu fan a la classe
de matemtiques, per no entenen per qu ho fan, s a dir no entenen la lgica del
procs, altres nens s que entenen la lgica de les matemtiques per no estan segurs de
com i quan han daplicar all que han aprs per resoldre problemes. Hi ha moltes
estratgies i eines que poden ajudar a la discalclia, el truc est en trobar les que
funcionen millor per al nen. s una condici que dura tota la vida, per aix no vol dir
que no es pugui anar millorant.

Algunes de les causes28daquest trastorn sn:

Gens i herncia: Els estudis mostren que hi ha famlies que estan ms
predisposades a tenir discalclia. Els investigadors van descobrir que els nens
amb aquest trastorns freqentment tenen un pare o germ amb dificultats
similars.
Desenvolupament cerebral: Hi ha eines per poder estudiar el cervell de les
persones amb o sense dificultat en les matemtiques, amb aquest estudi podem
ajudar els nens amb discalclia .
Medi ambient: La discalclia ha estat vinculada amb la ingesta dalcohol en
lter, el naixement prematur i amb baix pes .
Lesi cerebral: Els estudis mostren que les lesions en certes parts del cervell
poden resultar en el que els investigadors denominen discalclia adquirida

Alguns smptomes que poden tenir els nens amb discalclia poden ser: Tenen
problemes per aprendre a comptar, dificultats per reconixer els smbols que
representen els nmeros, dentre daltres.

28
https://www.understood.org/es-mx/learning-attention-issues/child-learning-
disabilities/dyscalculia/understanding-dyscalculia#item0

22
 Paula Gmez INS Vilablareix

6. TREBALL DE CAMP: BUIDATGE DE LES ENQUESTES:

Per dur a terme la meva part prctica vaig editar unes enquestes29 que vaig enviar a
vries famlies adoptives que coneixia i que em van respondre. Vaig obtenir 25
respostes. A partir daquestes preguntes podr dir si la meva hiptesi s certa o falsa.
Aquest s el buidatge de lenquesta i les respostes obtingudes.

1. Per quin motiu vau decidir adoptar? les tres opcions que vaig donar, han quedat
bastant igualades. Un 36% ha dit que va adoptar per la conscincia de la situaci en
que estan aquests nens, i un altre 36% per altres motius i la resta un 28% va adoptar
per infertilitat.

2. Quina edat tenia linfant quan el vau adoptar? Ha obtingut una resposta bastant
diferenciada de les altres dues, un 64% ha dit de 0-3 anys, mentre que un 32% la
meitat de laltra ha dit de 4-6 anys i amb un 4% de 9 anys. Per tant podem veure que
el ms probable s que sadopti un nen/a petit.

3. En quina etapa escolar es va incorporar al sistema educatiu? Hi ha una resposta

que destaca sobre les altres dos. Amb un 80% a infantil, ja que han adoptat el nen
amb pocs anys, que s el que es fa normalment, amb un 16% primria i amb un 4%
secundria ja que no sol passar molt sovint, perqu desprs es tenen molts problemes
en laprenentatge.

4. Ha tingut algun problema daprenentatge escolar? Aqu hem obtingut dues

respostes ben diferenciades, una mica ms de la meitat amb un 52%, ha respost que s
que tenien problemes, i la resta amb un 48% ha respost que no.

5. Si s que s, quin s? Una de les opcions que vaig posar ha destacat sobre laltra.
Amb un 72.7% diu que problemes daprenentatge i la resta amb un 27,3% problemes
de relacions amb els altres.

29
Grfics de les enquestes en lannex 6

23
 Paula Gmez INS Vilablareix

6. Si s un problema daprenentatge quin s? En aquesta pregunta vaig donar quatre

opcions de les quals sen podia escollir ms duna. La que ha tingut ms respostes s
de trastorn de lectura amb un 60%, la segueix altres trastorns amb un 30% i els que
han obtingut menys respostes sn els trastorns de clcul amb un 20% i la que menys
respostes ha obtingut amb un 10% el trastorn dexpressi escrita

7. Si s un problema de lectura, quin s? He obtingut unes respostes variades: un

45,5% ha dit de precisi de les paraules, un 27,2% de comprensi de la lectura, un
18,2% de velocitat o fludesa de les paraules i cap problema amb un 9,1%

8. Si s un problema dexpressi escrita, quin s? Un 50% han dit de correcci

ortogrfica, un 25% de claredat o organitzaci de lexpressi escrita i un altre 25%
cap problema.

9. Si s un problema de clcul, quin s? Un 50% ha dit que cap problema, per un

33.3% ha dit de raonament matemtic correcte i un 16,7% de sentit dels nmeros, una
de les opcions que havia posat era memoritzaci doperacions aritmtiques que no ha
obtingut cap resposta.

10. Ha necessitat ajuda per superar-los? La gent tenia tres opcions i aquestes han
obtingut unes respostes igualades, un 38% ha dit externa (psiclegs...) i un altres 38%
interna de lescola (refor) i el 24% restant ha dit que cap ajuda.

24
 Paula Gmez INS Vilablareix

7. CONCLUSI
El treball tracta sobre ladopci, he definit qu significa el terme i he parlat de la
diferncia entre acolliment i adopci i tamb dels tipus dacolliment que podem trobar.
He fet recerca sobre els tipus dadopci: ladopci Nacional i la Internacional.

He profunditzat bastant en qu consisteix el procs dadopci i quins passos hi cont. Un

altre apartat molt important sn els requisits per adoptar a la Xina. Vaig decidir centrar-
me en ladopci a la Xina perqu trobo que s un pas interessant i on moltes vegades es
posen moltes traves per poder adoptar nens dall. Hem pogut veure que els requisits que
es demanen sn molts i molt especfics i que si un daquests no es compleix, ja no pots
adoptar. Tamb he comentat com selabora un expedient en aquest pas i finalment les
despeses que comporta poder-hi adoptar.

A banda del procs dadopci, una altra part molt important del treball on he pogut
aprofundir i descobrir coses noves, ja que daquest apart en sabia poques coses, sn els
TEAP, els trastorns de laprenentatge escolar i alhora explicar les seves manifestacions
que sn la dislxia, la disgrafia i la discalclia.

Finalment, lltim apartat del treball s el buidatge de les enquestes sobre els problemes
daprenentatge escolar, on vaig obtenir 25 respostes de famlies adoptives, aquesta
enquesta mha servit molt per poder aprovar o refutar la meva hiptesi.

Els objectius generals proposats a la introducci del treball, els quals eren: informar-me
b i aprofundir sobre ladopci Internacional en general, descobrir i esbrinar com s el
procs dadopci internacional a la Xina i investigar si els infants adoptats
internacionalment tenen problemes daprenentatge a lescola i de quin tipus, shan
aconseguit a travs de la cerca dinformaci, sobretot en el primer i el segon objectiu, i el
tercer sha aconseguit a travs de les enquestes realitzades a diferents famlies adoptives.

Pel que fa a la hiptesi, amb el que he obtingut de les enquestes he pogut comprovar que
la meitat dels nens adoptats tenen problemes daprenentatge a lescola, per tant puc dir
que la hiptesi que havia plantejat al principi s certa i podem afirmar s verdadera.

25
 Paula Gmez INS Vilablareix

Un cop acabat treball de recerca, puc dir que mha servit molt per aprendre coses que al
principi en tenia una petita idea o bsicament no sabia qu eren i he pogut ampliar els
meus coneixements en lapartat de ladopci internacional que per a mi ha estat el ms
interessant.

26
 Paula Gmez INS Vilablareix

8. WEBGRAFIA

treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions/ [Juny- Agost

Setembre Octubre del 2016]

www.parabebes.com/revista/los-tipos-de-adopcion-nacional-e-internacional [Agost del

2016]

www.lavanguardia.com/vida/20150403/54429654476/caen-picado-adopciones
catalunya.html [Agost del 2016]

www.afac.info/adoptar-en-china/informacion-general/informacion-general-normas/ [Agost
del 2016]

www.guiainfantil.com/articulos/familia/adopcion/por-que-adoptar-a-un-nino/ [Agost 2016]

noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/ca-l25-2010.html [Setembre del 2016]

noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/ca-l25-2010.l1t3.html#a235-31 [Setembre del

2016]

www.saludemia.com/adopciones/adoptar-en-china [Agost - Setembre del 2016]

http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/01acollimentsiadopci
ons/adopcions/memoria_estadistica_2011.pdf [Setembre del 2016]

treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/01acollimentsiadopcions/ad
opcions/adopcio_internacional/adopcio_internacional/enllasos/esquemaprocesadopcioi
nt.pdf [Setembre del 2016]

catalunyadopta.wordpress.com/2015/02/11/evolucio-de-les-sol%C2%B7liciutds
adopcions-a-catalunya-des-de-2010/ [Setembre del 2016]

www.familiayadopcion.com/antes-de-adoptar-necesitas-saber/la-experiencia-de-la
adopcion-internacional-en-otros-paises/ [Setembre del 2016]

www.psicodiagnosis.cat/area-clinica/trastorns-en-lambit-escolar/trastorns-especifics-de-
laprenentatge/index.php [Setembre- Octubre del 2016]

es.slideshare.net/FLAKUSHA/trastornos-emocionales [Octubre de 2016]

27
 Paula Gmez INS Vilablareix

todossomosdiferentes.wordpress.com/2011/07/22/trastornos-del-aprendizaje/ [Novembre
de 2016]

www.healthychildren.org/Spanish/health-issues/conditions/learning-
disabilities/Paginas/types-of-learning-problems.aspx [Novembre de 2016]

www.understood.org/es-mx/learning-attention-issues/child-learning-
disabilities/dysgraphia/understanding-dysgraphia#item0 [Novembre de 2016]

www.univision.com/noticias/educacion-especial/que-es-la-disgrafia [Novembre 2016]

www.understood.org/es-mx/learning-attention-issues/child-learning-
disabilities/dyslexia/understanding-dyslexia#item0 [Novembre 2016]

www.understood.org/es-mx/learning-attention-issues/child-learning
disabilities/dyscalculia/understanding-dyscalculia#item0 [Novembre 2016]

28
Paula Gmez INS Vilablareix

ANNEXOS

29
 Paula Gmez INS Vilablareix

Annex I: Llistat dEntitats Collaboradores amb lECAI

(1) Lorganisme competent del pas estableix que la tramitaci de lexpedient sha de fer
mitjanant l ECAI
(2) L ICAA exigeix que la tramitaci es faci obligatriament mitjanant ECAI
(3) ECAI pendent de ser autoritzada al pas corresponent, tot i que ja ha estat acreditada a
Catalunya.
(4) Suspensi de la tramitaci de nous expedients en aquest pas per aquesta ECAI
(5) ECAI pendent de renovar l Acord sobre Adopcions internacional amb lOrganisme
competent del pas, requisit imprescindible per poder tramitar expedients
(6) Actualment noms es pot tramitar per aquesta ECAI ats que t signat lacord de
collaboraci bilateral precepti

30
Paula Gmez INS Vilablareix

Annex II: Llistat dAssociacions de famlies adoptives (actualitzaci

del 2011)

31
Paula Gmez INS Vilablareix

32
 Paula Gmez INS Vilablareix

Annex III: Sollicitud dadopci internacional

33
Paula Gmez INS Vilablareix

34
Paula Gmez INS Vilablareix

Annex IV: Entrevista a AD, Serveis dAcolliment I Adopcions

- Que s el certificat dIdonetat? De qu est compost? El certificat en si s

un document escrit on consta el perfil de la famlia i el pas on volen adoptar i el
perfil dedat del menor, que vol dir una franja dedat, ja que no poden escollir
si volen nen o nena ni de quina edat, sin que s una franja i tamb en un
document a part posa si la famlia s idnia per adoptar. Nosaltres per no
elaborem aquest certificat, aqu el que vnen a fer s la formaci i lestudi i,
amb aquest estudi, si s favorable, fem un informe psicosocial on diem que la
famlia es idnia per adoptar. Llavors aix va a un comit dexperts i el comit
valida la nostra proposta i els fa fsicament aquest certificat.
Quan la famlia prepara lexpedient pel pas han de portar aquest document on
posa les seves dades, el pas i la franja del nen i en linforme psicosocial s on
sexplica la histria familiar, de qu treballen, on viuen, estat de salut, com sn
ells com a persones, com sn com a parella i perqu volen adoptar. Bsicament
s aix.

- Com selabora linforme que elaboreu aqu? Selabora en base a unes

entrevistes. Les famlies han de passar primer forosament per una formaci,
que actualment des de fa un parell danys, consta de quatre sessions, de quatre
tardes dunes quatre hores. Un cop han fet aquesta formaci, on els exposen
casos en els que es podran trobar quan adoptin, tenen deu, quinze dies per
pensar si volen continuar i fer lestudi psicosocial. I si decideixen continuar,
presenten un altre cop sollicitud i ens envien tot lexpedient per tal de poder fer
lestudi, que consta dunes entrevistes per conixer la famlia i saber qu els
porta a adoptar i llavors a partir daqu escrivim linforme.

- Si no tens la idonetat, qu pots per fer obtenir-la? Si nosaltres diem que no

en linforme, la famlia pot recrrer a mirar lexpedient, o demanar que ho
valori un altre equip de Barcelona per exemple ja que nosaltres som lequip de
referncia aqu a Girona, o anar al a jutjat i que ho decideixi un jutge.

35
Paula Gmez INS Vilablareix

- Hi ha diferents certificats/informes depenent dels pasos o tots sn iguals?

Lestructura sol ser igual i el contingut tamb, per hi ha petites adaptacions,
per exemple, quan fem les histries o quan fem els informes com que s molta
la informaci que recollim lhem de sintetitzar, en la majoria de pasos
sintetitzem bastant , per si va cap a lAmrica del Sud no, ja ens podem
esplaiar tot el que vulguem, ja que volen els informes una mica ms llargs, per
en els informes el contingut en si s el mateix.
Per el certificat no val per tots els llocs iguals, si vas a adoptar a la Xina,
llavors no pots anar amb el mateix certificat a adoptar a lndia, sha de tornar a
passar per aqu, per demanar un canvi de pas o fer un altre certificat.

- Sha danar renovant el certificat? S, tenen una validesa de tres anys. Si amb
tres anys no hi ha hagut lassignaci de linfant, sha de tornar a passar per
aqu. Ja no cal que facin la formaci, noms tres o quatre entrevistes i la visita
al domicili i amb aix ja nhi ha prou per renovar-lo

36
Paula Gmez INS Vilablareix

Annex V: Resultat de les enquestes

- Per quin motiu vau decidir adoptar?

- Quina edat tenia linfant quan el vau adoptar?

- En quina etapa escolar es va incorporar al sistema educatiu? anys

anys
anys
anys

37
 Paula Gmez INS Vilablareix

- Ha tingut algun problema d'aprenentatge escolar?

- Si s que s, quin s?

- Si s un problema d'aprenentatge, quin s?

Trastorn de lectura

Trastorn dexpressi
escrita
Trastorn de clcul

Altres

38
Paula Gmez INS Vilablareix

- Si s un problema de lectura, quin s?

- Si s un problema d'expressi escrita, quin s?

- Si s un problema de clcul, quin s?

39
Paula Gmez INS Vilablareix

- Ha necessitat ajuda per superar-los?

40