Projecte Nou

TEACOMPANYEM; PROJECTE
D’ACOMPANYAMENT A LES FAMÍLIES AMB
FILLS/ES AMB TEA

Alumnes:
Baliño Natàlia
Dicusara Bianca
Ramírez Andrea
Professors:
Taboas Remei
Bataller David

INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
ÍNDEX:
1. Presentació………………………………………………………………………………
1.1 Introducció…………………………………………………………………………
2. Justificació…….………………………………………………………………………….
3. ANÀLISIS DE LA REALITAT……………………………………………………………..
3.1. Anàlisis de l’entorn………………………………………………………………..
3.2. Ánalisis quantitatiu..………………………………………………………………..
3.3. Ánalisis qualitatiu………………………………………………………………..
3.4. Recursos existents………………………………………………………………….
3.5. Diagnòstic ………………………………………………………………………...
3.5.1. DAFO ……………………………………………………………………...
3.5.2. Conclusions del DAFO…………………………………………………
COS DE PROJECTE………………………………………………………………………….
1. OBJECTIUS……………………………………………………………………………...
1.1. Ítems d’avaluació dels objectius específics……………………………………
1.2. Activitats……………………………………………………………………...
2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA DEL PROJECTE
2.1. Marc teòric……………………………………………………………………….
2.2. Marc Legal……………………………………………………………………...
2.3. Context………………………………………………………………………..
3. METODOLOGIA.………………………………………………………………………..
3.1 Cronograma………………………………………………………………………….
4. DIFUSIÓ DEL PROJECTE………………………………………………………………..
5. RECURSOS I ORGANITZACIÓ……………………………………………………..
5.1. Forma jurídica…………………………………………………………………….
5.2. Organigrama……………………………………………………………………...
5.3. Recursos………………………………………………………………………...
5.4. Pressupost………………………………………………………………………..
6. AVALUACIÓ…………………………………………………………………………..
7. CONCLUSIONS……………………………………………………………………..
8. BIBLIOGRAFIA……………………………………………………………………….
9. ANNEXOS (en un document a part)
1
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
1. PRESENTACIÓ
1.1. INTRODUCCIÓ
TEAacompanyem, és un projecte que sorgeix de la necessitat de crear un espai destinat als familiars
dels nens i nenes amb autisme (TEA). Aquesta idea, ens va sorgir a les integrants del grup arran
d'estar tractant dia a dia amb nens i nenes amb TEA i adonar-nos que el nombre d'afectats per TEA ha
anat incrementant en els últims anys i és sabut que tota malaltia o trastorn greus i crònics, provoquen
un impacte important en les persones més properes al subjecte afectat. Per aquest motiu, les famílies
de persones que presenten un trastorn de l'espectre autista solen patir conseqüències, derivades de la
convivència amb el seu fill/a.
L'impacte en les famílies es caracteritza, sobretot, per la presència d'estrès permanent que, en el cas
del TEA, sol ser superior al de les famílies amb fills que presenten una discapacitat intel·lectual sense
autisme, la qual que s'explica pels següents factors:
- En primer lloc per la incertesa de la diagnosi, ja que en molts casos la identificació precisa del
problema pot trigar diversos anys, molt després que s'hagin detectat els primers símptomes.
- En segon lloc, per les mateixes característiques de la síndrome, que provoquen una inquietud i
dubtes importants en els pares: dificultats de comunicació severes; sensació de rebuig de les persones;
àmbits poc afectats (en moltes ocasions), com la motricitat o l'aspecte físic; problemes sobreafegits de
conducta.
- En tercer lloc, per les incerteses relatives a les causes del trastorn, els programes d'intervenció idonis
i l'evolució futura (pronòstic).
La gravetat de l'impacte varia en cada cas, i en funció de tres variables: recursos familiars
(psicològics, socioeconòmics i suport social); ajust de la parella (salut mental i qualitat de les
relacions conjugals); i característiques individuals del trastorn autista del fill/a.
El fet de tenir un fill/a amb autisme, l'hem d'entendre com l'inici d'una crisi, i que per tant passa per
les quatre fases ben conegudes i descrites com: xoc, negació, depressió i realitat (reacció). I és evident
que els pares i les mares necessiten suport i assessorament professional regular, per fer front al repte
que suposa la convivència amb un fill/a afectat de TEA. Sense l'ajuda professional, que ha d'incloure
l'accés a serveis de qualitat i l'atenció als germans/es, la convivència amb una persona afectada de
TEA, pot ser molt complicada i les conseqüències per als familiars, força significatives. Tenint en
compte aquestes necessitats i després de realitzar un estudi de mercat, on hem anat investigant quins
són els serveis de la nostra comarca destinats a aquesta necessitat, ens hem adonat que les famílies de
l'Alt Empordà, no poden beneficiar-se de cap servei públic destinat a cobrir tant les necessitats dels
seus fills, com les seves, i que el servei més proper que puguin satisfer aquesta necessitat és
l'associació Síndrome d'Asperger de Girona (SAGI).
2
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
Per rebre més informació sobre el tema, ens vàrem dirigir al seu establiment per a realitzar una
entrevista amb la directora de l'associació.
Després de l'entrevista, ens vam adonar que realment aquesta problemàtica era real i que nosaltres
podíem fer alguna cosa al respecte.
Per dur a terme el projecte, vam decidir fer una anàlisi de la realitat i de l'entorn per conèixer quines
eren les dades més rellevants i les característiques de les famílies que podrien beneficiar-se del nostre
projecte i alhora per saber on localitzaríem l'associació per tal d'abarcar a més famílies. Per raons de
coneixement del poble i dels serveis que podriem necessitar per crear la nostra associació i perque
considerem que és una zona de fàcil accés a les famílies, vàrem decidir ubicar-lo a Roses.
Per crear l'associació i el funcionament d'aquest, hem optat per establir-nos objectius clars i concrets. I
a partir d'aquests objectius, crear activitats destinades a les necessitats dels nostres beneficiaris.
El nostre principal objectiu és crear un espai basat en l'acompanyament de les persones amb TEA i als
seus familiars, on es fomenti el fet de sostenir-se mútuament i compartir coneixements i experiències
de manera positiva.
I els objectius específics del nostre objectiu general és d'una banda proporcionar informació sobre els
recursos existents a què poden tenir accés les famílies, d'altra banda fomentar la creació de llaços de
suport naturals entre les nostres famílies i per últim prestar serveis d'oci i lúdics a persones amb
autisme i als seus familiars.
A partir d'aquestes metes, hem creat un projecte que dura set mesos (del mes de gener fins al mes de
juliol, incloent-hi el mes d'octubre de l'any 2020 per a les preparacions) i que abasten deu activitats
que donen respostes als objectius de la nostra associació. Les activitats estan pensades per satisfer
principalment la necessitat de donar un respir als familiars dels afectats per TEA però alhora, hem
tingut en compte que aquest respir només es pot donar quan els fills també tenen una ocupació. Per
tant, hem intentat intercalar les activitats de tal manera que hi hagi activitats destinades únicament als
pares, altres destinades només als fills i altres on es realitzen conjuntament pares i fills.
Hem intentat adaptar els horaris i els dies a la disponibilitat de les famílies i hem mirat de què alguna
de les activitats es realitzin a l'aire lliure, ja que considerem que són fonamentals per al suport d'un
desenvolupament físic i psicològic adequat.
Pel que respecta als pressupostos del projecte i de l'associació, hem decidit que seria una associació
sense ànim de lucre, és a dir, una entitat on el fi no és la persecució d'un benefici econòmic sinó que
principalment persegueix una finalitat social. Nosaltres seguirem tenint el nostre treball, però
dedicarem el nostre temps lliure a l'associació, per vocació i perquè volem posar el nostre granet de
sorra per facilitar la vida d'aquest col·lectiu i dels seus familiars.
Inicialment, fem una inversió de capital de 700 euros entre les tres sòcies fundadores, i amb aquest
capital subvencionem tot un any de projecte.
3
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
El local de l'associació, és cedit per l'Ajuntament al Centre Cívic de Roses, ja que volen aportar la
seva col·laboració en projectes socials. Per tant, és un projecte amb un cost molt baix i per tant, la
seva viabilitat econòmica és rendible.
Pel que respecta als pressupostos del projecte i de l'associació, hem decidit que seria una associació
sense ànim de lucre, és a dir, una entitat on el fi no és la persecució d'un benefici econòmic sinó que
principalment persegueix una finalitat social. Nosaltres seguirem tenint el nostre treball, però
dedicarem el nostre temps lliure a l'associació, per vocació i perquè volem posar el nostre granet de
sorra per facilitar la vida d'aquest col·lectiu i dels seus familiars.
Inicialment, fem una inversió de capital de 700 euros entre les tres sòcies fundadores, i amb aquest
capital subvencionem tot un any de projecte.
El local de l'associació, és cedit per l'Ajuntament al Centre Cívic de Roses, ja que volen aportar la
seva col·laboració en projectes socials. Per tant, és un projecte amb un cost molt baix i per tant, la
seva viabilitat econòmica és rendible.
En definitiva, hem volgut crear un espai on totes aquestes famílies i nens/es, desconnectin per una
estona del seu dia a dia saturats de càrregues emocionals i puguin gaudir juntament amb altres
famílies d'aquesta experiència amb un preu assequible per a totes les classes socials.
A continuació, us donem pas als detalls del nostre projecte.
2. JUSTIFICACIÓ
La justificació de l'elecció de crear una Associació destinada a l'acompanyament i el suport als
familiars del col·lectiu de trastorn de l'espectre autista (d'ara endavant l’anomenarem TEA) es basa en
una necessitat que hem detectat les tres participants del grup mentre fèiem les pràctiques en els nostres
respectius centres escolars, ja que diverses famílies dels nens/es amb TEA amb els quals treballàvem,
comentaven que el centre més a prop que tractaven tant a les famílies com als fills/es d'aquests era a
Girona. Arran d'aquest succés vam detectar que en la nostra població hi ha famílies i persones amb
TEA que es troben poc acompanyades. Després de detectar aquesta carència ens hem anat
documentant i posant en contacte amb recursos propers i familiars disposats a col·laborar amb
nosaltres donant-nos el seu punt de vista en primera persona.
Les conseqüències d'aquest problema, és que les famílies es troben poc acompanyades i tenen el
sentiment que ningú cobreix les seves necessitats, que al llarg del temps els acabarà afectant tant
psicològicament com físicament. Aquest problema representa un buit a la nostra població, on no es
tenen present les necessitats i carències que presenten aquestes famílies.
4
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
Un altre dels motius que ens va motivar a escollir aquest col·lectiu és que en els últims anys, a l'Estat
Espanyol s'estima que s'ha produït un increment de nombre de persones que presenten TEA, segons
les estadístiques són un de cada cent nens/es els afectats per aquest trastorn. Això ha provocat un
elevat augment de famílies amb fills/es amb TEA.
Les dades mostren de manera indiscutible que moltes famílies amb fills/es amb TEA presenten nivells
d'estrès crònic, significativament superiors als que presenten les famílies amb fills/es amb altres
discapacitats, per això hem considerat que és molt important crear un espai per a aquestes famílies.
Aquestes dades les podem veure reflectides en l’anàlisi qualitativa, en la qual ens hem basat per a
realitzar les activitats del nostre projecte.
En l'indicador que menys ens hem fixat a l'hora de realitzar el nostre projecte ha sigut en l'anàlisi
quantitatiu, ja que les dades d’aquest no són rellevants.
Un cop avaluades les diferents mancances i necessitats que presenten aquest col·lectiu vam considerar
necessària la nostra actuació, per tal que aquestes famílies se sentissin acompanyades per algú,
millorar la seva qualitat de vida i cobrir les diferents necessitats que presentaven.
A nivell de bibliografia, ens hem adonat que en altres comunitats autòctones de l’Estat Espanyol,
s'han realitzat projectes destinats a les famílies amb fills/es amb TEA molt interessants i positius per a
aquest col·lectiu, millorant la qualitat de vida dels seus usuaris. Per tant, vam considerar una bona idea
poder utilitzar-los per a agafar idees a l’hora de crear la nostra associació.
Els nostres punts forts com a associació és la transparència que oferim als nostres usuaris, i la
motivació i implicació que tenim envers la nostra associació, les ganes de millorar la vida d'aquestes
famílies, a través dels nostres serveis, on oferim activitats lúdiques, suports grupals, sortides de cap de
setmana, etc. Un altre punt fort de la nostra associació és que treballem amb les famílies, però també
realitzem activitats destinades pels fills/es d'aquests.
Hem decidit ubicar el nostre projecte a Roses, ja que gràcies a l'anàlisi de la realitat, de l'entorn i dels
recursos existents, ens hem adonat que hi ha un gran buit de recursos destinats als familiars, sobretot
en la part de l'Alt Empordà. El recurs més proper que tenen totes les famílies és Girona.
Situant el nostre projecte a Roses, facilitem l'arribada de les múltiples famílies de diferents municipis.
3. ANÀLISIS DE LA REALITAT
3.1. ANÀLISIS DE L’ENTORN
Hem decidit ubicar el nostre projecte a Roses, perquè hem considerat que
gràcies a la seva ubicació, afavoreix l'arribada de moltes famílies de
diferents parts de l'Alt Empordà que no tenen accés als recursos destinats
als seus fills i a ells mateixos.
5
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
A més, gràcies a la nostre anàlisi dels recursos existents, ens hem adonat que hi ha molts recursos
destinats a aquest col·lectiu, però no hi ha res destinat als familiars d’aquests.
Roses és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap
de Creus. És centrat a la vila del mateix nom, situada al centre de la badia de Roses i a l'extrem nord
del golf de Roses.
3.2. ANÀLISIS QUANTITATIU
Aquesta anàlisi ens donarà una visió de les diferents dades que tractarem i de la realitat, però
tractarem la informació com a tendència, ja que moltes vegades les estadístiques, entre altres
informacions que ens hem anat trobant, no estan actualitzades en el context actual. La zona
d'intervenció és a Roses. A continuació fem constar les dades quantitatives d'aquest Municipi pel que
fa a l'any 2019.
1) Població Total a Roses. Per Sexe. Any 2019
2) Població Total de Roses per Sexe i edat. Any 2019
6
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
3) Evolució Demogràfica a Roses
4) Població de Roses per Nacionalitat:
5) Atur registrat a la Població de Roses. Any 2019
7
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
A Roses hi ha un total de 954 persones en atur.

6) Total de Naixements a Roses segons el Sexe. Any 2019
● A conseqüència de la situació actual, no hem pogut trobar més dades quantitatives, ja que
volíem anar presencialment a l'ajuntament i al CSMIJ (ja que per telèfon no ens poden
proporcionar aquesta informació) a buscar les dades del total de població de Roses amb TEA,
entre d’altres dades quantitatives, però ara se'ns fa impossible. A més a més, a internet no
apareixen més dades quantitatives de les que ja hem posat al projecte.
3.3. ANÀLISIS QUALITATIU

Per a elaborar la part qualitativa del nostre projecte, ens hem basat en l’entrevista realitzada a la
tècnica de l’associació Síndrome d’Asperger Girona Trastorn de l'espectre Autista (SAGI), un dels
pocs serveis de la nostra comarca dirigit a les persones amb Autisme i les seves famílies.
I per últim però no menys important, tota la informació trobada per internet, llibres, articles i notícies.
Nosaltres hem volgut dividir les necessitats detectades d'aquestes famílies en quatre àmbits:
❏ Educació:
El context educatiu és molt important per un nen amb Autisme i per la seva família, i segons la
informació que hem trobat a internet i per l'entrevista realitzada al SAGI, creiem que en el context
educatiu s'ha de tenir molt en compte l'educació inclusiva:
8
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
- Personalització dels aprenentatges: Fer ús dels suports tecnològics, l'aprenentatge cooperatiu, treball
per projectes, suports visuals, estructures d'activitats predictibles..
- Organització flexible del centre i dels recursos com ara, ensenyament multinivell, docència
compartida, apadrinament, suport de mestres d'educació especial, suports com la SIEI (suport intensiu
escolarització inclusiva).
- Avaluació formativa i formadora: utilitzar diferents instruments d'avaluació
- Processos d'acció tutorial, orientació i acollida: realitzar processos d'acollida de famílies, fer tutories
entre iguals, realitzar projectes d'educació emocional, tutories personalitzades, actuacions de suport i
acompanyament a la família..
❏ Prestacions econòmiques, recursos i serveis:
La majoria de famílies desconeixen o no saben realitzar la demanda dels serveis, recursos i
prestacions econòmiques disponibles destinats per a ells i per als col·lectius amb TEA. Existeixen
professionals i/o institucions disposades a ajudar i donar suport en aquest procés de recerca i
tramitació, i a conseqüència, això els farà sentir part d'una comunitat i amb esperança en el futur de la
família en general, però en especial en la persona que té el trastorn.
Per tant, és molt important que hi hagi persones que els hi proporcionin tots els recursos que hi ha a la
disposició de la família i de la persona que pateix el trastorn i fins i tot l’acompanyament durant la
fase de demanda d’aquests.
❏ Suport psicològic i emocional:
És molt important un suport psicològic, tal i com afirma la psicòloga Rossana Viapiano Dilascio,
continguts extrets del seu llibre "Autisme i Miratge", ja que moltes famílies amb fills amb TEA
presenten nivells d'estrès crònic a causa de les conseqüències que provoca el TEA en l'àmbit familiar i
als individus que la formen.
A banda de l’estrés crònic que pateixen, la majoria dels pares presenten alguns d'aquests sentiments:
1. Confusió: Molts pares tenen alguns d’aquests sentiments front la noticia del trastorn del seu fill.
2. Impotència: En saber les característiques i implicacions de la seva condició i el fet de no tenir la
possibilitat de canviar aquesta situació.
3. Ira: A conseqüència d'haver-se d'afrontar-se a una situació inesperada.
Moltes famílies intenten buscar culpables del Trastorn del seu fill, ja que es troben a la fase de negació
i és molt important que hi hagi un acompanyament psicològic per a poder afrontar aquest dol.
4. Sensació de perdre el control: Al rebre el diagnostic de l'infant, perden el control de les situacions
de la seva vida.
És per a aquests motius i per molts altres que és necessari el suport psicològic i emocional de
les famílies, ja que si aquestes no estan bé tan psicològicament/ emocionalment, no podran
oferir als seus fills un entorn saludable perquè es puguin desenvolupar íntegrament.
9
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
❏ Interacció social:
Segons l’informació que ens proporciona la Confederació d’Autisme d’Espanya, la interacció social
de les famílies sol ser mitja/baixa, ja que la societat actual, tot i tenir consciència de la problemàtica,
les exclou. Per això és molt important que trobin un espai en en el que puguin relacionar-se amb altres
persones i ampliar la seva xarxa social. Estar units a altres famílies és una experiència molt
enriquidora i una font de suport tant social com emocional important. A vegades l'única manera que
aquestes famílies puguin relacionar-se amb altres persones és a través d'associacions, que són una
forma de pertànyer a un grup, on poden trobar suport , sentir-se escoltats, mantenir converses, etc.
Amb una altra persones i no sentir-se exclosos de la societat.
Per això és tan important crear xarxa social i no aïllar-se a un mateix i evitar les conseqüències
negatives pròpies d’aquest aïllament, tant social com personal.
Volem deixar constat que abans que succeïssin els canvis pel COVID19, teníem programada una
entrevista amb un professional del CSMIJ, que anava a proporcionar-nos informació sobre quins
serveis oferien ells en relació amb el nostre projecte, i també teníem concertades tres entrevistes amb
tres famílies amb fills amb autisme, una d'elles formava part d'un grup d'altres pares en la mateixa
situació. Però en succeir tot això, totes les entrevistes han quedat anul·lades.
En el cas del CSMIJ, ens hem tornat a posar en contacte amb ells i ens han dit que no disposen de
temps per fer l'entrevista escrita per correu.
Ens sap molt greu perquè som conscients que d'aquestes persones depenia la base del nostre treball,
les famílies són els que més ens podien guiar amb les necessitats a satisfer.
També volíem anar a l'ajuntament de Roses i als col·legis i instituts, per poder fer un recompte del
nombre aproximat de famílies amb nens amb TEA a Roses, però per la gravetat de la situació, sabem
que l'Ajuntament està limitat de personal i fan l'essencial, i per això no hem volgut col·lapsar-los.
3.4. RECURSOS EXISTENTS

TALLER PSICOEDUCATIUS PER A PARES AMB FILLS/ES AMB TEA:
❖ L’equip de l’UDASI (Unitats de Diagnòstic i Abordatge de la Salut Mental infanto-Juvenil de
la Clínica Bofill de Girona, organitza tallers per a pares amb fills/es amb TEA.
❖ Aquest taller psicoeducatiu instrueix als pares perquè puguin comprendre el TEA, amb
l’objectiu que ells mateixos es puguin convertir en principals agents en el tractament dels seus
fills.
❖ Consta de cinc sessions que es portaràn a terme a la Clínica Bofill Girona Migdia (c/migdia
130), els dilluns de sis i mitja a vuit en punt de la tarda, impartides per la Dra.Cristina
Lombrardia, psiquiatra infanto-juvenil i la Sra.Marta Moner, psicòloga clínica.
10
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
ASSOCIACIÓ TEA ALT EMPORDÀ
❖ TEA Alt Empordà neix l’any 2019 arran de la inquietud d’un grups de mares i pares de fills
amb autisme, que veient les necessitats existents i la manca de recursos i suport, ens unim per
treballar plegats amb l’objectiu principal d’oferir suport i atenció a les famílies, infants i
adults amb TEA a la comarca de l’Alt Empordà i informació, sensibilització, inclusió i
formació a la societat en general sobre el TEA. Les funcions principals d’aquesta associació
són: oferir, difondre, defendre, i promoure.
ASSOCIACIÓ VIU AUTISME:

❖ És una associació sense ànim de lucre, que està situada a la província de Girona que neix a
l’any 2012 per iniciativa d’un grup de mares i pares que tenen fills que pateixen TEA.
❖ La finalitat que tenen és promoure la inclusió de les persones amb TEA i les famílies, per tal
de garantir la seva igualtat de drets i oportunitats en tots els àmbits de la societat.
❖ Els serveis que fan per a les persones amb TEA són:
Pati Obert, serveis específic de reforç escolar, activitats, acampada, casal del mar,
TEAprenem, atenció a les famílies, Casal Hípic, dansa en família, activitat aquàtica i
musicoterapia.
FUNDACIÓ AUTISME MAS CASADEVALL

❖ La fundació Mas Casadevall és una iniciativa privada, que va sorgir fa uns anys per tenir cura
de les persones afectades per el TEA. Aquesta fundació va ser nascuda per algunes
associacions durant el 1960 i 1970. Està situada a Serinyà (Pla de l’Estany).
❖ La finalitat que tenen, és tenir cura de les persones afectades de TEA, i per fer una prevenció
d’aquesta alteració. També la finalitat que tenen és donar suports de llocs de vida i de treball a
les persones joves i adultes de Catalunya, afectades per el TEA.
❖ Una de les altres funcions que ofereixen són: atendre les necessitats de tractament mèdic,
sanitari, educatiu i laboral, així com l’assistència legal, amb la màxima cura a les seves
possibilitats socials.
❖ La Fundació ofereix dos serveis: (Servei de Residència, Servei de Teràpia Ocupacional)
ASSOCIACIÓ SÍNDROME ASPERGER GIRONA (SAGI)

❖ L’Associació Síndrome Asperger Girona (SAGI), és una entitat sense ànim de lucre, que va
ser creada per les famílies amb persones afectades per fer front a problemes i necessitats
comunes.
❖ Està situada a la província de Girona.
11
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
❖ Alguns dels objectius principals d’aquesta associació són:
➢ La difusió i coneixement de la síndrome a tots nivells: la detecció i diagnòstic precoç
son fonamentals per un bon desenvolupament de la persona afectada.
➢ Els serveis que fan estan dividits en cinc apartats, els que nosaltres destacarem són els
de les famílies (infants, adolescents, adults, famílies, tallers terapèutics).
CENTRE DE DESENVOLUPAMENT INFANTIL I ATENCIÓ PRECOÇ PACEM (CDIAP

Pacem)
❖ El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç PACEM, (CDIAP PACEM) forma
part de la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública del del Departament
d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.
❖ El centre té com a missió detectar i atendre, el més aviat possible, als infants de l’àmbit
territorial de la comarca de l’Alt Empordà, des de la concepció fins als sis anys i llurs
famílies, amb trastorns en el desenvolupament o risc de patir-los, i prevenir les situacions que
els poden provocar.
CENTRE DE RECURSOS EN TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA DE LA

CATALUNYA CENTRAL (CR TEA CC)
❖ És una entitat sense ànim de lucre, situada a Manresa, que és dedicada a promoure benestar i
la qualitat de vida de les persones amb TEA i les seves famílies.
❖ Aquest centre, és un Centre de Recursos, és a dir, que les famílies que reben un diagnòstic de
TEA, es poden dirigir aquí per trobar els diferents recursos i activitats:
❖ Els papers que necessiten per demanar les ajudes econòmiques a Benestar Social (llei de la
dependència, grau de discapacitat i ajut de fills a càrrec).
❖ Explicació del protocol de proves mèdiques a les que els/les s’han de sotmetre.
ASSOCIACIÓ APRENEM PER A LA INCLUSIÓ DE LES PERSONES AMB TRASTORN DE

L’ESPECTRE AUTISTA)
❖ L’Associació APRENEM per a la inclusió de les Persones amb TEA neix l’any 2006 per
iniciativa d’un grup de famílies amb l’objectiu de reivindicar els DRETS dels seus fills/es i
per defensar l’atenció adequada a la seva especificitat a Barcelona.
12
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
3.5. DIAGNÒSTIC
3.5.1. DAFO (annexos)
3.5.2. CONCLUSIONS DEL DAFO
A continuació parlarem de l’anàlisi del DAFO, mètode de planificació estratègica per a avaluar les
diferents debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que ens trobem a l’hora de realitzar el nostre
projecte.
Amb relació a les fortaleses hem comprovat que hi ha poca competència en el mercat i en la
localització on ens ubiquem. Tractem una necessitat molt demandada, per part de les famílies del
territori (Roses, Cadaqués, Figueres, etc.), i hem pogut comprovar-ho en els nostres respectius centres
educatius on fèiem les pràctiques. També hi ha una motivació i implicació per part de les famílies.
Pel que fa a les debilitats hi ha un difícil accés a les dades referents al nombre exacte de famílies amb
fills que pateixen TEA. En ser un col·lectiu on majoritàriament són menors, les dades quantitatives
que hem trobat han sigut molt limitades. Per últim vam tenir dificultats a l’hora de trobar un local que
compleixi totes les necessitats.
Una de les amenaces que ens trobem és l'impediment per desenvolupar una feina adequada seguint el
model de qualitat de vida, a conseqüència de l'increment de la ràtio d'atenció. Un altre dels factors que
impliquen una amenaça és la gran competència entre les diferents entitats socials per les diferents
subvencions destinades a projectes socials.
Finalment destacar de la gran dependència de les polítiques socials / subvencions públiques i la gran
competència de les diferents entitats per les diferents subvencions, i recalcar que tot i haver diverses
subvencions públiques destinades a les Associacions sense ànim de lucre, s’hi han de complir
nombrosos requisits per a poder accedir a aquestes.
Referent a les oportunitats, són diverses les que hem observat. Actualment hi ha una major
preocupació i implicació en entitats d'acció social per part dóna la societat i un visible augment
d'esforç per la inclusió social de les persones amb diversitat funcional i la implicació de les empreses
privades en entitats socials a causa de les seves polítiques de Responsabilitat Social.
Una oportunitat molt significativa, és la gran quantitat de subvencions per part de la Generalitat de
Catalunya i de diferents empreses privades pel fet crear una Associació sense ànim de lucre.
Finalment, ens agradaria destacar la major sensibilització social sobre l'autisme i una comunitat més
participativa i involucrada amb el sector de la discapacitat.
13
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
Un cop finalitzat amb l’anàlisi del DAFO hem arribat a la conclusió que són poques i de poc pes les
debilitats que ens trobem, per tant, ens motiva a seguir endavant amb el nostre projecte.
D'altra banda, ens hem adonat que gràcies als contactes dels familiars amb nens amb TEA, que hem
anat aconseguint a mesura que hem anat realitzant el projecte, ens proporciona moltíssima ajuda a
l'hora de realitzar les activitats de la nostra Associació.
Amb aquesta informació hem decidit que el nostre projecte es basarà en la intervenció directa amb el
col·lectiu i les famílies.
COS DE PROJECTE
1. OBJECTIUS
OBJECTIU GENERAL:
1. Crear un espai destinat a l'acompanyament de les persones amb TEA i els seus familiars, on
es fomenti el fet de recolzar-se mútuament i compartir coneixements i experiències de manera
positiva.
OBJECTIUS ESPECÍFICS:
1.1. Proporcionar informació sobre els recursos existents a què poden tenir accés les famílies.
1.2. Fomentar la creació de llaços de suport naturals entre les nostres famílies.
1.3. Prestar serveis d'oci i lúdics a persones amb autisme i als seus familiars.
1.1. ÍTEMS D’AVALUACIÓ DELS OBJECTIUS ESPECÍFICS

- Fer almenys una reunió d’integradors al mes.
- Fer almenys cinc reunions de coordinació al mes.
- Obtenir un vuitanta % d’assoliments ens els objectius establerts.
- Realitzar amb èxit (de principi a fi) almenys cinc activitats de les deu proposades.
- Fer una reunió amb les famílies a meitat del nostre cronograma i un altre al final.
- Tenir una participació mínima de tres persones en cada activitat.
1.2. ACTIVITATS
FITXA D’ACTIVITAT: Suports puntuals grupals
LLOC DE REALITZACIÓ: Local de l’Associació (Roses)
DURADA: 1 hora i 30 minuts.
RESPONSABLES/ PROFESSIONALS: 3 integradores
OBJECTIUS OPERATIUS: - Conèixer les dificultats i inquietuds de les nostres famílies
14
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
oferint-los suport psicosocial.

- Oferir un espai de comunicació i relació entre les famílies on
puguis compartir emocions i dubtes.
- Crear un espai d'assessorament i suport en el procés de
relacionar-se amb nens i joves amb TEA.
- Proporcionar eines i recursos personals per afrontar situacions
comunes.
- Afavorir l'aprenentatge i l'intercanvi d'estratègies en l'abordatge
de les situacions reals
DESCRIPCIÓ: Les famílies moltes vegades necessiten espais de diàleg, reflexió

i aprenentatge propis. Per això, des de la nostra Associació volem
oferir un espai de suport psicològic. Aquest suport és voluntari i
pot tenir finalitats diverses: des de compartir experiències amb
altres famílies fins a millorar certes situacions de l'àmbit de la llar
relacionades amb la persona amb autisme o abordar la millora de
l'atenció als germans dels nens amb TEA.
El principal objectiu d'aquest espai és que aquestes famílies
trobin suport en un punt de trobada entre persones amb un nexe
comú, l'autisme, en un ambient distès en el qual tots es nodreixen
d'un intercanvi positiu d'experiències.
Les raons que permetran a les famílies beneficiar-se en contactar
amb altres famílies en situació similar a la seva són les següents:
- Les famílies podran comprovar que hi ha altres famílies en
situació similar i això els tranquil·litzarà, els reduirà l'ansietat i
normalitzarà més la situació.
-Aprendran com altres mares i pares actuen en determinades
situacions.
- Tindran l'oportunitat de provar estratègies, trucs i habilitats
davant de situacions complexes.
- Podran tenir veu i ser protagonistes del seu propi procés com a
persones i, de manera conjunta, com famílies.
- Tindran l'oportunitat d'aportar noves propostes que els hi sembli
interessants per a l'Associació, com ara, sortides, recursos, noves
necessitats, etc.
- En molts dels casos el suport emocional dóna sentit de
pertinença als membres dels grups, en sentir-se acompanyats i
entesos.
- Els moments de reunió són una pausa en el camí, agafar aire per
continuar. És "recarregar la pila", les famílies se senten
alleugerats i motivats.
15
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
- Quan el grup reforça idees, promou nous hàbits, qüestiona

decisions, les famílies no se senten aïllades. S'aconsegueix
mantenir l'experiència en beneficis dels seus integrants.
- La reciprocitat és una característica humana, una obligació de
tornar el que s'ha rebut. En els grups de suport no només se
satisfan necessitats individuals, també es comparteixen situacions
de manera que les necessitats es tornen grupals, llavors la
reciprocitat entre els membres es converteix en quelcom bàsic i
necessari.
- En el grup es parla el mateix llenguatge entorn les situacions
similars, és un espai d'expressió lliure, sense censura on els
membres participen i s'identifiquen.
CALENDARI: - Dos dilluns de cada mes
RECURSOS: - Local, pissarra, mobiliari (cadires, taules, etc.), fulls i bolígrafs.
INDICADORS D’AVALUACIÓ: - Realitzar almenys 1 reunió grupal al mes.

- Tenir la participació d'almenys 3 famílies per reunió.
FITXA D’ACTIVITAT: Suports puntuals individuals
DURADA: Durada flexible depenent del temps que necessita cada família.
OBJECTIUS OPERATIUS: - Afavorir l'afrontament positiu de la vida quotidiana.

- Fomentar l'autoconeixement i l'autoestima.
-Promoure l'establiment i manteniment de relacions
interpersonals significatives (amistats, família, parella, entorn
laboral, etc.).
-Manejar l'estrès o altres trastorns comòrbids (ansietat, depressió,
trastorn obsessiu-compulsiu, etc.).
DESCRIPCIÓ: La nostra Associació a part d'oferir un suport grupal, també

ofereix un suport individual que dóna suport a les famílies en els
moments que aquests ho necessitin, sigui de manera regular o
temporal. S'ajusta a la necessitat de les famílies pel que fa a
horari per tal de facilitar la conciliació familiar.
Aquest servei el proporcionem perquè volem oferir un espai a
aquelles famílies que no vulguin compartir els seus dubtes,
16
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
necessitats o dificultats amb les altres famílies.

En qualsevol cas, intervenim per promoure la qualitat de vida de
la persona i afavorir l'abast les seves metes personals, de manera
que aquesta intervenció s'ajusta en funció dels seus objectius i
preferències individuals.
CALENDARI: - Dos dijous de cada mes.
RECURSOS: - Local, pissarra, mobiliari (cadires, taules,etc.), fulls i bolígrafs
INDICADORS D’AVALUACIÓ: - Realitzar almenys 1 reunió individual al mes.
FITXA D’ACTIVITAT: Guia informativa
OBJECTIUS OPERATIUS: - Facilitar informació sobre recursos i serveis disponibles per

optimitzar el seu ús.
- Proporcionar a les famílies eines per conèixer millor les entitats
socials i professionals de sector TEA.
- Oferir informació sobre els procediments administratius més
rellevants vinculats a la discapacitat i a la dependència.
DESCRIPCIÓ: Cada vegada que s'incorpora una nova família en la nostra

Associació, repartirem una Guia informativa que tracta temes
com els recursos existents dins de la comarca, les novetats a
escala burocràtica, notícies rellevants, pel·lícules o sèries noves
que tractin el tema de l'autisme, els avenços que es realitzen
d'aquest trastorn, possibles nous tractaments o intervencions,
nous llibres o documentals informatius, estratègies, etc.
Aquesta informació s'anirà actualitzant a mesura que sorgeixin
noves propostes o altres de noves idees, i se les repartirà a totes
les famílies de l'Associació, com també es penjaran a la nostra
pàgina web.
Per això, cada setmana, una de les nostres integradores es
dedicarà a informar-se sobre tots els aspectes nous esmentats
anteriorment o sobre algun tema rellevant que demani algun
membre de les famílies.
La informació serà lliurada en format escrit, de manera molt
visual i entenedora.
17
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
CALENDARI: - Un dimecres de cada mes.
RECURSOS: - Ordinador, fulls, impresora
INDICADORS D’AVALUACIÓ: - Repartir una guia informativa a les famílies almenys 1 cop al
mes.
FITXA D’ACTIVITAT: Pàgina Web
LLOC DE REALITZACIÓ: - Local de l’Associació (Roses)
DURADA: - 10 dies
RESPONSABLES/ PROFESSIONALS: - 3 integradores
OBJECTIUS OPERATIUS: - Captar possibles noves famílies.

- Afermar un mecanisme estable d'informació.
- Recaptar fons de finançament.
DESCRIPCIÓ: En aquesta activitat volem crear un apartat a la nostra pàgina web

de l’associació, dedicat exclusivament als recursos disponibles,
els quals anirem actualitzant mensualment i als quals les famílies
poden accedir i realitzar el tràmit via online.
En aquest apartat apareixen primer els recursos: informació
d'aquests, requisits, destinataris, data límit per presentar la
sol·licitud, etc.
Seguidament, apareixerà l'enllaç on s'ha de realitzar el tràmit.
En cas de no saber realitzar els tràmits en línia, oferim una altra
activitat (guia informativa) que es realitzarà al nostre local de
l'associació, en la qual explicarem més exhaustivament aquests
recursos i com realitzar-los pas a pas, així podem ajudar-los
nosaltres mateixes a realitzar aquests tràmits.
Realitzarem aquesta activitat abans de l'obertura del nostre local,
quan creem la pàgina web i donem d'alta les xarxes socials.
Per poder crear aquest apartat, abans haurem de fer una recerca
exhaustiva de tots els recursos que hi ha per a les famílies amb
fills amb TEA, seleccionar els que compleixin els requisits de les
nostres famílies i seleccionar la informació més important, com
ara: breu descripció del recurs, requisits i termini.
CALENDARI: - Octubre del 2020: Del dissabte 9 fins al dilluns 18.
RECURSOS: - Ordinador, internet, local.
18
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
INDICADORS D’AVALUACIÓ: - Tenir un mínim de 10 visites i consultes mensuals.

- Mínim de 5 comunicacions realitzades per part de les
famílies per dubtes sorgits en realitzar els tràmits
online.
- Fer enquesta de satisfacció online (per correu) on com
a mínim hi ha d'haver la meitat de les enquestes
contestades positives.
FITXA D’ACTIVITAT: Escola de famílies
LLOC DE REALITZACIÓ: - Local de l’Associació (Roses)
DURADA: - 2 hores cada sessió
RESPONSABLES/ PROFESSIONALS: - 1 integradora

- 1 psicòleg
OBJECTIUS OPERATIUS: - Aprofundir coneixements sobre el TEA i com afecta a

les persones que pateixen d’aquest.
- Donar a conèixer bones pràctiques en la intervenció
amb les persones amb TEA.
- Promoure la implementació d’aquests coneixements en
la pràctica diària en l’atenció a les persones amb TEA.
DESCRIPCIÓ: En aquesta activitat volem aprofundir els coneixements sobre el

TEA i tractar diferents temes relacionats amb el TEA i les
persones que ho pateixen.
L'activitat consta d'un total de 7 sessions:
1a sessió: A la primera sessió, 2 de nosaltres, farem una breu
introducció a l'activitat: descripció, durada i els temes que es
tractaran en cada sessió. Un cop finalitzada l'explicació, donarem
pas a la ronda de preguntes. Un cop acabada aquesta part de la
sessió (aproximadament d'una hora), donarem pas a les famílies,
les quals s'aniran presentant una per una i hauran d'explicar
(voluntàriament) alguna experiència que hagin tingut com a pares
amb els seus fills/es, per compartir coneixements i diferents
maneres de fer i d'afrontar diferents situacions.
2a sessió: En aquesta sessió ja entrarem en matèria, 2
integradores, que anteriorment haurem preparat la sessió (la
teoria) aprofundirem en els coneixements sobre el TEA, què és,
com afecta les persones que ho pateixen, causes, pautes, etc.
19
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
Després passarem a la ronda de preguntes i finalment hi haurà un

espai de temps on les famílies podran afegir informació,
experiències, etc.
3a sessió: En aquesta sessió, amb l'ajuda d'un psicòleg
especialitzat, explicarem els principals canvis en l'etapa de la
pubertat dels joves amb TEA, en l'àmbit físic i psicosocial. El
psicòleg aportarà una sèrie d'eines, estratègies i recursos per a fer
front a aquesta etapa. Un cop finalitzada la sessió teòrica, com en
cada sessió, donarem pas a la ronda de preguntes i dubtes per part
de les famílies, on podran donar profit a l'assistència del
psicòleg/a, que els podrà resoldre qualsevol mena de dubte. Per
finalitzar, com fem a la fi de cada sessió, donarem pas a un petit
espai de temps perquè les famílies puguin compartir experiències
relacionades amb aquest tema.
4a sessió: En aquesta sessió treballarem la gestió de conductes
d'infants i joves amb TEA.
Comptarem amb l'ajuda d'un psicòleg/a cedit per serveis socials,
on plantejarem quan i perquè poden sorgir conductes disruptives o
estereotipades, comprenent quina funcionalitat poden tenir els
nostres fills/es. Explicarem les bases i els principis de la
modificació de la conducta per a saber gestionar-les amb
exemples pràctics i concrets, facilitant així, eines per prevenir,
identificar i gestionar aquestes conductes a l'entorn familiar.
Seguirem amb la mateixa dinàmica de les altres 3 sessions, donant
pas a una ronda de preguntes i per finalitzar diferents experiències
relacionades amb el tema per part de les famílies presents.
5a sessió: En aquesta sessió parlarem de la importància de les
TIC per als nens/es que pateixen TEA, perquè els familiars
coneguin els avantatges de la tecnologia per facilitar la
comunicació de les persones amb TEA i donar a conèixer els
diferents tipus de TIC, com ara: dispositius amb sortida de veu,
aplicacions, suports visuals, etc. Per a finalitzar donarem pas a la
ronda de preguntes.
6a sessió: L'última sessió volíem que no fos tan teòrica per això
vam decidir realitzar un taller de materials adaptats per als seus
fills/es amb TEA.
Aquesta sessió està dividida en 2 parts i es realitzaran en dos dies
diferents:
Aproximació/elaboració als suports visuals i altres materials.
Aplicació dels suports visuals en activitats de l'entorn familiar.
En aquesta sessió farem referència a l'aproximació als suports
20
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
visuals i altres materials, on les famílies adquiriran coneixements

sobre aquests suports i l'elaboració d'aquests.
7a sessió (continuació de la 6a sessió): En aquesta última sessió,
ensenyarem a les famílies a com aplicar els suports visuals
elaborats en l'activitat anterior en l'entorn familiar. Com sempre,
finalitzarem aquesta sessió amb una ronda de preguntes.
CALENDARI: - Un dimarts de cada mes.
RECURSOS: - Local, pissarra, material escolar, mobiliari (taules,

cadires, etc.), material didàctic, projector (en cas de
tenir).
INDICADORS D’AVALUACIÓ: - Fer un mínim de 3 sessions.

- Assistència de mínim 5 famílies per sessió.
- Enquesta de satisfacció a la darrera sessió, on com a
mínim hi ha d'haver la meitat de les enquestes
FITXA D’ACTIVITAT: Respirs de dissabte en família (sense fills)
LLOC DE REALITZACIÓ: - Local de l’Associació i diferents espais de Roses.
DURADA: - 2h
RESPONSABLES/ PROFESSIONALS: - 1 integradora
OBJECTIUS OPERATIUS: - Augmentar la xarxa social de les famílies

- Oferir-los petits moments on puguin evadir-se de la seva vida
quotidiana.
- Crear relacions d’amistat entre les famílies
DESCRIPCIÓ: En aquesta activitat volem oferir únicament a les famílies (sense

fills presents) un espai perquè puguin evadir-se de la seva vida
quotidiana, fent diferents activitats en diferents espais del poble
amb les altres famílies.
Hem decidit començar al mes de febrer i no al mes de gener, per
donar una mica de marge a què les famílies es coneguin.
Aquesta activitat consta d'un total de 6 sessions:
1a sessió: A la primera sessió anirem a berenar a la cafeteria
Sant Pau i podrem parlar de diferents temes, de com ens sentim,
etc.
2a sessió: En aquesta sessió anem a veure una pel·lícula triada
21
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
per totes les famílies per votacions al Cinema de Roses.

3a sessió: Un dia d'estiu, anirem a la platja de Roses a passar una
agradable estona, on poder conversar, prendre el sol, fer un bany,
etc.
4a sessió: En aquesta sessió farem un berenar al local de la
nostra associació. El menjar el portarem entre tots, uns dies
abans del berenar, decidirem què porta cada persona, per
exemple: un es pot encarregar de la beguda, un altre de portar
una coca, etc. Mentre berenem, gaudirem d'una agradable estona
en un càlid ambient familiar, on compartirem vivències, parlarem
de com ha anat el dia, etc.
5a sessió: En aquesta sessió anirem tots junts a passejar pel
passeig marítim de Roses, mentre gaudim de les vistes que ens
proporciona aquest bonic poble, també podem caminar per la
sorra de la platja mentre conversem tranquil·lament entre
nosaltres.
6a: Una tarda d'estiu anirem a perdre un gelat a la gelateria Dino
de Roses, mentre gaudim de les vistes a la platja de Roses.
CALENDARI: - Un dissabte de cada mes
RECURSOS: - Local de l’Associació, mobiliari (taules/cadires),

coberts, plats i gots, menjar i beguda.
INDICADORS D’AVALUACIÓ: - Realitzar almenys 3 sessions anuals de respirs en

família
mínim hi ha d'haver la meitat de les enquestes
- Mínim 3 famílies per sessió.
FITXA D’ACTIVITAT: Colònies a Villar Rural de Cardona

LLOC DE REALITZACIÓ: - Villar Rural de Cardona (Cardona).
DURADA: - 2 dies i mig: divendres tarda, dissabte i diumenge

- 1 sessió per a comentar la sortida
RESPONSABLES/ PROFESSIONALS: - 3 integradores.
OBJECTIUS OPERATIUS: - Promoure la interacció amb altres famílies.

- Intercanvi d'experiències, coneixements i diversió.
- Millorar la qualitat de vida dels infants i joves amb TEA i
les seves famílies.
22
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
- Promoure la interacció i crear amistats entre els nens i
joves amb TEA.
DESCRIPCIÓ: Aquesta activitat es realitzarà 1 cop a l'any, a l'estiu, com a comiat
de la temporada de la nostra associació
Hem decidit passar un cap de setmana (dissabte i diumenge) al
Campus Villar Rural perquè les famílies gaudeixin d'un més que
merescut descans en família.
Durant aquests dos dies hem organitzat una sèrie d'activitats que les
famílies i els nens/es podran gaudir:
Piscina: Les famílies podran gaudir d'un seguit d'activitats
aquàtiques a la piscina organitzades pel mateix Campus .
Hort: En la granja tant els petis com els grans descobriran les
tasques pròpies de camp i de l'agricultura, i els més petits veuran de
primera mà d'on surten els tomàquets i com són els enciams abans
que arribin a la nostra amanida. També tindran l'oportunitat de
plantar les llavors, veure com a poc a poc van creixent, conèixer
com s'han de cuidar, veure com surten els primers fruits i fins i tot
recol·lectar.
Excursions: De totes les excursions que ens oferien, la que més ens
va cridar l'atenció va ser l'excursió al Castell de Cardona.
Tallers: Nosaltres vam triar 2 tallers de tot el ventall que ens
oferien:
❖ Taller de cuina
❖ Taller de màgia
Granja: Les famílies podran contactar amb la natura, diferents
animals de granja, etc.
Durant les hores lliures, les famílies poden gaudir dels diferents
serveis que ofereix el campus:
- Mirador
- Camp de futbol
- Parc infantil
- Estany
- Sala de jocs
Sortirem divendres a la tarda i tornarem diumenge a la tarda.
Anirem fins al Campus en cotxes, en el cas que no totes les famílies
tinguin manera d'anar, miraríem de llogar un minibus.
Les famílies no haurien de pagar cap quota, només el trajecte
d'anada i tornada, ja que ens finançarem amb l'activitat "voleu
ajudar a l'associació..." i amb les quotes mensuals dels usuaris de la
nostra associació.
Al final de l'activitat, un cop arribat a Roses, triarem un dia per a
parlar de l'estada a Cardona, de les diferents experiències viscudes,
23
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
si val la pena realitzar més sortides de cap de setmana l'any que ve.
Per últim, treurem conclusions dels beneficis que ens ha aportat les
colònies en família.
CALENDARI: - Colònies: Divendres 22, dissabte 23 i diumenge 24 de juliol.
- Es comenten les colònies: 25 de juliol.
RECURSOS: - Minibús (si s'escau), cotxes, villar Rural de Cardona.
INDICADORS D’AVALUACIÓ: - Assistència de mínim 5 famílies a les colònies.

mínim hi ha d'haver la meitat de les enquestes contestades
positives.
- Tenir un increment de 2 famílies en la pròxima sortida de
cap de setmana.
FITXA D’ACTIVITAT: Sortides a la comunitat (només nens)
LLOC DE REALITZACIÓ: Roses
DURADA: 2 hores aprox.
RESPONSABLES/ PROFESSIONALS: 3 Integradores Socials
OBJECTIUS OPERATIUS: - Crear llaços d’amistat entre els nens/es

- Compartir experiències enriquidores.
- Disminuir l'estrès dels nens/es
DESCRIPCIÓ: Sessió 1: En aquesta primera sessió el que farem serà anar a
esmorzar tant les integradores com els nens i les nenes on ells
vulguin i decideix conjuntament. En aquesta activitat el que
volem és que hi hagi interacció tant amb les professionals com
entre ells. Un cop esmorzat anirem a donar un passeig per la
platja i així ells podran córrer i jugar una estona.
Sessió 2: En aquesta segona sessió, l‘activitat que hem pensat és
anar a la platja tot el dia.
Ens haurem d’emportar el dinar i els qui vulguin el berenar. Un
cop siguem a la platja els explicarem els nens i nenes les
“normes” que hi ha per poder gaudir d’aquest dia de platja. Ens
emportarem pales, pilota de futbol, de volei. Un cop hem marxat
de la platja, els hi preguntarem que els hi ha semblat el dia, si els
hi ha agradat el dia de platja, etc.
Sessió 3: En aquesta sessió hem pensat que seria molt interessant
fer una “excursió” al cinema, ja que podem veure el
comportament i les actituds dels nens i les nenes. Abans d’anar al
24
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
cine, els hi explicarem com funciona, com s’han de comportar i

quina pel·lícula volen escollir. Un cop hàgim sortit del cinema,
comentarem amb ells com s’han sentit, que els hi ha semblat
l’experiència, si els hi ha agradat, etc.
Sessió 4: En aquesta sessió el que farem serà anar al Parc de la
Ciutadella a fer jocs a l’aire lliure.
- Un dels primers jocs seria el “pilla pilla”, l’escondite,
partits de futbol i de volei. També es podria fer jocs d’aigua
(globus amb aigua). Un cop acabada la tarda al Parc de la
Ciutadella, els hi demanarem que ens diguin si els hi ha agradat,
com s’han sentit en poder jugar entre ells, que els hi agradaria fer
en la pròxima sessió.
Sessió 5: En aquesta sessió l’activitat que hem pensat i que va ser
demanada pels nens i les nenes, és la de sortir a l’aire lliure i que
ells expliquin una experiència o una història que a ells els i agradi
i els i faci il·lusió compartir-la amb els seus companys. (No tots
estan obligats a explicar una experiència o història). Un cop
hagin explicat l’experiència o història, ens hauran d'intentar dir
en una paraula com s’han sentit i quina és la sensació que han
tingut mentre explicaven l’experiència o la història.
Sessió 6: En aquesta última sessió, hem pensat fer una gimcana
als nens i nenes del centre. Aquesta gimcana està preparada pels
professionals (sempre adaptada pels nostres nens), un cop
organitzada tota la gimcana els hi expliquem als nens/es que
anirem a un camp a fer una gimcana, els hi expliquem tots
detalladament, un cop tot explicat anirem al camp a començar-la.
Un cop acabada la gimcana, els hi preguntem als nens i nenes
que ens expliquin com s’han sentit, si han estat còmodes amb els
jocs que hem preparat i sobretot si l’han gaudit.
*Hem decidit realitzar les activitats al mes de maig i de juny
perquè considerem que són mesos de calor, i els podem aprofitar
més.
CALENDARI: - 3 dissabtes del mes de maig i 3 dissabtes del mes de juny.
RECURSOS: - Espais a l’aire lliure de Roses, pales, pilota de futbol i

de volei, cinema, material per la gimcana.
INDICADORS D’AVALUACIÓ: - Mínim 5 nens per sessió

- Fer un total de 3 sessions amb èxit a l’any
- Tenir la meitat de les enquestes contestades
positivament
25
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
FITXA D’ACTIVITAT: Respir de Dissabte (només nens)
LLOC DE REALITZACIÓ: Local de l’Associació
DURADA: 2h cada sessió
OBJECTIUS OPERATIUS: - Promoure la interacció amb infants.

- Fomentar el sentiment de pertinença a un grup.
- Desenvolupar les habilitats socials.
DESCRIPCIÓ: Aquesta activitat es farà un cop al mes, que serà de dues hores.
Sessió 1: En aquesta primera sessió el que farem serà veure una
pel·lícula relacionada amb el TEA (Larga vida y prosperidad).
Un cop vista, amb els nens/es comentarem que els hi ha semblat,
si els hi ha agradat, que és el que han entès, etc.
Sessió 2: En aquesta segona sessió el que farem serà “joc lliure”.
És a dir, seran jocs adaptats als nens/es.
- Jocs sensorials i creatius (sorra, plastilina, pintures,
ceres, aquarel·les, etc.).
- Jocs motors-socials (pilla-pilla, pessigolles, el corro de
la patata, donar voltes, etc.). Aquests jocs afavoreixen
l’anticipació i les ganes de tornar a repetir.
- Jocs amb normes (oca, parxis, el bingo,etc.).
Sessió 3: En aquesta activitat hem pensat fer una recepta de
cuina. Hem pensat, fer unes crepes en la que els nens/es hauran
de participar i fer tot el procediment junts.
Sessió 4: En aquesta sessió hem pensat que veurem un dels
capítols de la sèrie “The Big Bang Theory”, ja que un dels actors
té TEA. Un cop vist aquest capítol, comentarem que els hi ha
semblat, si els hi ha agradat, etc.
Sessió 5: En aquesta sessió, hem pensat fer activitats manuals i
creatives. Aquestes activitats estan adaptades al nivell dels nens i
les nenes.
- Activitat amb pintures (en un full, un full enganxat a la
paret, etc.).
- Activitat amb plastilina (fer ninots, formes d’animals,
geomètriques, etc.).
- Activitat de treballs manuals (fer ninots amb el rotllo
de paper higiènic, fer collars de macarrons i pintar-los,
etc.).
26
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
Sessió 6: I per últim en aquesta sessió, farem activitats de contes,

és a dir, els hi portarem diferents tipus de contes, sempre adaptats
al nivell corresponent dels nens i les nenes. Hi haurà llibres de
diferents materials, llibres amb moltes imatges, interactius,
predictibles, etc. Aquesta activitat amb els llibres, el que fa és
augmentar la capacitat d’entesa, els seus interessos, etc.
CALENDARI: - Un dimarts de cada mes.
RECURSOS: - Local , jocs de taula, mobiliari (cadires, taules),

material per reutilitzar (paper higiènic, cartró, revistes,
diaris, etc.), pintures, plastilina, macarrons, contes,
ingredients i estris de cuina necessaris per fer les creps,
coberts i plats.
INDICADORS D’AVALUACIÓ: - Mínim de 4 nenes per sessió

- Mínim de 4 sessions
- La majoria dels alumnes han participat en l’activitat
(SI/NO)
FITXA D’ACTIVITAT: Voleu ajudar a l’Associació TEACOMPANYEM?
LLOC DE REALITZACIÓ: Roses
DURADA: 1 hora
OBJECTIUS OPERATIUS: - Recaptar recursos econòmics destinats a l’associació

- Fomentar l’autonomia i la creativitat
- Fomentar els llaços familiars mitjançant treballs
manuals.
DESCRIPCIÓ: Sessió 1: En aquesta primera sessió, el que hem pensat que
farem, serà una parada de Sant Valentí a la Plaça Catalunya de
Roses. On els nostres nens i nenes són els que estan a la parada
venent roses de paper.
Sessió 2: En la segona sessió el que farem serà una parada de
Sant Jordi a la Plaça Catalunya de Roses, on hem preparat una
parada per vendre roses, llibres portats per les famílies i clauers.
Sessió 3: En aquesta tercera sessió l’activitat que hem pensat
serà la de posar una parada de San Juan la Plaça Catalunya de
Roses. En aquesta parada vendrem anells, polseres, collarets i
27
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
arracades.
CALENDARI: - 11 i 14 de febrer.
- 22 i 23 d’abril.
- 17 i 23 de juny.
RECURSOS: - Taula per la parada, material per fer les arracades,

collarets, anells, polseres i clauers, caixa per guardar
els diners, roses, llibres.
INDICADORS D’AVALUACIÓ: - S’ha complert l’objectiu establert (SI/NO)

- Recaptar un mínim de 20€ per sessió.
2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA DEL PROJECTE

2.1. MARC TEÒRIC
❖ TEA
El TEA és un conjunt d'alteracions que es presenten durant els primers anys de vida i es caracteritzen
perquè els nens, en major o menor grau, no són capaços de relacionar-se, comunicar-se, jugar o
comportar-se com els altres nens de la seva edat (resultat a les alteracions generalitzades del
desenvolupament de diverses funcions del sistema nerviós central; àrea de la comunicació, interacció
social i conductual), per tant, podem dir que és considerat un desordre en el desenvolupament de
l’infant.
La forma en què es manifesta varia molt d'una persona a una altra segons el tipus d'alteracions i el seu
grau, podem trobar des d’una persona amb TEA que es troba estudiant una carrera a la Universitat fins
a un altre que ni tan sols pot comunicar-se.
Les causes que el provoquen estan estretament relacionades amb la natura biològica, és a dir, la
genètica (encara no està demostrat científicament però es troba en procés, com molt bé podem veure
en el documental.)
Els TEA són un grup de trastorns que tenen en comú 3 coses:
1) L’alteració en la sociabilitat (habilitats socials).
2) L’alteració en la comunicació (CV o CNV)
3) Falta de flexibilitat mental (interessos restringits) i del comportament.
La freqüència d’aquesta síndrome és de sis i deu casos per 1000 habitants (entre un 0,6 i un 1%).
En una família amb un fill amb TEA, la possibilitat que en l'entorn familiar hi hagi un altre membre
amb autisme és d'un vint %.
DIFERENTS MANIFESTACIONS DEL TEA:
● Autisme
28
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
● Síndrome de Rett
● Síndrome d’Asperger
● Trastorn desintegrador infantil o síndrome de Heller
● Trastorn generalitzat del desenvolupament no específics
El síndrome Autista és un trastorn generalitzat del desenvolupament descrit per primera vegada per
Leo Kanner i es caracteritza per un diagnòstic ràpid i per les següents peculiaritats:
- L'edat d'inici sol ser el primer o segon any de la vida.
- Presenten un deteriorament qualitatiu de la interacció social, és a dir, no desenvolupen conductes de
vinculació ni amb els pares.
- Hi ha un deteriorament en l'ús de determinats comportaments no verbals com el contacte ocular cara
a cara, gestos facials, etc.
- Prefereixen estar sols, poques vegades sol·liciten ajuda o consol dels altres i no participen en jocs
socials.
- També hi ha un deteriorament de la comunicació, ja que la meitat d'ells no desenvolupen el
llenguatge i els que ho fan presenten anomalies importants en ell com ecolàlia, inversió pronominal,
omissió de pronoms personals, anomalies de l'entonació, etc.
- Hi ha una incapacitat per comprendre aspectes humorístics o no literals del llenguatge.
- El seixanta % d'ells presenten un CI inferior a cinquanta i només un vint % presenta un CI superior a
setanta. Aquells amb CI més alt poden presentar habilitats inusuals en el càlcul, dibuix, música,
memorització.
- Tenen necessitat de mantenir un entorn invariable, mostrant una resistència enorme a qualsevol
canvi.
- Poden presentar interès per determinats objectes o colors, als quals sovint col·lecciona.
- Poden aparèixer comportaments autolesius, conductes d'autoestimulació com el balanceig, fregament
de mans, girs, inquietud psicomotriu, etc.
- Aquells amb un CI intel·lectual més baix poden presentar crisis epilèptiques i aquells amb un CI més
alt i amb menys trastorns de comportament poden arribar a una autonomia acceptable.
DETECCIÓ
Cada nen amb TEA és diferent dels altres, i l'edat de detecció pot diverses segons els casos, però
malgrat tot això, hi ha senyals d'alerta que fa recomanable una valoració exhaustiva professional del
seu desenvolupament. A més, com que no existeixen proves mèdiques ni biològiques per a la seva
detecció, no és fins a l'edat al voltant dels divuit i vint-i-quatre mesos quan, mitjançant l'observació
dels següents factors d'alerta descrits, es pot detectar:
(Els factors a continuació detallats són determinants en un diagnòstic de TEA però de manera aïllada
29
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
no impliquen que un nen o nena tinguin un diagnòstic de TEA, encara que sí que han de servir en tot
moment per afavorir la derivació a estudi i avaluació especialitzada dels mateixos).
Cap als dotze mesos d'edat pot ocórrer: manca de balboteig, assenyalar per demanar objectes, no
reconèixer el seu nom ni respon a les trucades, no implicar-se en jocs interactius típics dels nens de la
seva edat ( "cucut", "manetes", etc). Entre els dotze i divuit mesos manca fonamentals del llenguatge
com són el dir paraules senzilles o l'absència de balboteig social amb adults. No ensenyar objectes,
absència d'imitació, resposta inusual davant determinats estímuls auditius, etc. Sobre els dos anys
d'edat absència en el seu llenguatge oral de frases de dues o més paraules, no implicar-se en jocs
compartits o dificultats per mantenir el contacte ocular. Són comuns també els moviments repetitius i
estereotipats, moviments motors estranys.
Davant de qualsevol situació anòmala que vegis amb el teu fill o qualsevol nen, va a un especialista.
Pot ser un signe d'alerta.
TRACTAMENT
En l'actualitat, els TEA no tenen cura, però si hi ha evidència científica que amb una detecció i atenció
primerenca especialitzada i intensiva es millora significativament el seu desenvolupament i la qualitat
de vida, tant de la persona que el pateix com de la seva família.
Entre tots els programes d'intervenció, hi ha un nexe comú que és el fet que deuen ser programes
individualitzats, estructurats, i que han d'implicar de forma intensiva a tots els entorns de la persona i
han d'incloure la família de la persona amb TEA, tant en la detecció com en el desenvolupament de
les seves habilitats.
Saber potenciar i utilitzar els punts forts de les persones amb TEA, com pot ser la seva capacitat en les
habilitats visuals, així com els seus interessos, ens ajudarà a crear recursos de suport. És molt
important estructurar el seu entorn fent-lo més comprensible per a ells, ajudant d'aquesta manera a
fomentar la seva independència i reducció dels nivells d'ansietat. Tots els programes de suport han
d'estar enfocats al desenvolupament de les seves habilitats comunicatives i socials.
Les necessitats de la persona amb TEA van canviant al llarg del seu cicle vital i els recursos de suport
s'han d'anar adaptant a les diferents etapes, jugant un paper fonamental la necessitat que hi hagi
recursos educatius individualitzats i especialitzats, al llarg de tota seva vida, així com un suport
permanent a les famílies, professionals i serveis comunitaris que permetin la seva inclusió. Un cop
assolida l'etapa adulta, tots els recursos s'han de bolcar al voltant d'aconseguir una vida el més
independent possible, ocupació i activitats ocupacionals.
❖ COL·LECTIU I NECESSITATS:
30
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
El col·lectiu amb el qual treballarem seran amb les famílies amb fills amb TEA. Només atendrem a
nens amb autisme lleu/moderat, ja que no ens veiem capacitades ni tenim els recursos per a treballar
amb nens amb autisme profund, tot i que amb la família d’aquests no tenim cap inconvenient en
treballar-hi.
Les necessitats de les famílies amb fills amb TEA són les següents:
- Interacció social
- Suport psicològic i emocional
- Informació sobre les prestacions econòmiques, els recursos i serveis existents
A la nostra associació cobrim totes aquestes necessitats.
Segons les Dimensions de Rivière, podem dividir les necessitats en 4 subapartats:
Social - Relació social, capacitats de referència conjunta (acció i atenció) i capacitats subjectives.
Comunicació - Funcions comunicatives, llenguatge expressiu i llenguatge receptiu.

i llenguatge
Anticipació i - Competències d’anticipació, flexibilitat mental i comportamental i sentit de l’activitat pròpia

Flexibilitat
Simbolització -Imaginació, imitació i capacitat per fer significants.
Nosaltres, en la nostra intervenció, ens hem centrat més en la relació social d’aquests nens/es.
❖ AUTORS
Giné (2001) assenyala que el naixement d'un fill amb TEA provoca sempre, en major o menor
mesura, una crisi que es caracteritza per:
a) un fort impacte psicològic i emocional; b) un procés d'adaptació i redefinició del funcionament
familiar; c) canvis en la relació de parella; d) la necessitat d'ajuda i d'assessorament. La interacció dels
pares amb el fill depèn del tipus i grau de retard, de la rapidesa en la presa de consciència, de la
naturalesa dels desafiaments que li planteja l'atenció al fill/a de la història, recursos i característiques
de la família en el seu conjunt (Aierbe, 2005).
Ara bé, no es pot suposar que totes les famílies travessen una seqüència similar d'etapes; en realitat,
les famílies reaccionen de maneres molt diverses davant l'aparició d'una persona amb TEA (Heward,
2000). Per conèixer millor les actituds i comportaments familiars és útil basar-se en el concepte de
cicle vital familiar. Freixa (1993) entén per cicle vital la progressió d'estadis de desenvolupament més
31
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
o menys estables, separats per etapes de transició, períodes relativament breus de desorganització,
marcats per cerimònies, rituals i esdeveniments que assenyalen l'entrada a un nou estadi de
desenvolupament.
Així mateix, Gallimore, Coots, Weisner, Garnier i Guthrier (1996) assenyalen el procés
d'acomodació de la família a el desenvolupament de l'infant / a com similar a la resta de les famílies;
si bé els pares i mares han de ser més selectius a l'hora de plantejar les activitats per a la cura dels seus
fills / es amb TEA ia més les rutines són més complexes. En general, els estudis adverteixen de la
necessitat de considerar els efectes de les idees, intencions o metes dels pares i educadors, com un dels
elements determinants de les pautes d'interacció a desenvolupar. Aquests autors afirmen que
l'acomodació que realitza la família davant les dificultats de el nen / a presenten un programa mixt de
continuïtat i de canvi, amb moments de transició que poden generar més estrès. Els factors que
intervenen en la varietat de respostes adaptatives de les famílies són: Les característiques de l'infant /
a, les creences de la família sobre el desordre de la persona estan molt relacionades amb l'estrès
parental, l'ajust familiar, l'angoixa psicològica, la qualitat de les relacions familiars i els sistemes de
suport i recursos externs.
D'altra banda, Guralnick (1997; 1998) assenyala que la presència de nens/es nascuts amb risc
biològic o condicions manifestes de TEA, genera situacions potencialment estressants addicionals
amb què la família s'haurà d'enfrontar. Assenyala quatre aspectes:
- Obtenir informació relativa a desenvolupar i salut del seu fill / a.
- Fer front a l'angoixa que es genera a partir del risc biològic o de Trastorn de l'Espectre de l'Autisme.
- Realitzar major demanda de serveis i recursos que d'altra manera no seria precisos, la qual cosa pot
alterar i estressar les rutines de la família.
- Afrontar la disminució de la confiança de la família en les seves possibilitats educatives i també de
la seva autoestima.
En les primeres edats, el paper de la família és fonamental per aconseguir el progrés dels seus fills/es,
ja que la seva influència educativa deixes sentir en la relació i comunicacions precoces i en
possibilitar la participació dels nens/es en les activitats pròpies de les rutines diàries. D'altra banda, si
es té en compte que el naixement d'un nen/a amb TEA provoca en la família un fort contratemps
emocional que pot perjudicar la relació amb el fill / a, s'haurà de contemplar la necessitat de procurar
ajuda i orientació a la família des del primer moment (Aierbe, 2005; Giné, 2001). Per disposar
d'aquest ajut cal assenyalar que al llarg de la infància i adolescència cal determinar les experiències i
oportunitats que se li proporcionen als nois mitjançant l'aprenentatge escolar. Es poden remarcar com
aspectes importants en aquesta etapa: la inclusió escolar que ha d'implicar a tots els alumnes / as en
32
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
l'entorn educatiu i la transició a la vida adulta, incloent-hi per a això la formació professional i
objectius de tipus personal i social.
Segons West (1986), en les famílies amb fills/es amb TEA les etapes del cicle vital familiar es
perllonguen. Com el nen/a amb TEA creixerà i es desenvoluparà més atípicament, precisarà que la
família estigui pendent de tasques normalment associades a la cura d'un noi/a de menor edat.
La necessitat de donar suport i orientar les famílies amb fills/es amb TEA, se sustenten en dues raons:
1) Ajudar els pares en el procés d'adaptació que han d'efectuar perquè el clima emocional i de relació
amb el fill / a no es ressenti gens ni mica, i 2) Facilitar als pares que puguin fer-se càrrec del paper que
tenen en l'educació del fill amb TEA, sobretot durant els primers anys. Segons Aierbe (2005) tant
l'experiència com la investigació coincideixen a assenyalar la importància de prioritzar el treball amb
les famílies com una via privilegiada per contribuir positivament al desenvolupament dels nens/es
amb TEA.
Incidir en factors protectors dels impactes negatius de la criança d'aquests nens: millors relacions
familiars, crear estils d'afrontament a l'estrès adequats, ampliar xarxes de suport als pares, etc.
En l'actualitat s'està produint un canvi de paradigma en la concepció de l'atenció precoç. Passarà d'un
model gairebé exclusivament centrat en el nen/a, amb una finalitat més rehabilitadora a un model
centrat en la família com a context de desenvolupament i orientat a optimitzar la interacció a partir de
les rutines diàries. Els patrons d'interacció que es manifesten en les activitats pròpies de les rutines
diàries influeixen poderosament en la direcció que prendrà el desenvolupament de l'infant/a
(Gallimore, Weisner, Kaufman, & Bernheimer 1989; Gallimore, Weisner, Bernheimer, Guthrie, &
Nihira, 1993). Segons Giné (2001) la necessitat de procurar des dels primers moments ajuda i
orientació a la família amb algun fill/a amb TEA està plenament justificada, donada la importància,
d'una banda, de la relació i comunicació més precoces i la participació de l'infant en les activitats
pròpies de les rutines diàries, de l'altra, que l'aparició d'una persona amb TEA amb alteracions en el
seu desenvolupament provoca en la família un impacte emocional que pot afectar la relació amb el seu
fill/a.
Des del model comprensiu d'intervenció, Guralnick (1997; 1998) indica els següents factors bàsics a
l'hora de regir el curs del desenvolupament d'un nen/a:
- Factors pròxims. Són aquells que condicionen el progrés del nen/a de forma conjunta o separada.
Inclouen tres patrons d'interacció familiar.
- La qualitat de les transaccions pares / fill /a.
33
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
- Les experiències amb l'entorn físic i social que els membres de la família ofereixen al nen/a.
-Els hàbits de la família que asseguren la salut i seguretat del nen/a; atenció sanitària; alimentació i
absència de violència.
2.2. MARC LEGAL
A continuació, parlarem de les diferents lleis que hem de tenir en compte a l’hora de realitzar la nostra
funció com a associació.
Primer, volem fer referència a la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret de
l’associació.
Aquesta llei parla del dret fonamental d’associació reconegut a l’article 22 de la Constitució, que
constitueix un fenomen sociològic i polític, com a tendència natural de les persones i com a
instrument de participació, respecte al qual els poders públics no poden romandre al marge. Limita el
seu àmbit a les associacions sense finalitat de lucre, cosa que permet deixar fora del seu àmbit
d’aplicació les societats civils, mercantils, industrials i laborals, les cooperatives i mutualitats i les
comunitats de béns o de propietaris, les finalitats i la naturalesa de les quals no responen a l’essència
comunament acceptada de les associacions.
La Llei, al llarg del seu articulat mostra les dues facetes de crear una associació (positives i negatives).
Quant a la primera, apareixen els aspectes positius, com la llibertat i la voluntarietat en la constitució
de les associacions, paral·lelament a la contemplació de la titularitat del dret a constituir associacions,
sense perjudici de les condicions que per al seu exercici estableix la legislació vigent; i els negatius,
que impliquen que ningú pugui estar obligat a ingressar en una associació o a mantenir-s’hi.
Aquesta llei consta d’un total de vuit capítols i de quaranta-dos articles, les quals marquen diferents
normes, requisits, definicions, etc.
Abans de crear la nostra associació, ens hem de fixar molt bé en els diferents articles que
constitueixen aquesta llei en els Capítols, però en els que més ens hem de fixar a l’hora és el Capítol I
i II, en els que s’especifiquen els estatuts, la inscripció en el registre, capacitat, etc.
Protecció jurídica de menors. Llei Orgànica.
Llei Orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i
l'adolescència.
La Llei de l'article 39 de la Constitució estableix l'obligació dels poders públics d'assegurar la

protecció social, econòmica i jurídica de la família, especialment dels menors d'edat, de conformitat
amb els acords internacionals que vetllen pels seus drets.
La protecció del menor estava regulada, com a normativa de major rang, per la Llei Orgànica 1/1996,
del quinze de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi Civil i
d'Enjudiciament Civil, que no es deroga, només es modifica. Des de llavors, ha estat aprovada profusa
34
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
normativa estatal i de les CCAA, s'han signat convenis internacionals i s'han produït importants canvis
socials que incideixen en la situació dels menors, el que exigeix la reforma, com es constata en
diversos informes.
NORMATIVA EN MATÈRIA DE DRETS HUMANS, DISCAPACITAT I TEA:
Detallem a continuació algunes de les normatives que ens ha semblat més interessants pel nostre
projecte de referència europea i estatal tant en matèria de drets humans com específica de l'àmbit de la
discapacitat i de les persones amb TEA.
❖ NORMATIVA EUROPEA
Declaració sobre els Drets de les persones amb autisme:
La Carta de Drets de les Persones amb Autisme recull drets a defensar per la legislació pròpia de cada
país. Va ser presentada al quart Congrés d'Autisme-Europa a l'Haia el 1992 i adoptada sota forma de
Declaració pel Parlament Europeu el nou de maig de 1996
Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020: un compromís renovat per a una Europa
sense barreres:
El seu objectiu és identificar mesures a escala de la Unió Europea complementàries a actuacions
nacionals i determinar els mecanismes per aplicar la Convenció a la Unió. Se centra en la supressió de
barreres, identificant vuit àmbits primordials d'actuació: accessibilitat, participació, igualtat, ocupació,
educació i formació, protecció social, sanitat i acció exterior.
❖ NORMATIVA ESTATAL
Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei
general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social
Aquesta llei suposa el reconeixement exprés de les persones amb discapacitat com a titulars de drets i
de l'obligatorietat dels poders públics de garantir el seu ple exercici. Regula tots els seus drets i regula
també l'Oficina d'Atenció a la Discapacitat o el Consell Nacional de la Discapacitat. A més, inclou les
definicions de tots els tipus de discriminació per tal de prohibir-la en qualsevol de les seves
manifestacions.
Estratègia Espanyola en Trastorns de l'Espectre de l'Autisme
S'aprova el vint-i-sis de novembre de 2015 pel Govern d'Espanya, consensuada amb les tres entitats
estatals que representen a les persones amb TEA a Espanya (Confederació Autisme Espanya,
Confederació Espanyola d'Autisme FESPAU i Confederació Asperger Espanya). És el marc de
referència en la definició de les polítiques i accions estatals, autonòmiques i locals sobre les persones
amb TEA. Les línies de treball i els objectius previstos estan orientats a afavorir el respecte a la vida
35
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
independent, l'autonomia, la participació i inclusió plenes, la igualtat, l'accessibilitat i la no
discriminació. També preveu quinze línies estratègiques amb objectius definits per al
desenvolupament de mesures concretes. Per a la implantació de l'Estratègia està previst un Pla d'Acció
pendent d'elaboració a dia d'avui.
2.3 CONTEXT
1. Ubicació del negoci
CENTRE CÍVIC RIERA GINJOLERS A
ROSES:
- Promotor: Ajuntament de Roses
- Població: Roses
- Superfície total const.: 2.820 m²
- Lema: x@rxa ceràmica
- Any concurs: 2010
- Arquitecte: Isaac Martí Alabart,
Sergi Lois I Maria Cifuentes Rius
❖ L'apartat de l'anàlisi de l'entorn general i específic de l'empresa i l'anàlisi del mercat mirar als
annexos del projecte.
3. METODOLOGIA
Com a metodologia de projecte, utilitzarem la intervenció directa, és a dir, assistint a aquestes famílies
i fills amb TEA presencialment, cara a cara. Realitzarem la nostra intervenció a Roses, sense cap
36
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
mena de restricció en les famílies, ja sigui d’edat, nacionalitat, etc. Per tal de millorar la seva situació
personal. Tot i que és important esmentar que només treballarem amb nens amb autisme lleu/moderat,
ja que no ens veiem capacitades ni tenim els recursos necessaris per a treballar amb nens amb autisme
sever.
Aquesta actuació ha de partir de les persones que tenen cura dels infants amb TEA amb l'objectiu de
la millora integral d'aquests i dels nens/es, ja que l'estat dels familiars repercuteix directament al seu
desenvolupament integral.
L'objectiu del nostre projecte és crear un lloc on les persones amb TEA i els seus familiars, per tal de
proporcionar-los un espai amb un ambient familiar on es puguin evadir de la seva rutina diària i cobrir
les seves necessitats oferint-los una sèrie d’activitats que proporcionin informació sobre els recursos
existents a què poden accedir les famílies amb activitats com la guia informativa o l’apartat de
recursos de la nostra pàgina web, activitats que fomentin la creació de llaços de suport naturals entre
les nostres famílies amb activitats com ara suports puntuals grupals i respirs de dissabte en família i
per últim prestar serveis d'oci i lúdics a persones amb autisme i als seus familiars amb activitats com
ara la casa de colònies i col·labora amb TEACOMPANYEM.
La nostra activitat tindrà una durada de set mesos anuals, començarà el quatre de gener de 2020 i
finalitzarà el trenta-un de juliol, i així successivament.
● La perspectiva de gènere en el TEA
Pel que ens hem documentat i informant, hem pogut veure que el trastorn afecta molt més en el sexe
masculí que en el femení. El fet que hi hagi un % tan elevat de casos en el sexe masculí, pot tenir a
veure perquè a l’hora de detectar un cas de TEA, és molt més visible en el sexe masculí que en el
femení, ja que tenen una menor identificació social.
Segons dos treballs realitzats pel grup de Simon Baron-Cohen del Centre d'Investigació sobre
Autisme de la Universitat de Cambridge, on estudien les diferències entre homes i dones afectats per
TEA, mostraven que les dones adultes amb TEA mostraven més problemes sensorials crònics i tenien
major facilitat aparells la comunicació (aquest és un dels motius pel qual és menys visible el TEA en
el sexe femení)
En camps cognitius específicament no socials, el rendiment dins dels TEA depèn del sexe de la
persona. Això suggereix que en algunes àrees específiques, els perfils cognitius en els TEA estan
modulats pel sexe i per tant, la intervenció en aquests serà diferent. Per tant, s’haurà de treballar
diferent amb persones les persones del sexe que les del sexe masculí i a conseqüència realitzar un pla
individualitzat (PI) de cada persona amb TEA.
Al moment de fer entrevistes amb les famílies, tindrem en compte que assisteixin les mares i els pares
dels fills/es, per les obligacions familiars d’aquests.
37
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
● Com treballarem amb un nen TEA i amb alguna limitació funcional?
Treballaríem d'igual manera que amb una persona amb TEA, però adaptant els recursos i activitats a
la seva limitació funcional. Actualment, gràcies a la tecnologia, hi ha un seguit de recursos que ens
facilita adaptar aquests recursos per segons les diferents limitacions funcionals, com ara: ARAASAC,
soy visual, Jose aprende, etc.
3.1. CRONOGRAMA
Calendari 2020/2021
OCTUBRE (2020)
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31
GENER FEBRER MARÇ
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6
3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 13 7 8 9 10 11 12 13
10 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 20 14 15 16 17 18 19 20
17 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 27 21 22 23 24 25 26 27
24 25 26 27 28 29 30 28 28 29 30 31
31
ABRIL MAIG JUNY
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 1 1 2 3 4 5
4 5 6 7 8 9 10 2 3 4 5 6 7 8 6 7 8 9 10 11 12
11 12 13 14 15 16 17 9 10 11 12 13 14 15 13 14 15 16 17 18 19
18 19 20 21 22 23 24 16 17 18 19 20 21 22 20 21 22 23 24 25 26
25 26 27 28 29 30 23 24 25 26 27 28 29 27 28 29 30
30 31
JULIOL
38
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31
ÍNDEX:
Dies festius
Data d’inici i de finalització de les activitats
ACTIVITAT 1 → Suports puntuals grupals
ACTIVITAT 2 → Suports puntuals individuals
ACTIVITAT 3 → Guia informativa
ACTIVITAT 4 → Creació de la pàgina web
ACTIVITAT 5 → Escola de famílies *
ACTIVITAT 6 → Respirs de dissabte en família (sense fills)
ACTIVITAT 7 → Colònies a Villar Rural de Cardona
ACTIVITAT 8 → Sortides a la comunitat (només nens)
ACTIVITAT 9 → Respir de Dissabte (només nens) *
ACTIVITAT 10 → Voleu ajudar a l’Associació TEACOMPANYEM?
* → L'activitat cinc i l'activitat nou, hem decidit realitzar-les el mateix dia, ja que considerem que ens ve molt bé fer les
sessions "d'escoles de famílies" amb els pares i amb una integradora al càrrec, i de mentre, les altres dues integradores,
dedicar-se a fer les sessions programades amb els nens.
D'aquesta manera, creiem que facilitem el fet que les famílies no hagin de deixar als fills sols o amb algú.
4 . DIFUSIÓ DEL PROJECTE

❖ DIFUSIÓ
- Missatge que es vol comunicar:
El que volem comunicar al públic és l’existència d’un nou servei d’acompanyament de famílies amb
TEA a Roses.
- Públic:
Amb aquest projecte volem arribar a les persones que pateixen el trastorn (TEA) i a les seves
respectives famílies. Però igualment volem arribar a tota la població, perquè sempre ens trobem el
típic cas de la família que ve derivada al servei per amics, companys de treball, entitats públiques…
39
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
Per tant és molt important que tothom conegui l’existència del nostre servei a la població de Roses i la
gent dels voltants.
- Productes i materials de comunicació:
- XARXES SOCIALS:
Ens guiem segons les xarxes socials més freqüentades pels joves i la gent gran, com ara Instagram,
Twitter i Facebook, ja que és una bona eina per connectar i difondre la informació amb la població, i
no només amb gent de Roses, sinó amb persones d’altres pobles propers, com ara: Cadaqués,
Figueres, Garriguella…
- FULLETS INFORMATIUS:
Crear i repartir pel col·legi, instituts i llocs freqüentats per les famílies amb els seus fills com ara:
EAP, psicòlegs, serveis socials... En els fullets informatius en els quals apareixeran les programacions
del nostre projecte.
- PÀGINA WEB:
Crear una pàgina web amb la programació de les activitats, horaris, localització, número de contacte i
unes breus introduccions teòriques sobre la nostra associació
5. RECURSOS I ORGANITZACIÓ
5.1 FORMA JURÍDICA
Nosaltres, hem decidit crear una associació, ja que hem decidit que el nostre projecte no tindrà una
finalitat lucrativa, i per tant, els possibles beneficis o guanys de l'activitat que desenvoluparem es
reverteixen en l'objecte social o en les finalitats que té l'entitat.
A més a més, l'hem escollit pels següents motius:
- Les associacions són entitats sense ànim de lucre que té una finalitat d'unir la voluntat de
diverses persones al voltant d'un interès general particular, com és en el nostre cas, poder fer
un acompanyament a les famílies amb fills amb TEA.
- A l’hora de constituir l’associació no cal capital social o econòmic mínim, per tant la nostra
associació la finançarem a través dels canals o de les opcions econòmiques (cobrament de
quotes, serveis, patrocinis, donacions, subvencions...) i financeres habituals (crèdits) per
aconseguir les nostres finalitats.
- Per la perpetuïtat, ja que una organització sense ànim de lucre pot seguir existint encara que
els seus fundadors o administradors es desvinculin d'ella i la fi social pel qual va ser creada
segueixi sent rellevant.
- Per l’estructura corporativa formalitzada. L'existència d'uns estatuts en què es recullen les
regles i normes per les quals es guiarà l'associació fa que l'organització de la mateixa sigui
molt més fàcil.
40
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
- Si el personal a contractar forma part de la junta de l’entitat només es pot contractar el
cinquanta % dels membres, però en el nostre cas, nosaltres compaginarem la nostra feina amb
aquesta associació.
Els tràmits que hem de fer per a crear la nostra associació són els següents:
1. Denominació
2. L’acta Funcional
3. Els Estatuts
4. L'assemblea General
5. La junta Directiva
6. Tràmits d'inscripció al Registre de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de
Justícia de la Generalitat de Catalunya
❖ Mirar Annexos
5.2 ORGANIGRAMA
❖ Mirar annexos.
5.3 RECURSOS
No hem pogut afegir la pràctica 10 perquè encara no la tenim del tot enllestida, ens queda la part de la
subvenció.
5.3.1 MATERIALS
MATERIAL FUNGIBLE
Unitats Cost Unitari (€) Cost (€) Mètode

d’Adquisició
Fulls 2 packs de 500 9,19€ 18,38€ Compra
Bolígrafs 1 pack bolígrafs Vic 6,48€ 6,48€ Compra
41
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
Cartolines 20 cartolines grans de 1,40€ 28€ Compra

diferents colors
Retoladors per a 2 packs 3,75€ 7,50€ Compra

pissarres
Retoladors 2 packs de retoladors 4,95€ 9,90€ Compra
Llapis 30 unitats 0,43€ 12,95€ Compra
Grapes Pack de 250 unitats 4,56€ 4,46€ Compra
Goma d’esborrar Pack de 24 unitats 0,41€ 9,99€ Compra
Típex Pack de 10 unitats 1,34€ 13,45€ Compra
Tovallons de tela 30 unitats 0,87€ 25,95€ Compra i aportació

per les persones
promotores
Menjar Diferent menjar per a 0€ 0€ Aportació per les

realitzar una sessió famílies i promotores
pertanyent de
l’activitat de “Respirs
de dissabte en
família”
Beguda Diferents begudes: 0€ 0€ Aportació per les

Coca Cola, aigua, famílies i promotores
sucs, etc.
Paper higiènic Pack de 12 rotllos 2€ 2€ Compra
Cartó No hi ha un número 0€ 0€ Aportació per les

exacte. famílies i promotores
La quantitat que les
famílies puguin
aportar
Revistes No hi ha un número 0€ 0€ Aportació per les

exacte. famílies i les
La quantitat que les persones promotores
famílies puguin
aportar
42
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
Pintures 1 pack de 7 pintures 2,22€ 15,55€ Compra

de diferents colors
Diaris No hi ha un número 0€ 0€ Aportació per les

exacte. famílies i promotores
La quantitat que les
famílies puguin
aportar
Ingredients per fer les Diferents ingredients 0€ 0€ Aportació de les

Creps per a l’elaboració de persones promotores
les creps: Ous, llet,
mantega, etc.
Plastilina 1 pack de 30 unitats 0,66€ 19,95€ Compra

de diferents colors
amb diferents formes
Tinta d’impressora 2 packs 15€ 30€ Compra
Macarrons 2 paquets 0,75€ 1,50€ Compra
Material de neteja Sabó, lleixiu, líquid 10€ màxim 10€ màxim Compra
per netejar el terra,
etc.
Total aproximat 245,04€
MATERIAL NO FUNGIBLE
Unitats Cost Unitari (€) Cost (€) Mètode

d’Adquisició
Grapadora 3 2,01€ 6,03€ Compra
Tisores 10 0,75€ 7,50€ Compra
Regla 6 0,69€ 4,14€ Compra
Pissarra 1 0€ 0€ Cedit pel Centre

Cívic
Mobiliari Aproximadament per 0€ 0€ Cedit pel Centre

(cadires, taules..) un màxim de 30 Cívic
43
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
persones.
Ordinador 3 0€ 0€ Cedit pel Centre

Cívic i aportacions
per les promotores
Impressora 1 0€ 0€ Cedit pel Centre

Cívic
Objectes lúdics Kit de pales 6,99€ 6,99€

(pales, 3 4,30€ 12,90€ Compra
pilota de futbol i de 3 4,99 € 14,97€
vòlei)
Material per la No hi ha un número 0€ 0€ Aportacions per part

gimcana aproximat. de la família i per la
nostra part.
Jocs de taula 5 Entre 10€ i 15€ 50€ aproximat. Comprat o

aportacions de les
famílies.
Contes Kit de contes 30€ 30€ Comprat o

aportacions de les
famílies i/o
promotores
Estris de cuina Kit cuina 26,95€ 26,95€ Comprat o

(cullerots, espàtules, aportacions nostres.
bols..)
Material per realitzar No hi ha número Entre 2€ i 5€ 30€ Comprat o

els objectes per aproximat. aproximat. aportacions nostres.
vendre.
Coberts 20 unitats 0€ 0€ Aportació de les

persones promotores
Plats Pack de 70 unitats 0,21€ 14,99€ Compra
Gots Pack de 70 unitats 0,19€ 13,99€ Compra
Caixa per guardar els 1 11,69€ 11,69€ Compra

diners.
44
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
Total aproximat 230,15€
5.3.2 HUMANS
❖ PSICÒLEG/A
És un professional que es dedica a exercir la psicologia. Es tracta d'un especialista de la salut mental
que, per aquesta raó, està interessat a estudiar i entendre el comportament (o la conducta, segons el
punt de vista d'altres terminologies).
- Dependència jeràrquica:
Jeràrquicament depèn de les sòcies fundadores de l'Associació.
- Funcions i responsabilitats:
En l'exercici de la seva activitat professional, el / la psicòleg / a de la Intervenció Social exercirà les
seves funcions, atenint-se sempre als criteris científics de la Psicologia i a la normativa i
especificacions que estableix el Codi Deontològic de la professió.
En tota intervenció sobre persones, grups, institucions o comunitats, el / la Psicòleg / a de la
Intervenció Social oferirà la informació adequada sobre les característiques essencials de la relació
establerta, els problemes que està abordant, els objectius que es proposa i el mètode utilitzat.
En cas de menors d'edat o legalment incapacitats, s'ha de fer saber als seus pares o tutors.
En qualsevol cas, el / la psicòleg / a de la Intervenció Social realitzarà funcions d’atenció Directa,
assessorament i consultoria externa, dinamització comunitària, recerca, planificació, Avaluació i
Gestió de Programes Social
- Formació i coneixements:
Llicenciat en Psicologia, Màster de Psicologia General Sanitari, Curs en Sexualitat i Autisme
- Experiència:
Ha de tenir mínim un any d’experiència com a Psicòleg amb el col·lectiu TEA.
- Competències:
-Capacitat d'abstracció, anàlisi i síntesi, capacitat d'intel·ligència emocional, capacitat per a identificar,
plantejar i resoldre problemes, capacitat d'aprenentatge autònom i actualitzar-se permanentment,
capacitat per formular i gestionar projectes, capacitat creativa i innovadora, capacitat de motivar i
conduir cap a metes comunes, capacitat de pensament lògic i analògic, capacitat de maneig de
conflictes i negociació, formació.
- Tipus de contracte:
Contracte Eventual.
45
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
- Salari:
Salari a pactar amb el psicòleg.
Hem trobat un Especialista en els Trastorns de l'espectre autista (Marcos Jordà) i altres trastorns de
desenvolupament que col·labora amb diferents entitats, associacions i centres d'intervenció
especialitzada i flexibilitza els seus preus.
❖ GESTORIA:
Una gestoria és una empresa que ofereix serveis de gestió d'administració a empreses i autònoms.
Tota gestoria està dirigida, almenys, per un gestor administratiu acreditat per un col·legi professional.
En l'ampli i variat món de la gestió administrativa i empresarial, les gestories juguen un paper
essencial per a empreses i autònoms pel que fa a l'externalització de serveis.
- Dependència jeràrquica:
Jeràrquicament depèn de les sòcies fundadores de l'Associació.
- Funcions i responsabilitats:
La gestoria ofereix els tràmits següents:
- Tràmits tributaris com la presentació d'impostos a l'Administració pública fiscal (l'Agència
Tributària a Espanya).
- Tràmits laborals com l'alta i baixa de treballadors, contractacions, acomiadaments i gestió de les
nòmines així com altres gestions amb la Seguretat Social.
- Gestió de la comptabilitat i facturació d'un negoci.
- Ajuda i tramitació per a l'adquisició d'un programa de facturació i fins i tot la seva posterior gestió.
- Gestió per a la constitució d'una empresa.
- Gestió i tramitació d'altes i baixes d'autònoms.
- Tramitació d'ajuts i subvencions tant públiques com privades.
- Representació legal i oficial entre l'empresa o autònom i l'administració pública.
- Formació/coneixaments:
Tenir mínim un d’aquests graus universitaris:Llicenciat en Ciències Econòmiques, Llicenciat en
Ciències Empresarials o Llicenciat en Ciències Polítiques.
- Experiència:
Ha de tenir mínim un any d’experiència com a Gestor.
- Tipus de contracte:
Contracte eventual per circumstàncies de producció.
- Salari: 40€ mensuals
46
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
5.3.3 INFRAESTRUCTURA
No sabem el que hem de posar en aquest apartat de Context ja exposem la infraestructura on

realitzarem la funció de la nostra associació.
5.4 PRESSUPOST
No hem pogut afegir la pràctica onze perquè encara no la tenim del tot enllestida, ens queda la part de
la subvenció.
❖ OBJECTIUS DE LA POLÍTICA DE PREU:
Nosaltres som una associació sense ànim de lucre, per tant els nostres objectius de la política de preu
ha de garantir la supervivència de la nostra associació. Les diferents vies d'ingressos que tindrem han
de ser superiors a les despeses (pressupost amb superàvit). Hem d’obtenir uns beneficis raonables que
permetin la supervivència en el mercat
❖ MÈTODE DE FIXACIÓ DE PREUS
El nostre mètode de fixació dels preus es basarà en els nostres costos. Analitzarem quins són els
costos anuals de l'associació i a partir d'aquí aplicarem un marge (un %) que ens permeti tenir uns
ingressos per a fer front aquests costos. D'aquesta manera anirem acumulant uns diners a la tresoreria
de l'empresa que ens han de permetre invertir en l'associació i tenir un fons per compensar possibles
pèrdues.
❖ ELS NOSTRES PREUS:
Els nostres preus consten d’una quota mensual de vint-i-cinc euros per família. Amb aquests
vint-i-cinc euros pagarem despeses com ara: Realització de les activitats, compra de material, factures
de llum i aigua, etc.
6. AVALUACIÓ
QUI QUÈ QUAN
Reunió integradores 3 integradores. - Resoldre possibles - Una reunió cada 15 dies.

conflictes que s’hagi pogut - Una reunió abans de començar
ocasionar en les el projecte.
activitats. - Una al final del projecte per
- Fer un seguiment del avaluar el funcionament d’aquest.
funcionament de les
47
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
activitats.
- Valorar si s’estan assolint
els objectius plantejats.
- Avaluar com han anat totes
les activitats, recol·lectant les
crítiques i aportant millores
de cara al pròxim projecte a
realitzar.
Reunió integradores + 3 integradores + usuaris. - Resoldre possibles - Mensualment.

usuaris. conflictes grupals.
- Plantejar diverses millores
de les diferents activitats.
Reunió integradores + 3 integradores + nens/es. - Resoldre possibles - Trimestralment.

alumnes conflictes grupals.
- Plantejar diverses millores
de les diferents activitats.
Enquestes Els usuaris i nens/es. - Obtenir opinions dels - A l’inici del projecte, a mitjans i
usuaris participants en les al final del projecte.
activitats.
- Conèixer el grau de
satisfacció dels usuaris vers
les activitats.
Mitjançant l’observació Les integradores i els - Utilitzar l’observació i - A cada sessió.

professionals. l’escolta activa per
visualitzar possibles
problemàtiques presents
ocultes.
- Observar la cohesió grupal.
Reunions de coordinació Les integradores. - Compartir diferents punts - Un cop al mes.

de vista sobre el
funcionament de les
activitats.
- Millorar el treball en equip
i la dinamització de grup.
- Treballar de manera
conjunta per tenir un millor
resultat de les activitats.
48
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
7. CONCLUSIONS
Les conclusions a les quals hem arribat un cop finalitzat el nostre projecte han sigut les següents:
- És necessari destinar més recursos per les famílies dels fills/es amb TEA, ja que si no
treballem amb aquests (principals cuidadors d’aquests nens/es) i no es cobreixen les diferents
necessitats que presenten, aquests no podran oferir als seus fills un entorn saludable perquè es
puguin desenvolupar íntegrament.
- Dificultats per a poder a accedir a les subvencions per part d’entitats públiques/privades a
causa dels nombrosos requisits que demanen.
- S’han de realitzar accions destinades a la millora de la xarxa social de les famílies amb fills/es
amb TEA.
- Poca visibilitat de les famílies amb fills/es amb TEA.
- Poques ajudes econòmiques a les famílies dels nens/es amb TEA.
8. BIBLIOGRAFIA
Font: ESTUDIS SOBRE LA SITUACIÓ I NECESSITATS DE LES PERSONES AMB

DISCAPACITAT (95-130).
http://www.convenciondiscapacidad.es/wp-content/uploads/2017/09/82_necesidades_familiares.pdf
Font: NECESSITATS DE LES FAMÍLIES AMB FILLS AMB DISCAPACITAT.

http://www.centrodocumentaciondown.com/uploads/documentos/54ed6c9e280ee0280b33046804cc4e
35964c22fd.pdf
Font: FAMÍLIA I DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL: GUIA DE SUPORT PER A LA MILLORA

DE LA COMPETÈNCIA PARENTAL.
https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/13511/63538_Programa_CP.pdf?sequence=3
Font: PROGRAMA DE SUPORT I DESCANS PER A FAMÍLIES CUIDADORES DE PERSONES

AMB DISCAPACITAT.
https://ssm.cordoba.es/images/pdf/otros/2017/PROYECTOS/AUTISMO%20Programa%20de%20Ap
oyo%20y%20Descanso%20para%20Familias%20cuidadoras%20de%20Personas%20con%20Discapa
cidad.pdf
Font: PROJECTE D'AJUDA MÚTUA PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT I FAMILIARS.
49
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
http://amifvillena.org/proyecto-de-ayuda-mutua-para-personas-con-discapacidad-y-familiares/
Font: PERCENTATGE DE PERSONES AMB DISCAPACITAT PER PROVÍNCIA, NIVELL

D’ESTUDIS ACABATS I SEXE (INFORMACIÓ QUANTITATIVA).
https://www.ine.es/jaxi/Tabla.htm?path=/t15/p418/a2008/hogares/p02/modulo3/l0/&file=04033.px&L
=0
Font: EAP (SERVEI EDUCATIU DE L’ALT EMPORDÀ.

https://sites.google.com/a/xtec.cat/seae/qui-som/eap
Font: QUALITAT DE VIDA I TRASTORN DE L'ESPECTRE AUTISTA.

http://www.autismo.org.es/sites/default/files/calidad_de_vida_y_tea_coleccion_calidad_de_vida_web.
pdf
Font: FORMACIÓ BÀSICA PER A MARES I PARES DE PERSONES AMB AUTISME.

https://autismodiario.com/2014/09/24/formacion-basica-para-madres-y-padres-de-personas-con-autis
mo/
Font: GUÍA PER A PARES SOBRE EL TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA.

http://ipsi.uprrp.edu/opp/pdf/materiales/autism_spectrum_disorder_espanol.pdf
Font: PROPOSTA D’INTERVENCIÓ A LES FAMÍLIES AMB NENS AMB TEA PER A
MILLORAR LA CONVIVÈNCIA FAMILIAR I ESCOLAR.
http://www.infad.eu/RevistaINFAD/OJS/index.php/IJODAEP/article/download/897/778
Font: QUÈ ÉS L’AUTISME?.

https://www.adngirona.com/es/que-es-el-autismo/
Font: CONFEDERACIÓ AUTISME ESPANYA: SOBRE L’AUTISME.

http://www.autismo.org.es/sobre-los-TEA/trastorno-del-especto-del-autismo
Font: ACOSTAMENT A LA REALITAT DE LES FAMÍLIES DE PERSONES AMB AUTISME.

http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1132-05592008000200009
Font: FOMENT D’HABILITATS SOCIALS EN UNA CLASSE AMB ALUMNAT AUTISTA.
50
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
https://digibug.ugr.es/bitstream/handle/10481/36399/SalasGarcia_TFG.pdf;jsessionid=391288E9A4C
D86561D81A9D4CDABD645?sequence=1
Font: FUNDACIÓ AUTISME A CORUÑA: PLA ESTRATÈGIC 2017-2020.

http://www.autismocoruna.org/wp-content/uploads/2016/11/fundacion_autismo_coruna_estrategia_20
17_2020.pdf
Font:CENTRE RESIDENCIAL PER A PERSONES AMB TRASTORN DE L’ESPECTRE

AUTISTA.
https://biblioteca.unirioja.es/tfe_e/TFE000212.pdf
Font: TEORIES EXPLICATIVES DE L’AUTISME I EL TRASTORN DE L’ESPECTRE

AUTISTA.
https://www.autismo.com.es/autismo/teorias-explicativas-del-autismo.html
Font: MISSIÓ, VISIÓ I VALORS; AUTISME BURGOS.

https://www.autismoburgos.es/autismo-burgos/objetivos-principios/
Font: MISSIÓ, VISIÓ I VALORS; AUTISME SEVILLA.

https://www.autismosevilla.org/mision-vision-valores.php
ANÀLISI QUANTITATIU
https://www.idescat.cat
ANÀLISI QUALITATIU
Font: Prestacions econòmiques, recursos i serveis: Necessitats de les famílies amb fills amb
discapacitat.
http://www.centrodocumentaciondown.com/uploads/documentos/54ed6c9e280ee0280b33046804cc4e
35964c22fd.pdf
Font: Suport psicològic i emocional: Estudi sobre les necessitats de les famílies de persones amb
discapacitat.
http://www.convenciondiscapacidad.es/wp-content/uploads/2017/09/82_necesi dades_familiares.pdf
51
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
RECURSOS EXISTENTS
Font: TALLER PSICOEDUCATIUS PER A PARES AMB FILLS/ES AMB TEA: Tallers
Psicoeducatius per a pares amb fills amb TEA.
https://www.clinicabofill.net/ca/actualitat/tallers-psicoeducatius-per-a-pares-amb-fills-amb-tea/
Font: ASSOCIACIÓ TEA ALT EMPORDÀ.

http://teaaltemporda.org/
Font: ASSOCIACIÓ VIU AUTISME.
http://www.viuautisme.com/
Font: FUNDACIÓ AUTISME MAS CASADEVALL.

https://www.mascasadevall.net/
Font: ASSOCIACIÓ SÍNDROME ASPERGER GIRONA (SAGI).

http://www.asperger-girona.es/
Font: CENTRE DE DESENVOLUPAMENT INFANTIL I ATENCIÓ PRECOÇ PACEM (CIAP

Pacem).
https://www.pacem.cat/
Font: CENTRE DE RECURSOS EN TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA DE LA

CATALUNYA CENTRAL (CR TEA CC): Recursos en Trastorn de l’Aspectre Autista de la
Catalunya Central.
http://www.tea.cat/
Font: ASSOCIACIÓ APRENEM PER A LA INCLUSIÓ DE LES PERSONES AMB TRASTORN

DE L’ESPECTRE AUTISTA).
https://www.associacioaprenem.org/
MARC TEÒRIC
TEA
Font: Colecció Qualitat de vida.
http://www.autismo.org.es/sites/default/files/calidad_de_vida_y_tea_coleccion_calidad_de_vida_web.
pdf
52
INS RAMON MUNTANER
2N DE TIS
PROJECTE
TRACTAMENT:
Font: Tractament de l’Autisme i Detecció i Diagnòstic.
https://www.autismo.com.es/autismo/tratamientos-del-autismo.html
http://www.autismo.org.es/sobre-los-TEA/deteccion
AUTORS
Font: Llibres i documents sobre TEA per a familiars, estudiants i professionals.
https://www.autismo.com.es/autismo/documentacion/libros-y-documentos-sobre-tea-para-familiares.h
tml
MARC LEGAL
Font: BOE
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2002-5852
METODOLOGIA
Font: Guia de suport per a la millora de la Competència Parental
https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/13511/63538_Programa_CP.pdf?sequence=3l
LA PERSPECTIVA DE GÈNERE
Font: "Sexe, gènere i autisme" i "Diferències Sexuals en TEA"
https://jralonso.es/2018/11/26/sexo-genero-y-autismo/
https://jralonso.es/2012/10/22/diferencias-sexuales-en-tea/
Font: "L'impacte de l'autisme podria ser diferent en homes i dones"
https://www.psyciencia.com/el-impacto-del-autismo-podria-ser-diferente-en-hombres-y-mujeres/
53

Projecte Nou

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Projecte Nou

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2) Població Total de Roses per Sexe i edat. Any 2019

3) Evolució Demogràfica a Roses

4) Població de Roses per Nacionalitat:

5) Atur registrat a la Població de Roses. Any 2019

A Roses hi ha un total de 954 persones en atur.

3.3. ANÀLISIS QUALITATIU

3.4. RECURSOS EXISTENTS

ASSOCIACIÓ VIU AUTISME:

FUNDACIÓ AUTISME MAS CASADEVALL

ASSOCIACIÓ SÍNDROME ASPERGER GIRONA (SAGI)

CENTRE DE DESENVOLUPAMENT INFANTIL I ATENCIÓ PRECOÇ PACEM (CDIAP

CENTRE DE RECURSOS EN TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA DE LA

ASSOCIACIÓ APRENEM PER A LA INCLUSIÓ DE LES PERSONES AMB TRASTORN DE

1.1. ÍTEMS D’AVALUACIÓ DELS OBJECTIUS ESPECÍFICS

LLOC DE REALITZACIÓ: Local de l’Associació (Roses)

DURADA: 1 hora i 30 minuts.

RESPONSABLES/ PROFESSIONALS: 3 integradores

OBJECTIUS OPERATIUS: - Conèixer les dificultats i inquietuds de les nostres famílies

oferint-los suport psicosocial.

DESCRIPCIÓ: Les famílies moltes vegades necessiten espais de diàleg, reflexió

- Quan el grup reforça idees, promou nous hàbits, qüestiona

CALENDARI: - ​Dos dilluns de cada mes

RECURSOS: - Local, pissarra, mobiliari (cadires, taules, etc.), fulls i bolígrafs.

INDICADORS D’AVALUACIÓ: - Realitzar almenys 1 reunió grupal al mes.

FITXA D’ACTIVITAT: Suports puntuals individuals

LLOC DE REALITZACIÓ: Local de l’Associació (Roses)

RESPONSABLES/ PROFESSIONALS: 3 integradores

OBJECTIUS OPERATIUS: - Afavorir l'afrontament positiu de la vida quotidiana.

DESCRIPCIÓ: La nostra Associació a part d'oferir un suport grupal, també

necessitats o dificultats amb les altres famílies.

CALENDARI: - Dos dijous de cada mes.

RECURSOS: - Local, pissarra, mobiliari (cadires, taules,etc.), fulls i bolígrafs

INDICADORS D’AVALUACIÓ: - Realitzar almenys 1 reunió individual al mes.

FITXA D’ACTIVITAT: Guia informativa

LLOC DE REALITZACIÓ: Local de l’Associació (Roses)

RESPONSABLES/ PROFESSIONALS: 3 integradores

OBJECTIUS OPERATIUS: - Facilitar informació sobre recursos i serveis disponibles per

DESCRIPCIÓ: Cada vegada que s'incorpora una nova família en la nostra

CALENDARI: - ​Un dimecres de cada mes.

RECURSOS: - Ordinador, fulls, impresora

FITXA D’ACTIVITAT: Pàgina Web

LLOC DE REALITZACIÓ: - Local de l’Associació (Roses)

RESPONSABLES/ PROFESSIONALS: - 3 integradores

OBJECTIUS OPERATIUS: - Captar possibles noves famílies.

DESCRIPCIÓ: En aquesta activitat volem crear un apartat a la nostra pàgina web

CALENDARI: - ​Octubre del 2020: Del dissabte 9 fins al dilluns 18.

RECURSOS: - Ordinador, internet, local.

INDICADORS D’AVALUACIÓ: - Tenir un mínim de 10 visites i consultes mensuals.

FITXA D’ACTIVITAT: Escola de famílies

LLOC DE REALITZACIÓ: - Local de l’Associació (Roses)

DURADA: - 2 hores cada sessió

RESPONSABLES/ PROFESSIONALS: - 1 integradora

OBJECTIUS OPERATIUS: - Aprofundir coneixements sobre el TEA i com afecta a

DESCRIPCIÓ: En aquesta activitat volem aprofundir els coneixements sobre el

Després passarem a la ronda de preguntes i finalment hi haurà un

visuals i altres materials, on les famílies adquiriran coneixements

CALENDARI: - ​Un dimarts de cada mes.

RECURSOS: - Local, pissarra, material escolar, mobiliari (taules,

INDICADORS D’AVALUACIÓ: - Fer un mínim de 3 sessions.

FITXA D’ACTIVITAT: Respirs de dissabte en família (sense fills)

LLOC DE REALITZACIÓ: - Local de l’Associació i diferents espais de Roses.

RESPONSABLES/ PROFESSIONALS: - 1 integradora

OBJECTIUS OPERATIUS: - Augmentar la xarxa social de les famílies

CALENDARI: - Dos dilluns de cada mes

CALENDARI: - Un dimecres de cada mes.

CALENDARI: - Octubre del 2020: Del dissabte 9 fins al dilluns 18.

CALENDARI: - Un dimarts de cada mes.

CALENDARI: - Un dimarts de cada mes.