RS Parc de Salut (España)

Construïm
el futur
que volem
MEMÒRIA DE COMPROMÍS SOCIAL 2017
2017
Índex
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
1 El compromís social del PSMAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
2 El PSMAR, més que centres sanitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
3 Aliances i col·laboracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
4 Bon govern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
5 Professionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
6 Pacients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
7 Comunitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
8 Recerca, docència i innovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
9 Medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125
10 Gestió econòmica i de proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137
11 Sobre aquest informe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147
PSMAR RSC 2017 3

Benvolguts, benvolgudes,
Poder encapçalar amb aquestes paraules la sego-

na memòria de responsabilitat social corporativa
(RSC) del PSMAR és per mi l’exemple de com els
reptes de la nostra societat s’entrellacen amb els
de la nostra institució, fins al punt que només una
visió global i entrecreuada ens permetrà guanyar
un futur millor. És així tant en els aspectes que
Olga Pané podríem dir que ens són propis –com és l’atenció
Gerent
i millora de la salut de la població– com en els relatius als nostres
compromisos amb la comunitat i el planeta, amb les persones i el
GRI 102-14 medi ambient. Uns objectius assistencials propers i immediats i
uns objectius que han de perdurar en el temps i que ens han de
permetre deixar un món i una societat millor de la que ens hem
trobat. Aquesta és la característica d’un progrés sostenible i per a
tothom.
El nostre compromís no té marxa enrere. Ben al contrari, cada

vegada hi anirem aprofundint més. I si ara ho fem des d’un impuls
institucional, l’objectiu que ens proposem és que cadascun de no-
saltres, tant en les seves tasques professionals com en les seves
actituds personals, també incorpori els conceptes de la respon-
sabilitat social corporativa i del desenvolupament sostenible com
una actitud ja no apresa i conscient sinó instintiva.
Enguany tenim l’exemple de la inauguració del nou edifici de

l’Hospital del Mar, que incorpora en el seu disseny aquitectònic
elements energètics ecosostenibles però en la concepció del qual
també ha pesat l’opinió de pacients, familiars i professionals per
fer-lo més funcional, acollidor i amable. Quan reduïm la llista d’es-
pera d’intervencions quirúrgiques i de consultes, o quan s’adop-
ten mesures efectives en benefici de la seguretat del pacient, no
només estem complint amb els nostres objectius del contracte
amb el CatSalut sinó que estem millorant l’accessibilitat al sistema
sanitari i així assegurem el dret a la salut a tota la població. Quan
4 << ÍNDEX PSMAR RSC 2017

lluitem per incrementar el percentatge d’estabilitat laboral de la
plantilla amb la creació de noves places, establim un vincle més
fort entre els professionals i la institució. La millora en els resultats
econòmics no ens parla exclusivament en termes pressupostaris
sinó que ens permet més inversió i nous recursos per al demà.
Aquesta visió àmplia i global que deia al principi ha de ser en cada

una de les nostres accions. I el nostre entorn ha de saber del nos-
tre compromís; evidentment els nostres grups de relació més im-
mediats, però també el conjunt de la ciutadania i les institucions
del nostre sector sanitari i del món econòmic i social. Amb trans-
parència, fins i tot més enllà del que ens obliga la llei, que no vol
dir acumulant dades i més dades sense sentit sinó explicant-ho
clarament i per a un nivell ampli de comprensió. Les dades, de fet,
estan totes disponibles al nostre portal de transparència i, en can-
vi, documents com aquesta memòria les volen fer més accessibles
d’una manera ordenada i, a més, ben estructurada perquè puguin
ser avaluades. El retiment de comptes el fem d’acord als criteris
internacionals del Global Report Initiative (GRI), que recull les mi-
llors pràctiques per elaborar informes de sostenibilitat tenint en
compte l’impacte econòmic, social i mediambiental de les nostres
accions. Això també ens ha permès contrastar com progressen
els indicadors i reconèixer els camps on encara tenim marge de
millora.
A través de la Comissió d’RSC guiem i supervisem els passos que

anem fent i també procurem que arribi a tothom el nostre missat-
ge sobre els esforços que fem per construir una organització i uns
serveis cada vegada més resolutius i més sostenibles, per a avui i
per a demà. n
PSMAR RSC 2017 << ÍNDEX 5

El compromís social
del PSMAR 1
El PSMAR vol ser un exemple d’organització responsable, inno-
vadora i solidària, compromesa amb les persones i la societat,
amb el desenvolupament social i amb la preservació del medi
ambient.
GRI 102-16 El 2016 es va crear la Comissió de Responsabilitat Social Corpo-

rativa (RSC) del PSMAR, que va dur a terme la primera diagnosi
de responsabilitat social (RS) amb participació de les persones
de les àrees més rellevants a partir de qüestionaris basats en els
principis del Global Compact i en la contribució als objectius de
desenvolupament sostenible. Aquesta informació es va comple-
mentar amb un estudi per conèixer les principals iniciatives i les
millors pràctiques en RS i sostenibilitat del sector, i es van analit-
zar bones pràctiques al voltant de les àrees incloses a la guia in-
ternacional de referència d’implementació de l’RS, ISO 260001.
GRI 102-44
Aspectes materials més rellevants

Administracions públiques
Mitjans de comunicació
Consell de Direcció
Pacients i familiars
Professionals
Actors socials
Proveïdors
Voluntaris
Alumnes
Temes potencialment rellevants Total

Dur a terme pràctiques i polítiques
que garanteixin la millora de la
9
qualitat assistencial i la seguretat
clínica dels pacients
Orientar els recursos a les
necessitats dels ciutadans 9
Garantir l’equitat i l’accessibilitat

8
en l’atenció a les persones
Garantir la màxima informació
6
i la transparència en tots els àmbits
Fomentar la formació i el
desenvolupament professional 6
que garanteixin el treball amb
qualitat i seguretat

Procés de definició materialitat
GRI 102-46, 102-47
Matriu de materialitat
Igualtat Formació i Transparència

d’oportunitats desenvolupament
Anticorrupció
professional
Molt rellevant
Orientar els recursos

a les necessitats dels Qualitat assistencial
Salut laboral
ciutadans Seguretat del pacient
Accessibilitat
universal i equitativa
Privacitat dels Creació de llocs de

pacients i usuaris treball
Rellevància externa (perspectiva dels grups d’interès)
Més rellevant
Materials
Mitigació del canvi

climàtic
No discriminació de
pacients-usuaris i
professionals
Participació en Compliment de la Potenciar la recerca,

projectes socials i normativa ambiental la docència i la
comunitaris innovació
Impuls de l’eficiència Mecanismes de
social i ambiental detecció i solució
a través de la de casos de
contractació pública discriminació
Rellevant
Health literacy Gestió econòmica

equilibrada
Relacions entre els
professionals i la Garantir la
direcció sostenibilitat
ambiental i social de
Llibertat d’associació i
l’organització
negociació col·lectiva
Eficiència energètica
Compliment de
la normativa Gestió sostenible dels
socioeconòmica residus
Rellevant Més rellevant Molt rellevant
Rellevància interna (perspectiva del PSMAR)

Medi ambient Drets humans
Economia Societat
Pràctiques laborals Responsabilitat sobre el servei

Grups d’interès prioritari
GRI 102-40
102-42 Pacients Agents socials
102-43 Professionals
i familiars professionals
Entitats veïnals Fòrum de

Alumnes Proveïdors
dels districtes pacients
Voluntaris Mitjans de Consell de Administracions

PSMAR comunicació Direcció públiques
Estem especialment
compromesos amb...
els pacients i familiars

els professionals
la comunitat
el medi ambient

Iniciatives destacades
Bon govern
Transparència
Gestió econòmica equilibrada
Orientació dels recursos a les necessitats dels ciutadans
Dret a la salut
Accessibilitat / Equitat
Detecció i actuació front la discriminació
Bones pràctiques adreçades als pacients
Pacients
Qualitat assistencial
Seguretat dels pacients
Informació per a l’apoderament
Entorns de privacitat
Confidencialitat de les dades del pacient
Comunitat
Creació de llocs de treball
Impuls de la recerca, la docència i la innovació
Organització i participació en projectes comunitaris
Professionals
Garantia de la salut laboral
Igualtat d’oportunitats
Medi ambient
Sensibilització amb el canvi climàtic
Gestió responsable dels residus
Proveïdors
Valoració de la sostenibilitat ambiental i social

Composició de la Comissió d’RSC del PSMAR
Olga Pané, presidenta Gerència
Cristina Iniesta, Coordinació Adjunta a Gerència
Tania Hidalgo Recursos Humans
Esther Lozano Contractació
Priscila Giraldo Atenció al Ciutadà
Marian Chavarría Docència
Rafael de la Torre Recerca
Jesús Escribano Formació Continuada
Pere Benito Àrea Mèdica
Maribel Pérez Comunicació Corporativa i Atenció al Ciutadà
Xavier Castells/Maria Sala Qualitat
Cuca Esperanza Infermeria
Elisabeth Izquierdo Serveis Generals i Infraestructures
Consol Serra Salut Laboral
Montse Montiel Docència
Rocío Ibáñez Hospital de l’Esperança i Centre Fórum
Enriqueta López, Secretaria Recursos Humans
Verònica Domínguez, Comunicació Comunicació Corporativa

El PSMAR, més que
centres sanitaris 2
El PSMAR,
més que centres sanitaris
GRI 102-4
Centre Dr. Emili Mira
Centre Fòrum
Hospital de l’Esperança
Institut Bonanova d’FP Sanitària
Escola Superior d’Infermeria

del Mar
Estudis de Medicina, Biologia
Humana, Fisioteràpia, Enginyeria
Biomèdica i Bioinformàtica
IMIM
Edifici PRBB
Hospital del Mar
CUAP Peracamps

2017
3.221 +313M€ 1.999 59
Professionals Despesa Alumnes Grups de recerca
Activitat en un dia
97 2.267 364 390

Altes Visites a consultes Visites Hores
hospitalàries externes* a urgències de docència*
46 5.156
Intervencions Àpats
quirúrgiques diaris
(inclou esmorzar, mig matí,
dinar, berenar, sopar i ressopó) * Dies laborables

El PSMAR, una organització
sanitària dinàmica projectada
al seu entorn
GRI 102-5 El Parc de Salut MAR (PSMAR) és el resultat de la transformació
102-6
de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS), organisme
creat el 1983 per gestionar els centres sanitaris, docents i d’in-
vestigació en salut de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 2010 es
va crear el Consorci MAR Parc de Salut de Barcelona, integrat
per la Generalitat de Catalunya (amb una participació del 60%)
i l’Ajuntament de Barcelona (40%), que va permetre convertir-lo
en una organització sanitària de referència per a la població dels
districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, on se situa el centre de les
actuacions per vetllar de forma integral per la salut dels ciuta-
dans.
Així, dins de la mateixa organització s’han pogut reunir els cen-

tres i dispositius per a l’educació sanitària, la prevenció, l’atenció
integral de la salut, l’atenció primària, l’atenció sociosanitària i de
dependència, l’atenció psiquiàtrica, així com la formació especia-
litzada i la recerca.
GRI 102-7
102-8
Dades bàsiques, 2016-2017
2106 2017
Ingressos (€) 289.051.438,35 313.240.366,33
Professionals (plantilla estructural i substitucions) 3.303 3.221
Estudiants de grau del Campus Universitari Mar 1.476 1.389
Estudiants de l’Institut Bonanova d’FP Sanitària 597 610
Activitat hospitalària
Altes hospitalàries 35.571 35.583
Consultes externes 634.542 645.966
Urgències 133.300 132.835
Intervencions quirúrgiques 15.148 16.723
Sessions d’hospital de dia 61.123 63.094
Projectes de recerca 200 204
Hores de formació de professionals 139.396 136.755

Els centres del PSMAR GRI 102-4
102-5
Centres assistencials
• Hospital del Mar, centre terciari

• Hospital de l’Esperança, centre complementari de l’Hospital
del Mar i atenció sociosanitària
• Centre Fòrum, atenció sociosanitària i a la salut mental
• CUAP Peracamps, urgències d’atenció primària a Ciutat Vella
• Centre Dr. Emili Mira, atenció sanitària en salut mental i addic-
cions
Campus docent
• Cicles Formatius de Grau Mitjà (Atenció a persones en situació

de dependència i Cures auxiliars d’infermeria) i de Grau Su-
perior (Anatomia patològica i citodiagnòstic, Documentació i
administració sanitària, Imatge per al diagnòstic i medicina nu-
clear, Laboratori clínic i biomèdic, i Radioteràpia i dosimetria /
Imatge per al diagnòstic i medicina nuclear) (Institut Bonanova
de Formació Professional Sanitària)
• Grau en Infermeria (Escola Superior d’Infermeria del Mar
ESIMar, adscrita a la UPF)
• Grau en Medicina (UAB-UPF)
• Grau de Biologia Humana (UPF)
• Grau en Enginyeria Biomèdica (UPF)
• Grau en Bioinformàtica (UPF-UB-UPC)
• Grau en Fisioteràpia (UAB)
Recerca
• Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), de

gestió de la recerca biomèdica

GRI 102-2
Els serveis
Una àmplia cartera de serveis i unitats clíniques i funcionals lide-
rades per metges especialistes de reconegut prestigi, conjunta-
ment amb els serveis d’infermeria, donen resposta pràcticament
a totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques.
Oferta de serveis
Anàlisis clíniques Medicina intensiva

Anestesiologia, reanimació i terapèuti- Medicina interna
ca del dolor
Nefrologia
Angiologia i cirurgia vascular
Neurocirurgia
Cardiologia i unitat coronària
Neurologia i neurofisiologia
Cirurgia general
Obstetrícia i ginecologia
Cirurgia maxil·lofacial
Oftalmologia
Cirurgia ortopèdica i traumatologia
Oncologia
Cirurgia plàstica
Oncologia radioteràpica
Cirurgia toràcica
Otorrinolaringologia
Dermatologia
Patologia
Diagnòstic per la imatge
Pediatria
Digestologia
Pneumologia
Endocrinologia
Programa d’Atenció a la Salut Sexual i
Epidemiologia i avaluació Reproductiva (PASSIR)
Farmàcia Protecció radiològica
Geriatria Reumatologia
Hematologia Transfusió
Institut de Neuropsiquiatria i Addic- Urgències
cions
Urologia
Malalties infeccioses
Medicina física i rehabilitació

Unitats clíniques i funcionals
Unitat Funcional de Càncer Cutani Unitat d’Insuficiència Cardíaca

Unitat d’Epilèpsia Unitat d’Infeccions de Transmissió
Sexual
Unitat Funcional de Càncer Colorectal
Unitat Clínica de Tuberculosi
Unitat Funcional de Càncer Urològic
Unitat d’Expertesa Clínica de Síndro-
Unitat Funcional de Càncer de Pulmó
mes de Sensibilització Central (Fibro-
Unitat Funcional d’Ictus miàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica
Unitat Funcional de Patologia i Síndrome de Sensibilitat Química
Mamària Múltiple)
Unitat Funcional de Sòl Pelvià Unitat Multidisciplinària d’Esclerosi

Lateral Amiotròfica
Unitat de Tumors Ginecològics
Unitat de Rehabilitació Cardíaca
Unitat Funcional de Toxicologia

Aliances i
col·laboracions 3
GRI 102-12 Afavorim aliances amb altres institucions sanitàries, universitats
102-13
i associacions amb l’objectiu de garantir el desenvolupament de
les nostres polítiques i estratègies, millorar la qualitat de l’atenció
assistencial, la docència i la recerca, així com millorar la satisfac-
ció de la ciutadania i la sostenibilitat de l’entitat amb una millor
optimització dels recursos.
Aliances estratègiques
amb institucions sanitàries
Acord de col·laboració amb la Corporació Sanitària Clínic. Pro-
grama de detecció precoç de càncer colorectal. Aquesta col·la-
boració comporta la creació de l’Oficina Tècnica de Cribratge i
impulsa projectes de recerca conjunta.
Conveni marc de cooperació amb l’Institut Guttmann per a la

prestació de serveis especialitzats de neurorehabilitació. L’aliança
implica una millora de l’atenció als pacients amb relació als trac-
taments medicoquirúrgics i la rehabilitació integral (d’adults, jo-
ves i infants) amb lesió medul·lar, dany cerebral o qualsevol altra
discapacitat d’origen neurològic. A més a més, és un aliat clau per
potenciar i desenvolupar el coneixement i la recerca en neurore-
habilitació.
Conveni marc de col·laboració amb l’Institut Català de la Salut

per a diferents activitats assistencials sanitàries. Millora la car-
tera de serveis hospitalaris del PSMAR amb relació a les activi-
tats assistencials, diagnòstiques, terapèutiques i de rehabilitació.
Amplia la cobertura de l’ictus a tota la regió sanitària.
Conveni marc de col·laboració amb Aran Salut, Serveis Assisten-

cials Integrals, SL. Dona resposta a les necessitats assistencials
de la població de la Vall d’Aran per al diagnòstic i tractament de
diferents patologies.

Conveni marc de col·laboració amb Laboratori de Referència de
Catalunya i ROCHE. Busca la promoció conjunta de projectes i
desenvolupament en el camp de la biomedicina genòmica refe-
rents a investigació, validació i diagnòstic.
Conveni de col·laboració amb l’Hospital General de l’Hospita-

let en el programa de trasplantament renal. L’aliança comporta
potenciar els trasplantaments de ronyons dins del Programa de
trasplantament renal.
Conveni de col·laboració amb Gestió Sanitària de Mallorca (GES-

MA), adscrita al Servei de Salut de les Illes Balears, en diferents
activitats de caràcter assistencial, de docència i de recerca. A tra-
vés d’aquesta col·laboració es potencia la millora de la cartera de
serveis, el desenvolupament professional dels metges i la tutela
de les activitats de recerca i docència.
Conveni de col·laboració amb el Consorci de Salut i Social de

Catalunya (CSC). L’objectiu és establir els centres del PSMAR
com a centres referents per a la xarxa d’hospitals associada al
CSC, amb relació a l’alta tecnologia, el terciarisme, la recerca i la
docència.
Conveni marc de col·laboració amb la Fundació de Gestió Sani-

tària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Aquesta aliança
engloba aquelles especialitats medicoquirúrgiques que les enti-
tats considerin oportunes segons les necessitats. També suposa
la creació de dos serveis mancomunats: el Servei Mancomunat
de Cirurgia Plàstica i el Servei Mancomunat de Cirurgia Toràcica.
Conveni de col·laboració amb Mútua Terrassa. Aquesta aliança

comporta el desenvolupament de serveis medicoquirúrgics man-
comunats.
Conveni marc de col·laboració amb el Consorci Sanitari de

l’Anoia. Aquesta coalició busca el creixement de la base pobla-
cional d’atenció mitjançant la prestació de serveis sanitaris a la
població de l’Anoia.

Conveni marc de col·laboració amb el Consorci Sanitari de l’Alt
Penedès. Aquesta coalició busca el creixement de la base pobla-
cional d’atenció mitjançant la prestació de serveis sanitaris a la
població de l’Alt Penedès.
Adhesió i participació
en iniciatives externes
Aliança per a la Seguretat dels Pacients a Catalunya. Es tracta
d’una iniciativa impulsada pel Departament de Salut de la Ge-
neralitat a través de la qual es busca fundar una xarxa de grups
d’interès que s’impliquin en la promoció de la seguretat dels pa-
cients. El seu objectiu és el desenvolupament i la millora dels sis-
temes de detecció i prevenció de problemes de seguretat assis-
tencial i la coordinació de les diferents iniciatives que es porten
a terme.
European Reference Networks (RER). A través d’aquesta xarxa

de centres especialitzats es crea una estructura que afavoreix
l’intercanvi de coneixements i permet la coordinació de l’assis-
tència a tota la Unió Europea. Des del 2016 el PSMAR és Centre
de Referència Europeu en Epilèpsia, acreditació de la Comissió
Europea que possibilita la reunió de coneixements, recursos i els
millors especialistes d’Europa en una atenció mèdica altament
especialitzada per fer front a condicions mèdiques complexes o
poc freqüents.
Xarxa Catalana d’Hospitals i Centres Promotors de la Salut

(HPH), vinculada a la xarxa internacional promoguda per l’OMS
l’any 1992. A través de la seva participació, el PSMAR contri-
bueix activament en la promoció de la salut dels seus professio-
nals i de la població.

Plans estratègics
amb l’horitzó 2020
Pla estratègic PSMAR 2016-2020
L’objectiu principal del Pla estra-

tègic 2020 és implementar la mi-
llora contínua i planificar la trans-
formació de la realitat actual tot
garantint un desenvolupament
equilibrat i sostenible a llarg ter-
mini. El desenvolupament del Pla
estratègic s’estructura entorn dels
principis de proximitat, complicitat
i connectivitat. Estructurat en tres
línies estratègiques, es desenvolu-
pa en 37 plans d’acció:
Estratègies assistencials
• Definir el Pla de futur per àmbits

assistencials a partir de la de-
manda i les prioritats assisten-
cials.
• Singularitzar la gestió i l’atenció
per tipologia de pacients.
• Assegurar un relleu generacional coherent amb l’estratègia or-
ganitzativa.
• Reforçar els instruments de gestió i optimitzar les operacions i
els processos.
Estratègies de sostenibilitat
• Garantir l’eficiència en la gestió de l’activitat.

• Desenvolupar vies alternatives de finançament i potenciar les
actuals.
• Assegurar les inversions i les infraestructures.

Estratègies d’organització
•R
eplantejar el model de la recerca i la docència.
•D
onar valor a la institució i l’aliança amb la ciutadania.
•E
nfortir el model de gestió dels professionals.
A partir dels compromisos d’activitat, inversions i finançament

que es deriven del Pla estratègic 2016-2020, es va elaborar el
Pla d’empresa 2016-2020, consensuat amb el CatSalut.
Pla estratègic IMIM 2016-2020
Alineat amb els objectius assistencials, organitzatius i de sos-

tenibilitat del Pla estratègic del PSMAR, el Pla estratègic IMIM
2016-2020 es basa en la convergència entre les necessitats del
sistema I+D, les de la salut de la població de referència i les indi-
cades pels investigadors.
Les línies estratègiques s’estructuren en tres eixos:
Estratègies de recerca
• Focalitzar la recerca en àmbits d’ex-
cel·lència
• Assegurar un relleu generacional cohe-
rent amb l’estratègia de recerca
• Potenciar la innovació i la transferència
• Definir i desplegar un pla d’aliances es-
tratègiques
Estratègies per assegurar la sostenibilitat

de la recerca
Estratègies d’organització
• Assegurar l’eficiència en la gestió de la
recerca
• Reformular el model de gestió de la re-
cerca
• Replantejar el model de gestió dels pro-
fessionals

Pla estratègic Institut Bonanova de Formació
Professional Sanitària 2016-2020
Amb el Pla estratègic 2016-2020, sota el lema “Formem perso-

nes, promocionem professionals”, l’Institut Bonanova proposa el
seu reconeixement com a centre d’excel·lència d’ensenyament
integral i referent de la formació professional sanitària i sociosa-
nitària. Per assolir aquests objectius treballa amb les empreses
i els professionals, impulsa canvis pedagògics, posa l’accent en
el desenvolupament de l’equip humà i afavoreix la innovació i la
transferència de coneixements.
S’han definit quatre línies estratègiques:
• Diferenciar el model d’ensenyament

aprenentatge
• Establir vincles i relacions que garan-
teixin la sostenibilitat
• Transformar el model de gestió i afa-
vorir el desenvolupament de les per-
sones
• Definir el marc de treball col·labora-
tiu amb les empreses del sector

Bon govern
4
Bon govern
Indicador no GRI
“Transparència”
Parc de Salut MAR Portal de la transparència
Accés obert
Consell Rector
Comitè Executiu

2017
Ampliació de l’Hospital
Intranet corporativa del Mar
Accés a professionals
Inauguració de la fase I
• Atenció oncològica integral
• Unes urgències més

confortables
• Tecnologia capdavantera
i millora dels espais de
ginecologia i obstetrícia
• Innovació en climatització
ecològica
Atenció oncològica integral
Finançament per a la fase II

Indicador no GRI
“Transparència” Transparència
Les nostres activitats i les relacions amb els nostres grups d’in-
terès i la societat estan basades en l’honestedat i la transparèn-
cia. Pel que fa específicament als nostres professionals, són in-
formats periòdicament dels fets més rellevants
mitjançant la intranet corporativa, els comitès i
Seguim la Llei 19/2014
comissions, i en sessions informatives.
de transparència,
accés a la informació
A través del Portal de la transparència i el bon
pública i bon govern.
govern (www.parcdesalutmar.cat/portal-trans-
parencia/) s’ofereixen dades, entre altres, sobre:
• l’estructura institucional i de govern

• la gestió econòmica
• la gestió dels professionals
• la contractació pública
• les dades de seguiment de la qualitat assistencial
• la satisfacció dels pacients
Així mateix, s’ofereix l’opció de sol·licitar informació, presencial-

ment o de forma telemàtica, que no es trobi en aquest portal. El
2017 hi va haver set sol·licituds d’accés a la informació pública
que van ser totes resoltes dins de termini.
El Grup de Treball d’Accés a la Informació, on participen repre-

sentants de les diferents àrees de la institució, vetlla, de manera
proactiva, per una informació sotmesa a la transparència i per
l’accés a la informació.

Objectius assolits
• Consolidació i desplegament del Portal de transparència, es-
pecialment en les àrees de recursos humans, organització i es-
tructura, i contractació pública.
• Relleu de la Direcció Mèdica, realitzat el primer trimestre de

2017.
En procés d’assoliment
• Model únic i integral d’avaluació de l’acompliment vinculat als

models de gestió per competències, integrant els processos
d’avaluació actuals (comandaments assistencials, carrera pro-
fessional i suplències) i les perspectives estratègiques (model
de lideratge i descripció de llocs de treball).
• Implantació de la DPO al 100% de l’àrea assistencial.
• Implementació del Pla de Sistemes.
• Millora de l’eficiència de l’hospitalització d’aguts amb més altes

d’hospitalització domiciliària (amb un mínim de 400).
• Increment de les altes d’obstetrícia.
• Més pacients controlats mitjançant l’ús de les TIC als serveis

de Cardiologia, Pneumologia i Psiquiatria (200 pacients).

Òrgans de govern i direcció GRI 102-18
Consell Rector
President Sr. Joan Puigdollers i Fargas

Vicepresidenta Sra. Gemma Tarafa i Orpinell
Vocals en representació Sr. Josep Maria Argimon i Pallàs (des de juliol de 2017)
de la Generalitat de Catalunya Sr. Ivan Planas i Miret (fins al juliol de 2017)
Sr. Jordi Mauri i Santuré
Sr. Francesc Posas i Garriga
Sr. Xavier Rodríguez i Guasch
Sr. Lluís Tort i Bardolet
Vocals en representació Sr. Ricard Fernández i Ontiveros
de l’Ajuntament de Barcelona Sr. Joan Antoni Llinares i Gómez (fins al juliol de 2017)
Sr. Davide Malmusi
Sra. Pilar Miràs i Virgili (des de juliol de 2017)

Sra. Olga Pané i Mena Gerent

Sra. M. Dolores Bardallo i Porras Directora de l’Escola Superior d’Infermeria del Mar
Sr. Felip Bory i Ros (fins al març de 2017)
Sr. Julio Pascual i Santos
(des de març de 2017) Director de l’Àrea Assistencial i Mèdica
Sr. Xavier Castells i Oliveres Director de Qualitat
Sr. Francesc Cots i Reguant Control de Gestió
Sra. Marian Chavarría i Lorente Directora de l’Institut Bonanova d’FP Sanitària
Sr. Joaquim Bellmunt i Molins Director de Recerca
Sra. Lourdes García i Zaldívar Directora d’Infermeria
Sr. Pau Gomar i Sánchez Director de Recursos Humans
Sr. Lluís Grande i Posa Director d’Innovació
Sra. Rocío Ibáñez i Ávila Directora del Centre Fòrum
i de l’Hospital de l’Esperança
Sra. Cristina Iniesta i Blasco Adjunta a Gerència
Sra. Elisabet Izquierdo i Asensio Directora de Tecnologies
Sra. Esther Peláez i de Miguel Directora d’Economia i Finances
Sr. Narcís Pérez i de Puig Secretaria del Consell (Assessoria Jurídica)
Sra. Maribel Pérez i Piñero Directora de Comunicació i Atenció al Ciutadà
Sr. Víctor Pérez i Solà Director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions
Sr. Ramón Pujol i Vallverdú Director de Docència
Sr. Aureli Rubio i Alcolea Director de Serveis de Suport
Sr. Albert Márquez i Colomé Director de Sistemes d’Informació i Comunicacions
Sr. Josep M. Vinué i Perulles Secretaria Tècnica
Comitè Executiu
Sra. Olga Pané i Mena Gerent

Sr. Felip Bory i Ros (fins al març de 2017)
Sr. Julio Pascual i Santos
(des de març de 2017) Director de l’Àrea Assistencial i Mèdica
Sr. Francesc Cots i Reguant Control de Gestió
Sra. Lourdes García i Zaldívar Directora d’Infermeria
Sr. Pau Gomar i Sánchez Director de Recursos Humans
Sr. Narcís Pérez i de Puig Secretaria del Comitè (Assessoria Jurídica)
Sra. Maribel Pérez i Piñero Directora de Comunicació i Atenció al Ciutadà
Sr. Aureli Rubio i Alcolea Director de Serveis de Suport

Professionals
5
Professionals
GRI 102-8
3.221
Perfil dels treballadors i treballadores professionals
73,8% 26,2%
dones homes
Mitjana d’edat 42,34% 8,05% Absentisme

anys
97% personal estable*

119 *Sobre plantilla estructural (funcionaris i laborals).
No inclou substitucions.
llocs de treball
estructurals
convocats
Programa d’atenció Mesures

a les segones víctimes de conciliació

2017
Noves modalitats de formació
Lideratge
Micro- Formació per a
learning exprés
comandaments
Protocol per evitar l’assetjament psicològic,

sexual, per raó de sexe i/o orientació sexual Programa
en l’àmbit laboral La Mar de saludable

GRI 102-16
La responsabilitat social del PSMAR ajuda a

construir i mantenir relacions a llarg termini amb els
professionals a partir d’un marc basat en la igualtat
d’oportunitats, la formació i el desenvolupament
professional, la no discriminació, la salut laboral i la
creació de llocs de treball estables.
Gestió responsable de l’equip humà

Més de 3.200 professionals garanteixen una excel·lent qualitat
dels serveis de salut, recerca i docència. Els professionals són
l’actiu més valuós i el pilar essencial de l’organització i amb l’ob-
jectiu de generar un alt grau de pertinença, implicació i moti-
vació es té cura i respecte de la seva vida laboral i professional,
atenent també els aspectes personals.
GRI 102-41 El II Conveni Col·lectiu de Treball del Consorci MAR Parc de Sa-
lut de Barcelona i el II Acord General sobre Condicions de Treball
del Personal Funcionari de la Generalitat de Catalunya adscrit al
Consorci MAR Parc de Salut de Barcelona constitueixen el marc
laboral a través del qual es regeixen les relacions laborals del
PSMAR. El 100% dels professionals (tant a temps parcial com
complet) estan coberts pels convenis col·lectius.
Un equip professional compromès i divers
L’equip humà està conformat per una gran varietat de categories

professionals i d’especialitats que permeten el bon desenvolupa-
ment dels serveis oferts.

Plantilla estructural* per categories, 2015-2017 GRI 102-8
2015 2016 2017

Personal directiu 4 6 5
Tècnics/iques superiors assistencials 833 856 858
Tècnics/iques mitjans/es assistencials 959 976 1.039
Tècnics/iques auxiliars assistencials 794 819 820
Altre personal assistencial 11 11 9
Tècnics/iques superiors no assistencials 46 52 56
Tècnics/iques mitjans/es no assistencials 71 78 78
Tècnics/iques auxiliars no assistencials 307 312 323
Altre personal no assistencial 34 32 33
Total 3.059 3.142 3.221
*No inclou substitucions.
Plantilla estructural* per categories, 2017 GRI 405-1
Dones Homes Total

Personal directiu 2 3 5
Tècnics/iques superiors assistencials 489 369 858
Tècnics/iques mitjans/es assistencials 910 129 1.039
Tècnics/iques auxiliars assistencials 631 189 820
Altre personal assistencial 9 0 9
Tècnics/iques superiors no assistencials 42 14 56
Tècnics/iques mitjans/es no assistencials 53 25 78
Tècnics/iques auxiliars no assistencials 237 86 323
Altre personal no assistencial 26 7 33
Total 2.399 822 3.221
Plantilla estructural* per sexe, 2015-2017 GRI 405-1
2015 2016 2017

Homes 783 797 822
Dones 2.276 2.345 2.399
Total 3.059 3.142 3.221

GRI 405-1 Plantilla per estructura d’edat, 2017
Homes Dones
60 o + anys
50-59 anys
40-49 anys
30-39 anys
<30 anys
200 100 0 100 200 300 400 500 600
Foment de l’estabilitat de les persones
L’ocupació de qualitat és la clau principal per garantir l’estabilitat

i per millorar el rendiment dels professionals, però també per as-
solir un servei de màxima excel·lència que generi valor al ciutadà.
Per aquest motiu, es concentren els esforços a fidelitzar el nostre
equip humà amb contractes de caràcter estable.
GRI 102-8 Plantilla equivalent a 40 hores, 2015-2017
2015 2016 2017

Dones Homes Total Dones Homes Total Dones Homes Total
Personal laboral 1.840 682 2.522 1.902 689 2.591 1.960 719 2.679
Personal funcionari 185 43 228 165 43 208 149 39 188
Total plantilla estructural* 2.025 725 2.750 2.067 732 2.799 2.109 758 2.867
Substitucions 289 98 387 373 131 504 439 145 584
Total professionals 2.314 823
3.137 2.440 863
3.303 2.548 903
3.451
*Plantilla estructural: funcionaris/àries i laborals (estables i eventuals). No inclou substitucions.
GRI 403-2 L’absentisme l’any

2017 ha estat del
8,05%.

Plantilla total i personal estructural*, 2015-2017
3.000
2.000
1.000
0
2015 2016 2017
Personal estructural Total plantilla
* Equivalent a 40 h. El total inclou els laborals eventuals i les substitucions, i els estructurals, el
personal laboral estructural i els funcionaris/àries.
Convocats 109 llocs de treball, dels 518 llocs

previstos per als anys 2017-2019
L’oferta pública d’ocupació del PSMAR va ser aprovada pel

Consell Rector en data 18 d’abril de 2017, i en data 12 de
juliol de 2017 es va publicar al DOGC l’Acord de la gerent on
s’identificava la distribució dels 518 llocs de treball que es
convocarien entre el 2017 i 2019, i que a data 31 de desembre
de 2016 estaven ocupats per treballadors amb un contracte
d’interinitat per vacant. La convocatòria garanteix els principis
de publicitat, concurrència, mèrit i capacitat.
Definició del model de borsa de treball

(reclutament i selecció)
El 2017 s’ha posat en marxa la borsa de treball com a eina de

reclutament i selecció de professionals, i amb els següents ob-
jectius principals:
• Assegurar la igualtat d’oportunitats i facilitar l’accés als llocs
de treball de totes les persones que reuneixin els criteris de
selecció que requereix la institució.
• Augmentar tant com sigui possible la transparència, agilitat i
flexibilitat, adequació i eficàcia de la borsa de treball, el procés
de reclutament i la selecció.

• Tenir disponibles professionals que hagin passat un procés de
selecció per a una contractació temporal per a la cobertura de
necessitats no estructurals.
•F acilitar als directius/ives, caps i responsables el reclutament i
selecció dels millors professionals.
Al web del PSMAR es pot accedir a la borsa de treball amb tota

l’oferta pública d’ocupació disponible, i també es permet adjun-
tar el currículum.
Drets humans i pràctiques laborals

Treballem per elaborar polítiques i processos interns que se cen-
trin en el desenvolupament d’entorns segurs i saludables, en la
igualtat d’oportunitats i en la promoció de la conciliació familiar,
la formació, la participació i el diàleg, que assegurin un bon clima
laboral i augmentin el benestar dels professionals.
Ets una segona víctima? Un nou programa d’atenció i

suport als professionals
Des de fa més de deu anys, en el marc de l’Aliança per a la

Seguretat del Pacient, a l’Hospital del Mar s’està treballant
per reduir el risc d’efectes adversos i millorar la seguretat del
pacient a partir d’aprendre dels errors propis. Es fomenta que
els professionals declarin els efectes adversos per tal d’analitzar-
ne les causes, introduir millores i reduir el risc que es tornin a
repetir. No es tracta de culpar els professionals implicats, sinó
de veure quins aspectes es poden corregir.
És el que es vol aconseguir amb el programa d’atenció i suport

a la segona víctima iniciat el 2017, que s’implantarà en un
termini de dos anys. Pocs centres hospitalaris catalans han
desenvolupat iniciatives d’aquest tipus, en les quals són pioners
els Estats Units (amb el Johns Hopkins Hospital al capdavant) i
el Canadà.

Beneficis socials i conciliació
Implementem diverses actuacions per afavorir la conciliació de

la vida familiar, laboral i personal, més enllà de les definides a la
normativa:
• Els/les professionals disposen d’un màxim de 5 dies (depe-

nent de la durada de la jornada laboral) de lliure disposició, dels
quals poden gaudir segons les seves necessitats.
• Les vacances d’estiu són de 22 dies hàbils (o 30 dies naturals
per a jornades discontínues) i els/les professionals en poden
gaudir de l’1 de juny al 30 de setembre. No obstant, les vacan-
ces es poden dividir en dos períodes, amb la possibilitat que
algun d’aquests períodes sigui en Setmana Santa o Nadal.
• A més dels dies de vacances d’estiu que marca la Llei, es dis-
posa de 4 dies addicionals de vacances, 2 per Setmana Santa
i 2 per Nadal.
• Els/les professionals que treballen pel matí o per la tarda i te-
nen una jornada setmanal de 40 o 35 hores, tenen una reduc-
ció d’una hora a la setmana, i la resta d’horaris setmanals tenen
una reducció proporcional.
• El personal més gran de 50 anys que treballa els caps de setma-
na pot, voluntàriament, treballar un cap de setmana i lliurar dos
caps de setmana, enlloc de treballar caps de setmana alterns.
• Durant els tres mesos d’estiu (des del 24 de juny fins al 24 de
setembre) els/les professionals del PSMAR poden gaudir de
jornada intensiva o de quatre dies festius (proporcionals se-
gons jornada).
• Els/les professionals disposen de 12 hores trimestrals (per-
sonal amb jornada de 35-40 hores) o 5 hores (personal amb
jornada de fins a 30 hores), que poden utilitzar en fraccions
mínimes de dues hores i recuperar abans que finalitzi el mes
següent.
• Es pot gaudir d’excedències voluntàries fins a 5 anys; per as-
sumptes propis i/o per motius de necessitat justificada fins a
30 dies o, excepcionalment, amb caràcter extraordinari fins a
1 any, amb reincorporació automàtica al lloc de treball, per a
la cura de familiars i per a la formació de les especialitats d’in-
fermeria.

El 100% dels professionals del PSMAR gaudeixen dels beneficis
socials addicionals, amb independència del tipus de contracte,
com ara permisos retribuïts per a formació i un fons de formació
(de tipus econòmic) per al perfeccionament professional cons-
tant. L’any 2017, s’han atorgat un total de 14,77 mesos per a for-
mació als professionals mèdics i 3,07 mesos al personal d’infer-
meria, amb una despesa global de 188.479,31€
El 100% de la plantilla d’inversió per al desenvolupament del coneixe-
està coberta pel ment.
Conveni Col·lectiu.
També es garanteix que el personal tindrà accés
a una formació continuada. Per això es garan-
teixen 40 hores anuals de formació continuada per treballador/a
fix/a o interí/ina i proporcionals a l’horari en el cas de jornades
inferiors a 40 hores, amb programes relacionats amb la seva ca-
tegoria laboral i/o lloc de treball.
Aquestes mesures es troben recollides al II Conveni Col·lectiu de

Treball del Consorci MAR Parc de Salut de Barcelona i al II Acord
General sobre Condicions de Treball del Personal Funcionari de
la Generalitat de Catalunya adscrit al Consorci MAR Parc de Sa-
lut de Barcelona.

Un entorn igualitari i equitatiu
Promovem i potenciem la igualtat d’oportunitats i la no discrimi-

nació entre tots el professionals que treballen al PSMAR. Com a
institució sanitària pionera en aquesta matèria, l’any 2007 es va
constituir la Comissió del Pla d’Igualtat i el Grup de Treball per
la Igualtat, i es va crear la figura de l’agent per a la igualtat de
tota l’organització. Actualment està vigent la segona edició del
Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes PSMAR 2016-
2020.
En el marc d’aquest pla, el 2017 s’han realitzat les accions se-

güents:
• Ratificació/renovació dels membres de la Comissió del Pla

d’Igualtat.
• Ratificació/renovació dels membres del Grup de Treball.
• Incorporació de la igualtat com a criteri diferenciador en em-
pats entre empreses licitadores, dins del marc dels concursos
públics.
• Participació del PSMAR en el Circuit de Violència Masclista de
Barcelona del Districte de Ciutat Vella.
• Adhesió i participació del PSMAR a la Fundació Surt per a
l’apoderament de les dones (barri del Raval).
Igualtat d’oportunitats i no discriminació laboral GRI 405-1
2016 2017
Persones informades amb discapacitat 82 81
Dones en plantilla (estructural) 73,8% 73,6%
Dones en llocs de direcció 33,3% 40%

2a edició del Pla d’igualtat d’oportunitats entre
dones i homes PSMAR 2016-2020
Objectius
•C
ontinuar integrant la perspectiva de gènere i impulsar
l’aplicació de les polítiques de gènere.
•S
eguir lluitant contra la violència de gènere dins de l’àmbit
laboral.
- Prevenir la violència de gènere com a element d’opressió i

discriminació.
- Elaborar i utilitzar eines per lluitar contra la violència de

gènere.
• Fomentar la participació de les dones en les polítiques i el

desenvolupament i millora de l’organització.
- Incorporar les dones en tots els graus de responsabilitat i

presa de decisions.
• Continuar promovent canvis en el repartiment i en els usos

del temps.
- Continuar promovent la conciliació de la vida personal,

laboral i familiar i promoure la corresponsabilitat.
- Continuar facilitant l’accés i el manteniment de les dones en

el context laboral de la institució sense discriminacions.
• Fomentar la formació i el desenvolupament professional de

les dones promovent:
- L’educació corporativa en els valors de la igualtat.
- La reflexió, la docència i la recerca amb perspectiva de

gènere.
- La formació i la presència de les dones com a creadores de

la cultura corporativa de gènere.
• Continuar promovent la salut de treballadors i treballadores,

tot considerant les particularitats de gènere.

Foment de carreres professionals
de qualitat
Oferim als nostres professionals una formació contínua i progres-
siva, adaptada a les funcions dels diferents perfils professionals,
que faciliti els coneixements necessaris per al desenvolupament
de les seves activitats diàries i reforci les seves competències i
habilitats.
La valoració de les accions formatives ha estat de 8,5

punts sobre 10
(Cuestionario para la evaluación de la calidad de las acciones

formativas en el marco del sistema de formación para el
empleo. FUNDAE).
Projectes de formació continuada destacats GRI 404-2
2016 2017
Escola Virtual del PSMAR “@pren”
hores ofertades 758,9 344
accions formatives 66 47
Formació exprés (participants) 819 1.767
Formació a través del mòbil
hores 212 890
alumnes 128 445
Sessions formatives dels serveis mèdics
cursos acreditats 61 54
Model de Lideratge (comandaments) 122 122

Escola Virtual del PSMAR “@pren”. S’han realitzat 10.447 hores
en format e-learning corresponents a 65 accions formatives:
• Aula d’acollida
• Aula de comunicació
• Aula de gestió assistencial i lideratge
• Aula de qualitat
• Aula de formació de residents
• Aula de capacitació informàtica
• Aula de desenvolupament de competències
• Aula d’innovació i recerca
• Aula de salut laboral
• Aula de formació exprés
Formació exprés. Respon a necessitats formatives concretes i

ofereix un ampli ventall de continguts per desenvolupar de ma-
nera ràpida i eficient. Han cursat la formació exprés 1.767 parti-
cipants, majoritàriament tècnics en cures auxiliars d’infermeria i
diplomats d’infermeria.
Formació a través del mòbil. Microlearning (petites unitats de

contingut que poden ser realitzades en qualsevol moment i lloc).
En total, s’han realitzat 890 hores i hi han participat 445 alum-
nes. El 2017 destaquen:
•C omunicació intercultural
• Això també és català
• Intel·ligència emocional i atenció a l’usuari
• Identificació inequívoca de pacients
• Tècniques de mediació i gestió del conflicte
• Propietat intel·lectual i drets d’autor
• Reunions eficaces

Hores de formació per tipus de formació, 2016 i 2017 GRI 404-1
2016 2017
F1 8.001,6 28.851
F2 12.664,6 16.129
F3 15.104 15.854
F4 30.453,6 27.826
F21 49.004 48.095
Dades globals de formació, 2016 i 2017 GRI 404-1
2016 2017
Alumnes totals* 11.206 14.375
Inversió en hores de formació** 3.706.804,35€ 3.352.034,88€
Hores de formació* 139.396 136.755
Mitjana d’hores per participant*** 43,78 41,51
Mitjana d’hores per participant
sense rotació de residents 36,18 37,63
* F1 (accions formatives internes), F2 (accions formatives externes), F3 (formació en servei), F4

(jornades i congressos) i F21 (formació de residents).
** Cost personal Unitat de Formació Continuada + cost formació interna (F1+F3) + cost formació
externa (F2+F4) + cost hores de formació total (total hores de formació (permís retribuït) x preu
mitjà hora empleat (dades de RRHH) - Bonificació Fundación Estatal para la Formación en el
Empleo).
*** Hores de formació dividides per la plantilla equivalent.

GRI 404-1 Hores de formació per categoria professional, 2017
Categories F1 F2 F3 F4 F21
Infermeres 3.574,7 4.360,0 595,7 4.101,6 –
Tècnics en cures auxiliars
d’infermeria 1.633,6 1.003,2 224,7 376,3 –
Personal administratiu 672,3 131,0 14,0 240,4 –
MIR, PIR, IIR, FIR i BIR 297,6 1.515,8 2,0 3.859,0 47.927,0
Metges 522,0 7.137,9 86,0 16.016,1
Altres tècnics superiors 5,5 37,8 – 54,0 –
Altres tècnics mitjans
assistencials 261,6 676,3 42,0 947,8 –
Pràctics sanitaris 175,6 – 46,3 152,0 –
Altres tècnics superiors
assistencials 375,1 293,6 202,0 1.587,6 –
Altres tècnics mitjans 129,1 311,8 – 72,0 –
Professorat escoles 3,0 20,5 – 55,0 –
Altres 265 640,3 26,5 409,1 –
Total 7.914,9 16.128,1 1.239,1 27.870,7 47.927,0

Programa formatiu en lideratge per a comandaments
del PSMAR, d’acord amb el model de lideratge definit
Els resultats de l’enquesta Opina van mostrar diferències entre

les opinions dels comandaments i les de la resta de personal. El
Pla estratègic 2016-2020 marca un pla d’acció per generar un
canvi cultural en relació amb el lideratge de la institució.
A través de grups focals s’ha definit el model de lideratge amb

aquestes característiques:
• Regula la manera com s’ha d’expressar el lideratge al PSMAR.
• Està constituït per 4 eixos fonamentals i competències a

desenvolupar.
• Es basa en les Bones Pràctiques d’actuació del lideratge del

PSMAR.
• Està orientat a generar cultura i alinear els equips amb les

estratègies organitzatives.
• Ha de servir de base per al desenvolupament i la valoració del

col·lectiu “Comandaments”.
Els eixos del model són: equilibrar, influir, entrenar i implantar

estratègia.
El repte del procès formatiu és homogeneitzar les pràctiques de

lideratge entre els col·lectius “Comandaments” assistencials i no
assistencials.
Les dades de participació indiquen que 103 comandaments

(86,5%) van finalitzar la formació.
Durant el 2017 s’ha definit el model d’avaluació dels comanda-

ments d’Infermeria (en el marc del model global d’avaluació de
comandaments iniciat amb els comandaments mèdics), que per-
metrà l’avaluació de la totalitat de càrrecs comandament.

Part de l’enfocament
de gestió del tema 404
Model d’avaluació global per a tots els professionals
del PSMAR
S’ha iniciat la definició del model d’avaluació global del PSMAR,

que inclou el personal de la borsa de suplents i la resta de
professionals. El sistema de valoració vinculat a la borsa de
suplències s’integra dins del sistema d’avaluació integral del
PSMAR, consta de tres avaluacions, té una durada de 9 mesos
i conté una avaluació de tipologia competencial. La resta de
professionals participen en un procés d’avaluació que també
inclou una avaluació de tipologia competencial i té caràcter
anual. Els resultats d’aquesta avaluació van vinculats a la
detecció de necessitats formatives i la construcció d’itineraris
personalitzats de formació/capacitació, la promoció professional
i l’assoliment de nous nivells de carrera o incentivació
professional.

Carreres professionals i incentivació GRI 404-2
2016 2017
Dones Homes Total Dones Homes Total
Tècnics/ques superiors1
Nivell A2 99 63 162 92 47 139
Nivell C1 76 58 134 95 66 161
Nivell C2 26 44 70 32 46 78
Nivell C3 18 69 87 16 70 86
Total participació 219 234 453 235 229 464
Tècnics/ques mitjans/es2
Nivell 1 276 37 313 256 34 290
Nivell 2 132 15 147 174 23 197
Nivell 3 114 12 126 109 13 122
Nivell 4 134 13 147 134 13 147
C1, C2 i altres3
Nivell 1 324 91 415 309 75 384
Nivell 2 115 21 136 143 36 179
Nivell 3 115 19 134 102 16 118
1 No s’inclouen avaluats/des sense nivell retribuït (A1), ni escoles.

2 No s’inclouen avaluats/des sense nivell, escoles, ni nivell d’incentivació.
3 No s’inclouen avaluats/des sense nivell, ni nivell d’incentivació.

Millora contínua de la salut laboral
La gestió de la prevenció és un element clau per assegurar unes
bones condicions de seguretat i de salut en l’entorn de treball.
Els principals àmbits d’actuació són:
• Identificar els riscos de cada lloc de treball i avaluar-los.
•S istematitzar la implementació d’elements i pràctiques preven-
tives.
•D esenvolupar procediments i eines destinades a la minimitza-
ció del risc.
•R ealitzar una vigilància de la salut dels treballadors adaptada a
cada situació.
• Apoderar els professionals en la millora de la seva pròpia salut
a través d’estratègies de promoció de la salut.
El PSMAR s’adequa a la normativa en matèria de salut laboral:

•L lei de prevenció de riscos laborals
•E statut dels Treballadors
• II Conveni Col·lectiu de Treball del Consorci MAR Parc de Salut
de Barcelona.
I anem un pas més enllà envers situacions que poden originar un

risc per a la salut a l’entorn laboral.
Política de prevenció de riscos laborals i Comitè

de Seguretat i Salut
GRI 403-4 El Pla de prevenció de riscos laborals (2016-2017) assegura el

compliment dels requisits legals i respon a les expectatives de mi-
llora contínua de l’activitat, així com les competències i objectius.
GRI 403-1 El Comitè de Seguretat i Salut constitueix l’espai de participació

dels treballadors i treballadores en l’àmbit de la prevenció i la
salut laboral. És un òrgan paritari i col·legiat, constituït per repre-
sentants de la Direcció i dels professionals (delegats de preven-
ció), on el Servei de Salut Laboral actua com a assessor tècnic, i
està destinat a la consulta regular i periòdica de les actuacions de
l’empresa en matèria de prevenció de riscos laborals. Es reuneix

com a mínim trimestralment i la informació que s’hi debat està
disponible per a tots els/les professionals a través de la intranet.
També, amb l’objectiu de promoure una comunitat sanitària lliure
de qualsevol tipus de violència, el PSMAR disposa d’un Protocol
d’assetjament psicològic, sexual per raó de sexe i/o orientació
sexual a l’àmbit laboral i un Pla d’actuació “Violència Zero” front
les agressions als/les professionals.
Lesions per accidents de treball (LAT), 2016 i 2017 GRI 403-2
2016 2017
Professionals* 3.184 3.293
LAT 502 504
Índex de freqüència** 110,8 110,0
Índex d’incidència 157,7 153,0
Índex de gravetat 5,9 5,4
* Plantilla equivalent a 40 hores, de gener a desembre 2017.

** Índex de freqüència = nombre de LAT / nombre d’hores treballades x 106
Índex d’incidència = nombre de LAT / nombre de treballadors x 103
Índex de gravetat = nombre d’hores perdudes LAT/ nombre d’hores treballades x 103
Lesions per accidents de treball (LAT), 2017 GRI 403-2
Índexs**
Nombre Fre-
Centres PSMAR Població* LAT qüència Incidència Gravetat
Hospital del Mar 2.056 291 103,5 141,5 5,7
Hospital de l’Esperança 317 40 86,3 126,0 3,1
CAEM 361 83 162,9 229,9 6,3
Centre Fòrum 196 47 177,6 239,3 7,5
INAD 233 38 112,1 162,9 4,6
IMIM 48 1 13,0 20,8 2,9
PASSIR 38 3 51,5 78,1 1,9
IBFPS 24 0 0,0 0,0 0,0
ESIMar 19 1 38,5 53,1 9,6
Total 3.293 504 110,0 153,0 5,4
* Plantilla equivalent a 40 hores, de gener a desembre 2017.

** Índex de freqüència = nombre de LAT / nombre d’hores treballades x 106
Índex d’incidència = nombre de LAT / nombre de treballadors x 103
Índex de gravetat = nombre d’hores perdudes LAT/ nombre d’hores treballades x 103

El Programa de gestió del retorn al treball dona suport i facilita
la reincorporació dels professionals de baixa per malaltia o acci-
dent de treball en les millors condicions i de forma sostenible.
Programes poc freqüents al nostre país, el nostre es desenvo-
lupa en col·laboració no només interna sinó també amb altres
organismes i institucions, i d’acord a referents europeus.
Durant 2017 es van incloure al programa quasi bé 850 profes-

sionals.
A través del Pla de formació anual es duen a terme accions for-

matives de salut laboral per capacitar els professionals en la
percepció i prevenció de riscos en el treball, fomentant la cultura
preventiva.
Accions formatives de salut laboral, 2016 i 2017
2016 2017
Sessions de salut laboral 8 12
Formació PRL als treballadors 1.397 1.274
Formació en Pla d’Emergències 330 614
PRL: prevenció de riscos laborals.

Programa “La Mar de saludable”
Al 2017 es posa en marxa el programa “La Mar de saludable”

adreçat a tots els professionals del PSMAR per tal de fomentar
un entorn laboral més saludable i sensibilitzar i promoure millors
hàbits de vida.
Integra els 5 eixos d’actuació recomanats per l’OMS que es con-

sideren necessaris per assolir una millora de la qualitat de vida,
basats en la millor evidència científica, que són l’activitat física,
el benestar emocional, el monitoratge de factors de risc, la dieta
mediterrània i la cessació tabàquica.
El programa està promogut i liderat per professionals que són

referents reconeguts de l’organització i especialistes en cada un
dels eixos, que alhora es converteixen en prescriptors del pro-
grama.
El programa té un espai de difusió a

la intranet, que ha rebut 3.500 visites,
i també es realitzen jornades de pre-
sentació als diferents centres. A més,
compta amb l’Escola de Salut, que és un
cicle de tallers gratuïts que permet als
professionals adquirir les competències
en cada un dels eixos d’actuació.
Curs de mindfulness a l’ESIMar per potenciar el

benestar dels professionals
L’ESIMar, dins el seu programa de formació per a personal do-

cent i investigador i personal d’administració i serveis, ha orga-
nitzat un curs bàsic de mindfulness. El curs ajuda els professio-
nals a ser conscients de la seva realitat, les pròpies necessitats i
sentiments, i a concentrar-se en allò realment important, a més
de propiciar l’afrontament de l’estrès mitjançant l’atenció plena.

Pacients
6
Pacients
Caracterització dels pacients Qualitat
82,5%
Àrea de referència
Barcelona 8,27%
Altres 9,23% 88/100
puntuació en les
avaluacions dels
sistemes de qualitat
ISO.
Sant
Martí
Seguretat
Ciutat
Vella
100%
de serveis en tots
els centres amb
referent de seguretat
48,84% 51,16%
Protocol per a la
informació del
pacient quirúrgic.

2017
Apoderament
Satisfacció dels usuaris
Cirurgia Major
Ambulatòria
Donant veu al pacient
fidelitat satisfacció
91,1% 8,48
Humanització de l’atenció
del pacient crític
Atenció
especialitzada
fidelitat satisfacció
94,9% 8,33 Presidència de la Xarxa
d’Hospitals i Centres
Promotors de la Salut

Treballem per millorar la qualitat assistencial, la
seguretat del pacient, l’accessibilitat universal i
l’alfabetització sanitària, així com la creació d’entorns
de privacitat per als pacients i la confidencialitat de les
seves dades.
Indicador no GRI
“Qualitat assistencial” Millora de la qualitat assistencial
Els esforços del PSMAR s’adrecen a proporcionar contínuament
un servei assistencial integral de qualitat basat en l’excel·lència
científica i tècnica però també en la humanització de les rela-
cions entre els professionals i els pacients.
El 2017 es van incloure 41 objectius de qualitat que es van tra-

duir en 105 indicadors en el conjunt d’unitats de gestió DPO.
Alguns d’aquests objectius tenen un caràcter transversal ja que
són aplicables a diverses àrees clíniques.

Suport per a l’assoliment dels objectius de qualitat per
servei a través de la direcció per objectius (DPO)
• S’han assolit el 98,4% dels 41 objectius de qualitat inclosos

a la DPO. En el 88% dels casos hi ha hagut una millora de la
qualitat i en el 12% restant s’han mantingut nivells de qualitat
excel·lents.
• Dels objectius de seguretat destaca el substancial augment
en les notificacions d’esdeveniments adversos, especialment
entre el col·lectiu mèdic i els portalliteres.
• El registre de la informació clínica mostra una millora significa-
tiva de la qualitat dels informes d’alta (antecedents i medicació
a l’alta).
• Respecte de la infecció hospitalària, s’ha observat una millo-
ra molt significativa en el manteniment dels catèters venosos
centrals (estat de l’apòsit i connectors correctes).
• L’avaluació i el control del dolor ha millorat en totes les unitats
incloses als objectius.
Sistematització dels procediments d’informació al pacient

quirúrgic
• S’ha elaborat un protocol que identifica tots els moments en

què cal donar informació al pacient quirúrgic, quina informació
s’ha de donar i qui l’ha de donar. S’ha treballat amb els profes-
sionals implicats en l’obertura de la Unitat d’Ingrés Prequirúrgic
per acordar circuits i responsables de cada moment del procés
d’informació. El protocol està disponible al Gestor Documen-
tal.

Millora del compliment del llistat de comprovació quirúrgica:
anàlisi de les causes del no compliment
•S
’han revisat els llistats incomplets per identificar els casos de-
guts a anul·lacions de la intervenció o per altres causes i s’han
identificat les causes de no compliment del llistat de compro-
vació. Amb aquesta informació s’ha dissenyat un estudi que
es realitzarà durant el 2018 per conèixer les percepcions dels
professionals implicats en l’aplicació del llistat de comprovació
quirúrgica.
Projectes guanyadors a la 13a convocatòria de Projectes de

Millora de la Qualitat Assistencial 2017
La iniciativa Projectes de Millora de la Qualitat Assistencial (Pro-

jectes Estrella) és avui un exemple per a altres hospitals de Ca-
talunya que han emprès iniciatives similars amb un gran èxit de
convocatòria. Els Projectes Estrella guanyadors en l’edició del
2017 han estat:
• Un sistema d’informació a temps real als familiars dels pacients

dins del Bloc Quirúrgic. Coordinadora: Dolors Giró.
• Infermeria digital radioteràpica: teleinfermeria i consells de sa-
lut digitals a la sala d’espera. Coordinadors: Paula Pérez i Ma-
nuel Algara.
•P rograma d’atenció i suport a la segona víctima. Coordinadora:
Núria Penella.
Objectius assolits en qualitat assistencial i seguretat clínica
• Increment del 10% de les accions de millora de la seguretat i

qualitat assistencial derivades de la implicació dels professio-
nals en la notificació d’esdeveniments adversos i l’anàlisi de les
seves possibles causes.

Indicadors de qualitat
Avaluació del dolor
2016 2017
Avaluació sistemàtica del dolor postquirúrgic 88,4% 93,8%
Pacients amb dolor [EVA>3] durant les 24 hores
posteriors a la intervenció quirúrgica 8,4% 7,7%
Caigudes (per 1.000 estades)
2016 2017
Aguts (Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança) 3,04 2,62
Salut mental (Hospital del Mar i CAEM) 2,56 2,38
Sociosanitari (Hospital de l’Esperança i Centre Fòrum) 3,17 2,52
Úlceres per pressió (per 100 altes)
2016 2017
Aguts (Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança) 3,0% 2,8%
Salut mental (Hospital del Mar i CAEM) 3,8% 2,9%
Sociosanitari (Hospital de l’Esperança i Centre Fòrum) 7,5% 5,5%
Infeccions nosocomials
2016 2017
Bacterièmies nosocomials associades a catèter
(densitat d’incidència per 1.000 estades). Aguts 0,58 0,69
Microorganismes multiresistents (densitat d’incidència
d’infecció/colonització per 1.000 estades). Aguts 4,44 3,84
SARM/MRSA 0,41 0,50
Pseudomonas aeruginosa multiresistent 1,01 0,87

Diagnòstic del càncer
Interval primera consulta-tractament (mitjana en dies)
2016 2017
Unitat Funcional Colorectal 22 28
Unitat Funcional de Mama 34 35
Unitat Funcional de Pulmó 36 30
Mortalitat
2016 2017
Taxa bruta de mortalitat 3,3% 3,1%
Índex de mortalitat ajustat per risc (IMAR) 0,84 0,69
Reingressos i complicacions
2016 2017
Índex de reingressos a hospitalització ajustats per risc (IRAR) 1,11 1,02
Índex de complicacions ajustades per risc (ICAR) 0,83 0,88
Queixes i reclamacions
Reclamacions per 1.000 altes
2016 2017
Urgències (contactes) 2,7 2,8
Hospitalització (altes) 9,0 8,6
Consultes externes (primeres visites
i sessions d’hospital de dia) 5,2 8,8

Seguretat del pacient
Tots els serveis i àrees assistencials disposen d’un referent de

seguretat.
Millora de la seguretat i qualitat assistencial derivades

de la implicació dels professionals en la notificació
d’esdeveniments adversos i l’anàlisi de les seves causes
GRI 416-1
• 89% més de notificacions respecte del 2016 al sistema de de-
claració a la intranet.
• Increment del nombre de notificacions per part de metges i
portalliteres i augment del 38,5% de les accions derivades de
les notificacions (augment de protocols fets/revisats, sessions
de formació, revisió de circuits, alertes, senyalització, etc.).
• El 100% de serveis/àrees disposen de referent de seguretat.
• Posada en funcionament del registre continuat de la morbi-
mortalitat del bloc quirúrgic.
• Revisió de la codificació del registre de complicacions intraope-
ratòries i incentivació de la notificació a través del SENSAR,
que ha permès doblar el nombre de notificacions.
Protocol·lització de la prescripció, dispensació i

administració dels fàrmacs d’alt risc
• Redacció i difusió del protocol a diferents col·lectius de pro-

fessionals que contempla la informació de problemes i reco-
manacions de tots els fàrmacs d’alt risc, integrat a l’IMASIS i
disponible al Gestor Documental.
• Disseny del procés informàtic per identificar el fàrmac d’alt risc
en el moment de la prescripció, facilitant la informació especí-
fica tant en el moment de la prescripció com en el de l’admi-
nistració pendent de programar i implantar.
• Senyalització amb etiquetes específiques de tots els estocs de
fàrmacs d’alt risc.

Objectius per al 2018 de millora de la qualitat assistencial
(seguretat del pacient)
• Promoure la disculpa per part dels professionals, amb el suport

de la institució, cap als pacients i familiars afectats per un es-
deveniment advers.
• Tenir eines institucionals per donar suport a la segona víctima
(professional implicat en un esdeveniment advers) i afavorir la
seva recuperació. (Premi de Millora de la Qualitat Assistencial
2017.)
Sistemes de gestió de la qualitat
L’Hospital del Mar està acreditat pel Departament de Salut de

la Generalitat de Catalunya mitjançant un sistema de verifica-
ció externa que avalua les activitats i resultats d’acord amb uns
estàndards. La puntuació obtinguda en l’última acreditació (any
2013) va ser de 91,1%.
A més, el Programa de Qualitat del PSMAR dona suport a l’ob-

tenció i implementació del sistema de gestió de qualitat ISO
9001:2008 a les àrees que voluntàriament ho sol·liciten. Actual-
ment està implantat a les àrees següents:
•S ervei d’Anatomia Patològica, Biologia Molecular i Citogenèti-

ca
• Institut Bonanova de Formació Professional Sanitària
• Unitats d’Esterilització (Hospital del Mar i Hospital de l’Espe-
rança)
•B anc de Sang (Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança)
•L aboratori de Referència de Catalunya (Hospital del Mar)
El 2017 el Servei d’Anatomia Patològica, Biologia Molecular i Ci-

togenètica, el Banc de Sang i l’Institut Bonanova han obtingut la
certificació a través de la Norma ISO 9001:2015 i està previst
que la resta de serveis, que actualment disposen del sistema de
qualitat ISO 9001:2008, assoleixin la nova acreditació el 2018.
El canvi d’ubicació el 2017 del Servei d’Oncologia Radioteràpica

de l’Hospital de l’Esperança a l’Hospital del Mar ha postposat
l’obtenció de la certificació ISO 9001:2015.
La secció de Biologia Molecular del Servei de Patologia ha acre-

ditat sis tècniques segons la Norma ISO 15189 i segueix treba-
llant per ampliar el nombre de tècniques acreditades al llarg de
l’any 2018.
Tots els serveis amb el sistema de gestió de la qualitat ISO han

aconseguit a les auditories puntuacions més altes de 88 sobre
100. Com a punt fort identificat destaca la implicació i motivació
del personal en l’actualització i seguiment d’aquest sistema de
qualitat. Com a punts de millora destaquen la recomanació de
formalitzar objectius indicant el grau d’assoliment previst i el re-
tard en les millores informàtiques per millorar activitats de gestió
i control del servei.
D’altra banda, la Unitat d’Innovació de l’IMIM ha estat acreditada

amb la certificació de qualitat UNE 166.002:2014.
L’Institut Bonanova de Formació Professional disposa de la certi-

ficació ISO 9001 i, des de 2003, incorpora la dinàmica de treball
de millora contínua i autoavaluació, seguint el model europeu de
la qualitat de l’European Foundation for Quality Management
(EFQM).

Indicador no GRI
“Qualitat assistencial” Atenció als pacients
Satisfacció dels pacients
L’any 2017 el Departament de Salut, dins del Pla d’Enquestes

de Satisfacció (PLAENSA), va realitzar enquestes a usuaris del
PSMAR de les àrees d’atenció especialitzada ambulatòria (l’an-
terior va ser el 2014) i de cirurgia major ambulatòria (CMA),
que es feia per primera vegada.
PSMAR PSMAR
2014 2017 Barcelona Catalunya
Atenció especialitzada ambulatòria
Satisfacció 7,96 8,33 8,21 7,93
Fidelitat (tornaria a anar amb el mateix especialista) 71,4% 94,9% 87,58% 86,5%
Aspectes de millora (2017)
confort de les sales d’espera
temps d’espera
Cirurgia major ambulatòria (CMA)
Satisfacció — 8,48 8,63 8,56
Fidelitat (tornaria a anar amb el mateix especialista) — 91,1% 92,6% 92,8%
Aspectes de millora (2017)
atenció telefònica en consultar algun dubte o incidència
temps en observació després de la intervenció

Suggeriments i reclamacions GRI 416-2
2015 2016 2017

Reclamacions (per 1.000 actes)
Urgències (contactes) 2,1 2,7 2,8
Hospitalització (altes) 7,9 9,0 8,6
Consultes externes (primeres consultes
i sessions d’hospital de dia) 4,8 5,2 8,8
Agraïments 471 532 650
Motius de les reclamacions (percentatge del motiu genèric sobre el total

de reclamacions)
2016 2017
Documentació Documentació Assistencials

(2) Assistencials (2)
Hoteleria (8) (17) Hoteleria (9) (12)
Tracte
Tracte (3)
(3)
Informació
% Informació % (11)
(13)
Organització Organització
(57) (63)

GRI 418-1 Entorns de privacitat i confidencialitat
Fidels als nostres principis, orientem i ens comprometem amb

els nostres recursos a respectar la dignitat humana, la identitat
individual i la privacitat de cada pacient durant el procés assis-
tencial.
Durant el 2017, es van registrar tres reclamacions per manca

d’intimitat imputable a l’estructura de l’organització, així com una
reclamació per manca de confidencialitat. D’altra banda, es van
registrar un total de 23 reclamacions per robatori.
La posada en marxa el juny de 2017 del nou edifici a l’Hospi-

tal del Mar (urgències i emergències mèdiques, hospital de dia,
àrea obstètrica i oncologia) ha fet possible ampliar i actualitzar
els espais i equipaments amb especial atenció a les condicions
de confort per als pacients i la privacitat assistencial.
Accessibilitat Accessibilitat universal

universal i equitativa
(indicador no GRI)
La millora de l’accessibilitat als serveis sanitaris està directament
vinculada amb la qualitat de l’assistència sanitària. Per aquest
motiu treballem per contribuir que totes les persones tinguin ac-
cés a una cobertura sanitària universal, tant des d’un punt de
vista de facilitat en l’accés com també del temps de resposta.
Programa “Qui m’acompanya?”
Amb la finalitat de millorar l’accessibilitat, el 2015 es va posar

en marxa el programa “Qui m’acompanya? Un amic que t’ajuda a
guiar-te per l’Hospital”. Aquest projecte es desenvolupa dins del
marc del Programa de voluntariat del PSMAR en col·laboració
amb la Fundació Amics de l’Hospital del Mar. Voluntaris ex-tre-
balladors del PSMAR faciliten l’acompanyament tant a pacients
com als seus familiars. El 2017 dues terceres parts de les accions
van ser d’acompanyament i un terç de caràcter informatiu.

Principals àmbits d’actuació al programa “Qui m’acompanya?” Indicador no GRI
“Health literacy”
Serveis no assistencials (1) Urgències (3)
Consultes externes (34)

Hospitalització (50) %
Exploracions complementàries
(12)
Mediació intercultural
La població estrangera als districtes de Ciutat Vella (45,1%) i Sant

Martí (16,5%) té els percentatges més grans de la ciutat, amb
prop de 150 nacionalitats diferents. Majoritàriament de fora de
la Unió Europea, hi són presents especialment paquistanesos i
marroquins en els dos districtes, i també filipins i bangladeshians
a Ciutat Vella i xinesos a Sant Martí.
Per poder afrontar aquesta nova realitat i superar barreres lin-

güístiques i culturals, el Servei de Mediació Cultural disposa d’un
mediador per a la comunitat paquistanesa i a demanda per a la
comunitat gitana i àrab.
Mediació, 2016 i 2017
2016 2017
Mediació paquistanesa 448 789
Mediació àrab 9 9
Sol·licituds del servei de traducció 75 155
Dret a una segona opinió
2016 2017
Peticions de pacients d’altres centres 26 17
Peticions de pacients a altres centres 28 48

Indicador no GRI
“Health literacy” Apoderament del pacient
Donant veu al pacient
L’ingrés en un centre sanitari comporta al pacient un cert grau

d’ansietat, tant pel motiu de l’ingrés com pel desconeixement
de l’entorn clínic. El projecte Donant veu al pacient ha permès
conèixer l’experiència dels pacients i les seves famílies sobre el
procés d’acollida en l’ingrés hospitalari mitjançant un estudi qua-
litatiu amb grups focals i entrevistes individuals a l’Hospital del
Mar, l’Hospital de l’Esperança, el Centre Dr. Emili Mira i el Centre
Fòrum.
S’han identificat cinc àrees de millora:
•m illorar els processos informatius

•m illorar el protocol d’acollida en els ingressos inesperats
• r ealitzar una preacollida en els ingressos programats
•m illorar la informació sobre la conciliació de la medicació crò-
nica
• tenir cura també dels familiars
• millorar la coordinació entre els dispositius del PSMAR
Mentre els pacients expressaven que necessitaven informació

de tipus clínic, els professionals van manifestar que els usuaris
tenien un dèficit d’informació procedimental (normativa, infor-
mació del centre, recursos a l’alta). Les línies d’actuació se cen-
tren en la incorporació de les TIC en els continguts informatius,
la informació sobre la conciliació de la medicació crònica (prova
pilot amb una patologia en concret) i la identificació d’un profes-
sional referent en el procés d’acollida que també vetlli pel benes-
tar de la família i l’acompanyant.
Informació i acompanyament a Urgències
Al Servei d’Urgències els pacients poden necessitar un circuit

d’acompanyament i estada diferent de l’estàndard, ja sigui per les
seves característiques personals o per les seves circumstàncies

socials o legals. La revisió d’aquest procés d’actuació personalit-
zada s’ha canalitzat a través de la figura de la infermera informa-
dora d’urgències.
Projecte d’humanització per a pacients crítics
Les Unitats de Cures Intensives (UCI) són espais centrats en

l’atenció del pacient greu en un espai tancat, controlat, molt me-
dicalitzat i amb un estricte horari de visites per a les famílies. Els
avenços tecnològics han aportat una gran millora en la pràctica
mèdica però no tant en els aspectes humans d’aquest procés
assistencial en què el pacient crític té una especial vulnerabilitat.
Amb l’elaboració d’aquest projecte es pretén millorar l’assistèn-
cia al voltant del pacient crític seguint un procés conegut com
“d’humanització” amb diverses línies de treball:
• Conèixer les necessitats personals i emocionals de pacients i

familiars que hagin tingut un ingrés és de gran ajuda per adap-
tar els processos assistencials a cada cas.
• Incorporar la musicoteràpia i l’arteràpia en el procés assisten-
cial del pacient.
• Oferir suport emocional i psicològic davant de situacions de
dol o de males notícies a través d’un projecte de voluntariat
amb l’Associació Temps.
Informació per a l’apoderament (health literacy)
En aquests moments presidim la Xarxa Catalana d’Hospitals i

Centres Promotors de la Salut i la HPH (Health Promoting Hos-
pitals) internacional, per tal d’apoderar els pacients i familiars per
millorar la seva salut, i mantenim una participació molt activa en
el grup d’alfabetització sanitària per desenvolupar eines i bones
pràctiques en la millora de la comunicació i comprensibilitat per
part del pacient i el seu entorn.

Objectius en procés d’assoliment
• Implementar el Programa d’humanització per a pacients crítics

i familiars.
•C onvocar el Fòrum de Pacients del PSMAR.
• Introduir el model de decisions compartides.
•R evisar el protocol de gestió de queixes assistencials que com-
prometen la seguretat del pacient.
•R evisar la gestió del programa de voluntariat del PSMAR.
•M illorar la informació a usuaris i acompanyants:
− Millorar la informació a familiars i acompanyants durant el
procés quirúrgic a través de pantalles i aplicatius. (Premi de
Millora de la Qualitat Assistencial 2017.)
− Promoure l’assistència virtual en pacients oncològics en ra-
dioteràpia per facilitar el contacte, evitar desplaçaments i mi-
llorar la satisfacció del pacient. (Premi de Millora de la Quali-
tat Assistencial 2017.)
− Incrementar el procés de presa de decisions compartides.

Comunitat
7
Comunitat
GRI 413-1
Voluntariat
1.583 48
persones voluntaris i
152 beneficiades voluntàries
voluntaris i voluntàries
4.802
hores/any 182 16
donants entitats col·laboradores
Projectes col·laboratius
Programa
Integració social d’Atenció a la
i laboral de pacients Salut Sexual i
de salut mental Reproductiva
(PASSIR)

2017
Projecció social
5.788 +600.000 30.000

aparicions en mitjans visites als webs seguidors a les xarxes
de comunicació socials
Portes obertes Atemptat a la Rambla del 17 d’agost

del nou edifici de
l’Hospital del Mar
resposta professional
Divulgació sanitària i científica
dies mundials portes obertes La Marató

de la salut al Campus
Universitari Mar

El PSMAR està compromès amb el seu entorn; per aquest mo-
tiu la institució i els professionals s’esforcen per crear vincles i
construir un diàleg constructiu que generi valor social a través
de la participació en projectes socials i comunitaris al servei dels
pacients, de les associacions de pacients, de les seves famílies i
de la societat en general.
Aquesta aportació es produeix a través de programes i activitats

de prevenció de malalties, programes d’acompanyament, accions
per millorar la qualitat de vida dels pacients, així com a través de
la recerca científica i la docència que reverteix en la societat.
D’altra banda, moltes persones participen en el voluntariat del

PSMAR per aconseguir un sistema sanitari més humanitzat.
Programa de voluntariat
Cada centre del PSMAR disposa d’un programa de voluntariat

adaptat a la seva realitat i que cobreix les seves necessitats es-
pecífiques. A partir d’aquestes necessitats, el PSMAR signa amb
l’entitat corresponent un conveni de col·laboració.

Entitats que participen en el programa de voluntariat, 2017
Hores Hores
Centre i entitat Voluntaris Accions setmanals anuals
Hospital del Mar 45 8.795 44 1.492
Grup Maria Auxiliadora 8 7.775 15 555
Associació Ciutadana AntiSida de Catalunya (ACASC) 1 145 2 100
Creu Roja Joventut 15 193 8 190
Fundació Amics de l’Hospital del Mar 13 5 4 62
Programa “Qui m’acompanya” 8 610 15 585
Hospital de l’Esperança 7 818 14 500
Creu Roja 2 238 4 120
AVES Grup d’Ajuda (AVESGam) 5 580 10 380
Centre Fòrum 41 649 60 1.260
Associació Catalana de Familiars i Usuaris
de Centres Geriàtrics (ACFUC) 8 288 16 350
Grup Maria Auxiliadora 1 47 2 60
Fundació Autònoma Solidària (FAS) 14 101 20 296
Amics de la Gent Gran 2 34 2 60
Oncolliga 3 54 6 180
Escola d’Adults de la Verneda 2 62 4 120
Centre Dr. Emili Mira 59 775 31 1.550
Grup Maria Auxiliadora 9 46 3 138
Associació Catalana de Familiars i Usuaris
de Centres Geriàtrics (ACFUC) 2 82 4 160
Associació per a la Rehabilitació de Persones
amb Malaltia Mental (AREP) 16 95 12 370
Total 152 11.037 149 4.802

Programa d’activitats +Bnestar
+Bnestar és un programa d’animació que promou l’autoestima i

autorealització a través d’activitats de socialització, comunicació
i capacitació. El 2017 hi han participat 1.960 persones en 281
sessions.
Sessions Participants Participants/sessió
Taller emocions/salut emocional 43 505 12
Relats/gimnàstica suau 37 313 9
Entrenament/contes per estar +Bé 42 497 12
Jocs de taula 43 381 9
Txi-kung 43 264 6
Total 208 1.960 48
Servei religiós
La llibertat religiosa és un dret fonamental i forma part del be-

nestar de la ciutadania el fet de poder practicar la seva religió de
forma lliure. El pluralisme religiós de la nostra societat es mani-
festa en tots els àmbits socials, incloent-hi el sanitari.
Per aquest motiu, tenim el compromís de respectar les creences i

valors culturals dels nostres pacients i familiars, tant pel que fa a
l’activitat assistencial, com en les interaccions amb les activitats
preventives i de promoció de la salut, sempre que el seu exercici
no entri en conflicte amb la Declaració Universal dels Drets Hu-
mans, la legislació vigent i els drets a tercers, i sigui respectuós
amb les normes de funcionament del PSMAR.
Amb l’objectiu de permetre l’exercici de la llibertat religiosa, tant

a l’Hospital del Mar com a l’Hospital de l’Esperança, al Centre
Fòrum i al Centre Dr. Emili Mira, es duen a terme diferents activi-
tats religioses. A més, els centres disposen d’un espai de reflexió
reservat per meditar, pregar i realitzar serveis religiosos.

Projectes d’acció social, col·laboratius i
comunitaris
Programa de Compromís Social de l’Escola Superior

d’Infermeria Mar (ESIMar)
Aquest programa es basa en la detecció de necessitats de salut

presents en la comunitat i el disseny i la planificació d’un servei
adreçat a persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social.
Es creen xarxes de col·laboració amb les organitzacions i insti-
tucions que realitzen una tasca social i comunitària al barri de la
Barceloneta. El programa inclou diversos projectes d’Aprenen-
tatge-Servei (ApS) que responen a necessitats de salut concretes
i reals detectades i consensuades en estreta col·laboració entre
l’ESIMar i les organitzacions socials.
• Tallers de prevenció i seguretat per a infants i adolescents. Di-

rigits a infants i pares i mares usuaris de l’Equipament Infantil
Barceloneta perquè els infants desenvolupin conductes d’au-
toprotecció i de resposta davant les emergències. El primer
semestre de 2017 s’han realitzat dos dels tallers previstos.
• Projecte “Treballem junts per a la salut”, adreçat a residents
del Centre d’Estada Limitada de l’Obra Social Santa Lluïsa de
Marillac de la Barceloneta. Es realitza un programa d’educació
per a la salut adreçat a persones en situació de sensellarisme,
amb greu exclusió social i amb problemes de salut i mancances
en la prevenció de malalties i l’autocura. El 2017 s’han realitzat
cinc sessions formatives.
• Projecte “Educació per a salut per a la gent gran”. En col·la-
boració amb els Habitatges amb Serveis per a la Gent Gran
de la Barceloneta, aquestes sessions d’educació per a la salut
afavoreixen l’autonomia personal i fomenten la promoció d’hà-
bits saludables. En aquesta segona edició, el projecte ha des-
envolupat activitats sobre l’entrenament de la memòria amb
les noves tecnologies, el reforç de l’alimentació saludable i els
beneficis de l’activitat física i l’exercici.
• Taller “La bellesa de la vellesa”. Participació a l’Escola de Salut
del barri organitzada pel CAP Barceloneta amb un taller per
treballar aspectes relacionats amb l’autoimatge, l’autoconcepte
i l’autoestima en la gent gran.

Participants del programa de Compromís Social de l’ESIMar, 2017
Prevenció i seguretat 20
Treballem junts per a la salut 98
Educació per a la salut per a la gent gran 29
La bellesa de la vellesa 40
Campanya de visualització i sensibilització sobre el VIH

de l’ESIMar
El Grupo Enfermero de Investigación y Cuidados en VIH (GREN-

FIC-VIH) té els objectius de millorar les cures infermeres evitant
conductes de rebuig i estigmatització cap a les persones infecta-
des pel VIH i de contribuir a la prevenció de la infecció per aquest
virus. Durant el 2017 es va impulsar una campanya a la comunitat
docent del Campus Universitari Mar i es va realitzar una jornada
per a professionals de la salut i persones infectades i familiars que
conviuen amb el virus per tal de difondre coneixements sobre di-
ferents aspectes de la malaltia, xarxes de suport, etc.
Institut Bonanova d’FP Sanitària
Educació mediambiental
•P rograma Escoles+Sostenibles (Ajuntament de Barcelona).

• Programes de protecció del medi ambient i els recursos natu-
rals: el 2017 s’han treballat els vectors de residus (disminució
de l’ús del paper de plata per a l’entrepà, promovent l’elabora-
ció pròpia d’embolcalls reutilizables) i soroll (integració al pro-
grama Sssplau d’Escoles+Sostenibles).
Reducció del fracàs escolar
•F ormació a l’equip docent en resolució de problemes i asserti-

vitat basat en tècniques de l’entrevista motivacional.
•P articipació en el Programa d’assessorament professional a les
persones i empreses (Xarxa d’orientació acadèmica).
• Introducció de l’entrevista diagnòstica en el Pla d’acció tutorial.

Projectes d’Aprenentatge Servei
• “Exercitant cos i ment”, amb el Centre Fòrum.

• “Activa’t per fer visibles les desigualtats socials en salut”, amb
Médicos del Mundo.
• “Educació per la Salut”, amb el Centre Fòrum.
• “Sons, sorolls i salut”, amb Escoles+Sostenibles.
•”Memòria i record a la gent gran”, amb Habitatges per a la Gent
Gran de la Barceloneta.
Projectes col·laboratius amb la comunitat del Centre

Dr. Emili Mira
Preparació per a la feina en els usuaris joves i hàbits de

productivitat en els usuaris de llarga estada amb poques
oportunitats de treball
• Empaquetat d’estoigs per a empresa italiana dedicada a la ven-

da de material escolar. 86 participants.
Oportunitats col·lectives a través de l’esport
• Projecte esportiu transversal (Complex esportiu Torribera i La

Bastida), activitats de futbol i bàsquet obertes a usuaris ingres-
sats, familiars i usuaris d’alta. 114 participants.
• Lliga de centres de dia (FSMC, CD AREP, CD Tres Turons, CD
Terrassa, CD Sant Boi, CD Sant Joan de Déu, CD Cerdanyola,
CD Manresa, CD Pi Molist) de 12 equips. 21 participants.
• Inclusió en clubs professionals (Fundació Esportiva Grama): ac-
tivitat autogestionada per usuaris de rehabilitació que entre-
nen al Club Grama. 20 participants.
• Club de petanca (Club de petanca Santa Coloma de Grame-
net): activitat a les instal·lacions del club que crea sinergies i
participació amb agents del municipi. 46 participants.
• Oportunitats anuals (SMC Salut mental Catalunya, AREP, Joia,
Sant Joan de Déu, Badiu, 3 Turons, Germanes Hospitalàries):
campionats per al foment de l’esport col·laboratiu. 56 partici-
pants.

•C
ooperació internacional amb Itàlia (Cooperativa “Il Mosaic”,
Hisenda Sanitària del Friuli): intercanvi d’experiències i creació
de projectes de recerca europeus. 12 particpants.
•C
alendari d’esdeveniments esportius sense barreres (futbol,
bàsquet 3x3, senderisme i petanca): participació en 14 es-
deveniments esportius, dels quals s’han impulsat 9, oberts a
usuaris, amics, familiars i professionals. 198 participants.
•P
articipació social de cap de setmana (CATGAS): activitat au-
togestionades per usuaris de rehabilitació per anar al partit de
l’equip de futbol sala de 1a divisió. 18 participants.
•E
ntrenament per a col·lectius especials (Fundació ITINERA-
RIUM): nens d’educació especial en tres clubs de Barcelona. 5
participants.
Col·laboració amb les necessitats dels animals abandonats

per millorar l’autoestima, la motivació i la responsabilitat en
la recuperació de pacients
•C olònia controlada de gats (PROGAT, ADA. Salut Pública. Di-

putació de Barcelona. Unitat de Sanitat Ambiental): usuaris in-
gressats al recinte Torribera es fan càrrec del control i mante-
niment d’una colònia controlada de gats. 32 participants.
• Teràpia assistida per animals (Catedra Affinity salut i animals,
Consell Comarcal del Barcelonès, TALHER), amb gossos aban-
donats del Centre Comarcal d’Animals de Companyia del Bar-
celonès Nord. 54 participants.
• Voluntariat social (Centre Comarcal d’Animals de Companyia
del Barcelonès Nord, Ajuntament de Santa Coloma de Gra-
menet, Badalona i Sant Adrià de Besòs. Consell Comarcal
del Barcelonès. TALHER), grups de rehabilitació van al refugi
d’animals abandonats de Badalona per col·laborar en el procés
de socialització d’animals abandonats, facilitant els processos
d’adopció. 48 participants.
Col·laboració per al medi ambient
•C
ura del Zoo de Barcelona (Barcelona Serveis Municipals, SA),
millora de l’hàbitat dels animals. 31 participants.
•H
ort pedagògic del Zoo de Barcelona (Barcelona Serveis Mu-
nicipals, SA.), arranjament d’un petit hort per al procés d’apre-
nentatge dels infants que visiten el Zoo. 31 participants.

• Hort ecològic solidari (Germandat d’Antics Cavallers Legiona-
ris de Barcelona), creació i desenvolupament d’un hort a Sant
Andreu amb fins col·laboratius per als usuaris amb menys re-
cursos econòmics. 26 participants.
Activitats que facilitin estats de flux, desconnexió i equilibri

ocupacional a través d’activitats quotidianes en llocs no
assistencials
• Voluntariat (Voluntariat Maria Auxiliadora, Amics de l’Hospital

del Mar, Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacio-
nal del Consorci de Terrassa, Universitat de Ciències de la Salut
de Vic), col·laboració en processos d’aprenentatge d’alumnes
de teràpia ocupacional per al desenvolupament de projectes
basats en la comunitat. 34 participants.
• Participació col·lectiva en centres cívics per a persones amb
trastorn mental sever i les seves famílies a través d’activitats
lúdiques i socials. 68 participants.
• Col·laboració en programes de voluntariat amb biblioteques
del municipi, tallers d’expressió creativa, alfabetització i cuina.
128 participants.
Activitats comunitàries d’atenció a la salut sexual i

reproductiva
El PASSIR del PSMAR, com a part de l’atenció primària, està

compromès a treballar en xarxa de forma intersectorial i
participativa amb la comunitat
• Gestants en risc social menors de 18 anys. 13 gestants.

• Víctimes de violència de gènere. 1 persona.
• Programa Rosa - TSC (agenda de treball per a treballadores
del sexe comercial, independentment de si posseeixen o no
targeta sanitària i de la condició de regulars o irregulars de les
immigrants). 146 visites.
• Avortament farmacològic. 191 casos.
• Xerrades a grups vulnerables: Casal d’Infants del Raval, 6 ses-
sions a grups de dones mares: 54 assistents.

• Tarda jove, programa d’educació sanitària als joves, amb aten-
ció sense necessitat de programar la visita. 489 atencions.
•S essions educatives als instituts de Sant Martí i Ciutat Vella. 26
sessions i 620 alumnes.
• Grups d’educació maternal. 44 grups d’educació maternal i
841 usuàries.
•G rups de postpart. 547 usuàries.
Aula 2.0 a Pediatria
S’ha inaugurat la remodelació de la sala

de jocs (aula 2.0) com a espai lúdic i de
lectura còmode per als nens i nenes
ingressats a l’Hospital del Mar.
“Humanitzem” el Nadal: música en directe a la Unitat

de Cures Intensives i a l’Hospital de Dia d’Oncologia i
Hematologia
En el nostre compromís perquè els hospitals siguin espais més

humans i més amables per als malalts i les seves famílies, i en
especial en unes dates tan assenyalades, la música en directe
ha estat present, per primer cop, a la Unitat de Cures Intensives,
Vídeo del concert a l’Hos-
amb un concert de violí i violoncel. També a l’Hospital de Dia
pital de Dia d’Oncologia i d’Oncologia i Hematologia, un pacient va voler regalar una mica
Hematologia
de música als usuaris i professionals del centre amb un concert
d’arpes. Els efectes beneficiosos de la musicoteràpia estan de-
mostrats, millora l’estat d’ànim i permet al pacient desviar el fo-
cus del dolor.
Vídeo del concert a l’UCI

Comunicació socialment responsable
Transferència del coneixement i informació sanitària
Entenem que el nostre compromís social engloba també el con-

cepte de “comunicació responsable”. D’aquesta manera comu-
niquem a la societat els impactes generats a través de la nostra
activitat. El resultat d’aquesta comunicació és la generació de
confiança i de reputació.
L’objectiu d’aquesta comunicació responsable es basa en els fo-

naments per establir un diàleg fluid i continu amb els nostres
grups d’interès, aportant un valor afegit per a aquests grups, es-
pecialment per als nostres pacients i familiars.
Col·laboracions amb associacions de malalts
• Dia Mundial contra les Malalties Minoritàries

• Dia Mundial del Ronyó
• Dia Mundial contra la Fibromiàlgia i Fatiga Crònica
• Dia Europeu de la conscienciació de l’aturada cardíaca
• Col·lecta AECC
• Dia Mundial contra l’Hepatitis C
• Fundació Espanyola del Cor
• Associació Catalana d’Ostomitzats
• Captació de socis amb la Fundació Pasqual Maragall
• Captació de socis amb Metges sense Fronteres
• Captació de socis amb la Fundació Carreras
• Captació de socis amb Save the Children
• Captació de socis amb Creu Roja
• Captació socis amb ACNHUR
• Captació de socis amb Médicos del mundo
• Captació de socis amb AECC

Portes obertes a la ciutadania per l’obertura del
nou edifici de l’Hospital del Mar
Per donar a conèixer el nou edifici a veïns del barri i a tota la

població i també als professionals del PSMAR, el dia 21 de maig
de 2017 es va programar una jornada de portes obertes sota el
lema “Obrim les portes del futur Hospital del Mar. Fem la prime-
ra passa del projecte d’ampliació i remodelació”. També es van
organitzar trobades informatives i visites a les instal·lacions per a
les associacions de veïns i entitats del territori.
800 visitants a la jornada de portes obertes

1.276 visualitzacions del vídeo a YouTube
129 aparicions als mitjans de comunicació
Jornada de Portes Obertes al Campus Universitari Mar:

ciències de la salut i de la vida a la vora del mar
El 22 d’abril grans i petits van poder visitar els laboratoris i les au-
les i conèixer, a través de jocs i activitats, els ensenyaments i les
aplicacions de les ciències de la salut i de la vida. Professionals i
estudiants van organitzar tallers relacionats amb els graus en Bio-
logia Humana, Enginyeria Biomèdica, Bioinformàtica, Medicina,
Fisioteràpia i Infermeria. Alguns dels tallers van permetre veure
cèl·lules pròpies al microscopi, aprendre a rescatar una aturada
cardíaca, observar em-
brions de pollet en viu,
assistir a una masterclass
de fisioteràpia o conver-
tir-se en professional de
la infermeria per un dia.

“Un Mar de Ciència”, cafès científics per a tothom
Aquest cicle facilita l’accés gratuït de la ciu-

tadania al coneixement i la ciència amb la
complicitat i col·laboració de les biblioteques
municipals. El primer cafè científic va tractar
el tema “La depressió i els seus signes d’alar-
ma”, aprofitant la celebració del Dia Mun-
dial de la Salut Mental (Biblioteca del Fon-
do de Santa Coloma de Gramenet) i hi van
participar Víctor Pérez, director de l’Institut
de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) de
l’Hospital del Mar, i Jordi Alonso, director del
Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de
l’IMIM. La moderadora va ser Carme Palma,
representant local de la Taula de Salut Men-
tal i cap de servei de Salut Pública, Acció
Comunitària i Atenció als Consumidors de
l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Amb els estudiants
Els centres el PSMAR estan oberts a les visites d’alumnes perquè

els coneguin de primera mà. El 2017 els han visitat alumnes de
Documentació i de Diagnòstic per la imatge de l’Institut Bona-
nova de Formació Professional Sanitària, de l’Escola Judicial de
Barcelona i alumnes de 2n d’ESO de l’Escola Proa.
Jornades per dialogar i reflexionar sobre temes d’actualitat

relacionats amb la salut
• II Jornada del Comitè Ètica Assistencial “Drets dels pacients i

mitjans de comunicació, entre la divulgació i la controvèrsia”
• II Jornada per a pacients amb dolor crònic “Al mal temps, bona
música!”
• V Jornada de Salut Mental i Addiccions. L’assetjament entre
iguals a les escoles.
• “La bona comunicació també cura”, conferència d’Antoni Bas-
sas.

Dia Mundial de la Higiene de Mans (5 de maig)
Impulsada per l’OMS, aquesta celebració internacional conscien-

cia i implica els professionals sanitaris i no sanitaris i directius
dels centres en la prevenció de les infeccions relacionades amb
l’assistència sanitària mitjançant la mesura senzilla i eficaç de la
higiene de les mans. També s’hi afavoreix la participació, el com-
promís i l’apoderament dels pacients.
La campanya d’aquest any tenia per lema “La lluita contra la re-
sistència als antibiòtics és a les vostres mans” i el PSMAR va
instal·lar punts informatius amb material divulgatiu, projecció de
vídeos de sensibilització i activitats més lúdiques com un photo-
call amb accessoris relacionats amb la higiene de mans per par-
ticipar en el concurs fotogràfic #unetealahigienedemanos orga-
nitzat per BRAUN, i un joc de ruleta amb preguntes relacionades
amb els cinc moments bàsics de la higiene de mans organitzat
pel Programa d’Infeccions.
Programa Ràdio Ciutat Vella
A través d’aquest mitjà local de l’àrea de referència es fa una di-

vulgació a la comunitat dels impactes generats per l’activitat del
PSMAR.
Campus IO: un espai on aprendre sobre el càncer
El 30 d’octubre es va
presentar aquesta cam-
panya per informar la
població sobre l’impacte
del càncer, la importàn-
cia de conèixer les ca-
racterístiques de cada
tumor i les diferents op-
cions terapèutiques com
la immunoteràpia.

Organització i participació en projectes comunitaris
El PSMAR i els professionals, presents a La Marató de TV3
Diferents professionals del PSMAR van participar en programes

i reportatges de TV3 sobre el tema de La Marató, dedicada el
2017 a les malalties infeccioses. D’altra banda, en l’edició de “Vi-
sita la recerca de La Marató”, l’Hospital del Mar i l’IMIM van obrir
les portes per mostrar un projecte de recerca en càncer de pul-
mó finançat per les donacions a aquesta campanya solidària.
Els usuaris de salut mental del Centre Fòrum participen en

taller de cuina, horticultura i jardineria del Centre Cívic La
Mina
L’objectiu d’aquestes activitats és fomentar l’autonomia d’aquests

pacients, augmentar la seva autoestima i alhora millorar les se-
ves habilitats cognitives i socials. El treball d’habilitats cognitives
el realitzen mitjançant l’atenció i concentració en la utilització
d’estris de cuina i de jardineria i alhora realitzen un seguiment de
la feina de forma integral, des de l’inici del procés fins a la seva
finalització.
3a Marxa Nòrdica del PSMAR
Més de 200 inscrits van

completar 10 km pel lito-
ral barceloní amb l’objec-
tiu de promoure hàbits
saludables, com la des-
habituació tabàquica, i
per recaptar fons per al
projecte de la Fundació
Amics de l’Hospital del
Mar “Un Respir al càn-
cer” per millorar l’estat
emocional dels pacients
amb càncer i els seus fa-
miliars.

Art per a la salut
Per la seva banda, ArtUsuari obre les portes dels centres sanitaris
a l’expressió artística mitjançant exposicions de pintura i fotogra-
fia realitzades per usuaris, professionals o altres persones que
tenen algun vincle amb el PSMAR.
La comunicació en dades, 2016 i 2017
2016 2017
Aparicions en mitjans de comunicació 4.728 5.788
Visites als webs 712.789 602.930
Seguidors a les xarxes socials PSMAR 22.811 29.977
Visualitzacions a YouTube 17.748 21.756
Accions de relacions públiques 87 123
Nombre de publicacions editades 98 183
Nombre de campanyes de comunicació desenvolupades 9 7
Nombre de pòsters científics 439 424
Visites/dia intranet PSMAR 3.035 3.435
Notes de premsa 60 54
Programes d’entrevistes de 45 min de durada
en col·laboració amb Ràdio Ciutat Vella 15 11

La resposta professional i humanitària de l’Hospital
del Mar davant de l’atemptat del 17 d’agost de 2017
a La Rambla de Barcelona
El 17 d’agost de 2017 Barcelona va viure un dels episodis més

impactants de la seva història recent amb un atropellament
múltiple de caràcter terrorista. El CUAP Peracamps i l’Hospital
del Mar van ser els centres sanitaris que van assumir
majoritàriament l’atenció als ferits. Per primera vegada es va
activar el Pla hospitalari de resposta a incidents amb múltiples
víctimes (IMV-MAR), que es va fer de manera ràpida i efectiva.
La resposta assistencial a les 39 víctimes va ser excel·lent i
més de 120 professionals més es van presentar als centres per
ajudar.
Els nous espais d’Urgències acabats d’inaugurar van superar

la seva primera prova important amb èxit i van demostrar una
adequació idònia per treballar en situacions extremes com
aquesta. La imatge institucional i professional en va sortir
enfortida, amb una repercussió internacional reforçada per les
nombroses entrevistes ofertes per donar a conèixer de primera
mà com havia estat l’atenció mèdica i l’experiència professional
davant l’atemptat, i pel reforç de les xarxes socials i un espai a la
intranet per visualitzar la bona feina feta així com els agraïments
institucionals i de la ciutadania.

“Hi ha moltes raons per les quals Barcelona sempre
estarà en el meu cor, i quan el tingui encongit,
l’endolciran els bons records de les persones que heu
estat al meu voltant ajudant-me.”
Missatge d’agraïment d’una pacient italiana atesa a l’Hospital del

Mar amb motiu de l’atemptat del 17 d’agost.
Vídeo d’homenatge a l’Hospital del Mar per l’atenció a les vícti-

mes de l’atemptat a La Rambla.

Amics de l’Hospital del Mar
La Fundació Privada Amics de l’Hospital del Mar està formada
per professionals del Parc de Salut MAR, antics treballadors, pa-
cients agraïts, voluntaris, entitats i persones de la societat civil
compromeses amb la millora del benestar físic, emocional i social
dels pacients i les seves famílies.
1.583 persones beneficiades

48 voluntaris
182 donants
16 empreses i entitats col·laboradores
63.624,7 € d’ingressos
Accions i campanyes solidàries

Un Respir al càncer
Un Respir al càncer és un programa de suport i acompanyament

per a pacients oncològics i les seves famílies. El seu objectiu és
proveir-los d’eines i recursos per ajudar-los a aconseguir un ma-
jor benestar i una millor salut emocional.
• Benestar físic: Programa d’exercici físic i fisioteràpia concebut
especialment per a pacients amb càncer de mama.
• Benestar emocional:
–S ofrologia per a dones amb càncer de mama
–M indfulness en la prehabilitació quirúrgica amb pacients on-
cològics
Curar amb el somriure
Amb l’objectiu de millorar l’estat anímic i el benestar emocio-

nal es desenvolupen dos programes amb Pallapupas – Pallassos
d’Hospital:
• Acompanyament dels nens i les nenes en l’ingrés hospitalari i
durant les visites mèdiques.
• Suport anímic al pacient renal.

Museu Picasso amb la infància hospitalitzada
Experts del Museu Picasso de Barcelona intervenen amb els ne-

nes i les nenes ingressades a l’Hospital.
Aquest programa aporta als infants moments d’oci a partir de

vinculacions més o menys estretes amb l’obra de Picasso, en els
quals es treballa de manera creativa i lúdica.
Hort terapèutic. Creant oportunitats en Salut Mental
Recuperació d’un espai per oferir als pacients de salut mental

un hort ecològic comunitari on treballar els aspectes relacionats
amb el seu procés terapèutic.
Píndoles musicals
Programa de voluntariat d’alumnes de l’Escola Superior del Taller

de Músics de Barcelona que ofereixen concerts de petit format
en diferents espais i centres del PSMAR per afavorir l’entreteni-
ment i millorar l’estat anímic dels pacients i familiars.

Jardí terapèutic
Perquè els nens i les nenes hospitalitzats puguin gaudir d’un es-
pai a l’aire lliure on recuperar-se, jugar i aprendre.
Nou espai a urgències infantils
Perquè els nens i les nenes que són atesos a urgències disposin
d’espais confortables, preparats per alleujar el seu pas per l’hos-
pital.

Recerca, docència
i innovació 8
Recerca, docència
i innovació
Indicador no GRI “Potenciar la recerca,
la docència i la innovació”
Docència
1.376 Nota mitjana d’accés

estudiants de grau
257 8,61
residents d’especialitats
608
estudiants d’FP sanitària
1.000
assistents a l’Aula Campus 66,3%
Mar Taxa de graduació

2017
450%
Demanda d’ingrés
204
projectes de recerca
1.050
89% publicacions
Taxa de graduació (90% d’articles amb factor d’impacte)
Comitè d’Integritat i Bones

Pla d’igualtat a l’ESIMar Pràctiques Científiques

El PSMAR treballa perquè l’organització esdevingui
un centre d’excel·lència en investigació, innovació i
docència pel seu impacte positiu en la societat.
Docència
La docència i la formació continuada són elements essencials
per oferir una assistència de qualitat i per mantenir l’excel·lència
del servei. El compromís amb la salut i el benestar de la societat
es manifesta també a través de la nostra vocació i experiència
docents, reconegudes per un gran nombre d’alumnes que any
rere any participen en les nostres activitats formatives.
Estudiants de grau (Campus Universitari Mar)
2015-2016 2016-2017 2017-2018

Medicina UAB-UPF 365 369 359
Biologia Humana UPF 234 237 222
Bioinformàtica ESCI-UPF 37 — –
Enginyeria Biomèdica UPF 174 177 199
Fisioteràpia UAB 300 240 223
Infermeria ESIM 366 366 373
Total 1.476 1.389 1.376
Institut Bonanova d’FP Sanitària 597 610 608
Residents d’especialitats 256 252 257
Estudiants internacionals
Pregrau 439 439 470
Postgrau 50 50 124

Escola Superior d’Infermeria del Mar (ESIMar)
L’Escola Superior d’Infermeria del Mar (ESIMar) és un centre do-

cent adscrit a la UPF i s’integra al Campus Universitari Mar.
Estudis de grau en Infermeria
Els estudis de grau en Infermeria ofereixen una formació exhaus-

tiva en l’àmbit sanitari, docent, de recerca i innovació i de gestió,
fet que confereix als estudiants la capacitació per respondre a les
necessitats de la salut de la societat i un diversificat accés al mer-
cat laboral.
Els indicadors de resultats relatius al curs 2017-18 mostren que

segueix la tendència a la matriculació d’alumnes de nou ingrés per
sobre de les places ofertes i es consolida la bona marxa de la resta
d’indicadors.
ESIMar
2015-2016 2016-2017 2017-2018

Matrícula en primera opció 42,7% 56,9% 45,8%
Matrícules de nou accés a 1r curs 96 102 94
Taxa d’eficiència 98,8% 97,3% 96,5%
Taxa d’abandonament 4,92% 4,53% 8,36%
Taxa de graduació 78,7% 65,9% 66,3%
Matrícules totals 341 368 375
Nota de tall 7,53 7,78 8,03
Nota mitjana d’accés 8,04 8,14 8,61

Màsters i postgraus
L’ESIMar ofereix una formació de postgrau adaptada a les noves

realitats del segle XXI i atenta als canvis econòmics, socials, cul-
turals, polítics, demogràfics, o tecnològics. Per al curs 2017-18
s’han ofert els cursos següents:
•M àster interuniversitari en Recerca i Innovació en Cures d’In-

fermeria (ESIM-UPF-UAB-San Joan de Déu-URL)
•M àster en Salut Pública (UPF-UAB)
•M àster en Infermeria Aplicada a l’Anestèsia, Reanimació i Tera-
pèutica del Dolor (MIA-ARiD)
•M àster en Infermeria Aplicada a les Emergències Extrahospi-
talàries (MIA-EE)
• Millor@: espai de formació complementària de postgrau-ESIM
Programa de mindfulness per a estudiants de grau de l’ESIMar
Està adreçat a estudiants que inicien els seus estudis a la universitat per
millorar les situacions d’incertesa, ansietat i estrès que es poden donar en el
procés de transferència a l’àmbit universitari i així afavorir un millor rendiment
acadèmic. Es tracta d’un projecte del Campus Universitari Mar on participen
també alumnes dels graus de Medicina i Biologia.
Producció científica de l’ESIMar
L’impuls a la recerca és un objectiu estratègic de l’ESIMar, que

segueix treballant i esmerçant esforços per augmentar la pro-
ducció de coneixement disciplinari i la seva transferència a la
societat. La investigació s’estructura en quatre grups de recerca:
• Grup Infermeria d’Investigació i Cures en VIH (GRENFIC-VIH)
•G rup de Recerca de la Pràctica Reflexiva en Cures Infermeres
en Salut Mental (PRISMe)
•R ed Iberoamaricana de Investigación en Educación en Enfer-
mería (RIIEE)
•G rup d’Estudi Impacte i Innovació de les Cures en Salut (CUI-
2Salut)

Activitats científiques 2016 2017
Projectes finançats (competitius) 7 4
Projectes finançats (no competitius) - 1
Publicacions indexades 12 11
Publicacions no ISI/JCR 5 3
Comunicacions internacionals 20 11
Comunicacions nacionals 9 13
Capítols de llibres 2 1
Direcció de tesis doctorals 5 7
Codirecció de tesis doctorals 3 4
Nombre de projectes d’Innovació 2 3
Igualtat d’oportunitats a l’ESIMar
La igualtat de gènere és un dret fonamental i un valor cabdal de la institució.

Durant l’any 2017 s’ha elaborat el primer Pla d’Igualtat, que materialitza el
ferm compromís de l’ESIMar amb la igualtat efectiva i la no discriminació
entre les dones i els homes, en un àmbit d’influència que abasta a tota la
comunitat docent, personal administratiu i alumnat.
La constitució de la Comissió de Polítiques d’Igualtat ha estat un pas

necessari per garantir el seguiment i l’avaluació de la implementació del Pla
d’igualtat. Durant el 2017 s’han definit les seves funcions i s’ha establert un
pla de comunicació per donar-la a conèixer a tota la comunitat.
S’ha aprovat un procediment per garantir el dret de les persones transsexuals,

trangènere i intersexuals a ser anomenades, a l’ESIMar, amb el nom
corresponent al gènere amb què s’identifiquen, que substitueixi el nom legal
sense implicacions jurídiques.
Institut Bonanova de Formació Professional

Sanitària
L’Institut Bonanova és un centre públic especialitzat en forma-

ció sanitària i sociosanitària i es defineix amb la següent missió:
“Formar persones, promocionar professionals”. L’Institut ha estat
reconegut com a “centre de referència nacional” en la família

professional de sanitat en l’àrea de suport i ajuda al diagnòstic
(SANS) i, des del 2009, forma part de la Red de Centros de Re-
ferencia Nacional de Formación Profesional.
A l’Institut Bonanova, el concepte de responsabilitat social està

directament vinculat als principis pedagògics explicitats en el
projecte educatiu del centre, de forma que es fomenta el diàleg
i la col·laboració de la institució amb la societat i es participa en
activitats que permeten despertar en els alumnes el compromís
social que han de demostrar com a ciutadans i introduint noves
metodologies d’aprenentatge, tenint en compte també les ne-
cessitats de la comunitat que ens envolta.
Accés, abandonament i graduació a l’Institut Bonanova
2015-2016 2016-2017 2017-2018

Demandes d’ingrés 389% 393% 450%
Alumnes matriculats 597 610 608
Taxa d’abandonament 8,0% 8,0% 10%
Taxa de graduació 84% 89% 89%
Formació inicial: cicles de grau mitjà i superior
L’Institut Bonanova ofereix dues titulacions de grau mitjà:
• Atenció a persones en situació de dependència

• Tècnic en cures auxiliars d’infermeria
I cinc titulacions de grau superior:
• Anatomia patològica i citodiagnòstic

• Documentació i administració sanitària
• Imatge per al diagnòstic i medicina nuclear
• Laboratori clínic i biomèdic
• Distribució
conjunta: Radioteràpia i dosimetria / Imatge per al
diagnòstic i medicina nuclear

Orientació per a la trajectòria formativa i professional
Aquest servei ofereix informació, assessorament i orientació a

persones adultes, empreses i treballadors. L’objectiu és valorar i
reconèixer l’experiència professional i la formació rebuda, oferint
itineraris formatius personalitzats que facilitin la formació al llarg
de la vida.
Formació professional per a l’ocupació
A través de la Fundació Bonanova s’ofereix formació professio-

nal i formació continuada sanitària, sociosanitària i d’atenció a la
dependència amb un oferta molt especialitzada en funció de les
necessitats específiques d’entitats i empreses del sector sanitari.
Durant l’any 2017 es van realitzar 8 cursos de formació contínua
presencial, amb 191 alumnes i un curs online amb 160 alumnes.
Satisfacció de l’alumnat de l’Institut Bonanova
2015-2016 2016-2017 2017-2018

Acolliment 8,4 8,1 8,2
D’estudiar a l’Institut Bonanova 8,3 8,3 7,8
Recursos disponibles 8,3 8,2 7,6
Ensenyaments rebuts 8,7 8,2 7,9
Formació als centres de treball 8,5 8,5 8,6
Haver estudiat al centre 8,8 8,6 8,0
Recomanació del centre 8,9 8,5 7,9
Valoració de 0 a 10.
Aula Campus MAR
L’Aula Campus MAR és una oficina de gestió integral d’activitats

docents del PSMAR obertes a l’exterior. El 2017 hi ha hagut
gairebé 1.000 assistents als cursos gestionats per l’Aula Campus
MAR.

Recerca i innovació
Les activitats d’investigació, desenvolupament tecnològic i inno-
vació (R+D+i) són una peça fonamental per al PSMAR com a
motor de generació, incorporació i transmissió de coneixements,
i com a font de riquesa i de benestar social.
A través de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques

(IMIM), es promou i desenvolupa la investigació i la innovació
biomèdica. Constituït per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1947,
l’IMIM està acreditat com a institut universitari pel Consell d’Uni-
versitats des de 1991, com a institut d’investigació sanitària pel
Comitè d’Acreditació de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) des
de 2013 i com a centre CERCA de la Generalitat de Catalunya.
El seu objectiu és la consolidació com a centre d’investigació re-
ferent en salut, tant en l’àmbit nacional com internacional.
L’IMIM: un institut d’investigació sanitària per a la

recerca translacional d’excel·lència
Reunim un hospital docent, serveis de recerca i les universitats

per tal que els resultats que obtenim es traslladin al tractament
i prevenció de malalties i a la millora de la salut i qualitat de vida
de la població.
El 82% dels grups de recerca estan liderats per professionals del

PSMAR, molts dels quals estan vinculats a la Universitat Autò-
noma de Barcelona (UAB) i a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
També hi ha personal adscrit que prové de l’Institut de Salut Glo-
bal de Barcelona (ISGlobal), del Centre de Regulació Genòmica
(CRG) i del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut
de la Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF).

L’IMIM disposa de 59 grups de recerca que impulsen 204 pro-
jectes, distribuïts en cinc programes.
Programes de recerca, 2016 i 2017
2016 2017
Càncer 57 52
Epidemiologia i salut pública 28 32
Processos inflamatoris i cardiovasculars 44 48
Informàtica biomèdica 14 13
Neurociències 51 57
Projectes de gestió 6 2
Total 200 204
Amb la finalitat de facilitar la transferència del coneixement cien-

tífic, mèdic i assistencial, l’IMIM, a través de la Unitat de Trans-
ferència, forma part de la Plataforma ITEMAS (Plataforma de In-
novación en Tecnologías Médicas y Sanitarias), promoguda per
l’Instituto de Salud Carlos III. També forma part de les unitats de
valorització tecnològica d’ACCIÓ. Les unitats de valorització són
estructures ubicades a les universitats catalanes i constituïdes
per equips especialitzats amb l’objectiu d’augmentar la trans-
ferència de tecnologia entre el món universitari i l’empresarial.
Fons externs per a la recerca
La captació de recursos econòmics externs és essencial per crear

una estructura d’excel·lència en recerca i innovació. La poten-
ciació d’aquests fons externs permet a l’IMIM fer front a nous
reptes tecnològics, i aporta la sostenibilitat necessària als inves-
tigadors i grups de recerca.

Projectes competitius vigents per institució finançadora
Nacional Internacional
83,33% (170) 16,67% (340)
Altres 4,90%
WADA 6,86%
AICR 0,49%
EU 4,41%
Altres 11,27%
ISCII 46,08%
PERIS 4,90%
Recercaixa 0,98%
Fundación Mutua Madrileña 1,47%
COIB 0,98%
Ministerio de Sanidad 1,96%
AEEC 3,43%
La Marató 5,39% Agencia Estatal de Investigación 6,86%
Projectes de recerca
2016 2017
Internacionals 35 34
Nacionals 165 170
Total 200 204
Publicacions
2016 2017
Articles originals 739 792
Revisions 90 109
Notes clíniques i publicacions breus 90 78
Llibres 0 1
Capítols de llibres 2 5
Tesis doctorals 71 65
Total 992 1.050

90% dels articles publicats en revistes amb factor
d’impacte
63% dels articles publicats a revistes del primer quartil de

la seva categoria segons JCR
884 factor d’impacte
Publicacions amb col·laboració internacional, 2017
Més de 50 Entre 21 i 50 Entre 10 i 20 Menys de 10

Ètica i integritat de la recerca
L’activitat investigadora es desenvolupa en un entorn social on

les consideracions ètiques i, en especial, les bioètiques tenen
gran importància, especialment les associades a l’emergència de
noves opcions tecnològiques.
Comitès ètics
L’IMIM disposa de dos comitès ètics que s’encarreguen de re-

flexionar, emetre informes i formular recomanacions sobre prin-
cipis ètics i deontològics relatius a l’activitat investigadora.
•C
omitè Ètic d’Investigació Clínica (CEIC-PSMAR): vetlla per la
correcció metodològica, ètica i legal de qualsevol projecte de
recerca que comporti algun risc físic o psicològic per a un ésser
humà.
•C
omitè Ètic d’Experimentació Animal (CEA-PRBB): avalua els
procediments experimentals, valorant la necessitat del proce-
diment en relació amb els propòsits de l’estudi.
A més, el 2017 s’ha creat el Comitè d’Integritat de la Recerca i de

Bones Pràctiques Científiques (CIR-BPC).
Bones pràctiques científiques
El Comitè d’Integritat de la Recerca i de Bones Pràctiques Cien-

tífiques (CIR-BPC) neix amb els objectius següents: desenvolupar
estratègies que promoguin que la recerca de l’IMIM s’adhereixi al
Codi de Bones Pràctiques Científiques del PRBB, garantir que el
personal investigador i de suport a la recerca de l’IMIM tingui una
bona formació en bones pràctiques científiques, i implementar el
procediment per investigar possibles casos de mala praxi científica.
Està constituït per la Direcció i cinc investigadors que actuen com
a vocals.

L’IMIM disposa d’un Codi de Bones Pràctiques Científiques com
a eina col·lectiva d’autoregulació, elaborat pel Grup de Treball en
Bones Pràctiques Científiques del PRBB, constituït per represen-
tants de tots els centres del PRBB.
Comitè Científic Assessor Extern
L’IMIM disposa d’un Comitè Científic Assessor Extern o Scien-

tific Advisory Board (SAB), un òrgan consultiu constituït per un
grup de prestigiosos científics internacionals, experts en les di-
ferents àrees de coneixement corresponents als programes de
recerca de l’IMIM, que vetlla per la qualitat científica de l’Institut
i assessora el Patronat i el director en el desenvolupament de les
seves funcions. Durant l’any 2017 se n’ha renovat la composició
i s’han canviat la majoria dels membres.
Innovació i qualitat
Club de la Innovació
Els Clubs van néixer amb l’objectiu de crear oportunitats de

col·laboració entre investigadors clínics i bàsics per afavorir la
generació de noves idees i sinèrgies de treball. El club més actiu
és el de la Innovació, que durant l’any 2017 ha treballat per vi-
sualitzar la transferència de tecnologia entre el món universitari
i l’empresarial, així com donar a conèixer nous projectes que po-
den servir de model per a altres iniciatives.
Acreditació de qualitat a la Unitat d’Innovació
La Unitat d’Innovació ha rebut l’acreditació de qualitat conce-

dida per AENOR que certifica que té implementat un Sistema
de Gestió d’R+D+i d’acord amb els requisits de la Norma UNE
166002: 2014. Aquesta norma estableix directrius pràctiques
per a la formulació i el desenvolupament de polítiques d’innova-
ció i transferència d’acord amb les activitats desenvolupades per
cada organització.

HR Excellence in Research
L’IMIM disposa des del 2015 de l’acreditació HR Excellence in

Research de la Comissió Europea, que permet establir bones
pràctiques internes, així com desenvolupar una estratègia de re-
cursos humans global i coherent que millora la seva visibilitat
internacional. Els projectes de l’IMIM s’ajusten a la Carta Euro-
pea de l’Investigador i el Codi de Conducta per a la Contracta-
ció d’Investigadors de la Comissió Europea, que estableix uns
principis per garantir la millora de les condicions de treball dels
investigadors.
Accions de divulgació científica
L’IMIM apropa directament la recerca científica a la societat, sen-

se la mediació dels mitjans de comunicació, mitjançant l’organit-
zació de cafès científics, visites d’alumnes de batxillerat, l’activitat
“Pregunta a un científic” o la participació en diverses activitats
que permeten la relació directa investigador-societat.
Per al públic en general
•O pen Day: jornada de portes obertes anual del PRBB en què

més de 3.000 ciutadans van poder gaudir d’activitats i tallers,
de visites guiades als laboratoris, de xerrades científiques i
d’activitats per als més petits.
•C afès científics: cicle “Un Mar de Ciència” organitzat en col·la-
boració amb la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Bar-
celona per apropar la ciència als ciutadans. El 2017 es van rea-
litzar 9 cafès científics a diferents biblioteques sobre temes
com l’alimentació, la immunoteràpia, els antibiòtics, les malal-
ties articulars, les ciutats saludables i la salut mental. L’èxit de
l’activitat farà que el 2018 s’organitzi un cicle sobre el càncer.
• Visita la recerca de La Marató: projecte de la Fundació la Ma-
rató de TV3 per donar a conèixer alguns dels projectes impul-
sats per La Marató als centres de recerca mitjançant visites als
laboratoris.

Per a estudiants de secundària i de batxillerat
• Projecte Apropem la Ciència als Centres d’Educació Secun-

dària (ACCÉS): programa de visites organitzat per l’IMIM. S’hi
acullen uns 150 alumnes cada any.
• Biojunior: open day adreçat a joves del darrer any de l’ESO i
primer de batxillerat organitzada pel PRBB una vegada l’any.
• Xerrades científiques per a estudiants (4t d’ESO): conferèn-
cies científiques ofertes pel PRBB als centres de secundària
en col·laboració amb Cultura Científica de l’Institut Municipal
d’Educació de Barcelona.
• YOMO. En el marc del Mobile World Congress s’organitza el
Youth Mobile Festival Barcelona, adreçat als estudiants de
secundaria i batxillerat de tot Espanya, que acull uns 40.000
alumnes per edició. L’IMIM hi participa amb una activitat a l’es-
tand del PRBB.
Per a públic infantil
• Entrevista un científic: activitat organitzada pel PRBB adreçada

a nens de segon cicle de primària (9-12 anys) en què l’IMIM
participa amb dos investigadors cada any.
• Investiga amb RecerCaixa: projecte de l’Obra Social “la Caixa”
i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) per in-
centivar vocacions científiques en estudiants de 10 a 12 anys.
Promou el disseny i l’execució d’un projecte de recerca a l’es-
cola, supervisat per investigadors. L’IMIM participa en la su-
pervisió de dos projectes.

Medi ambient
9
Medi ambient
Ús de paper reciclat i
Eficiència energètica reciclatge de paper
llums LED
temporitzadors
Xarxa d’aigua calenta
-69%
emissions de CO2

2017
Control del consum d’aigua
aixetes amb temporitzador campanyes
Revisions de les instal·lacions de gasos medicinals

Ens esforcem per minimitzar l’impacte ambiental que
genera la nostra activitat, buscant incorporar noves
infraestructures i tecnologies que contribueixin
positivament a un desenvolupament sostenible.
GRI 102-11 Com a part dels nostres esforços per protegir l’entorn, centrem
les nostres actuacions en l’energia, les emissions de gasos d’efec-
te hivernacle i la gestió de residus i materials. Així mateix, este-
nem el nostre compromís a altres grups amb què ens relacionem,
en especial amb els proveïdors, perquè actuïn en línia amb els
nostres estàndards de sostenibilitat.
Energia i emissions
Eficiència energètica
Les principals fonts El consum energètic, que en consonància amb el

d’energia del PSMAR volum d’activitat ha augmentat els darrers anys,
són l’electricitat, el gas és un dels aspectes ambientals prioritaris per a
natural i la producció la gestió ambiental. Per aquest motiu es treballa
de fred i calor per millorar l’eficiència energètica amb la intro-
mitjançant Districlima. ducció de tecnologies més eficients, com la pro-
gressiva substitució de totes les llumeneres per
llums LED a tots els centres.
Eficiència tècnica i estalvi
El seguiment mensual L’Hospital ha eliminat les antigues calderes i

del consum energètic plantes refredadores, amb el conseqüent estalvi
a tots els edificis i les de manteniment i avaries i una reducció de l’im-
revisions ens permeten pacte sonor de l’edifici.
identificar ineficiències
que posteriorment traduïm
en plans de millora.

Econòmicament, la millora de la reducció de la factura anual i de
les despeses per substitucions o avaries se suma als avantatges
que ha portat la recent creació d’una plataforma entre centres
hospitalaris per unificar i aconseguir les millors tarifes en con-
sums.
Consum energètic (kWh), 2015-2017 GRI 302-1
2015 2016 2017

Consum total 32.891.988 32.694.015 32.551.862
Electricitat 18.718.906 18.759.182 20.103.877
Gas natural 14.173.082 13.934.833 12.447.985
Amb motiu de l’ampliació de l’Hospital del Mar s’ha introduït un

nou sistema de producció d’energia calorífica i frigorífica per a
la climatització i generació d’aigua calenta sanitària a través de
la connexió a la xarxa d’aigua freda i calenta de Districlima. En
el sistema de Districlima la procedència de l’aigua a les tempe-
ratures adients es fa aprofitant la incineració de residus sòlids
urbans i el refredament per masses d’aigua marina. L’experiència,
iniciada fa 10 anys al Centre Fòrum, no ha tingut mai cap fallada,
ja que el distribuïdor garanteix el flux constant a la temperatura
correcta.
Les raons d’eficiència tècnica i de sostenibilitat ecològica i econò-

mica es constaten amb la rellevant disminució d’un 69% de les
emissions de CO2 a l’atmosfera per la reducció en el consum de
combustibles fòssils per escalfar i refredar l’aigua. El nou sistema,
que inclou un control centralitzat de la climatització de totes les
àrees i edificis, permet millorar en aproximadament dues lletres
la certificació energètica del centre.
L’arribada d’aigua a alta temperatura de forma constant permet

garantir la desinfecció del bacteri de la legionel·la, que es pot
reproduir a les canonades d’aquesta xarxa, la qual cosa reforça la
seguretat dels pacients i professionals.

Districlima. Consum, 2017
Calor 4.522 MWh

Fred 7.723 MWh
Mitigació del canvi climàtic

(emissions)
El nostre compromís està dirigit principalment a reduir les emis-
sions de gasos amb efecte hivernacle al mínim nivell possible
amb accions d’eficiència energètica i de reducció gradual de la
intensitat de les emissions amb tecnologies més eficients.
El principal gas amb efecte hivernacle generat per les nostres

activitats és el CO2 procedent en primer lloc del consum d’ener-
gia elèctrica i en segon lloc del consum de gas natural, motiu pel
qual la disminució en el consum d’energia representa també una
disminució de les emissions de diòxid de carboni.
GRI 305-1
Emissions de gasos d’efecte hivernacle, 2017
Factor
Consum Unitats d’emissió Unitats Emissions (tCO2)
Abast 1* Gas 12.447.985 KWh 0,202 kgCO2/KWh 2.514,49
Abast 2** Electricitat 20.103.877 KWh 0,36 kgCO2/KWh 7.237,40
Abast 3*** Aigua 133.313 m3 0,395 kgCO2/KWm3 52,66
Emissions totals 9.804,55
* Registre de la petjada de carboni, compensació i projectes d’absorció de diòxid de carboni. Versió 9 juliol 2017.
** Registre de la petjada de carboni, compensació i projectes d’absorció de diòxid de carboni. Versió 9 juliol 2017.
*** Guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Oficina Catalana de Canvi Climàtic. Març
2017.

Emissions de tCO2, 2015-2017 GRI 305-1
2015 2016 2017

Gas 2.862,96 2.814,84 2.514,49
Electricitat 7.487,56 6.753,31 7.237,40
Aigua 55,85 51,57 52,66
Total 10.406,37 9.619,71 9.804,55
Gestió sostenible i responsable dels

recursos
Optimització del consum d’aigua
Controlem el consum d’aigua i adoptem mesures d’estalvi en els

nostres centres, tant pel que fa a les instal·lacions com cons-
cienciant els nostres professionals i pacients. Disposem d’aixetes
automàtiques temporitzades.
Consum de paper
El consum elevat de paper té un impacte negatiu pel consum de

recursos naturals (fusta, aigua, energia) que comporta i també
per la contaminació dels agents blanquejadors (clor o derivats).
Per fomentar el bon ús del paper promovem l’ús del paper reci-
clat i predeterminem opcions d’estalvi com la impressió a doble
cara.
Gasos medicinals
El consum dels gasos medicinals i el seu control mitjançant un

manteniment adequat de les instal·lacions i les revisions periòdi-
ques per minimitzar les fugues és essencial per a una gestió sani-
tària sostenible, tant per raons econòmiques com per minimitzar
l’impacte sobre el medi.

El consum dels gasos medicinals és directament proporcional a
l’activitat assistencial, amb l’oxigen i el nitrogen com a gasos més
utilitzats. L’increment de punts al nou edifici i el considerable
increment de l’activitat quirúrgica expliquen l’augment de 2017.
GRI 301-1 Consum de recursos, 2016 i 2017
2016 2017
Consum total d’aigua (m3) 130.554 139.313
Consum de gasos medicinals (m3) 431.536,67 436.314,60
Consum de productes de neteja (l) 5.521 10.080,9
El consum de gasos medicinals ha augmentat atès l’increment de punts existents al nou edifici de
l’Hospital del Mar i de l’activitat quirúrgica. Durant el 2017, i com cada any, s’han estat revisant les
instal·lacions per evitar fuites de gasos.
Gestió sostenible dels residus

Els centres del PSMAR disposen de les instal·lacions necessàries
perquè els professionals puguin separar els residus generats per
les activitats d’atenció i investigació sanitàries, en especial els
corresponents als grups III i IV (residus de risc o específics se-
gons la classificació de l’Agència Catalana de Residus). Aquests
elements permeten gestionar els residus adequadament per al
seu posterior tractament i reciclatge per part de gestors autorit-
zats.
La gestió i les mesures que es prenen en relació amb el seu trac-

tament segueixen la normativa de gestió de residus sanitaris co-
rresponent. Els professionals reben formació sobre la correcta
segregació de tot tipus de residus, incloent-hi els perillosos.
Els residus sanitaris que es gestionen són:
•G
rup III, residus especials que requereixen mesures de preven-
ció, ja que poden generar un risc per a la salut de les persones:
– r esidus sanitaris infecciosos
– s ang i hemoderivats en forma líquida

– agulles i material punyent i tallant (usat)
– vacunes vives i atenuades
– cultius i reserves d’agents infecciosos
• Grup IV, residus especials no inclosos en el grup III: medica-

ments caducats, restes de substàncies químiques, residus ra-
dioactius i altres, tipificats per normativa específica; residus
citotòxics (envasos, materials i restes, que hagin estat en con-
tacte amb medicaments per al tractament de càncer).
Tm de residus eliminats, 2016 i 2017

GRI 306-2
2016 2017
No perillosos
GI- Voluminosos 18,26 59,64
GI- Runa 36,20 42,46
GI- Orgànica 225,00* 206,00*
GI- Cartró 140,69 216,53
GI- Plàstic 31,56 33,84
G II 902,48 859,03
Perillosos
GIII (l) 234,39 331,26
G IV 65,04 86,19
Reactius 46,02 50,01
Aigües contaminades 6,46 7,91
* Retirades.
TM: tones mètriques.

Residus, 2017
No perillosos Centre Tm eliminades Tractament

GI- Voluminosos (contenidor 11-25 20m3, banal)
H. Mar 39,66 Utilització com a
H. Esperança 0 combustible sòlid
C. Fòrum 4,88 recuperat (CRS)
CAEM 15,1
Total 59,64
GI- Runa (contenidor 5 m3)
H. Esperança 2,05 combustible sòlid
C. Fòrum 0 recuperat (CRS)
CAEM 11,89
Total 42,46
GI- Orgànica (1 contenidor 1.100 l)*
H. Mar 86 Utilització com a
H. Esperança 120 combustible sòlid
C. Fòrum recuperat (CRS)
CAEM
Total 206,00
GI- Cartró (compactador a 20 m3)
H. Esperança 42,15 combustible sòlid
C. Fòrum 4,36 recuperat (CRS)
CAEM 28,08
Total 216,53
GI- Plàstic (contenidor)
H. Esperança combustible sòlid
C. Fòrum recuperat (CRS)
CAEM
Total 33,84
G II (compactador 20 m3)
H. Mar 750,50 Dipòsit
H. Esperança 108,53
C. Fòrum
CAEM
Total 859,03

Perillosos Centre Tm eliminades Tractament
GIII (l)
H. Mar 267,74 Esterilització per autoclau
H. Esperança 49,86 (descontaminació) + compactació
C. Fòrum 11,51 + trituració (disminució de volum)
CAEM 2,15 + deixalleria municipal
Total 331,26
G IV
H. Mar 85,50 Incineració en instal·lacions per a
H. Esperança 0,54 residus especials
C. Fòrum 0,15
CAEM 0
Total 86,19
Reactius
H. Mar 50,01
H. Esperança
C. Fòrum
CAEM
Total 50,01
* Retirades.
TM: tones mètriques.
Al PSMAR, incloem
requeriments
mediambientals en els
concursos públics dels
nostres proveïdors.

Gestió econòmica
i de proveïdors 10
Gestió econòmica
i de proveïdors
Despesa
320
313
310
299 301
300
289
290
280
M€ 2014 2015 2016 2017
Resultat positiu
6,56
M€

2017
Inici del finançament de la
segona fase d’ampliació de Contractació socialment
l’Hospital del Mar responsable

GRI 201-1 L’objectiu de la gestió econòmica és dur a terme una gestió pú-
blica basada en el respecte del principi d’autonomia de gestió tot
garantint l’equilibri pressupostari de la institució i la sostenibilitat
de les activitats.
Compte de resultats, 2016 i 2017
2016 2017
Ingressos
Import net xifra de negoci 289.051.438,35 287.492.208,54
Altres ingressos d’explotació 5.767.827,75 6.028.702,83
Subvencions d’explotació 5.692.110,38 19.795.225,94
Imputació de subvencions d’immobilitzat no financeres i altres 2.770.909,19 4.665.329,36
Ingressos financers 1.285.177,59 446.585,02
Excés de provisions 582.866,00 2.754.932,66
Ingressos excepcionals 4.120,19 68.457,55
Estat del valor afegit, 2016 i 2017
2016 2017
Valor econòmic creat
Import net de la xifra de negoci 289.051.438,35 287.492.208,54
Altres ingressos d’explotació 5.767.827,75 6.028.702,83
Subvencions d’explotació 5.692.110,38 19.795.225,94
Ingressos financers 1.285.177,59 446.585,02
Ingressos excepcionals 4.120,19 68.457,55
Valor econòmic retingut

Excés de provisions 582.866,00 2.754.932,66
Imputació de subvencions d’immobilitzat no financeres i altres 2.770.909,19 4.665.329,36

Valor afegit 305.154.449,45 321.251.441,90

2016 2017
Despeses
Aprovisionaments 109.341.206,99 114.713.606,78
Altres despeses d’explotació 20.624.598,36 20.006.787,54
Despesa salarial 163.613.343,29 170.876.184,71
Amortitzacions 5.914.480,37 7.426.348,64
Despesa financera 1.659.852,58 1.447.677,75
Despeses excepcionals 31.775,69 217.438,68
Resultat de l’exercici 3.969.192,17 6.563.397,80
2016 2017
Valor econòmic distribuït
Aprovisionaments 109.341.206,99 114.713.606,78
Despeses de personal 163.613.343,29 170.876.184,71
Altres despeses d’explotació 20.624.598,36 20.006.787,54
Despeses financeres 1.659.852,58 1.447.677,75
Despeses excepcionals 31.775,69 217.438,68
Valor econòmic retingut

Amortitzacions 5.914.480,37 7.426.348,64
Resultat 3.969.192,17 6.563.397,80

Valor afegit 305.154.449,45 321.251.441,90

Objectius assolits per a una gestió econòmica
equilibrada
• Accions lligades a la posada en marxa de l’edifici I han permès

tancar l’exercici pressupostari en equilibri.
•P resentació del Pla per fer sostenible l’atenció sociosanitària.
•L ’obertura de nous dispositius de salut mental ha permès ela-
borar el Pla de millora de la productivitat de l’INAD per als
propers tres anys.
•P resentació del Pla d’activitat del bloc quirúrgic, que incorpora
l’increment d’intervencions conseqüència de disminuir el 50%
les derivacions que es van realitzar l’any 2016, sense que es
vegi afectada negativament la llista d’espera.
•R educció del 30% de les desprogramacions a consultes exter-
nes.
En procés d’assoliment
•R
ecerca de finançament per realitzar el projecte executiu de la
Fase II de les obres del nou hospital.

Contractació pública responsable GRI 102-9
La compra pública responsable implica considerar no només cri-

teris relatius a la relació qualitat/preu i la imparcialitat en el pro-
cediment de contractació, sinó també afegir paràmetres ambien-
tals, socials i ètics que permetin impulsar polítiques públiques
socials a través de l’execució d’obres, de la prestació de serveis o
de l’aprovisionament de subministraments.
Amb relació als criteris socials, en els plecs de clàusules adminis-

tratives que regulen la contractació pública s’integren clàusules
socials de desempat quan existeixen dues ofertes que hagin ob-
tingut la mateixa puntuació en els criteris.
Als proveïdors se’ls requereix l’acompliment de la normativa es-

pecífica de:
• Qualitat ambiental (ISO 14001 o similars)

• Qualitat de processos (ISO 9001 o similars)
• Prevenció de riscos (OSHAS 18001 o similars)
A més, se’ls sol·licita l’acompliment de criteris relacionats amb

aspectes socials i mediambientals com ara:
• Política de conciliació familiar de l’empresa.

• Contribució de l’empresa en projectes relacionats amb la inte-
gració sociolaboral de col·lectius desafavorits o que beneficiïn
població especialment desafavorida.
• Eliminació de les desigualtats entre home i dona en el mercat
específic de l’àmbit dels concursos.
• Formació en el lloc de treball.
• Contribució a la contractació de col·lectius amb un índex d’atur
més alt.

Mesures per evitar el frau
Per tal d’evitar el frau, es porten a terme diverses mesures orga-

nitzatives, tant de tipus intern com de control extern.
Mesures organitzatives de control intern
•S ecció d’Auditoria Interna integrada en el Departament de

Control de Gestió Financera.
• Protocols de contractació/despesa/pagaments i ingressos/co-
braments que comporten la separació de funcions de valida-
ció/registre/tramitació, com ara:
- Els talons i altres pagaments necessiten la signatura de dos
apoderats.
- Se separen les funcions de validació de la despesa/registre
de factures i pagaments.
- Se separen les funcions en la facturació d’ingressos i cobra-
ments.
• Conciliacions periòdiques de tresoreria: bancàries i de caixes.
• Inventaris periòdics.
• Traçabilitat de registre dels processos informàtics.
• Aprovació de determinats actes/transaccions per part dels di-
ferents consells: Executiu, Rector, etc.
Mesures de control extern
• Informe d’auditoria externa dels Estats Financers Anuals.

• Intervenció de la Generalitat de Catalunya.
• Sindicatura de Comptes de la Generalitat de Catalunya.
• Tribunal de Cuentas de l’Estat espanyol.
• Contractació pública.

Sobre aquest
informe 11
Abast i cobertura
Aquesta memòria respon a la voluntat de crear un entorn de
confiança per als grups d’interès del PSMAR a través d’un accés
lliure a la informació rellevant i relacionada amb les polítiques i
actuacions en matèria de responsabilitat social.
A través d’aquest document fem visibles i públics els nostres es-

forços i compromisos envers la contribució social, econòmica i
ambiental.
Per elaborar aquesta memòria s’ha creat un grup de treball amb

representats de les diferents àrees del PSMAR: Àrea Mèdica i
d’Infermeria, Recursos Humans, Contractació, Atenció al Ciu-
tadà, Docència (Institut Bonanova, ESIMar), Recerca, Formació
Continuada, Comunicació Corporativa, Qualitat Assistencial,
Serveis Generals, Salut Laboral, adjunta a Gerència.
GRI 102-52 La Memòria de sostenibilitat 2017 del PSMAR fa referència al pe-

102-54
ríode comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2017.
S’ha elaborat de conformitat als Estàndards GRI, en la seva opció
“De conformitat – essencial”.
GRI 102-45 La Memòria cobreix el 100% de l’activitat del PSMAR i conté

informació transparent, fiable i equilibrada sobre l’acompliment
social, econòmic i ambiental de l’organització, reflectint tant els
aspectes positius com negatius perquè els grups d’interès pu-
guin obtenir una valoració raonable de l’acompliment de l’orga-
nització.
GRI 102-53 Per a qualsevol qüestió relacionada amb la memòria, contacteu

amb RSC@parcdesalutmar.cat o bé al telèfon 933 674 155.

Índex GRI
La taula que mostrem a continuació resumeix els continguts ge-
nerals bàsics i específics del Global Reporting Initiative (GRI) de
conformitat amb els Estàndards GRI de l’opció “de conformitat
– essencial”.

Estàndard GRI
INFORMACIÓ SOBRE L’ENFOCAMENT
DE GESTIÓ I INDICADORS
Indicador Descripció Pàgines o enllaços Omissions
GRI 101: Fonaments 2016
CONTINGUTS GENERALS BÀSICS

Continguts generals
GRI 102: Continguts generals 2016

PERFIL DE L’ORGANITZACIÓ
102-1 Nom de l’organització Consorci MAR Parc de Salut de Barcelona
102-2 Activitats, productes
i serveis 20
102-3 Ubicació de la seu Passeig Marítim, 25-29, 08003
102-4 Ubicació de les El PSMAR únicament opera a Catalunya,
operacions concretament a Barcelona
102-5 Propietat i forma jurídica El PSMAR és un consorci públic integrat per la
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona
amb una representació del 60% i del 40%
respectivament
102-6 Mercats servits El PSMAR únicament opera a Catalunya,
concretament a Barcelona
102-7 Grandària de l’organització 18
102-8 Informació sobre
professionals i altres
treballadors 18, 40, 43, 44
102-9 Cadena de
subministrament 143
102-10 Canvis significatius No hi ha hagut canvis
en l’organització i en significatius
la seva cadena de
subministrament
102-11 Principi o enfocament
de precaució 128
102-12 Iniciatives externes 24-26
102-13 Afiliació a associacions 24-26

ESTRATÈGIA
102-14 Declaració de l’alt
executiu o responsable
de la presa de decisions 4-5
ÈTICA I INTEGRITAT
102-16 Valors, principis, http://www.hospitaldelmar.cat/info_corp/
estàndards, i normes missiovisio.html
de conducta http://www.parcdesalutmar.cat/portal-transparencia/
codi-bon-govern/
GOVERNANÇA
102-18 Estructura de governança 36-37
PARTICIPACIÓ DELS GRUPS D’INTERÈS

102-40 Llista de grups d’interès 10
102-41 Acords de negociació
col·lectiva 42
102-42 Identificació i selecció
dels grups d’interès 10
102-43 Enfocament per a la
participació dels grups
d’interès 10
102-44 Temes i preocupacions
clau mencionats 8
PRÀCTIQUES PER A L’ELABORACIÓ D’INFORMES

102-45 Entitats incloses en els
estats financers consolidats 148
102-46 Definició del contingut
dels informes i de la
cobertura de cada aspecte 9
102-47 Llista de temes materials 9
102-48 Reexpresió de la No hi ha hagut canvis
informació
102-49 Canvis en l’elaboració No hi ha hagut canvis
de l’informe
102-50 Període objecte
de l’informe 2017

102-51 Data de l’últim informe 2016

102-52 Cicle d’elaboració
dels informes Anual
102-53 Punt de contacte per
a preguntes
sobre l’informe 148
102-54 Declaració d’elaboració
de l’informe de conformitat
amb els estàndards GRI 148
102-55 Índex de contingut GRI 149-158
102-56 Verificació externa No hi ha verificació externa
d’aquest informe
TEMES MATERIALS
CATEGORIA: ECONOMIA
Gestió econòmica responsable
GRI 103: Enfocament de gestió 2016
103-1 Explicació del tema material
i la seva cobertura 142
103-2 Enfocament de gestió
i els seus components 142
103-3 Avaluació de l’enfocament
de gestió 142
GRI 201: Acompliment econòmic 2016
201-1 Valor econòmic directe
generat i distribuït 140-141
Gestió sostenible de la cadena de subministrament
de gestió 143

GRI 308: Avaluació ambiental dels proveïdors 2016

308-1 Nous proveïdors que han
passat filtres d’avaluació i
selecció d’acord amb els
criteris ambientals Informació no disponible.
GRI 414: Avaluació social dels proveïdors 2016
414-1 Nous proveïdors que han
passat filtres de selecció
d’acord amb els criteris socials Informació no disponible.
CATEGORIA: MEDI AMBIENT

Consum eficient de recursos
i la seva cobertura 131-132
i els seus components 131-132
de gestió 131-132
GRI 301: Materials 2016
301-1 Materials utilitzats per
pes o volum 132
Energia
de gestió 128-129
GRI 302: Energia 2016
302-1 Consum energètic dins
de l’organització 129
Prevenció del canvi climàtic


de gestió 130
GRI 305: Emissions 2016
305-1 Emissions directes
de GEI (abast 1) 130-131
Correcta gestió dels residus i aigües residuals
de gestió 132-133
GRI 306: Efluents i residus 2016
306-2 Residus per tipus i mètode
d’eliminació 133-135
CATEGORIA: SOCIAL
Carreres professionals de qualitat
i la seva cobertura 51, 55-56
i els seus components 51, 55-56
de gestió 51, 55-56
GRI 401: Ocupació 2016
401-1 Noves contractacions de No aplica.
professionals i rotació del Les taxes estan
personal marcades per llei
401-2 Beneficis per als No aplica.
professionals a temps Tots els professionals
complet que no es donen tenen els mateixos
als professionals a temps beneficis
parcial o temporals

GRI 404: Capacitació i educació 2016

404-1 Mitjana d’hores de formació
a l’any per professional 53-54
404-2 Programes per millorar les
aptituds dels professionals
i programes d’ajuda a la
transició 56
Salut i seguretat laboral
de gestió 58
GRI 403: Salut i seguretat en el treball 2016
403-1 Representació dels
treballadors en comitès
formals treballador-empresa
de salut i seguretat 58-59
403-2 Tipus d’accidents i taxes de
freqüència d’accidents,
malalties professionals,
dies perduts, absentisme
i nombre de morts per
accident laboral o malaltia
professional 59
403-4 Temes de salut i seguretat
tractats en acords formals
amb sindicats 58
Foment de la igualtat
i la seva cobertura 42, 45
i els seus components 42, 45
de gestió 42, 45

GRI 405: Diversitat i igualtat d’oportunitats 2016

405-1 Diversitat en òrgans
de govern i empleats 49
GRI 406: No discriminació 2016
406-1 Casos de discriminació No s’ha produït cap cas
i accions correctives preses de discriminació
Compliment
i la seva cobertura
103-2 Enfocament de gestió http://www.parcdesalutmar.cat/media/upload//pdf//
i els seus components bones_practiques_generalitat-psmar_editora_148_1_1.pdf
103-3 Avaluació de l’enfocament http://www.parcdesalutmar.cat/media/upload//pdf//
de gestió bones_practiques_generalitat-psmar_editora_148_1_1.pdf
GRI 205: Anticorrupció 2016
205-3 Casos de corrupció No s’ha produït cap cas
confirmats i mesures preses de corrupció
Comunitats locals
de gestió 84-105
GRI 413: Comunitats locals 2016
413-1 Operacions amb participació
de la comunitat local,
avaluacions de l’impacte
i programes de
desenvolupament 84-105
Salut i seguretat del servei
de gestió 71-72

GRI 416: Salut i seguretat dels pacients 2016

416-1 Avaluació dels impactes
en la salut i seguretat de
les categories de productes
o serveis 71-72
Privacitat del pacient
de gestió 76
GRI 418: Privacitat del pacient 2016
418-1 Reclamacions fonamentals
relatives a violacions de la
privacitat del pacient o
pèrdua de dades del pacient 76
TEMES NO GRI
Acessibilitat universal i equitativa
103-1 Explicació del tema
material i la seva cobertura 76-77
de gestió 76-77
Indicador Política, dades i mesures
no GRI relatives a l’accessibilitat
universal i equitativa 76-77
Potenciar la recerca, la docència i la innovació
material i la seva cobertura 108-123
de gestió 108-123
no GRI relatives a recerca,
docència i innovació 108-123

Transparència
material i la seva cobertura 32, 34-35
i els seus components 32, 34-35
de gestió 32, 34-35
Indicador
no GRI 32, 34-35
Qualitat assistencial
material i la seva cobertura 67, 74
i els seus components 67, 74
de gestió 67, 74
no GRI relatives a la qualitat
assistencial 67, 74
Health literacy / Alfabetització sanitària
material i la seva cobertura 77
de gestió 77
no GRI relatives a millorar
l’alfabetització sanitària
dels pacients 77
Agraïm a totes les persones que han contribuït a la realització

d’aquesta Memòria de responsabilitat social, i estenem la nostra
gratitud a tots els que ens permeten créixer de manera sosteni-
ble, especialment al nostre equip humà, als pacients i les seves
famílies, als alumnes.

RS Parc de Salut (España)

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

RS Parc de Salut (España)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Construïm

1 El compromís social del PSMAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

2 El PSMAR, més que centres sanitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

8 Recerca, docència i innovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107

9 Medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125

10 Gestió econòmica i de proveïdors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137

11 Sobre aquest informe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

PSMAR RSC 2017 3

Poder encapçalar amb aquestes paraules la sego-

El nostre compromís no té marxa enrere. Ben al contrari, cada

Enguany tenim l’exemple de la inauguració del nou edifici de

4 << ÍNDEX PSMAR RSC 2017

Aquesta visió àmplia i global que deia al principi ha de ser en cada

A través de la Comissió d’RSC guiem i supervisem els passos que

PSMAR RSC 2017 << ÍNDEX 5

GRI 102-16 El 2016 es va crear la Comissió de Responsabilitat Social Corpo-

Aspectes materials més rellevants

Temes potencialment rellevants Total

Garantir l’equitat i l’accessibilitat

8 << ÍNDEX PSMAR RSC 2017

Igualtat Formació i Transparència

Orientar els recursos

Privacitat dels Creació de llocs de

Mitigació del canvi

Participació en Compliment de la Potenciar la recerca,

Health literacy Gestió econòmica

Rellevant Més rellevant Molt rellevant

Rellevància interna (perspectiva del PSMAR)

PSMAR RSC 2017 << ÍNDEX 9

Entitats veïnals Fòrum de

Voluntaris Mitjans de Consell de Administracions

els pacients i familiars

10 << ÍNDEX PSMAR RSC 2017

PSMAR RSC 2017 << ÍNDEX 11

12 << ÍNDEX PSMAR RSC 2017

Centre Dr. Emili Mira

Institut Bonanova d’FP Sanitària

Escola Superior d’Infermeria

Hospital del Mar

16 << ÍNDEX PSMAR RSC 2017

97 2.267 364 390

PSMAR RSC 2017 << ÍNDEX 17

Així, dins de la mateixa organització s’han pogut reunir els cen-

Dades bàsiques, 2016-2017

18 << ÍNDEX PSMAR RSC 2017

• Hospital del Mar, centre terciari

• Cicles Formatius de Grau Mitjà (Atenció a persones en situació

• Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), de

PSMAR RSC 2017 << ÍNDEX 19

Anàlisis clíniques Medicina intensiva

20 << ÍNDEX PSMAR RSC 2017

Unitat Funcional de Càncer Cutani Unitat d’Insuficiència Cardíaca

Unitat Funcional de Sòl Pelvià Unitat Multidisciplinària d’Esclerosi

PSMAR RSC 2017 << ÍNDEX 21

Conveni marc de cooperació amb l’Institut Guttmann per a la

Conveni marc de col·laboració amb l’Institut Català de la Salut

Conveni marc de col·laboració amb Aran Salut, Serveis Assisten-

24 << ÍNDEX PSMAR RSC 2017

Conveni de col·laboració amb l’Hospital General de l’Hospita-

Conveni de col·laboració amb Gestió Sanitària de Mallorca (GES-

Conveni de col·laboració amb el Consorci de Salut i Social de

Conveni marc de col·laboració amb la Fundació de Gestió Sani-

Conveni de col·laboració amb Mútua Terrassa. Aquesta aliança

Conveni marc de col·laboració amb el Consorci Sanitari de

• Hospital del Mar, centre terciari

• Cicles Formatius de Grau Mitjà (Atenció a persones en situació

• Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), de

• Definir el Pla de futur per àmbits

• Garantir l’eficiència en la gestió de l’activitat.

• Diferenciar el model d’ensenyament

• Atenció oncològica integral

• Unes urgències més

• Relleu de la Direcció Mèdica, realitzat el primer trimestre de

• Model únic i integral d’avaluació de l’acompliment vinculat als

• Millora de l’eficiència de l’hospitalització d’aguts amb més altes

• Més pacients controlats mitjançant l’ús de les TIC als serveis