Carolina Pastor - "Els Psicòlegs I Les Psicòlogues de L'àmbit Psicosocial Estem en Un Moment Optimista" - PSIARA

6/10/22, 22:03 Carolina Pastor: “Els psicòlegs i les psicòlogues de l’àmbit psicosocial estem en un moment optimista” – PSIARA
La revista
digital del COPC
4 d’octubre de 2022
Carolina Pastor: “Els psicòlegs i les

psicòlogues de l’àmbit psicosocial
estem en un moment optimista”
Gràcies al Pla Estratègic de Serveis Socials, el 2023 es preveu una

incorporació progressiva de professionals de la psicologia als equips
d’atenció social bàsica, segons el Sistema Català de Serveis Socials. Ara
bé, cal fer-la encertadament. És per això que un equip d’experts format
per Lourdes Aramburu, Alberto Barrientos, Jordi Bautista i Carolina Pastor
ha elaborat un dictamen que revela l’absència de psicòlegs i psicòlogues
als Serveis Socials Bàsics (SSB) a la demarcació de Barcelona, i ajudarà a
qui hagi de contractar-los a conèixer qüestions clau com quin és el perfil
ideal, quants són necessaris i a on, i quina ha de ser la seva feina i el seu
rol a l’equip. Carolina Pastor, psicòloga als SSB de l’Ajuntament de
Barcelona i coordinadora del Grup de Treball Intervenció psicològica en
https://psiaracopc.cat/2022/10/04/carolina-pastor-els-psicolegs-i-les-psicologues-de-lambit-psicosocial-estem-en-un-moment-optimista/?utm_so… 1/18
l’àmbit social i comunitari del COPC, ens convida a la presentació del

dictamen el pròxim divendres 21 d’octubre. Una gran passa endavant per
al sector.
Treballes a l’Ajuntament de Barcelona des de 2013. Després de tants anys,

què diries que aporten els psicòlegs i psicòlogues de l’àmbit social i
comunitari al conjunt de la població?
Moltes vegades som l’única porta oberta on les persones poden picar en un
moment de canvi vital, entrebanc o dificultat. Una porta d’entrada per ajudar,
acompanyar i reconduir.
Llavors per què sou tan poc coneguts?
Tenir un psicòleg o psicòloga als equips de SSB sempre havia estat optatiu per
les Administracions. I ara també, però arran de la crisi de 2008 i la Covid-19, s’ha
fet molt evident la manca d’atenció cap als malestars de la ciutadania en relació
amb els seus problemes socials i sociolaborals. Per això van haver-se de crear
ràpidament telèfons d’atenció, serveis d’assistència… Va quedar retratat que
aquest àmbit no estava cobert. I per això no es coneix què pot fer el psicòleg o
psicòloga en aquest àmbit, perquè en realitat no n’hi havia masses amb
disposició per a atendre aquesta població. I és clar, no ens visualitzaven com a
imprescindibles en aquests equips.
Per sort això ha canviat molt en els últims 10-15 anys, i ara la Diputació de
Barcelona us ha encarregat aquest dictamen titulat “La inclusió dels
professionals de la psicologia als Serveis Socials Bàsics” que presenteu el
21 d’octubre al COPC, justament per reconduir-ho.
Sí, serà una jornada molt important per nosaltres, amb la participació de la
Diputació de Barcelona i del COPC. Tenim moltes ganes de donar a conèixer el
document.
Quines són, molt resumidament, les conclusions que heu extret d’aquest
estudi?
1. Hem fet una prospecció per comprovar on eren els psicòlegs i

psicòlogues als SSB de la demarcació de Barcelona, si és que hi
eren. I el resultat més que evident és que no estan presents (excepte a
Barcelona ciutat, que sí ha fet un treball previ i tenim professionals de la

psicologia a tots els 39 centres de SS de la ciutat).
2. Van ser interpel·lades 57 àrees d’atenció social bàsica i vam trobar 15
psicòlegs dels quals només 6 s’hi dedicaven a jornada completa, el
que indica que no era un servei cobert. Molts ajuntaments
externalitzaven aquest servei si veien alguna necessitat d’atenció
psicològica.
3. Tot i que la nostra figura no està present, sí és molt desitjada i
demanada als equips de SSB. Molts ens contestaven “no tenim
psicòleg, però tant de bo el tinguéssim!”. Som una figura molt
esperada i valorada als SSB.
També heu apuntat quin hauria de ser el perfil desitjable d’aquests

professionals, després de moltes entrevistes amb els equips.
Hi ha un parell de qüestions cabdals: se’l visualitza com un professional amb

expertesa i també amb prou coneixement en psicologia clínica. Més enllà de la
carrera i el grau, han d’haver prosperat una mica més en aquesta formació, en
clínica, psicopatologia, atenció terapèutica. I això va de la mà de formació i certa
experiència en intervenció social, és a dir, que puguin haver tingut algun contacte
com intervenció en violències, infància, gent gran, dependència, immigració…
Ara bé: fins a quin punt es pot valorar aquesta experiència? Com es mesura?
Quines acreditacions han de tenir? Això ja queda a les mans dels qui han de fer
aquestes contractacions. Tot i que podem donar idees! Per exemple, el COPC
pot donar acreditacions en expertes, i així ja ho tens avaluat.
Per altra banda, també es parla de competències que s’associen als

professionals de la psicologia a SS: dins l’imaginari dels interlocutors que han
participat a l’estudi, els psicòlegs i psicòlogues s’entenen com algú que té
competències relacionals com habilitats socials i assertivitat; competències en
gestió emocional com empatia i autocontrol; competències cognitives com
pensament analític, facilitat de tenir una visió global del problema i realisme;
competències comunicatives, tant orals com escrites; gust per l’actualització de
coneixements; compromís professional… És a dir, també compten les teves
competències, i al dictamen també expliquem quines podrien ser.
La nostra figura és molt desitjada i demanada als

equips de SSB. Molts ens deien: “no tenim
psicòleg, però tant de bo el tinguéssim!”
Com es va realitzar aquest estudi?
Hem participat quatre membres del GT Intervenció psicològica en l’àmbit social i

comunitari, que hem dissenyat tant l’estudi com la part metodològica, i hem
implementat i extret les conclusions.
Aquest estudi ens ha proporcionat dades tant quantitatives com qualitatives,

respecte del perfil professional i la presència del psicòleg a l’atenció bàsica, i ha
estat un procés participatiu. És a dir, hem cridat els professionals que participin
activament, per extreure conclusions en relació amb el perfil del professional de

la psicologia més idoni per SSB.
Per una banda, hem realitzat una prospecció sobre el territori, deixant un
qüestionari a 57 àrees bàsiques d’atenció, a caps, gerents, directors/es,
coordinadors/es, que són els que tenen la informació de quins psicòlegs tenim al
territori. Per altra banda, hem fet un treball de camp, on vam convocar un total de
43 professionals (tot i que al final hi van participar 36) tant tècnics/ques com
coordinadors/es, directors/es, supervisors/es, gestors/es, als quals els vam
traslladar aquestes preguntes. En total van participar en 5 grups de discussió i
en 12 entrevistes en profunditat. D’aquí es desprenen les conclusions.
Quants professionals de la psicologia calculeu que s’incorporaran als SSB

el 2023?
Això dependrà de l’Administració i dels ens locals. Però hem contactat amb 57
àrees de SSB a la demarcació de Barcelona, i la majoria no tenen la figura del
psicòleg als seus equips!
És a dir, que idealment hauria d’haver-hi 57, un psicòleg o psicòloga per

cada una d’aquestes àrees?
Podria començar-se per compartir. No cal un a cada centre, sobretot a les àrees
de consells comarcals que donen atenció a zones més petites i rurals,
disseminades en l’espai. A veure si en la jornada del dia 21 la Diputació ens
posa una mica de llum de quines podrien ser les xifres!
Personalment, crec que s’hauria d’anar de mica en mica, al principi amb una
contractació més prudent, amb unes tasques més prudents, i anar avançant amb
més contractació i més tasques a assolir per part dels psicòlegs i psicòlogues.
Quines serien aquestes tasques?
La visualització que fa una mica tothom és que al psicòleg o psicòloga que

contractin el primer que li posaríem sobre la taula és l’atenció directa a les
famílies i els individus. En un segon lloc apareix l’assessorament tècnic, que
vol dir treballar el cas amb un altre professional que està portant la mateixa
família o persona, aportant la mirada del psicòleg en relació amb la situació
emocional o psicològica. I, en tercer lloc, estaria la intervenció grupal. Una
mica més lluny quedaria la comunitària. El que diem al dictamen és que la
incorporació del professional de la psicologia podria fer-se d’una forma
progressiva: començar amb les tasques més òbvies i després anem avançant
vers aquelles altres en les que també pot participar però si estem començant a
incorporar professionals de la psicologia, potser no introduir totes les funcions i
àmbits alhora.
I quines són les necessitats socials més urgents que es trobaran els i les
professionals de la psicologia quan s’incorporin als equips d’atenció
bàsica el 2023?
Les més habituals serien la intervenció en les violències (cap a la infància, cap a
la dona, cap a la gent gran, cap a immigrants…). Persones amb problemes de
salut mental però que no estan vinculades a la xarxa de salut mental (llavors
aquí nosaltres podem acompanyar de cara a fer possible aquesta vinculació a un
tractament que no estan rebent per estigma, perquè no valoren la necessitat o
no en són conscients…). Tenim altres tipus de problemàtiques, com la solitud no
volguda, els dols, les pèrdues de diferent tipus (habitatge, feina, família…),
l’esgotament emocional de persones cuidadores, la negligència parental vers els
fills, els processos migratoris…
El malestar emocional que acompanya els problemes i la vulnerabilitat social és

la raó de ser del psicòleg i la psicòloga en l’àmbit social; poder abordar aquest
malestar d’una forma directa i interdisciplinàriament amb la resta de l’equip.
Dit això, cal aclarir que el psicòleg o psicòloga en general no és el professional

d’entrada; la persona usuària sempre tindrà un referent treballador/a social o
educador/a, i en aquest context sortirà la demanda pel psicòleg o la necessitat
de psicòleg. La persona no pot arribar a serveis socials i dir “vull un psicòleg”. No
és una atenció psicològica directa a la que accedeix, sinó que cal una valoració
interdisciplinària prèvia.
Què aportem els psicòlegs/òlogues a aquests equips que no aporti ja un/a

treballador/a social?
El treballador social aporta l’expertesa pròpia de la seva disciplina, però el

professional de la psicologia es manega amb eines terapèutiques que li són
pròpies, per exemple, per a treballar l’autoestima, la resolució de problemes,
planificar decisions, fer insight de problemàtiques que les persones puguin tenir i
no reconèixer, treballar com recuperar la violència viscuda en mans de
parelles… Són processos més terapèutics que interpel·len la figura del
professional de la psicologia.
Al dictamen, fins i tot heu previst les dificultats que hi podria haver
derivades d’incloure professionals de la psicologia als equips de SSB.
Quines serien?
Com la figura del professional de la psicologia en aquests equips no és

coneguda, hi pot haver expectatives no realistes, tant del que ha de fer com el
que no. I una altra cosa: que dos professionals no sentin que estan solapant-se
la feina. És important que s’entengui bé que hi ve a fer el psicòleg o la psicòloga
i on se situa, i que és un/a tècnic/a més que forma part de l’equip. No ha de fer
supervisió; si de cas sessions d’anàlisi de casos o altres tipus de treball conjunt
amb l’equip. A l’informe va quedar molt clar que el psicòleg no era un supervisor
que s’ho mirava des de fora. Això era fins i tot incompatible.
Què espereu del dictamen?
Que serveixi com una pauta orientativa per aquells/es gestors/es, directors/es o
comandaments que han de contractar els psicòlegs dels SS, que puguin tenir
una orientació sobre quins/es professionals, en quin càrrec, on s’han de situar,
com ho han de fer… Que es converteixi en una eina per a professionals, amb
molta difusió.
A qui recomanaries que assistís a la presentació el dia 21?
Als professionals de la psicologia que es volen apropar a aquest àmbit de la

intervenció psicosocial i que no coneixen massa bé de què va, quin és el rol,
quina és la tasca. I sobretot als directors/es de centre, gerents, gestors/es,
coordinadors/es i aquelles persones de les quals dependrà la contractació
d’aquests psicòlegs i psicòlogues de la demarcació de Barcelona.
Suposo que a l’àmbit social viviu un moment d’optimisme…
És un bon moment, evidentment, on les coses com a mínim es mouen! A partir

de 2023 el nou contracte/programa apuntat al Pla Estratègic de SS és finançar
aquesta incorporació de professionals de la psicologia, el que vol dir que
municipis, ajuntaments, consells comarcals, etc., començaran les incorporacions
en un futur pròxim.
“Estem en un moment optimista, amb moltes

ganes i molta il·lusió de tirar endavant i que
aquesta figura que entenem que ha faltat als
equips es vagi consolidant. Ara és l’oportunitat!”
Si tot va bé, com estaran aquests psicòlegs i psicòlogues en cinc anys?
D’aquí a 5 anys, si l’imaginari que hem compartit amb totes les persones que
han participat en aquest treball és correcte, estaríem presenciant aquesta
incorporació progressiva de la que parlava: començar amb una dotació d’efectius
https://psiaracopc.cat/2022/10/04/carolina-pastor-els-psicolegs-i-les-psicologues-de-lambit-psicosocial-estem-en-un-moment-optimista/?utm_s… 10/18
prudent i, en el camí, arribar a tenir un psicòleg o psicòloga dins de cada un dels

equips d’atenció social com a membre permanent de l’equip, sempre que sigui
possible, i amb tasques que van des de la intervenció individual fins a la grupal,
la comunitària, el treball en xarxa… i totes les que són pròpies i idònies per al
psicòleg i la psicòloga als serveis socials.
Vols assistir a la presentació del dictamen “La inclusió del psicòleg/òloga

als Serveis Socials Bàsics”?
21 d’octubre de 2022 de 9.30 h a 14 h
Inscriu-te gratuïtament! (fins al 18/10)
Compartir
← PSIARA JULIOL 2022
Oscar Pino: “La neuropsicologia ha de ser una especialitat, per dignificació

del seu àmbit de coneixement i dels pacients”

19 de juliol de 2022
Antoni Baena (Comitè d’e-Psicologia): “La tecnologia no ens traurà el lloc de

treball, sinó les feines més avorrides”
15 de juliol de 2022
Vicenç Raluy: “Si l’esport és essencial per a la salut, calen professionals de la

psicologia que n’afavoreixin l’adherència”
27 d'abril de 2022
Alba Alfageme: “És urgentíssim que incorporem la perspectiva de gènere a la

psicologia clínica”
25 de març de 2022
Veure més entrevistes
Comenta l'article
Escriu aquí el comentari...
Reflexió i pràctica
¿Cómo reaccionamos ante la incertidumbre sociopolítica actual?
Entrevistes
Maria Teresa Pi-Sunyer: “Abans dels Grups de reflexió sobre la pèrdua

perinatal, metges i infermeres es tancaven al bany a plorar sols”
Ressenyes
Reseña: ‘Aforismos lacanianos. Una introducción al psicoanálisis’
Activitats
12th International Congress of Coaching Psychology-Spain 2022
AVÍS LEGAL
POLÍTICA DE GALETES
POLÍTICA DE PRIVACITAT
POLÍTICA DE PRIVACITAT EN XARXES SOCIALS

Carolina Pastor - "Els Psicòlegs I Les Psicòlogues de L'àmbit Psicosocial Estem en Un Moment Optimista" - PSIARA

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Carolina Pastor - "Els Psicòlegs I Les Psicòlogues de L'àmbit Psicosocial Estem en Un Moment Optimista" - PSIARA

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

6/10/22, 22:03 Carolina Pastor: “Els psicòlegs i les psicòlogues de l’àmbit psicosocial estem en un moment optimista” – PSIARA

Carolina Pastor: “Els psicòlegs i les

Gràcies al Pla Estratègic de Serveis Socials, el 2023 es preveu una

l’àmbit social i comunitari del COPC, ens convida a la presentació del

Treballes a l’Ajuntament de Barcelona des de 2013. Després de tants anys,

Llavors per què sou tan poc coneguts?

1. Hem fet una prospecció per comprovar on eren els psicòlegs i

Barcelona ciutat, que sí ha fet un treball previ i tenim professionals de la

També heu apuntat quin hauria de ser el perfil desitjable d’aquests

Hi ha un parell de qüestions cabdals: se’l visualitza com un professional amb

Per altra banda, també es parla de competències que s’associen als

La nostra figura és molt desitjada i demanada als

Com es va realitzar aquest estudi?

Hem participat quatre membres del GT Intervenció psicològica en l’àmbit social i

Aquest estudi ens ha proporcionat dades tant quantitatives com qualitatives,

activament, per extreure conclusions en relació amb el perfil del professional de

Quants professionals de la psicologia calculeu que s’incorporaran als SSB

És a dir, que idealment hauria d’haver-hi 57, un psicòleg o psicòloga per

Quines serien aquestes tasques?

La visualització que fa una mica tothom és que al psicòleg o psicòloga que

El malestar emocional que acompanya els problemes i la vulnerabilitat social és

Dit això, cal aclarir que el psicòleg o psicòloga en general no és el professional

Què aportem els psicòlegs/òlogues a aquests equips que no aporti ja un/a

El treballador social aporta l’expertesa pròpia de la seva disciplina, però el

Com la figura del professional de la psicologia en aquests equips no és

Què espereu del dictamen?

A qui recomanaries que assistís a la presentació el dia 21?

Als professionals de la psicologia que es volen apropar a aquest àmbit de la

Suposo que a l’àmbit social viviu un moment d’optimisme…

És un bon moment, evidentment, on les coses com a mínim es mouen! A partir

“Estem en un moment optimista, amb moltes

Si tot va bé, com estaran aquests psicòlegs i psicòlogues en cinc anys?

prudent i, en el camí, arribar a tenir un psicòleg o psicòloga dins de cada un dels

Vols assistir a la presentació del dictamen “La inclusió del psicòleg/òloga

21 d’octubre de 2022 de 9.30 h a 14 h

Inscriu-te gratuïtament! (fins al 18/10)

← PSIARA JULIOL 2022

Oscar Pino: “La neuropsicologia ha de ser una especialitat, per dignificació

del seu àmbit de coneixement i dels pacients”

Antoni Baena (Comitè d’e-Psicologia): “La tecnologia no ens traurà el lloc de

Vicenç Raluy: “Si l’esport és essencial per a la salut, calen professionals de la

Alba Alfageme: “És urgentíssim que incorporem la perspectiva de gènere a la

Veure més entrevistes

¿Cómo reaccionamos ante la incertidumbre sociopolítica actual?

Maria Teresa Pi-Sunyer: “Abans dels Grups de reflexió sobre la pèrdua

Reseña: ‘Aforismos lacanianos. Una introducción al psicoanálisis’

12th International Congress of Coaching Psychology-Spain 2022

You might also like