ACOLLIMENT

FAMILIAR
Sistemes I Curs 2020/2021
QUE VOL DIR ACOLLIR
 Concepte
 Organisme responsable i col.laboradors: ICAA i ICFS
 Etapes: de la decisió al punt final
 Una decisió compartida: acord familiar
 Què i Com fer-ho: els tràmits
 Acreditar-se (validació de la sol.licitud)
 La formació
 Assignació de l’infant
 Acoblament de l’infant: procés i seguiment
 La família biològica
ADRECES PER CONSULTAR
 ICAA
 Associació de famíles acollidores: http://afabar.org/les-etapes-de-lacolliment/
TIPUS D’ACOLLIMENT
 Acolliment d’urgència i diagnòstic: Té lloc mentre es valora la situació de l’infant i l’evolució de la seva família i es realitza
l’estudi sobre les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d’origen, i en conseqüència, s’estableix quina és la
millor opció per al futur del nen o la nena.
Els infants acollits solen ser nadons o menors de sis anys (tot i que, ocasionalment, hi pot haver un infant més gran). La durada
de l’acolliment serà el temps necessari per dur a terme l’estudi de la situació de l’infant i de la família d’origen,
generalment tenen una durada d’entre sis mesos i un any, acabat el qual s’elabora la proposta més adient: la reintegració
del nen o la nena a la seva família d’origen o família extensa, l’acolliment familiar per part d’una família acollidora o l’adopció
de l’infant per part d’una família adoptiva. [La guia proposa un exemple, vegeu-lo aquí]
 Acolliment de curta durada: Es tracta que en un termini d’uns dos anys l’infant acollit pugui tornar a conviure amb la seva
família d’origen. En aquesta tipologia d’acolliment, l’infant i la seva família d’origen mantenen visites i sortides freqüents. En
comprovar que la família d’origen pot tenir cura de l’infant amb garanties, comença el procés de retorn a la seva família. [La
guia proposa un exemple, vegeu-lo aquí]
 Acolliment de llarga durada o permanent: L’infant és acollit per una família mentre el seu entorn familiar d’origen supera
els problemes que poden requerir un temps més llarg de recuperació. En aquest tipus d’acolliment es preveu que el temps de
convivència de l’infant amb la família acollidora sigui superior a un període de dos anys. Fins i tot, hi ha infants que necessiten
ser acollits fins a la majoria d’edat. S’ha d’acordar si es preveu que el desemparament serà definitiu i no es considera més
favorable per a l’interès de l’infant o l’adolescent l’aplicació de l’acolliment preadoptiu o quan aquest no sigui possible. [La
guia proposa un exemple, vegeu-lo aquí]
TIPUS D’ACOLLIMENT
 Acolliment de necessitats especials: L’infant acollit té unes necessitats especials a causa de
l’edat o d’unes discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials. En aquest tipus d’acolliment, els
nens o les nenes necessiten unes atencions especials (mèdiques, d’estimulació física,
intel·lectual, sensorial, etc.). També es pot considerar necessitat especial d’un infant el fet que
tingui més de deu anys.[La guia proposa un exemple, vegeu-lo aquí]
 Acolliment en unitats convivencials d’acció educativa (UCAE): Es tracta de grups de
germans o d’infants amb necessitats especials malalties cròniques i/o trastorns de conducta, que
requereixen una atenció més especialitzada, i que seran acollits per famílies amb formació i
experiència en matèria d’infància i adolescència. Almenys un dels membres de la família ha de
tenir una titulació específica, formació i experiència per atendre les necessitats especials
d’aquests infants i adolescents. Aquesta persona haurà de tenir alta disponibilitat i percebrà una
quantitat econòmica similar a un sou de titulat de grau mig, mitjançant la Institució
Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF) corresponent. Més informació: ->  Acolliment
familiar professionalitzat.
ALTRES MODALITATS DE
SUPORT ALS MENORS
 famílies col·laboradores:  Està adreçat a infants i adolescents  majors de nou anys que viuen als Centres
Residencials d’Acció Educativa (CRAE) L’objectiu d’aquesta col·laboració no és l’acolliment sinó permetre’ls
complementar el seu procés educatiu amb un model de relació afectiva diferent al que els ofereix el centre,
com és un ambient familiar. L’infant conviu amb la família col·laboradora durant els caps de setmana i les
vacances escolars. Aquest acolliment s’allarga el període de temps que es consideri beneficiós per a l’infant.
 Servei d’acolliment familiar temporal. Servei de Famílies Col·laboradores: Servei que possibilita l’estada
d’un nen o nena o adolescent de manera consensuada i durant un període de temps acordat en una família
d’acollida quan la seva família o persona que té la guarda, no se’n pot fer càrrec de manera adient per una o
varies situacions conjunturals: absència temporal, hospitalització, malaltia temporal, dificultat per conciliar la
vida familia i laboral, sobrecàrrega per canvis interns a la família o etapa de cicle vital crítica que involucra als
membres petits de la família i/o altres circumstàncies similars i que no disposen d’un suport familiar apte per
aquesta funció. Les famílies que duen a terme un acolliment reben orientació, seguiment i suport durant tot el
temps que l’infant o adolescent està amb ells.Aquests acompanyaments o acolliments temporals a menors no
tutelats són gestionats des del Servei de Famílies Col·laboradores de l’Ajuntament de Barcelona. No són
pròpiament acolliments, tot i que tenen semblances. En aquest vídeo de TV3 del programa “Tot un món”
s’explica molt bé: http://www.tv3.cat/videos/4476931/Families-collaboradores.
FAMÍLIES ACOLLIDORES
PUC SER FAMÍLIA
“ACOLLIDORA?
 Mesura temporal i transitòria
 Qualsevol forma de model familiar
 Es valora:La capacitat d’adaptació personal a noves circumstàncies
• L’estabilitat emocional
• La possibilitat de dedicació
• La capacitat educativa
• L’entorn familiar directe que pugui donar suport a la tasca educativa
• La motivació adequada a la finalitat de l’acolliment
• La voluntat d’acollir compartida per tot el nucli familiar que conviu
• L’acceptació de la relació de l’infant amb la seva família d’origen
• La facilitat per acceptar, si s’escau, el retorn de l’infant. És a dir, la capacitat d’acompanyar l’infant en els possibles
canvis en la mesura de protecció que es puguin produir: la tornada amb la família d’origen, l’inici d’un acolliment o d’una
adopció
• L’acceptació de la història, la identitat i la cultura pròpia de l’infant
• Mitjans de vida suficients
• Habitatge en condicions adequades
 Font: http://afabar.org/lacolliment-familiar-2/qui-acull /