ADOPCIÓ D’UN NENS AMB NECESSITATS EDUCATIVES

ESPECIALS
1.- INTRODUCCIÓ
1.1.- Què significa “necessitats educatives especials”?
Per a moltes persones, el concepte de necessitats educatives especials, significa un
nen que rep una educació especial o que té una discapacitat, però en l’adopció
aquest terme inclou factors com:
- Són majors d’edat.
- Pertanyen a minories ètniques o racials.
- Han patit abusos i/o negligències.
- Tenen germans i han de ser adoptats com a grup familiar.
- Son positius en VIH.
- Tenen condicions documentals que poden resultar problemàtiques en un
futur.
- Exposat a drogues o alcohol durant l’embaràs.

Aquests, són nens d’ entre 0 i 18 anys. Fins que són adoptats o poden viure
independentment, es troben en cases d’ acollida.

1.2.- Característiques d’un nen amb necessitats especials.

Els nens amb necessitats educatives especial comparteixen una sèrie de
característiques comunes, que són:
- Necessiten molt d’afecte.
- Tenen trastorns motrius ,cognitius i/o sensorials.
- Poden ser un grup de germans.
 - Pateixen una malaltia crònica.

1.3.- Tipus de necessitats especials.

- Problemes motors:
Incapacitat per detenir els moviments i la seva emotivitat. Pot ser de dues
maneres:
o Predomina els trastorns motors.
o Mostra un dèficit d’afecte i modificacions en l’expressió psicomotriu.
En els dos casos, s’observen trastorns del llenguatge, problemes emocionals
i del caràcter, que són manifestats de manera psicomotriu.
- Paratonia:
Dificultat per moure un múscul o un grup de músculs voluntàriament. Afecta
l’aspecte psíquic, motor, sensorial i afectiu a més de presentar lentitud i
mala coordinació.
- Apràxies:
Impossibilitat de tenir moviments coordinats o lents i quan existeix una
desorganització en el esquema corporal del nen. Poden haver apràxies
facials, posturals i verbals.
- Retard mental:
Hi han múltiples causes, per això, es pot dividir en tres nivells:
o Lleu: Educat, 50 o 30 % de normalitat.
o Moderat: 15 % de normalitat. No requereixen un cuidat constant,
però si una supervisió i ajuda econòmica.
o Greu: Suport constant.
Un tipus de trastorn mental és el Síndrome de Down: hereditari, amb
variants en el grau.
- Trastorn de la memòria:
Dificultat per adquirir, emmagatzemar i recuperar l’ informació.
- Autisme infantil:
 Alteració del desenvolupament. Conducta i comunicació, requereix el suport
constant de la família i de la societat.
Hi ha altres trastorns que ens podem trobar en un nen amb necessitats educatives
especials:
- Trastorns del llenguatge.
- Trastorns del son.
- Trastorns d’alimentació: anorèxia i bulímia.
- Trastorns visual.
- Trastorns auditiu.

1.4.- SAINE.
SAINE és un Servei de Acolliment i Adopció de nens amb necessitats educatives
especials de l’ Institut de Reinserció Social ( IRES), institució col·laboradora de
integració familiar de l’ Institut Català de l’Acolliment i de L’Adopció (ICAA) de la
Generalitat de Catalunya.
Aquesta organització va ser creada per a nens i adolescents de Catalunya tutelats
per la Generalitat de Catalunya que viuen en centres residencials i d’ acollida.
La seva finalitat és poder trobar famílies idònies per als nens amb aquestes
necessitats especials, ja que aquests nens necessiten famílies que es facin càrrec
durant un període de temps o de forma indefinida i donar-los el suport durant tot el
procés.

2.- ADOPCIÓ TRÀMITS I DOCUMENTACIÓ

2.1.- Adopció d’un infant:
Adopció és un procés legal, psicològic i social, sempre en l' interès superior de l'
infant, que li permet integrar-se en una família en la qual no ha nascut.
L'adopció, que sempre la constitueix un jutge, proporciona una relació paternofilial
igual a la paternitat biològica.

La legislació per la qual es regeix el procés de l'adopció és la següent:

- Llei 9/1998 de 15 de juliol del Codi de Família de Catalunya, recull en el
Títol V tot el referent a la filiació adoptiva, tot prenent com a base la Llei 37/
1991, de 30 de desembre.
 - Llei 3/ 2005 de 8 d'abril, de modificació de la Llei 9 / 1998, del Codi de
Família, de la Llei 10 / 1998, d'unions estables de parella, i de la Llei 40 /
1991, del Codi de Successions per causa de mort en el Dret Civil de
Catalunya, en matèria d'adopció i tutela. Article 1.

Requisits per presentar una sol·licitud d’adopció són:

a) Estar en ple exercici dels drets civils.
b) Ser major de vint-i-cinc anys i tenir com a mínim catorze anys més que la
persona adoptada.
c) Només s'admet l'adopció per a més d'una persona en el cas dels cònjuges o de
les parelles que conviuen amb caràcter estable. En aquests casos, n'hi ha prou que
una de les persones que adopta hagi complert vint-i-cinc anys.

L’encarregat de controlar tots els temes relacionats amb el tema d’adopció i

acolliment a Catalunya és l' Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICCA).

El procés jurídic de l'adopció a Catalunya comporta:

- Possibles visites de la família biològica amb l' infant.
- Acolliment preadoptiu abans de l'adopció.
- Possibles oposicions judicials de la família d'origen de l' infant.
- Sentències judicials

El temps d'espera abans no se'ls podrà assignar un infant de Catalunya vindrà

determinat per les següents variables:
- Nombre de famílies seleccionades.
- Oferiment dels sol·licitants.
- Necessitats dels infants susceptibles d'adopció
Procediment general per adoptar un infant:
1. Presentar una sol·licitud:
 - Complimentada i signada pels sol·licitants.
- Adjuntant la documentació requerida.
- Còpia del model de sol·licitud.
2. Després d'haver assistit a una sessió informativa sobre l'adopció a Catalunya,
s'ha de presentar aquesta documentació :
- Certificat d'empadronament.
- Document on es mostri la situació econòmica:
o Fotocòpia de l’última declaració de la renta.
o Fotocòpia de l’última nòmina.
- Certificat d'antecedents penals.
- Informe mèdic de salut física i psicològica.
3. Elaboració de l’informe psicosocial a partir de:
- Sessions formatives.
- Dues entrevistes: amb un psicòleg i amb un treballador social.
- Entrevista en el domicili dels candidats.
4. Obtenció de l’ idoneïtat gràcies al ICAA, per quedar dins del registre de
candidats.
5. Proposta d’un infant i primers contactes família – infant.
6. Acolliment preadoptiu.
7. Adopció plena . Es constitueix per resolució judicial.

Esquema del procés d’adopció a Catalunya:

Criteris de valoració dels sol·licitants d'adopció:
1. Circumstàncies personals:
- Equilibri personal adequat.
- Estabilitat en la relació de parella.
- Salut física i psíquica que permeti l'atenció al menor.
- Flexibilitat d'actituds i adaptabilitat a la nova situació que planteja l'adopció.
- Motivació per exercir la funció de pare o mare que inclogui cobrir les
necessitats i mancances d'un menor susceptible d'adopció.
- Motivacions per a l'adopció compartides en el cas de parella
2. Circumstàncies familiars i socials:
- Entorn relacional favorable i adequat a la integració del menor adoptat.
3. Circumstàncies socioeconòmiques:
- Situació econòmica que permeti l'atenció al menor.
- Habitatge en condicions adequades.
4. Aptitud educadora:
- Capacitat de cobrir les necessitats educatives i de desenvolupament del
menor.
- Entorn familiar que pugui donar suport en la tasca educativa.
5. Expectatives en relació amb el menor:
- No elecció del sexe de manera excloent.
- Acceptació de l'herència biològica del menor i acceptació i respecte a la
història, identitat i cultura del menor.
- Acceptació de la relació del menor amb la seva família biològica, si s'escau.
Documentació per fer la sol·licitud: Annexe 1

2.2.- Adopció d’un infant amb necessitats educatives especials:

En l’adopció de nens amb necessitats educatives especials, els nens que poden ser
adoptats són els nens i nenes de 0 fins a 7 anys amb algunes de les següents
característiques:
- Infants sans amb antecedents familiars de trastorns en la salut mental i/o
discapacitat intel·lectual.
- Infants amb malalties cròniques i/o retards lleus del desenvolupament que
poden requerir algun tractament.
- Grups de germans.
Documentació per fer la sol·licitud: Annexe 2

2.3.- Semblances i diferències entre els dos processos:

De manera general, el procés per adoptar a un nen sense necessitats especials i a
un altre amb necessitats educatives especial, és molt semblant: els pares qui ho
sol·liciten, s’han de veure sota un estudi psicològic i han d’obtenir el certificat d’
idoneïtat per a un perfil determinat.
La principal diferència és clara, el nen amb necessitats educatives especials
requerirà un nivell de compromís que serà, en més o menys mesura, superior al
d’un nen de condicions més normalitzades.
A més, el document de sol·licitud que requereix un i l’altre és una mica diferents.

3.- QUÈ IMPLICA ADOPTAR A UN NEN AMB NECESSITATS

EDUCATIVES ESPECIALS?
3.1.- Aspectes importants a tenir en compte en l’adopció:
- Els pares han de tenir en compte que, per molt bones que siguin les seves
intencions, són una família adoptiva pel nen.
- Els pares adoptius han d’acceptar al nen tal i com és; El fet de que no és fill
seu genèticament, fa que els pares adoptius no li puguin anteposar
expectatives pròpies, però tindran un paper molt important en la seva
personalitat.
- L’adopció és un fet que per als nens forma part de la seva vida i del que són
i pensaran en ella tota la seva vida.
- És fonamental que els pares l’ajudin a expressar el que sent i pensa en tot
moment, a parlar del tema de manera el més natural possible i a mantenir
una actitud d’escolta activa i comprensió, ja que, d’aquesta manera, el seu
vincle es farà més fort.
3.2.- Quins són els drets del nen adoptat?
- Té tot el dret de conèixer tot sobre la seva adopció i la seva història.
- Si se li amaga, quan ho descobreixi, es sentirà traicionat per part dels seus
pares adoptius.
- S’ha de contestar a totes les preguntes que tingui al respecte.
- S’ha d’utilitzar sempre la paraula “adopció” de manera natural i en un sentit
positiu: Això s’hauria de començar a explicar quan la relació afectiva entre
pares i fills sigui prou sòlida perquè existeixi un grau de confiança.

3.3.- Procés d’adaptació d’un nen adoptat:

Els nens adoptats passen per dues fases en el procés d’adaptació a una família i
que són iguals per tots els nens, encara que poden variar pel que fa:
- La duració: quant més petit sigui el nen són més breus.
- La facilitat d’adaptació que tingui el nen, quant més petit sigui el nen més
facilitat tindrà.
- L’edat del nen.
Aquestes fases són:
- Fase inicial d’angoixa: en la que són molt freqüents els plors, el nerviosisme,
el mal dormir i es pot arribar a ressentir l’apetit.
- En aquesta fase el nen demostra ràbia i dolor per l’abandonament. Per
ajudar-lo a assimilar la situació, se li ha d’oferir molt contacte físic
(abraçades, carícies, demostracions d’afecte...), la qual cosa el farà sentir
segur i estimat.
- Fase de adaptació: aquesta fase serveix per coneixes mútuament. Anirà
provant els límits del que pot fer i el que no, el que pot esperar i el que no de
les altres persones...

3.4.- En funció de l’edat en que el nen ha sigut adoptat, què s’ha de tenir
en compte?
- Si el nen és un bebè que no parla, els records de les seves experiències
anteriors estan gravats en el seu món de sensacions, els quals formen part
de la seva història personal a un nivell molt profund.
- Entre els 2 i 5 anys, ja s’ha de parlar obertament sobre el tema de l’adopció i
la seva història:
o S’ha li ha d’explicar que va néixer i que després va ser adoptat/ada,
ja que molts nens pensen que al ser adoptats, no han arribat a néixer.
o Se li ha de descriure com era quan el van veure per primer cop:
l’aspecte, roba. emocions, el viatge a casa...
 o S’ha de destacar lo extraordinari de la seva arribada a casa: com va
ser, qui l’esperava, com era la seva habitació, les joguines... i
ensenyar-li fotos d’aquell dia. Però sempre dient-li les coses clares,
sense desorientar-lo.
A partir del que li expliquin, el nen anirà construint la seva identitat i se’ls ha
d’ajudar.
- Entre els 5 i 11 anys, hi ha molts record i experiències que l’han marcat, així
la gran part de ràbia i dolor per les pèrdues i separacions aniran dirigides
cap als pares adoptius. L’adopció en aquestes edats, s’ha de fer amb ajuda
d’un psicòleg durant les primeres fases de l’adopció. En els primers anys
escolars, ells mateixos es senten diferents als seus companys, encara que no
entenen per què. A més pot escoltar comentaris dels companys que poden
ser dolorosos per a ells.
- L’adopció d’un adolescent és molt poc freqüent i es necessari el suport d’un
Professional, tant a la família com al adolescent, a causa de la complexitat
que pot arribar a tenir la situació, més encara en aquesta etapa. La seva
crisis d’identitat es farà encara més pronunciada que un nen no adoptat.
L’adaptació per les dues parts serà molt difícil, ja que s’ajuntarà l’ intent de
crear un nou vincle amb els pares adoptius i la necessitat de l’adolescent per
separar-se per esdevenir una persona independent. Aquest procés pot ser
llarg i lent.

3.5.- Sentiments que solen estar molt presents en un nen adoptat:

- La por a ser novament abandonats per la seva família.
- La desconfiança als adults: ara els pares s’hauran de guanyar la seva
confiança amb amor i confiança, ja que el nen posarà a prova tot el que li
demostri que li importa als nous pares adoptius.
- El sentiment de que res perdura: Té inseguretat per tot. Ja que no coneixen
l’estabilitat. Les situacions de separació, pèrdua y abandonament que,
indubtablement, es repetiran en major o menor grau, al llarg de la seva vida
seran especialment mal viscuts pel nen adoptat: serà especialment sensible
i evitarà iniciar relacions basades en la confiança fins que per experiència
pròpia, es doni conta que és al contrari.

3.6.- Què implica adoptar a un nen amb necessitats educatives especials?

La situació de l’adopció es complica, ja que els pares necessitaran més temps i
energia.
Aquests nens, necessiten de manera especial famílies estructurades i estables, que
siguin molt realistes amb les seves expectatives, i capaços d’acceptar les
limitacions del nen. Els pares han de conèixer prou be el problema que té el nen,
així podrà ajudar-lo més i millor, ja que podrà entendre la seva situació. És
recomanable que en una adopció d’aquest tipus, els pares busquin ajuda a un
psicòleg, ja que els ajudarà molt si no poden ells sols, a més també poden anar a
programes o associacions d’ajuda als pares en la mateixa situació.

4.- QUI POT ADOPTAR A UN NEN AMB NECESSITATS EDUCATIVES

ESPECIALS?

Gairebé tothom pot adoptar a un nen amb necessitats educatives, tothom que sigui
responsable i tingui l’habilitat i la preparació adequada per saber com
desenvolupar-se en diverses situacions.
Però no totes les agencies d’adopció tenen els mateixos requisits per a pares
adoptius. Aquests requisits tendeixen a ser menys restrictius que per adoptar a un
nen que és saludable i no té cap necessitat.
Les agències consideren tant els pares solters com els casats candidats per a poder
adoptar amb una edat que oscil·la entre els 18 i els 0 anys i, no sempre, però a
vegades, inclús amb una mica més gran.
L’edat dels pares adoptius ,no sempre, però si moltes vegades, depèn de l’edat del
nen o segons en quins estats tenen restricció d’edats, però també la situació dels
pares.
Altres agències demanen que les parelles estiguin casades un mínim d’un o tres
anys, per altre banda el divorci, teràpia personal… no desqualifiquen a cap candidat
per poder adoptar. Els candidats no necessiten ser els amos d’una casa.

5.- CURIOSITATS: Síndrome del orfenat

El síndrome del orfenat el podríem definir com el síndrome que pateixen els nens i
nenes que han passat molt temps en un orfenat, sense crear vincles afectius durant
la seva infància, poden presentar problemes d'adaptació quan són adoptats
finalment.
5.1.- Falta de vincles afectius:
Degut a la diversitat de països en el que es pot adoptar un infant, ens trobem amb
un ampli ventall de costums culturals i socials molt diferents a les espanyoles, que a
l'arribada dels menors poden ser causa de dificultat en la seva adaptació. L'edat
dels petits també influeix en aquesta circumstància, ja que, si han passat molt
temps en un orfenat o institució de menors i no han creat vincles afectius amb
persones de referència (pares biològics o cuidadors) són més reticents a fer-lo amb
els pares adoptius, principalment, perquè no saben com portar-ho a terme.
La psicòloga Esther Herranz, de l'Associació per a la Cura de la Infància (ACI),
explica que la conseqüència d'aquesta manca afectiva es produeix quan un nen
creix sense rebre l'atenció que qualsevol infant requereix. "Un bebè des que neix
necessita coses tan simples i tan bàsiques com que algú li toqui, li parli, li miri als
ulls, entengui els seus 'senyals' així com respondre davant un ploro o balboteig”. No
obstant això, un nen que està en un orfenat no tindrà aquesta resposta immediata
perquè el normal és que les atencions que rebi siguin moltes menys que en una llar
i, a més, molt automatitzades, és a dir, a tots els nens se'ls dóna el biberó o se'ls
canvia el bolquer de la mateixa manera". Quan un nen és petit necessita rebre una
atenció especial i establir un vincle d'inclinació amb una persona de referència, un
aferrament. Segons l'edat dels petits, els problemes d'adaptació poden ser majors.
Esther Herranz indica que, "mentre un bebè de vuit mesos que als deu és adoptat
només té dos mesos de manca, un nen de quatre anys duu més de tres sense tenir
aquest vincle i és més probable que li costi més crear-lo". No obstant això, aclareix
que no és necessari que un nen o nena estigui en un orfenat per a sentir-se així, ja
que l'abandó emocional en la família és suficient per a provocar-lo: "El petit pot
tenir una indefensió apresa si té uns pares que no responen a les seves senyals".

5.2.- Com detectar-ho:

El síndrome del orfenat, també conegut com síndrome de hospitalisme o
d'institucionalització, és més freqüent en els nens i nenes que procedeixen de
països de l'Est, ja que les manques econòmiques d'aquests orfenats són majors i les
cures que es presten, també. "Un nen que no plora per a demanar consol, que no
mira als ulls, que no expressa emocions ni sol·licita ajuda, que té una dependència
o independència absoluta, es va amb qualsevol persona sense tenir ansietat de
separació de la seva figura de referència o que quan la mamà s'allunya no fa cap
mostra d'inclinació o protesta, poden ser signes freqüents d'aquesta síndrome".
Posteriorment, quan la relació d'inclinació comença a establir-se, es produeix una
relació de dependència total del nen pel que fa al pare i/o a la mare fins que, segons
creix, se sent segur i és més independent. Si per contra no s'ajuda al nen a
aconseguir aquest vincle, pot ser que mai assoleixi establir-lo. "Moltes vegades
ocorre que els pares actuen segons la informació que tenen dels seus fills i que és
en moltes ocasions escassa. Es tracta d'una informació molt bàsica i molt
superficial, que generalment no pot ampliar-se per l'escassesa de recursos
econòmics del país d'origen"

5.3.- Tècniques per superar-ho:

Per a uns pares que han desitjat durant tant temps abraçar al seu fill o filla,
aconseguir el seu amor, és crucial.
No obstant això, han de ser conscients que l'afecte no sempre s'assoleix
immediatament i, el que és més important, no han de desanimar-se per això. Molts
petits i petites adoptades no han après a voler i no saben com fer-lo. La família ha
de detectar aquesta situació com més aviat i aprendre la manera de trencar les
barreres que existeixen. "Primer cal entendre la situació en la qual arriba el nen i
entendre que el fonamental, el que més necessita, és aprendre a voler i ser volgut.
Això significa que, de vegades, cal tractar als nens com si fossin més petits perquè
necessiten recuperar el temps perdut, cal aprendre a interpretar els seus senyals,
cal fer tot el possible perquè el nen entengui que l'adopció, l'afecte, l'amor i la
protecció són per a sempre i que no hi ha condicions per a aquest amor" Els pares i
mares adoptius han de tenir paciència, comprensió i suport incondicional cap al seu
fill o filla. Si a més ho creuen convenient, han de consultar amb un professional
qualsevol eventualitat perquè aquest els doni pautes a l'hora d'establir vincles
afectius.
Segons l'experta, el massatge és una eina estupenda per a això, "però no el
massatge dirigit a treballar sobre els músculs, sinó el massatge específic per a
establir vincles afectius. Funciona fantàsticament". "Els pares creuen que volen als
fills, però el que tenen són unes enormes ganes de voler-los, d'estimar-los i de
protegir-los. Han d'entendre que l'amor sorgeix amb el dia a dia, amb el contacte, i
de vegades és difícil establir el vincle amb un nen que no respon. Per això, cal
buscar tècniques que facin que l'adaptació sigui mútua".
Respecte a les possibilitats d'èxit, aquestes depenen en major mesura de l'edat del
menor, de la seva història de manca, de la seva pròpia personalitat i de la seva
capacitat d'adaptació als canvis, però també de la capacitat de comprensió dels
pares i de la química que hagi entre ells. El que no cal posar-se mai són terminis, ni
temps, ni comparar a un nen amb un altre perquè "cada nen és únic i especial".

6.- OBSERVACIÓ FINAL

Actualment, el nombre de famílies valorades idònies que desitgen un infant de zero
a tres anys sense problemàtica específica és molt superior als infants susceptibles
d'adopció.
Ja que, no tothom vol i/o pot adoptar a un nen que es trobi en una situació on
requereixi unes necessitats educatives especials, sigui pel motiu que sigui. Això és
un aspecte que hauria de canviar ja que hi ha molts més nens que es troben en una
situació conflictiva i que necessiten que algú els adopti per poder sortir de la
situació on es troben i d’aquesta manera poder rebre l’afecte que necessiten per
desenvolupar-se de la manera adequada.
ANNEX 1: Sol·licitud d’adopció a Catalunya
ANNEXE 2: Sol·licitud d’adopció a Catalunya d’infants amb
necessitats especials