Llengua catalana

Sessió 12: Gèneres i seqüències descriptives

Professora: Cristina Guirado
Curs 2022-2023
Consideracions

«...els textos es combinen o barregen de múltiples maneres, a

causa de la creativitat discursiva dels parlants i de la “suavitat”,
tolerància o permissivitat de les restriccions textuals, molt
menys coercitives que les gramaticals. Així, per exemple, com
en la imatge tòpica de les nines russes, podem trobar
seqüències d’un tipus encabides en textos amb una funció
bàsica diferent.» (Payrató, 2003)
Nova proposta: els gèneres

«Qualsevol parlant està preparat per reconèixer els textos que

maneja, productivament o receptivament, en la seva activitat
diària. Tothom sap identificar una carta, un anunci, un
prospecte, un poema, una instància, una conferència, un
sermó, una esquela, una felicitació, un diari íntim i un llarg
etcètera de classes particulars de text.» (Castellà, 1992)
Els gèneres

«Són, d’altra banda, formes lingüístiques fixades per unes

condicions contextuals exteriors i prèvies al text, que l’han
conformat històricament amb una fesomia particular, i el
tornen a conformar en cada ús, tant pel que fa a l’estructura
com a les marques gramaticals que hi apareixen.» (Castellà,
1992, 236-237).

Cada àmbit té els seus propis gèneres i un gènere pot

aparèixer alhora en més d’un àmbit.
Els gèneres: exemple 1
Senyor,
Em plau fer-vos arribar un exemplar del Curs de català bàsic, iniciació a la
llengua oral, elaborat pel Gabinet de Didàctica, que acaba de publicar la
Secretaria de Política Lingüística.
El curs té un enfocament essencialment pràctic i està pensat per al
col·lectiu de nous immigrants. El material del curs es presenta en una
carpeta i s’estructura en cinc unitats o dossiers: domini de la llengua;
identificació personal; informació personal; activitats i relacions
professionals i compres.
Tot esperant que sigui del vostre interès, aprofito l’ocasió per saludar-vos
atentament.

Maria Tordera Muga

Cap del Gabinet de Didàctica
Els gèneres: exemple 2
La vida és allò que passa mentre esperes el tren de Renfe

Són molts els serveis precaris que ens ofereix Renfe a canvi de pagar un
cost molt elevat, però sempre en destaquen els retards. Dos dies seguits
en els que els usuaris de Renfe ens trobem davant de retards de més de 30
minuts a causa d'un atropellament. Porto molts anys sent usuària d'aquest
servei (alguns no tenim altra opció) i la situació no ha millorat en cap
aspecte. Entenc que és una situació difícil de gestionar, però no hi ha
millor manera d'abordar-la? Amb un protocol d'actuació més eficaç i a
l'hora eficient?
Mentrestant, nosaltres seguirem pagant per passar les nostres hores en
els vostres vagons.

Laia Altaba Ordóñez

Mataró, Dissabte, 28 d’octubre
Els gèneres

Genères > Seqüències discursives

Novel·la > narrativa

> conversacional, argumentativa, expositiva, etc.
Les seqüències descriptives

«Descriure és representar amb paraules una realitat o un

producte de la imaginació.»

«Representar amb paraules escrites o dites. Descriure una

contrada. Descriure un animal, una planta. Descriure els
costums d’un poble. Un espectacle impossible de descriure.»
[entrada al DIEC2 per a descriure]
Les seqüències descriptives

▪ Proporcionen informació i característiques de la cosa,

paisatge o persona que descriuen.
▪ La seqüència descriptiva pot ser la dominant en un text,
però sol aparèixer combinada amb altres seqüències.
Les seqüències descriptives

A l’hora de les postres, a dinar,

apareixen a taula una gran plata de
crema cremada i un pa de pessic
deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim
de sucre ingràvid. La meva mare em
diu:
—¿Ja saps que avui fas vint-i-un anys?

Josep Pla. 8 de març 1918.

Dins de Quadern gris.
Les seqüències descriptives

A l’hora de les postres, a dinar,

apareixen a taula una gran plata de
crema cremada i un pa de pessic
deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim
de sucre ingràvid. La meva mare em
diu:
—¿Ja saps que avui fas vint-i-un anys?

Josep Pla. 8 de març 1918.

Dins de Quadern gris.
Les seqüències descriptives

Picasso duia el que s’acostumava a anomenar una granota,

que estava feta en roba de texans blava o marró; crec que era
blava. Els ulls eren els més meravellosos que he vist mai, tan
grans i marrons, i les mans, fosques i delicades, i tan vives... Hi
havia un sofà en un racó i una estufa molt petita que servia
per cuinar i escalfar-se en un altre racó; al mig de l’estança es
veien algunes butaques, aquella ampla i trencada.
Les seqüències descriptives

Picasso duia el que s’acostumava a anomenar una granota,

que estava feta en roba de texans blava o marró; crec que era
blava. Els ulls eren els més meravellosos que he vist mai, tan
grans i marrons, i les mans, fosques i delicades, i tan vives... Hi
havia un sofà en un racó i una estufa molt petita que servia
per cuinar i escalfar-se en un altre racó; al mig de l’estança es
veien algunes butaques, aquella ampla i trencada.
Patró descriptiu
Ancoratge Presentar el que es descriu.

Aspectualització Distingeix les qualitats, les propietats i les parts de l’objecte ( si

el que es descriu és un objecte).
S’estableix l’ordre de la descripció: de dalt a baix, o de baix a
dalt, dels aspectes generals als detalls.

Relació amb el món Coordenades espai temps.

exterior Associacions amb altres elements de la realitat (comparació,
metàfora,...).
Elements gramaticals de les seqüències descriptives

▪ Adverbis de lloc i locucions adverbials

▪ Oracions enunciatives
▪ Oracions simples, oracions coordinades, oracions de relatiu
▪ Signes de puntuació predominants: coma, punt i coma
▪ Verbs atributius: ser, estar, semblar
▪ Verbs que transmeten pertinença: tenir, portar, etc.
▪ Temps verbal dominant: imperfet o present d’indicatiu
▪ Adjectivació
Adjectivació
▪ Adjectius qualificatius
o Objectius
o Subjectius
▪ Afectius
▪ Avaluatius
➢ Axiològics
➢ No axiològics
o Modalitzats
▪ Participis amb funció adjectiva
▪ Nominalització
▪ Personificació
▪ Contrast
Adjectivació
A mitja tarda es posa a ploure —una pluja fina,
densa, menuda, pausada. No fa gens d’aire. El cel
és gris i baix. Sento caure la pluja sobre la terra i
els arbres del jardí. Fa una fressa sorda i llunyana
—com la del mar a l’hivern. Pluja de març, freda,
glacial. A mesura que va caient la tarda, el cel, de
gris, es torna d’un blanc de gassa —lívid, irreal.
Sobre el poble, pesant sobre els teulats, hi ha un
silenci espès, un silenci que es palpa. La fressa de
l’aigua que cau l’allarga en una música vaga.
Sobre aquesta sonsònia, hi veig flotar la meva
obsessió del dia: vint-i-un anys!

Josep Pla. 8 de març 1918. Dins de Quadern gris.

Adjectivació
A mitja tarda es posa a ploure —una pluja fina,
densa, menuda, pausada. No fa gens d’aire. El cel
és gris i baix. Sento caure la pluja sobre la terra i
els arbres del jardí. Fa una fressa sorda i llunyana
—com la del mar a l’hivern. Pluja de març, freda,
glacial. A mesura que va caient la tarda, el cel, de
gris, es torna d’un blanc de gassa —lívid, irreal.
Sobre el poble, pesant sobre els teulats, hi ha un
silenci espès, un silenci que es palpa. La fressa de
l’aigua que cau l’allarga en una música vaga.
Sobre aquesta sonsònia, hi veig flotar la meva
obsessió del dia: vint-i-un anys!

Josep Pla. 8 de març 1918. Dins de Quadern gris.

Posició dels adjectius

▪ Els adjectius qualificatius acostumen a anar posposats al

nom.
➢ una resposta precisa
▪ Els adjectius que indiquen manera es comporten com els
qualificatius i generalment es posposen al nom.
➢ una visita ràpida
Posició dels adjectius

▪ Els adjectius anteposats tenen una funció valorativa:

proporcionen sobre el nom una informació addicional, com
les oracions de relatiu.
➢ Valorarem la interessant aportació del jurat (‘l’aportació
del jurat, que és interessant’)
➢ No saps com aplaudia aquell jove espectador (‘aquell
espectador, que era jove’)
▪ Hi ha adjectius que anteposats tenen valor intensificador:
autèntic, veritable, perfecte.
➢ Allò va ser un autèntic espectacle
Posició dels adjectius

▪ Hi ha adjectius homònims en els quals la posició en

restringeix el significat i que ja estan lexicalitzats:
Bon home / Home bo
Gran persona / Persona gran
Tria dels adjectius: consideracions
Pregunta Error Solució
Els adjectius descriuen Adjectius no adequats o Triar adjectius específics
qualitats precises i imprecisos: del camp: vi blanc, novell,
adequades? vi clar, nou, congelat, amb gas jove, afruitat, fresc, d’agulla
Els adjectius es Dos adjectius tenen significats Buscar adjectius de
trepitgen, gairebé idèntics: significats diferents:
descriuen qualitats xerrada pesada, avorrida i xerrada pesada, llarga i
iguals osemblants? ensopida seriosa
postres dolces i ensucrades postres ensucrades i
embafadores
Els adjectius aporten Hi ha adjectius obvis o tòpics: Triar adjectius amb
matisos rellevants i herba verda significats rellevants:
originals? maduixes vermelles herba llarga
secretària eficient maduixes podrides
secretària malaltissa
Tria dels adjectius: consideracions
Pregunta Error Solució
Els adjectius estan ben Els adjectius no estan Agrupar els adjectius per
agrupats? agrupats per afinitats: afinitats (aspectes físics /
la bonica església romànicapsíquics; objectius /
i abandonada subjectius; etc):
l’atleta francès, encantador
la bonica i abandonada
i musulmà església romànica
l’atleta francès, musulmà i
encantador
Els adjectius estan ben Els adjectius estan mal Posposar els adjectius
situats davant o darrera del situats: especificatius:
nom? l’italià cònsol atabalat l’atabalat cònsol italià
l’aquàtic mamífer simpàtic el simpàtic mamífer aquàtic

L’ordenació dels adjectius El ritme de lectura dels
afavoreix el ritme de adjectius és feixuc:
lectura? el sofà apedaçat i brut
la façana llastimosa i
fosca
Posar els adjectius curts
abans que els llargs: el sofà
brut i apedaçat
la façana fosca i llastimosa
MODALITZACIÓ
La modalitat

La modalitat fa referència a l’actitud amb què el parlant realitza un acte de

parla.

En Gabriel escriurà la carta

Gabriel, escriu la carta!
Tant de bo que en Gabriel escrigui la carta.
La modalització

«Fenomen que dona compte de la manera com l’emissor

incorpora a l’enunciat marques de la seva presència i, de
vegades, també la del receptor.» Conca et al. (1998, 51)
Les marques de modalització

«La modalitat es pot assenyalar o matissar per mitjans

lingüístics diferents, com ara els adverbis modals
(probablement, potser), els verbs i predicats modals (poder,
deure, caldre, ser necessari), alguns temps verbals, els modes
verbals, l’entonació oracional, etc.» (GIEC, 2016, 933)
Les marques de modalització

▪ Modalitat oracional:
o Declarativa o assertiva
o Interrogativa
o Imperativa
▪ Modalitat de l’enunciador (o enunciatives):
o Deòntica
o Epistèmica
o Valorativa
▪ Modalitzadors:
o Elements prosòdics
o Elements lèxics: adverbis, verbs, adjectius, substantius,
quantificadors
o Elements morfològics: mode verbal i afixos
La modalitat oracional

▪ Modalitat declarativa o assertiva

L’OTAN s’ha tornat a equivocar
▪ Modalitat no assertiva
o Interrogativa
Has pogut aparcar el cotxe a prop?
o Imperativa (o exhortativa)
Vine de seguida
o Exclamativa
Ja ha arribat el 2023!
La modalitat de l’enunciador o enunciativa

▪ Deòntica
▪ Epistèmica
▪ Valorativa
La modalitat de l’enunciador o enunciativa

Modalitat deòntica: Remissió a les actituds que tenen a veure

amb l’obligació, la prohibició i l’autorització.

He d’arribar puntual a classe

Us prohibeixo que arribeu tard a classe
Podeu descansar 10 minuts
La modalitat de l’enunciador o enunciativa

Modalitat epistèmica: Actitud amb què el parlant situa els

continguts del missatge en un grau de certesa o probabilitat.
Hi ha tres graus de certesa: positiva, neutra, negativa.

Puc afirmar i afirmo amb contundència...

Sense cap mena de dubte...
És ben segur que...
Segurament...
Suposo que...
Deu ser el Joan.
Potser vindrà la setmana vinent.
Ei, això només és la meva opinió, eh!
La modalitat de l’enunciador o enunciativa

Modalitat valorativa: Manifestació dels judicis de valor que els

interlocutors fan d’allò que diuen. Inclou marques que
indiquen una avaluació positiva o negativa.

Ha estat un discurs interessantíssim.

Malaudarament no he pogut assistir a classe.
He anat a la festa més avorrida de la meva vida.
Tant de bo que tots tinguéssim aquesta assignatura.
La modalitat de l’enunciador o enunciativa

Un mateix element lingüístic pot vehicular diversos tipus de

modalitat de l’enunciador.

Aquest noi pot fer-ho avui

Modalitzadors

▪ Elements prosòdics
▪ Elements lèxics: adverbis, verbs, adjectius, substantius,
quantificadors
▪ Elements morfològics: mode verbal i afixos
Modalitzadors: elements prosòdics

Elements prosòdics: L’èmfasi amb què es pronuncia un element o

un enunciat, considerat el focus d’atenció, manifesta valoracions
positives o negatives, incredulitat, ironia, etc. A l’escrit es representa
amb marques tipogràfiques:

És BEN INTERESSANT això que expliques.

La teva obligació, O-BLI-GA-CI-Ó, és fer bé el portafolis!
«…i sempre tindrà una possibilitat de tornar a ser un home amb
totes les fac… amb totes les fa-cul-tats intactes.» (Salinger, «A
Esmé, amb amor i abjecció». Dins Nou contes)
Modalitzadors: elements lèxics

Elements lèxics:
▪ Adverbis modals i locucions adverbials: probablement,
evidentment, necessàriament, tant de bo...
▪ Verbs:
o modals i semimodals: poder, haver de, gosar, saber, voler
o performatius: felicitar, lamentar, criticar, opinar...
o valoratius: responsabilitzar, solidaritzar, enganyar, merèixer...
▪ Adjectius, substantius, adverbis o sintagmes preposicionals
valoratius: magnífic, sincer, perfecte, trist, admiració, llàstima,
noblesa, desesperadament, feliçment, amb eficàcia...
▪ Quantificadors que afegeixen una valoració: molt, poc, massa,
gens, força...
Modalitzadors: elements morfològics

Elements morfològics:
▪ Mode verbal:
o Mode verbal subjuntiu i condicional: Podria preguntar-te una
cosa?; Si poguessis venir...; Si et pogués preguntar...
o Temps verbal imperfet: Volia un quilo de pomes?
▪ Afixos: Prefixos i/o sufixos que expressen un judici subjectiu:
o Diminutius formats per sufixació: -et, -eta (homenet, doneta);
-ó/-ona (petitó, marona); -im (polsim, plugim)...
o Augmentatius i pejoratius formats per sufixació: -às, -assa
(peuàs, manassa); -arro, - arra (peuarro, veuarra); -ot, -ota
(homenot, donota)...
o Superlatius formats per sufixació: -íssim, -íssima (senzillíssim,
caríssima); -èrrim, - èrrima (acèrrim, celebèrrima) i per
prefixació: re- (redolent, rebò); arxi- (arximilionari); hiper-
(hipercrític).
Modalitzadors: elements morfològics

Elements morfològics:
▪ Explicitació del subjecte:
o El govern va adjudicar els contractes a l’empresa X. / Es
van adjudicar els contractes a l’empresa.
o El conseller es va emportar dos milions. / Van
desaparèixer dos milions.
o En Joan i la Maria van discutir i ell va xisclar-li. / En Joan i
la Maria van discutir xisclant.
Modalitzadors

Altres:
▪ Les interjeccions: ah!, oh!, uf!, hurra!, ca!, carall!, òndia!,
diantre!, llàstima!...
▪ Les unitats fraseològiques: locucions, fórmules rutinàries i
proverbis. Exemples: vaques flaques (escassesa), clar i català
(sincer), sa i estalvi (il·lès); ací pau i allà glòria, ja ho crec, clar que
sí, ni de bon tros, paraula d’honor...
▪ Algunes figures retòriques: interrogació i exclamació retòriques,
metàfora, hipèrbole, comparació o ironia. Exemples: Aquest noi és
un ase, Menja com un porc. Tremola com una fulla (metàfores).
No se'ns ha de tenir en compte (ironia).
▪ L'alternança de codi també pot manifestar en Es tracta del canvi
d'una llengua per una altra. Exemple: El molt imbècil em va dir:
“Pues no sé de qué se queja”. És un empirista; ergo, un escèptic.
Exercici 1: Quins trets de la modalització
apareixen en cada un dels fragments?
El bar estava brutíssim. Les parets
suaven greix i semblaven tretes d’una
pel·lícula de terror. La decoració era
molt limitada. Em vaig fixar que el sol
entrava tristament per una finestreta del
fons.
El local estava brut: hi havia papers i restes
de menjar pel terra, una capa de greix a les
parets i taques grosses d’humitat al sostre.
Al costat d’una finestra hi havia tres pòsters
esgrogueïts d’equips de futbol. L’escassa
llum del local entrava per una finestra
petita situada a la paret del fons.
Activitats de la setmana 12

1. Qüestionari setmanal.
2. Exercici 1 d’aquesta presentació. L’exercici s’ha de portar fet a la
sessió de grup gran del proper dimarts (24 de gener).
3. Exercici de GG sobre modalització (text descriptiu de Fabra,
disponible a l’Aula Global). L’exercici s’ha de portar fet a la sessió
de grup gran del proper dimarts (24 de gener).
4. Exercici de seminari sobre modalització. L’exercici s’ha de
portar fet a la sessió de seminari del proper dijous (19 de
gener).

Bona feina i bona setmana!

IDENTITATS DISCURSIVES
Identitats discursives

La construcció dels enunciadors i dels destinataris es pot fer a

través de:

▪ Dixi personal
▪ Dixi social
▪ El jo i la noció espai-temps
▪ El subjecte desdoblat: la polifonia
Dixi personal

«Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a

les persones de
l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor.» (Conca et al. 1998,
18)

Les marques lingüístiques de dixi personal són, bàsicament, de tres

tipus:
El pronoms de primera i de segona persona
El morfemes verbals de primera i de segona persona
Els possessius de primera i de segona persona
Dixi personal

1. El pronoms de primera i de segona persona: Inherentment díctics.

2. El morfemes verbals de primera i de segona persona: El català és una llengua de
subjecte buit, és més habitual l’elisió del subjecte que no que aparegui, gràcies
a la morfologia verbal rica del català. Quan hi apareix, és un cas de tematització
o de focalització, perquè cal destacar el paper de l’emissor:
Jo, de cafè, en prenc cada dia.
No calia que ho fessis, pare, ja tenia intenció de pagar-me’l jo, el cotxe.
3. Els possessius de primera i de segona persona: Els participants al discurs no
tenen una identitat predeterminada sinó que es crea en el discurs a través de
l’acte d’enunciació.
Dixi social

«Aquestes formes [tu, vós, vostè i altres tractaments com ara Molt Honorable
President...] poden considerar-se elements díctics, atès que remeten a les persones
de l’enunciació, però es consideren una dixi en certa manera diferent de la personal
pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sinó el tipus de relació que
es dona entre ells.» (Conca et al. 1998, 23)
Dixi social

«La dixi social, que es pot considerar englobada de fet en la dixi de persona, és el
reflex en el sistema lingüístic de les relacions que s’estableixen entre els
interlocutors pel que fa la seu estatus, és a dir, al seva posició social. En català la
dixi social es reflecteix sobretot en els tractaments, amb un sistema tripartit (tu,
vós, vostè) que s’interrelaciona amb la flexió verbal. També són formes díctiques
socials tot un seguit de fórmules que utilitzem per referir-nos als interlocutors, com
a vocatius i formes d’adreçament: senyor/a, professor/professora, jove. Aquest
nombre de formes es multiplica si tenim en compte alguns tractaments específics,
típics de registres formals o tècnics: Sa majestat, Molt Honorable President,
Excel·lentíssim i magnífic rector, Il·lustríssima Regidora, etc.» (Payrató, 2003, 73-74)
El jo i la noció espai-temps

«Els díctics són elements estructurals —propis del codi, doncs— buits, amb una
funció indicativa, assenyaladora. El díctics s’omplen de contingut només en la
situació de parla, i constitueixen per tant un dels lligams més ferms entre
l’estructura lingüística i el context d’ús.» (Payrató, 1990, 32-33)

«La dixi espacial es determina des de la perspectiva dels interlocutors, és a dir, és el

lloc on es produeix l’acte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs
del discurs, per proximitat o per llunyania.» (Conca et al. 1998, 34)
El jo i la noció espai-temps

«El llenguatge s’organitza de manera que permet a cada locutor apropiar-se de la

llengua sencera designant-se com a jo. El llenguatge està designat per a l’expressió
d’aquesta subjectivitat i els elements díctics són les marques que ho evidencien. El
temps i l’espai tenen en comú de definir-se en relació al discurs en què són definits,
sota la dependència d’un jo. Aquí i ara són el lloc i el temps de l’enunciació. Tot el
sistema d’adverbis locals i temporals, i tota la conjunció verbal, parteixen d’aquests
eixos. El temps del present és el temps en què es parla, i, a partir d’aquesta
coordenada es defineixen tot els altres temps. Totes aquestes formes lingüístiques
no remeten a la realitat externa ni a formes objectives de l’espai/temps, sinó a
l’enunciació, cada vegada única que les conté.» (Castellà, 1992, 186)
El jo i la noció espai-temps

▪ Aquest llibre és interessant.

▪ Aquí no hi ha res interessant.
▪ Això és interessant.
▪ Avui faig el dinar jo, perquè ahir el vas fer tu i perquè demà anirem al
restaurant.
El subjecte desdoblat: la polifonia

▪ «Coexistència de diverses veus en un missatge.» (DIEC2)

▪ «La lingüística moderna ha estat fonamentada sobre la unicitat del subjecte
parlant i l’existència d’una única veu darrera qualsevol enunciat. Bakthine, però,
ja va observar que al text literari hi ha diverses veus que parlen alhora, i va
proposar el terme polifonia per designar aquest fet.» (Castellà, 1992, 193)
El subjecte desdoblat: la polifonia

Diferents valors del nosaltres / vosaltres

«El pronoms de primera i de segona persona del plural, i en correspondència

els morfemes verbals i els possessius, poden presentar diferents valors
discursius. La primera persona del plural, nosaltres i les seves variants,
presenta una relativa complexitat perquè és un terme polisèmic o, si es vol,
ambigu.» (Conca et al. 1998, 21)

Nosaltres vam ser un dels primers inquilins de l’edifici.

A Amargós no li quadren les dates. ¿Quina edat deuen tenir, doncs, ara? ¿O
aquella primera persona delplural no es refereix a ells en concret, sinó als pares o
als avis?

Quim Monzó (2001). “Davant el rei de Suècia”.

Dins El millor dels mons.
El subjecte desdoblat: la polifonia

Diferents valors del nosaltres / vosaltres

«(El nosaltres) No sempre representa un jo plural, és a dir, diversos jo, sinó que pot
representar diferents combinacions de jo i altres persones.» (Conca et al. 1998, 21)
El subjecte desdoblat: la polifonia

Diferents valors del nosaltres/vosaltres:

▪ Nosaltres = Jo
Majestàtic (reis i papes)
Nosaltres = Jo
▪ Nosaltres inclusiu
Universal
Col·lectiu, no universal (jo+tu)
▪ Nosaltres exclusiu (jo + ell/s, no tu)
El subjecte desdoblat: la polifonia

▪ Nosaltres = Jo
o Majestàtic (reis i papes)

I perquè així s’acompleixi en tots els nostres dominis, signen amb el nostre
segell, Isabel emperadriu d’Àustria.

o Nosaltres = Jo

El treball que presentem ha sorgit del nostre interès pels fenòmens

lingüisticodiscursius, concretament entorn de la formulació i els instruments
que la vehiculen, els connectors reformulatius. Considerem que cal estudiar
aquestes elements com a unitats lèxiques.
El subjecte desdoblat: la polifonia

▪ Nosaltres inclusiu:
o Universal

Tots sabem que perquè un aprenentatge sigui efectiu hi intervenen

múltiples factors, entre ells i un dels més importants a l’hora de
l’aprenentatge d’una llengua estrangera és el factor freqüència, quan més
sovint millor.

o Col·lectiu, no universal (jo + tu)

Nosaltres hem d’arribar a convèncer-nos de la bondat de la nostra

proposta per a defensar-la davant la resta de partits.
El subjecte desdoblat: la polifonia

▪ Nosaltres exclusiu (jo + ell/s, no tu)

Nosaltres, les professores de primària, volem explicar-vos el que fem

cada dia a l’escola amb els vostres fill.
El subjecte desdoblat: la polifonia

Associació de veïns de Valldaura

Benvolgut veí,
Tots sabem que reciclar és l’única alternativa vàlida per superar la crisi ecològica
que pateix el nostre planeta. En el nostre cas particular, l’abocador de Manresa
s’està omplint massa de pressa de deixalles i, potser, arribarà un dia en què no
donarà l’abast. Des de l’Associació volem contribuir a millorar el medi ambient. Per
això, aquesta entitat ha posat en marxa el servei de recollida a domicili de material
per reciclar. A partir del mes de maig, cada dijous a les deu del matí passarem a
recollir vidre, llaunes i paper. És per això que tots hem de contribuir una mica a
reciclar materials.

Gràcies per la teva col·laboració.

Atentament,

Associació de veïns Valldaura