Vocabulari Feixisme

Totalitarisme: En principi aplicat a Mussolini “vol tot el

poder”, acaba definint sistemes polítics(Hanna Arendt)
com l’italià, l’alemany i el de l’URSS. Junt al rebuig a la
democràcia liberal, els règims totalitaris pretenien
controlar totalment la societat per a construir un “home
nou”.
Tenien diferències ideològiques significatives, però
caràcters comuns: culte al líder, partit únic,
adoctrinament, terror i repressió, violència i persecució
de l’oposició.
Faci di Combattimento: Organització paramilitar creada
per Mussolini al 1919 a Milà, precursora del PNF. Com a
característica fonamental els seus membres aportaren a
la política europea, la normalització de la violència contra
el seus rivals polítics, amb el vist i plau de alguns sectors
de l’estat, que els veien com una defensa davant del perill
revolucionari de l’esquerra. A Alemanya les SA,
complirien aquest rol.
Autarquia: sistema econòmic defensat pels feixistes, que
defensaven que un país deuria produir tot allò que
necessitarà per a la seua existència nacional. Per tant
deuria reduir les importacions i substituir-les per la
producció nacional. Acompanyada del dirigisme
governamental beneficià als grans sectors econòmics que
varen veure millorar els seus beneficis, a costa dels
consumidors (que tenien que pagar mes per els
productes) i dels treballadors (que privats de drets
sindicals, experimentaren una baixada del seus salaris
reals).
Lebensraum: Per a Hitler el poble alemany per a garantir
la seu supervivència necessitava nous territoris per a
expandir-se. Aquets no estarien al Àfrica o a Àsia. L’Est
habita Hitler pensava eliminar bona part de la seu
població, per a establir colons alemanys, que explotarien
la terra amb la ma d’obra local supervivent, convertida en
serfs dels nous amos germànics.
Shoa: Es refereix específicament a l’extermini del jueus.
Desprès de la persecució duta a terme pel seu govern, i
de valorar la possibilitat d’enviar els jueus a Madagascar,
en plena guerra a Wannsee, una localitat paradisíaca prop
de Berlín, els caps de l’alemanya nazi optaren per la
“solució final”. Els brutals camps de concentració es
convertirien en molts casos en camps d’extermini, als que
serien enviats els jueus de tota Europa per a la seua
eliminació industrial. Suposem que uns sis milions de
persones varen ser assassinades d’aquesta manera. El
feixisme mostrava així la seua autentica mesura.